Title:

Dràcula, Bogònia i el poder del documental

## Context i to de l’episodi Programa **Cinema sense condicions** a **Ràdio Desvern**, edició de desembre, amb un to molt cinèfil i didàctic. Es combina **recomanació de pel·lícules per festes** amb una part més teòrica sobre **diferències entre ficció i documental**. Participants habituals (Pep com a conductor implícit, **Jan Hernández** i **Anastasi**), amb diàleg distès sobre generacions, gustos i maneres de veure cinema. --- ## 1. Generacions, qualitat i cinema (153–390) ### Diferències generacionals i recepció del cinema • Es comenta com **l’opinió dels més joves** (Jan) ajuda a contrastar la mirada de qui porta molts anys veient cinema. • S’utilitza la nova versió de *Frankenstein* (Netflix) com a exemple de pel·lícula que agrada **tant a joves com a veterans**. • Idea clau: quan una obra té **molta qualitat**, la bretxa generacional es redueix molt. > "Una cosa bona sempre és apreciada per tothom en general" • També es reflexiona sobre el públic que **no vol “pensar massa”**: no és un tema d’edat, sinó d’actitud davant el cinema. --- ## 2. *Dràcula: A Tale of Love* (Luc Besson, 2024) (390–822) ### Banda sonora i context • El programa arrenca amb la **banda sonora de *Dràcula: A Tale of Love***, composta per **Danny Elfman**, autor de més de *150 bandes sonores*. • Es destaca la **qualitat extraordinària de la música** i es recomana escoltar-la a YouTube (banda sonora de *Drácula* de Luc Besson). ### El repte d’adaptar Bram Stoker avui • Recorden que la novel·la de *Bram Stoker* (1897) ha generat **més de 100 adaptacions**. • Comparen la nova versió amb grans referents: - *Dràcula* de **Francis Ford Coppola** (1992) - *Nosferatu* de **Robert Eggers** (2024) - *Nosferatu* de **Werner Herzog** - Les versions de la **Hammer** amb **Christopher Lee** • Idea central: **intentar superar el *Dràcula* de Coppola és gairebé impossible**; és considerat una **obra mestra** que va capturar “gairebé totes les essències” de la novel·la. ### Virtuts i problemes de la versió de Besson • **Primera meitat**: - Arrencada **fabulosa**: música, imatge, reconstrucció de combats. - A l’altura, en alguns moments, del *Dràcula* de Coppola. • **Segona meitat**: - Es detecta una **caiguda notable**: dispersió, recreació excessiva. - Gran treball en **vestuari** (candidat a Òscar), **decorats** i recreació d’ambients, però la narració es difumina. ### Canvis respecte la novel·la • Luc Besson fa una **versió molt lliure**: - **Canvi de rols i personatges**: Jonathan Harker ja no és un agent immobiliari que porta Dràcula a Londres. - **Londres desapareix** i és substituïda per **París**. - Harker es transforma en **capellà**, i diversos personatges tradicionals són reconfigurats. • Això pot **inquietar l’espectador** que coneix la història i espera reconèixer els equivalents clàssics. ### Veredicte • Malgrat els desequilibris, la consideren **recomanable per aquestes festes**: - Durada de 2h 09’ que **no es fa pesada**. - Molt atractiva en l’àmbit **estètic i tècnic**. • No posen notes, però la situen com a **recomanació amb garanties d’èxit** per a públic general. --- ## 3. Relació amb l’audiència: cap a un feedback actiu (822–908) • El programa s’apropa a la fi de la temporada de tardor-hivern i es planteja **millorar la interacció amb l’audiència**. • Proposta: crear una **bústia d’opinions** perquè els oients puguin: - Valorar les pel·lícules comentades. - Expressar acord o desacord. - Fer recomanacions. • Descarten, de moment, la interacció en directe (trucades, etc.) per evitar que el programa es converteixi en un “safareig impressionant”, però veuen viable recollir opinions i **respondre-les al programa següent**. --- ## 4. *Bogònia* (Yorgos Lanthimos) (936–1503) ### Perfil de Yorgos Lanthimos • Director grec amb un **cinema independent molt personal**: - Sovint **combatiu** i *incorrecte*. - Fuig de la “correcció” formal i temàtica. - Tot i moure’s en el marc del cinema