Cinema sense condicions
Bona tarda, un dimarts més estem aquí amb tots vosaltres
des de Ràdio d'Esvern, Cinema sense condicions
Avui el programa tindrà com sempre una primera part
on informarem una mica de les estrenes que hi ha
el que hem vist i el que ens ha agradat
el que no ens ha agradat ho deixem estar
i per la segona part comptem amb la visita aquí a l'estudi
de Pau Fernández
és un gestor cultural que ha conreat diverses especialitats
dintre el camp de tot el que és el teatre, la scenografia, l'estilisme
el disseny i confecció de vestuari
per òpera, teatre, dansa, vestit tradicional, etc.
ha col·laborat amb una sèrie de muntatges que s'han fet
els principals teatres de Catalunya
des del Liceu, el Lliure, el Nacional
el teatre La Faràndula de Sabadell
Temporada Alta, Principal de Girona
Bertrina de Reus i Fortuny també de Reus
al Metropol de Tarragona
fins al dia 31
es va estar representant
a la sala petita
del Teatre Nacional de Catalunya
una obra
que tenia
una participació
molt directa
és una obra
de Marta Carrasco
Jo dona
a Lili Elbe
després parlarem
més extensament de tot això
ara d'entrada
donar-li la benvinguda
bona tarda Pau
gràcies per acceptar
la invitació del programa
gràcies a vosaltres
i sàpigues que
el que he dit abans
aquí fem
una mica de
comentaris sobre
el que hem vist
i per tant
si hi ha coincidència
amb el que hem vist
que tu també ho hagis vist
naturalment
pots entrar
i dir la teva també
perquè
el programa
no per casualitat
es diu
cinema
sense condicions
és a dir
aquí
no tenim
una línia directriu
tothom
expressa
el que realment sent
d'acord
amb els seus fonaments
cinematogràfics
intentarem estar alçada
com sempre
com sempre comptem
amb l'Ignasi
Juliacs
que va escollir
per avui
la pel·lícula
de la setmana
que és
La mujer pantera
de Jacques Tourner
un clàssic
de l'any 42
en blanc i negre
que
tot seguit
ens introduirà
en el programa
d'avui
i donar la benvinguda
també
com sempre
a l'Andrea
bona tarda
Andrea
hola
bona tarda
què tal
has vist alguna cosa
aquesta setmana
el que perdona
has vist alguna cosa
de cinema
que no tenies
cascos posats
ara t'escolto
digue'm
si havies vist
alguna cosa
de cinema
aquesta setmana
no
aquesta setmana
no
però sí que he vist
la de Dune
la nova
que està molt xula
la nova no?
sí
que està en cartellera
l'únic que sí que vaig trobar
que era molt llarga
però està molt bé
està molt bé
i té un to
detenatori
important
llarga i detenatori
pot ser una combinació
terrible
bona nit
quedeu avisats
de manera abrupta
bona nit
Ignasi
molt contents
de compartir
amb tu
un dimarts més
què tal
bueno
comentava
que havies proposat
la
la mujer pantera
i si vols
podem obrir
parlant
de la mujer pantera
i per què
la mujer pantera
per què
doncs mira
no tant per
Jacques Tourner
perquè
clar
és una de les pel·lícules
de Jacques Tourner
que se li atribueixen
no tant per Jacques Tourner
com per el productor
el Val Newton
que era un senyor
d'origen rus
perquè
de fet
la barca de fàbrica
o sigui
la factura
de
de la mujer pantera
i de
set pel·lícules més
com a mínim
de fet
serien vuit
però fantàstiques
set
doncs es deu
més aviat
a Val Newton
el productor
i
la mujer pantera
per ser la primera
té molta importància
per diversos motius
però un d'ells
se'n dubta
és perquè va salvar
la RKO
és una cosa
que pot surtar
que té molts més mèrits
que no pas aquest
però es veu
que la RKO
estava a punt de caure
estava KO
estava KO
en comptes de RKO
estava KO
molt bona
sí, sí
exacte
es veu que
el quarto mandamento
va ser un desastre
l'Orson Welles
no feia més
que demanar calés
i calés
la pel·lícula
en fi
tots sabem
que el van fer fora
al final
el muntatge
no és ni tan sols d'ell
és de gent
de la pròpia
RKO
i es veu
i Ciudadanos
que ell
és clar
evidentment
una de les pel·lícules
que sempre consta
com una de les
100 millors pel·lícules
de la història del cinema
i no hi ha dubte
sí, però sempre ha sigut
més una pel·lícula
de cinèfils
de cinèfils
que no de gran públic
la qüestió
dels ingressos
vull dir
home
va funcionar millor
en tots els sentits
però
tampoc
o sigui
de fet
calaix calaix
a la RKO
es veu que no en va fer gaire
el personatge
també era molt conegut
i això devia ajudar
perquè
es passava
en el Herc
el Charles Foster Kane
que evidentment
va ser
un dels que
segurament
no li va caure bé
a la pel·lícula
lògicament
per motius
obvi
bé
la qüestió
és que
el nou
vam fer fora
el cap
anterior
i el nou cap
un tal
Charles
Coerner
es va fixar
que
la Universal
evidentment
als anys 30
havia tingut molt d'èxit
amb les pel·lícules
aquestes
del
Frankenstein
del Dràcula
i tal
i a més
i aleshores
sobretot
es va fixar
la Universal
també estava fent aigües
i
és a dir
cap als anys 40
evidentment
la cosa ja estava
la crisi del 29
va fer molt mal
estava fent aigües
vaja
vull dir que
no
i perquè la moda
de la por
d'alguna manera
anava de baixa
però no
a l'Universal
no se li ha hagut
una altra cosa
que restrenar
Dràcula
i Frankenstein
a inicis dels 40
em sembla que va ser
l'any 40 mateix
bé, la qüestió és que
va ser un èxit
és a dir
cues
hi ha fotografies
de
la tornada
la restrena
del Dràcula
de Lugosi
i del Frankenstein
del Karloff
no sé per què
la gent
se'ls va donar
evidentment
estàvem
als Estats Units
estava
a punt d'entrar
a la Guerra Mundial
la qüestió està
que
psicològicament
es veu que la societat
estava molt afectada
molt tocada
i no sé per què
aquests monstres
clàssics
van ser
un èxit
aleshores
el Koeman
va dir
hòstia
i per què
no fem
també és veritat
que es va estrenar
també
l'Hombre Lobo
l'any 41
i el Koeman
el Koerner
perdó
amb tot això
va dir
hòstia
i per què
nosaltres
no fem
una cosa
semblant
la licantropia
ja
exacte
en comptes
de l'home
el llop
farem
la dona
pentera
per anar
canviant
sembla
és que
va així
i aleshores
bueno
es va acostar
el
el liuton
en una festa
xerrant
del tema
i tal
i aleshores
el va captar
el va captar
cap a la
cap a la
rk1
el liuton
la veritat
és que ho necessitava
perquè ell estava
el cèlnic
l'havia fet fora
també
el jacstorner
també
tots fora
el liuton
i el jacstorner
es van conèixer
a història
de dos ciudades
a la
realització
de la pel·lícula
clàssica
d'història
de dos ciudades
van fer una amistat allà
i aleshores
el liuton
el del drick bogart
no?
