Cinema sense condicions
Lazarus
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bé, els pantans estan en un nivell molt interessant
I tant, només faltaria
Feia molt temps que no en parlàvem, però
Com que aquí, a més a més de cinema
Parlem de lo que és rabiosa actualitat
L'aigua
És un tema
Molt agraït últimament
Sí, sí, hem tingut un mes de març
Bastant agraït
Bona tarda, Anastasi
Bona tarda
Com anant la setmana
Bé, bé, bé, una setmana irregular
Però penso que ha acabat
Està acabant
Perdona, està acabant
Està començant bé
La irregular va ser l'anterior
L'anterior
Aquesta no està començant malament
Blancs i negres
Com a tot arreu
Sí, bueno
Blancs i negres
La vida també és això
Bé, no ens podem posar massa intensos
No, no
Però sí que la cosa va per aquí
Bé, hem obert la pel·lícula
Ai, la tarda
Amb una peça musical
Que és la que tanca la pel·lícula
The Conversation
La Conversa
Del 1974
Dirigida per Francis Ford Coppola
I música
Que està, segons he llegit
Remasteritzat de l'any 23
O sigui que
És una cosa que està bastant actualitzada
Molt bé
I està composat per David Shire
Molt bé
La Conversa
Va guanyar l'any 1974
L'any de la seva producció i sortida
El públic
L'any de la seva estrena
Va guanyar la Palma d'Or
Al Festival de Cannes
I l'any següent
Va ser nominada
Tres Premis Oscar
Diferents Premis Bafta
Els Globus d'Or
Etcècècèèc
Va participar
En diversos festivals
I
Va tindre reconeixement
A tot arreu
Però
No va gaudir
Ni a llavors
Ni en el decurs del temps
del favor del públic
tot i que pels cinèfils
i no dic per la crítica
dic els cinèfils
entenem com a cinèfils els amants
del cinema
sempre se l'ha considerat
una pel·lícula de culte
i per parlar de la pel·lícula
de culte i obrir
el comentari que farem
sobre ella
aquí tenim l'Anastasi
que és un bon seguidor
d'aquesta pel·lícula, amb el que jo m'afegeixo
també, perquè ens sembla
a tots dos que és una pel·lícula
molt important
i a més a més
tu abans
m'ho comentaves, jo també ho he llegit
que per Francis Ford Coppola
per ell era la millor pel·lícula que havia fet
i teniu en compte que
Francis Ford Coppola és un director
de pel·lícules com
Apocalipsi Nou, Els Tres Padrins
El Padrí 2
i El Padrí 3
més i menys
de pel·lícules
tan boniques
com Dràcula
de Bram Stoker
i
bueno
podríem estar aquí
ara
anomenant
moltes
però
això ja en parlarem
una mica més
en tot cas
de la seva filmografia
ara sí
ja
enceta tu
a l'Anastasi
no hi ha pressa
si em permets una prèvia
si em permets una prèvia
que és merescuda
no perquè tot el que passa
en el món dolent
s'hagi de reflectir
aquí
però ha passat
alguna cosa dolent
que d'alguna manera
que està acabant
aparentment bé
però el que ha passat
no es pot evitar
de dir
un director de cinema
resulta que les professions
perilloses abans
eren el periodisme
els bombers
la policia
fins a cert punt
però
el cinema també
aquest director palestí
el Hamdan Balal
que va ser detingut
primer
primer
pallissat
per uns colons jueus
no tinc res
ho he sentit avui
l'altre
sí
contra determinats
personatges jueus
sí
res contra la generalitat
dels jueus
doncs sí
va ser pallissat
primer
va ser després
detingut
per la policia
israeliana
i finalment
ha estat lliberat
unes hores més tard
esperem que
en condicions físiques
raonablement bones
detingut
però presumiblement
també va anar
d'una paret a l'altra
ja
per això et dic
que aquí anar a passar detingut
amb una comissaria
de segons quins països
no és cap garantia
d'èxit
precisament
bé
sap greu
doncs que això
que la nostra professió
també es converteixi
en una formació
perillosa
ens en alegrem
de la seva lliberació
i seguim amb el tema
crim i càstig
jo recordo
una de les novel·les
que més em va
interessar
de molt jove
i estranyament molt jove
era aquest d'Ostoyeski
aquesta peça
capdalt de la literatura
i aquestes dues paraules
em van quedar
clavades
i el seu concepte també
una
perquè som cristians
i perquè d'alguna manera
sabem
que tota pena
hi ha el seu pecat
també hi ha la seva redenció
i en aquest cas
aquesta pel·lícula
podríem dir
que una de les coses
importants
en la que es basa
és en aquest sentit
de la culpabilitat
que és la que neix
en aquest diàleg
entre el crim
i el càstig
el personatge central
que és el Hackman
té el pes
de creure
que degut a una acció d'ell
fent la feina
que després direm
quina és
una gent
una persona
va morir
o diverses
i això a més a més
ve greujat
perquè el personatge
del que parlarem avui
que és el que fa
interpreta
d'una manera genial
Jim Hackman
el recentment desaparegut
Jim Hackman
diguem desaparegut
perquè encara no se sap
com va acabar
el tema
el cas és que als 95 anys
va morir
doncs ell
era un home
representa
una persona
de profundes
conviccions religioses
això és important
això és molt important
això és molt important
perquè
clar
hi ha un moment
dins de la pel·lícula
en què ell
es va confessar
i una mica
sembla que
és
l'únic moment
que té
en el que
pot
redimir
una mica
alliberar-se
en tot cas del pecat
que ell creu
que porta a sobre
però esclar
un port tot en pecat
i deixar de fer
el pecat
immediatament
si a més a més
hi creu
i es confessa
i teòricament
això li genera
el perdó
diví
al moment que es confessa
però esclar
si segueixes exercint
el mateix ofici
que generarà
o pot generar
el mateix problema
en el futur
esclar
està tot el rato
això no s'acabarà mai
això no s'acabarà mai
llavors
de què fa aquest senyor
es fa d'un ofici meravellós
però que pot ser terrible
evidentment
ell
es dedica
a espiar
amb vigilància privada
no és un policia
ell és un vigilant privat
el que passa
a sou
a sou
a sou de qui li pagui
per fer determinades coses
és com si
un detectiu privat
del sou
ell no es dedica
per seguir
on va el marit
i tal
i el segueix amb el cotxe
i fa aquelles típiques
no no
ell el que fa
és instal·lar
el micro adequat
els micros adequats
a la zona adequada
de la manera
que ell creu
que li resultaran eficaços
i a partir d'aquí
enregistrar
les converses
que s'estan produint allà
és un gran professional
molt respectat
i admirat
pels seus col·legues
això ho descobrim en la pel·lícula
per diversos moments
un d'ells és un congrés
molt divertit
que apareix
que demostra com canvia
el món amb els anys
que és un moment determinat
ell va a una mena de fira
de mostres
el que aquí seria
ara el mobile
el mobile
però esclar
el mobile
el mobile de les espies
de l'any 74
i esclar
és el mobile
de les espies
el mobile
de totes les
quelles eines
de gravació
sonora
sobretot sonora
perquè fixa
que bàsicament
tot és so
el vídeo hi és
però el vídeo
és com per la tele
però el vídeo
com a tal
no s'utilitza
encara com a seguiment
i llavors
cadascú ofereix
el seu producte
llavors això
és molt divertit
i allí és on veus
que la resta
de companys de professió
que poden ser policies
també alguns
i comissaris i tal
exerceixen
el mateix feina que ell
i l'admiren
profundament
ell veus que és una figura
dintre del món
d'aquest tema
per tant la pel·lícula
d'una vegada
expliquem una mica
en ordre
el plantejament inicial
ens explica
el personatge en seguida
se suposa
que l'ha contractat
una persona poderosa
econòmicament poderosa
en poder
en la ciutat
perquè agravi
una conversa
i ell decideix
