Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Sí!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
realment colpidora
bé, el disseny de producció és de Dante Ferretti
la música de Robbie Robertson
deia abans al començar
que és una música, si s'hi haureu fixat
dura
com és la pel·lícula
una música que
t'atrapa ja des del principi
i realment és que la pel·lícula
t'atrapa des del principi
i no et deixa anar fins a l'última cena
una curiositat, me la guardo per després
la curiositat sobre el Robertson
dir que la fotografia és de Rodrigo Prieto
també una curiositat
els intèrprets són
més o menys els que he escollit
perquè clar, és una pel·lícula
de quasi 4 hores i per tant
és una pel·lícula coral que hi ha
una extensió llarga
d'intèrprets
Leonardo DiCaprio
que també és coproductor, Robert De Niro
Lily Glaston
Brendan Fraser
John Liglow
Gis Plemons
Tato Cardinal
Barry Corbin
com a productors
Martin Scorsese
Dan Frickin
Bradley Thomas
i Daniel Lupi
productors executius
Leonardo DiCaprio
i, com que els noms no us diran res
sis o set més
perdona, no t'oblides de la Thelma Schumacher
la muntadora
muntadora de pràcticament
totes les pel·lícules d'Escorce
vaig calcular
Reivindico el muntatge
la Schumacher
ben reivindicat
la Schumacher
Schumacher
Schumacher
Schumacher
no sé com mi diuen
Schumacher
Schumacher
podria ser
podria ser
vaig calcular que havia fet amb l'Escorcesa
73 títols
entre llargs, curts
documentals musicals
no vesties
està aviat dit, eh
73
Robert De Niro
em sembla que porta 12 pel·lícules
també, també
11
11
i el DiCaprio
em sembla que 7
6
almenys
tens ganes de retallar-me?
no
tens raó
tens raó amb 7
si comptem un curt
que va fer l'Escorcesa
amb el De Niro
i el DiCaprio
aleshores
bé, és possible
bé, en qualsevol cas
en qualsevol cas
diguéssim
aquesta és una mica
per situar
el context
artístic
i tècnic
de la pel·lícula
i ara
passo la paraula
Ignasi
perquè ens situés
en el que és el context històric
abans de posar-nos a parlar
ja
del contingut
molt ràpidament
perquè
evidentment
si ens posem
en la història dels osais
home, no
clar, hauríem de llegir el llibre
exacte
entre altres coses
bé, segons sembla
aquesta tribu
agafem-nos forts
consta que
ja hi era
per Ohio
els 700
abans de Crist
què dius?
sí, sí
consta
consta
o sigui
imagina't si
venen
venen de lluny
el segle XVII
per això
es troben desplaçats
se'n van cap al Missouri
i
i el XIX
entre el XVII i el XIX
els iroquessos
que eren un altre grup
índi
molt violent
els fan fora
allò de
suposo que pel tema
de Cassena
els osais
és curiós perquè
practicaven
l'agricultura
però
evidentment
es desplaçaven
eren nòmades
també
perquè es desplaçaven
en funció del búfal
també
vull dir
de
bé
sigui com sigui
ells estan
més o menys
entre
els rius
Missouri
i
ara recordo
l'altre riu
però és per la zona
de Missouri
i
es veuen obligats
a anar a la reserva
al segle XIX
els Estats Units
els obliguen
a anar a Oklahoma
en aquest territori
osaix
bé
és curiós
perquè justament
a finals del segle XIX
el 1870
alguna cosa
1800
ara ho diré
el
el 1897
és a dir
pràcticament
obrint
el segle XX
descobreixen
que tenen
petroli
aleshores
que
l'escorcesa
en la pel·lícula
ho fa d'una manera
molt còmica
perquè estan fent
un ritual
funerari
i de cop i volta
fan un forat
en aquest ritual
i de cop i volta
surt un xorro
de petroli
i aleshores
aquestes coses
que té l'escorcesa
comença un tema
en guerra d'arra elèctrica
un tema
del Robertson
electricitzant
absolutament
jacístic
i èpic
i a càmera lenta
és increïble
perquè esclar
és la ironia
ells estan fent
un ritual seriós
i de cop i volta
la que apareix
el petroli
són els primers
que s'adonen
que diuen
ostres
això és diner
bé
als anys 20
evidentment
hi ha
un esclat
del tema
petrolífor
justament a Oklahoma
i
bé
clar
com que resulta
que cada
o sàix
té assignada
una parcel·la
del territori
de la reserva
bé
es fan rics
però no perquè ells facin res
sinó simplement
perquè clar
immediatament
a veure
l'eclusió
petroliera
és
perquè
hi ha
els blancs
que són els que fan
el negoci
amb el petroli
amb la qual
gosses
es veuen obligats
a pagar
calés
les regalies
per arrendament
els propietaris
que són ells
clar
es dona la paradoxa
que això és el que
en la pel·lícula
impacta
es dona la paradoxa
que els blancs
són els que estan
servint
els osais
els osais
tenen mencions
grans
viuen com a reis
i els porten
tenen xufers
taxis
utilitzen els taxis
és a dir
realment
i servei
i servei
i servei
de casa
de blancs
els indis
tenen els blancs
tenen cultura
llegeixen
s'arreglen la dentadura
efectivament
el cabell
els diners
ho són tot
moltes vegades
en aquest sentit
sí sí sí
ara
és curiós
perquè
la prepotència
wasp
en la pel·lícula
es veu de seguida
perquè s'inventen
la figura
de l'incompetent
és a dir
els blancs
consideren
el govern
eh
bueno bueno
aquests són rics
però
aquí anem a controlar-los
que no se'ns desmari la cosa
aleshores
s'inventen la figura
de l'incompetent
que es veu
la pel·lícula
perfectament
amb la protagonista
la Lily Glanston
la Molly
fa exactament
el
se li veu
el que passa
és que Scorsese
no ho acaba d'explicar
però la història
de l'incompetent
és que
consideren
que els indis
no són prou espavilats
per administrar-se
ells mateixos
aquesta és l'excusa
i aleshores
o un banquer
o un advocat
o un empresari
en fi
algú blanc
suposadament de prestigi
ha de fer de tutor
i els hi va dir
però
es veu que
home
la seva senyora
la seva mare
ha gastat massa
en carn
potser que li digui
que no
això no pot continuar així
si els calés
són meus
qui ets tu
per dir
de quina manera
me'ls gasto jo
això
és la lectura
que faríem
qualsevol de nosaltres
qui és vostè
per dir-me
com m'haig d'administrar
jo els calés
si són meus
però
en el cas
dels ossages
són
incompetents
i tenen
aquesta particularitat
en realitat
la pel·lícula
tracta d'un tema
perquè tu imagina't
si resulta
que els indis
que són
poc menys
que animals
pels blancs
del segle XIX
i jo m'atreveria a dir
que a la dècada