sí
exacte
i aleshores
va cridar
el
va cridar
el jacstorner
per fer
aquesta primera
pel·lícula
només
les
condicions
eren draconianes
perquè
les pel·lícules
aquestes
no podien
eren sèrie B
142.000 euros
ai
dòlars
de l'època
150.000
bueno
arredonent
no
142
va costar
la pel·lícula
de la
mujer
pentena
és a dir
7.000 dòlars
7.000 llescatx
per sota
d'aquests
150
amb la qual cosa
encara es va posar
més numerets
però
el cap de producció
de la sèrie B
el tenia
un tal
Liu
Ostro
el tenia
completament
en contra
no suportava
el
Val
Newton
Sobretot
perquè el
Val
Newton
se li va
donar
que va
marcar
o sigui
Val
Newton
és molt
important
perquè
marca
molt
de l'estil
visual
del noir
de la sèrie noir
que vindrà
després de la guerra mundial
sobretot
l'expressionisme
alemany
el
Newton
el portava
a sobre
però
també
un cert romanticisme
que en el noir
està
encaixa
bé
una certa
ambigüitat
ell no volia
mostrar
de cap
de les maneres
la pantera
és a dir
en cap moment
es volia mantenir
en la línia
que és la que millor
funciona en el cinema
de por
de
de no saber
si en realitat
el que està passant
és fruit de la ment
dels protagonistes
del pànic
dels protagonistes
o si realment
hi ha presències
de tipus
paternal
no?
fantasmes
en aquest cas
la dona
que es transforma
en pantera
i tal
ell volia jugar
amb això
i la veritat
és que
mentre
li deixen
la pel·lícula
funciona molt bé
perquè la Simone
Sibon
té aquesta mena
de creença
que pertany
a un poble
de Sèrbia
que té
aquesta maledicció
que les dones
es poden convertir
en panteres
i de fet
hi ha una seqüència
de una expulsió
que hi va haver
dels mamelucs
per part del rei Joan
efectivament
i llavors
no els va poder matar tots
perquè
va tirar
fugen
i se'n van fugir
cap a la muntanya
es refugien
però després
quan tornen
doncs
evidentment
porten la maledicció
que tenen aquesta maledicció
bé
la qüestió està
que
de fet
hi ha una estàtua
del rei Joan
amb l'espassa
enlairada
i una pantera
atrevesada
atrevesada
curiosament
com
de fet
mora
Simone
al final
de la pel·lícula
per tant
ja ella mateixa
fa dibuixos
sobre aquest tema
de la pantera
atrevesada
per l'espassa
comença la pel·lícula
que ella està
fent uns esbossos
el so
té una pantera
bé
la qüestió és que
mentre es manté
en aquest terreny
de l'ambigüitat
que no saps
si és que la Simone
Simone
està com un llum
o realment
es transforma
en pantera
la cosa funciona
però el liu
ostro
no feia més
que dir
és que no pot ser
ha de sortir la pantera
i aleshores
esclar
hi ha unes quantes
seqüències
una mica ridícules
hi ha una
realment ridícula
en la que
el protagonista
masculí
no
està
dibuixant
al despatx
i apareix la pantera
per allà
perquè té gelos
un dels temes
és que
les dones
de Sèrbia
aquestes
es transformen
en pantera
sobretot
quan senten gelos
o quan els fan
un bes
a la boca
bueno
sí
d'aquí que
la nit de noces
també tingui
tot això
és una nit de noces
de poca activitat
diguem-ne
gens d'activitat
però
la veritat
és que aquí
hi ha un tema
que hi subjau
que és el tema
de la repressió sexual
que està clar
que la pel·lícula
l'insinua d'aquella manera
transformada
en l'agenda
però està clar
que la Simona Simón
té com una mena
de prevenció
cap al que és
fer l'acte sexual
agafa-ho com vulguis
la pel·lícula funciona
perfectament
mentre es belluga
en aquest terreny
però clar
a la que comença
a sortir la pantera
i tal
espatlla
determinades seqüències
perquè per exemple
la seqüència
de la piscina
és una seqüència
magnífica
i
ha de posar
la pantera
es veu
que es veu
que és el puny
del propi
Jacques Tourner
fet veure
que és la pantera
explicita massa
el que s'hauria
de mantenir
permanentment
tot i que treballa
són les característiques
de totes les pel·lícules
del Balliut
on treballa molt
el tema dels sorolls
i del subjetment
és que precisament
en aquella cena
el que tenim
és el soroll
o sigui
el brugit
de la pantera
igual que
quan hi ha
la persecució
de l'amiga
del seu marit
pel carrer
de nit
que se separen
i els donen la mà
però ella els està seguint
i arriba un moment
en què
es va accentuant
i la dona
aquella cena
és molt bona
a mi m'agrada molt
va caminant
i arriba un moment
i diu
no se sent res
estic sentint
les petjades al darrere
i quan ella es para
es paren les petjades
sí
però hi ha un moment
en què
hi ha un moment
en què
ella comença a caminar
i ja no se senten
les petjes
perquè s'ha transformat
en pantera
és el suggeriment
hi ha una cosa
molt interessant
que va descobrir
el Balliut
en aquesta pel·lícula
en aquesta seqüència
que és el que diuen
l'efecte bus
sí
perquè en el moment
en què sembla
que la pantera
està a punt
de saltar-li
al damunt
en aquell moment
el bus apareix
i fa
i aquest recurs
de thriller
s'ha utilitzat
moltes vegades
en ciutat
l'efecte bus
l'efecte bus
l'efecte bus
ve d'aquí
de la pandera
de la mujer pantera
del
del
Jack Sturney
i del
Val Newton
bé
simplement dic
que la pel·lícula
és molt meritòria
sobretot
per l'elegància
és una pel·lícula
de por
molt elegant
és el que recordo jo
tinc uns records
emboirats
a la mujer pantera
però
jo recordo això
recordo
elegància
i sobretot
una pel·lícula inquietant
en quant a l'exposició inicial
i de cara a l'espectador
el manté atent
tota l'estona
i els personatges
