Title:

Del thriller monacal a l’humanisme: “El nom de la rosa” (1986) i el Llegat Retrobat de Juliana Morell (1594–1653)

## Panorama de l’episodi Episodi amb convidada especial —la filòsofa i comissària Georgina Rabassó— que combina cine i història de les idees: una lectura crítica i estètica de “El nom de la rosa” de Jean‑Jacques Annaud i la presentació de l’exposició “Llegat Retrobat de Juliana Morell” al Monestir de Pedralbes. • Convidats i equip: **Pep Armengol**, **Biel Riba**, **Anastasi Rinos**, **Ignasi** i **Georgina Rabassó**. • Dues línies centrals: - Cinema: lectura històrica, poètica visual i política del film d’Annaud; diferències amb la novel·la d’*Umberto Eco*; el paper del muntatge i la direcció d’art; i un focus crític en la representació de la dona. - Pensament i museografia: trajecte vital i intel·lectual de **Juliana Morell**, el seu *humanisme barroc* i la conjunció entre **racionalisme** i **misticisme eròtic**; objectius i disseny de l’exposició; i el documental en curs de Rabassó. --- ## “El nom de la rosa” — claus de lectura ### Temes i idees • Església, poder i veritat: **el control del saber** i la persecució d’heretgies com a mecanismes de manteniment de l’statu quo. • Humanisme emergent vs. dogma: **Guillem de Baskerville** com a figura racionalista (ecos de *Guillem d’Occam* i la seva *navalla*), enfrontat a **Bernard Gui**, inquisidor dominic. • El riure com a alliberament: la disputa pel segon llibre de la *Poètica* d’Aristòtil (la comèdia) cristal·litza en la política de la por. > "El riure mata la por. I sense la por no hi pot haver fe." • Diferències novel·la/film: el programa subratlla la **complexitat epistemològica d’Eco** (la crítica a les falses lògiques interpretatives) i la tendència del film a simplificar el final. • Mirada de gènere: denúncia de la **planitud del personatge femení** (la noia sense nom), contraposada a la riquesa històrica dels monestirs femenins. ### Estètica i producció • Producció europea (Alemanya‑França‑Itàlia), pressupost molt alt per l’època; **17 versions de guió** fins al rodatge. • **Fotografia de Tonino Delli Colli**: llum d’oli i espelmes, ecos de Kubrick a Barry Lyndon; **decorats de Dante Ferretti** (abadia reconstruïda, portalada de Moissac). • Influències: **Hitchcock** (suspens i construcció d’intriga), **Piranesi** (laberints), **Bruegel / El Bosco / Rembrandt** (ambients i masses). • **Muntatge**: clau per transmetre desorientació en el laberint; ús del “fil d’Ariadna”. • Càsting: anècdotes (la “cobra” d’Eco; el dubte inicial amb **Sean Connery**; proposta de **De Niro** d’un duel d’espases rebutjada per ser un duel intel·lectual). --- ## Exposició “Llegat Retrobat de Juliana Morell” (Monestir de Pedralbes) ### Què hi trobareu • Una mostra **multisensorial i serena**, centrada en la història i la sensibilitat, allunyada del pur espectacle immersiu. • Recuperació d’un **llegat oblidat**: de “nom i foto” a un “iceberg” d’obres, contextos i veus. • Una museografia amb **gramàtica espacial** i mirada cinematogràfica (mirades creuades de la Juliana jove i madura; paisatge sonor discret amb ocells i botiga). ### Objectiu • Restituir la **complexitat**: la Juliana catalana, la Julienne francesa, l’educadora, l’escriptora espiritual i la pensadora humanista. --- ## Juliana Morell — vida i pensament ### Biografia essencial • Nascuda el 1594. Educació intensiva des dels 4 anys; defensa **tesis de filosofia als 12**. • Políglota: llatí, grec, hebreu, català, castellà, francès, italià (possiblement àrab). • Trasllat a França; entorn complex marcat per la figura paterna (intrigues, Montsió, joies, crim). • Identitat declarada: “de Barcelona”, dins la **Corona d’Aragó**. ### Idees clau • Eix barroc: **racionalisme** i **misticisme eròtic** no s’oposen, es complementen. • Les “tres eternitats”: cel, infern i una tercera experiència —un **tast d’eternitat en el temps** a través de l’amor a Déu. • Connexions doctrinals: *agustinisme* (més que citació explícita de Plotí), **dialèctica** i lògica a partir d’Aristòtil. • Humanisme: valor de l’educació, de la **raó** i de l’**amor** com a vies que dialoguen (Teresa d’Àvila i Descartes com a pols complementaris). • Recerca actual: **dones i lògica/dialèctica** de l’edat mitjana a la primera modernitat; la importància d’aquestes eines per a l’autoritat intel·lectual femenina. ### Projectes de Georgina Rabassó • **Documental** en curs sobre Juliana (mirada no lineal, joc d’atemporalitat, recursos d’edició). • **Traduccions i edicions crítiques** de l’obra de Morell; workshop acadèmic; continuïtat del projecte de recerca. --- ## Idees destacades en 8 punts • El poder manté el seu ordre controlant la **veritat** i la **por**. • El **riure** és subversiu perquè desactiva la por i, amb ella, la fe imposada. • El film simplifica on la novel·la problematitza: **epistemologia** vs. thriller. • La **representació de la dona** al film és limitada; la història real ofereix una pluralitat d’experiències femenines (monestirs, autores, pensament). • **Connery** encarna el to i la “modulació” que el director buscava per a Guillem. • **Muntatge i espai** (laberint) construeixen l’experiència de pèrdua. • La museografia pot comunicar **tesi** amb llenguatge **cinematogràfic**. • **Juliana Morell** mostra la fecunditat de combinar raó i amor en una mateixa trajectòria intel·lectual.

['El nom de la rosa', 'Jean‑Jacques Annaud', 'Umberto Eco', 'Sean Connery', 'Christian Slater', 'Bernard Gui', 'Guillem de Baskerville', 'Jorge de Burgos', 'Guillem d’Occam', 'Navalla d’Occam', 'Inquisició', 'Humanisme', 'Edat mitjana', 'Por i riure', 'Aristòtil Poètica', 'Hitchcock', 'Barry Lyndon', 'Tonino Delli Colli', 'Dante Ferretti', 'Piranesi', 'Bruegel', 'El Bosco', 'Rembrandt', 'Moissac', 'Laberint', 'Monestir de Pedralbes', 'Exposició ‘Llegat Retrobat’', 'Juliana Morell', 'Misticisme eròtic', 'Agustí d’Hipona', 'Neoplatonisme', 'Racionalisme', 'Monestir de Montsió', 'Corona d’Aragó', 'Lògica i dialèctica', 'Dones filòsofes', 'Documental']