independent, és **encara més radical** que la mitjana. • A parer del crític, és d’aquells directors que **“no saben fer pel·lícules dolentes”**: poden agradar més o menys, però **mai deixen indiferent**. ### Sinopsi de *Bogònia* > Dos bojos conspiranoics segresten la poderosa presidenta d’una gran farmacèutica, convençuts que és un *extraterrestre* que ha vingut a destruir el planeta. • Punt de partida **molt típic de Lanthimos**: premisses extremes que semblen impossibles de resoldre, però que ell acaba articulant amb coherència. ### Recorregut de la seva filmografia Recorden diversos títols per situar el seu estil: • Etapa més marginal i de baix pressupost (a Grècia): - *Canino* - *Alps* • Salts de producció i consolidació internacional: - *Langosta* (*The Lobster*) - *El sacrificio de un ciervo sagrado* - A partir d’aquí ja es veu un **salto tècnic important** i més finançament. • Consolidació i reconeixement massiu: - *La favorita*: fascinant retrat històric de l’Anglaterra del s. XVII; una pel·lícula que barreja **crítica social** i sofisticació formal. - *Pobres criatures* (*Poor Things*): considerada pel crític la **seva obra mestra**, on concentra l’essència i brillantor del seu cinema. - *Kind of Kindness*: no arriba al nivell de *Pobres criatures*, però **manté el llistó molt alt**. ### Valoració de *Bogònia* • Definida com una pel·lícula **“rodona”**, que deixa coses obertes però: - És **agosarada** i contemporània. - Es pot llegir com un **cinema del futur** arrelat en **problemes del present**. • Lanthimos continua sent **radical**: les seves “fletxes” apunten sempre al **poder**, especialment al **poder absurd** que domina bona part del planeta. ### Interpretacions i repartiment • Treball en tàndem amb **Emma Stone**, companya creativa i **productora** de la pel·lícula. • Emma Stone: - Interpreta un paper descrit com **“monumental”**. - Comparada amb grans actors com el **Robert De Niro de la seva època daurada** (capacitat camaleònica extrema) o **Charlotte Rampling** en moments de plenitud. • **Jesse Plemons**: - Per al crític, és **l’autèntic protagonista** de la pel·lícula. - Fa una interpretació que considera **digne d’Òscar**. - Té un físic “especial”, una mica d’“actor estripat” que encaixa amb personatges marginals o excèntrics. • El to de *Bogònia* barreja: - **Humor negre i corrosiu** - **Tragèdia i drama** - Fort **ancoratge amb la realitat social i política actual** • Conclusió: *Bogònia* és una de les propostes **més potents** per aquestes festes per a espectadors que busquin **cinema d’autor exigent i provocador**. --- ## 5. *Siempre es invierno* (David Trueba, 2025) (1525–1920) ### Context i origen literari • Títol: *Siempre es invierno* (2025), de **David Trueba**, amb **David Verdaguer**, **Isabel Renald** i **Amaia Salamanca**. • Adaptació de la novel·la **Blitz**, tot i que el mateix Trueba havia dit que **mai adaptaria una novel·la**; fins i tot **va negar drets a altres directors** perquè la volia adaptar ell mateix. ### Recepció crítica i impressió personal • En general, la crítica publicada en diaris i revistes de cinema és **bastant positiva**. • L’analista del programa: - La **recomana** com a pel·lícula “que es deixa veure bé”. - Però subratlla que **la novel·la és clarament superior**. - Creu que Trueba es **“traeix a si mateix”** com a adaptador, prenent decisions que debiliten la força del llibre. ### Elements de guió i oportunisme cultural • El film incorpora un homenatge al **125è aniversari del naixement de Luis Buñuel**, efemèride que el programa ha anat celebrant durant l’any. • Exemples d’aquest “oportunisme Trueba”: - En el mes d’abril (l’acció cobreix 12 mesos, de gener a gener), introdueix **de cop** la *tamborrada* del Divendres Sant a **Calanda**, davant de la casa de Buñuel. - Aquest episodi **no existeix en la novel·la**: s’afegeix al film per lligar-lo a Buñuel, amb un to una mica forçat. • L’autor juga sovint al **“woddyallenisme”**: - Diàlegs ràpids, acudits