són més rics
del que sembla
perquè a banda
de la repressió sexual
que pugui tenir
i el text
el guió
té molt contingut
perquè hi ha tot el tema
del tractament
de la hipnosi
per part del psiquiatre
que
el psiquiatre
és una creació
segons he llegit
del guionista
de Dewey Bodin
que
es va
pensar
aquest paper
i clar
és molt interessant
perquè
recondueix una mica
quan
la cinta
baixava
l'aparició d'ell
i després
l'agoserament
per dir
bueno
jo amb aquesta
me la treballo
amb la hipnosi
i ara
com que ja sé
com pensa i tal
m'aprofito d'ella
i llavors
clar
això fa que
hi hagi una transformació
quan ella es vol
propessar
és que aquí
els personatges
no se salva cap
de fet
perquè
el Tom Conway
que és el que fa
de psicòleg
evidentment
se la vol agenciar
és evident
passant per sobre
que la dona
ja s'ha casat
és una cosa
bastant espectacular
però és que
la pròpia
companya de feina
del protagonista
del Ken Smith
que per cert
a la pel·lícula
es diu
Oliver Reed
sí
Oliver Reed
com l'actor
britànic
però per cert
no té res a veure
Oliver Reed
és Oliver Reed
l'Oliver Reed
es deia
i evidentment
és un actor
posterior a la pel·lícula
ni tant
ni tant
premonitòria
casualitats
de la vida
però a veure
el Ken Smith
és el que es diu
un
un
ingenu
més aviat
totet
que no ha vist
res de la vida
i que no s'entén
absolutament de res
és a dir
és un personatge
que el pinta
aquesta és una altra
de les característiques
el Val Lewton
això és marca
de fàbrica del Val Lewton
i no del Jacques Tourner
el Val Lewton
és un director
és un productor
que volia fer
fa pel·lícules
de dones
perquè
quan ell era petit
el pare desapareix
per dir-ho d'alguna manera
i a Rússia
només té la seva mare
que és russa
i la seva tieta
que també és una actriu famosa
es veu que va ser famosa
russa
va ser pujat
per dues dones
es veu que
de temperament fort
i de fet
els protagonistes
els protagonistes
importants
de les pel·lícules
produïdes
pel Val Lewton
aquestes de la RKO
totes són dones
pràcticament
les que
les que porten
la batuta
el pal
de la
de la pel·lícula
per tant
és important
destacar
que l'altra dona
no
la Jane
Randolph
de fet
és una mala cuada
perquè
un cop
un cop
ja
s'ha casat
amb
la Cibot
de Cibot
s'ha casat
amb el
Ken Smith
se li declara
li diu
jo he estat
enamorat
és una mala cuada
i l'acaba
perquè sap
està intuint
que el matrimoni
està fent aigües
i per tant
és que li diu
jo t'estimo
i si algun dia
passa alguna cosa
estic aquí
aquí estic jo
per tant
compta
perquè no se salva
ni deu
vull dir
això és part
de la visió
molt pessimista
el Bellyuton
era un
productor
i escriptor
perquè de fet
els guions
moltes vegades
tot i que no consta
els guions
part dels guions
es deu a ell mateix
què passa és que
la magia
Buden
consta
com a guionista
i és un guionista
bo
perquè
evidentment
entre d'altres
pel·lícules
hi ha la fregata
infernal
que està
al guiós d'ell
que és dirigit
a Paul Peter
Ustinov
si recordem
però
de fet
en el cas
de la Mujer Pantera
un percentatge
important
és del propi
Bellyuton
que tot i que
no li agradaven
els gats
ja havia fet
una pel·lícula
amb
cantropes
felins
una pel·lícula
una novel·la
perquè ella
als anys 30
era escritor
hi ha una cosa
que està molt bé
i és que
des del començament
de la pel·lícula
recordaràs que
en diferents moments
quan ella passa
a prop
d'un lloc
on hi ha animals
els animals
s'alteren
sí
i clar
això
és un avís
per a l'espectador
aquesta persona
té uns poders
o una influència
sobre els animals
que és una mica
el que després
pot donar
una certa lògica
a la transformació
que es va produint
explicat també
la seva procedència
de
tota la
història
de Sèrbia
i tal
i després
bueno
hi ha una cosa
també
que és la màgia
del cinema
que fa que
una pel·lícula
de sèrie B
perquè com has dit
tu molt bé
al començar
segurament
en aquell moment
era una pel·lícula
que és de complement
absolutament
és de bé
és de bé
amb els anys
per la seva finura
pel seu muntatge
pel seu tractament
perquè
no ens apartem mai
del tema central
que segurament
és cosa
del productor
amb el que tu estàs dient
és de bé
una pel·lícula de culte
absolutament de culte
com de fet
totes les altres
perquè
bueno
hi ha una cosa
que m'agradaria
abans que se m'oblidés
destacar que la fotografia
i contribueix molt
a tot aquest ambient
elegant
i sofisticat
que de fet
això és una marca
de fàbrica també
del Val Newton
totes les pel·lícules
que va fer amb l'RKO
tenen aquesta sofisticació
la fotografia
és del
Nicolás
Mussuruca
Mussuruca
que
bueno
que és també
el fotògraf de retorn
al pasado
que és de Jack Stornet
precisament
però ja
fora de
l'ombra del Val Newton
evidentment ja no
no
ja estem en cinema negre
l'escara de Caracol
del Siot Mac
que és una
realment és una meravella
una meravella de pel·lícula
també pot estar
dintre de les pel·lícules
de les semas
dels clàssics
dels clàssics
un dia la podríem comentar
realment és una pel·lícula
molt bona
i tant
excel·lent
i bueno
simplement dir
que les altres pel·lícules
aquí tinc la llista
perquè a banda de Jack Stornet
hi ha altres dos
directors
que van treballar amb ell
amb aquestes vuit pel·lícules
el Mark Robson
sí
i el Robert Wise
el Robert Wise
evidentment
segurament tots el recordarem
per West Side Story
no?
