Title:

Cinema i teatre sense condicions: "Requisitos para ser una persona normal", "Hablar", "Viaje a Sils Maria" i el joc d’adaptar entre escenaris i pantalles

## Panorama general Programa dedicat a la cruïlla entre **cinema i teatre**: crítiques de novetats, un debat viu sobre diferències de llenguatge, i un recorregut per adaptacions en ambdós sentits. El to combina passió cinèfila, ofici teatral i mirada crítica sobre la *forma* i el *fons*. > "És la cultura el que compta." > "En hablar también te das cuenta de que no hay nadie normal. Entonces, ¿cuáles son los requisitos?" --- ## Part 1 — Novetats i crítiques ### "Requisitos para ser una persona normal" (Leticia Dolera) • **Gran elogio unànime**: òpera prima "rodona", **tendra**, **enginyosa** i **original**, mereixedora dels premis de Màlaga (guió novell, fotografia, muntatge). • Actuacions: Leticia Dolera, "Sílvia Munn" (mare), Manuel "Gurke" i el germà amb *síndrome de Down*. • Estil visual: adreces a càmera, jocs gràfics amb rètols, to de comèdia indie que evita clixés. • Missatge: **oda a la diferència** i a ser fidel a un mateix; qüestiona els *tòpics socials* sobre la normalitat. > "És simple i plenament rodona... romàntica sense ser cursi... tot funciona." > "Jo la proposaria com la comèdia espanyola de l'any." ### "Hablar" (Joaquín Oristrell) • Proesa formal: **pla seqüència únic** d’uns 90 minuts (quatre preses totals), parent de "La soga" de Hitchcock. • Fortaleses: energia, **emoció en temps real**, repartiment coral d’alt nivell. • Límits: parts improvisades desiguals; **menys elaboració de guió** que a "Requisitos". • Lectura temàtica: precarietat laboral, arbitrarietats, lleialtats familiars i, al clímax, **defensa del teatre i la paraula**. • Debat "película de premi" vs. "pel·lícula bona": - "Requisitos": més **meticulosa** i equilibrada; tanca bé en durada i to. - "Hablar": **governada pel talent i el risc**, pot ser menys de premi però molt per gaudir. ### "Viaje a Sils Maria" (Assayas) • Meta-teatre: assaigs, relleu generacional i mirall entre vida i escenari. • Binoche vs. Kristen Stewart: discussió sobre **carisma i paper més agraït**; Stewart guardonada amb el **César**. • Temes: **envelliment**, **caducitat**, *experiència vs. moment*, identitat de l’actriu davant el paper que abans la feia triomfar i ara passa a altres mans. ### "Far from the Madding Crowd" (T. Vinterberg) • Adaptació clàssica sòlida: direcció segura; destaquen **Carey Mulligan**, **Matthias Schoenaerts** i **Michael Sheen**. • No és la millor del director, però **notable** en interpretació i posada en escena. --- ## Part 2 — Teatre avui: experiència i llenguatge ### Teatre Fòrum a Sant Boi (grup Imagina) • Obra sobre **mediació veïnal** interpretada per persones amb problemàtica de salut mental. • Format **Teatre Fòrum**: el públic i actrius substitutes **intervenen i improvisen** per buscar solucions. • Idea clau: aquesta **interacció en viu** no és traslladable al cinema amb la mateixa naturalesa. ### Diferències de llenguatge: teatre vs. cinema • Cinema: **muntatge**, variabilitat d’espais, i sobretot el **primer pla** com a arma expressiva; pot transformar el temps i l’espai. • Teatre: **continuïtat**, presència i risc; el públic "busca el fallo"; força de la paraula i del directe. • Economia i forma: el **pla seqüència** pot ser barat en rodatge, però no sempre és la millor forma narrativa. --- ## Part 3 — Adaptacions i simbiosi ### Casos d’estudi entre escenaris i pantalles • "La señorita Julia" (Strindberg → cinema de Liv Ullmann): **exemple negatiu** si s’adapta literalment sense gramàtica cinematogràfica. • "Una jornada particular" (Scola → teatre): bona traslació; a escena, arrenca amb un clip cinematogràfic abans de l’entrada dels actors. • Horton Foote: exemple d’ampliació cinematogràfica des d’una obra amb **nous personatges i accions**. ### Pel·lícules sobre el món de l’actor i la indústria • Exemples: **"Birdman"**, **"Eva al desnudo"**, **"Sunset Blvd"**, "Cautivos del mal", "Dos semanas en otra ciudad". • Miren els **processos creatius**, l’ego, la fama i la frontera entre vida i representació. ### Altres adaptacions recents i aprenentatges • "La duda", "Agosto", "Incendies", "Cabaret", "Diplomacy". • Debats locals: **Cesc Gay** ("Una pistola en cada mano", "VOS") i **El método Grönholm** (més tòpic a teatre; al cinema, més **complexitat** i personatges afegits). • Principi rector: forma i fons han de **congeniar amb el llenguatge** del mitjà; calc teatral al cinema pot fallar, i a l’inrevés. --- ## Temes transversals clau ### Normalitat i tòpics socials • "Requisitos" desafia el *motlle* del que es considera "ser normal" i defensa **l’autenticitat**. ### La cultura i la paraula com a bé comú • "Hablar" culmina en una **defensa del teatre, del text i de la relació amb el públic**: > "És la cultura el que compta." ### Forma vs. fons • El **risc formal** (pla seqüència) pot fascinar, però no ha d’ocultar **l’eix temàtic i emocional**. ### Tradició i relectura • De **Shakespeare** a **Tennessee Williams** i **Arthur Miller**: el cinema ha trobat **riquesa** en relectures ("Hamlet" de Branagh íntegre però *cinematogràfic*, "Coriolanus" de R. Fiennes en context contemporani, "Ran" de Kurosawa a partir de Rei Lear).

['cinema', 'teatre', 'Requisitos para ser una persona normal', 'Leticia Dolera', 'Hablar', 'Joaquín Oristrell', 'pla seqüència', 'La soga', 'Viaje a Sils Maria', 'Juliette Binoche', 'Kristen Stewart', 'teatre fòrum', 'mediació', 'adaptacions', 'Strindberg', 'La señorita Julia', 'Una jornada particular', 'Marcelo Mastroianni', 'Sophia Loren', 'Cesc Gay', 'Una pistola en cada mano', 'El método Grönholm', 'Pirandello', 'Shakespeare', 'Hamlet', 'Coriolanus', 'Kurosawa', 'Ran', 'Thomas Vinterberg', 'Far from the Madding Crowd', 'Carey Mulligan', 'Michael Sheen', 'Matthias Schoenaerts', 'muntatge', 'primer pla', 'llenguatge cinematogràfic']