curts, ironia urbana. - David Verdaguer actua com el seu *alter ego* en pantalla, amb un posat molt ben adaptat al personatge. ### Valoració de fons • Positius: - **Tècnicament molt ben feta**. - Bona direcció de Verdaguer i repartiment solvent. - Argument sobre **relacions amoroses entre generacions**: joventut entorn dels 40 i maduresa entorn dels 60. • Negatius o dubtosos: - El crític **“no s’acaba de creure”** bona part del resum i el desenvolupament dramàtic. - Detecta **tics de voler epatar** (sorprendre) l’espectador que li resulten artificials. - En el tractament del sexe i les relacions, creu que **algunes feministes es podran sentir molestes**, tot i que Trueba barreja “una de cal i una d’arena”. • Conclusió: recomanada com a **pel·lícula entretinguda i accessible**, però amb **reserves importants** per qui conegui la novel·la original. --- ## 6. *Valor sentimental* (*Sentimental Value*, Joachim Trier, 2025) (1930–2170) ### Sinopsi i relacions familiars • Pel·lícula noruega de **Joachim Trier**, presentada a **Cannes 2025**. • Premissa: - Dues germanes, **Nora** i **Agnès**, es retroben amb el seu pare **Gustav**, un reconegut **director de cinema**. - Gustav ha estat **poc present** a la vida de les filles. - **Agnès**: casada, amb fill, vida aparentment “normal”. - **Nora**: actriu, vida més independent i **més crítica** amb el pare. • El conflicte s’encén quan el pare: - Els presenta un **guió nou** i vol que Nora el protagonitzi. - Nora reacciona amb un **“ni de conya”**. - Com a resposta, Gustav fitxa una **actriu emergent de Hollywood** (interpretada per **Elle Fanning**). • A partir d’aquí s’obren **tensions familiars, gelos professionals i emocionals** entre: - Pare i filles. - Les dues germanes. - Les germanes i la nova estrella vinguda d’Hollywood. ### L’univers de Joachim Trier • Considerat un director **en clara pujada**, amb un estil que barreja: - Influència **bergmaniana** (introspecció, conflictes existencials). - Amb tocs de la part més **dramàtica i intel·lectual de Woody Allen**. • Filmografia de referència que es menciona: - *La pitjor persona del món* (2021): molt celebrada internacionalment. - *Oslo, 31 d’agost*: pel·lícula de denúncia amb gran càrrega emocional. - *Telma* (2017): recordada amb especial afecte pel crític. - *La tutoria* (2024). ### Estil visual i interpretatiu • Cinema nòrdic d’autor, amb característiques típiques: - **Posada en escena molt precisa** i neta. - Fotografia cuidada i **ús molt mesurat de la música**. - **Silencis llargs** quan toca; ritme pausat però intens. • Repartiment: - **Elle Fanning**: estrella emergent de Hollywood dins de la ficció. - **Renate Reinsve** (citada com *Renat Reinsbe*): ja vista a *La pitjor persona del món*, considerada **extraordinària** i magnètica des del primer pla. - **Inga Ibsdotter Lilleaas** (anomenada *Inga Its Daughter Lillers*): l’altra filla, també molt sòlida, encara que més coneguda al context nòrdic. - **Stellan Skarsgård** (pare Gustav): rostre molt familiar al públic per sèries i films internacionals. ### Judici global • *Valor sentimental* es col·loca en un **lloc preferent de recomanacions**: - Cinema d’autor **emocional, fi i profund**. - Ideal per a espectadors que busquen **drama familiar amb pes psicològic**. --- ## 7. *Ciudad sin sueño* (Guillermo Galoé): documental sobre la perifèria (2170–2352) ### Tema i espai • **Documental** de **Guillermo Galoé**, rodat a la **Cañada Real** (extrarradi de Madrid), gran assentament informal. • Protagonistes: una **família de ferrallers** (aixaterrers) que viu de la recollida de ferralla. ### Xoc entre “progrés” i arrelament • El “progrés” urbanístic pretén **eliminar el xabolisme**, oferint als veïns **pisos homogenis** en blocs idèntics: - Mateixes façanes, mateix disseny: “no saps quin és el teu pis si no mires el número”. • La família **no vol marxar**: - No se senten bé “entre quatre parets”. - Tot i que als pisos hi ha **llum, radiadors i calefacció**, i a la