no
no
sí
home
és
una trajectòria interessant
igual que el Mark Robson
home
està rere de la menció
encantada
de Hunting
que és
per mi és una de les
millors pel·lícules de por
que s'han fet mai
de Hunting
de Hunting és
una meravella
i també és una pel·lícula
allò de
detall menor
que s'entén detall menor
però no hi ha dubte
que amb els anys
ha guanyat
sense es
absolutament
és una gran pel·lícula
i de Quiero Vivir
que és una pel·lícula
sobre
la dona
una dona que està a punt
de ser
executada
i tal
realment és un drama
d'aquells que té
molt de pes específic
el Robert Weiss
va fer
La Maldició
de la Mujer Pantera
que
es va voler pintar
com una
continuació
però no és veritat
és una pel·lícula
absolutament independent
tot i que apareixen
uns personatges
que són els mateixos
però és una història
completament diferent
Paul Schrader
també
el 1982
va fer
El beso de la Pantera
amb Malcolm McDowell
i la
la filla
de Klaus Kinski
exacte
Natasha
Natasha Kinski
que li va voler donar
un contingut
molt més eròtic
i per mi
és una pel·lícula
bastant fallida
sí
jo crec que
La Mujer Pantera
és difícil
de fer en remake
sí
són pel·lícules úniques
a veure
La Maldició
de la Mujer Pantera
és una maravilla
de pel·lícula
és una maravilla
dins de l'univers
dels nens
i d'uns adults
perversos
alguns d'ells
la Simone
i Simone
fa
com de fantasma
representa que
si ho vols
agafar
és el personatge
la Irene
de la Mujer Pantera
convertit en fantasma
que parla
amb els nens
de la família
protagonista
però la veritat
és que és una història
completament diferent
i que
tot i que
té el seu
cantó fosc
no m'atreviria a dir
que sigui
ni molt menys
una continuació
és una cosa
bastant agafada
pels penals
podria ser
seqüela
amb el sentit
que hi ha la paraula
Pantera
sí
no
clar
li van obligar
a posar-la
segur
el val liutono
de les condicions
és que
ell no podia
posar els títols
d'aquestes
pel·lícules
els títols
venien imposats
per la RKO
i aleshores
esclar
per criteris
comercials
van dir
doncs mira
agafem la Simone
Simone
com que
també agafem
el protagonista
principal
l'Oliver Reed
que es diu
Oliver Reed
també
representa
i l'altra
la protagonista
femenina
també
l'Alison
és exactament
la mateixa
i ella es diu
Irina també
no
perquè
com que és una presència
fantasmal
però bueno
clar
és la mateixa actriu
amb la qual cosa
es va voler
explotar
l'èxit
que va significar
la Mujer Pantera
no hi ha dubte
de cap tipus
tot i que és una història
completament diferent
com dic
el Robert Guaix
va fer
Ladrón de cuerpos
i Mamosel Fifi
totes
sota
Mamosel Fifi
no és de bo
però ha estat
dins de
diguem-ne
del paraigües
de Valliuton
i després
el Mark Rockson
va fer
una altra
per mi
una altra
de les bones
del Valliuton
que és la sèptima víctima
només
haig de dir
que hi ha una seqüència
que sempre s'ha dit
que
l'escena
de la dutxa
de psicòsis
del Hikot
està copiada
d'una altra
de la sèptima víctima
del Luton
és una pel·lícula
dels anys 40
és així
de sorprendent
la sèptima víctima
s'ha de revisar de nou
és una pel·lícula
tremendament
fosca
i pessimista
el de set llaces
de suïcidi
hi ha un suïcidi
ja veus
Andrea
l'Ignasi
sempre ens porta
sempre ens posa
deures
sí
i després
el barco fantasma
que no estava malament
del Mar Rosso
i la isla
de los muertos
a banda de
Betlam
potser va ser
el Mar Rosso
va ser el que va fer
més pel·lícules
sota
el Newton
la isla
dels muertos
és també
extraordinà
és una pel·lícula
marciana
absolutament
i s'ha de revisar
també
a més
amb uns referents
culturals
de pintures
i tal
absolutament
importantíssims
a tenir en compte
bé
passem a
sacsejar una mica
la cartellera actual
vinga
som-hi
va
sacseja
de què parlem
de l'últim duel
l'último duel
sí
és la que he vist
molt bé
l'hem vist tots
aquí el Pau
també virà la seda
sí
jo també l'he vist
tu has vist l'últim duel
Andrea
no
la veritat és que no
doncs apunta-te-la
perquè
a més a més
estic segur
que hi haurà
algunes coses
que t'agradaran
d'ella
suposo
sí
a part de l'Adam Driver
bueno
es ven com una pel·lícula
allò
amb reivindicacions
femenines
no?
bueno
no sé
fins a quin punt
a veure
més enllà
evidentment
que hi ha
aquests planos
finals
de la protagonista
no?
que demostren
el seu descensís
amb el bon
que li ha tocat viure
no?
amb els homes
amb la seva relació
amb els homes
no se salva ni un
el pla final
d'ella
és extraordinari
sí
sí
sí
sí
sí
sí
és molt
és molt
és molt
és molt coherent
ella
o com la fan sortir
perquè
és mort el marit
que es passa la vida
fent campanyes
guerreres
por ahí
algunes li surten bé
altres
s'hi deixen una mica
d'un tros de pell
però amb altres
recapten diners
per casa
el propi matrimoni
però ella és mort
el propi matrimoni
i ella no es torna a casar
no
i a més a més
la penúltima escena
està ella veient
com va creixent
el fillet
i com dient
jo em dedicaré
a aquest
que és el fruit
meu
i
i
l'última
que és
la mirada d'ella
com dient
amb aquella mirada
no dius res més
no parla ni dius res
però són uns
un minut
de mirada
que diu molt
de dir
déu-n'hi-do
el que m'ha tocat a mi
eh
sí
perquè hagués pogut estar
entre
cremada
és a dir
si en el duel
sí
hauríem de fer
o d'explicar-ho
una mica
es veu que és un cas
és un cas
real
que es coneix molt bé
està molt detallat
molt documentat
perquè
es recull
amb
aquí tinc la relació
es recull
primer
en el propi segle XIV
que és quan passa
sí
finals
el recull un historiador
un tal
fluazar
amb les seves cròniques
no
que
les cròniques
són sobre
el background
no
que és la guerra dels cent anys
no
vull dir que
està clar
està immersa
dintre la guerra dels cent anys
exacte
i
per lo vist
la cosa ve de tradició oral
és dir
que hi pot haver
totes les
alteracions
que vulguem
bueno
però
diguem-ne
que aquest fluazar
com hi poden ser
a la Ilíada
i a l'Odissea
no
però en el cas de fluazar
no
no
ha de ser bastant creïble
tot el que diu
perquè
a veure
això passa
el decembre
de 1300
per aquí ho tinc
86
1386
exacte
el duel aquest
passa el decembre
de 1386
fins que queden
molts pocs
que va ser
el darrer duel
que hi va haver
segons diuen
no
això tampoc és cert
però bueno
ho diuen
14 anys
per acabar el segle
i les cròniques
de Frossard
són del segle XIV
per tant
les últimes
estan fetes
abans d'acabar
el segle
amb la qual cosa
jo crec que les cròniques
de Frossard
probablement
és del més
fidedigna
i del més
sabida que parlava
perquè
home
14 anys
per acabar el segle
descapaç
d'això
evidentment
això s'ha de tenir en compte
i després
una altra font
que jo penso
que també és
força fiable
és la
de les grans
cròniques
de França
que són
iniciades
al segle XIII
per Juís
al Pietós
però
és una crònica
que recull
tots els reis
els merovingis
els carolingis
i els capets
i els capets
bueno
fins a
evidentment
Carles VI