dels vint
tres quarts del mateix
són els rics
imagina't
com es va congriant
un odi
un ressentiment
i
sentiments
abjectes
de tot nivell
això és el que
obre pas
evidentment
a l'argument
de la pel·lícula
perquè
jo he arribat
a llegir
és de pel·lícula
de por
he llegit
he llegit
que van arribar
als Ossais
durant un termini
de 10-15 anys
a ser
un dels
grups ètnics
de més alta
renta per càpita
del món
estiu aviat
i hi ha una cosa
amb la pel·lícula
que ho reflecteix
molt bé
i és
la manera
en què
va anar
incrementant-se
de manera
exponencial
la diabetes
que és
una
infermetat
que va molt
lligada
precisament
a l'alimentació
sobrada
sobrada
amb molt de sucre
que és el que
molt de sucre
i molt de
carboni
i probablement
i beguda
i beguda
i beguda
i beguda
també
hi ha una carència
d'exercici físic
també
una gent que estaven
acostumades
a tot el contrari
esclar
l'indi és un home
que deies tu
que era nòmada
que es va llogar
i de cop
esclar
estaven en uns casalots
immensos
impressionants
però clar
asseguts al sofà
efectivament
no no
jo vaig patir-ho molt
en la pel·lícula
jo soc diabètic
quan anava sentint
la paraula
diabetis
i la gravetat
que tenia
en aquell moment
en alguns casos
òbviament
anava
diguem
també acabant d'afegir
un neguit més
dels que ja tenia
per la pel·lícula
però clar
tu explica-li
a un indi
a principis
del segle XX
no
escolta
no fotis
tants
dolços
perquè
que hi ha de fer amb els diners
probablement
a principis
del segle XX
començava a haver
una certa consciència
d'aquesta malaltia
m'imagino
sí
clar
hi havia la insulina
això és veritat
perquè de fet
la Molly
la Molly Kyle
és la família
d'indis rics
és una de les cinc persones
al món
que ja està provant
la inyecció
d'insulina
veus
no hi ha
una consciència
clara
que existeix
aquesta malaltia
és nova
és una
una
una
una
una
una
una
una
una
una
una
una
una
una
una
una
també et podria ser la gota
la gota també seria una
sí
també
en aquest cas no en parlen
ara és curiós com Scorsese
insisteix molt
en el tema
en el tema de la diabetis
dintre la pel·lícula
sí sí sí
m'ho posàvem a la gota
a mi també
a mi també
ja vale
ja me n'he donat compte
insisteix perquè té
un paper principal
té importància
amb l'enverinament
amb alguna cosa
que passa
home
perdona
és inevitable
el Robert De Niro
fa de dolent
no
sí
però fa de tonto
d'entrada
no
no
de tonto útil
no
perdona
que com fos
no
el Robert De Niro no
Leonardo DiCaprio
tonto útil
com que mentalment
tenia Leonardo DiCaprio
al cap
i dit fa de tonto
evidentment fa de tonto
el Robert De Niro no
el Robert De Niro
és l'encarnació
del mal
del mal
per mi
està claríssim
a Espanya
el paper del Robert De Niro
té un nom i con nom
Florentino Pérez
Florentino Pérez
ostres
però molt elevat
a l'enèsima potència
tota l'estona
veient la pel·lícula
estava veient a Florentino
és un home que ho vol controlar tot
és clar
és un home que ho vol controlar tot
és un home que ho vol controlar tot
es vol quedar
que no passi res
ell veu que aquella família
són quatre dones
més la mare
és a dir cinc dones
i que
i ha decidit
quedar-se amb els calés
i amb les terres d'elles
i clar
quin sistema hi ha
anar-se-les carregant
o sigui
realment
és que
és una
Mitch Wenster
però
Mitch Wenster
entre cometes
molt entre cometes
estem al bit
però sobretot
és una pel·lícula de terror
és un thriller de terror
és terrible
perquè
el DiCaprio
és el seu nebot
representa que
ell ja
el DiCaprio
a més
històricament
perquè he mirat
el personatge autèntic
ell ja vivia
amb el
amb el seu oncle
amb el paper
que fa
sí
se'n va anar a la guerra
i va tornar
una mica al·liciat
sí
que això de la guerra
no és cert
això és una de les llicències
d'Escol César
ell no torna
de la primera guerra mundial
pel que sembla
no pot fer esforços
no pot
aixecar pesos
sí
exacte
una mica tocadet
però
ell veu
amb el seu nebot
la possibilitat
de caçar-lo
sí
amb la Moli
la Moli
li cau bé
li entra pel bon ull
de fet ja hi ha un altre blanc
que s'ha caçat
amb una germana
sí
que de fet
porta
si fa no fa
la mateixa intenció
el que passa
és que evidentment
no té el poder econòmic
del paper que fa Robert De Niro
i per tant
li costa molt més
però
misteriosament
mor a la seva dona
i es caça amb una altra
amb una altra
de les germanes
vull dir
quan es veu
que les tracta
malament
a mi hi ha un aspecte
de la pel·lícula
que de fet
també està amb
Philip Cadick
que és un autor
de ciència-ficció
i que en aquest cas
no té res a veure
però sí que
Scorsese
és molt sensible
al tema
de com
el ser humà
pot tractar
els seus semblants
pel fet
que siguin
d'una altra raça
perquè noti
que són inferiors
tecnològicament
gairebé com a animals
en Philip Cadick
sempre es referia
a com d'horrorós
perquè ell va mirar
moltes cròniques
dels camps
d'extermini nazis
com d'horrorós
és
per exemple
que un testimoni
narra
i ell ho va llegir
de primera mà
perquè mirava
mirava arxius
un soldat
agafa un nadó
i l'estavella
contra una paret
és a dir
com
d'animal
s'ha de ser
tu mires
a l'altre
com un animal
però l'animal
ets tu
vull dir
perquè
evidentment
si mires
és la prepotència
wasp
en el cas
de la pel·lícula
hi ha una cosa
que sí que
es reflecteix clarament
que és que
evidentment
el paper
de Robert De Niro
Lisendad
que és ramader
mira
però a més
amb actitud
civilina
perquè passa
per ser
un protector
d'ells
aquest és terrible
aquesta cosa
el doble paper
intenta fer-se
és amic
d'ells
tots el tenen
com una bona
persona
i ell el que està
és
furgat
per tal
de carregar-se'ls
i quedar-se
amb la seva
fortuna
aprenent a parlar
la seva llengua
i matitza
i no té cap problema
de consciència
perquè
són inferiors
i és
és aquí
és aquí
és
és agafar
és agafar
una raça
i dir
no
és que és una raça
inferior
efectivament
no són persones
estan
en un nivell
inferior
o sigui
són formigues
comparats amb mi
exactament
exactament
és que és
és tremendo
hi ha una cosa
que mira
venint
comentàvem
d'un company
que havia treballat aquí
el Joan Cerdà
que amb molt encert
trobo