gravar-la
en una plaça pública
d'un o menys
d'una hectàrea
de superfície
aproximadament
o quasi bé
no menys
una miqueta menys
que un cap de futbol
però pràcticament
un cap de futbol
en el mig
amb un ovalisca central
i plena
de gent
a 200 metres de distància
a 200 metres de distància
i plena de gent
per tot arreu
caminant i tal
o sigui
és com
el pla de la ciutadella
tot ple de gent
i vinga
bellogant-se la gent
i al mig
i al mig
de tot això
hi ha una parella
d'home i dona
d'una trentena
quarantena
ell potser quarantena
ell a trenta i pico
que es passegen
per ell
i van conversant
i detectes
perquè
bé veus
el contraplà d'això
és ell
en el seu
lloc on escolta
no sabem exactament
a quina distància està
ni com
sí que veiem
els micròfons
que ha instal·lat
un el porta
un dels personatges
que camina
junt a la parella
que està inicialment
assegut a un banc
després s'aixeca
i va caminant
al costat d'ells
ell també va caminant
i després té una furgoneta
amb una dintre de la furgoneta
que va gravant
exactament
ell també va caminant
i després té
a dalt
a les edificis colindants
de la plaça
els que tanquen la plaça
amb dos d'ells
i té col·locats
micros
el que es diu direccionals
amb una mena de paràboles
que porten
perquè així direccionen
millor el so
per recollir el so
que surt
practicament dels llavis
és a dir
que han d'enfocar
com si fos una fotografia
enfoquen just els llavis
de qui t'interessa seguir
i aquest seguiment
provoca un tipus de so
és diferent del so
agafat en proximitat
però tot ajuda
tot això
ara pot semblar
una mica així
com
joc de nens
però en aquell moment
era tecnologia punta
estem parlant
de 1974
exactament
en aquell moment
era molt tecnologia punta
i llavors
bé
enmig d'aquesta
d'aquesta
preciós plano
perquè tu ho deies abans
aquest plano
com comença
explica
el programa
el plano
el plano d'aproximació
en què comença la pel·lícula
és
és meravellós
allò
és impressionant
perquè
sortim
amb un enquadre
panoràmic
pràcticament
i acabem
amb un pla curt
d'una parella
d'una parella
exactament
venim de molt general
i anem tancant
lentament
lentament
tan lent que al principi
no perceps que hi ha un zoom
diríem
perquè en aquest cas és un zoom
sí, és un zoom
i que hi ha un zoom
no ho perceps
fins que no t'adones
cap donat
tu
abans estàvem aquí
ara estem aquí
i això
això es va allogant
bé
per tant hi ha una tensió
una focalització visual
però la focalització
més important
com tot en aquesta pel·lícula
el més important
com deia el Pep
avui m'has dit una cosa
que em sembla estupenda
i que és la que ara diràs
què és més important
en aquesta pel·lícula
que el so
amb aquesta pel·lícula
hi ha dos coses
que són molt importants
el treball
la interpretació
perquè es posa
i ens porta a nosaltres
de la mà
a dins d'un personatge
molt difícil
el Jim Hackman
molt
i després
hi ha un altre protagonista
per sobre de tots els altres protagonistes
secundaris
és
el so
el so
el so
el so
és una pel·lícula
en què el so
és un personatge més
és un personatge més
per dos raons
perquè primer
argumentalment
és a través del so
que es va generant
tot l'argument de la pel·lícula
a través del que escoltem
a través del que escolta
Jim Hackman
com a partitó
el Cole
ell es diu en realitat
Harry Cole
en la pel·lícula
que curiosament
s'escriu
Caul
però que sona com a col
que vol dir trucada
que vol dir
trucada
per tant
vol dir també
és un efecte sonor
però realment
col
vol dir una altra cosa
aquí tinc
una anècdota
que he llegit
de Coppola
Coppola
volia nomenar
el protagonista
Harry Kaller
que ell era el trucador
com a homenatge
a Harry Kaller
el llop solitari
això és el que ell volia
però resulta
que les coses
van anar com van anar
tenien presses
tenien el temps
una mica just
i llavors
resulta que
ell va dir
no, mira, saps què
diem-li col
col
trucada
com deies tu
trucada
però
aquí llavors
entra
la secretària
de Coppola
que amb les presses
ho va escriure
ella ho va entendre bé
però ho va escriure malament
i va escriure
Caul
que també es llegeix
col
que si es fixeu
en la pel·lícula
hi ha un moment
en què un personatge
li demana
al Jim Hackman
escolti
digui-m'ho
lletra per lletra
sisplau
de la trègi
com molt habitual
de la trègi
i ell
diu
C-A-U-L
molt bé
doncs resulta
que
Caul
és com es coneix
la membrana
amniòtica
sí senyor
l'embolcall fatal
correcte
i llavors
aquí
el director
li va donar
una metàfora
visual
molt interessant
perquè Hackman
porta sovint
durant la pel·lícula
una gabardina
transparent
translúcida
podríem dir
que és una peça
que recorda
una membrana
amniòtica
i que s'oculta
darrere d'una
cortina de plàstic
o d'una
mampara de vidre
quan es veu
amenaçat
exacte
és a dir
sempre
Hackman
quan està al carrer
sempre porta aquest vestuari
és una gabardina
marró
i a sobre
la sobre gabardina
aquesta
que és aquesta tela
transparenta
aquesta segona pell
que li fa
i et sobta molt
al principi
i dius
què porta aquest home
què brilla aquí
què passa
i és que és aquesta mena
de membrana
amniòtica
és com un guardapols
transparent
cosa que t'estranya molt
estàs veient la pel·lícula
i dius
que estrany
i què és cert
l'altre que dius
quan ell es sent
sumès a una certa pressió
com quan té
els seus socis
de l'ofici
en el seu
lloc de treball
i l'estan una mica
acorralant
perquè els digui coses
i tal
hi ha un moment
que ell es posa
darrere
d'una
mampara
d'aquesta
semi-transparent
traslúcida
i és també
un intent d'ell
d'això
de tenir
alguna cosa
que el separi
ell no se sent còmode
amb la societat
que hi ha al voltant
és un personatge
que està incòmode
ell
està incòmode
perquè no està incòmode
amb si mateix
és a dir
en el fons
ell la incomoditat
és amb ell mateix
bé
després d'aquesta presentació
que aquesta presentació
ja descobrim
una de les frases
claus
de la pel·lícula
que s'anirà repetint
si ho sabés
ens mataria
si ho sabés
ens mataria
aquesta frase
amb ell
l'intriga
l'intriga
amb moltes frases
perquè tot en aquest món
quan ho sents descontactualitzat
sense saber ben bé
què busques
pot ser tot intrigant
i pot ser tot molt interessant
com l'altra
que et deixaré tu que diguis
que és la frase
de l'avi
del vagabond
si ho sabés
ell ens mataria
és la que ella
el porta a pensar
per fet que conté
la paraula matar
que allí és on està
el tema
és a dir
algú va matar algú
i la frase aquesta
la diu la parella
la diu la parella
que estan
passejant
controlant ells
i a més ho van repetint
i la pròpia pel·lícula
troba el mecanisme
de muntatge
que després en parlarem
de també anar repetint
per l'espectador
en diferents punts
de la pel·lícula
aquesta frase
i moltes d'altres
l'altra frase que dèiem
que era interessant
sí
hi ha un moment
en què la parella
passa per un banc
i en aquest banc
hi ha estirat
probablement mort
un vell
un vell cloixard
semblant mort
però no sé
si està viu mort
i ella li diu a ell
quan veig
un d'aquests pobres vells
sempre penso el mateix
penso que una vegada
va ser un nen petit
que tindria un pare
i una mare
que l'estimarien molt
i ara
mira'l
ensorrat
en un banc
del carrer
on és ara el pare
i la mare
i la família
això
és important
perquè
si es diu una vegada
pot quedar
com important
un moment
en el que
hi ha una
una sensibilitat
no?
