Title:

Israel, identitat i Nightcrawler; Hollywood fosc

## Panorama general del programa • Episodi amb quatre blocs principals: **descoberta d’un film israelià sobre identitat àrab**, crítica de **Maps to the Stars** (Cronenberg), anàlisi profunda de **Nightcrawler** (Dan Gilroy) i **debat sobre patriotisme i autoconsciència a Hollywood**. • Tancament amb recomanacions i anuncis de **properes temàtiques**. --- ## Tema 1 — A Borrowed Identity (Mis Hijos / Dancing Arabs) ### De què va i per què importa • Film d’**Eran Riklis** basat en la primera novel·la, en bona part **autobiogràfica**, de **Sayed Kashua** (àraboisraelià que escriu en hebreu). • Trama: un noi palestí de Tira, superdotat, és acceptat en un internat prestigiós de Jerusalem i queda **atrapat entre dues identitats** (àrabs/jueus). • Sorpresa destacada: producció israeliana que aborda amb matisos la **vida àrab dins Israel**, un angle **poc habitual**. ### Clau creativa • Kashua és descrit com un dels **autors hebreus vius més reconeguts**, tot i ser àrab; també creador de la sèrie de gran èxit a Israel, *Arab Labor* (subtitulada en hebreu quan els personatges parlen àrab). • El valor del film rau en un **guió humanista i ambiciós** que explora la **dicotomia identitària** i la pressió d’assimilació. ### Lectura i debat d’un testimoni > "20 anys d’escriure en hebreu i res no ha canviat... He de trobar un altre llenguatge per escriure el que penso, i els meus fills han de trobar un altre idioma per viure." • Es comparteixen passatges de l’article de **Kashua a The Guardian (2014)** sobre la seva decisió d’emigrar als EUA per **por, desengany** i **assetjament**. • El grup reflexiona sobre el **paper de l’art, la literatura i el cinema** per canviar realitats i sobre els **límits** d’aquesta fe quan la **realitat política** es torna asfixiant. ### Idees clau • La pel·lícula i el testimoni de Kashua obren un debat sobre: - **Identitat i llengua** com a espais de resistència i dolor. - **Ètica de la convivència** i viure com a minoria dins d’un Estat que no et reconeix plenament. - La **potència i la fragilitat** de l’art com a eina de transformació social. --- ## Tema 2 — Maps to the Stars (David Cronenberg) ### El millor • Retrat **ferotge** de l’ecosistema de Hollywood: **competitivitat**, **narcisisme**, **neurosi** i buit moral sota aparadors llampants. • **Interpretacions excel·lents**: Julianne Moore (una actriu en envelliment), Mia Wasikowska (ambigua, pertorbadora), John Cusack (coach/guru d’autoajuda). ### El més fluix • El “secret” de la trama es percep **poc consistent**. • Cronenberg prioritza, com sovint, la **perversió de la ment** i l’atmosfera sobre una trama clàssica robusta (filmo: *Crash*, *A Dangerous Method*, etc.). --- ## Tema 3 — Nightcrawler (Dan Gilroy) ### Context i recepció • Pel·lícula considerada **massa incòmoda i crítica** per a part de Hollywood: reconeixement limitat als premis (eclipsada per *Birdman*), tot i un **guió molt intel·ligent** i una **interpretació superlativa** de **Jake Gyllenhaal**. • Nota cinèfila: Gyllenhaal té gossos anomenats “Atticus” i “Boo Radley” (referència a *To Kill a Mockingbird*), senyal d’una **cultura cinematogràfica/literària** arrelada. ### De què va • Un **ambiciós solitari sense escrúpols** descobreix negoci filmant **accidents i crims nocturns** per vendre’ls a televisions que busquen **morbo immediat**. • El personatge manipula policies, editors i col·laboradors: **obsessió per escalar** com a empresa personal, sense empatia ni límits. ### Temes clau i comparacions • Crítica als **incentius estructurals** dels mitjans: “si el morbo ven, es programa”, i la frontera ètica es desplaça. • Debat sobre si és un **psicòpata** o un producte d’un **ecosistema que premia la deshumanització**. • Contrast amb arquetips nocturns: - *Taxi Driver* (Scorsese): solitari amb una **moral primària**; - *Drive* (N. W. Refn): criminal amb **espurnes d’humanitat**; - A *Nightcrawler*, el protagonista és **tota ombra**. ### Idees en debat • **Responsabilitat individual vs. responsabilitat sistèmica** (editors, audiència, competència televisiva). • El film funciona com a **metàfora social** extrapolable: la “llei de la selva” corporativa i mediàtica. --- ## Tema 4 — Patriotisme, guerra i autoconsciència a Hollywood • Discussió sobre **American Sniper** (Clint Eastwood): recepció massiva als EUA i lectura com a film **conservador/patriòtic**; contraposició amb obres que practiquen **autocrítica**. • Recordatori de **Coppola** i *Gardens of Stone* com a exemple de com el cinema pot **oscilar** entre denúncia i **cerimònia patriòtica**. • Idea central: la indústria nord-americana és capaç del **doble gest**: **exhibir els seus monstres** i, alhora, celebrar **mites nacionals**. --- ## Tancament i pròximes cites • Refs ràpids a **Steve McQueen** i a les primeres obres de **Nicolas Winding Refn** (interès per personatges i formes postmodernes). • Temes anunciats: **postmodernisme**, la **importància dels perdedors**, i **Astronomia i Cinema** en el proper tram.

['Cinema', 'Identitat', 'Israel', 'Palestina', 'Sayed Kashua', 'Eran Riklis', 'A Borrowed Identity', 'Dancing Arabs', 'Mis Hijos', 'Arab Labor', 'The Guardian', 'Maps to the Stars', 'David Cronenberg', 'Nightcrawler', 'Dan Gilroy', 'Jake Gyllenhaal', 'Ètica periodística', 'Morbo mediàtic', 'Taxi Driver', 'Drive', 'Nicolas Winding Refn', 'American Sniper', 'Clint Eastwood', 'Francis Ford Coppola', 'Gardens of Stone', 'Autocrítica de Hollywood', 'Postmodernisme', 'Steve McQueen', 'Birdman', 'Interstellar']