que és un baluà
perquè de fet
els baluà
són capets
és a dir
és una branca
que surt dels capets
amb la qual cosa
les cròniques
inicials
són del segle XIII
però es perllonguen
fins al segle XV
amb la qual cosa
jo crec que aquestes dues fonts
són
són fiables
són bastant de fiar
jo crec que són bastant de fiar
ara
evidentment
després el Diderot
a l'enciclopèdia
ho recull
recull el fet
i el Voltaire
en parla molt
però probablement
perquè ha tingut accés
a les fonts
aquestes pròpies
contemporànies
i
fins i tot
l'enciclopèdia britànica
en la seva edició
onzena
que és famosíssima
es veu que va ser
el Nova Mas
la canònica
del segle XIX
va ser
el Nova Mas
i per tant
doncs
també són fonts
a veure
molt posteriors
però que
en certa mesura
van recollint la tradició
és a dir que
està ben recollit
el que tu dius
és molt interessant
perquè de fet
aquest duel
que és el judici de Déu
el típic judici de Déu
és a dir
els humans
no podem
dir qui té la raó
però la sang
sí que dirà
però la sang dirà
Déu
és Déu
Déu
que
la sang
del que es pesa
és la del culpable
exacte
és a dir
el que guanya
té la raó
perquè Déu
així ho ha decidit
la providència
i
el que mora
doncs
no té la raó
i és el mentider
bé
no direm
qui té la raó
i qui no
perquè s'ha de veure
la pel·lícula
i a mi m'agradaria molt
que els nostres oients
se l'apuntessin
per anar-la a veure
perquè
són dues hores i mitja
que passen molt bé
perquè tenim
una fotografia extraordinària
tenim una música
són 55 minuts de música
de dues hores trenta
vol dir que
no és una castanya d'aquelles
que t'omple el cap de música
i de timbals i tal
no no no
hi ha també
els cops
els cops
igual que hi eren
amb bresson
de
quan xocaven les armes
i
bueno
el duel final
és espectacular
espectacular
filmat
de manera
impressionant
el rei de escot
té una certa tendència
a l'hiperrealisme sonor
sí
estic d'acord
sí sí
estic d'acord
és a dir
perquè el Robin
per parlar de les que ha fet
d'edat mitja
no per dir-ho així
el rei de los kilos
que per mi
és potser un dels títols
més destacats
de la seva filmografia
magnífica
i Robin Hood
les lluites
sonen com si
l'escut
les passa
la tinguessis aquí
enganxada
a la oïda
directament
o els cascs
dels cavalls
no em molesta
està bé
les escenes
són sempre
molt explícites
les batalles
quan les rodes
són meravelloses
per descomptat
al començar
la pel·lícula
ja ens dona
un primer tast
del que serà
l'inici
del duel final
i amb allò
ja
una mica ens diu
va d'això
va d'això
és un recurs
cinematogràfic
molt freqüent
després
és començar
amb el final
de la pel·lícula
però tallar
abans que
es desenllaci
al final
precisament
per explicar
amb el flashback
tot el que
ha passat
la pel·lícula
és allò
ho hem d'entendre
com un flashback
enorme
i després
està bé
també
recollir
la idea
canònica
de
Rashomon
d'Akira Kurosawa
d'explicar
el mateix
mantenint
estrictament
el guió
però
variant les imatges
d'acord
amb la visió
de cada un
dels tres personatges
estem parlant
de dos amics
i la dona
d'un d'ells
que ha estat
violada
i que s'entesta
en ple
finals del segle XIV
amb denunciar-ho
tot
i que ella sap
que s'està jugant la vida
fent això
amb tot en contra
l'església
la sogra
aquest terme
no està del tot
clar
la pel·lícula
de fet
perquè hi ha un moment
en què ella
li retreu
el marit
el Jan de
Carouche
li retreu
que
home
tu
li retreu
que és un hipòcrita
perquè en el fons
tal com ho explica ell
com que és la mateixa història
explicada
des dels tres angles
ell té el rotllo
de l'honor
sí però de l'honor
ell defensa el seu honor
ell ven la idea
que defensa l'honor d'ella
però en realitat
el que està defensant
és el seu honor
la dona no importa
el que importa
és el meu honor
això és una cosa
que queda clara
sobretot en la visió d'ella
el que tenim aquí
és un personatge
d'una dona
que esculta
cosa que també
és una flor estranya
en aquell tema
cosa que el violador també
és a dir
també
sí
Jan de Carouche
que és el marit
aquest és el nom de guerra
és un cromanyón
sí
ni més
ni més
interpretat paravelosament
per Matt Damon
però és un cromanyón
directament
en canvi
Jacques Legrie
és un tio que sap de números
sap llengües
diverses llengües
que es posa a parlar amb ella
precisament
ella esculta
i
i
clar
compta
amb
el favor
del comte
Pierre
sí
que és el paper
que fa el Ben Affleck
mentre que
el Jan de Carouche
que no
no suporta
el Jan de Carouche
el comte Pierre
no suporta
el Jan de Carouche
de cap de les maneres
esclar
i ell ho passa
francament malament
perquè
està arruïnat
de fet
és casament vella
perquè ella té calés
tot i que el pare
havia estat un traïdor
perquè
perquè havia estat
del cantó dels anglesos
en la guerra dels set anys
havia estat
del cantó dels anglesos
i en un moment donat
canvia de bando
i es torna a posar
del cantó de Carles
de Carles VI
aquest és un factor
que fa
que les forces vives
estiguin en contra d'ella
és a dir
que no se la creguin
per què?
perquè havia el precedent
del seu pare
que havia sigut un traïdor
efectivament
sí sí
clar
aquest és un factor
encara més problema
per ella
molt important
el que passa és que
aquí hi ha un factor
de contradicció
perquè
ella li retreu
és que
tu no em vas dir
que les conseqüències
eren aquestes
però de fet
en el judici
li diu en el judici
quan es produeix el judici
clarament
els jutges
que són hilarants
perquè allò de dir
oh és que si no hi ha hagut plaer
no pot quedar
no pot quedar embarassada
és un criteri
absolutament
al·lucinants
sí sí
clar
bé
li diuen clarament
seràs despullada
i cremada
i cremada viva
clar
en veia
li agafa una mena de
li avisen del final
amb la qual cosa
imaginem
perquè en veia
li posen
dues arrolles
als peus
els turmells
imagineu-vos
com ha d'estar
amb quin estat d'ànim
ha d'estar presenciant
aquest duel
en què si el marit mora
és una situació
terrible
de fet hi ha un petit plànol
que agafa els dos peuets
és impressionant
enmig del duel
sí sí
els dos peuets
es va llogant una mica
com dient
per favor
no no és que l'angoixa
ha de ser extrema
l'angoixa ha de ser extrema
molt bé
bé
és una pel·lícula intensa
interessant
però jo li trobo
un fallo d'estructura
és a dir
pot ser ocorrent
pensar en una estructura
estil Rochemont
no ho nego
però
jo el que trobo
és que té un factor reiteratiu
perquè
els matisos són mínims
evidentment
quan és la visió
del Jean de Garrouche
ell és un marit encantador
sí
està molt per la seva dona
defensa l'honor de la dona
li salva la vida
amb la gris
que és el
amb el que després
s'enfrontarà
de qui ve l'amistat
però quan ho explica la gris
és la gris
qui salva la vida
de Garrouche
fixem-nos en aquest detall
i són petits matisos
al moment de la
violació
possible o no possible
doncs
ell ho entén
com que
bueno
la dona està com disposada
no?
