Creo que estamos ante una situación en la que continuamos teniendo mucho riesgo, por tanto no hay que bajar la guardia, pero donde efectivamente lo ocurrido, lo comunicado hoy confirma lo que veníamos pensando.
En el terreny polític, els socis d'investidura de Salvador Illa i la resta dels partits de l'oposició intensifiquen la pressió perquè el president de la Generalitat suspengui el seu viatge oficial a Mèxic i torni a Catalunya per gestionar aquesta crisi de la pesta porcina. Parlament, Marta Corbalà, bona tarda. Hola, bona tarda. Junts per Catalunya intentarà forçar que s'inclogui la compareixença del president en la sessió plenària que comença demà i acaba divendres. Salvador Vergés és el portaveu de Junts.
Resulta que tenim l'exèrcit espanyol a Catalunya i el president de la Generalitat a Mèxic. Els socis d'investidura d'Illa també han demanat que el president torni de Mèxic. Sentim la portaveu d'Esquerra, Esther Capella, i la dels comuns, Jessica Albiach. Si estem davant d'una situació d'emergència no en tenim aquesta posició intermitja i, per tant, han arribat mitjans com l'exèrcit abans que el president de la Generalitat
Jo crec que estem en una situació de crisi i si jo fos el president de la Generalitat a mi m'agradaria estar a Catalunya. El portaveu del PP, Juan Fernández, també ha demanat que ella torni a Catalunya. Davant d'una crisi majúscula no podem tenir un president minúscul. Esquerra també ha reclamat que comparegui al Parlament la consellera d'Interior, Núria Parlón, per la mobilització de l'exèrcit a Catalunya arran de la pesta porcina.
Més notícies, Alex Giralrobert. Vladimir Putin alerta els europeus que, si vol en guerra, Rússia està preparada. El president Rus ho ha dit en declaracions als periodistes abans de la reunió amb els emisaris dels Estats Units a Moscou per tractar el pla de pau a Ucraïna. Putin s'ha referit així als canvis que Zelensky i els governs europeus han forçat en el text, que avui li exposaran Steve Witkoff i el gendre de Trump, Jared Kushner.
I el sistema Verifacto no entrarà en vigor l'1 de gener. I Zenda ajornen l'entrada en vigor d'aquest sistema de facturació electrònica en temps real i dona un any més perquè els negocis s'hi adaptin. Els autònoms i les petites i mitjanes empreses estan satisfets. Sentim Cristina Pérez, la presidenta de l'associació ATA Catalunya.
És una petició que portàvem fent des del mes d'octubre i fins al dia d'avui estàvem pendents que el govern tirés enrere. Hi ha prou traves tenim i prou càrregues tenim els autònoms com per començar l'any amb una més, amb aquest nou sistema de facturació.
Puja a 230 el nombre de morts per l'Adana de l'any passat al país valencià. El llistat de víctimes s'hi afegeix un veí de 74 anys de catarroja que va morir en un hospital de València el 3 de novembre, 5 dies després dels aiguats. Segons l'informe forense, que s'ha entregat a la jutgessa de l'Adana, va acabar morint arran de la riuada.
Barcelona es convertirà en el punt de trobada mundial per 150 traductors i professionals del sector d'aquí un any. L'Institut Ramon Llull està preparant el primer fòrum internacional de traductors de la literatura catalana d'altres llengües per projectar-la arreu del món. Enviat especial a Guadalajara, Mèxic. Albert Prat, bona tarda.
Què tal? Bona tarda. Sí, aquest fòrum ha de servir de parador perquè cada vegada més autors catalans es tradueixin a altres llengües, com ha passat amb les obres d'Irene Solà, Montserrat Roig o Víctor Català, que s'han fet un lloc a l'univers literari internacional. S'intercanviaran mètodes de treball entre traductors, reflexionaran sobre com fer servir la intel·ligència artificial i, en definitiva, com ha dit el president Salvador Illa, el fòrum ha de servir per projectar els professionals del sector. La primera vegada que es fa, es farà a Barcelona, és un reconeixement a la feina dels traductors i és també una empenta
a la traducció de la literatura catalana perquè sigui més coneguda i perquè arribi a indrets que ara no arriben. La primera edició d'aquest fòrum se celebrarà del 23 al 26 de novembre de l'any que ve. Albert Prat, Catalunya, Ràdio Guadalajara.
