Title:

Profundo carmesí d’Arturo Ripstein: clàssic de la setmana, el poder del plano seqüència, humor negre i recomanacions (Luka, Megalòpolis, Joker)

## Idea central del programa **Cinema sense condicions** dedica el clàssic de la setmana a la contundent Profundo carmesí (1996) d’**Arturo Ripstein**. El programa desgrana la figura del director, el seu equip creatiu (guionista Paz Alicia García Diego, director de foto **Guillermo Granillo**, muntador **Rafael Castanedo**) i l’impacte de la posada en escena basada gairebé íntegrament en el *plano seqüència*. També s’analitzen el to d’**humor negre**, referents (Buñuel, Berlanga, Azcona) i l’antecedent nord-americà The Honeymoon Killers. A la segona part, novetats i recomanacions: **Luka** (Jessica Woodworth), **Megalòpolis** (Coppola) i **Joker: Folie à Deux** (Todd Phillips). > "Nadie antes me había amado tanto" — una de les frases clau que cristal·litza el pervers romanticisme tràgic del film. ## Perfil d’Arturo Ripstein i context - **Origen i trajectòria** • Nascut a Ciutat de Mèxic (1943), fill del productor **Alfredo Ripstein Jr.** • Aprenentatge primerenc al costat de **Luis Buñuel** (al rodatge de Nazarín i com a ajudant no acreditat a El ángel exterminador). • Òpera prima: **Tiempo de morir** (1965), amb guió de **García Márquez** i adaptació de **Carlos Fuentes**. • Reconeixements: doble premi a Sant Sebastià (Concha d’Or), **Premi Nacional de Belles Arts** de Mèxic i **Ariel de Oro**. - **Complicitat creativa** • Guionista habitual: **Paz Alicia García Diego** (14-15 pel·lícules), peça clau en el to i la construcció dramàtica. ## L’univers visual: Guillermo Granillo i la imatge - **Estil de fotografia** • To naturalista i **cru**, amb forts contrastos de llum i color. • Predomini de tons dominants (vermells carmesí), que dialoguen amb el títol i l’ànima del film. • Plans finals memorables (el reflex blau del cel en el toll d’aigua). - **Anècdota professional** • Relat de rodatge i muntatge compartit amb Granillo a “Les vides de Cèlia” (Antonio Chavarrías), destacant la seva versatilitat: de càmera “tranquil·la” a càmera “nerviosa” segons projecte. ## Sinopsi i repartiment - **Ambientació**: Mèxic, 1949; ironies i dards anti-espanyols en el diàleg subratllen el to sarcàstic. - **Protagonistes** • **Nicolás Estrella** (Daniel Jiménez Cacho): timador i gigoló espanyol, camaleònic en l’accent i la façana. • **Coral Fabre** (Regina Orozco): infermera que s’enamora obsessivament; abandona els fills per seguir-lo i esdevé còmplice. • **Marisa Paredes** compon un personatge rodó (Imelda/Irene Gallardo) que culmina en una escena apoteòsica. - **La deriva criminal**: parella a la Bonnie & Clyde que estafa vídues/divorciades adinerades i, en l’espiral, deriva cap a múltiples **assassinats**. - **Curiositat**: “Profundo carmesí” és “Deep Crimson”; connexió simpàtica amb el nom del grup King Crimson. ## Influències i referents - **Antecedent directe**: The Honeymoon Killers (1970). Scorsese en va iniciar el rodatge però fou substituït; Ripstein n’agafa el tema però en va més lluny en l’**escarni** i la **duresa**. - **Ombra allargada**: **Buñuel**, **Berlanga** i el guionista **Rafael Azcona** (humor negre, sarcasme, crítica social). - Remissions concretes: ressons de Viridiana i El verdugo en el tractament del final i la moral grotesca. ## Escenes i motius clau - **Gir al “minut 26”**: instal·lació definitiva del to fosc i de thriller. - **Abraçada decisiva**: moment d’estranya emoció sincera que segella el destí comú. - **Bar Íntimo**: seducció, accent espanyol mutable i sarcasme d’alta volada. - **Primer