bueno
no?
ho entén
una visió molt particular
una visió molt particular
evidentment
probablement
la visió més real
és la tercera
que és la d'ella
òbviament
que hi ha un primer pla
quan s'està produint
l'acte
en què ja parla
el primer pla
parla per ell sol
ja ho diu tot
efectivament
jo el que també trobo
és que
entrevist d'aquests
dues hores i mitja
hi ha
col·locada
amb molta finura
molt d'algunes coses
que jo penso
que són veritat
i bones de veure
per saber una mica
com anaven les coses
a l'edat mitjana
és a dir
Rélie Escot
aquí
entra bastant
i dona uns apunts
estic parlant
per exemple
de l'ambient
i aquí tu
ens podries parlar
de lo que és el vestuari
de lo que són
els complements
del vestuari
les joies
els pentinats
jo crec que hi ha
una visió
molt acurada
i fins i tot
no, no, no
no, no
un pèl àustera
perquè és que realment
hasta
allà on hi havia
més
més abundants
i tal
tenia que ser àustera
perquè estem
a l'època
de la pesta
estem
en una època
conflictiva
de guerres
no hi podia
haver
a l'hivern
a més
després
hi ha uns carruatges
que jo
com vaig veure
allò
dius
hòstia
però
aquest tio
com s'ho ha currat
això
sí, sí
és que és anar
a l'enciclopèdia
i dir
vull que me'l feu
com aquest
no
evidentment
evidentment
al cinema
de
mainstream
hi ha
equips
enceres
de gent
segur
que es documenten
fil per randa
sobre
la
i a més
és que comentàvem
poc abans
comentàvem que
de fet
Ridley Scott
per mi
a mi
jo soc
apassionat
de Ridley Scott
però és que a més
per poc que puguis
aprofitar d'una pel·lícula
seva
d'una producció
sempre hi ha
mons
absolutament
meravellosament
creats
és capaç de crear
imatges inoblidables
encara que siguin
deu minuts
en una sola pel·lícula
les imatges són inoblidables
hi ha molts casos
en la obra
cinematogràfica
de Ridley Scott
però aquí
jo com dissenyador
de vestuari
m'encantaria treballar
en una producció
d'aquesta
certament
però
jo el trobo
magnífic
però no és fàcil
recrear
mons antics
i sobretot
inventar-se
sobre
gravats
per exemple
o dibuixos
perdó
dibuixos
o imatges
que recorden
gravats
abans ho comentava
aquest matí
amb tu Pep
comentàvem que
estèticament
hi ha algunes
preses cinematogràfiques
que semblen precioses
i al moment
que ella està sola
el marit
la deixa a càrrec
dels camps
del feuda
diguéssim
i ella està dirigint
el camp
i es veu
un dels pagesos
que arriba
amb una carreta
de bous
i es veu
els massos
a baix
els camps
i sembla
un gravat
del llibre d'hores
de Francesc I
una cosa
que hi ha preciosa
que dius
és magnífic
i com
ho ha fet
això
i com fa
la comptabilitat
tu
com cobra
els delmes
és allò
que dius
no
i en el guió
està recollit
molt bé
el tema econòmic
la impostió econòmica
té un pes
normalment
en aquestes pel·lícules
sembla que
tot és
és el tema
de la violació
és el tema
d'això
però
no
també té temps
per parlar
els detens secundaris
estan cuidats
els que mou el món
són els calents
naturalment
com m'agafi
i se'n va a París
a cobrar
aquella castanya d'or
i retraten la jerarquia
que no ha canviat en segles
vull dir
estan els que recapten
els que paguen
i els que no
malviuen
i això queda molt clar
aquí
que els senyors feudals
són els que van recaptant
però que les guerres
els gastos
els exèrcits
tot això
és molt visible
a la pel·lícula
i a mi m'apassiona
perquè
Crill y Scott
en aquesta pel·lícula
al contrari
que amb
El reino de los cielos
que és una pel·lícula
molt visual
espectacular
meravellosament vestida
hi ha diferents àmbits
i diferents
textures visuals
la pel·lícula
és càlida
quan vas a Jerusalem
i té
una gamma cromàtica
diferent
però aquesta fredor
de l'hivern
que és quan es passa
tot el duel
i aquesta història
de la guerra dels cent anys
la neu permanentment
caient
en moltes imatges
aquesta fredor
general de la fotografia
encara li dona
aquesta mena
d'introducció
independentment
de com sigui
el guió
de la pel·lícula
però hi t'ho introdueix
en un món
reconstruït
meravellosament
sembla un viatge
en el temps
està bé
per mi
aquí hi ha un tema
que
perdona
te n'encarregues
d'això
l'André Breton
sempre deia
que
el cinema històric
és impossible
perquè les pel·lícules
el vestuari
no és creïble
és veritat
és veritat
i passen moltes pel·lícules
històriques
però potser
en el cas del
Réal Iscot
hauríem de fer
una excepció
que és més natural
és més creïble
sí
hi ha grans pel·lícules
en la història
del cinema
que han fet
una reconstrucció
d'estuari
meravellosa
moltes pel·lícules
aquestes reconstrucions
d'èpoques
que precisament
el que et fascina
és tot allò
i Ríl
és d'acord amb tu
Ríl Iscot
és capaç
de crear
la realitat
sembla que sigui
com tu imagines
o almenys
coincideix
amb la imaginació
popular
de com seria
l'edat mitjana
de tota manera
jo ara estic pensant
en Gladiator
Gladiator
que les cuirasses
són una mica exagerades
jo crec que els romans
no les tenien
tant
que semblen
de jugador de rugby
no?
