Cinema sense condicions
What if you're cruel
You can be kind
I know
There was never a man
Like my Johnny
Like the one they call
Johnny Guitar
Hola, bona tarda amics i amigues
Estem a Ràdio d'Esvern
Un dimarts més per parlar de cinema
I avui en la segona part del programa
Comptem amb la presència de Marcos JGR
Compositor de música i bandes sonores per cinema
I també fa treballs amb audiovisuals
Bona tarda Marcos
El programa ja veuràs que és sempre molt distès i molt obert
I per tant pots entrar sempre que vulguis
En qualsevol dels comentaris dels pel·lícules que estem comentant
Molt bé, moltes gràcies
Com sempre tenim aquí l'Ignaci Juliacs, el company
Què tal? Bona nit
Bona tarda, com estan les coses?
Mullades
Molt bé
Mullades, mullades
Pepper Mengol
Que us parla
I els comandaments
L'Andrea
Què tal, Andrea? Com estem?
Es posa els cascos?
Perdona, perdona
Què tal? Com va?
Bé, molt bé, molt bé
Bé?
Sí
Vinga, doncs
Doncs anem a arrencar el programa
I, de fet, ja l'hem arrencat
Escoltant el tema final de Johnny Guitar
La pel·lícula de Nicolas Rai
Que avui tenim com a clàssic de la setmana
És un tema interpretat per l'extraordinària Peggy Lee
Un tema fantàstic
Precioso
Molt bé
De Víctor Llach, per això també
Sí
Es veu, la cançó està feta entre tots dos
De fet, la música de la pel·lícula és de Víctor Llach
Sí
Molt bé
Doncs, si et sembla, podem arrencar parlant de Johnny Guitar
Molt bé
Haig de dir que és una pel·lícula que, de fet, la vas suggerir tu
Sí
Sí, sí, sí
Nicola Rai és un director, per mi, bastant fora de lo corrent
Oh, va, sí, a l'època, segurament
És un director que va néixer a Lacrosse, Wisconsin, a l'agost de 1911
Curiosament, a la mateixa ciutat, tres anys abans, vi ha nascut, el 1909, Joseph Losey
És a dir, que una ciutat petita
El que dona, eh, de vegades
Sí
Ell va començar a fer la primera pel·lícula als 36 anys
Es titulava The Love by Night
Aquí la van traduir com Los Amantes de la Noche
El 1947
És un home
Va tindre una formació
Clar, tots aquests directors van estar després
Llàstrats, com no podia ser d'una altra manera, pels conflictes bèl·lics mundials
Que, d'alguna manera, els van afectar també
L'altre dia estàvem parlant de John Ford
John Ford, per exemple, no recordo si ho vam dir, però
Es va tirar fent 5 o 6 pel·lícules
Per l'exècit
Aquest director va fer pel·lícules molt bones
Com el rebel de Sin Causa
Sí
Sí, el Nicolòs Ray, sí
Ja que has mentat el John Ford
Té un documental sobre el desembarcament d'un urbà dia
Que se la va jugar
És a dir, estava rodat dalt d'un búnquer d'aquests
I se la va jugar directament
Vull dir, per poc, una bomba no l'envia a l'altre barri
Eren gent d'una pasta molt curt
Les coses com siguin
Tornant al Nicolòs Ray, home, evidentment és el director de pel·lícules com Los dientes del diablo
Que ja té molt de...
A veure, Nicolòs Ray era un bohemi
I una persona que no acabava d'encaixar
No li anaven els convencionalismes en absolut
I les seves pel·lícules, d'alguna manera, reflecteixen això
Prins i tot de rei de reies
Que no deixa ser una aproximació bíblica a Jesús
Un peblum, però amb el segell d'autor
Efectivament, no?
A 50 dies en Pequim
I 55 dies en Pequim
Amb l'Ava Garner i el Chalton Heston
Que també tracta d'un tema conflictiu, no?
Ja, diguem-ne, a la Xina, no?
Bé, es veu que en Johnny Guitart tenia...
Ai, en Johnny Guitart
En Nicolòs Ray tenia un rullet amb la Joan Crawford
Que és qui, de fet, el van dullar per dirigir la pel·lícula
Sí
Perquè ella tenia els drets
Ves a saber, bé, el tema és una mica complicat
Però tenia els drets de la novel·la
La novel·la és d'un tal Roy Chancellor
Que, per cert, també va escriure la novel·la de l'ingénua expulsiva
Que es deia Cat Ballou
Cat Ballou
Aquesta cunyeta amb el James Bond, un western d'aquests així lleuger
Doncs, bé, es veu que el guió que tenia no li agradava
Era molt fluix
I va anar a buscar el Nicolòs Ray
I va tenir un rullet amb ell
I, de fet, amb la Republic, no?
Que és la productora
Doncs, bé, va convèncer la productora
Perquè el Nicolòs Ray dirigís la pel·lícula, no?
Un projecte bastant personal de la Crawford, també
En realitat és una pel·lícula de baix pressupost
I, sobretot, si veiem el començament, diem
Ui, ui, ui, ui, això no pot ser massa gran cosa, no?
Perquè estem treballant amb quatre o cinc exteriors
Sempre els mateixos
El riu, la cascada, la mina, quatre explosions
Ell mirant des de dalt
Però en el moment en què comença el Nicolòs Ray a posar-se en el tema
La cosa canvia radicalment, eh?
I llavors hi ha uns dels colors
Uns picats i contrapicats
Increïbles en una pel·lícula de l'Oest
O la planificació, efectivament
És extraordinària, eh?
I el Nicolòs Ray se va aprofitar, també, de la relació que hi havia entre les dues altrius
Que no sé si veieu
Bueno, sí
Estaven a repartir-se hòsties
Això mateix
La qual cosa ja anava bé per l'argument
Exactament
Perquè la Macambratch ja estava picada
No sé per què
Es veu que la cosa venia d'abans, eh?
Sí, sí, sí
D'alguna relació prèvia amb alguna pel·lícula
Que es veu que ja es va...
A la seva vida ja real no s'emportaven bé
Aquesta cosa que passa, no?
Que no saps per què
Però hi ha gent que et cau molt malament
És a dir, el duel interpretatiu que es diu moltes vegades
Que és una cosa de florete
Allò, tu fas la rèplica, jo la contrarèplica i tal
Aquí és que era un duel real, eh?