sí
però no
és que es repeteix
dues vegades
i és una frase
suficientment llarga
i de contingut
per dir
eh
compte
sí
i aquesta més a més
jo penso que en qui busca
així com l'altre
és una alerta
aquesta el que busca
és una mena d'empatia
empatia
al majoria dels espectadors
claríssim
perquè sap que
qualsevol espectador sensible
quan ha vist
qualsevol espectador sensible
dic
no segons quins espectadors
quan veu una persona
pel carrer tirada
pensa alguna vegada això
i a mi ho he pensat
i tu també ho has pensat
és a dir
ostres aquest home
la seva mare
a vegades no penses
en tota la família
la seva mare
si el veiés ara així
però ell té una mare
igual que jo
això ho hem pensat tots
i penso que té
el seu punt
també d'interès
llavors
Harry es va
d'alguna manera
obsessionant
com és
el bon treballador
el bon policia
el bon
el que sigui
la feina
esdevé una obsessió
i per ell esdevé una obsessió
perquè entre altres coses
és l'únic que té
com a element de defensa
estar sol
en aquest moment
respecte al
aparentment
sabem pel principi
que no li coneixem
cap parella
després descobrim
que té una parella
circumstancial
que és un amant
diguem
és la Terry Car
sí
en principi
i bueno
aquest client
d'alguna manera
li dona una feina
però que té
com una mena de
és una feina
que li crea
precisament el problema
és a dir
aquesta feina
que li genera el diner
és el que li crea
el problema
llavors tot això
es va fer
en aquesta crisi
realment
el moment de clímax
de la pel·lícula
és quan
el Harry decideix
que aquesta gran feinada
que hem vist que feia
que després l'explicarem una mica
perquè és muntatge pur
això que explicarem després
la lliure
finalment
en la persona
que li ha encarregat
a un intermediari
que hagués precisament
el conegut actor
quan era molt jovenet
el Harrison Ford
de jove a jove
molt jove
sí sí
molt abans
molt abans
que fes qualsevol
de les pel·lis
sí perquè després
va fer un paper curt
també
Apocalipsis Now
Apocalipsis Now
és veritat
o sigui que
ja
ja el tenia eclissat
el coppola
el tenia eclissat
i finalment
li va donar
una bona
bé
ell fa de pont
entre les mans
que li donen la cita
i el que les ha d'escoltar
finalment
que és el jefe
el que ha demanat
el reencàrrec
el que li està pagant
el Robert Duval
que és el Robert Duval
que tens una sorpresa
quan veus que és el Robert Duval
jo no me'n recordava
sí perquè té
cinc minuts
de pel·lícula
no té més
llavors
ell automàticament
quan veu allò
i sent davant
del jefe
sent la conversa
i veu les reaccions
del jefe
i dius
bueno esclar
aquest tio
el que vol és saber
que aquesta parella
que s'estan entenent
intentarem no explicar
el desenllaç
que s'estan entenent
entre si
l'estan enganyant
és a dir
el que estan fent
és enganyar-lo amb ell
per això diuen la frase
si ho sabés
ens mataria
d'acord
llavors ell entén això
i a partir d'aquí
es creu en l'obligació
com a bon cristiac és
de que realment
ell ha de salvar
en aquesta parella
llavors
entrem en una segona
i final part
de la pel·lícula
en la que la seva feina
és bàsicament
intentar salvar
aquesta parella
a partir d'aquí
és tot més detectives
que ella ha de saber
quina habitació estaran
per la mateixa conversa
que ha gravat
tirant-la per l'anèsima vegada
diu
ah si qui diuen
a l'hotel
on aniran després de
habitació
773
773
sí senyor
diu no
aquesta la tinc ocupada
i té alguna
diu la 772
doni'm la 772
i s'instal·la al costat
i passen coses
i passen coses
no les esperades
posa en marxa el seu ofici
exacte
posa en marxa el seu ofici
a partir d'aquí
sí sí
instala uns micros també
el lavabo
aquell plano del vàter
i tal
però el que passa
a l'altra habitació
potser ho deixarem
perquè vegi la pel·lícula
no ho podem dir
la pel·lícula està molt fàcil de veure
perquè finalment
l'hem vist els dos a Filmin
però tu la tenies potser
sí sí
no no no
l'he vist a Filmin
una excel·lent còpia de Filmin
una còpia molt bona
molt bona
jo l'he vist en versió original
excel·lent també la versió
i està subtitulada
al català
i al castellà
bé
aquesta una mica la base
l'estructura bàsica
de la pel·lícula
el què és això
el com
és tot l'altre
és a dir
com es pot arribar a fer
una pel·lícula
que vagi més enllà
del que sembla
és a dir
d'una pel·lícula
que podria dir
fins i tot
si voleu
d'espionatge
perquè el mecanisme
que utilitza
és espionatge
no espies
de la Unió Soviètica
sinó que espies
gent de carrer
mira
en aquest punt
dir-vos
als que ens esteu
escoltant
que la conversa
és una pel·lícula
que moltes vegades
o fins i tot
avui
sentint-nos
escoltant-nos
a nosaltres
us pot recordar
una pel·lícula
que va tindre
el seu èxit
que es va titular
La vida dels altres
una pel·lícula
de Florian Henkel
Donnersmark
en el que
s'està abordant
el tema
d'unes escoltes
de l'Estasi
l'Estasi
això era
1984
faltaven 5 anys
encara
perquè caigués
el mur de Berlín
i a la banda oriental
es tenien molt controlat
a la gent
sobretot
