Title:

Premis Gaudí, Òscars i ‘The Post’: premsa a Hollywood, ‘Three Billboards’, ‘El joven Karl Marx’ i ressenyes exprés

## Panorama general del programa **Episodi molt complet** amb tres eixos principals: - **Debat sobre els Premis Gaudí**: victòries, omissions i comparatives entre “Estiu 1993”, “Incerta glòria”, “Tierra firme” i d’altres. - **Ressenyes i tendències**: valoracions de novetats (Cavernícola, Déjate llevar, The Commuter, Three Billboards, The Shape of Water, El joven Karl Marx) i un debat profund sobre **tècnica vs autoria** (Bayona, Vigalondo). - **Tema central**: com **Hollywood retrata la premsa** al llarg del temps, culminant amb “Els arxius del Pentàgon” de Spielberg, i el llegat de **Nixon/Watergate**. > "Sempre hi ha raons visibles i unes altres invisibles" (sobre els premis) ## Premis Gaudí 2018: èxits, polèmiques i omissions ### Punts clau - **“Estiu 1993” (Carla Simón)**: reconeixement ampli (direcció, pel·lícula, actriu). Part de la taula entén l’aposta com a impuls a una *òpera prima* i una veu emergent; també s’expressa **preocupació** sobre la transició de l’autora cap a projectes menys autobiogràfics. - **“Incerta glòria”**: diversos tertulians la consideren **superior com a millor pel·lícula** i celebren els premis a **Núria Prims** i **Oriol Pla**. - **“La Chana” (Lucija Stojevic)**: celebrada la victòria en **documental**; crítica a la seva **mala distribució** i desig de reestrena. - **“Tierra firme” (Carlos Marques-Marcet)** vs **“10.000 km”**: es constata la **marca autoral** de Marques-Marcet; opinió dividida sobre quin títol és més potent. Es destaca **David Verdaguer**. - **“Júlia Ist”**: com a *òpera prima*, alguns la veuen **més arriscada** que “Estiu 1993”. ### La gala i la lectura política dels premis - Valoració **irregular** de la gala (bon nivell musical; alguns gags destacats), amb la sensació que hi ha **dinàmiques extracinematogràfiques** influint en el palmarès. - Idees força: • Premis com a **plataforma de promoció** per a nous talents. • Distinció entre **raons visibles i invisibles** en els guardons. ## Ressenyes i crítiques exprés ### “Cavernícola” (Early Man) - **Aardman** i l’esperit Wallace & Gromit: animació divertida però **orientada a públic infantil**; entreté, sense més. ### “Déjate llevar” (Lasciati andare) - Comèdia italiana amb **Toni Servillo** i **Verónica Echegui**: bones interpretacions, però **guió fallit**; recomanable només pels actors. ### Òscars: “Three Billboards” i “The Shape of Water” - “Three Billboards Outside Ebbing, Missouri”: guió **molt sòlid** i interpretacions brillants; després hi haurà una anàlisi a fons. - “The Shape of Water”: **crítiques** per excessiva **tendresa i convencionalitat** al tram final; es posa en dubte la seva etiqueta de pel·lícula “política”. ### “The Commuter” (El pasajero) - De **Jaume Collet-Serra** (amb **Liam Neeson**): entreteniment d’acció **ben greixat tècnicament** però **inversemblant** i deutor de fórmules ja vistes; obre el debat sobre **virtuosisme tècnic vs substància**. ### Tècnica vs autoria: Bayona i Vigalondo - Tendència actual: **realitzadors tècnicament impecables** però amb **guions convencionals**. - **J.A. Bayona**: “L’impossible” i “L’orfanat” es lloa l’ofici, però es qüestiona l’originalitat temàtica. - **Nacho Vigalondo**: es defensa la seva **mala llet soterrada** i idees potents (“Los cronocrímenes”, “Open Windows”, “Colossal”), malgrat desenvolupaments amb **inèrcies de producció** americana. ## “El joven Karl Marx”: biopic humà vs incisió política ### El que funciona - Apropa la **joventut de Marx** i l’amistat amb **Engels**; humanitza la figura i mostra la **contradicció de classe** (militància obrera vs finançament familiar). ### El que coixeja - Manca d’**arista política** i de contundència sobre la **lluita de classes**; s’esmenta que un director com **Ken Loach** hauria aportat un to més **punyent**. ### Utilitat - Bona porta d’entrada per a **públic jove** que vulgui situar el context del **marxisme**. ## Biopics sota la lupa: conformisme i Òscars - Es detecta una **tendència burgesa i conforme** en biopics recents. - “El instante más oscuro” (Churchill): criticada com a **conformista**; escena del **metro** vista com a inversemblant. - Discussió sobre què entenem per “pel·lícula d’Òscar” i els canvis recents en el palmarès. ## “Three Billboards”: moral ambigua i humor negre ### Claus de lectura - **Guió excel·lent**: sorpreses emocionals constants i crescendo dramàtic. - **Moralitat grisa**: ningú és del tot bo o dolent; el film “intenta **salvar**” els personatges sense exculpar-los. - **Final**: no resol el cas i confirma que el focus són els **personatges i el poble**, no la investigació. > "Això no anava de la violació i assassinat; anava del poble i dels personatges." ### Punts de debat - Versemblança discutida en algunes accions (p. ex. l’incendi de la comissaria i les conseqüències). - **Humor negre** molt marcat; paper del **nan** com a **veu honesta** del relat. ## Hollywood, la premsa i “Els arxius del Pentàgon” (The Post) ### Context: de Griffith a Watergate - Dels orígens (Griffith, *Birth of a Nation/Intolerance*) a **Citizen Kane** (magnats de premsa i poder) i **Deadline U.S.A. (El cuarto poder)**. - **Girs dels 70**: amb **Watergate** neix el cinema que posa **noms i cognoms** al joc brut del poder: “All the President’s Men”, conspiracions, etc. - El bon periodisme: **Good Night, and Good Luck**, **The Insider (El dilema)**, **Kill the Messenger (Matar al mensajero)**; el mal periodisme: **Primera plana** i **El gran carnaval** de **Billy Wilder**. ### “Els arxius del Pentàgon” (Spielberg) - Fortaleses: **claredat expositiva**, defensa de la **llibertat de premsa** i arc de **Katharine Graham** (Meryl Streep) en un **món d’homes**; es percep la **pressió del poder** i la doctrina de la **raó d’estat**. - Reserves: per a alguns, el **guió** no **enganxa** tant com podria. Comparació amb la sèrie danesa **Borgen** per la seva **finesa en entrellaçar** *política* i *mitjans*. > "La raó d’estat no pot situar-se per damunt dels drets i de la democràcia." ### Nixon, Watergate i el poder - Retrat d’un **poder paranoic** disposat a **traspassar límits** (punxades, pressions, reelecció a qualsevol preu) com a advertiment **atemporal**. ## Cloenda - Avanç: proper episodi amb **Laia Flotats** parlant de **Thomas Newman** i la nissaga **Newman** de compositors.