que em va dir
que li havia recordat
un fragment
d'una cançó
de Raimon
que
es refereix
a
mans dures
que maten
i mans fines
que manen
matant
que manen matar
bueno
aquestes mans fines
que manen matant
és
el paradigma
de Robert De Niro
William Hale
és que
el tio
si es fixeu
hi ha un moment
a la pel·lícula
que
no té cap repart
en muntar
tot un tinglado
i sacrificar
unes persones
per
demostrar
que ell
fa complir
que és molt rigorós
i està a favor
d'ells
és que és terrible
el nivell de manipulació
és el mal
és el dimoni
és el paradigma del mal
és el dimoni
és la encarnació
el personatge
el William Hale
aquest que va existir
que a més a més
és un cas verídic
vull dir
que la pel·lícula
està
basada en uns fets reals
evidentment
a partir de la novel·la
d'un gran
però
és l'encarnació
de la maldat
pura i dura
en la terra
vull dir
és una cosa tremenda
és que es fareix
perquè realment
vas mirant la pel·lícula
que flueix
com tu has dit
com l'aigua
perquè són 3 hores
44 minuts
44 hores
ho dient
no són 26
o potser són 26
sí, són 26
no me la feu més llarga
que a mi després
us donaré una sorpresa
us donaré una sorpresa
amb el tema de la llargada
però sí, sí
26
no, no
sí, sí
tens-ho
tens-ho
26
segur
sí, sí
i a més 26
44 era una altra pel·lícula
que vam preparar
per aquesta setmana
que no l'hem fet
em sembla
que era 1 hora 44
i que ja la farem
no, no
tens-ho
aquest 3.26
perquè l'altre dia
reflexionava
que darrerament
l'escorsese
no fa més
que dedicar-se
a fer pel·lícules
de més de 3 hores
i a l'irlandès
precisament
eren 3.30
i vaig dir
ostres
gairebé
com l'irlandès
és que hi ha uns crèdits
de 9 minuts
en aquesta pel·lícula
aquesta que estem parlant
hi ha crèdits
que duren 9 minuts i pico
evidentment
i que Déu-n'hi-do
però sí, sí
està verificant aquí
el Pep
que està
amb el dubte
de les 26
o les 44
sí, sí
és 26
perquè l'irlandès
va exactament
a les 3 hores i mitja
però és curiós
com l'escorsese
aconsegueix
l'escorsese
és molt desconcertant
perquè per un cantó
té un tractament
de cinema
narratiu
3 hores 26
molt clàssic
escorsese
és molt clàssic
però per exemple
la seqüència
a càmera lenta
dels indis
quan descobreixen
el petroli
és absolutament
psicodèlica
això ho volia comentar
al moment que em toqui a mi
et diré una mica
un per què
que li trobi en aquest temps
ja te'l diré
ja et diré
per què aquesta dualitat
de tractament
que té ell
de classicisme
i al mateix temps
de modernitat
de modernitat
ja us diré
per què penso
per modernitat
el tros de muntatge final
clar
sens dubte
que és molt curiós
a mi em va recordar
el comentari
de la setmana passada
sobre el muntatge final
de la pel·lícula
que vam tractar
de Tony Richardson
que aquí
o sigui
aquella
és un muntatge
el muntatge modèlic
aquell
i aquí
i aquesta
i aquesta
que és un altre
un altre muntatge
accelerat
modèlic
també
perquè la pel·lícula
de repent
s'accelera
l'escomaica
és
és
és
és
és
és
és
és
és
és
és
és
és
és
és

primer
primer
plans
de la
boles
de billar
i
pam
i et fa
com una
gairebé
sembla
un esport
publicitari
i dius
ostres
aquest home
aquestes coses
les ha dit
sempre
dintre d'una narració
clàssica
que és la pel·lícula
perquè la pel·lícula
en general
totalment
té un tractament
clàssic
absolutament
de cinema
de sempre
i d'agrair
totalment
i d'agrair
i d'agrair
sí
i tant
i tant
la fotografia
és extraordinària
sí
sí
molt
molt
ah sí
que és
el magicà
sí
és molt interessant
sí
bé
ha fet uns quantes
amb ell
va fer
no
amb ell
no
l'home de Wall Street
també és amb el magicà
és amb el magicà
però després ha fet amb l'Inyarritu
ha fet cine també aquest home
ah sí
ha fet dos o tres pel·lícules
amb l'Inyarritu
Rodrigo Prieto
sí
i ha fet també
l'irlandès
la pel·lícula de Netflix
també l'ha fet
Brooke Buck Mountain
d'un altre director
i Silencio
també és del Rodrigo Prieto
sí
molt bé
bé
potser que li donem pas
no no no
digues digues
bé
no vull ser l'últim
vull tancar
no perquè també llavors rebo més
és picardia per part més
rebo més informació
i sé per on anar
jo he de comentar
que
no perquè si confeses això
aquesta pel·lícula
aquesta pel·lícula
a part del
argument principal
que
ja
ja ha quedat reflectit
aquí
és a dir
aquí
la pel·lícula
ens planteja
com es va desenvolupar
el creixement
rapidíssim
de la riquesa
insospitada
o sigui
tu mateix
quan has comentat
com es va iniciar
el govern
el govern
els recol·loca
amb aquests indis
i els dona
unes parcel·les
de terra
i bueno
de repent
surt
l'or negre
i a partir d'aquí
ells
no estan preparats
realment
és així
per rebre
aquell impacte
de diners
i de riquesa
i llavors
es deurien maleir
els ossos
al govern
segur
és clar
imagina
però ja
va ser tard
però
clar
per cert
hi ha una cosa
molt curiosa
i és que
al final
això està molt ben trobat
però és que
a més a més
dona la casualitat
que és història
perquè si fos un guió
és que
el naixement
de l'FBI
va coincidir
amb precisament
vinga va
us donarem una feina
aneu a arreglar
per favor
aquest assumpte
l'assumpte
del sorsatge
però no és exacte
això efectivament
si tu mires
la pel·lícula
perquè a més
el subtítol
del llibre
diu
el naixement
de l'FBI
l'FBI
no neix
fins als anys 30
és veritat
que aquells homes
els envia Hoover
però és una oficina
prèvia
i encara
no es pot parlar
d'FBI
però en canvi
efectivament
tu mires la pel·lícula
i et portes la idea
que aquella gent
ja són de l'FBI
no
estan manats
pel Hoover
que evidentment
tenia el Hoover
en aquell moment
un tio molt jove
estan manats
pel Hoover
estan enviats
allà pel Hoover
però
el departament
encara té un altre nom
i això està passant
durant els anys 20
perquè totes aquestes morts
l'any 25
evidentment
el cas concret
dels Kyle
són
13 indis
i 3 blancs
que està aviat dit
però l'any 25
eren
60 indis morts
de manera misteriosa
assassinats
i coses rares
suicidats
coses molt estranyes
vol dir que
no només era el Heil
no només era el
eren molts més blancs
que estaven fent
exactament el mateix
jo he llegit
que en 5 anys
van passar
de 5.300
aproximadament