Sí, sí
Cada una volia imprimir més intensitat
Fins al punt que en una entrevista que va fer a principis dels 60
El Nicolòs Ray amb Andrew Charris
Un periodista molt reputat als Estats Units
Li va dir que
Quan al final de la pel·lícula hi ha l'arribada de l'escamot
Que vol linxar a la Cranford
Diu que la mirada
O les mirades que li dedica la Mercedes Macambridge
A Joan Cranford
Són àcid sulfúric pur
O sigui, va dir les paraules aquestes
És que...
Jo abans de parlar del tema de les actrius
Perquè has dit una cosa que
Abans que se'ns escapi sí que és important dir-la
Evidentment, en Nicolòs Ray es va formar cinematogràficament
Va fer estudis de cinema i tot
Però era un home bastant cult
I sobretot va fer molta amistat amb un arquitecte
Que era en Wright
Aquest de la casa en la cascada
Aquesta famosa que surt a la pel·lícula d'Alfred Hickok de
Con la muerte de los talones
Precisament
I...
Lloyd Wright
Lloyd Wright
Francis Lloyd Wright
Sí
I ho dic perquè
Va fer molta amistat amb ell
I fins i tot es veu que va fer algun curset d'arquitectura
Tenia coneixements molt importants d'arquitectura
Jo m'atreviria a dir que l'escenari principal
Que evidentment és el saló
Sí
Que té la Joan Crawford en propietat
Està concebut d'una manera
Que si et fixes
No és la d'un decorador
O la d'un fuster
Que et fa el plató de rodatge
Hi ha uns criteris
Que realment són molt interessants
Aprofita
Fa veure que aprofita una paret de roca
De la pròpia muntanya que hi ha darrere
Sí, sí, sí
Hi ha una...
Bé, això s'associa al Wright, no?
Que el Wright precisament fa un tipus d'arquitectura
Molt en consonància amb l'entorn
Tinc una cosa
No descartaria que li hagis demanat consell
Absolutament
I a mi tampoc més...
Sí, perquè aquells interiors
Aquelles pedres quasi vermelloses
Sí, sí
El contrast amb el...
Amb el que és el tapí
Com es diu?
El de la sala de joc
Amb el verd aquell
Ah, sí, sí, sí
És un...
Es busca...
Clar
Els vestits d'ella
Sí
Primer negre
Ah, bé, el vestit vermell
El vestit vermell, eh?
Sí, sí, sí
Després fucsia
I quan arriba el moment dramàtic
D'un blanc impolut
I tocant el piano
Sí, sí, sí
Però clar, tot això és la màgia
D'un color...
Perquè clar, encara no estem amb el tècnic color
I de fet Republic
I de fet Republic
Després va agafar l'itzman color
Però...
Què era?
Fa color?
True color
Era un procediment de la pròpia Republic
Vull dir que amb els seus laboratoris
La Republic tenia un laboratori
I allà va crear
En uns temps primerencs
Del cinema en color
Sí
A veure, no sé exacte
Perquè tots sabem que des dels anys 30
54 la pel·lícula
Que hi ha cinema en color, no?
I tant, sí
Però, evidentment, les tentatives no paraven
Perquè no hi havia gaire satisfacció
I aleshores, jo diria que Johnny Guitar
És el punt...
El true color té tres fases
Perquè de fet combina només dos colors
No és com el tècnic color
Combina tres colors elementals
No, el true color només utilitza dos
Però té tres estadis
I Johnny Guitar és l'últim estadi
I a mi, en franquesa, m'encanta
És un color...
Li treu un sucre
Li dona una personalitat diferent
A la imatge
Extraordinària
Vull dir que m'entusiasma
I és tot el que dius, no?
Els vestits
Que, evidentment, se la van gastar en vestits
Perquè...
Sí
És potser fins i tot exagerat, no?
Sí
I sobretot el color dels vestits
S'ho ha posat molt, molt gematiu
Sí
I és exagerat, no?
És natural
En un context com és
Que està en un poble de ramaders, no?
Que, per cert, el poble no es veu mai
I fixa't que sempre es parla del poble
Si no es van gastar els calés a fer el poble
No, no, no, no
Allà, amb el que es van gastar els calés
Va ser amb el bar de Viena
El bar, sí, sí
I després van dir, bueno
Escolta, aquí, perquè allà s'ha anat també
Psicològicament
O sigui, allí hi entra Freud, eh?
Ah, va, sí, sí
Aquell és el bar, baixa el canel obre, s'encén
Clar, clar
I no es va fixar
Aprofita que es va cremar el bar
I et surt
Cinc o sis escenes
En el que surt el bar
O l'hotel
O el que sigui
Cremant-se
Sí, sí
Una mica allò d'aprofitar
Aquest és el punt feble
No era aprofitar per aprofitar
Aquest és el punt feble de la pel·lícula
Que a mi em fa riure molt
Perquè és quan ells dos
Fugen, no?
El John Crawford i el Johnny Guitar
L'Aviana
I intenten amagar-se
I aleshores vas veient planos del saló cremant
I vas veient els ramaders aquests
Que tenen motius a curar
El guió està bastant ben muntat
Sí, el guió sí
Però vas veient els ramaders
Que els estan buscant
I els vas veient amunt i avall
De davant del saló
I tu et preguntes
I què fan sempre passant pel mateix lloc
Amunt i avall
És un punt una mica còmic
I voluntàriament
Però que em resulta una mica
Hi ha una cosa
Hi ha una cosa bastant curiosa
Nicola Rai
No era de les seves pel·lícules preferides
Ni molt menys
Ja
O sigui, una pel·lícula que
Es van divertir
Perquè tenia el rotllet amb el John Crawford
I segurament
I segurament anava més la cosa
És una pel·lícula que va quedar molt rodona
Molt bé
A mi m'agrada
A mi el que m'ha de...
Bueno, el que m'ha de làstima
És que l'acadèmia de cine
No li diran ninguna nominació a esta pel·lícula
Los Oscars no estuvo para nada nominada
Bueno, perquè era una...
I si embargo es una pel·lícula...
Perquè era una sèrie B, saps?
Era una pel·lícula...
Això és com Casa Blanca, no?