['Premis Gaudí', 'Estiu 1993', 'Carla Simón', 'Incerta glòria', 'La Chana', 'Lucija Stojevic', 'Núria Prims', 'Oriol Pla', 'David Verdaguer', 'Júlia Ist', 'Tierra firme', '10.000 km', 'Carlos Marques-Marcet', 'Toni Servillo', 'Verónica Echegui', 'Lasciati andare', 'Cavernícola', 'Early Man', 'Aardman', 'Wallace & Gromit', 'Three Billboards Outside Ebbing, Missouri', 'Frances McDormand', 'The Shape of Water', 'Guillermo del Toro', 'El pasajero', 'The Commuter', 'Jaume Collet-Serra', 'Liam Neeson', 'J.A. Bayona', 'L’impossible', 'L’orfanat', 'Nacho Vigalondo', 'Los cronocrímenes', 'Open Windows', 'Colossal', 'El joven Karl Marx', 'Ken Loach', 'biopic', 'El instante más oscuro', 'Darkest Hour', 'Churchill', 'Els arxius del Pentàgon', 'The Post', 'Steven Spielberg', 'Katharine Graham', 'Tom Hanks', 'Good Night, and Good Luck', 'The Insider', 'Kill the Messenger', 'All the President’s Men', 'Citizen Kane', 'Deadline U.S.A.', 'Primera plana', 'El gran carnaval', 'Watergate', 'Nixon', 'Borgen', 'Thomas Newman']