xabola sovint s’han d’escalfar amb foc a terra. • Es planteja un **conflicte profund entre identitat, llibertat i suposat benestar modern**. ### Estil i actuacions • Tots els participants són **no professionals**, cosa que dona al film una: - **Força i vigor extraordinaris**. - Gran **sensació de realisme**. • Comenten que, tot i que hi ha **guió i muntatge**, aquests **no es noten**, fet que reforça la impressió de realitat immediata. • Destaquen el treball d’**Antonio Fernández Eubarre**, que interpreta **Toni**, un noi de 17 anys: - Considerat **extraordinari** per la seva capacitat de transmetre emoció i veritat. ### Recomanació • El crític defineix *Ciudad sin sueño* com un documental **“extraordinari”** i el recomana amb especial èmfasi, tant a l’oient com al company d’estudi. • El títol, aparentment estrany, **cobra tot el sentit després de veure la pel·lícula**, lligat a una ciutat on **no acaba d’haver-hi espai per als somnis** dels qui viuen als marges. --- ## 8. Avanç del proper programa: *Flores para Antonio* i el documental (2352–2557) ### Teaser de la setmana següent • Anuncien que el **proper programa** (últim de l’any) volen gravar una conversa amb: - **Isaki Lacuesta** - **Elena Molina** • Per parlar del documental **Flores para Antonio**, sobre la vida del músic **Antonio Flores**. • Això serveix de pont cap al **tema teòric** del dia: - **Diferències (i similituds) entre el llenguatge de la ficció i el del documental**. --- ## 9. Documental vs ficció: llenguatge, autoria i veritat (2557–3559) ### 9.1. Definicions bàsiques i confusions habituals • Proposen distingir entre: - *Llargmetratge de ficció* i *llargmetratge documental* (evitant dir que “les pel·lícules” són només les de ficció). - **Documental** vs **reportatge**: dos formats diferents. • El **reportatge** televisiu: - És **informatiu i periodístic**, vinculat a l’actualitat. - També té punts de vista, però està més mediatitzat per la **línia editorial** (dreta, esquerra, etc.). • El **documental**: - Té una **mirada concreta d’autor** (autoria clara). - Vol veure la realitat **des d’una perspectiva personal**, amb una tesi. - Pot moure **emocions, sentiments i reflexions** tant o més que una pel·lícula de ficció. ### 9.2. L’origen documental del cinema • Recorden que el cinema **neix com a documental**: - *L’arribada del tren a l’estació* dels **Lumière**. - *La sortida dels obrers de la fàbrica*. • En canvi, directors com **Méliès** o **Segundo de Chomón** representen la branca **fantàstica i ficcional** (posada en escena, trucs, històries inventades). • El cinema s’ha dividit històricament entre: - **Lumière** (realitat, registre). - **Méliès** (poesia, imaginació, ficció). ### 9.3. Veritat i ficció: fronteres difuses • Esmenten el director **Lorenzo Soler**, cineasta de lluita i testimoni social, que defensava que: > Hi ha més ficció en molts documentals i més realitat en moltes pel·lícules de ficció. • Això vol dir que: - El documental no és un reflex “pur” i objectiu: hi ha **selecció, muntatge, posada en escena encoberta**. - Moltes pel·lícules de ficció (*Roma città aperta*, *Paisà*, *Bienvenido, Mr. Marshall*, etc.) funcionen com **documents històrics** clau. • Apareix la noció de **docuficció** o **ficció-documental**: - Obres que barregen elements documentals reals amb reconstruccions ficcionals. - Exemples: **Rossellini**, *Roma città aperta*; cinema neorealista; etc. ### 9.4. El cas d’Isaki Lacuesta • *Isaki Lacuesta* és vist com un autor en què **documental i ficció es confonen**: - *La leyenda del tiempo* (fort component documental). - *Un año, una noche*: ficció sobre els atemptats de París al Bataclan. • S’apunta que Lacuesta probablement **negaria una separació clara** entre documental i ficció en la seva obra. • Es compara l’experiència de veure: - Primer un **documental francès** sobre els fets del Bataclan. - Després la pel·lícula de Lacuesta. • Al cap de l’espectador, tots dos materials es **barregen en una