Sí
Exacto
Quan el Michael Curtis la va dirigir
No tenia ni idea
De que després passaria a ser
Bueno, pràcticament
Un totem de la història
Casa Blanca, igual que Suenyo Eterno
Són pel·lícules d'aquelles que
Acaba funcionant tot
Sí, però Casa Blanca...
Els actors...
No tenia ni guió en Casa Blanca
Sí, exacte
Vull dir que va ser una cosa
De pel·lícula
Mai millor
És una obra maestra
I fixa't tu
Com ha quedat per la història del gènere
Sí, sí, sí
Doncs, de tota manera
A mi m'agradaria també fer atenció
Amb un dels dos
Sobretot amb un dels dos guionistes
Que adapten la novel·la
Que és el Philip Jordan
Més que res perquè té pel·lícules
A part de 55 dies a Pequín
Sí
Que també és un dels guionistes
És el guionista de l'Hombre de l'Arami
De la colina de los Diablos d'Acero
Compte, perquè estem parlant de pel·lícules
De peces específiques
Importants
Vull dir, la caïda de l'imperi robano
És el guionista
La pel·lícula és de l'Anthonyman
Però el guionista és ell
I Pànico en les calles
Amb el Richard Birmar
Sobre aquell virus que corre pels carrers
Lanza rota
En fi, pel·lícules una mica
Pròpies del bon cinema de Hollywood
Tenen un pes
I després el Ben Madou
És un home més discret
El guion està fet entre els dos
Però Ben Madou va fer
El secreto de Santa Vitoria
Amb l'Anthony Queen
Una pel·lícula que és extremadament divertida
I tensa
Vull dir que molt bona
Hi ha una cosa que també he trobat
Llegint sobre Nicolas Ray
I és que ell
Va parlar sobre la crítica
Portava ell 10 anys
Dirigint pel·lícules
I va dir
Amb ell
Si el guió i la temàtica
Funcionaven
Li agradava el Cinemascope
I després va estar a favor del Cinerama
I ell va dir
Els crítics s'estan carregant
El Cinemascope
I el Cinerama
Perquè als crítics
No els agrada
La innovació
I jo penso que
Allò que has dit tu
De l'experimentació
Amb el color
Amb els interiors
Amb la influència
De Lloyd Wright
Podria anar una mica per aquí
Perquè a ell sí que li agradava
Exposar-se
I provar
Era propi d'ell
Experimentar
Era propi d'ell
Era propi d'ell
De fet
En Nicolas Ray
Una de les coses divertides
De veure en les seves pel·lícules
És realment
Com la coreografia
Del moviment de càmera
Els moviments de càmera
Són impressionants
Els enquadraments
Realment era un home
Aquí hi ha un joc de plans
Com una sensibilitat per a ell
Molt
Visualment era un visionari
M'atreviria a dir
Altres han passat
Per ser-ho més que ell
Però jo crec que
S'hauria de reivindicar
Aquesta faceta
De la capacitat
De Nicolas Ray
A l'hora de planificar
Les pel·lícules
I bueno
En tot cas
Entrant dins
Del que és pròpiament
La temàtica
De la pel·lícula
D'aquí que el guió
És sucós
Perquè evidentment
Amb quina finura
Ens presenten dos personatges
En el fons
Trencats
Un per ser
Un inconsistent
Perquè l'estil de Haydn
De fet
No s'ha quedat
Fa cinc anys
Abans
De la pel·lícula
Amb la Joan Crawford
Per una por
Es comenta
Que era lligat
A la dona
Sí
I prefereix
Doncs marxar
I deixar-la
I ella aleshores
Substitueix
La passió
Que té per ell
Que em sembla
Que en una seqüència
En concret
Es nota
Que està perdudament
Enamorada d'ell
Però perdudament
La pel·lícula
És un amor
Fú
Sí
Totalment apassionat
I precisament
Abans
Fora d'antena
Comentàvem amb el Marcús
L'idea
Jo
Que estic convençut
Que aquesta pel·lícula
Va influir molt
En directors
De la Nouvelle Vague
Com
Ah no
Sens dubte
Com
Trifó
I Godard
La sirena del Mississippi
I sobretot Godard
Godard
En Pierre-Roll Lefou
Aquelles de cinema
Li dedica un article
Sencer a la pel·lícula
Segur
És que tu agafes
Els diàlegs
Aquests intensos
Sí
Entre la parella
I són reproduïts
D'alguna manera
Corregits
I adaptats
Tant
La sirena del Mississippi
Té moments
Que són
Com els de
De l'interior
Entre Viena
I
Home
La seqüència
Entre
Entre
Sempre
Em costa de dir
Sterling Hayden
És un nom raríssim
Sí
L'Estherling Hayden
I la Joan Crafford
La seqüència
Cap atre sentit
Que és aquella
De mienteme
Diguem una mentida
Diguem que m'estimes
No
I la Joan Crafford
Cada vegada
Més endurida
De rostre
Li va repetir
Les frases tendres
Que li va suggerir
L'Estherling Hayden
El Johnny Guitar
Mira
Em va molt bé
Que parles d'això
Perquè volia dir una cosa
Estem
L'any 1954
I per mi
És una pel·lícula
Que el tractament
De la dona
O sigui
Tant la Mercedes
MacEmbridge
Com la Joan Crafford
Són dones
Que això
Una paraula
Que no m'agrada
Gens ara
Que es diu molt
Que és
Empoderades
O sigui
Són les dones
Que a la Joan Crafford
Li diuen
A l'escamota
Que ell li diu
No
Tu quédate aquí
Que ja vamos nosotros
I ella diu
No no
Jo vinc
I al davant
Es nota que la Joan Crafford
Té molta personalitat
I la Joan
Abans que té molta personalitat
Es nota que està
Arrere del projecte
Perquè
No hi ha dubte
Sempre s'ha parlat
Que la película
Potser és
Fins i tot feminista
Fins a cert punt
Perquè
Les que es mengen
La pantalla
Són les dues dones
No els homes
Els homes
Són uns comparses
Ja et diré més
Amb aquesta escena
Amb aquesta escena
Que és una escena clau
Que ha transcendit
I que molta gent
Se sap
El joc
De pregunta
I resposta
De memòria
Ell li va dient
Sempre
A l'inici
Dime que todavía
Me amas
Como siempre
Me has amado
I ella
Quan li contesta
Li contesta
Però
No li contesta
Exactament
El mateix que ha dit ell
Li canvia
Una mica
Canvia les frases
I per mi
Això
És un detall
Feminista
De la pel·lícula
Perquè si no
Fixa't tu
Com la domina
Que ella
Té que anar repetint
Com un gocello
No
No
No
No
Però el que passa
És que la seqüència
Està tan carregada
De passió
Pel filtre femení
Per estar encàrregada
De passió
Sí
Això són detalls
Que efectivament
Estan
Estan
Estan
És cert
Però
Però el que estàs
És absolutament
Impactat
Per la intensitat
Per la intensitat
De l'escena
I com ella al final
És una història d'amor
A través del temps
I tot
Tot lo fort
Tot lo fort
Tot lo fort
Que és com a caràcter
Com l'acaba abraçant
Per tant
Jo diria que és el moment
Més potent
I més brillant
De la pel·lícula
No sé si sabéis
El detalle
De que cuando
Mercedes Macambri
Hizo una cena
Le aplaudieron allí
Todo
El equipo
De rodaje
Por lo que había hecho ella
Cogió unos celos
La
La Joan
Crafford
Que se fue al camerino
Deyer
Le rompió
Todos los vestidos
¿Lo sabéis esto?
