Title:

Homenatge a Armand: Blues in the Night (1941), Anatole Litvak, Orson Welles i una píndola de muntatge

## Context i motiu del programa **Canvi de guió per un homenatge**: l’equip de Cinema sense condicions ajorna el clàssic previst (Profundo carmesí) per retre **homenatge a l’Armand Garcia**, company de la casa i ànima del programa de blues i jazz dels dimarts. La tria per honorar-lo és la pel·lícula **Blues in the Night (1941)**. • Objectiu: celebrar l’esperit del blues i el jazz a través del cinema • Tancament musical: tema “Blues in the Night” en versió d’**Ella Fitzgerald (1961)** • Missatge central: el blues com a música que neix del poble i articula esperances, somnis i dolors compartits ## Blues in the Night (1941): fitxa i context ### Credencials • Director: **Anatole Litvak** • Guió: col·laboració amb **Robert Rossen**; intervé **Elia Kazan** (també com a actor) • Música: Heinz Roemheld i Ray Heindorf; direcció musical de Leo Forbstein • Fotografia: **Ernest Haller** (B/N notable) • Muntatge: **Edwin Marsh** (amb la mà primerenca de **Don Siegel** al departament) • Productora: **Warner Bros.** ### Context històric (1941) • Any majúscul al cinema nord-americà: estrena de **Citizen Kane** • El país encara sota l’ombra del crac del 29; impuls a una certa espontaneïtat i energia popular que el film transpira • Curiositat: el film no es va estrenar a Espanya ## Repartiment: encerts i febleses • **Priscilla Lane** i **Betty Field**: presència rellevant però amb interpretacions irregulars • **Richard Whorf** (pianista, conductor del grup): **versemblant al piano**, però actoralment limitat • Secundaris que eleven el conjunt: **Lloyd Nolan**, **Jack Carson**, **Wallace Ford** • **Elia Kazan** com a actor: presència viva malgrat filmografia interpretativa breu ## Anatole Litvak: trajecte vital i filmografia ### De Kíiv al món • Naixement a **Kíiv (1902)**; primeres passes com a maquinista i escenògraf • **Berlín**: treball amb **G. W. Pabst** (muntatge) i pas per **UFA** • **França** (anys 30): èxit amb “Sueños de príncipe” que li obre la porta a Hollywood • **Warner (1937–41)**: drames de crim i suspens; aquí s’inscriu **Blues in the Night** ### Etapes clau • WWII: s’allista i col·labora amb **Frank Capra** a la sèrie documental “Why We Fight” • Postguerra: **The Snake Pit (1948)**, fita del drama psicològic sobre salut mental • Retorn a Europa: culmina amb “La noche de los generales” (1967) ## Lectura del film: del melodrama al film noir • Estructura en tres trams: - Inici de ritme **frenètic** amb to de melodrama musical - Secció central més **coreografiada** i utòpica (ecos de musicals clàssics) - Viratge final cap al **film noir**, amb violència i foscor ben resoltes • Identitat de gènere: combinació de musical, *road movie* (ús expressiu dels trens) i *noir* • Virtuts de posada en escena: **planificació sòlida** i pulsió de carretera • Límits: interpretacions principals **desiguals** que resten força dramàtica ## El tema “Blues in the Night”: pes cultural • Cançó omnipresent: el tema ha aparegut a més d’una **dotzena de bandes sonores** (de 1942 a 2001), incloent títols populars • Motiu melòdic icònic: la tonada “tariro-tariro” forma part de la memòria col·lectiva • La versió d’**Ella Fitzgerald (1961)** clausura l’homenatge amb alt nivell interpretatiu ## La cita del pianista: una poètica de grup > “Vull una banda que no siguin només músics, sinó cinc persones que sentin, visquin i pensin igual; **una sola ànima en cinc cossos**, respirant al mateix ritme, amb energia pròpia i estil personal — com **els cinc dits d’una mà** dins d’un guant.” • Ideari: el blues com a llenguatge comú i comunitari • Valor humà: l’**amistat desinteressada** i la lleialtat sostenen el grup per sobre de la frivolitat ## Crònica: “Ciutadà Welles més enllà del cinema” (Esteve Riambau) • Inauguració de cicle a l’Auditori Maria Rosa Campreciós (Esplugues) • **Esteve Riambau** (exdirector de la Filmoteca) desgrana la polifacètica obra de **Orson Welles**: ràdio, teatre, TV i cinema (guionista, director, actor) • Connexió espanyola: estades, rodatges, “Campanades a mitjanit” (Cardona), amistat amb **Antonio Ordóñez** (cenres a Ronda) ## Píndola de cinema: el muntatge com a llenguatge ### Aprendre cinema, fent cinema… i a l’escola • Defensa del binomi: pràctica professional i base acadèmica (experiència a l’**ESCAC**) • Rols i cadenes d’ofici: del meritori a l’assistent i responsabilitats creatives ### El muntatge és el llenguatge • El muntador ha de dominar el **llenguatge cinematogràfic** gairebé com el director • Diferència essencial teatre/cinema: el cinema manipula el **temps no real** (flashbacks, anticipacions) • La importància del “primer pla” (inici): la **primera imatge condiciona** el segon pla i l’estil narratiu • Exemple pràctic: del gran primer pla d’un telèfon al pla general — coherència d’accions, magnitud dels plans i ritme com a decisions de sentit ## Cloenda i avanç • Homenatge musical a l’Armand amb **Ella Fitzgerald** • Avanç del proper clàssic: **Profundo carmesí** (Arturo Ripstein), disponible a Filmin

['Cinema sense condicions', 'Homenatge', 'Armand Garcia', 'Blues in the Night (1941)', 'Anatole Litvak', 'Jazz', 'Blues', 'Ella Fitzgerald', 'Warner Bros.', 'Film noir', 'Road movie', 'Robert Rossen', 'Elia Kazan', 'Don Siegel', 'Ernest Haller', 'Priscilla Lane', 'Betty Field', 'Richard Whorf', 'Lloyd Nolan', 'Jack Carson', 'Wallace Ford', 'Orson Welles', 'Ciutadà Kane', 'Esteve Riambau', 'Filmoteca de Catalunya', 'ESCAC', 'Muntatge cinematogràfic', 'Llenguatge cinematogràfic', 'Filmin', 'Profundo carmesí', 'Arturo Ripstein']