unitat**, compartint: - Més o menys **els mateixos espais** de París. - **Textura visual** semblant (nit, llums blaves de la policia, daurats dels interiors, pols en suspensió...). • Destaquen un **personatge real** del documental: l’amo d’un restaurant on va morir la seva dona, que relata els fets al lloc dels fets. És un moment de **potència emocional enorme**. ### 9.5. Llenguatge cinematogràfic: el muntatge no canvia • Des de la perspectiva del muntador (Anastasi): > El **llenguatge cinematogràfic** és el mateix en ficció i documental. • La diferència principal és en **com s’estructura i com s’arriba al muntatge**: #### En ficció • Normalment hi ha un **guió previ complet**: - Diàlegs escrits. - Escenes planificades. - Actors que han de dir determinades frases. • El muntatge s’ajusta a una **estructura ja dissenyada**, tot i que moltes decisions es prenen també a sala de muntatge. #### En documental • Sovint **no hi ha un guió tancat** abans de rodar (sobretot en el context més àcrata o de budget baix): - Pot haver-hi una guia, una escaleta, però el gruix de la **“narració final” es construeix al muntatge**. - A vegades, literalment, **“el guió es fa al muntatge”**. • Exemples personals: - Amb el director **Pere Joan Ventura** (recentment desaparegut), muntatges de documentals que duraven **vuit mesos**. - A mig procés es detectaven illes i fragments i es començava a escriure la **tesi i estructura** a partir del que el material suggeria. ### 9.6. La tesi: què vols explicar de veritat? • Tant en ficció com en documental, cal una **tesi de fons**: - No és només “la història d’un noi i una noia”, sinó **què vols dir** amb aquesta història (gelosia, desig, culpa, memòria, etc.). • En documental: - Surt molt de la **“pulsió inicial”** del director: per què el tema li importa. - Si no hi ha una tesi clara, el film corre el risc de quedar **difús**. ### 9.7. Diversitat de formes documentals • Dins del documental hi ha **molts gèneres i maneres**: • Segons la veu narrativa: - Documental amb **veu en off clàssica** que guia la història. - Documental centrat en **un personatge conductor**. - Documentals més **corals**, on diverses veus conformen el relat. • Segons el gènere dramàtic: - **Documental-thriller** (true crime, investigacions...) - Documentals **de comèdia** o amb molt humor. - Documentals **de natura i animals** (un gènere propi). • Exemple: el **documental sobre el *lleopard de les neus*** (Leopard de les neus): - Manté l’espectador una **hora i vint** sense mostrar gairebé l’animal. - Destaca la **paciencia extrema** del cineasta esperant una sola aparició real. - Demostra que el documental pot sostenir **plans llargs** i ritmes molt diferents del cinema de ficció. ### 9.8. Muntatge i ritme: ficció vs documental • En documentals de natura, un **pla de la sabana** pot durar **dos minuts i mig** amb una sola veu en off i música. • En ficció, en canvi, és molt rar mantenir un pla tan llarg sense que passi res rellevant. > El ritme i les expectatives d’espectador **canvien segons el gènere**. --- ## 10. Cloenda (3559–3617) • Tanquen el programa recordant que el **proper serà l’últim de l’any** i esperen poder comptar amb: - **Isaki Lacuesta** - **Elena Molina** • Tema central previst: parlar de **Flores para Antonio** i aprofundir encara més en la reflexió sobre el **cinema documental**. • Després del comiat, la cinta de la ràdio passa a una falca de **Càritas Sant Just** i anuncis institucionals, i més tard a un altre programa musical (*Just blues*), ja fora de *Cinema sense condicions*.

['cinema', 'crítica de cinema', 'Dràcula', 'Luc Besson', 'Danny Elfman', 'Yorgos Lanthimos', 'Bogònia', 'Emma Stone', 'Jesse Plemons', 'Joachim Trier', 'Valor sentimental', 'David Trueba', 'Siempre es invierno', 'adaptacions literàries', 'documental', 'docuficció', 'muntatge cinematogràfic', 'Isaki Lacuesta', 'Guillermo Galoé', 'Ciudad sin sueño', 'Cañada Real', 'teoria del cinema', 'Ràdio Desvern', 'Cinema sense condicions']