No
Sí
Sí
Entre ellas dos
Había allí
Una cosa
A veure
La Joan Crafford
No podia aguantar
Tampoc
L'Esterly Hayden
Amb el que té
La història de morra
I no el podia aguantar
Tampoc
És molt divertit
Tot això
Totes aquestes coses
I després també hi ha
Una cosa
Amb la part així
Una mica més
Fluixa
Per dir alguna cosa
De la pel·lícula
És que
Si vas a mirar
La pel·lícula
Està defensant
O sigui
Una col·locació allà
Del tren
Portar
Tot el joc
Callar
Etc
Aquest aspecte
Que dius
Bueno
No, no
Però fixem-nos
A veure
I ella
El reclama
Segons diuen
Al començar
La pel·lícula
Porque necesito
Un pistolero
Bueno
Sí, esclar
Però escolta
Però escolta
És que
Salfar West
Ella evidentment
Té un passat
Com a prostituta
Compte
Perquè
Evidentment
Ella fa els calés
El
Stille Hayden
Se'n va
I ella
Evident
Evident
Té un projecte
De vida
De vida
Un projecte
De negoci
Sap on posar-lo
Perquè sap que el tren
Passarà per allà
Té informació privilegiada
Per dir d'alguna manera
Sap que el Johnny Logan
És la pistola
És la pistola més ràpida
Bueno, sí
Però
Compte
Perquè
És que és molt dur
Ell es prostitueix
Per fer calés
Per fer el saló
I per tirar endavant
Perquè ja
Ha perdut
L'home
Però
L'acaba
Cridant
Perquè
De fet
Continua enamorada
D'ell
I per tant
Per això
El crida
Però
Amb un projecte
De vida
Econòmic
Que
Diguem-ne
Que
Es fot
Permeteu-me
La familiaritat
Es fot d'hòstia
És una expressió
Una mica bèstia
Però
Amb el romanticisme
No, no
Amb els ramaders
Els ramaders
Són el més reaccionari
I el més republicà
Que
Que s'ha pogut imaginar
No
Vull dir
En el sentit
No volen saber res del tren
No volen saber res
Clar
En part
La McEnbratch
Odia
Odia
Joan Crawford
Perquè
S'ha quedat
A principi
Amb el seu
Amb el que
El danzarín
El danzarín
Exacte
El danzarín
Del qual està
Enamorat
La McEnbratch
Sí
Però que
Per la Joan Crawford
És que la Joan Crawford
Deixa la cora
Per la Joan Crawford
És un entreteniment
Un entreteniment
Mentre no té
Mentre no té
L'amor de la seva vida
Compte perquè
És que tot plegat
Els personatges
Són complexos
I recargoladets
I
Abaixats
Abaixats
A una
Existència
De supervivència
Pura i dura
És que
Compte perquè
El tema és
Jo estic que Freud
Freud
I de viso capà
Amb aquesta pel·lícula
I això que dius
D'ella com a prostituta
Quan comença
El diàleg aquest
Ell li diu
Dime que has conocido
Muchos hombres
I quantos
No
Dime quantos hombres
Has conocido
I ella diu
Tantos como mujeres
Has conocido tu
Pam
Replica
Però
No és una negació
És un
Passar la pilota
I
I
Seguim jugant
Cert
I bueno
I hem de
Abans de tancar
Perquè
Ostres
Hem de passar
D'altres materials
Però
Sí que m'agradaria
Fer un illoger
A punt
Que la pel·lícula
Sempre s'ha interpretat
La història
Sense ser punt
Com un al·legat
Contra el macartisme
Que en aquell moment
Encara estava
Coetejant
I
I d'alguna manera
És el tema
De com
El poderós
Li té jurada
A algú
I tant fa
Que aquest algú
Sigui innocent
O no sigui innocent
La mà cambraig
És
La
Que té la força
Això és el tema
Del linxament
El tema
Del linxament
És a dir
Et buscaré
L'espai
M'inventaré
Això que ara està
Tant de moda
D'inventar-se
Relats
No entrarem
Amb gaires detalls
Sí
Doncs
En fi
La pel·lícula
Ja ho està
MacArthur
S'estava inventant
Absolutament
El que calia
Per culpar
Qui a ell
Li interessava
I el joc brut
Anava i venia
Que era una cosa
Bueno
Espectacular
I la pel·lícula
D'alguna manera
Això també
També ho tracta
Sí
Sí
Chapó pels guionistes
Amb sutilesa
Chapó pels novel·listes
I chapó
Els guionistes
Saben de què va
Perquè
Hi ha un personatge
Que és molt important
Que curiosament
Amb els cartells
De l'època
Surt
A molts
O sigui
Els que no surten
La Cranford
I el Hayden
Surten
La Cranford
I el xaval
I el xaval
I el xaval aquell
Mal ferit
Que l'abraça ella
Per què això?