Esports, Sònia Oleart. El Barça rep a les 9 del vespre l'Atlètic de Madrid amb partit avançat de la dinovena jornada de Lliga. Frenkie de Jong amb un procés febril és baixa. Una absència que s'assuma a la dara Ujo amb permís del club. Recordem que, com sempre, podeu sentir la prèvia del partit i la transmissió amb la TDT de Catalunya.
Aitana, bon matí, estarà uns cinc mesos de baixa per la fractura del Perone a la cama esquerra. La jugadora del Barça ha passat aquest migdia per quiròfan. En embola, el Granollers rep a tres quarts de nou del vespre el Mineur Baia Maret de Romania amb l'objectiu de classificar-se per a la segona ronda de la Lliga Europea. En Waterpolo, a la Champions masculina, l'Atlètic Barceloneta juga a la piscina del Marsella, on pot certificar també l'accés a la segona ronda.
I al Mundial Femení de Futbol Sala de les Filipines, el Brasil serà el rival de la selecció espanyola a les semifinals de divendres. El combinat brasiler s'ha imposat per 6 a 1 al Japó als quarts de final. Fins aquí les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bona tarda, us informo a Mariona Salles Vilanova.
El Centre d'Estudis Sant Justencs ofereix la Conferència de l'Arquitectura del Gualdin fa 50 anys a la Sala del Cinquantenari de l'Ateneu el 3 de desembre a dos quarts de set de la tarda. L'acte repassarà la trajectòria de l'edifici més singular de Sant Just en el marc del seu cinquantenari. La sessió anirà a càrrec de Francesc Montaní i Campreciós, arquitecte santjustenc i un dels habitants de la primera etapa del Gualdin, que portarà una mirada professional i personal sobre el procés de concepció i construcció d'aquest emblemàtic projecte.
I encara en cultura, l'Ateneu de Sant Just acollirà el 5 de desembre a dos quarts de vuit del vespre l'activitat Art, fruita i vi a la sala del cinquantenari. La proposta combina tasts de sabors naturals i expressió pictòrica per explorar com la fruita ha estat representada al llarg de la història de l'art. L'experiència convida el públic a pintar les sensacions que sorgeixin durant el tast en una trobada que uneix gust, mirada i creativitat.
L'activitat és oberta a totes les persones interessades amb inscripció prèvia i un preu general de 10 euros. L'organització és a càrrec d'Artaneu i col·labora al celler de Can Mata. I pel que fa a societat, l'entitat Sant Justenca Trail Barcelona ha posat en marxa una nova iniciativa solidària amb motiu de la Marató de TV3, dedicada en guanya a la recerca contra el càncer.
Sota el lema, si tu avances, la recerca progressa, el repte a quilòmetres solidaris convida la ciutadania a sumar quilòmetres fent esport a canvi d'una donació. L'objectiu és doble, recaptar fons i promoure l'activitat física com a eina de prevenció. La campanya, que va començar divendres passat i estar activa fins al 14 de desembre, dia de la Marató, està oberta a tothom, sense límits d'edat, nivell esportiu o ubicació geogràfica.
De fet, els organitzadors Cristina Sánchez i David Buenacassa han destacat que ja compten amb participants de Tenerife Madrid i Igualada. Podeu escoltar l'entrevista completa al podcast que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern. I això ha estat tot. Tornem amb més informació als butlletins horaris i a l'informatiu complet. Fins ara.
Fins demà!
Bona nit.
Fins demà! Fins demà! Fins demà!
El refugi amb Jaume Elias.
Molt bona tarda a tothom, són les 5 i 10 minuts i comencen les tardes de Ràdio d'Esvern. Jo sóc el Jaume Lies i us dono la benvinguda al Refugi. Doncs benvinguts al programa del dimarts, que sempre són els més aixerits amb els nostres col·laboradors més gambarrets, però bé, ens deixem de ratllos i descobrim el menú del dia. Anem amb el sumari.