la policia oriental
sobretot
els intel·lectuals
i els creadors
directors de cine
escriptors
etcètera
amb aquest se'ls tenien
molt controlats
i
aquí
diguéssim
que hi ha una
activació
del principi
que
va posar en marxa
Còpola
a la conversa
ara bé
ja
des del meu punt de vista
tot i que
la vida dels altres
té els seus valors
per mi
no té comparació
amb la conversa
perquè la conversa
va molt més lluny
tingueu en compte
que
es dona la casualitat
que quan es va estrenar
la conversa
ja era
Vox Pòpuli
al Watergate
als Estats Units
però
mentre es va produir
això no se sabia
i
llavors
aquí
el que
el que
tenim
és una
premonició
per part del guionista
Còpola
impressionant
també et sugeria ara
el tema
que hi ha gent
que pensa
que
estaria basada
en la pel·lícula
també
o que faria de referència
a Antonioni
en el
Blow Up
ara sempre en confon
Blow Up
perquè Blow Up
el que allà
és la fotografia
i la evolució
de la fotografia
aquí seria
el so
i la evolució
del so
sí senyor
molt ben vist
i diu
això ho han dit altres
jo ho he recollit
en aquest cas
no faig més
que recollir-ho
perquè és cert
i tu està molt bé
l'observació
que fas
dels altres
sí perquè contextualitza
allò del Watergate
sí
però a més a més
ho contextualitza
ja dic
amb el valor afegit
aquest
que s'està produint
de que s'està produint
sí sí
totalment
i la pel·lícula
el guió
ja a partir de fer dos anys
totalment
i que en aquest sentit
Coppola
s'avança
a la realitat
sí
llavors esclar
el que dèiem abans
hem de justificar
això que dèiem abans
que realment
el que deies tu
que el so
és el segon element
potser més important
de la pel·lícula
conjuntament
amb el propi
Jim Hackman
la seva interpretació
impecable
perquè realment
és impecable
o sigui
no he vist
un personatge
que aparentment
transmet menys
aparentment físicament
però que està transmetent
tant
per altra banda
hi ha personatges pal
que no canvien massa
la cara
i ell no la canvia massa
en la pel·lícula
la cara
però és que
tota la seva actitud corporal
va a favor d'obra
tot va
per marcar
el seu sentit
de culpa
aquesta carregat
d'espatlles
que a vegades se'l veu
les cara
en primer pla
el primer pla
aquí sí que es permet
uns petits gestos
és a dir
és un tio
amb aquest debatis
o sigui
el curiós és que
té molts matisos
amb una interpretació
aparentment
molt mesurada
és a dir
no està desmetrat
tot al voltant d'ell
tothom està molt més passat
que ell
tots els seus amics
els companys
tots són uns esbojarrats
i tal
ell està sempre contingut
sí perquè són gent
que sembla que
a més a més
de la seva feina
amb cometes
feina
té una vida normal
en canvi
ell viu
tormentat
totalment tormentat
perquè ja hem dit abans
que té unes conviccions
religioses
que li posen
en qüestió
contínuament
el seu modus vivendi
i això el tormenta
i llavors es converteix
en un solitari
voluntari
en un personatge
anònim
en un personatge
personatge
anodí
que l'única
escapada
que té
personal
és que toca
que toca
perdona
l'únic que té
diguem
de personal
no
com escapament
com escapament
personal
sí
té una afició
ah
que toca
el saxòfon
el saxòfon
com hem de dir
en català
correcte
podem dir saxos
si ens escapa saxo
no hi ha problema
el que no podem dir
saxofon
no
saxòfon
a partir d'aquí
parlant de so
el que deies tu
per justificar
el que deies
aquesta pel·lícula
va muntar-la
un muntador
que ara no recordo
com se deia
el que de veritat
signa la pel·lícula
em sap greu no recordar-ho
jo li atorgo
a Walter Murch
bueno
perquè li atorguem
a Walter Murch
perquè d'alguna manera
creiem
que el pes d'ella
en la pel·lícula
va ser tan gran
que d'alguna manera
mereixeria com a mínim
el cocrèdit
però en el IMDB
que és aquesta bíblia
dels cinèfils
apareix com a muntador
l'altre muntador
que després tinc un moment
ho miro i us ho dic
però realment
Walter Murch apareix
com a assessor de muntatge
i
bàsic
com a muntador de so
com a muntador de so
i amb disseny sonor
les dues coses
i això fa la pel·lícula
això és el que li dona
una brillantor
això és la base
i una base
a la pel·lícula
però clar
el tio té més a més
l'avantatge
jo al·lucinava
perquè no recordava
quan vaig començar
al 74
a veure
quan vaig veure
al 75
la pel·lícula
que va estar aquí
al 75
crec
jo tenia
doncs
26 anys
26 anys
i els meus 26 anys
jo ja feia cinema
en feia 3 o 4
però no
no coneixia a fons
els mecanismes
del cinema
i per tant
no havia estat massa
estudis de so
encara no havia trepitjat
prou massa sales
però
no vaig valorar
com ara valoro això
perquè la feina
de Walter Murch
no va solament
de
tornar-li
la lògica
que sempre estem parlant
recordem que Walter Murch
és la bíblia
que jo segueixo
per explicar-vos
algunes de les coses
que us explico
respecte a l'aula
de cinema
és la meva
el tinc aquí al costat
i em baso
en el seu esquema narratiu
bàsicament
a partir d'aquí
jo dic el que jo vull
però
em serveix de base
per treballar
llavors
Walter Murch
què fa?
