Title:

De “La mujer pantera” a “L’últim duel”: Val Lewton, l’efecte bus i conversa amb Pau Fernández sobre “Jo, dona. A Lili Elbe”

## Panorama de l’episodi Programa dedicat al contrast entre un clàssic del cinema de terror elegant i suggerent i una superproducció històrica contemporània, rematat amb una entrevista creativa. Els punts forts: • **Clàssic de la setmana: “La mujer pantera” (1942)** — producció Val Lewton, estil suggerit i naixement de l’*efecte bus*; reflexions sobre ambigüitat i repressió sexual. • **Estrena destacada: “L’últim duel” (Ridley Scott)** — estructura tipus *Rashomon*, rigor històric i un **duel final d’impacte**. • **Entrevista a Pau Fernández** — procés creatiu de l’obra de Marta Carrasco “Jo, dona. A Lili Elbe”, escenografia, música i el paper del vestuari. • Debat final sobre **postpandèmia i hàbits de consum**: pes del terror i superherois, pèrdua de centralitat de la crítica, “fast culture”. --- ## Clàssic de la setmana: “La mujer pantera” (1942) ### Per què és clau • Produïda per **Val Lewton** (RKO), amb Jacques Tourneur a la direcció: la personalitat del productor marca la “fàbrica” visual i narrativa. • **Elegància i ambigüitat**: Lewton defuig mostrar el monstre i aposta per la suggerència, el so i l’ombra; quan l’estudi força a “ensenyar”, el to trontolla. • Temes subjacents: **repressió sexual**, gelosia i identitat projectada en el fantàstic. > “La pel·lícula funciona perfectament mentre es belluga en aquest terreny de l’ambigüitat.” ### Innovacions i estil • Naixement de l’*efecte bus*: un sobresalt diegètic que substitueix l’atac del monstre per l’entrada sobtada d’un autobús. • Fotografia de **Nicholas Musuraca**: *chiaroscuro*, sofisticació i arrels de l’*expressionisme* alemany que anticipen el *film noir*. • Direcció sonora: **sorolls, bramuls, petjades** i silencis per construir el terror sense mostrar. ### Llegat i constel·lació Lewton • Directors vinculats: **Jacques Tourneur, Robert Wise, Mark Robson**. • Continuïtats i relectures: “The Curse of the Cat People” (Wise) com a obra autònoma; “El beso de la pantera” (Paul Schrader, 1982) amb càrrega eròtica, valorada com a **fallida** pels tertulians. • Altres títols destacats de Lewton: “La séptima víctima” (influència sobre l’escena de la dutxa de “Psycho”), “La isla de los muertos”, “El barco fantasma”. --- ## Cartellera actual: “L’últim duel” (Ridley Scott) ### Estructura i temes • Relat en tres capítols a l’estil *Rashomon*: **tres punts de vista** sobre una violació, amb la versió d’ella projectada com la més veraç. • Final a foc lent amb **duel d’un realisme sonor** i físic aclaparador. • Subtext: **honor masculí vs. autonomia femenina**; denúncia en un món amb l’Església i l’aristocràcia en contra. > “El pla final d’ella és extraordinari… una mirada que ho diu tot.” ### Rigor històric i posada en escena • Fonts medievals: **Froissart** i les “Grans Cròniques de França” com a suport documental. • **Economia feudal i jerarquies** integrades al guió: delmes, recaptació, carruatges i logística, allunyant-se del decorativisme. • **Vestuaris i complements** sobriament versemblants; hiverns, neu i cromatisme fred que **immersen** en el segle XIV. • Marca Scott: *hiperrealisme sonor* (armes, cascs de cavall) i **imatges inoblidables**. --- ## Entrevista a Pau Fernández ### “Jo, dona. A Lili Elbe” (Marta Carrasco) • Gènesi inspirada per “The Danish Girl”: focus **no narratiu** sinó físic i emocional sobre el patiment del personatge en el trànsit. • **Escenografia** de fred nòridic i aiguamolls (Hammershøi, paisatgisme danès) amb un quadre giratori com a nucli visual. • **Música** eclèctica (de la javanesa a Juliette Gréco i Édith Piaf) triada per la **càrrega dramàtica**. • Impacte de la **pandèmia** en el recorregut; pas pel TNC i expectatives de gira (incloent Los Angeles) i premis. > “L’obra entra directa com un bisturí: dissecció del patiment i la mirada social.” ### Procés creatiu, referents i vestuari • Fonts d’inspiració: **història de l’art** (prerafaelites, medievalisme), documents i iconografia per ancorar **versemblança**. • Opte per recreació **fidel** d’època si la dramatúrgia ho demana; eclèctica si la direcció ho proposa. • Concepció del vestuari: peça **inerta** fins que el cos l’activa; ha de servir la **narrativa** i integrar-se amb llum, so i escenografia. > “El vestit no ha de sobrepassar l’obra: interessa la narrativa i el paquet escènic global.” --- ## Debat final: cultura i hàbits de consum • Després de la **postpandèmia**, s’espera recuperació amb creativitat reforçada; consciència del daltabaix i la necessitat de **resistència cultural**. • Tendències actuals: domini de **terror** i **superherois** al mercat. • **Pèrdua de centralitat** de la crítica tradicional; informació dispersa a internet i **consum ràpid** que penalitza ritmes lents. > “Cultura no és Viquipèdia ni Google… si no se’t queda aquí, és fast food.” --- ## Recomanacions i preferències • Els tertulians destaquen la **ciència-ficció** i el **cinema musical** quan estan ben fets. • Reconeixement transversal al **cinema clàssic** i al poder d’unes imatges ben creades, siguin clàssiques o contemporànies.

['La mujer pantera', 'Cat People', 'Val Lewton', 'Jacques Tourneur', 'RKO', 'Universal', 'efecte bus', 'Nicholas Musuraca', 'film noir', 'repressió sexual', 'Robert Wise', 'Mark Robson', 'The Curse of the Cat People', 'The Seventh Victim', 'Island of the Dead', 'Paul Schrader', 'El beso de la pantera', 'Ridley Scott', 'L’últim duel', 'Rashomon', 'Guerra dels Cent Anys', 'hiperrealisme sonor', 'vestuari', 'escenografia', 'Marta Carrasco', 'Jo, dona. A Lili Elbe', 'Lili Elbe', 'The Danish Girl', 'postpandèmia cultural', 'Festival de Sitges', 'superherois', 'Marvel', 'crítica de cinema', 'consum ràpid']