Title:

Django, Egoyan i Shakespeare: debats i estrenes

## Resum general **Programa coral amb quatre grans blocs:** • **Django Unchained**: escolta prèvia d’un tall crític i debat extens sobre l’estil de Tarantino, la violència, els personatges i els seus finals. • **Quartet (Dustin Hoffman)**: comèdia britànica amable sobre l’envelliment i la música. • **Atom Egoyan**: retrat del director i els seus temes recurrents (pèrdua, vulnerabilitat, identitat). • **Shakespeare al cinema**: panoràmica d’adaptacions (del cinema mut a Olivier, Welles i Branagh) i versions transposades. > "És igual de quin color tens la pell... pots ser una persona de bon esperit o algú que vol fer mal." > — Tall d’Albert Rodríguez sobre Django Al final, confirmen el pròxim programa: **pel·lícula del mes “Amour” (Haneke)** i **John Ford**. --- ## 1) Django Unchained: clip i debat ### Tall crític (Albert Rodríguez) • Tarantino fa un recorregut per *western clàssic* i *espagueti western* (Leone), amb ecos fins i tot de *Kurosawa*. • **Ambigüitat moral**: no hi ha bons ni dolents per raça; hi ha persones i decisions. • Figura alemanya (Christoph Waltz) com a agent simbòlic i narrador del “conte”; **Django com a “príncep blau”** dins un *conte de fades macabre*. ### Valoracions del panell • **Francesc**: Tarantino aquí és més **clàssic** i **iconoclasta** alhora; homenatge que “humanitza el mite”, intensitat i sorpresa. • **Joan**: massa llarga (**li “sobra una hora”**), final poc satisfactori; prefereix Inglourious Basterds. • **Tots**: sentit de l’**humor** molt efectiu en situacions tensas; **Waltz** destaca; **DiCaprio** funciona com a “títere” amb Samuel L. Jackson com a veritable cervell. ### Violència, finals i recepció • Comparació amb **Sam Peckinpah**: per a uns, Tarantino “celebra la festa” de la violència (càlcul estètic); Peckinpah remarcava la seva **inutilitat**. • **Finals múltiples**: s’assenyala que el film té “tres finals” i que podria haver acabat abans; per diversos tertulians, el **clímax final és massa previsible i “massa bé”**. • Relectura mítica: Django és “mite” i contraploma de *Espartaco*; debat sobre la *racionalitat* vs *salvatgisme* en la superació de la injustícia. ### Controvèrsies i digressions • **Spike Lee**: crítica sobre la representació afroamericana; el panell defensa que Tarantino “juga” i provoca per **fer pensar**. • **Spielberg i Lincoln**: sospita d’**hagiografia** i “manipulació” històrica; esment de dades laterals (Liberia, vida privada) i comparació amb **Amistad** (bona però avorrida). • Recepció mixta però amb consens en la **direcció, interpretacions i música**. --- ## 2) Quartet (Dustin Hoffman) ### Una primera direcció sòbria i britànica • **Comèdia amable** ambientada en una residència d’artistes d’òpera que organitza un concert per salvar el centre (aniversari de **Verdi**). • **Maggie Smith**, **Tom Courtenay** i **Billy Connolly** brillen; producció **BBC** amb to clàssic i elegant. • **Efectiva i emocional**, sense grans pretensions; atractiva per amants de l’òpera. • En contrast amb **Amour** (Haneke), és menys exigent i més conciliadora. --- ## 3) Atom Egoyan: temes i filmografia ### Eixos temàtics • **Pèrdua, dol i vulnerabilitat**; relacions humanes sense maniqueisme; *no juga a agradar* ni a fer concessions. • Mirada d’**identitat desplaçada** (armeni nascut al Caire, establert al Canadà) que alimenta la seva exploració de la desubicació. ### Títols destacats • **El dulce porvenir (The Sweet Hereafter)**: comunitat trasbalsada per un accident escolar; l’advocat i la seva filla trenada amb el dol col·lectiu. • **Family Viewing** i **Speaking Parts**: *soledat, obsessió, intimitat mediada* per la imatge. • **Ararat**: el genocidi armeni i la **negació històrica** turca; peça clau per entendre el corpus d’Egoyan. > "Abans d’arrascar i qualificar, cal entendre la posició de cadascú" — sobre l’ètica d’Egoyan --- ## 4) Shakespeare al cinema: mapa d’adaptacions ### Abast i primers temps • L’autor més adaptat: prop de **400 adaptacions**. • **1899**: primera peça filmada, King John. • **Cinema mut**: Ricard III (1911 i 1912), Hamlet (1920, DE), Othello (1922, DE). Paradoxa: **text molt dialogat** però gran floració muda (amb suport de fonògrafs/actors en sala). ### Del sonor a l’època Olivier • **1929–1936**: The Taming of the Shrew (Fairbanks/Pickford), Romeo and Juliet (Cukor), As You Like It (Czinner), A Midsummer Night’s Dream (Dieterle/Reinhardt). • **Laurence Olivier**: Henry V (1944, amb propòsit **propagandístic** pre-Normandia), Hamlet, Richard III. • **Kenneth Branagh**: revitalitza el gènere; **Hamlet** íntegre (~4 h), llenguatge cinematogràfic modern i repartiment coral. ### Welles, Kurosawa i d’altres translacions • **Orson Welles**: reordena textos per fer cinema; **Macbeth** (rodada en 3 setmanes), **Othello** (4 anys d’interrupcions), **Campanades a mitjanit** (fusió d’obres), fragments d’**El mercader de Venècia**; aura **màgica** i poderosa. • **Kurosawa**: Macbeth → Trono de sangre; Rei Lear → **Ran**. • Variants i metacine: **Looking for Richard** (Al Pacino), **Shakespeare in Love**, **El rei lleó** (ecos d’Hamlet), versions mexicanes (Cantinflas), Bergman i Somni d’una nit d’estiu, i el **Dogma The King is Alive** (assajar Lear al desert com a forma de supervivència). ### Debats i vigència • Personatges **humans i polièdrics**: ni bons ni dolents “purs”. • Temes traslladables a avui (ex.: un **Macbeth** corporatiu). • Discussió sobre lectures de **gènere** a La fierecilla domada: context històric vs recepció actual. --- ## 5) Tancament i pròxim programa • **Pel·lícula del mes**: proposta confirmada, **Amour** (Michael Haneke), amb nominacions als Òscars. • **Tema del pròxim programa**: **John Ford**. • Recordatori d’arxiu del programa al web.