doncs
a part de
donar-li a la pel·lícula
jo penso
el segell final
l'afinada final
li dona aquell pes
de que dir
aquest pla no té la mida justa
aquesta escena
s'acaba
quan s'ha d'acabar
aquesta entra
quan ha d'entrar
aquella precisió
que tens
veient la pel·lícula
com un mecanisme
de rellotxeria
exacte
en el cas
de l'inici
de la pel·lícula
que és on més veiem
treballar Hackman
amb els magnetòfons
no amb magnetofons
sinó també estem aquí
amb magnetòfons
fins a quin punt
és obsessiu
i també
o sigui
el cuidado
i la precaució
que té
que dintre
del seu pis
que més que un pis
és un lof
impressionant
destartalat
sense cap tipus
d'adorn
res inútil
és d'una austeritat
total
l'única cosa
que val la pena allà
és el
el sacse
el sacse
perquè l'ententent
el treu d'aquest món
però i tota
l'instal·lació que té
diguem
tècnica
la té tancada
o sigui
dintre de casa seva
i la té tancada
sí sí
està tancada
llavors quan el vèiem treballar
veiem aquests
aquests
són en realitat
són de la marca Revox
però són com si fossin
aquests Revox famosos
de cinta oberta
d'oliva oberta grans
bovina gran
i té diversos
llavors té unes entrades
que són els micros
que li arriben
de la plaça
com una sala de muntatge
sembla
sí però és una sala de so
de muntatge de so
efectivament
sí de muntatge
llavors què fa ell
bàsicament
i a més ho fa amb una precisió
que dius
això només ho pot haver
muntat algú
que sap fer
el que està fent
el Hackman
si no
no ho muntaria
també
ell selecciona
de cinc entrades
que té
que té uns potenciòmetres
unes rodometes allà
ell quan se li escapa
la veu
per un cantó
sigui perquè
són interferits
la parella
per algú
que passa per davant
ell busca un altre micròfon
des d'una altra posició
que li cobreixi
la continuïtat aquesta
i va creant
una continuïtat
a base de passar
d'un micro a l'altre
això és preciós
perquè a més
és realment així
com passa
jo quan rodem una pel·lícula
en directe
es graven cinc micros a l'hora
i després el que fas
a la mescla
és això
és anar buscant
això sona millor aquí que allà
i vas passant
allà on hi ha més fidelitat
és on hi ha més fidelitat
doncs s'entén millor la frase
bé i això ell fa exactament això
i llavors
però esclar
hem de pensar
mentre s'està fent això
hi ha un muntatge
d'aquesta seqüència
és a dir
el muntador
està ensenyant-te
primer una cosa
després l'altra
després la cinta
on s'està gravant
el resultat final
i això està tan ben fet
i fet per unes mans
que sap tant
els temps reals
en què passen les coses
quan ell rebobina una cinta
per tornar a escoltar
una part
que li ha passat
desapercebuda
o per tornar a escoltar
des d'un altre micro diferent
el temps de rebobinat
és el lògic
no és un temps de rebobinat
aleatori
no
és si tu veus
que la velocitat
que la frase ha durat X
i ella ha de tirar enrere
saps que en aquells magnetòfons
si posaves el play
el revoir
el reu in
trigava allò
això respon a la realitat
el muntatge està
entre un pleno i l'altre
però la realitat
és el temps real
està aquí
el qual li dona
una versamblança
per un cantó
i un ritme
i una sensació
de realisme
tan forta
que jo m'aixecaria
la professionalitat
està acreditada
pels resultats
i pel mètode de treball
exactament
i clar
darrere hi ha
aquest senyor
que és Walter Murs
que a més a més
jo penso que a part
de fer aquesta feina excel·lent
a més a més
fa una banda sonora
plena de sons
sugestius
sugerents
perquè hi ha coses
que sí que són
la cinta corrent
o el cinta no corrent
però hi ha altres coses
que són sons
de la ciutat
sons de la pròpia ambient
que també els col·loca
d'ententant en tant
amb molta punyeteria
per anar creant
aquesta sensació
que a vegades
el so dona
li dona profunditat
a la imatge
una imatge
que és plana
que és bidimensional
determinats sons allunyats
creen una sensació
de profunditat
en aquesta pel·lícula
això es juga també
i després un tema
o sigui
de semàntica pura
que és que
la mateixa frase
aquestes que has dit tu
abans
l'altra
ell sabia tal
que ens bateria
aquestes dues frases
i moltes altres
que hi ha
les va col·locant
al muntador
evidentment
amb el còpola
que també sabia
que anava a fer això
però les col·loca
amb tal precisió
sobre diferents escenes
que ja no són
aquella primera
que has escoltat
quan estàvem a la plaça
sinó que són
coses que li van passant
a la vida diària
hi ha escenes de la nit
molt bones
de la ciutat
i no sé si t'hauràs fixat
que en una d'elles
reprodueix un quadre
de
de
de hopper
de hopper
fantàstic
perquè a més a més
clar
ningú
no hi ha
cap insistència
no no
no
és descriptiu
i si ho pilles
ho pilles
ja està
sí sí
és un afegit
és un regal
un regal que ens fa
doncs això
aquestes frases
sembla mentida
com una frase
que has sentit en un entorn
i és una pura frase
que dius
va té la cursa
connotació que té
quan la tornes a sentir
després
amb diverses escenes
diferents
amb una escena d'amor
que ell té
amb aquesta noia
que coneix
i que és la primera persona
a part de la seva amant
amb el que trenca
per cert
i després coneix
aquesta noia
en una festa
que munten
en el seu estudi
que ell ho penso
que deu patir molt
en aquella festa
perquè
sí perquè tots
volen mirar
ell no els deixa entrar
per això ho té tancat
clar per això ho té tancat
perquè no puguin mirar
els seus secrets
no puguin mirar els secrets
i en això es presenta
una noia
que està per allà al mig
que l'han portat
amb una moto allà
i que és la típica noia
que ell li atrau immediatament
o sigui és una noia
que aparentment
el que passa és això
que ell cau rendida
als peus del Hackman
i el va perseguint
fins que realment
arriben a estar sols
en un llit
i comença una escena
d'amor
que es consuma
evidentment
no ho veiem
però se suposa
que es consuma
en aquesta escena
també veiem
un moment determinat
els cossos d'ells
en el llit
una panoràmica
molt curta
i sentim
novament
aquestes frases
que hem sentit abans
el muntatge
amb aquesta escena
és molt bo també
molt maco
és molt bo
perquè suggereix
més que mostra
sí
absolutament
absolutament
aquí també
a veure
en tota la pel·lícula
Coppola
es mostra
com un director
ja
de
molta capacitat
que és capaç
amb un personatge
tan singular
de
despullar-lo
i
d'entrar
ben bé
fins al seu interior
ensenyar-nos
les seves
mancances
com a individu
i el seu patiment
també
com a persona
això
demostra
una gran complicitat
entre Coppola
i Hackman
sí
aquí
hi va haver
segurament
molt diàleg
perquè
la interpretació
és que són matisos
i a vegades
el que estigui
en uns primeríssims
primers plans
que clar
has de saber
molt bé
el que toca sentir
en aquell moment
per mostrar-ho
d'aquesta forma
tan sutil
però tan
tan severa
també
aquesta és la cosa
del cinema
que el primer pla
allí on un personatge
podia semblar
en pla general
que no estava fent res
quan te'n vas al primer pla
te'n dones compte
que la seva cara
és un paisatge
inescrutable
però que diu
moltes coses
també
i llavors
valors del món de muntador
