Title:

Centaures de la nit: crítica a peu de carrer (Poblet, B/N, música i referents) + Especial DOCS Barcelona (memòria, denúncia i premis)

## Tema central: Centaures de la nit (Marc Reixa, 2024) ### Per què cal veure-la • **Cinema d’autor en blanc i negre** amb una posada en escena rigorosa i contemplativa, rodada durant diversos anys i al marge dels circuits comercials. • **Retrat espiritual i íntim**: una exploració de l’*ànima humana* a través d’un viatge a Poblet, amb capes simbòliques i lectures obertes. • **Tres focus dramàtics**: el pare abat de Poblet, la Joana (Montse Germán) i l’Àlex (Lluís Soler), que articulen el relat en tres blocs d’intensitat i profunditat. • **Interpretacions destacades**: Lluís Soler, imponent; Montse Germán, treballada amb gran complicitat de direcció; càsting dels *cecs* molt potent visualment. • **Fotografia i enquadres**: ús de contrapicats i petits moviments que evoquen un alè wells-ia; enquadraments d’una gran uniformitat i autoritat visual. • **Referents sense pastitx**: ecos de Pasolini, Buñuel i Cuerda en escenes corals i imatges icòniques; no obstant, el film manté una **veu pròpia**. • **Disseny sonor i música**: so atmosfèric exquisit (aigua, pedra, animals), amb el però d’alguna mescla de diàleg poc clara; partitura de **Marc Parrot**, diversa i emotiva. • **Escenes memorables**: el ball dins l’església; aparició inesperada de l’acordeonista entre vinyes; el ritual tàctil amb escultures. • **Final i interpretació**: deixa **inquietud i ambigüitat** (lectura possible de records/visions), incentivant múltiples visionats. > "No deixeu d’anar a veure Centaures de la nit i després en parlem." ### Sinopsi (sense espòilers) • Als anys 60, l’Àlex impulsa una excursió a Poblet amb un minibús i una institutriu; hi irromp la història d’uns monjos eslovens (i un fotògraf) que reactiven el monestir després de la Guerra Civil, creuant memòria, relíquia i desig. ### Claus estètiques i temàtiques • B/N que afegeix densitat i *textura espiritual* al paisatge arquitectònic i natural. • *Llum sobre llum*: pantalles reflectores i llum impossible que eleven el registre visual. • Diàlegs amb ressonància brossiana: moments d’absurd significatiu que obren capes de sentit. • Respecte pels secundaris: els *cecs* tenen identitat pròpia, primers plans d’obertura i tancament —no són figurants. • Títol potent i polisèmic: **Centaures de la nit** com a éssers que cavalquen en les ombres; guiño inevitable a "Centauros del desierto" de John Ford. ## Making-of de la banda sonora (tall de 3’) ### Idees força del fragment • Cerca d’una **sonoritat amb ànima**, mínima i textural, que modula entre nostàlgia i tragèdia. • Voluntat d’accessibilitat sonora: > "És una pel·lícula que volem que fins i tot els cecs puguin estar motivats amb la sonoritat." • Direcció musical cap a més **expressivitat romàntica**: > "Més romàntic en aquest sentit." • Apunt cinèfil intern: > "Això era molt Hitchcock, aquest final." ## Especial DOCS Barcelona (8–18 maig) ### Línia editorial del festival • **Testimonis de tragèdies humanes i injustícies polítiques** (Palestina, Sudan, Ucraïna, Geòrgia, Iran, pobles indígenes d’Amèrica, Amazònia). • **Innovació de llenguatge** i transversalitat de mirades en més de 40 pel·lícules. ### Guardó principal • Premi a "**La memòria de les mariposes**" (Tatiana Fuentes Sadowski, Perú): - B/N, imatges trobades (1911) d’una tribu massacrada pel cautxú; poesia visual i **duresa formal**. Idiomes: quechua i parles locals d’Iquitos. ### Documentals destacats • "**Riefenstahl**" (Andrés Bail, Alemanya): revisita la directora d’El triomf de la voluntat i la maquinària de propaganda. • "**Un Animal**" (Sally Jacobson, Tuva Bjorn): narració d’Isabella Rossellini; **desigual** però amb moments afortunats sobre la relació humans-animals. • "**Trains**" (Masi J. Drigas, Polònia): de les primeres locomotores a la crònica del segle XX (anys 20, Gran Depressió, feixisme i camps d’extermini) a través del tren. • "**Free Leonard Peltier**" (David France, Jesse Short Bull, EUA, 2025): - El cas Peltier (Lakota, AIM) elevat a **símbol universal** d’injustícia judicial. - Joe Biden commuta la pena a arrest domiciliari als 82 anys, tancant 50 anys de tortura institucional. ## Valoració i recomanacions • "Centaures de la nit": **recomanadíssima** per espectadors oberts al cinema d’autor, a la litúrgia visual i a les lectures obertes. Guanya en **segons i tercers visionats**. • DOCS Barcelona: programació imprescindible per entendre el **món contemporani** des del documental de denúncia i la memòria col·lectiva.

['Centaures de la nit', 'Marc Reixa', 'Poblet', 'blanc i negre', 'Lluís Soler', 'Montse Germán', 'contrapicat', 'Orson Welles', 'Pasolini', 'Luis Buñuel', 'José Luis Cuerda', 'Joan Brossa', 'disseny de so', 'Eva Balinyo', 'Marc Parrot', 'DOCS Barcelona', 'documental', 'Leni Riefenstahl', 'El triomf de la voluntat', 'Isabella Rossellini', 'Trains', 'Free Leonard Peltier', 'AIM', 'Lakota', 'Amazònia', 'Palestina', 'Ucraïna', 'Sudan', 'Geòrgia', 'Iran']