Title:

Sectes, Alps, Take Shelter i la mort al cinema

## Panorama del programa Un nou “Cinema sense condicions” amb crítiques, comparacions i debat temàtic. Conversa viva i plural entre tertulians sobre films recents i clàssics, amb especial atenció a la **identitat i la manipulació**, el **cinema que incomoda** i la **representació de la mort**. > "El cinema interpel·lador et vol fer mal" > — Sobre Haneke i els autors que sacsegen l’espectador ## Crítiques i converses de pel·lícules ### “Quatre noms de dona” (Martha Marcy May Marlene) - Debut de l’autor (al programa l’anomenen Sam/Sean Durkin) i to de cinema independent premiat a Sundance. - Trama: **fuga d’una secta** a l’Upstate de Nova York i reconstrucció del present d’una jove que arrossega traumes i una **fractura d’identitats** (Martha/Marcy May/Marlene). - Recursos: • Estructura en present amb records intrusius i somnis. • Mostra la violència i l’abús sense morbositat, amb **realisme sobri**. • Final **obert** que deixa interrogants sobre el futur de la protagonista. - Idees clau: • La secta supleix la família absent; la sortida implica reaprendre límits socials. • Joc amb la percepció: allò recordat vs allò realment present. - Comparacions que surten al debat: • El sin nombre (Balagueró) — sectes. • Palíndroms (Todd Solondz) — identitat multiplicada. • Respiro — llibertat del cos i control social subtil. ### Alps (Yorgos Lanthimos) - Punt de partida: grup que, per diners, **suplanta persones mortes** per consolar famílies; cada membre duu el nom d’un **pic alpí** (Montblanc, etc.). - To i estil: **sòrdid, incòmode, críptic però captivador**; gran posada en escena que et fa entrar en un **món estrany**. - Interpretacions: actrius femenines especialment sòlides; fotografia i enquadraments **opressius**. - Lectura: cinema que **no busca complicitat** sinó interpel·lar i **incomodar**. ### Debat: cinema que interpel·la vs. cinema còmplice - Referents: **Michael Haneke** (La pianista, Funny Games). - Punts tractats: • El cinema “interpel·lador” et manté “fora” i et fa pensar; el “còmplice” facilita la identificació. • Discussió sobre si aquest tipus de cinema demana “masoquisme” a l’espectador (conclusió: no; busca **sacsejar**, no castigar). • Credibilitat vs. estilització: comparacions amb **Carancho** (Trapero) i fins on es pot **carregar les tintes** sense perdre versemblança. ### Take Shelter (Jeff Nichols) - Plantejament: un pare de família comença a **tema una gran tempesta**. Dilema central: > "Està boig o percep el que els altres no poden veure?" - Virtuts: **intriga sostinguda**, ambició **psicològica** i posada en escena que converteix l’angoixa en experiència. - Lectures en debat: • Treball sobre l’**esquizofrènia** (antecedent matern, teràpia, estigma). • Metàfora de la **crisi econòmica**: atur, manca de cobertura social, sobreendeutament; la **tempesta** com a imatge de la precarietat. • Les **vacances** com a símbol de “viure per sobre de les possibilitats” abans del cop de realitat. - Punts de fricció: • Final **obert** discutit; alguns el veuen desalineat amb el retrat clínic. • Valoració d’actors (esment a **Jessica Chastain**) amb opinions dispars. ### Parèntesi Marvel: The Avengers - Elogi a l’eficiència del **model industrial**: repartiment coral (Samuel L. Jackson, Scarlett Johansson, Mark Ruffalo, Robert Downey Jr.) i capacitat de **revaloritzar** la marca (impuls a còmics i personatges). ### Wilaya (Pedro Pérez Rosado) - Context: retorn d’una dona als **camps de refugiats sahrauís** i retrobament amb la germana. - Toni i forma: **bellesa visual** i aire **quasi documental** per mostrar la dificultat de la vida quotidiana i el paper de la **dona i la migració**. - Matís crític: alguns poden trobar a faltar un enfoc més **polític** explícit; la pel·lícula aposta per la **microhistòria íntima**. ## Tema central: la mort al cinema (mapa de mirades) ### 1) Mite i star system - **Morts icòniques** que transcendeixen l’obra: James Dean, Marilyn Monroe, River Phoenix, Bruce Lee. - Efecte: **mitificació** que altera la recepció històrica. ### 2) La mort d’autors i llegats - Caso Nicolás Ray (i documental de Wim Wenders): **creació des del llindar** i lectura testamentària de l’obra. ### 3) Morts tecnològiques i de formats - Del **mut al sonor**, del **blanc i negre** al color, de l’analògic al **digital**: “necrològiques” industrials que **reconfiguren el llenguatge** i l’exhibició. ### 4) Morts d’estils i moviments - **Neorealisme** italià, **Nouvelle Vague**: productes d’una època que no es poden **repetir** tal qual; perviuen en influències, no en continuació literal. ### 5) La mort com a suggeriment - Exemples: **Los otros** — la mort com a **joc percebut** i atmosfera. - Importa el **no dit**, el punt de vista i la revelació. ### 6) La mort com a tema explícit - Exemples: **Las invasiones bárbaras** (afrontar el final), **Mar adentro** (vida, autonomia i límit). - Biografia vs. ficció i les seves **ètic-estètiques**. ### 7) La mort com a objecte de desig/imatge - **O estranho caso de Angélica** (Oliveira): enamorar-se d’una **imatge de la mort**; lectura **psicoanalítica** i poètica. ## Apunts i agenda - Projecció: “**Nader i Simin, una separació**” (divendres 11, Casal de Joves d’Utopia). - Proper programa: **Mites del món actual al cinema**.

['cinema', 'sects', 'identitat', 'Martha Marcy May Marlene', 'Sean Durkin', 'Alps', 'Yorgos Lanthimos', 'Michael Haneke', 'La pianista', 'Funny Games', 'Carancho', 'Take Shelter', 'Jeff Nichols', 'Jessica Chastain', 'Michael Shannon', 'crisi econòmica', 'salut mental', 'The Avengers', 'Marvel', 'Scarlett Johansson', 'Mark Ruffalo', 'Robert Downey Jr.', 'Wilaya', 'Sàhara Occidental', 'mort al cinema', 'Nouvelle Vague', 'neorealisme', 'cinema digital', 'Los otros', 'Las invasiones bárbaras', 'Mar adentro', 'Manoel de Oliveira']