unes espatlleres
però quan anaven a Germània
a lo millor
certament
jo Gladiator
una pel·lícula
a més s'ha parlat molt d'ella
però per exemple
jo
ho hem comentat moltes vegades
jo només
amb la batalla a Germània
de l'inici de la pel·lícula
queda sense l'er
com està realitzada
com està rodada
com aquelles intervenis de càmera
aquelles boles de foc
enmig del bosc
a Germània
trobo maravallós
el tio
això fa molt bé
jo crec que salvar el soldat d'Urraia
em va marcar
va marcar
i Riley Scott
va dir
faré una cosa
una cosa
perdó
la dintadura del temps
és inexorable
és cert
i
abans ja he fet
una introducció
sobre
tots els cultius
diversos
que
que fa
el Pau
llavors
he acabat dient
que havies intervengut
amb
jo dona
Lili Elbe
que
recordo que
va estar a la presentació
al Teatre Nacional
i
la Marta Carrasco
va explicar
que li va vindre la idea
de fer la representació
d'aquesta obra
a partir
de la visió
de Danish Girl
la xica danessa
que
tocava
el mateix tema
la història
d'Eineri Gerda
Benninger
que
va ser
la primera dona
que
va
fer-se
una sèrie
d'operacions
per canviar
de sexe
el primer home
el primer home
perdó
el primer home
que
amb aquest tipus
va ser
una pionera
i va deixar
la vida
la pobra
però
també
parla
de
de
el que era
la societat
respecte
altres llocs
d'Europa
la societat danesa
en aquell moment
i tal
que va
permetre això
llavors
el treball
amb el tema
de Lili Elbe
per començar
pel final
després ja entrarem
com ha estat
ja que és una cosa
que ha sigut recent
i potser
alguns dels que ens estan
escoltant
l'han vist
sí
jo fa molts anys
que treballo
amb Marta Carrasco
molts dels espectacles
de teatre dança
ella era
companyia resident
al centre cultural
que jo dirigia
un centre cultural
bueno
amb programació escènica
evidentment
durant tot l'any
en programació
per escoles
amb 20 i tantes
entitats culturals
en programació
de música
i concerts
i tal
Marta Carrasco
és companyia resident
igual que
Factoria Mascauro
que és una altra
companyia de dansa
però Marta Carrasco
té diversos
premis nacionals
de les artes escèniques
premis Max
i premis Butaca
i és una de les millors
coreògrafs
sens dubte
d'aquest país
amb Marta
treballar
és una experiència
quasi mística
perquè és una dona
passional
meravellosa
i que a l'hora de crear
és com un part
és un procés creatiu
molt intens
sempre
jo recordo
estava al despatx
i recordo
que un dia
va haver-me entusiasmada
amb aquell
i em va dir
he vist la xica danessa
tu saps qui era
Einar
el pintor
dic sí
vam començar
a parlar d'això
i aquí
va ser la gènesi
d'un projecte
importantíssim
home ella
es va embarcar
ella també
hem estat fent
la tria de les músiques
que conformarien
l'espectacle
jo vaig crear
la scenografia
en funció
d'aquesta llumfreda
meravellosa
i l'interiorisme
de les pintures
de Hammer Choi
i a partir d'aquí
i al voltant
d'un dels quadres
d'ells
que són aquests preciosos
arres de Ribera
amb els aiguamolls
a prop de Copenhague
aquell quadre
que gira
enmig de l'escenari
a partir d'aquí
es recrea
gairebé sense text
es recrea
un fet terrible
a la dècada
del 20
al 30
diguéssim
i que és la primera
operació
de canvi de sexe
d'un home
va ser
poc abans
1929
diria
en Burg
i
va tenir
5 operacions
a les 5
quina
es va quedar
bueno
va morir
però
ella retrata
tot aquest procés
de vestuari
vam fer el mínim
de vestuari
bàsicament
tampoc
volia jo
que fos una recreació
visual de la pel·lícula
perquè hem de fugir
d'això
perquè
distrauria
encara que la pel·lícula
també
distrauria del personatge
aquí el que se centra molt
és en el patiment
brutal del personatge
amb
amb el rebuig
social
amb
la estigmatització
del personatge
també
per la seva condició
de trans
en aquest cas
en procés
i a més
és un cas molt curiós
històricament
perquè estava casat
amb la seva dona
i a Gerda
també era pintora
però
en una de les estades
a París
ell
va fer una mena de juguesca
i la pel·lícula
queda molt explícit
aquí
anem directe al personatge
anem directe al drama
anem directe
a lo terrible
d'aquella situació
sí
la pel·lícula
es dispersava molt
amb
el tema
amb detalls concrets
i una mica més
la dona era pintora
encara que li falli
una model
i llavors
mira
tu podries fer de model
per què no pasteixes de dones
llavors la pel·lícula
es distreu una mica
amb això
en canvi
l'obra vostra
està molt centrada
en el patiment
de la transformació
no té aquests filtres
l'obra va entrar directe
com un bisturí
és una mena de dissecció
i va directament
al personatge
i a la imatge
d'impacte
quan triem les músiques
surt des de la javanesa
fins que surt
Juliette Greco
Edi Piaf
no surt Jacques Brel
cosa curiosa
perquè Jacques Brel
a mi m'apassiona
i Marta
és un amant
de Jacques Brel
incondicional
i quasi totes les seves obres
de dança
Jacques Brel
ha estat present sempre
en un tema
o un altre
però hi ha alguns temes
que es van triar
per el missatge
i sobretot
per la càrrega dramàtica
musical
per afegir
el que seria
l'obra
l'obra està nominada
premis
perquè jo crec
que és una obra
la típica obra
que per la serietat
a l'altíssima qualitat
la interpretació
la interpretació
que és boníssima
és molt bona
l'ambientació
i tot
és una obra
candidata a premis
una cosa
et volia preguntar
ja que et tenim aquí
que ho sàpiguen els oients
t'has recorregut
a partir del teatre nacional
per Catalunya
o per Espanya?