Començarem com sempre amb el Zoom informatiu on repassarem breument el més destacat de la jornada. Tot seguit presentarem la cançó i l'efemèride del dia i a dos quarts de sis donarem el dret de sortida a les seccions d'avui.
Iniciarem xerrant amb el Ton Gasull, del Club Literari de Sant Just. Seguidament, Mare meva, quin xou, amb tota l'actualitat teatral. I posarem fi amb Cultura al dia. Amb la Sara Vitó ens repassarem la pel·lícula Campeones. Doncs ara sí, fetes les presentacions, comencem amb les notícies. Comencem amb Zoom informatiu.
Gir de discurs de Pedro Sánchez per intentar recompondre la crisi amb Junts. En entrevistes a RAC1 i RTVE, el president del govern ha assumit els incompliments i els retards que denuncia el partit de Carles Puigdemont. En resposta, el govern espanyol aprovarà aquest dimarts un decret llei que inclou algunes mesures que Junts reclamava.
Sumo esos incumplimientos, lo estoy diciendo, y también mi voluntad de cumplir con ellos. Por eso, por ejemplo, hoy en el Consejo de Ministros vamos a aprobar un real decreto ley con algunas medidas que ya nos había propuesto Junts per Catalunya hace meses.
El decret inclourà més flexibilitat local perquè ajuntaments i diputacions puguin intervenir en projectes sostenibles com l'habitatge o en la gestió de l'aigua. També recollirà l'ampliació de terminis fiscals i l'impuls a la digitalització de la facturació empresarial.
de la patronal. També ha avançat un futur decret per crear una partida d'ajudes a propietaris davant d'impagaments en lloguers a joves o famílies vulnerables. Pedro Sánchez ha reconegut la gravetat de la crisi però assegura que vol esgotar la legislatura i que treballa per reprendre el diàleg amb Junts. També ha confirmat que el govern presentarà
un nou model de finançament autonòmic amb més recursos i reconeixement de singularitats, especialment la de Catalunya. Pel que fa a la possibilitat que Catalunya recapti els seus impostos, admet que és un repte tècnic i difícil, però manté el seu compromís amb Esquerra Republicana. Tot i no tenia encara data per veure's en Puigdemont,
Sánchez diu que no hi té cap inconvenient i defensa que la llei de l'amnistia ja ha estat avalada per diverses instàncies. Finalment ha retret al Partit Popular el canvi de to sobre l'amnistia, però ha assegurat que una aproximació entre el Popular i Junts seria un signe que la mesura s'ha consolidat.
En les mateixes entrevistes també ha parlat dels casos de corrupció que envolten el seu partit. Pedro Sánchez ha respost per primera vegada a les acusacions de José Luis Ábalos, que el va incriminar en una trama de corrupció en el rescat d'Eire Europa. El president espanyol ha estat contundent. L'escoltem.
Ni el gobierno ni el Partido Socialista van a aceptar, ni en el caso de organizaciones, como es el caso del Partido Popular, ni de personas, ni chantajes, ni amenazas. En que todo lo que se está diciendo por parte de José Luis Ábalos es mentira.
Preguntat sobre com és possible que no conegués el que feia el seu antic col·laborador, Sánchez ha admès que malgrat la confiança política que li tenia, personalment era un gran desconegut, ha dit. També ha rebutjat les comparacions amb el cas Bárcenas i Mariano Rajoy, assegurant que ell sí que ha assumit responsabilitats, apartant persones implicades i que no hi ha cap indici de finançament irregular al seu partit, el Partit Socialista Obrer Espanyol.
Segueix actiu el dispositiu per contenir el brot de pesta pur sinàfricana detectat a Cerdanyola del Vallès. Veterinaris de la Unió Europea i efectius de l'exèrcit s'han sumat al desplegament de cossos de seguretat per delimitar la zona i evitar l'expansió del virus, mentre ja s'han registrat 9 casos positius amb porc sanglars, tots ells en el radi de Cerdanyola del Vallès.