enverinament**: humor negríssim al “no vomite, que perderá el veneno”. - **La perruca de Nicolás**: identitat, vergonya i gest d’amor de Coral tallant-se la melena per fer-li una nova perruca “a la francesa” (idealització tipus Charles Boyer). - **Falsa boda al cementiri**: iconografia religiosa i fatalisme. - **El final (llei de fugues)**: caminada cap a la mort, frase “crec que és el dia més feliç de la meva vida”, caiguda al toll i reflex del cel — culminació nihilista de l’amor malaltís. ## Forma i llenguatge: el domini del plano seqüència - **Construcció formal** • El film està rodat en un 99,5% en *plano seqüència*: acció en espai unitari i **temps real** sense tall. • La càmera es desplaça en *travellings* fluids, usa miralls per no perdre el subjecte i coreografia actors-espai. - **Excepcions estratègiques** • Tall al bar “Íntimo” i al final d’afusellament per reforçar la intensitat. • Al clímax, muntatge de pla/contraplà (butxins/víctimes) per elevar la **tensió dramàtica**. - **Conceptes clau** • *Muntatge analític* (pla/contraplà; descomposició espacial). • *Muntatge sintètic* (continuïtat dins el *plano seqüència*). • Ripstein alterna formes per maximitzar sentit i afecte: la norma és la continuïtat; el tall és l’**excepció que colpeja**. ## Recepció, versions i on veure-la - **Censura a Mèxic**: estrenada amb retalls d’uns 15 minuts; la versió íntegra no es va veure fins al 2018 (edició restaurada amb **muntatge del director** allargat fins als 135’). - **Disponible a**: Filmin. ## Actualitat i recomanacions - **Luka** (2023, Jessica Woodworth) • Adaptació lliure de l’imaginari d’El desierto de los tártaros (Dino Buzzati). • **Blanc i negre**, to **críptic**, rigor formal i hiperrealisme sever; interpretacions sòlides. • Reivindicació literària: la novel·la és un clàssic del segle XX pel seu estil i construcció. - **Te Salve/Salve María** (Marc Coll) • Drama d’**empoderament** amb mirada molt centrada en el subjecte femení; debat sobre la representació del rol masculí. - **Megalòpolis** (Francis Ford Coppola) • Malgrat les crítiques dividides, s’assenyala com a **obra important i testamentària** de Coppola, amb ecos de tota la seva filmografia. • Recomanada en pantalla gran. - **Joker: Folie à Deux** (Todd Phillips) • Amb **Joaquin Phoenix** i **Lady Gaga**. • “Musical” en funció dramàtica: la música actua com a vector de consciència, però el **text** pesa més; per a alguns, supera la primera. ## Idees força - **Ripstein** imposa una proposta formal radical: quasi tot en *plano seqüència*, i talla només quan el cop emocional ho exigeix. - **Humor negre i sarcasme** a la manera d’**Azcona/Berlanga/Buñuel**: riure incòmode davant la tragèdia. - El **nihilisme romàntic** de la parella culmina en un final tan **poètic** com **terrible**.

['Arturo Ripstein', 'Profundo carmesí', 'Deep Crimson', 'David Mansfield', 'Heaven’s Gate Waltz', 'Paz Alicia García Diego', 'Guillermo Granillo', 'Rafael Castanedo', 'plano seqüència', 'muntatge analític', 'muntatge sintètic', 'humor negre', 'Rafael Azcona', 'Luis Buñuel', 'Luis García Berlanga', 'El ángel exterminador', 'Viridiana', 'El verdugo', 'The Honeymoon Killers', 'Martin Scorsese', 'Daniel Jiménez Cacho', 'Regina Orozco', 'Marisa Paredes', 'Filmin', 'censura', 'director’s cut', 'King Crimson', 'Carlos Reygadas', 'Lucrecia Martel', 'Zama', 'La cordillera', 'Les vides de Cèlia', 'Antonio Chavarrías', 'Jessica Woodworth', 'Luka', 'Dino Buzzati', 'Il deserto dei tartari', 'Valerio Zurlini', 'Ennio Morricone', 'Francis Ford Coppola', 'Megalòpolis', 'Todd Phillips', 'Joker: Folie à Deux', 'Lady Gaga']