Title:

Adèle, Trueba i Pie de pàgina + apunt Kieslowski

## Resum general Programa de “Cinema sense condicions” (29/10/2013) amb tres blocs principals: debat sobre **La vida d’Adèle (Blue Is the Warmest Color)**, crítica de la nova estrena de **David Trueba** i anàlisi en profunditat de **Pie de pàgina (Footnote)** de Joseph Cedar. Es tanca amb un breu apunt sobre **Kieslowski** i recordatori final dels Cinemes Bolitx. ### Temes principals • **La vida d’Adèle**: amor, classe social i representació de l’erotisme; comparacions amb *Fassbinder*, *Pasolini* i *Kieslowski*; debat sobre si és “obra mestra”. • **Vivir es fácil con los ojos cerrados** (David Trueba): *road movie* amable ambientada el 1966, amb **Javier Cámara**; s’acusa d’excessiva nostàlgia i guió “a brotxa gorda”. • **Pie de pàgina (Footnote)**: duel pare-fill en el món acadèmic jueu sobre el *Talmud*, el *Premi Israel* i el reconeixement; to de **tragèdia amb aparença de comèdia**; escenes clau magistrals (sala del Ministeri, superprimer pla del pare, “docent”). • **Apunt Kieslowski**: perfil ràpid del director polonès, la seva trilogia i el Decàleg; eixos de culpa i transcendència. > “És una tragèdia amb aparença de comèdia… no hi ha clars bons ni clars dolents.” --- ## La vida d’Adèle (Blue Is the Warmest Color) ### Què s’hi destaca • **Història d’amor** entre dues joves on el valent no és l’erotisme sinó el retrat de la **classe** i dels codis socials: una és de medi privilegiat i “no cal dissimular”, l’altra ha d’“amagar-ho tot”. • Comparacions: moral i profunditat a l’estil *Kieslowski*, però s’argumenta que s’acosta més a **Fassbinder** en el conflicte social i a **Pasolini** en el to més poètic. • Debat sobre les **escenes sexuals**: **explícites** però justificades per l’arc amorós; es rebutja el qualificatiu de “pornogràfica”. • Expectatives i recepció: entusiasme crític “pels núvols”, però el programa matisa el rang d’“obra mestra” i defensa que **ho dirà el temps**. • Detalls temàtics: la paradoxa d’un personatge “lliure” que al final actua de manera **convencional** davant una infidelitat; excessiva presència de “festes” vs. el **treball** com a valor dramàtic. --- ## Vivir es fácil con los ojos cerrados (David Trueba) ### Valoració • Ambientada el **1966**: professor (Javier Cámara) que ensenya anglès amb cançons dels Beatles viatja a **Almeria** per veure **John Lennon**; s’hi afegeixen un noi fugat i una jove que amaga un conflicte. • To **amable i nostàlgic**, però es critica un guió **massa grosser** (“a brotxa gorda”), tòpics seixanteros i humor forçat. • Tot i l’esforç de Cámara i repartiment, el personatge resulta **massa naïf** i **poc creïble**. Participació a **Sant Sebastià** sense ressò. > “Li falta una història que sigui emotiva de debò… i que te la creguis.” --- ## Pie de pàgina (Footnote), de Joseph Cedar ### Context i premissa • Director nascut a Nova York i format a **Jerusalem**; temàtiques arrelades al món **jueu**. Aquí, duel entre **pare i fill** filòlegs del *Talmud* quan esclata la polèmica pel **Premi Israel** (màxim guardó cultural). ### To i conflicte • **Tragèdia** vestida de **comèdia** gràcies a la música i al ritme; **no hi ha herois ni vilans**: cada personatge (pare, fill, president del tribunal) té motivacions sòlides. • Temes clau: **orgull i reconeixement**, **mètode vs. divulgació**, **sistema acadèmic** (enveges, política de premis), **masculinitat** i exigència social. ### Escenes i recursos memorables • Superprimer pla del **pare** durant el discurs d’homenatge al **fill**: gelosia, dolor i una història prèvia insinuada amb finor. • L’anècdota de la paraula “*docent*”: humor que revela jerarquies i **condescendència** social cap a l’ofici. • La sala del **Ministeri d’Educació**: posada en escena **claustrofòbica**, humor **àcid** i crítica institucional (passadissos estrets, cadires escasses, aixeta que no funciona) que exposa la **manipulació** del premi. • El **mètode** del pare: amb una sola paraula i les seves fonts, “esbrina la veritat” com en un **thriller** discret. ### Lectures dels personatges • El pare: **obsessiu, metòdic, tancat** al món exterior; científic d’ofici que potser arriba tard a un nou paradigma. • El fill: **seductor, productiu, divulgador**; noblesa amb ambigüitats; el retret de “covard” (de la seva dona) plana sobre les seves decisions. • Grossman (president): de presumpta “antagonista” a figura amb **raons pròpies**; s’insinua que el sistema premia accidents i oportunismes. ### Cap al final • Final **obert** i tens: l’acceptació o no del premi i la **superbia**/dignitat en joc; el conflicte pare-fill queda **irresoluble**, coherent amb la seva tragèdia íntima. > “És una pel·lícula per veure més d’una vegada… excel·lent guió i interpretacions magnífiques.” --- ## Apunt Kieslowski • Director **polonès** cabdal (amb Polanski i Wajda), conegut per el **Decàleg**, **La doble vida de Verònica** i la **Trilogia dels colors**. • Eixos temàtics: **culpa**, moral i indagació **individual**. Recomanat com a autor de referència. --- ## Recomanacions i tancament • Es recomana veure “Pie de pàgina” als **Cinemes Bolitx** (VO subtitulada al català) i es lloa l’espai i el tracte. • Avanç: proper programa, “Elogi dels actors i les actrius professionals” i **Ventura Pons**.

['Cinema sense condicions', 'Ràdio Desvent', 'Sant Just', 'La vida d’Adèle', 'Blue Is the Warmest Color', 'Abdellatif Kechiche', 'Fassbinder', 'Pasolini', 'Kieslowski', 'Trilogia dels colors', 'Decàleg', 'Vivir es fácil con los ojos cerrados', 'David Trueba', 'Javier Cámara', 'John Lennon', 'Almeria', 'Road movie', 'Pie de pàgina', 'Footnote', 'Joseph Cedar', 'Talmud', 'Premi Israel', 'Acadèmia', 'Grossman', 'Tragèdia', 'Guió', 'Cinemes Bolitx']