Fins ara no hi ha casos en granges ni en animals de producció i les autoritats asseguren que el consum de porc és segur. El brot ha provocat una caiguda del preu del porc en Mercolleida fins al 17%, especialment en garrins i porcs d'engreix.
L'objectiu del Ministeri d'Agricultura és controlar el focus per poder reobrir els mercats d'exportació amb mesures de regionalització aplicades per països com Xina. Japó ha tancat temporalment les importacions de porc espanyol, afectant el 13% de les exportacions. El sector i l'executiu mantenen un diàleg constant per minimitzar l'impacte econòmic i garantir la seguretat sanitària.
El mes de novembre deixa un balanç laboral millor del previst, tot i la tradicional destrucció d'ocupació després de l'estiu. Aquest any la caiguda ha estat moderada. S'han perdut 14.300 llocs de treball, la meitat que l'any passat, mentre que l'atur baixa en 18.800 persones, amb descensos a tots els sectors i en 11 comunitats autònomes. L'hostaleria torna a marcar el ritme amb una pèrdua de 117.000 afiliats,
però l'impacte queda compensat pels 29.000 nous llocs d'educació i els 24.000 al comerç, impulsat també pel Black Friday. També creix la construcció, la indústria i els sectors de valor afegit, com informació i comunicacions. En total, la Seguretat Social registra 21,83 milions d'afiliats, màxim històric en un mes de novembre. Les dones concentren la major part de la caiguda d'ocupació, però són també les que més redueixen l'atur.
La Casa Reial ha assegurat que no considera ni necessari ni oportú el vídeo del rei emèrit Joan Carles dirigit als joves espanyols en què els demana fer costat al seu fill, a Felip VI. Us pido que apoyéis a mi hijo, el rey Felipe, en este duro trabajo que es unir a todos los españoles y que España siga siendo y jugando un papel tan relevante en el mundo. Gracias por escucharme. Un fuerte abrazo.
L'enregistrament d'un minut i mig ha circulat per la xarxa sense que el Palau de la Zarzuela en tingués coneixement, tot i que la seva autenticitat ha estat confirmada per fons pròximes al rei Emèrit. En el vídeo, Joan Carles reivindica la transició exemplar i el paper de la monarquia per unir a Espanya i connectar el país amb el món. La difusió concedeix amb la proximitat de la publicació d'Espanya del seu llibre de memòries, anomenat «Reconciliación».
El president del govern, Pedro Sánchez, ha manifestat que comparteix la valoració de la Casa Reial sobre el vídeo, és a dir, que el considera inoportú i inadequat. Ara, a les informacions de Sant Just, passem als titulars municipals.
Els 50 anys d'història del Walden des de la perspectiva arquitectònica. Conferència a l'Ateneu. L'arquitecte Francesc Montaner repassa el procés de construcció i la singularitat de l'edifici en una sessió organitzada pel Centre d'Estudis Sant Justencs.
Art Aneu impulsa una proposta que uneix tast i pintura per reimprentar la fruita en l'art. La sessió convida el públic a expressar amb vi, sabors naturals i pintura les sensacions que la fruita ha inspirat al llarg de la història artística.
Un fantasma recorre a Europa a una nova conferència de l'auge amb l'antropòleg Manuel Delgado. El ponent analitzarà l'auge dels moviments d'extrema dreta en una sessió el 4 de desembre a l'Auditori de la Mallola. I ara toca ritme, ara toquen els esports.
Hei! Hei!
Avui a les 9 de la nit el Barça rep l'Atlético de Madrid a l'Spotify Camp Nou en un del clau de Lliga i en la primera gran nit al nou estadi. L'equip de Hansi Flick busca una victòria que el consiluïdi com a líder, deixi els Matalassés a 6 punts i augmenti la pressió sobre el Real Madrid.