['Cinema sense condicions', 'Django Unchained', 'Quentin Tarantino', 'western', 'espagueti western', 'Sergio Leone', 'Sam Peckinpah', 'Christoph Waltz', 'Leonardo DiCaprio', 'Samuel L. Jackson', 'Albert Rodríguez', 'violència', 'humor', 'finals múltiples', 'Spike Lee', 'Steven Spielberg', 'Lincoln', 'Amistad', 'Albert Sánchez Piñol', 'Michael Haneke', 'Amour', 'Òscars', 'Dustin Hoffman', 'Quartet', 'Maggie Smith', 'Tom Courtenay', 'BBC Films', 'tercera edat', 'música clàssica', 'Atom Egoyan', 'The Sweet Hereafter', 'Family Viewing', 'Speaking Parts', 'Ararat', 'genocidi armeni', 'Shakespeare', 'Laurence Olivier', 'Kenneth Branagh', 'Henry V', 'Hamlet', 'Richard III', 'Othello', 'A Midsummer Night’s Dream', 'Orson Welles', 'Macbeth', 'Campanades a mitjanit', 'El mercader de Venècia', 'Akira Kurosawa', 'Ran', 'Shakespeare in Love', 'El rei lleó', 'Cantinflas', 'Dogma 95', 'The King is Alive', 'Ingmar Bergman', 'John Ford']