Perquè precisament
El tema
Llinxament
L'obliguen ell
Amb aquell nen
A declarar
El forcen
A declarar
Contra ells
Com a
Que havien fet
El robatori del banc
I el xaval
Arriba un moment
En què
Li diu
I així
A mi no em penjareu
No, no
Tranquil
No et penjarem
No et penjarem
El primer
Compte
Perquè és realment
És una pel·lícula
Realment
Amb un trasfons
Duda
I a veure
El que m'interessa
Que quedi clar
És que
Recomanem
A tota l'audiència
Que si la poden revisitar
No se la perdin
Johnny Guitar
Nicolas Ray
1954
Una història de desesperats
Perquè també
La banda del Dancerit
És desesperada
Estan tots desesperats
De fet
Tothom actua
Per pura desesperació
Sí
No perquè en el fons
El límit
No perquè en el fons
Siguin dolents
No
Un de la banda
Fins i tot llegeix
Però clar
Està tan desesperat
Com els altres
Un triàngulo amoroso
També
Entre el bailarín
Sí
També hi ha un punt de triangle
Evidentment
També hi ha un punt de triangle
Això està claríssim
Molt bé
Molt bé
Doncs ja està
Vinga
Passem a una altra cosa
Perquè si no
A veure
Pel·lícules
Alguna pel·lículeta de la setmana?
Bé
Jo acabo de veure
A veure si trobo el paper
Hauria de
Vaja
M'he deixat un paper
Jo he vist
La casa
Gutsy
Ah sí
Del Ridley Scott
Aquest matí
Sí
I bueno
Un punt ràpid
Simplement
Dic que
Bé
En Ridley Scott
160 minuts
Tot el dinero del mundo
Ja tractava del tema
Del noi aquell de 16 anys
De la família aquella tan rica
Que el rapten a Roma
Ah sí
No sé si recordes
Amb el Christopher Plummer
Sí, sí, sí
No recordo
No recordo
Al final l'any ens ha deixat
Però
Bé
El Getty
Ah això
La família Getty
La família Getty
I aquí és la família Gutsy
És curiós perquè
En Ridley Scott
Agafa diverses vessants
Ara et fa
Pel·lícules d'Àliens
Ara et fa
Ara se'n va cap a Medieval
Cap a l'edat mitja
Que ja ho va fer
Una vegada
Sí, ho havia fet abans
I per tant
Ara
Aquesta branca
D'anar agafant
Famosos
De la moda
En aquest cas
Escolta
I per l'audiència
Lady Gaga
Què?
Lady Gaga
A mi m'agrada molt
A mi també
Com a trio
Com a actriu
Està tremenda
I en a tria una estrella
També m'agrada molt
A mi
Ella sí
La pel·lícula
Em va semblar un disbarat
A nivell de planificació visual
La càmera
A l'espatlla
Primers plans
Tota l'estona
És a dir
Una capacitat
Nula
Per
Per
Per
Deixar veure les coses
És que és una pel·lícula
En la que no es veu res
Ho tens tot a primer pla
Em sembla un disbarat
És a dir
És l'anticinema
La pel·lícula
Com a planificació
Però ella està
Realment molt bé
Ella està realment molt bé
Bé
La pel·lícula
Es deixa veure
Jeremy Irons
Jared Leto
Que surt
Que no el reconeixeries
Vull dir
Sembla Mortadelo
Sembla una altra
Torna a utilitzar Adam Driver
També
Adam Driver
El que estava a l'últim duel
Efectivament
Bé
La qüestió és que la pel·lícula
És una reflexió
Sobre una família
Que es destrueix
Ella
Ella mateixa es destrueix
I en el joc
En el joc
En el joc
En el joc intern
Curiosament
Del Mauricio
Que és el
Mauricio Gutzi
Que és el paper que fa
L'Adam Driver
Que el pinten com a molt intel·ligent
Però deixa que la seva dona
Que de fet
És una noia
Que s'enamora d'ell
Però
Hi ha un tema
Que és que no sap si s'enamora d'ell
Per ell
O pels calés
No?
És veritat
Que hi ha un moment
En què
El Mauricio
No es porta bé
Amb el seu pare
Que té el 50% del negoci
Que és el Jeremy Irons
Sí
I el Jeremy Irons
El deshereta
Per dir-ho d'alguna manera
I per tant
Ell es torna un treballador normal
Vivint del seu esforç
Amb l'empresa
Del pare
De la dona
Amb la qual es casen
El paper que fa
Lady Gaga
És cert això
Però
Tal com evolucionen les coses
Es veu
Es percep la transformació
Del personatge de Mauricio
De ser
Una persona
Que sembla que li importi
El negoci familiar
Honrava
A com acaba sent
Bueno
Una persona
Que fins i tot
Acaba utilitzant
La dona
Aquí que la dona
Reaccionés com reaccionés
I no dic més
Perquè si la gent
No sap la història
Doncs tindrà alguna
Relativa sorpresa
Perquè de fet
Comença
És la típica estructura
De swap
De
De
De
De
De
De
De
De
De
De
De
De
De
De
De
De
De
De
De
De
De
De
De
De
De
De
De
De
De
De
De
De
De
De
De
De
De
De
De
De
De
De
De
Està feta per capítols
Està distribuïda
Així per
No
Diferentes seccions
No
No
És més
La manera
Té una continuïtat
La manera
La manera
La manera
Que té
Rilly Scott
De
Estructurar
La pel·lícula
És
És molt
Curiosa
Perquè
Et va
Fotent
Sals
És a dir
Et talla
És que gairebé
Ni
Encadenats
Eh
Pam
I et planta
En una situació
Nova
Que ha evolucionat
Hi ha crítics
Amb els quals
Podria estar
Una mica
D'acord
Que comenten
Que
El
Sembla
Que
L'evolució
No està
Prou ben
Explicada
És a dir
Veus
Uns
Sals
De vegades
En l'actitud
Per exemple
Del Mauricio
Respecte a la seva dona
Que al principi
Es volen
Perquè acaba fent-li
El salt
En altres coses
I acaba
Doncs jo diria
Que utilitzant-la
Fins allà
On li interessa
Perquè ell
Sempre està callat
Sembla que
Qui mana
És la dona
Fins que arriba
Un moment
En que no
En que
Ell fa
Gira la trobita
I qui mana
És ell
Però no és
Un bon home
De negocis
La pel·lícula
Tracta un seguit
De matisos
Molt bé
És interessant
La pel·lícula
És interessant
Realment
N'haig de dir
Els actors
Estan tots
De primera
Sí
L'alt Pacino
També
Representa que és el germà
Del Jeremy Irons
Entre tots dos
Tenen el negoci
El negoci familiar
Bossos
Vestits
En fi
Tota aquesta història
I la veritat
És que la pel·lícula
Es deixa veure molt bé
No diria que sigui perfecta
Segurament trobaríem
Defectes d'estructura
Fins i tot
O de guió
En el sentit
Evolutiu
Dels personatges
Però els personatges
Evolucionen suficientment
Com perquè realment
L'espectador percebi
Les evolucions
L'acció
L'acció
És
1995
No
Bueno
Comença
Quan es coneixen
El 1970
Pucs
Ja
Està molt ben ambientat
Per ser realment
Sí
Hi ha un tractament musical
Molt bé
Del moment italià
No
Tot el tema
De vestuari
Això què tal
Està ben
Pots imaginar-t'ho
Ja
De primera
Absolutament de primera
O sigui
Ja és una película
Feta amb pressupost
Amb pressupost
Mare de Déu
I tant
I tant
Molt bé
Ens sap greu perquè
Portava un papret
Amb algunes dades
Però a les presses
Estem a 2037
I mira
Per introduir-nos
En el comentari
Que farem
Sobre les activitats
Del Mercús
JGR
Posem una música
Que és un tema
Del ventre del mar
Una de les últimes
Músiques que has fet
Sí
Per cert
Està en cartellera
Dirigida
Per Agustí Villaronga
I és una película
Que ja hem parlat
Alguna vegada
D'ella
I avui
Tornarà a sortir
Naturalment
Ho recomanem
Perquè és molt interessant
Andrea
Ens poses
La música?