indis
a 2.400
i ara
també van morir
molts
ara en l'actualitat
100 anys
jo també he llegit
en algun lloc
per malalties
sí però aleshores
és difícil distingir
de qui és el que
s'ha acabat
en l'actualitat
aquesta ènia
són 15.000
és a dir
que d'alguna forma
hi ha hagut una regeneració
sí
una regeneració
en aquest cas
està bé
però no s'ha restablert
la justícia
amb aquesta gent
no
fins al 2013
està
sí
sí
els blancs
no han tingut cap pressa
a posar les coses
sí
és veritat
que
van anar
alguns a presó
i tal
en el cas dels Kyle
claríssim
però
no és fins al 2013
que
es dona
carpetada
de dir que
en fi
s'ha de restituir
el que és
data el César
el que és del César
sí
és tremendo
un dels
subtemes
que hi ha
és
l'extermine
planificat
sí
sí
està clar
que el personatge
del Robert De Niro
és un nazisme
avant l'Alet
avant l'Alet
i a l'America
i a l'America
sí
perquè també
d'alguna forma
es veu
una mica
el germen
del Ku Klux Klan
no
al contrari
els finals del Ku Klux Klan
però
el Ku Klux Klan
evidentment és el 19
per això
el Ku Klux Klan
hi havia
la força del Ku Klux Klan
la veritable mal
el van fer
en el 19
aquí estem arribant
en un punt
que ja és
les escurriades
el que passa és que
es va estendre
per això
sí
segur
segur
avui en dia
encara existeix
el seu efecte
va córrer
durant el segle XX
la presència
inclús en la pel·lícula
de Ku Klux Klan
és estranya
primer perquè
el Ku Klux Klan
el tenim associat
a la lluita
amb els negres
els seus enemics
són els negres
és cert
és dels sudistes
l'alteritat també
però l'alteritat
per ell
era en el sud
eren els negres
per tant aquí
fan un paper estrany
perquè els citen
passen per allà
però no tenen
un paper molt determinat
a la pel·lícula
per tant vaig pensar
bueno deu ser que
eren les escurriades
en aquell moment
devien tenir una baixada
i no van tenir
massa protagonisme
en aquest tema
que no ho sé
tu que has llegit
la història
jo no crec
que n'hi has entrat gaire
no és una zona
no se'n parla
no perquè com que és
una reserva índia
és només ells
no podien entrar dintre
hi ha una cosa
al començar la pel·lícula
que
bueno
i durant la primera part
però jo diria
que la pel·lícula
es pot dividir
bastant clarament
en dues parts
una primera part
amb la que es mostra
tota la trama
i una segona
en la que
d'una forma
lleument
accelerada
accelerada
per dir-ho
que d'una forma
progressiva
millor que accelerada
es va arribant
cap a la resolució
que d'alguna forma
després
de tant patiment
s'arriba
a una restauració
d'una certa
veritat
si més no
de cara
al poble
osage
sí sí
llavors
amb aquesta primera part
de la pel·lícula
a mi hi ha moments
que em recorda una mica
a la pel·lícula
de Jim Jarmus
Dead Man
perquè si us recordeu
es va transitant
la dels pantats
era
des de l'oeste
des de l'amèrica culta
cada vegada
més internant-se
cap a una Amèrica
una miqueta més profunda
i salvatge
més salvatge
i això
aquí hi ha
un punt
de coincidència
després
la importància
creixent
de la política
la mà esquerra
el que dèiem
mans fines
que van bellugant
les coses
la manipulació
de la religió
també
era important
ah sí
i hi ha un tema
és veritat
sí que m'agradaria
tancar després
amb un parell de cosetes
que trobo
que són portes
deixer espai segur
tranquil
no endavant
deixer espai
no no
que deixer espai
o sigui
ell després ha dit coses
no hi ha problema
perquè jo seré curt
seré breu
em toca a mi
Pep?
vinga
ah deies
vale
no jo aviam
jo no ho sé
primer com sempre
l'altre dia
vaig fer una reflexió prèvia
que em sembla
que la vaig
que vaig encertar
bastant de fer-la
i a vegades
ja per l'edat
jo soc el més gran
dels tres
per poc
però bueno
soc el més gran dels tres
bueno
una mica exequo
una mica exequo
però bueno
crec que no
i per l'altra banda
tinc un esperit molt jove
però
en certes coses
em sento l'edat
molt clarament
i en aquest cas
en aquest cas em passa
és a dir
com que els companys
van tenir a veure
que dir
escolta Anastasi
has d'anar a veure
a aquesta pel·lícula
així farem aquesta taula rodona
al voltant d'una sola pel·lícula
que més a més actual
que més a més
haurem de vigilar una mica massa
amb els espòilers
que més a més
val
i jo hi vaig anar
amb la meva companya
amb la Núria
vam anar al cinema
el dissabte a les 4 i 10
la sessió a les 4 i 10
del Verdi
llavors jo anava
vaig menjar d'hora
per tant no anava molt cansat
havia fet totes les necessitats
abans d'emcar-me a la sala
per no trobar-me al mig
de la pel·lícula
havien de sortir
i a vegades cada mitja hora
i 20 minuts
haig d'anar al lavabo
bé
però en aquest cas
no ho vaig fer
clar
hi ha una sensació
també hi ha l'altra cosa
que és el ritme
al que estem acostumats
això no és el primer
que ho diem
que ens acostumen
sobretot els que som
seriòfils
com jo
a les sèries cinematogràfiques
les sèries
de les plataformes
tenen una mètrica determinada
de 48, 50, 52 minuts
48, 50
algunes més curtes
d'altres més llargues
però ens movem
sempre en aquests paràmetres
vosaltres sou gent
acostumada molt
a anar al cinema
i el cinema que veig
és un cinema
molt seleccionat
i molt concret
clar
seure en una sala de cinema
que ja és una actitud
que últimament
em costa d'adoptar
és a dir
no hi vaig
habitualment al cinema
i hi ha això
ja em creu
una altra dinàmica
diferent
d'estar assegut davant del sofà
és evident
que la meva disponibilitat
és absoluta
que m'entrego
de tot allò que veig
a mi l'escena
del petroli que surt
i el muntatge posterior
amb aquella guitarra disparada
aquella cosa tremenda
em va meravellar
em vaig posar
la pell de gallina
la pell de gallina
Robbie Robinson
amb la seva
últim treball
perquè s'ha mort
sí
la pel·lícula
està dedicada
a ell
a la memòria d'ell
penseu una cosa
que és el que volia dir abans
Scorsese
ja coneixia
el Robertson
en realitat
de quan va fer
la pel·lícula
The Band
The Band
la pel·lícula
sobre
la banda
de Bob Dylan
no no
l'últim
de les vals
de les vals
de les vals
de les vals
els 80
aquesta pel·lícula
ja
el Robertson
era un dels membres
de la banda