Els blauglanes arriben amb baixes importants, però amb Pedri i Rafinha recuperats, mentre que l'Atlètic, en plena ratxa de set victòries seguides, viatja a moblar Koke i Julián com a referents. Els últims enfrontaments entre amb dos equips han estat plens d'emoció i gols fins al final, com el 4-4 de Copa o el 2-4 a Madrid la passada temporada. El Barça vol mantenir la seva fortalesa a casa i reforçar el lideratge en un partit que promet intensitat i espectacle.
I en poc més d'una hora, dos quarts de set, la selecció espanyola afronta la tornada de la final de la Nations League contra Alemanya sense la seva estrella. Ahir tan a bon matí, lesionada del paroner en entrenament. Per cert, ahir tan a bon matí, la blaugrana ha passat per quiròfan aquest matí i estarà de baixa fins a cinc mesos. Greu lesió per la jugadora barcelonina.
és la tercera baixa important en menys d'un mes després que s'assumi a Padre Ijarro i a Salma Paralluelo. Malgrat el contratemps, la seleccionadora Sonia Bermúdez confia en les seves jugadores i aposta per controlar la possessió i els detalls de joc per superar a les germanes que van dominar l'anada a Kaiserslautern sense marcar gràcies a l'encert de Catacoll que va salvar a les espanyoles en nombroses ocasions. Espanya buscarà la revenja i revalidar el títol guanyat el 2024.
Gràcies.
I males notícies perquè Ronald Araujo ha demanat al Futbol Club Barcelona un temps indefinit per recuperar-se mentalment després d'un període de dificultats emocionals i la seva expulsió davant del Chelsea al central uruguaià, compromès amb la Crip, creu que així serà més honest amb ell mateix i amb el club. El Barça ha tancat files amb Araujo i li ha concedit aquest període de recuperació, oferint-li suport psicològic i emocional. El president Joan Laporta, el director Deco i Hansi Flick han reiterat el seu suport. Ara...
El càpita s'entrarà en superar l'ansietat i recuperar-se amb l'ajuda de la família, els agents i els companys de bastidor. Molts ànims!
I una ausència d'última hora serà la de Frenkie de Jong, que no podrà estar amb el Futbol Club Barcelona en aquest partit d'aquesta nit contra l'Atlètic de Madrid, una baixa important en la medular de l'equip de Hansi Flick. I ara sí, presentem la cançó del dia.
Avui us porto una de les cançons més representatives d'un dels grans grups de l'escena urbana catalana. Un grup que des del 2017 ha apropat l'Urban al català i ha trepassat fronteres amb un estil de música molt identificatiu. La cançó parla principalment de relacions amoroses i vincles emocionals dins del barri, mostrant les vivències dels joves i l'energia del dia a dia a la ciutat. Els artistes descriuen moments de romanticisme, atracció i passió juvenil, combinats amb referències
a la vida urbana, a la festa i a la complicitat amb els amics. També ens reflecteix les dificultats i els malentesos en les relacions, mostrant sentiments de manera directa i sincera. El grup que lidera la cançó és realment un grup d'amics i han aconseguit tenir una gran influència en l'escena catalana, convertint-se en un referent de la nova generació del panorama urbà. Com sempre, us deixo tres pistes perquè intenteu endevinar-la. La cançó va sortir l'abril del 2021,
forma part de l'àlbum Jet Lag. I com heu vist, el concepte de barri és molt important en aquesta cançó. Doncs avui jo crec que és prou fàcil, així que que soni, nens del barri de 31 fam.
que hi ha per poder fardar, ara que no tinc amb això llegendari, que analitza valor però el baixa fins a l'infern, i és que abans soc etern, mami, abans soc etern. Aquesta és la cançó que s'enamoren els nens del barri, nostres llegendari. És que abans soc etern, mami, abans soc etern, aquesta és la cançó que s'enamoren els nens del barri.
que és una play player i no té friends fiquits cada setmana quan em gento mals nens si tu ho entens jo no poso límits sempre ho fem intents pensava que erats bona però bé que vens a l'infern i què fem si tot lo nostre sempre és malament que tens tantes mentides com les veig al parlament sempre popin popin
Els tíos de culos, se riem a tens fars sempre encara que no em posi flors. Mare meva, quin dilema quan vols que no em miri cos. El meu cor està débil i tu t'has quedat un troç. Canta'm i digam que sobre mi història. M'ha salgat la cap, em fa mal a la mama. Voy a morirme dentro del celo, pero si tu no estàs m'apago, siento que soy tuyo. Y a mi me ha cambiado, hace tiempo se ha notado, sí. Por eso voy a comprarte lo más fashion del mercado. Y tengo una niña catalana, ella es morana.