Aquesta obra
es va estar creant
al centre cultural
que jo dirigia
després ja m'he jubilat
de la gestió cultural
i vas deixar
a Vilanova del Vallès
per recorregut
el problema és que
com ha passat
amb tot el món de la cultura
l'aturada
que està brutal
de la pandèmia
ens fa malviure
gairebé tots
i ha estat molt complicada
amb el món de la cultura
amb el món de la creació
ara
miraculosament
el teatre nacional
la Marcela Tallès
ha presentat
durant 15 dies
l'obra
i espero
que tingui recorregut
ara es presenta
els Premis Botaques
i crec que van
a Los Ángeles
ara aniran a Los Ángeles
que ja va quedar pendent
amb l'anterior
perquè en veia
ja havia fet altres obres
entre elles
el Díaz Irai
el Requiem de Mozart
i amb aquest participo
també amb el vestuari
i bueno
en principi
és una obra intensa
meravellosa
que jo recomano
a la gent
si pot anar a veure
la cultura
Escolta
jo ara
ja centrant-nos
en la teva activitat
tenia aquí
algunes preguntes
una d'elles és
quines són
les teves fonts
d'inspiració
a l'hora d'ocupar
l'espai
en què s'haurà
de desenvolupar
l'acció d'una obra
una obra
que naturalment
suposo que estarà
condicionada
per el moment històric
sí
anys 50
segle XIX
segle XVIII
segle XVII
sí
contemporània
però
sempre
quin és
la
bueno
m'han fet
aquesta proposta
on vas
a
inspirar-te
a treure
material
per
partir-la
com a apassionat
de la història
i sobretot
del món de l'art
les meves referències
sempre són
l'art
la història
exactament igual
com comentàvem
també tornant
a l'últim duel
així com
algunes imatges
sobretot
del personatge
d'ella
de Ridley Scott
ràpidament
em porta
cap al Dixí
o als prerrafalites
medievalistes
aquí
jo em basso
sempre en la qüestió
visual
del món de l'art
excepte
si la direcció
vol
una visió
més eclèctica
aleshores
no cal que sigui
una reconstrució
històrica
aleshores
pots anar inventant
que així
que també passa
a vegades
però jo
prefereixo
basar-me
en com i el fo
em passa molt
en el món de l'òpera
jo prefereixo l'òpera
com i el fo
en el moment
que va passar
en el llibre
i tal i qual
després es poden
reinterpretar
moltes més coses
però jo
com disseny de vestuari
prefereixo
si a mi
em dieu
una època
a reproduir
per mi
és molt més valuós
i molt més enriquidor
que si em limito
a posar quatre vestits
de gasa
contemporanis
que també
el disseny de vestuari
pot ser la clau
de l'acceptació
o no
d'una obra de teatre
o una obra de cinema
perquè en un moment
concret
una recreació
fidel
o no
del passat
recent o històric
pot malmetre
o
posar
en el
en el
en el
una obra
no et sembla
que a vegades
aquest segon
aquest tipus
de treball
vostre
queda
una mica
amagat
dintre del context
de l'obra
i el públic
en general
no el valora
amb el que realment
té d'importància
en el conjunt
de la presentació
del PAC
de l'obra
bueno
sí
jo crec que
independentment
de tot
inconscientment
el públic
entra dins
del PAC
jo a vegades
això explico
molt
amb la xerrada
sobre el món
de la dansa
perquè em dedico
molt a vestir
dansa també
i sobretot
dansa tradicional
jo sempre dic
que un vestuari
és inert
és una cosa
inerte
no té vida
el vestit
ha de seguir
el dansaire
o ha de seguir
el protagonista
i això
estem d'acord
en què
hi ha persones
que es posen
un vestit
de Valentino
i s'hi quedarà fatal
en canvi
hi ha també persones
que es compren
un vestit
amb el mercadí
o s'hi queda
com si fos
de Valentino
això s'ha de portar
i jo crec
que a l'hora
de vestir
una obra
a no ser
que l'obra
sigui
o la coreografia
no sigui
molt bona
el vestit
no ha de
sobrepassar
l'obra
que el que interessa
és la narrativa
interessa la dansa
interessa el PAC
i interessa
el teatre global
el mobiliari
la scenografia
la il·luminació
el so
la interpretació
i jo crec
que el vestit
és una de les coses
una més
una més
però crec que
sí que pot
donar
aquesta visió
d'integrar-te
dins del que està
passant a l'escenari
o no
però jo crec
que és molt important
ara tinc
una pregunta
una mica més general
que és que
abans tu
has tocat de passada
a partir de tot
el que estem vivint
aquests dos
últims
dos anys
sembla que
això pot crear
una mena
de fractura
o abans i després
en el món
de la cultura
la supervivència
del teatre
de la dansa
dels esbarres
d'ençà
o sigui
les corals
etc
veus que
si és el mateix
o realment
tornar-ho a refer
costarà
hi ha hagut
un delta baix
important
costarà
sí
segurament que sí
però bueno
mira
jo tinc esperança
sóc un home positiu
amb això
i que ahir
com diu
l'edita castellana
aquella
que l'ambre
agudiza en ingenio
esperem que aquí
passi això
i la qüestió
que la creativitat
sigui el món del cinema
sigui el món del teatre
de la cultura
de la dansa
de l'òpera
o de les esbarres
ensaires
o el món
de l'art tradicional
o de la cultura tradicional
esperem
que sigui
només
un terrible temps
que s'ha tocat viure
i un parèntesi
amb la part creativa
de la gent
que es dediquem
al món del cinema
és que a vegades
parlant amb l'Ignasi
i ha referit
el mateix tema
ha referit al cinema
nosaltres
a veure
potser no és convenient
dir-ho per antena
però
veiem el cine
és que el cinema
té molts impulsos
cada vegada
cada vegada
més complicat
em veig el cine
el cine
amb sala
a mi el que preocupa
sobretot
és ara que
hem tingut
el Festival de Sitges
el que em preocupa
és que
el gènere de por
està
s'ho està menjant tot
per dir-ho d'alguna manera
o tinc la sensació
que
por
la por
els superherois
els efectes especials
els superherois
és insuportable
jo no puc
Marvel per un tu
sí
ja sé que això
és una confesió
molt subjectiva
que pot molestar
a determinada
no volem desanimar
ningú
jo també crec
que ara
hi ha un
ara
potser estic parlant
com si fos
la bola o cebolleta
però jo crec que ara
hi ha un consum
molt ràpid
de que s'hi ve tot
a veure
la gent vol
una cosa
ràpida
el consum
i oblidar
a veure
a vegades
aquesta
jo estic
tip de sentir
gent
és igual
l'edat que tinguin
que sempre diuen
és que és molt lenta
la pel·lícula
per exemple
hòstia
pues a vegades
és això
el que toca
perquè potser
és el que vol
el director
de fet
abundant
amb el que el nostre
amic Pep
està dient
jo crec que el nostre
ofici
està a punt
d'expirar
és a dir
els crítics
els crítics
de cinema
han deixat
d'interessar
fa molt de temps
en el sentit
que abans
la crítica
en un diari
era important
avui dia
la crítica
de cinema
en un diari
no ho és
important
i de fet
les revistes
de cinema
cada cop
estan tancant
i estan subsistint
i els diaris
molts d'ells
també
perquè internet
si vols
la informació
ja la trobaràs
i si no
el consum ràpid
tornem a baixar
no no
els meus alumnes
els hi deia moltes vegades
dic
cultura no és
viquipèdia
ni google
és una consulta
que tu fas
però si no se't queda aquí
estem en mateix
i el consum ràpid
passa això
és fast food
absolutament
aquest és un
d'acord
una cosa que tenia
perquè estem
a un minut
del final
donem
el programa
per acomiadats
si se'ns tira
sobre
la màquina
perquè no avises
és com una daga
però
et volia preguntar
aquest últim minut
des de
la teva formació
i experiència personal
quin és
el tipus de cinema
que t'agrada
ja que estem
en un programa
de cinema
a mi m'agrada
el cinema en general
ja sé que això
és un recurs farcí
però per exemple
a mi m'agrada
la ciència-ficció
m'apassiona
el cinema musical
ja sé que a molta gent
no li agrada
a mi m'apassiona
el cinema musical
i el cinema clàssic
crec que en obres maestres
en qualsevol
d'aquests àmbits
com tothom que t'agrada
sempre que hi ha
moltes coincidències
jo
és que
ho visc
i m'emociona
m'ho passo bé
i tu Andrea
quin tipus de cinema
t'agrada?
jo
la ciència-ficció
també
la ciència-ficció
és un gènere
molt agraït
quan
quan està ben fet
com tot
com tot
el cinema musical
també
i tot
molt bé
per la setmana que ve
no tenim
un convidat
o convidada
preparat
o
sí que tens tu
algú
sí que tens tu
ig