o sigui que en realitat
ells coneixen
en aquesta banda
i ell després
l'ha seguit amb ell
a nivell personal
l'ha tingut com a amic
és a dir
és un tio
que l'ha tingut
molt cuidat
i bé
sí
aquesta cosa
la té
perquè allò que deies abans
hem de deixar uns punts
que volia anar comentant coses
ja que parlem de la música
allò que dèiem abans
d'aquesta modernitat
per un cantó
a nivell de realització
a nivell de muntatge
a nivell de
de vesprit
que porta per sota
les determinades escenes
per comparació
d'altres
que podien ser
Joan Forn
és a dir
sense tan primer plano
però
que podien ser
Joan Forn
això Forn ho faria
tot més obert
però en principi
hi ha aquest desequilibri
aparent
entre un tractament
i un altre
jo penso que en el fons
Scorsese
li va la marxa
o sigui Scorsese
que tots sabem
que ha sigut un home
sí
que ha tingut una carrera
d'acció
d'acció
i ell mateix
és una persona
que s'ha
s'ha perjudicat molt
també a nivell físic
és a dir
ha tingut els seus excessos
ha tingut els seus vicis
és un home
que ha viscut
en un ambient
d'uno de los nuestros
permanent
és a dir
tots eren amics
realment no defuig la violència
en cap moment
en cap moment
defuig res
del que la vida
significa també a vegades
que és aquesta tensió permanent
i de fet
en les seves pel·lícules
domina
jo penso en aquests moments
el Burwock Empire
que és en aquest cas
una sèrie
el Burwock Empire
és una sèrie
que ja recorda
coses que es veuen aquí
determinats moments
d'una determinada
violència soterrada
determinada foscor
que té la pel·lícula
màfia
una certa màfia
i la foscor
en sentit ample
molt ample
parlant de la màfia
que són personatges
mafiosos
estructuralment
els que sempre treballa ell
o gans
o gans
o New York
el mateix
estem en un altabal
amb gans
o New York
el mateix tipus d'història
tractament similar
de la violència
de la maldat
d'això que deia el Pep
o tu
el diable
és el diable
és que realment
és el diable
ell li agrada molt
tractar amb aquestes coses
llavors
en el fons
el que li passa
és que és un director
que en sap molt
és un mestre
realment
és un gran mestre
del cinema
coneix molt bé
el cinema
ja sabem que és un home
que ha vist molt cinema
ha escrit llibres
ha fet pel·lícules
és a dir
ha fet tot un tractat
de l'història cinematogràfica
documentals
documentals
tres capítols
sobre la història
sobre el cinema
per tant
sap molt de cinema
però què passa
és un rockero
en el fons
és un rockero
si no és veritat
perquè els documentals
musicals
ho testemun
ho corroboren
els seus més de 30
documentals
al voltant de figures
del rock
emblemàtiques
Rolling Stones
per tant
jo crec que li surt
a aquesta vena
la vena rockera
li surt
quan està muntant
i com que Remen
ho pot fer
perquè s'ho pot permetre
és un autor
i ho pot fer
és el que anem a l'altre dia
cinema d'autor
cinema d'allò
cinema mainstream
ell és les dues coses
perquè és un autor
tens raó
és un autor
i per tant
pots fer perfectament això
perquè sabem que
als pintors
també
se'ls permet
als coneguts
fer determinades coses
que amb un pitó
que comença
consideraries
que és un disbarat
bé
hi ha una parloada
que ho podia fer
el meu nen
no
això no ho dic
ho dic en el sentit
que a vegades dius
aquest tio
per què de cop
fa aquest gir
en la seva obra pictòrica
és aquesta
i aquí
de cop
hi ha alguna cosa
que no lliga amb
ell ho pot fer
és una constant
amb els classes
tu estàs veient
una pel·lícula
allò
estava
Goodfellas
però és que
sempre hi ha un moment
en què dius
ara per què em fot
aquest estirabot
aquí
aquesta cosa
això li dona
una energia
determinada
a la pel·lícula
va donant
una energia
ell està en plan
de miur
i és el que tu dius
ho pot fer
a les courses
ho pot fer
el Picasso
ho podia fer
perquè domina
és una gran operació
perquè és exactament
és veritat
que també
té la Shoemaker
al seu costat
permanent
també
però domina
el ritme
el timing
són 3 hores 26
i escolta
passen com l'aigua
i s'acaben
perquè sap treballar
les tensions
sap treballar
la trama
de tal manera
que sempre
t'està mantenint
atent
sempre
si sigui per bé
o per mal
el moment que
t'estàs informant
al principi
com deia el Pere
després estàs aprofundint
en determinades informacions
hi ha un aspecte
que sobretot
en aquesta pel·lícula
m'agradaria molt
anar-me'n sense dir-ho
que és el treball
el personatge
de DiCaprio
que és un personatge
absolutament manipulat
per el seu oncle
fins al punt
que li encomana
fer coses dolentes
cap d'atur
tonto útil
contra els seus propis
i tu veus
que és un home
que
sent que li deu
al seu oncle
una fidelitat
però al mateix temps
ell estima
la seva dona
i tant
de tal manera
que és com una bomba
és com un
és més
em va recordar
delitos i faltes
del Woody Allen
aquests estats
que dius
li he posat davant
i de quina manera
Scorsese treballa
o sigui
de quina manera
Scorsese
i el DiCaprio
de com
treballa
com treballa
això
és a dir
com treballa
aquest món
intern
del DiCaprio
que és un tio curt
absolutament curt
però en canvi
tu veus un DiCaprio
que et transmet
moltes coses
humanitat
tu imagina
d'estar fent coses
molt grosses
perquè les està fent
de l'alçada
d'un campanar
i al mateix temps
estàs veient
que en realitat
és un bon home
perquè és un home
curt de curt de la pala
el problema és aquest
i com dius tu
que s'estima realment
aquella dona
i aquesta contradicció interna
que té
quan ha de fer
per cert
és molt intens
jo vaig notar
amb el DiCaprio
dues coses
una
primera part
de la pel·lícula
en què donava
la impressió
que
tenia
bastant
com a referent
al Robert De Niro
de més jove
això ho fan sempre
i la segona part
de la pel·lícula
en què claríssimament
estava en plan
Marlon Brando
del Padrino
perquè es va
abotargant
la seva boca
el gest vocal
el gest de la boca
que fa DiCaprio
cap al final de la pel·lícula
la boca li mira cap avall
és una boca
que està mirant cap avall
no somriu
de cap manera
i tot mira cap avall
li han posat una pròtesi
jo crec que sí
però segurament
ho va demanar ell
sí
Brando és el referent
