Title:

Pulp Fiction als 30: premis, estructura i llegat; Almodóvar a Venècia; Aula de cinema sobre pla seqüència

## Tema central: Pulp Fiction (1994) - **30è aniversari** d’un clàssic que va guanyar la **Palma d’Or** (Cannes) i l’**Òscar al millor guió original**. Pressupost de ~**8 M$** i impacte massiu en crítica, públic i història del cinema. - Guió original de **Quentin Tarantino** amb aportacions de **Roger Avary**; muntatge de **Sally Menke**; banda sonora icònica de temes dels anys 60. ### Per què és clau - Marca un **abans i un després** en el thriller contemporani i és considerada una fita del *postmodernisme cinematogràfic*. - **Estructura no lineal**, capítols entrellaçats i un ús de la **temporalitat** que permet “ressurreccions” aparents (p. ex. Vincent Vega) sense desorientar l’espectador. ### Estructura i muntatge - Trama fragmentada en blocs/capítols amb **entrades i sortides precises**; ús de transicions a negre (foses) i de *foses naturals* integrades en la posada en escena. - Muntatge pensat des del guió: els punts de tall i l’ordre dels blocs semblen **dissenyats en escriptura**, no improvisats a la sala de muntatge. - Durades orientatives comentades al programa: • Restaurant/atracament: ~4’30” • Jules i Vincent (feina): ~14’ • Vega & Mia: ~41’ • El rellotge d’or (Butch): ~47’ • The Bonnie Situation: ~21’ • Resolució: ~18’ ### Personatges i repartiment - **John Travolta** (Vincent Vega), **Samuel L. Jackson** (Jules), **Uma Thurman** (Mia), **Bruce Willis** (Butch) i **Maria de Medeiros** (Fabienne), **Ving Rhames** (Marsellus Wallace), **Harvey Keitel** (Mr. Wolf), **Tim Roth** (Pumpkin) i **Amanda Plummer** (Honey Bunny), **Christopher Walken** (capítol del rellotge), i cameo del mateix **Tarantino**. ### Temes i to - **Violència i redempció**; moralitat ambigus; humor negre; **diàlegs quotidians desconnectats de l’acció** que aporten naturalitat i ritme. - Influències que van de **Hawks a Godard**, passant per **Kubrick, Welles** i **Peckinpah**; arrelat al **cinema independent americà**. ### Interpretacions i moments icònics - **Samuel L. Jackson**: presència vocal i física imponent. - **Travolta & Uma Thurman**: química i tensió; comiat de to **godardià**. - El ball del Twist a “Jack Rabbit Slim’s” s’erigeix en icona pop. > “És un calaix de sastre de relats de crims que es relacionen entre ells.” ### On veure-la - Disponible a **Netflix** en el moment de l’emissió; també cau periòdicament a **TCM**. Edicions físiques amb **extres** de gran interès. ## Repassada de la filmografia de Tarantino - Reservoir Dogs (1992) — l’arrencada d’un autor. - Pulp Fiction (1994) — l’obra mestra per a molts. - Jackie Brown (1997) — experiment formal i de to. - Kill Bill Vol. 1 (2003) i Vol. 2 (2004) — *arts marcials*, to *còmic*; debat sobre influència vs. imitació. - Death Proof (2007, amb Robert Rodríguez) — exercici *slasher/grindhouse*. - Inglourious Basterds (2009) — WWII reimaginada. - Django Unchained (2012) — western venjatiu. - The Hateful Eight (2015) — cambra de tensions, violència final polèmica. - Once Upon a Time in… Hollywood (2019) — reivindicada al programa com una de les **millors** del director per atmosfera i revisió dels 60. ## Conversa prèvia de recomanacions - “El dia de demà” i el gust per les **catàstrofes cinematogràfiques**. - Suggeriment: **Melancholia** (Lars von Trier) com a contrapunt autoral sobre fi del món. ## Crítica: “La habitación del lado” (Pedro Almodóvar) - Lleó d’Or a **Venècia**; tema central: la **mort** i l’**amistat**. - Protagonistes: **Tilda Swinton** (Marta), **Julianne Moore** (Ingrid). - Valoració: film **seriós i ben fet**, amb interpretacions excel·lents; • Crítica a **digressions** (extrema dreta, canvi climàtic) i a **flashbacks** que frenen el ritme (excepte l’últim). • Comparació amb “The Dead / Dublineses” (**John Huston**): el referent és, per als conductors, **insuperable**. ## Aula de cinema - Diferències entre **pla seqüència** i **muntatge analític**: • Pla seqüència: unitat de temps i espai; el “muntatge” és **intern** via *mise en scène*. • Analític: **fragmenta** la informació (pla, contrapla, escales de pla) per guiar l’espectador. - Exemples: converses de Tarantino (ús clàssic de **pla/contraplà**); transicions a negre (*foses* i *foses naturals*); referència al 30 minuts de TV3. ### Idees clau de l’aula - El tall “quan l’espectador el demana” és una habilitat de **direcció i muntatge**. - La posada en escena determina la claredat narratològica, tant si hi ha talls com si no.

['Pulp Fiction', 'Quentin Tarantino', 'Sally Menke', 'Roger Avary', 'thriller', 'postmodernisme', 'estructura no lineal', 'pla seqüència', 'muntatge analític', 'pla i contrapla', 'banda sonora anys 60', 'Twist', 'John Travolta', 'Samuel L. Jackson', 'Uma Thurman', 'Bruce Willis', 'Ving Rhames', 'Mr. Wolf', 'Christopher Walken', 'Marcellus Wallace', 'Reservoir Dogs', 'Jackie Brown', 'Kill Bill', 'Death Proof', 'Inglourious Basterds', 'Django Unchained', 'The Hateful Eight', 'Once Upon a Time in Hollywood', 'Netflix', 'TCM', 'Profundo Carmesí', 'Godard', 'Hawks', 'Kubrick', 'Welles', 'Peckinpah', 'La habitación del lado', 'Pedro Almodóvar', 'Tilda Swinton', 'Julianne Moore', 'The Dead', 'John Huston', 'Venècia', 'Tots Sants', 'Castanyada']