Title:

Johnny Guitar, House of Gucci i la música de Marcos JGR: color, duels i onades sonores

## Clàssic de la setmana: Johnny Guitar (1954, Nicolas Ray) ### Per què és especial • **Direcció de Nicolas Ray:** mirada bohemia, anticlàssica, amb una planificació visual d’alt nivell (picats, contrapicats i coreografia de càmera). • **Protagonistes femenines potents:** Joan Crawford (Viena) i Mercedes McCambridge dominen la pantalla; lectura sovint qualificada de *protofeminista* dins el western. • **Subtext polític:** al·legat contra el **macarthisme** a través del motiu del linxament i la persecució injusta. • **Estètica i color:** ús del procediment de color de Republic (“Truecolor”) que aporta una paleta singular; vestuari molt marcat (negre, vermell, fúcsia i blanc) i interiors amb pedra i textures que dialoguen amb l’entorn. • **Arquitectura i espai:** influència de *Frank Lloyd Wright* en la concepció del saló de Viena, integrant elements geològics i contrastos cromàtics. > "Les mirades de Mercedes McCambridge a Joan Crawford són àcid sulfúric pur" ### Temes, influències i guió • **Amor i ferides:** **passió devastadora** entre Viena i Johnny (Sterling Hayden) articulada en diàlegs de gran intensitat (l’emblemàtica escena del “Mienteme”). • **Influència a la Nouvelle Vague:** rastre a Godard (Pierrot le fou) i Truffaut (ecos en La sirène du Mississippi) en la dicció emocional i els diàlegs durs. • **Guionistes:** Philip Yordan i Ben Maddow signen una adaptació amb nervi clàssic (referències a Lanza rota, L’home de l’Oest, Pànic als carrers o La caiguda de l’Imperi Romà). • **Rivalitat real al rodatge:** tensió Crawford–McCambridge aprofitada per Ray per augmentar la intensitat dramàtica. • **Economia del Far West:** xoc entre el progrés (el tren, el projecte empresarial de Viena) i els ramaders com a força **reaccionària**. ### Detalls cinèfils • **Color i materials:** la fotografia explota el *Truecolor* per donar caràcter; vestuari i decorats com a motor expressiu. • **Posada en escena:** el saló com a espai teatral-psicològic; foc i destrucció reutilitzats com a motiu visual. • **Recepció i estatus:** ignorada als Oscars com a “sèrie B”, però avui considerada obra de culte del gènere. ## Crítica ràpida: House of Gucci (Ridley Scott) ### El millor • **Repartiment de luxe:** Lady Gaga (aplaudida), Adam Driver, Al Pacino, Jeremy Irons, Jared Leto. • **Producció i ambientació:** vestuari i direcció d’art de primer nivell; trajecte temporal del 1970 als 1990 ben situat; to musical italià consistent. • **Tema central:** ascens i caiguda d’una família que s’autodestrueix; transformació moral de Maurizio. ### El que grinyola • **Estructura i salts:** alguns canvis d’actitud (sobretot de Maurizio) resulten poc motivats; muntatge amb “sals” bruscos. • **Aportació tangencial:** es critica la planificació visual d’“A Star Is Born” (càmera a l’espatlla, primers plans continus), tot i valorar positivament Gaga com a actriu. ## Entrevista a Marcos JGR: composició per al cinema ### Orígens i mètode de treball • **Vocació i reinvenció:** la crisi del 2007 l’empeny a professionalitzar la passió per la banda sonora, amb *DAWs* i llibreries d’orquestració. • **Primer contacte clau:** enviament d’una peça a una productora i connexió immediata amb Agustí Villaronga. • **El testament de la Rosa:** música com a ambientació *volàtil i espiritual* per a un documental íntim sobre Rosa Novell. > “Jo vull el guió. Me’l llegeixo, en capturo l’esperit i començo a compondre; després ajusto amb el muntatge.” ### El ventre del mar (Villaronga) • **Concepció sonora:** leitmotiv d’“onades” orquestrals que van i vénen, com el mar; to poètic sobre una història **tràgica** (145 nàufrags, 15 supervivents en 10 dies). • **Posada en escena:** tractament teatral i econòmic d’espais (fàbrica amb dipòsits com a “plató”); fotografia impecable de Josep Maria Civit. ### Fonts literàries i adaptació • Inspiració a Alessandro Baricco, “Oceano mare” (capítol central com a base). Connexions amb l’adaptació d’“Incerta glòria”. ### Born a King (Nacido Rey, 2019) • **Superproducció i enregistrament:** Royal Philharmonic, 70 músics, Abbey Road, direcció de Paul Bateman. • **Decisions tècniques clau:** substitució de flautes clàssiques per timbre àrab; microfonia de contrabaixos a prop de la corda per capturar el vibrato propi de música àrab. • **Professionalitat:** sessions quasi sense assaig; precisió orquestral impactant. > “Quan treballes amb més professionals, és més fàcil: saben exactament què han de fer.” ## Idees clau • **Johnny Guitar**: western de color i passions, amb lectura política i femenina avançada al seu temps. • **House of Gucci**: espectacle interpretatiu i de producció amb desequilibris de muntatge. • **Marcos JGR**: composició des del guió, leitmotivs orgànics i experiència d’alt nivell d’enregistrament internacional.

['Johnny Guitar', 'Nicolas Ray', 'Joan Crawford', 'Mercedes McCambridge', 'Sterling Hayden', 'Truecolor', 'Frank Lloyd Wright', 'Nouvelle Vague', 'Jean-Luc Godard', 'François Truffaut', 'feminisme al western', 'macarthisme', 'linxament', 'Philip Yordan', 'Ben Maddow', 'House of Gucci', 'Ridley Scott', 'Lady Gaga', 'Adam Driver', 'Al Pacino', 'Jeremy Irons', 'Jared Leto', 'vestuari', 'muntatge', 'Marcos JGR', 'Agustí Villaronga', 'El ventre del mar', 'Josep Maria Civit', 'Oceano mare', 'Alessandro Baricco', 'El testament de la Rosa', 'Born a King', 'Royal Philharmonic Orchestra', 'Paul Bateman', 'Abbey Road', 'procés de composició']