directe
i aquí perdoneu-me
ja que doneu referents
probables
en aquest cas
us en doneu
un de més improbable
a mi quan vaig veure
el Robert De Niro
al principi
sobretot em vaig quedar
amb una imatge
i ja vaig intentar
a vegades
fer la seva imatge
i dius
bueno
m'ho crec
fins al final
la meva pròpia ficció
a mi
em va recordar
estones
Spencer Tracy
o sigui
jo vaig pensar
que el Robert De Niro
d'alguna manera
pensava en Spencer Tracy
en un moment
confesso que no ho vaig pensar
però no està mal vist
és cert que feia papers
em va dir la meva companya
em va dir
home
sempre feia de bo
sí
bueno
no sempre tant
i en tot cas
jo
no està en el gènere
però podia fer de fill de puta
sense deixar de semblar
exacte
una persona
una persona respectable
i que se li està creant
una personalitat física
en el De Niro
i en aquesta pel·lícula
ha aprofitat
la seva pròpia bellesa
per anar generant
un personatge
que ja no és aquell De Niro
que teníem fa
8 o 10 anys
ha canviat
ha rotat
cap a una altra cosa
De Niro
ha canviat a millor
de nou
sí
perquè els anys
molt dolentes
els anys 90
havia fet
i principis
va tenir una caiguda
una caiguda
que semblava
que s'apuntava
a un bombarder
i qualsevol pel·lícula
impresentable
ell
doncs la feia
i s'ha acabat
sí
s'ha recuperat
hi ha un aspecte
d'estructura
de la pel·lícula
que sí que m'agradaria
l'actitud
que pren Scorsese
el David Grant
en el seu llibre
sobre el tema
manté
el suspens
fins al final
és a dir
no et diu
que el William Hale
és el dolent
però fins
molt entrat
i els de l'FBI
entre cometes
és a dir
els del Hoover
el pre-FBI
el pre-FBI
per entendre'ns
apareixen de seguida
en el llibre
apareixen de seguida
és a dir
el llibre del gran
que no és una novel·la
que és un llibre
d'investigació
el que fa
és
això sí
mantenir aquesta línia
de misteri
en el sentit
que el que fa
és
que entren en acció
ràpidament
els homes
del pre-FBI
i aleshores
el llibre
el que fa
és anar seguint
el sistema
d'investigació
i com ells
van descobrint
les coses
aquí la periós
es resol molt ràpid
Scorsese
canvia completament
això
és a dir
et diu que el William Hale
jo què sé
als deu minuts
ja t'està dient
que el Robert De Niro
és el dolent de la peli
és a dir
no hi ha cap
sense cap problema
no és ni spoiler
perquè
no és el seu interès
i en tot cas
el De Niro
el que li interessa
és la història d'amor
que hi ha
entre la Molly Hale
i el seu marit
tot i que el seu marit
es torna un malparit
per culpa
del seu
el seu oncle
sí
és el que
de fet
és el que jo crec
que li interessa
a Scorsese
això a banda
que jo
que bueno
que el tema catòlic
surt
perquè al final
DiCaprio
es confessa
té un acte
de constricció
o sigui
li va de perles
el tema
perquè
en realitat
el DiCaprio
el Booker
em sembla que se'n diu
en la pel·lícula
és un home torturat
és un home
profundament
sí però ja
pulveritzat
ell mateix
s'ha matxacat
vull dir
i necessita
confessar-se
aquesta cosa
és molt
aquesta escena
perquè Scorsese
aquesta escena
és terrible
és terrible
perquè
ella
ella
s'entera d'una cosa
que ja la veureu
quan veieu la pel·lícula
sí
en el judici
i llavors
diu
fins aquí hem arribat
sí
però l'amor
extraordinària
sí
la mòlica
ell
l'amor que li té
el seu marit
és que
fins i tot
quan jo crec
perquè la mòlica
ella és intel·ligent
sí
i ella
ella està veient
símptomes
de lo que està
passant
i tot i així
continua estimant
el marit
és una cosa
és fins aquí
realment tremenda
és fins a aquest punt final
que dius tu
aquí
hi ha una
un aspecte
jo crec que aquesta història
l'he interessat
també
pel tema racista
perquè jo crec
que Scorsese
i això
es pot reseguir
amb altres pel·lícules
d'ell
Scorsese
a veure
era fill
de
els seus pares
ja havien nascut
però
a Estats Units
però els avis no
els avis eren de Sicília
els avis d'Scorsese
són de Sicília
i
van viure
a Lidl
Itàlia
Itàlia
la petita Itàlia
de Nova York
i per tant
com a italians
ells també
ell va
segur
a més és baixet
i tal
ell va
sentir
el menysteniment
dels guas
uno de los nuestros
els guas
els guases
miraven els irlandesos
i els italians
com si fossin
certs
certs
inferiors
i jo crec que això
Scorsese ho ha tingut
sempre dit
per tant
fixeu-vos
que sempre
tracta el tema
de les víctimes
o sigui
de les persones
injustament
maltractades
o sigui
menystingudes
menystingudes
o sigui
el catolicisme
per una banda
i aquest aspecte
del menysteniment
són una mica
constants
en el cinema
d'escorsese
una noteta
de Telma
me la deixareu
de la Telma
que parli una mica
no la Telma
i Lewis
sabeu què vol dir
escorsese
escorsese
no la so
scotch
escocés
en italià
i de fet
el cognom original
el dels avis
no s'escrivia
amb s's
s'escrivia amb z
escorsese
escorsese
dos setes
escorsese
escorsese
l'última sí que era
una s
i ho deien
perquè eren
de cabell
que els hi recordava
un escocés
més que no pas
un italià
o que eren
d'origen
escocés
no
no ho crec
Sicília i Escòcia
tenen molt poca relació
no he pogut esvirar
però
i no hi havia avions
llavors
no, ja crec que més
és una qüestió física
l'escocés
aquests són els escocésos
perquè tenen
un pèl roig
potser
o vés a saber
no ho sabia això
però ara m'estic agafant
escorsese
vol dir escocés
no, no, la paraula
escocés
en italià
és curiós
permeteu una mica
endavant
la Thelma Schumacher
profund respecte
vagi per davant
i però més que res
més la mecànica
en aquest cas
no sé quina pot ser
perquè imaginar
que una persona
ha fet 72 pel·lícules
amb un mateix director
i de tot tipus
de pel·lícula
més a més diferent
jo que he tingut
la meva carrera
molt més llarga
però en tot cas
amb moltes menys pel·lícules
i amb directors
que els he tingut
durant 3, 4 pel·lícules
però no més
i que s'arriba
a crear aquest vincle
molt fort
i tot d'amistat
més enllà de la feina
és a dir
deixes de treballar amb ells
però en canvi
en aquest cas no
ella té aquesta relació
permanent
d'amistat
i al mateix temps
de treballar
jo penso que ella
és una gran
una gran tècnica
segurament com a dona
jo crec molt
en les muntadores