a part del tema del so
que és tot junt
perquè en aquest cas
jo penso que so i muntatge
va tot junt
va tot lligat
ell intenta
fer una narració
que no sigui
absolutament lineal
tot i que la pel·lícula
té un arc
per l'època
potser va semblar
que trencava una mica
la linealitat
però en realitat
la pel·lícula té plantejament
nus
i desenllaç
i la pel·lícula
no té grans trencaments
de temps
no
té petites subtils trencaments
té petits flashbacks
però molt puntuals
flashbacks molt puntuals
anem al passat i al present
però molt ràpidament
ni te'n dones compte
quasi
o sigui
ho fa molt bé també
i després
el ritme
és pausat
però és pausat
perquè
el protagonista
porta el ritme
i el protagonista
treballa
la seva feina
està basada
una mica
en la meticulositat
i la pausa
i l'observació
i el seu propi ritme vital
d'ell
és aquest
per tant
jo penso que la pel·lícula
va amb el Hackman
a nivell de ritme
i d'alguna manera
la manera
que anem revelant
la veritat
o el que hi ha darrere
de l'espectador
és molt progressiva
i ens permet
anar entrant
en el concepte de suspens
d'una manera
també molt progressiva
la pel·lícula
acaba realment
en l'escena de l'hotel
que hem anat sugerint
que hem sugerit solament
podria ser Hitchcock
o sigui
l'escena de l'hotel
des d'aquell
recorda
recorda
i el moment
que estem davant
de la cortina
de la dutxa
i dius
que hi haurà darrere
que hi haurà
que hi haurà darrere
a més
la corre
molt ràpidament
i en aquell moment
dius
a veure
i tot el que passa
després també
és que hi ha
l'exploració
del lavabo
del bat
i el disseny d'això
que n'hem parlat
ja crec que sobradament
per tant
sí que deies tu
una cosa molt interessant
que pot ser veritat
Coppola
ja havia
o sigui
Murs ja havia
col·laborat
amb Coppola
anteriorment
i eren persones
que es coneixien
ja de fer un cert temps
i tu deies que
per mi
aquesta pel·lícula
la va concebre
Coppola
fixeu-vos que és una pel·lícula
que està feta
entremig
o sigui
va a cavall
de dos padrinos
el primer
gran èxit
de públic
crítica
en fi
obra
mestre
i el segon
que no
no queda precisament lluny
per molts
és millor encara
que l'altre primer
bé
doncs entremig
ell col·loca això
i per mi
la conversa
és un
un homenatge
que Coppola fa
al seu amic
i muntador
i director de so
o muntador de so
també
Walter Muldt
Walter Muldt
disseny sonor
sí
i amb aquest punt
m'agradaria dir-vos
que igual que
no parem de recomanar
pel·lícules
cada setmana
aquí
jo recordaria
i recomanaria
el llibre de capçalera
aquest
que porta l'Anastasi
que avui també el portes tu
i avui també el porto jo
perquè
ens hem concentrat
en el tema
sí
aquest llibre es diu
En el momento del parpadeo
és de Walter Muldt
M-U-R-C-H
és un llibre excepcional
i és una obra
que ajuda
a la comprensió
de la evolució
del llenguatge cinematogràfic
i tant
és a dir
no us penseu
no us penseu
que sigui un llibre
un llibre només
per quatre mandarins
quatre entesos
no, no, no
és un llibre molt obert
i no és un llibre
en el que Walter Muldt
explica
la seva experiència
i evolució personal
i a més a més
el fa molt amè
perquè té
la facultat
didàctica
d'explicar-lo
amb exemples
i llavors
ens remet
a moltes pel·lícules
i a més a més
té el detall
també
de posar-nos
una sèrie
de QRs
que es poden captar
per ampliar
diguéssim
o sigui
per demostrar
i ampliar-nos
l'explicació
que acaba
de fer escrita
sí
per tot això
us ho recomrem
en el momento
del perpadeo
difícil de trobar
per això
perquè és una edició
aquesta que es va fer
i si no ja sabeu
a la biblioteca
amics
això sí
això sí
perquè és difícil
de trobar realment
perquè l'edició
es va esgotar
diverses vegades
l'última és
de l'ECAM
de l'escola
de cinema de Madrid
n'hi havia
un anterior
que era d'ocho y medio
que era una editorial
de Madrid
que té la llibreria
també al mig de Madrid
bé
però
és difícil
però sí
penso que amb això
té raó el Pep
les biblioteques
són un excel·lent lloc
per trobar
molts llibres
i aquest és un text
sí
aquest el trobareu
segur a la biblioteca
això sí
bé
jo penso una mica
que hem fet una repassada general
i
mira
jo només voldria
dir una cosa
digués
que és una mica
a veure
fer una referència
a Francis Ford Coppola
ell va néixer
el 7 d'abril
del 1939
és a dir
que té 86 anys
la seva darrera pel·lícula
és
Megalòpolis
del 2024
ara
sembla
pel que he llegit
aquests dies
buscant informació
sobre ell
que està dient
que va tindre
que desfer-se
d'un parell
de cinques
aquesta última pel·lícula
li va costar
120 milions
de dòlars
i no ha arribat
a recautar-ne
ni 60
és a dir
que sembla
que aquesta vegada
s'haurà arruïnat
definitivament
molt probablement
amb Megalòpolis
hem assistit
a la seva
darrera pel·lícula
contràriament
al que es pot veure
Urbe et Orbi
jo segueixo dient
tinc ganes
de tornar-la a veure
només l'he vist
una vegada
però no em va semblar
ni molt menys
una pel·lícula
dolenta
a mi
a mi em va semblar
que és una pel·lícula
que ell
va pretendre
fer amb ella
una mica
de testament
fílmic
de tota la seva obra
que
diguem-ho
ja també
la seva obra
està plena
de grans pel·lícules
d'una obra
com a mínim
mestre indiscutible
per mi
que és Apocalipsi 9
que l'hem tingut aquí
i n'hem parlat
bastament
però ja tinc
de moltes grans pel·lícules
i també
s'ha de reconèixer
que sobretot
a nivell
de públic
de grans fracassos
sí
i llavors
les seves
diferents productores
han anat
han passat
des de
des dels beneficis
més extraordinaris
a les fallides
a les pèrdues
més estrepitoses
vull dir
aquest
ha sigut
una mica
el seu caminar
aquest és el camí
això és el més habitual
ja en cinema
però també
això vol dir una cosa
i és que estem
davant d'un creador
molt important
jo dubto que serà
considerat sempre
com un dels grans
i després
una cosa que té
molt valor
per un gran creador
és una persona
que creu en el que fa
i ha cregut sempre
i ha apostat per allò
o sigui
ell ha fet un ramble fish
i no en trec ni un duro
bueno
però aquí està
això
sí senyor
i així
moltes
moltes
moltes
pel·lícules
molt bé
què sembla que fem
Pep
anem per
què fem
podríem anar
per la sèrie
que sembla que és una sèrie
prou interessant
molt interessant
l'hi trobada jo
l'acabo de veure
està calenta encara
com el pa
encara està calent
encara és com del dia
i si permets Jan
un momentet
pots tirar aquell tema
que hem escollit junts abans
que és un dels temes
de la sèrie
així ens ambientem
una miqueta
en tot cas
no l'atreguis
jo parlaré sobre
comencem una mica
alts
i quan comenci a parlar
la baixes una miqueta
i seguiré parlant
molt bé
Bé
la pel·lícula es diu
Tabú
Tabú amb dos os
recordem que
Tabú és una paraula
que ve d'un idioma
estrany
no recordo quin
però és un idioma
que amb dos os
significa nu
i que hi ha una pel·lícula
l'està del cinema
que es diu Tabú
molt antiga
una pel·lícula
podria ser Indonèsi
Indonèsi
podria ser perfectament
recorda'm el director
de la pel·lícula Tabú
en blanc i negre
anys 20
20
20 i pico
no és Murnau?
