Title:

De Tres cares a La noche de 12 años i Mandy: crítiques, Bohemian Rhapsody i l’auge del documental als cinemes

## Resum general Programa dividit en dues parts: en la primera, l’equip comenta diverses estrenes i recomanacions; en la segona, amb el convidat Pepe Méndez, es debat l’**auge sense precedents del cinema documental** a sales i festivals, amb una mirada històrica i crítica sobre la seva relació amb la *veritat* i la *manipulació*. --- ## Crítiques i recomanacions ### Tres cares (Jafar Panahi) • Road movie intimista que arrenca amb una trucada-viral sobre el suïcidi d’una jove frustrada per no poder ser actriu. • Panahi i l’actriu Behnaz Jafari s’interpreten a si mateixos; recorren l’Iran rural mostrant el **xoc entre tradició conservadora i vocació artística femenina**. • Destaca la **posada en escena sobria i suggerent**, l’ús de locals i el paisatge com a personatge; millor valorada que “Taxi Tehran”. ### Wiñaypacha (Guinyaypacha) – Perú • Raresa poderosa rodada a més de 5.000 m als Andes. **96 plans fixos en 90 minuts**, textura pictòrica (referències a Ozu, Ford, Tarkovski i llum “a la Rembrandt”). • Minimalista i ètnica: una **parella d’ancians espera el fill** i lluita amb l’escassetat (fins i tot “s’acaben els llumins”). Rituals a la *Pachamama* i fulles de coca com a quotidianitat. • Cinema d’alta honestedat, no comercial però **emocionalment contundent**; recomanada per qui cerqui una experiència contemplativa. ### La noche de 12 años (Álvaro Brechner) • Drama carcerari sobre 3 tupamaros (entre ells **José “Pepe” Mujica**), sotmesos a 12 anys d’aïllament i tortures sota la dictadura uruguaiana. • El film evita el pamflet i se centra en la **vivència humana**: gana, deliri, somnis, humor i resistència. Interpretacions sòlides (Antonio de la Torre, Chino Darín, etc.). • L’únic però: **excessiva durada** (hauria estat rodona amb 90’). Tot i així, **altament recomanable** i de caràcter universal. > "Como no pudimos matarles, vamos a volverlos locos." ### Mandy (Panos Cosmatos) • **Venjança lisèrgica i ultrastilitzada** amb Nicolas Cage. Estètica 80s, gore poètic, tocs de comèdia negra i música de Jóhann Jóhannsson. • Experiència **psicotròpica i de culte instantani**: polaritza (o fascina o extenua). Direcció premiada a Sitges. ### Bohemian Rhapsody i A la sombra de Kennedy • Bohemian Rhapsody: biopic **autoritzat i emocional**, de fórmula clàssica, pensat per al gran públic. • A la sombra de Kennedy (Rob Reiner): retrat de **Lyndon B. Johnson** fins a la Llei de Drets Civils; delimita el període i evita altres fronts (com Vietnam). Recordatori que els biopics són **construccions a posteriori**. --- ## Tema central: l’auge del documental als cinemes ### Panorama actual: festivals i cartellera • **Explosió de festivals** de documental (al voltant de 140 al món) i **presència inèdita a sales** de Barcelona (fins a 7 documentals simultanis en cartellera: El silencio de los otros, El misterio del Padre Pío, El mayor regalo, Maria by Callas, Monet: Pintant el jardí modern, Quinqui Stars, etc.). • Afluència real de públic (ex. In-Edit) i interès sostingut pels **documentals musicals** i biogràfics. ### Breu història del documental (claus) • Orígens: **Lumière** (reportatge), **Méliès** (ficció i muntatge), i després la gran revolució del **muntatge soviètic** (Kuleshov, Pudovkin, Vertov). • Postguerra: escola britànica; a Espanya, **Basilio Martín Patino** com a referent (Canciones para después de una guerra; Queridísimos verdugos). ### Per què ara? Factors del boom • **Tecnologia accessible i equips petits** que abaratixen costos i obren la porta a nous autors (també des d’escoles de cinema). • Públic amb **ganes de realitat** (passat i present), fascinació mitòmana per figures musicals i interès per històries locals/globals. • Plataformes i sèries documentals (Netflix: Making a Murderer; a Espanya: Muerte en León) que amplifiquen el gènere. ### Cas d’estudi: El silencio de los otros • Documental de denúncia, **cuinat durant 6–7 anys**, produït pels Almodóvar. Fotografia i muntatge refinats. • Obre amb una **imatge icònica**: una dona gran dipositant flors a l’“absència” on creu que jeu la mare, sota una carretera. • Reflexiona sobre la **memòria històrica** i la **llei d’amnistia**: perseverança de les víctimes davant la negació institucional. > "La llei de l’oblit és antinatural." ### Veritat, manipulació i sèries documentals • El documental no és *neutral* per definició: el **muntatge i el punt de vista** re-signifiquen les imatges. Exemple: documentals de la Guerra Civil espanyola amb **les mateixes imatges** i lectures oposades. • Cita atribuïda a Lenin: el cinema com a **art prioritària** per al poder; també explotat per la propaganda (record de Hitler). • Confluència amb la ficció: auge de **ficcions basades en fets reals** i pseudo-documentals; els límits es difuminen. --- ## Idees clau • El programa recomana, sobretot, **Tres cares**, **La noche de 12 años** i, per als més agosarats, **Mandy**. • El **documental viu una edat d’or** a les sales i plataformes per una combinació de tecnologia, interès social i potència narrativa del real. • El **punt de vista** és el cor del documental: pot **il·luminar** o **manipular**; cal espectadors crítics.

['tres cares', 'jafar panahi', 'behnaz jafari', 'cinema iranià', 'wiñaypacha', 'guinyaypacha', 'perú', 'andes', 'ozu', 'tarkovski', 'rembrandt', 'documental ètnic', 'la noche de 12 años', 'josé mujica', 'tupamaros', 'dictadura uruguai', 'antonio de la torre', 'chino darín', 'mandy', 'nicolas cage', 'panos cosmatos', 'sitges', 'gore', 'psicotròpic', 'bohemian rhapsody', 'queen', 'freddie mercury', 'a la sombra de kennedy', 'lyndon b. johnson', 'drets civils', 'documentals', 'in-edit', 'filmoteca', 'lumière', 'méliès', 'kuleshov', 'pudovkin', 'vertov', 'robert flaherty', 'basilio martín patino', 'michael moore', 'el silencio de los otros', 'memòria històrica', 'netflix', 'making a murderer', 'muerte en león', 'pachamama', 'quinqui stars', 'maria by callas', 'monet']