més que a vegades
els muntadors
perquè crec que tenen
aquesta part
que potser aviat
serà considerat
masclisme
això també
però
i cuidado
que estic d'acord
amb el tema
però
serà considerat
masclisme
dir que les dones
tenen més intuïció
jo tenen un tipus
d'intuïció a vegades
diferent de la de l'home
que en el cas
del muntatge cinematogràfic
és molt interessant
tenir-la
és a dir
jo he tingut molt
si no
muntadores a mi
ajudantes meves
que m'han servit
molt més de referent
de paret
diguem
de rebot
de la pilota
que no pas
altres ajudants masculins
que he tingut
que no m'han fet aquest paper
jo no veig
que sigui masclisme
jo crec que no
jo crec que és un fet
per què les scripts
són això
scripts
dones
en els rodatges
hi ha algunes peculiaritats
que no ho diguen
absolut
pejorativament
sinó tot el contrari
precisament
com a mèrit
la Telma
jo crec que aquesta part
està claríssima
és una dona
que deu tenir-ho molt clar
i quan segurament
el propi Scorsese
amb totes les seves certeses
que té
des de creador
de la pel·lícula
d'ionista
i tot plegat
i que és una pulsió
personal creativa
la que fa
el que dèiem l'altre dia
que ell faci aquesta pel·lícula
hi ha una especulació
i comercial inevitable
segur
però també hi ha l'altre
tot i així
n'estic segur
que ella
moltes vegades
en el tema rítmic
en el tema
ara toca parlar d'això
dosifiquem el tanto
que se n'estan
en el temps
estem dedicant
massa temps
a aquest tema
hem de retornar
amb això jo penso
que ella
deu ser impecable
i això és el més difícil
del muntatge
és a dir
l'estructura
el muntatge
a vegades és molt fàcil
ser un bon muntador mecànic
i que tot passi
com un riu
que no es notin els talls
però en canvi
ser incapaç
i això és la meva preocupació
intentar ser capaç
precisament d'això
de tot el rato
tenir les regnes
d'aquella cosa
d'aquell treball desbocat
que és la pel·lícula
que bo ha de ser
per un director
tindre una muntadora
és molt interessant
una muntadora
i si consejo un muntador
ja no t'ho dic
però realment
una muntadora així
però és clar
l'escorsese
una de les coses
que en aquesta pel·lícula
està
però que també
ho fa amb altres
és que
de vegades
t'entra a sac
en un tema
és a dir
et posa una situació
de la que no tens
ni idea
no t'ha visat
i pum
i ja
te la encasquetes
això fa quentis
em interessa
aquell tema
entres amb molt interès
perquè d'entrada
no saps ni de què està parlant
et desconcerta
escorsese busca
desconcertar l'espectador
però en canvi
al costat d'això
cada muntador
té el seu estil de tall
el moment del tallar
i la Thelma Schumacher
té una cosa que fa
que a mi no m'agrada gens
però que reconec
que és
ella prioritza
que la història avanci
d'una determinada manera
més que no pas
que el tall flueixi
i amb això
està molt d'acord
amb determinats
tratadistes
d'avui en dia
moderns
que diuen
que el més important
és que funcioni
la història
que funcioni l'emoció
i en tercer lloc
tot el tècnic
és a dir
no col·loquen
el tècnic per davant
però a vegades
fa uns talls molt curiosos
és a dir
normalment es diu
que quan es talla
d'un plano a un altre
i això és una mica
petita lliçó curta
quan es talla
d'un plano a un altre
hi ha d'haver
un ràcord
en tots els sentits
un ràcord
de posició del personatge
si la corbata
la porta aquí
i l'ha de portar
al mateix lloc
d'actitud corporal
també
que sembli
que de veritat
és un tall directe
que ha passat
després just d'haver vist
l'anterior
aquell personatge
que doni continuïtat
a l'acció
en aquí
la Thelma
moltes vegades
el que fa és tallar
en un punt
que el plano que segueix
a un altre
és molt més estàtic
que l'anterior
és a dir
que en l'anterior
t'ha deixat el personatge
molt viu
a punt de bellugar-se molt
i en el segon
el personatge està
totalment aturat
i diu la frase
que toca
però està
amb una actitud corporal
totalment diferent
i ho sistematitza això
i no en aquesta pel·lícula
sinó que ja l'hi he vist
a moltes altres pel·lícules
que fa el mateix
per què?
llavors jo em pregunto
per què si jo soc tan obses
amb aquestes coses
que això funcioni molt bé
sou molt polit amb això
per què ella fa el contrari?
doncs perquè segurament
prioritza una altra cosa
i llavors em plantejo
al tanto
que potser jo soc
el que m'equivoco
i hauria de prioritzar més
el que fa ella
és a dir
ajudar el director
a vegades
que potser no ho té prou clar
a dir
no, no, no
és que ara
el que toca
no et preocupis
de si talla malament
agafar l'espectador
i portar-lo cap allà on vol
jo vull ara això
per tant si espero
que sigui el bon punt de tall
estarem perdent el temps
amb això
i no estarem anant
on volem anar
jo això em va tenir un rato
en aquesta i en d'altres pel·lícules
preocupat sempre
per el tema
del tipus de muntatge
que fa la telema
per tant
prioritza
la intenció del director
la intenció
o sigui
el que el director vol
més que
perquè clar
els temes mecànics
els temes mecànics
poden fallar
és una cosa
que està sotmesa
a quantitat
de coses
que poden fallar
la posició
o una mà
o no sé què
per tant
mai tindràs
potser perfecta
la posició
i això
a vegades
jo també arribo
al compromís
a dir
escolta
no priorito tant això
però faig allò
però ell ho deu tenir
molt clar
perquè sistemàticament
prioritza la història
prioritza la història
no la polidesa
i a més a més
li deus saber
vendre
a l'escorsese
segur
ell també fa coses
que d'alguna manera
trenquen a vegades
aquesta
jo recordo els zooms
que hi ha
zooms
de l'Azharov
en el Gangnam New York
no sé si us recordeu
hi ha un moment
que s'enfronten
les dues
hi ha zooms
però zooms
d'anar i tornar
i dius
hòstia tio
clar per què
per allò que dèiem abans
és un autor
és un mestre
i es pot permetre
fer una cosa
de l'Azharov
quan en qualsevol altra
li tira ni en pedra
el zoom més
és pecat
és pecat mortal
és el zoom vist
o sigui que veus
que vam unir all
bé
res
volia dir aquestes quatre coses
i que a mi la pel·lícula
sí que se'm va fer
llogena més llarga
per això deia abans
el de la bellesa
perquè a partir de la
jo calculo
