Title:

Espagueti Western i crítiques: Buñuel, Tòquio, Allen

## Panorama del programa **Cinema sense condicions** obre amb música d’*espagueti western* i un sumari àgil: crítiques recents, un clàssic de Buñuel, l’estrena japonesa de la setmana i un monogràfic profund sobre **Sergio Leone** i el gènere. --- ## Crítiques i recomanacions ### L’últim rei d’Escòcia (2006) - **Impacte**: pel·lícula **duríssima** que retrata el règim d’Idi Amin a Uganda a través del seu metge personal. - **Temes clau**: • Dictadura i violència d’estat • *Colonialisme* i fronteres artificials com a arrel de conflictes • Perversions de classe en societats sense classe mitjana estabilitzadora - **Moments destacats**: • La foto final real d’Idi Amin, que provoca més terror que la ficció • La corba de presa de consciència del metge, de la **fascinació** a l’**horror** - **Cita que pesa**: > "Tu has vingut aquí a jugar amb els negritos... Això no és un joc, és la realitat." ### Clàssic: Él (Luis Buñuel, 1953) - **Una joia** que confirma el geni de Buñuel: posada en escena mil·limètrica, metàfores visuals i **crítica soterrada** a burgesia i Església. - **Eixos**: • Psicologia del gelós obsessiu (Arturo de Córdova) • De l’assetjament psicològic al **maltractament físic** • Metàfores brillants (el traster com a *ment desordenada* del protagonista) - **Resultat**: cinema clàssic de **ritme i forma impecables**, que continua commovent i interpel·lant. ### Estrena del mes: Una família de Tòquio (2013) - **Recomanació forta**: obra **honesta i commovedora**, interpretacions sobresortints, director veterà amb llarga trajectòria. - **Context**: *remake* d’“Tokyo Monogatari” (Yasujiro Ozu, 1953), amb **actualitzacions** de llenguatge i color. - **Debat obert**: comparació amb l’original d’Ozu (alguns prefereixen l’original pel llenguatge cinematogràfic). Es proposa fer-ne **pel·lícula del mes** i comentar-la en profunditat. - **Comunitat**: possible convidada Anna Martínez Medina (revista digital “Quines Tocat”) per parlar de cinema català i del film. ### ¿Quién mató a Bambi? (2013) - **To i gènere**: **comèdia negra** i desacomplexada, més **bèstia** del que sembla pel tràiler; s’apropa a tendències de la **nova comèdia americana**. - **Comparatives**: ecos de “Fargo” (Coen) en dinàmiques de perdedors i crítica social soterrada. - **Autor**: Santi Amodeo sorprèn pel salt de registre respecte a “Cabeza de perro”, però manté coherència d’interès social. ### Blue Jasmine (2013, Woody Allen) - **Retrat demolidor** de la **lluita de classes** i de la façana de la classe alta. - **Cate Blanchett**: interpretació **inconmensurable**, personatge tan magnètic com **detestable**. - **Claus**: tràgicomèdia amb ecos d’“Un tramvia anomenat desig”; defensa d’una vida **autèntica** i emocionalment honesta. --- ## Monogràfic: Espagueti Western ### Orígens i ruptura - El *western* clàssic entra en crisi a finals 50–60; Europa (Itàlia i Espanya) el **reinterpreta** amb un to més **cínic**, **canalla** i **brut**. - Influències creuades: samurais japonesos i **bandolerisme** espanyol; l’heroi en entorns hostils i poder corromput. ### Producció europea i estètica - **Chinecittà**, **Almeria** i també **Esplugues** (Catalunya) com a pols de rodatge; aquí es parlava de “chorizo western”. - **Actors** clau: Clint Eastwood, Charles Bronson, Henry Fonda, James Coburn, Franco Nero; també Fernando Rey o Paco Rabal. - **Auge i declivi**: boom 60–70; influència decissiva en la **revifada** del western als 80 (Eastwood, Silverado...). ### Música i mètode (Leone/Morricone) - **Música com a identitat** del gènere: molt més que Morricone (Bruno Nicolai, Roberto Pregadio, Carlo Savina…), però Morricone esdevé la **referència absoluta**. - **Mètode singular**: Leone demanava la música **abans** i rodava escoltant-la; actors i càmera es **sincronitzen** amb el tempo musical. Resultat: imatge-so **indissolubles**. - **Llegat modern**: Tarantino homenatja l’*espagueti western* (“Django”) en estètica, música i estructura. ### Sergio Leone: de l’artesà al creador - **Trilogia del dòlar** (Un grapat de dòlars; La mort tenia un preu; El bo, el lleig i el dolent): joc formal que desposseeix el western de solemnitat **intel·lectual**. - **Salt d’autor** amb “C’era una volta il West” (Hasta que llegó su hora): Henry Fonda en paper de **vilà**; arrencada antològica de 10’. - **Recepció als EUA**: xocs amb distribuïdores; muntatges alterats (cas dolorós d’“Érase una vez en América”). - **La dona a Leone**: de figura marginal a **personatge complex** (Claudia Cardinale com a icona de desig, mare i força dramàtica). ### L’empremta de Leone a El Padrino (hipòtesi suggeridora) - La Paramount va oferir inicialment “El Padrino” a Leone. El film de Coppola presenta ritmes i **suspensions** temporals que recorden el pols de Leone. - Escenes com l’aturada a l’hospital amb Michael Corleone evoquen el **tempo cerimoniós** i la tensió del *western* leoninià. --- ## Comunitat i agenda - “Quines Tocat”: nova revista digital centrada en **producció catalana**; possible participació al programa. - **Saló del Manga**: èxit rotund; proposta d’incorporar secció de **cinema japonès**. - **La setmana vinent**: debat de “Una família de Tòquio” com a pel·lícula del mes i, si és possible, comparativa amb Ozu.

['Espagueti Western', 'Sergio Leone', 'Ennio Morricone', 'Western', 'Itàlia', 'Almeria', 'Esplugues', 'Tarantino', 'Django', 'Banda sonora', 'Trilogia del dòlar', 'C’era una volta il West', 'Érase una vez en América', 'Clint Eastwood', 'Henry Fonda', 'Charles Bronson', 'L’últim rei d’Escòcia', 'Idi Amin', 'Colonialisme', 'Luis Buñuel', 'Él (1953)', 'Maltractaments', 'Una família de Tòquio', 'Tokyo Monogatari', 'Yasujiro Ozu', 'Remake', 'Quines Tocat', '¿Quién mató a Bambi?', 'Santi Amodeo', 'Cabeza de perro', 'Blue Jasmine', 'Woody Allen', 'Lluita de classes', 'Saló del Manga']