logo

Cinema sense condicions

L’actualitat cinematogràfica amb l'Anastasi Rinos i en Pep Armengol L’actualitat cinematogràfica amb l'Anastasi Rinos i en Pep Armengol

Transcribed podcasts: 440
Time transcribed: 18d 3h 56m 39s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Title:

Killers of the Flower Moon: Scorsese entre el mal i el petroli — història Osage, Robbie Robertson i el muntatge de Schoonmaker

Summary:

## Resum general Tertúlia centrada en la pel·lícula de Martin Scorsese, Killers of the Flower Moon, posant el focus en el seu context històric, l’arquitectura artística (música, fotografia, muntatge), els personatges i el missatge ètic. El debat combina l’anàlisi cinematogràfica amb una revisió documentada de la història dels *Osage* i l’explotació petroliera a Oklahoma als anys 20. • Idea clau 1: **Una mirada poderosa al racisme estructural i a l’extermini planificat** dels *Osage*, amb William Hale com a encarnació del mal i Ernest (DiCaprio) com a “tonto útil” atrapat entre la lleialtat i l’amor. • Idea clau 2: **Doble pols estètic de Scorsese**: classicisme narratiu i **arrencades modernes/rockeres** (muntatge, càmera lenta, música elèctrica de Robbie Robertson) que potencien l’impacte emocional. • Idea clau 3: **Context històric rigorós** (amb matisos): riquesa sobtada pels *headrights* del petroli, figura tutelar de l’*incompetent*, irrupció del (pre)FBI i epidèmia de **diabetis** com a signe de canvi de dieta i, dins del relat, com a vector de **manipulació i enverinament**. • Idea clau 4: **Treball d’interpretacions**: De Niro com a mal civilí i respectabilitzat; DiCaprio modulant vulnerabilitat i crueltat; Lily Gladstone com a centre moral i emocional. • Idea clau 5: **Debat sobre ritme i durada (3h26)**: per a alguns “passa com l’aigua”; per a d’altres, l’últim tram (judici) arriba amb cansament. Veredicte majoritari: **obra mestra** superior a The Irishman. --- ## Context històric i trama real • Desplaçaments dels *Osage* fins a Oklahoma i **descobriment del petroli (1897)**: riquesa de *renda per càpita* altíssima a inicis de segle XX. • Sistema de l’*incompetent*: tutela blanca (banquers/advocats) per administrar els diners “en nom” dels *Osage*, amb **paternalisme WASP** i espoli encobert. • Als anys 20, esclat petrolier i **capgirament social**: serveis invertits (blancs servint *Osage*), luxe i consum; junt amb l’**augment de la diabetis** per canvis dietètics. • Cadena d’**assassinats** per apoderar-se dels *headrights*; casos múltiples més enllà de Hale. Intervenció de l’oficina enviada per Hoover (encara **pre-FBI** als 20s). > “Mans dures que maten i mans fines que manen matant” — la figura de Hale com a poder respectabilitzat que ordena a l’ombra. --- ## Personatges i interpretacions • **William Hale (Robert De Niro)**: *mal* calculat, paternalista i amic aparent dels *Osage*; manipula, planifica i neutralitza consciències. • **Ernest (Leonardo DiCaprio)**: “*tonto útil*”, **torturat** entre la fidelitat a l’oncle i l’amor per Molly; trajecte moral ambigu fins a la confessió. • **Molly (Lily Gladstone)**: dignitat, intel·ligència i centre emocional; la **diabetis** és motiu dramàtic i clau de trama. • Altres: aparició de figures que apunten al clima d’odi (KKK residual), i el cercle criminal més ampli de la zona. --- ## Estil, música i muntatge • **Música (Robbie Robertson)**: textural, elèctrica, “dura” com la pel·lícula; culmina la col·laboració històrica amb Scorsese i esdevé homenatge pòstum. • **Fotografia (Rodrigo Prieto)**: clàssica i majestuosa; moments **psicodèlics i a càmera lenta** (l’oli que brolla) com a pulsió moderna. • **Muntatge (Thelma Schoonmaker)**: ritme que serveix l’emoció i la narració per sobre de la polidesa del *ràcord*; acceleracions finals i talls que **prioritzen la història**. • Disseny de producció (Dante Ferretti): ambientació robusta del poble, rituals i opulències. --- ## Veracitat històrica i lectura política • El film exposa aviat el “dolent” (Hale) i pivota cap al **melodrama moral** i la relació Molly–Ernest; a diferència del llibre (David Grann), menys suspens d’investigació i més **tràgedia humana**. • Matís històric: els agents són **pre-FBI**; Hoover els envia, però l’FBI formal s’establirà als 30s. • **Racisme estructural**, paternalisme WASP i **extermini planificat**; ecos de nazisme primerenc i supremacisme. > “Tu mires l’altre com un animal, però l’animal ets tu.” --- ## Ritme, durada i recepció • 3h26 amb crèdits llargs; per alguns, “com l’aigua”; per altres, **fatiga** abans del judici. • Consens crític del grup: **una de les grans obres de Scorsese**, per damunt de The Irishman, pel seu **imperatiu ètic i estètic** portat a l’extrem. --- ## Altres notes i recomanacions • Comparances i ecos: Boardwalk Empire, Gangs of New York, Dead Man. • Recs finals: **Upon Entry (La llegada)** i menció de **Saben aquell**. • Agenda: pausa per la Castanyada; proper programa dedicat a **The Man Who Shot Liberty Valance (John Ford)** amb **Carles Mir**.

Tags:

['Martin Scorsese', 'Killers of the Flower Moon', 'Osage', 'Oklahoma', 'petroli', 'WASP', 'incompetent (tutela)', 'William Hale', 'Ernest Burkhart', 'Leonardo DiCaprio', 'Robert De Niro', 'Lily Gladstone', 'Thelma Schoonmaker', 'Rodrigo Prieto', 'Robbie Robertson', 'diabetis', 'enverinament', 'Ku Klux Klan', 'FBI', 'Hoover', 'muntatge', 'disseny de producció', 'durada', 'The Irishman', 'Boardwalk Empire', 'Upon Entry', 'Saben aquell', 'John Ford', 'The Man Who Shot Liberty Valance']