Tornarà a sortir
Tornarà a sortir
Tornarà a sortir
Tornarà a sortir
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
era una fàbrica abandonada
amb grans dipòsits
on posar el vi
de fet, si no tens
el coneixement de que
realment era així
veient la pel·lícula també et dones compte
que hi ha un tractament teatral
que a vegades jo
veient-la pensava
perquè ignorava això
pensava que era volgut
ell
li volia donar aquesta
visió perquè si no puc tindre una
fregata i poder-la filmar
com s'enfonsa davant de la costa
de Senegal i tal, amb 147
dios, doncs mira
m'haig de muntar una mica la cosa
amb estudi i amb diàlegs
és que aquí Agustín, a veure, tuvo la genialidad
de hacer esto, porque Agustín
hace las dos cosas, hace teatro y hace cine
y
al final dijo, bueno, pues voy a fusionar
las dos cosas y le salió
esta, que para mí es una genialidad
de película, o sea, cuando la veo, ya sé
que no es una película de público
pero sí que es una película que ha quedado siendo
bueno, iba a ser una película de culto
y de autor
y los festivals se está yendo muy bien
porque la gente de cine reconoce
todo lo que Agustín ha llevado
a la pantalla, ¿no?
y sobre todo este trabajo
que para mí es una...
La fotografía d'en Sivit, ¿no?
d'en Josep Maria Sivit
que es...
Sempre extraordinaria
impecable, Josep Maria Sivit
es impecable
Bueno, hemos empezado por el final
A ver, yo quería preguntarte
Sí
Tú eres y te defines como compositor
Sí
Entonces, ¿cómo llegas al mundo del cine?
¿Y por qué te interesas
para hacer tratamientos de bandas sonoras
y música especializada para el cine?
Bueno, a ver, yo llego a lo del cine por pasión
porque yo creo que el cine
quien se dedica al cine
tiene que ser por pasión
porque nunca puedes hacer algo bien hecho
si no es porque te apasiona
y esto yo llevo ya, pues, muchos años
que a mí la banda sonora de cine
siempre me ha llamado la atención
pero años
lo que pasa es que la vida, pues, como a todos
nos empuja
tenemos que pagar una hipoteca
tenemos que pagar cosas
y acabamos trabajando
en lo que no queremos hacer en nuestra vida
pero llegó un momento que vino la crisis
que antes tú y yo hablábamos
precisamente en 2007 empezó la crisis
pues empezó la crisis para todo
y entonces yo ya también
se me fue parando la faena
el trabajo
y entonces fue el momento que me vi parado
y dije, bueno, ¿qué voy a hacer en mi vida?
me tengo que reinventar
y había una cosa
siempre estaba remanente allí
que era, pues, a mí me hubiese gustado
aprender a hacer bandas sonoras de cine
y tengo un cajón lleno de bandas sonoras de cine
bueno, tengo cajones ahí
porque a mí siempre me ha gustado, ¿no?
y tengo un hermano
que tiene un estudio de grabación
que se dedica a otro tipo de música
que es música electrónica
pero bueno, él me pasó unos programas
para poder, como tener un estudio de grabación en casa
que es un DAS
que es como trabaja hoy en día
todos los compositores
que trabajan con estos programas
y me compré algunos programas de orquestación
o sea, que tienes violas
tienes violines
tienes todo
que es que hoy en día
como se construye una banda sonora
aunque después vaya todo esto a una orquesta
pero sí la manera de construir hoy en día
una banda sonora
y me puse a construir allí una canción
que fue la primera que hice
y la envié a una productora
y esta productora me contestó
tendrías que estar entre los mejores compositores
de música que conocemos
y me quedé un poco como parado
y enseguida me pusieron en contacto
con Agustí Villaronga
y Agustí Villaronga me ofreció una película
que fue la de...
Inserta Gloria, ¿no?
No, no, no
El Testament de Rosa
El Testament de la Rosa
El Testament de la Rosa
y que él quería algo
no quería más bien música
quería ambientaciones
quería algo muy volátil y tal
o sea, que realmente ahí no había ni melodías
ni tal
era lo que él buscaba
porque como era una...
¿Era documental?
Sí, era un película documental
Sobre Rosa Novell
La Rosa Novell
tenía que hacer una obra de teatro con él
que era El Testamento de María
y se ve que cogió cáncer
y se quedó ciega
ella
entonces no pudo hacer la obra de teatro
y entonces a Agustín se le ocurrió
ir a casa de ella a rodarla
antes de que muriera
y entonces interpretar algo
de la obra que ella iba a hacer
ahí del Testamento de María
interpretarla en su propia casa
pero ella estando ciega
y entonces se llamó
El Testamento de la Rosa
De la Rosa
De la Rosa
porque fue lo último que hizo
y a partir de aquí ya murió
y entonces él me pidió allí
que fuera algo
pues eso
muy volátil
muy ambiental
y con un punto espiritual
¿no?