Murnau
no és Murnau?
potser
ja que és Murnau
hi ha un pel·lícula
que és el Tabú
bé
el Tabú d'aquesta pel·lícula
el descobrim
a mesura que anem veient
d'aquesta sèrie
és una sèrie que té
és del 17
és a dir
té ja 8 anys
no ho diria ningú
o sigui
envelleix molt bé
perquè realment
semblaria
ficar del costat
de les altres sèries
que l'he vista
aquesta
l'he vista també a Filmin
em sembla recordar
sí
crec que és Filmin
qualsevol altra de les sèries
del 24
o del 23
semblaria
absolutament coetani
a nivell d'estil
a nivell de risc
visual
ho té tot
el creador
és el Stephen Knight
o sigui
l'Esteve
Guerrer
Esteve Guerrero
seria en català
perdona
el clàssic
és de 1931
i efectivament
és de Mornau
és Mornau
correcte
no té res a veure amb el títol
però era
sí que el títol
és el mateix
aquest Stephen Knight
que és el creador
d'aquesta sèrie
de la BBC
al tanto
és el mateix creador
de Peaky Blinders
o de Shutter Island
o Promeses de l'Est
la pel·lícula
Promeses de l'Est
i l'actor
el Tom Hardy
que és un actor
relativament
que se l'ha vist
en pel·lícules interessants
en algunes no tant
però sobretot
el seu pare
que és el novel·lista
Chips Hardy
i tots plegats
tots aquests
col·laboren
en el guió
de la sèrie
i alguns d'ells
en són també
productors executius
entre els productors
entre executius
i dels altres
i els de tota mena
hi apareix
ni més ni menys
que el nom
de Ridley Scott
també
per tant
és una sèrie
que ve
amb uns crèdits
ja que li donen
un pes important
la música
és de Max Rechter
que ja
últimament va tenir
el bon gust
el mal gust
de fer una versió
de les quatre estacions
de Vivaldi
que jo no em vaig estar
molt d'acord
però que en canvi
té unes músiques cinematogràfiques
molt interessants
vull dir que
és un dels músics
de cinema interessants
té dos directors
un finlandès
que és l'Anders Engström
i un danès
Christopher Nehholm
podrien ser
de qualsevol
altra nacionalitat
el control
que tenen
de la imatge
i el control
que tenen
de la producció
és importantíssim
quants capítols són?
ara t'ho dic
és vuit episodis
una temporada
de vuit episodis
d'uns
promits
d'uns 58 minuts
cadascun
i on es pot veure?
es pot veure
crec que
i ara
l'apunto sempre
no ho he apuntat
crec que l'he vist a Filmin
crec que l'he vist a Filmin
jo quasi asseguraria
que és Filmin
és una sèrie
sí
em sembla que
venint amb el cotxe
m'ho has dit
sí, és Filmin
si m'equivoco
la setmana que ve
m'ho dieu
que m'he equivocat
però al principi
crec que és Filmin
llavors
la sinopsi
és l'història
d'un
estem a l'any 1814
per tant
és d'època
però és d'època
en un entorn
d'un Londres
absolutament brut
desastros
fangós
negre
terrible
i existeix el personatge
central
que és aquest
el que fa
el personatge aquest
que el fa
el Hardy
que és el
Time James
que és
un home
que se'l va donar
per mort
en un moment determinat
i després de viatjar
àfrica
van dir que aquest home
va morir allà
però en canvi
després de 10 anys
de no tenir notícies d'ell
torna
és un principi
més convencional
torna
en aquest Londres
diguem que es troba
amb aquesta situació
de decrepitut
i dura
i d'alguna manera
com que ha estat
a punt de morir
sembla ser en un fet
que no sabem ben bé
quin és
i que es anirà explicant
durant la sèrie
torna completament canviat
físicament
internament
és una altra persona
i ho anem descobrint
i amb poders
fins i tot diria
entre cometes
amb poders
de veure coses
que no han passat
o de preveure coses
que passaran
i que porta
14 diamants
en una bossa
que li vèiem enterrar
al principi
de la pel·lícula
en un punt determinat
i que sabem
que en un altre moment
el traurà
i que els anirà repartint
per fer
per anar comprant
al favor de la gent
la pel·lícula és interessantíssima
i així ha sigut
nominada
per tantes coses
com
va tenir el BAF
a la millor maquillatge
va tenir l'EMI
a la millor banda sonora
va tenir el de Royal Television Society
el millor vestuari
la pel·lícula és impecable
en aquests nivells
i la millor pel·lícula
de l'Acadèmia de la Prensa Internacional
el Satellite Awards
com a millor sèrie dramàtica
i ell
nominat
com el millor actor
de televisió
realment
compor un personatge
interessantíssim
entre ell
i el maquillatge
que porta
que cada vegada
és diferent
quasi tribal
té una potència
realment
la sèrie
molt important
i és molt distreta
la qual també
és una atractiva
a vegades
que no tot sigui
simplement potència
perquè sí
és molt distreta
té una música
engrescadora
que t'enganxa
i et porta
per tot arreu
que tal que has posat
és important
és d'una força
molt forta
em va recordar
en algun moment
Brutalist
fixa't tu
que la Brutalist
té una música
realment potent
em va portar
cap a aquest
d'això
i ell és un antiheroi
bàsicament
estem davant
d'un personatge
que són els interessants
que no són els herois
sinó que és
l'heroi aparent
però que darrere
i té tanta complexitat
que quasi s'acaba
convertint en l'antiheroi
però
que t'enamores d'ell
o sigui
acabes enganxat
a la seva vida
dius
aquest home
jo el segueixo
fins on vagi
i on vol anar
vol anar a Amèrica
i ja veurem
si arriba o no
molt interessant
la sèrie
penso que l'hauríem
de veure
sempre
Amèrica té
aquesta fascinació
sí
els anglesos
i saps que
a més a més també
però bueno
per tanta gent
a l'Amèrica
de casa
Irlanda
per exemple
els randesos
en l'altra casa
els hongaresos
els hongaresos
en el tema
dels camps nazis
que van tenir
aquesta cosa
d'Amèrica
bé
això
molt interessant
a mi m'ha sorprès molt
perquè la vam agafar
una mica de
bueno
sembla que aquesta pot ser interessant
però és molt una mica antiga
vaig dir jo
l'any 17
ens sembla antic
i ara
i en canvi
nosaltres el clàssic
considerem que és clàssic
i ens va bé
però per les sèries
el 17
sembla que no
agafeu-la
nosaltres l'havíem vist
tot el clàssic
el tenim
el 2000 de moment
exactament
aquest és el límit nostre
ja està
aquesta és la sèrie
que us volia recomanar
escolteu
hi ha
algunes pel·lícules
són
això ara
seran
uns flashos
perquè
tampoc
moltes d'elles
no cal
dedicar-hi més
per exemple
estrenes
que podeu veure
aquests dies
en els cinemes
