Title:

Pla seqüència i càmera en moviment amb 1917; ressenyes de L’oficial i l’espia, Richard Jewell, Reina de Corazones i Adú

## Resum general Programa dedicat a dues línies principals: (1) ressenyes i debats sobre estrenes i títols recents; (2) una conversa profunda sobre la *càmera en moviment* i el *pla seqüència* a partir de 1917 de Sam Mendes. El to combina anàlisi fílmica, lectura política i reflexió estètica-tecnològica. ## Ressenyes destacades ### L’oficial i l’espia (Roman Polanski) i Richard Jewell (Clint Eastwood) • Contrapunt entre una **crònica històrica freda i rigorosa** (Polanski, cas Dreyfus) i un **drama contemporani sobre la fabricació del culpable** (Eastwood, cas olímpic 1996). • Idees clau: • Polanski retrata l’antisemitisme, l’“aparell d’Estat” i la foscor institucional; és **cinema d’idees** que convida a la reflexió històrica i ètica. • Eastwood focalitza l’**individu assetjat** per la conjunció de **periodisme (titulars)** i **policia (èxits)**. > "El periodisme necessita titulars i la policia necessita èxits". • Debat sobre la **integritat** (Picquart) versus l’**arbitrarietat del poder** (evocant Kubrick, Paths of Glory). • Valoracions: **totes dues recomanades**; Polanski fa “pensar i reviure la història”; Eastwood emociona i indigna, tot i que alguns troben les seves darreres obres menys extrapolables en clau sistèmica. ### Reina de Corazones (May el-Toukhy) • Drama danès adult, d’**alta volada moral i psicològica**: madrastra poderosa s’implica amb el fill adolescent del marit. • Claus de lectura: • Referents d’*Alicia al país de les meravelles* (miralls, Reina de Cors) i la idea de **món capgirat**. • Doble vida: *sacrosanta família* i aparença social vs **desig i transgressió**. • Proposta incòmoda que **interpel·la l’espectador** sense jutjar; interpretació de Trine Dyrholm, **impecable i arriscada**. • Recomanació: **molt recomanable**; “pel·lícula per a adults” en temes i formes. ### Adú (Salvador Calvo) • Estructura de **tres línies** que conflueixen: l’odissea d’un nen migrant camerunès; l’assalt a la tanca de Melilla i el posterior judici; el retrobament pare (Luis Tosar)–filla (Anna Castillo) a l’Àfrica. • Punts forts: **posada en escena contundent**, seqüències d’alt impacte, denúncia del **drama migratori** (dades finals esfereïdores). • Retret principal: **excés de guió i informació** que dilueix la potència del relat d’Adú, suficient per si sol. • Recomanació: **val la pena veure-la** per ambició, interpretacions i moments colpidors. ### Panorama recent i premis (Espanya) • Reconeguda la bona salut del **cinema espanyol**: Dolor y gloria (Almodóvar), Mentre duri la guerra (Amenábar), O que arde (Laxe), Adiós (Cabezas). • Es posa en qüestió la **distribució de premis** i el sentit dels guardons com a mesura d’art. ## Focus temàtic: la càmera en moviment i el pla seqüència ### 1917 (Sam Mendes): continuïtat i “trampa” del temps • 1917 s’erigeix en **excusa fèrtil** per pensar el *pla seqüència* i la *càmera en moviment*. • La pel·lícula proposa una **continuïtat aparent** (un “fals” únic pla) i una **equació de temps real/cinematogràfic** que és il·lusòria però **immersiva**. • Idea forta: la *càmera en moviment* és **essència del cinema**; el muntatge és capital, però el moviment és el **llenguatge primari de la mirada**. ### Mestres i genealogies del pla seqüència • Exercicis paradigmàtics: • Mike Figgis, Timecode (2000): **temps real** i quatre pantalles; exercici radical i poc reivindicat. • Berlanga (p. ex. L’escopeta nacional): **coreografies magistrals** d’actors i càmera, sàtira amb ritme coral. • Robert Altman: Gosford Park; The Player obre amb un **pla seqüència monumental** que homenatja i supera el de Welles a Touch of Evil. • Orson Welles, Touch of Evil: **canònic arrencament** en travelling; anècdota sobre l’“artesania invisible” dels tècnics. ### Càmera subjectiva i variants • Hitchcock, Rope: *fals* pla únic en blocs; **classe de posada en escena**. • Rear Window: el **punt de vista** com a motor narratiu i moral. • Robert Montgomery, Lady in the Lake (1947): **càmera-ulls** (Marlowe) i *plans seqüència* sostinguts amb **meritòria enginyeria prèrdigital**. ### Era digital: eines i excessos • Del **drone** a la càmera ultralleugera: la digitalització permet **empalmes invisibles** (1917) i moviments abans impossibles. • Ilya Naishuller, Hardcore Henry: **primera persona amb GoPro**; impacte visual però **argumentalment dispersa**. • Advertiment sobre l’**exhibicionisme tècnic** (abús de “càmera al clatell” en debuts): la tècnica **no pot substituir** contingut i idees. • Exemple virtuós d’obertura planseqüència mainstream: **Spectre (Bond)**, seqüència inicial de gran ofici. • Debat Bayona: **impecable factura** versus **reiteració de patrons**; la necessitat d’**avançar en continguts**, no només en forma. ### Autenticitat del “one-shot” • Es qüestiona si L’arca russa (Sokurov) és **literalment** un únic pla (logística titànica); **més enllà del fet**, és **hipnòtica i monumental**. • Idea final: el valor del *pla seqüència* no és comptar talls, sinó **què expressa** el moviment de la càmera i **com ens situa** com a observadors.

['1917', 'Sam Mendes', 'pla seqüència', 'càmera en moviment', 'Roman Polanski', 'L’oficial i l’espia', 'J’accuse', 'Clint Eastwood', 'Richard Jewell', 'Dreyfus', 'antisemitisme', 'poder de l’Estat', 'periodisme', 'policia', 'Kubrick', 'Paths of Glory', 'Reina de Corazones', 'May el-Toukhy', 'Alicia al país de les meravelles', 'Trine Dyrholm', 'desig i transgressió', 'Adú', 'Salvador Calvo', 'immigració', 'Melilla', 'Guàrdia Civil', 'Luis Tosar', 'Anna Castillo', 'cinema espanyol', 'Dolor y gloria', 'Mentre duri la guerra', 'O que arde', 'Adiós', 'Berlanga', 'Robert Altman', 'Gosford Park', 'The Player', 'Orson Welles', 'Touch of Evil', 'Hitchcock', 'Rope', 'Rear Window', 'Robert Montgomery', 'Lady in the Lake', 'Aleksandr Sokurov', 'L’arca russa', 'Teo Angelopoulos', 'Miklós Jancsó', 'Hardcore Henry', 'Ilya Naishuller', 'GoPro', 'drons', 'Spectre', 'J. A. Bayona', 'tecnologia digital']