Porque, claro
estamos hablando de una persona
que en pocos
en poco tiempo
iba a desaparecer
¿no?
y estaba dejando un legado
en verdad
¿no?
Tú has fet
per això
he dit incerta glòria
perquè
sí
és una pel·lícula
de les potents
va venir a continuació
sí
va venir a continuació
la pel·lícula de Villaronga
sí
jo et vull
hi ha una cosa
que sempre em fascina
els compositors
de música
de cinema
en el teu cas
tú composes
un cop la pel·lícula
está filmada
rodada
t'alimentes
de les imatges
o ho fas
a partir de guió
¿cómo trabajas eso?
yo te digo
cómo trabajo yo
yo no sé cómo trabajan
otros compositores
yo te digo cómo trabajo yo
y que Agustín y yo
hemos encajado bastante
por el tema
de cómo trabajo
yo ya cuando a mí
se me dice un proyecto
lo primero que pido
es el guión
porque con el guión
yo me lo leo entero
y ya me hago
una historia mental
de lo que va a ser
la película
aunque después
cuando la ruedan
es otra historia diferente
tú conoces la historia
pero cada uno
tiene una visión diferente
el otro tiene una
y tú cuando lees un guión
te haces otra
en tu cabeza
y en el montaje
sale otra
pero bueno
el espíritu
de lo que va a ser
toda la película
tienes ese espíritu
y entonces ya puedes
crear una pieza
que va a ser
la que va a englobar
toda la historia
pero después está
después de rodar
que tal como se va
montando la película
yo pido que tal
como la vayan montando
aunque después
ya sabéis que hay cortes
se añade
se quita más tiempo
porque piensan tal
a mí me da igual
pero yo siempre
ya digo que cuando
estéis rodando
lo primero que se va montando
me lo enviáis
porque así yo ya voy
cogiendo el tono
de lo que es la escena
aunque después
la música se tenga que variar
alargarla
cortarla
o hacer los cambios
que se tengan que hacer
depende de las imágenes
pero yo trabajo así
entonces con Agustí
yo tal como ya
van rodando
él va enviando
ya lo que se va rodando
al día siguiente
lo va enviando
al montador
dando instrucciones
y ya se va haciendo
un primer montaje
y ese primer montaje
ya me lo van pasando a mí
y yo ya empiezo a trabajar
o sea voy trabajando
un poco paralelo
a todo lo que se va haciendo
cuando otros compositores
no quieren que esté todo terminado
terminado
y a las horas ellos ataquen
y empieza a atacar
per tant tú
de hecho
te comienzas a inspirar
ya
con el guión
sí
yo quiero el guión
yo nada más
lo necesito
y vas escribiendo
vas trabajando
vas modificando
en función
después de lo que se veu
de esta música
hemos escuchado
ahora del vientre del mar
yo cuando le pedí el guión
a él
le pedí a Agustín
pásame el guión
ya que ya hice
lo que es la base de esto
que es como unas olas del mar
que van y vienen
y era una orquestación
y la orquesta
hacían como si fueran
las olas y vinieran
y me acuerdo
que se la envié a Agustín
le dije
mira esta es la base
del vientre del mar
me acuerdo
cuando se la escuchó
me envió un mensaje
primero diciendo
no
no
digo no
esta es la base
del vientre del mar
no
y cuando le dije
¿tú te has dado cuenta
que son las olas del mar
que van y vienen?
no se había dado cuenta
y después me dijo
pues tienes razón
es la música del vientre del mar
dije esta es la base
a partir de aquí
construiremos
todo lo demás
pero primero tenemos
estamos hablando del mar
pues tenemos que hacer
que represente el mar
todo esto
ahora después
¿qué es lo que pasa?
que son muertes
lo que hay
es una historia triste
es una historia espiritual
porque
si habéis visto la película
en verdad es
de 145 personas
que se pusieron en esa balsa
que es la balsa de Medusa
acabaron vivos
15 en 10 días
¿vale?
o sea
es la muerte
pasando por
por todos los pasos
de la desesperación
hasta llegar al canibalismo
etcétera
ahí es cuando te ves
contigo mismo
y la realidad
es lo que ves allí
en esos momentos
entonces había que conjugar
un montón de cosas
y también hay
hay un punto poético
sí
no no
es muy poética
la película también
el tratamiento
sí
tot i que el sostrat
és brutal
perquè evidentment
si s'arriba al canibalismo
i el que es va a veure
bé en la película
és l'evolució
dels personatges
perquè de fet
es veuen obligats
a veure
a ells mateixos
i la part més
negra i fosca
d'ells mateixos
això és terrible
és terrible
perquè és
uns personatges
que cauen
al seu propi
abisme interior
vull dir
a mi em sembla
duríssim
duríssim
el que passa és que
jo voldria
perquè la
de fet
la pel·lícula
està basada
en una novel·la
sí
que és
d'un autor
italià
no
Alessandro Varico
Varico
sí
la novel·la es diu
Oceano Mar
sí
i de fet
és evident que Varico
s'està inspirant
amb els fets
de 1816
de la medusa
però
de fet
la fregata
es diu
d'una altra manera
i de fet
la medusa
va
encallar
em sembla
recordar
no sé si a Madagascar
a la costa de Senegal
no no
a la costa de Senegal
és a la pel·lícula
i a la novel·la
però
l'autèntica
fregata
sí
a Mauritània
això
Mauritània
ho tinc apuntat aquí
l'autèntica
medusa
la medusa
sí
va encallar
a Mauritània
a les costes de Mauritània
surt del Senegal
o sigui
la fregata
la medusa
el 1816
surt del Senegal
i embarranca
al davant de Mauritània
se calla
a Mauritània
en la novel·la
i en la pel·lícula
evidentment
és a les costes
del Senegal
Agustín
coge també
muchas novel·las
y después
las adapta
o sea
coge
y hace su adaptación
bueno
él aquí
coge el fragmento
tiene cuatro capítulos
el de en medio
es el ventre del mar
y desarrolla este
pero la novela
y yo
a raíz de la película
la compré
la estoy leyendo
porque no la había leído
ojo
es muy buena
es un texto
oye
muy
especial
gent variopinta
per dirlo así
que están en un hostal
y comencen a explicarse
es igual que
Inserta Gloria
es un trozo
de la novela
no es toda la novela
se ha fijado
en algunos personajes
y ha desarrollado
ahí un guión
a partir de todos
esos personajes
que habían allá
pero lo coge
porque si no
duraría horas
los creadores
siempre
siempre acostumen
a extraer
lo que les interesa
para dar
su visión
del tema
exacto
y en este caso
Villaronga
hace esto
sí
pero Incerta Gloria
fins y todo
la part final
pasa als anys 60
que vol dir
que ya es la postguerra
bueno
als anys 60
no es pot considerar
que sigui exactament postguerra
pero es la conseqüència
immediata
a una postguerra
molt dura
dels anys
40 i 50
sí
antes de
de la pandemia
esa que estamos
sufriendo
hiciste otra película
con Villaronga
que es
Born a King
Nacido Rey
el 2019
sí
sí
sí
la superproducción
fue esta
sí
sí
ahí había presupuesto
sí
ahí era un
Lawrence de Arabia
actual
pero
pero
a ver
yo aquí
quería que nos explicaras
una mica
agiográfica
es una historia
agiográfica
ahora te diré algo
aquí quería que nos explicaras
un poco
porque
me he documentado
y sé que
bueno
tú hiciste
parte de la banda sonora
la parte de la banda sonora
sí
que fue registrada
en Londres
se grabó
en Abirrut
en la
por la Reial
Philharmonic Orquestra
con 70
maestros
y bueno
esto
dirigida por
Paul Batman
que es el director
de la National Symphony
o sea
que es de lo más alto
de lo más alto
había ahí
entonces
Marcus
¿cómo fue esta experiencia?