una pel·lícula
que aquí
han traduït
ja sabeu
que
el traductor
dels títols
és un personatge
que algun dia
l'aurem
si sabem qui és
crec que és el mateix
sempre
si ho descobrim
el portarem aquí
perquè ens ho expliqui
a veure
què és el que pren
exactament
el combinat
que es fot
abans de traduir
perquè no té mai
res a veure
generalment
amb la realitat
del títol
que és la pel·lícula
autèntic
la que veureu
francesa
de l'any passat
por todo lo alto
dos milions
de francesos
ja l'han vist
molt bé
el director
Emmanuel
Curcol
França
2024
conepa
que diuen els francesos
llavors aquí
de què va
una espècie
de
conflicte familiar
sí
d'entrada
hi ha dos germans
que no saben
que són germans
però n'hi ha un
que li declaren
una leucèmia
i llavors
li estan fent proves
perquè necessiten
fer-li
trasplantament
de cèdules
i troben
un tio
que
és l'únic
que pot ser
compatible
per tant
són germans
per tant
són dos individus
que amb més
de 50 anys
es coneixen
i l'un i l'altre
són dos perfectes
desconeguts
llavors
un és director
d'orquestra
el que està malalt
és director
d'orquestra
d'una gran banda
que va fent bolos
per tot el món
i l'altre
treballa
amb una banda
familiar
d'una empresa
de 140 treballadors
que l'estan
l'estan desballestant
per la crisi
econòmica
etcètera
llavors
bueno
hombre rico
hombre pobre
i així
anem tirant
fins al final
en què
tot i el trasplantament
es reprodueix
l'enfermetat
però
per sobre de tot
es tracta
de fer un acabament
amb punt
àlgid
i positiu
i per tant
s'ajunten
els pobres
i els rics
i fan un concert conjunt
fin de la pel·lícula
un altre
un any i un dia
és
l'òpera prima
d'un director espanyol
que es diu
Àlex Sant Martín
jo esperaria
aquesta pel·lícula
és espanyola
del 2025
esperaria
a veure
la propera pel·lícula
de l'Àlex
perquè aquesta
ho sento
però al minut 45
vaig haver d'abandonar
la sala
perquè ja no podia
aguantar més
tanta
tanta dificultat
per
per
seguir-la
no?
era
una pena
després
volia comentar
també
una altra
que es diu
Vida en Pausa
Vida en Pausa
és una pel·lícula
d'Alexandros
Abranes
un grec
que dirigeix
a França
la pel·lícula
és francesa
del 2024
és una pel·lícula
d'estètica
escèptica
una pel·lícula
rara
que podria ser
com
una mica
com els primers
L'Àntimos
o com
les pel·lícules
que fa
Ulrich Seidel
a l'Austria
que també fa
unes pel·lícules
però
tant
Seidel
com L'Àntimos
tenen un estil
que l'han anat
desenvolupant
i són reconeixibles
sí
aquí
és una pel·lícula
també per posar-se
a córrer
en direcció contrària
llavors
per dir-ne una
que no cal córrer
sinó que
cal veure-la tota
i bé
és
A còmplit
Angnau
que la setmana passada
se'ns va agafar
el tancament
del programa
parlant-ne d'ella
és
la pel·lícula
un complet
desconegut
sobre
Bob Dylan
sí
bé aquesta
tu em sembla
que l'has vist
no, no
la vull veure
ara
la vaig veure
el dia que vaig anar
a veure
el fenòmena
vaig anar a veure
el brutalist
i el trailer
i em va interessar
el trailer
vaig dir
ostres sí
l'haig de veure
la vull veure
sí
francament
a mi és una pel·lícula
que
és un biopic
el paper
de
Bob Dylan
el fa
Timothy Shalamet
Timothy Shalamet
és un
director
és un actor
molt jove
però que ja té
una trajectòria
important
fent papers
que demostren
versalitat
per part d'ell
i aquí
dius
bé
com ho farà
perquè
el Dylan
encara es viu
el Dylan
és un personatge
molt conegut
molts
hem tingut la sort
de veure
i viure
aquella època
en què ell
i la Joan Baez
ens portaven
el cap de setmana
a sentir
molts discos
i cassets
d'ells
d'ells
en fi
sempre que hi havia
algun festival
com per exemple
Monterrey
altres festivals
que es feien
als Estats Units
i
sobretot
a les illes
per exemple
Busto
etc
no ens ho perdíem
perquè
sobretot
el cas
de Dylan
que va ser
un innovador
també
va fer
la seva
entrada
amb grups
i
tocant
també grups
que tocaven
rock
bé
aquí
per mi
té
el notable
recurs
d'agafar-se
el personatge
i fer-se el seu
i
vomitar-lo
per dir-ho
d'alguna manera
a la pantalla
com
un Dylan
particular
reconeixible
però no
imitat
no
buscant
litigs
i fent-los
no
ell es limita
a vestir
el vestuari
o sigui
tota l'època
de finals dels 60
i tot els 70
o fins als 65
que és allà
fins allà
on arriba la pel·lícula
perquè després
ja
abandona el tema
doncs
està
molt ben
recuperat
els interiors
i nocturns
de Nova York
per mi
són
fantàstics
i després
hi ha
una sèrie
de cançons
no solament
d'ell
sinó
d'altres
col·legues
que treballaven
per exemple
la Joan Baet
hi ha 3 o 4 cançons
de la Joan Baet
hi ha cançons
de Pete Seagher
que està
molt ben interpretat
també
per Edward Norton
hi ha
també
un homenatge
continuat
tota la pel·lícula
sobre en vell
i es tanque en vell
amb Woody
Garthry
i entre més
surten
els Donovan
i
tota una
família
una família
la nostra família
d'aquell moment
llavors
hi ha moments
que són
realment
entranyables
perquè
et porten
molts records
és a dir
és una pel·lícula
que jo crec
que a la gent jove
potser li faltarà
background
per
assaborir-la
però
els que
ens esteu escoltant
i teniu
una determinada edat
i vau viure
el temps
dels hippies
i això
us atraparà
Sí, però m'agradaria saber-ho
m'agradaria veure
realment quina reacció
hi haurà entre els joves
perquè
pot tornar a enganxar
per raons diverses
no deixa de ser
el que detectaran ells
com un ídol
Sí, a veure
és una música
i una postura
contestatària
una postura
dissident
i de protesta
que es deia llavors
i per tant
estem en un moment
en què
potser sí que
al final
quedarà el terreny
molt abonat
perquè
d'alguna manera
tots els que
fan
alguna funció artística
comencin a pensar
en la protesta activa
tot i que també
he de dir
que la pel·lícula
amb això
és bastant realista
i així com
Seeger
Pete Seeger
i la Joan Baez
es van
públicament manifestar
el Bob Dylan
va tindre sempre
una postura
bastant esèptica
Era en aquest sentit
Sí, el contingut
de les lletres
era claríssimament
de protesta
però la seva postura
estava una miqueta
més aparcada
amb el seu núvol
personal
i amb aquest núvol
personal
us deixem
i tornarem
la setmana que ve
Bona nit
moltes gràcies
Fins la setmana que ve
Fins la setmana que ve