no vaig mirar el rellotge
en cap moment
però calculo
que portàvem dues hores
i mitja
i ja començava
a tenir la rabadilla
el coxis
que em feia mal
i la sensació
saps quan vaig tenir
la sensació
que se'ns havia fet
una mica llarg tot
a mi
quan arribo al judici
arribem al judici
i dic
hòstia
ara el judici
arriba molt tard
al judici
a la pel·lícula
arribo cansat
al judici
amb això
jo li trobo
una explicació
a veure
no és una cosa genèrica
però
pel que dius tu
i per un
un intercanvi
d'opinions
que vaig tindre
amb una persona
de confiança
que respecto molt
i tal
que em va anar
també per aquí
i també és una persona
que veu
moltes sèries
i li vaig dir
tu el problema
que tens
és les sèries
pot passar
les sèries
fan que
sí
abans ho has apuntat
sí
pot passar
jo veia
està
és que em foten
mitja hora més
i no hi ha cap problema
no
a veure
mitja hora més
sí que seria un problema
perquè és que la pel·lícula
està tan ben acabada
que té que acabar així
i ja està
és perfecte
és que és
no direm
no fem
acabem
acabem un lloc molt semblant
a aquest que estem ara
llavors
volia dir una cosa
molt cota
jo amb el temps
estaré sempre d'acord
perquè jo no soc de sèries
tampoc
és veritat
no
però no crec que sigui
exclusivament això
penso que hi ha una mica
d'accés
però
però bueno
escolteu
és un mestre
i pot
com deia abans
pot fer el que vulgui
per mi és una mica
excessiva
però mira
jo
volia fer un apunt
per mi
aquesta
clar
això és molt
agosserat
dir-ho
però
nosaltres tenim una edat
i hem vist
moltes hores de cine
i llavors
pots gosar
dir-ho
i ho dic
per mi
aquesta
serà una obra
mestra
que quedarà
com de
de les millors
d'escorsese
en canvi
hi ha una pel·lícula
que és l'anterior
que he vist d'ell
que suposo que tu també
la devíem veure junts
que és
l'irlandès
l'irlandès
és una bona pel·lícula
però
l'irlandès
et compraria
tranquil·lament
brevet moment
que ja
lo graciosos
que són
aquells
iaios
allí
ja em cansaven
llavors
per mi
allò
és una bona pel·lícula
i aquí
és una obra mestra
hi ha un canvi
molt gran
per què?
perquè aquí
hi ha un imperatiu
ètic
i estètic
portat a l'extrem
a l'extrem
de la perfecció
el problema
de l'irlandès
que em sembla
també una pel·lícula
molt ben feta
és que té
un punt
de ja dir
ja l'ha fet
l'irlandès
ja l'ha fet
com 3 vegades
i cada actor
i cada actor
va fer el seu numeret
i el fa
i el fa bé
més que res
era jo
reunir
les velles glòries
4 amics
que han fet
4 amics
que han fet
si anem amb ell
i apa
vinga
i som
i demà
et divertiu
una mica el mateix
jo volia fer una bonica
comparança
entre aquesta pel·lícula
que estem parlant
i no
ara no em donarà temps
i una pel·lícula
que m'agradaria
que en parléssim
en algun moment
faig una mica
d'espoilers
del que m'agradaria
que en parléssim
no ens donarà temps
no perquè estem
a 4 minuts
que és d'aquella pel·lícula
que et vaig dir
que havia vist
a Filmin
que em vau dir
sí
nosaltres ja l'havíem vista
que és el
You Ponant Tree
que és l'arribada
en català
i que a mi em va ser
una pel·lícula
francament magnífica
té el contrari
d'aquesta
moltes coses
magnífica també
però és una pel·lícula
petita
aquesta és una pel·lícula
enorme
aquesta és una pel·lícula
molt llarga
l'altra és de 90 minuts
tu l'has vist
a Penetri?
no
l'arribada
és interessant
77 minuts
interessantíssima per mi
és la durada
que hauria de tenir
normalment les pel·lícules
no, això no m'ho sentiràs
no ho diré
els anys 40-50
et donaven això
no, però
s'ha calculat
que en els últims anys
el company
Villalobos
una referència
importantíssima
dintre el camp
de la crítica
i sobretot a la ràdio
sempre diu
que les pel·lícules
després de 90 minuts
ja es foten pesades
i repetitives
hi ha de tot
evidentment que hi ha de tot
hi ha de tot
no, simplement que
algun dia m'agradaria
que en parlessin
d'aquesta pel·lícula
sí que l'hauries de veure
Filmin, per cert
i veieu-la tots
ja faig una mica
no és una sèrie
és una pel·lícula
i Up on Entri
s'escriu Up on Entri
l'arribada
i penso que
és interessant veure
una pel·lícula d'aquí
una pel·lícula feta aquí
amb un pressupost baix
amb un pressupost molt baixet
però amb molt cap
molt de cap
un guió
un guió extraordinari
pel meu gust
potser vol dir
alguna cosa així
com anar a arribar
no, no, no
és que
és l'arribada
de dues persones
als Estats Units
i un problema
que tenen
al passar el control
al passar el control
tenen un problema
que dura una hora 40
amb una filigrana
al final
per resoldre-la
fantàstica
no, no
per això ho dic
pel títol
perquè és
en arribar
sí, en arribar
en el moment d'arribar
arreglant papers allà
doncs sí
és això
bé
tampoc hem tingut temps
de parlar de
Saben aquell
la pel·lícula del poema
home
n'hem de parlar
s'estrena el dia 1
el dia 1
lamentablement
com que dimarts vinent
en parlarem al 7
no tenim programa
per cert
parlarem després
hauríem d'haver parlat avui
però clar
és que és corcès
una cosa
ja que estem
a prop
sabigueu que
l'organització
l'organització
aquí és
Ràdio d'Esvern
ens ha comunicat
que la setmana que ve
com que és
la nit de la castanyada
el dimarts
no hi haurà programa
ens dedicarem tots
i vosaltres també
tots
per favor
a la castanya
al mosquetell
i al panellet
exactament
és a dir
que tornarem
el dia 7
la pel·lícula serà
l'home que va matar
a Liberty Valence
de John Ford
i tindrem un convidat
el Carles Mir
que ens vindrà a parlar
del seu llibre
que va presentar
la setmana passada
sobre els cinemes
de la meva vida
que són els cines
que ell va conèixer
entre els 50
i els 70
a Barcelona
Argentona
i a Sitges
Carles Mir
ja va estar en aquest programa
Carles Mir
va estar aquí
ha estat
diverses vegades
vam parlar
de l'ombra
d'un dubte
no?
de Ricot
no, és una persona
que sap molt de cinema
va estar 18 anys
fent un programa
a BTV
ha treballat
amb diversos
també
eh, s'ha acabat això
nois
bona nit
a tothom
bona nit
i ens veiem
el dia 7
aplaudiments
toda la
Fernanda
basa
una persona
es vege
la noua
вид
colet
la
l'ombra
els
de wrong
els
l'em
llà
li
gu Nos
ale
锻
gu
まず
la
zeug
llà