pues
mira
a mí me lo han preguntado
varias veces esto
de cómo fue la experiencia
esta de Abirrut
porque
a mí me han preguntado
bueno ya
y a estos niveles
trabajar a estos niveles
o sea
no te pone nervioso
y yo digo todo lo contrario
digo al revés
cuando trabajas con más profesionales
es más fácil trabajar
porque saben lo que tienen que hacer
yo lo que me quedé impresionado
cuando llegué ahí a Abirrut
que salieron
sin ensayar ni nada
salía el hombre poniendo ahí
todas las partituras
en todos los sitios
donde se iban a sentar los músicos
pero dije bueno
ahora van a ensayar
¿no?
tocaron la música
y venga vámonos a por otra
y te quedas un poco para
y dices
no han ensayado esta gente
no la han cogido
han dicho
vamos a ensayar
no no no
no no
y te quedas
aunque sí que paré tres veces
la orquesta
la pared
pero por cosas
una fue por una cosa técnica
y otra cosa fue
por algún detalle también
que por ejemplo
las flautas
que yo había puesto
en la maqueta que había hecho
eran flautas árabes
y ahí las flautas que habían
eran flautas clásicas
entonces ¿qué pasa?
que estábamos haciendo
una música árabe
porque es una película árabe
claro
entonces yo paré la orquesta
y dije no las flautas
quitarlas
y ya pondremos las flautas
que yo he traído
de sampler
y traeremos
estas flautas
y pondremos estas flautas
porque es una película árabe
y la flauta sonará
otro de los momentos
que paré también
la orquesta
fue porque
la música árabe
el contrabajo
se nota mucho
el arco de la cuerda
o sea
tiene un sonido diferente
el contrabajo
porque ellos graban
con el micro más cerca
de lo que es la cuerda
y nosotros
podemos grabar
con el micro bastante alto
de sala
y entonces yo dije
mira
el contrabajo
estamos haciendo también
música árabe
y lo que hay que hacer
es que se oiga
el vibrato
de la cuerda
del contrabajo
porque la música árabe
va por ahí
entonces salió
los técnicos
bajaron los micros
a los contrabajos
y se los pusieron
junto a las cuerdas
y otra de las ocasiones
fue porque había un momento
de la banda sonora
que había un movimiento
muy rápido
de violines
y yo notaba allí
cuando estaba escuchando
la sala adentro
donde estaba la mezcla
y yo escuchaba
que había ahí
uno que se estaba perdiendo
o sea
que iba
fuera del tempo
y bueno
nada más fue eso
que dice
empezamos ahora
clavaos y clavaos
pero
es impresionante
a mí se me ponía
la piel de gallina
escuchar
una experiencia
a ver
estos músicos
han hecho
las guerras de las gracias
Harry Potter
el señor de los anillos
o sea
es de un nivel
es de un nivel
deben ser virtuosos
prácticamente todos
por supuesto
y yo
llegar allí
para mí ha sido un hito
en mi vida
yo no sé si se repetirán
no creo
una gran experiencia
ojalá si no
pero bueno
se me dio la ocasión
en esta película
porque había
presupuesto
que precisamente
fui yo
el que propuse
grabar en Abirruti
con la Sinfónica de Londres
porque
Jordi Cubino
que es
un chico
que también es de aquí
que es el que hace
lo de la Marató
de TV3
este
este también
hacía películas
cuando estaba haciendo
inserta gloria
él hacía películas
también para Disney
y me pidió
si le podía ayudar
a hacer una banda
sobre una película
de Disney
pero yo cuando estoy
en un trabajo
me mentalizo en ese trabajo
y no quiero meterme en otro
porque a mí
cuando me dan un guión
yo intento
coger el espíritu
de toda aquella obra
y ahora
si te cambian
a otra historia
ese espíritu se te va
porque tú
cuando empiezas con esto
hasta que no coges
el tono
el color
que necesita la película
estudias bien cada personaje
qué sonido
necesita cada personaje
y todo eso
o sea
cuando ya estás metido
en todo aquello
y ya
todo va fluyendo
la música
y la banda sonora
va fluyendo
pero
Marcos
no te lo creerás
que no tenemos tiempo
estamos al límite
no me digas
mira que hay cosas
que contar
claro
es que no sé
no sé si
si hacer una segunda parte
como queráis
me sabe mal
dejarlo así
te hemos inaugurado
un nuevo estilo
porque no serías
el primer
ya lo hemos hecho
así
es que
bueno
es que por respeto
también
por respeto
a la audiencia
me parece
me parece
que
hay todavía
mucho que contar
y estamos
cayendo ya
o sea que
buena nit
amics
porque hay una pregunta
que
evidentemente
no hay tiempo
para que me la contestes
porque
si
repetimos
un bello