Bona nit.
Una nena catalana és el millor que hi ha per poder fardar. Ara que la tinc amb mi això en llegendari, que la dissa valor però el baixa fins a l'infern, i és que abans soc atent, mami, abans soc atent. Aquesta és la cançó en què s'enamoren els nens del barri, els nostres llegendaris. És que abans soc atent, mami, abans soc atent, aquesta és la cançó en què s'enamoren els nens del barri.
¿Qué no daría yo? Pa' probar esa nena que me lleva loco Que la espera, desespera, eso ya lo sé yo Porque siempre que la veo me dicen no, no, no Sé que no es un error, pero qué confusión Edivina comedia en nuestra relación Con carota en la barquita tomándome un ron Voy directo desde cielos al infierno solo en un momento Perdona si no soy decreto Las palabras se las lleva el viento Me pierdo jugando en su papel y por eso somos eternos
i ara digue'm què faig sense tu. Vans flotàvem per les prades i ara m'úsqueteu si vaig brincar perquè a la xòria amb mi no veu un futur. Vull tornar a fer-te ganxet, vull tornar a ser un d'altres, t'he comprat una masia perquè tu no ets com les altres.
I ara diga'ma què faig sense tu I la nena catalana m'ha deixat o mos dirat I ara diga'ma què faig sense tu
Doncs una gran cançó dels 31 fam, que de veritat són un grup molt especial i realment generacional, perquè ens han portat un estil diferent a la música catalana. Ara sí, repassem a l'efemèride del dia.
Avui, 2 de desembre, celebrem el Dia Internacional per l'abolició de l'esclavitud. Fa anys, la societat va superar una forma brutal d'opressió en què homes, dones i infants eren tractats com a propietats i privats de llibertat. La lluita va ser llarga i dolorosa i encara avui recordem amb respecte les generacions que van patir aquesta injustícia. Però...
Si bé vam superar aquesta esclavitud tradicional, sembla que avui ens trobem atrapats en una altra forma de servitud, més subtil però igualment opressora. Vivim en un món on la majoria de nosaltres estem sotmesos a condicions laborals precàries i treballant moltes hores per un sou que no sempre arriba per cobrir totes les necessitats bàsiques.
La vida moderna en molts casos es redueix a un cicle circular que gairebé no ens permet ni respirar. Treballar i pagar factures, treballar i pagar factures, treballar i pagar factures. El menjar, la hipoteca, el lloguer, la llum, el gas, l'aigua, factures que ens escanyen mentre intentem sobreviure, més a més amb l'angoixa que el nostre sou precari ens arribi per tot.
Aquesta nova esclavitud es disfressa en paraules com estabilitat laboral o responsabilitat professional, però en realitat moltes persones viuen atrapades en una roda que sembla infinita. Els salaris no creixen al ritme que ho fan els preus i la nostra llibertat es veu limitada, perseguida i maltractada per la necessitat de sobreviure dins d'un sistema que prioritza la productivitat i el benefici milionari d'una petita èlit social per sobre del benestar de la majoria de la població.
És cert que ja no portem cadenes físiques, però molts de nosaltres carreguem cadenes invisibles que ens impedeixen viure plenament i ens enllunyen de la vida real, de passar temps amb els nostres estimats, d'anar a la platja o de la muntanya, o simplement de gaudir del no fer res. És com si haguéssim canviat una forma de servitud per una altra, més sofisticada, però també molt dolorosa. Avui és un bon dia per reflexionar sobre això.
per recordar que la llibertat no només és no ser propietat d'algú, sinó que també és tenir el control sobre la nostra pròpia vida. Poder veure allò com vas néixer, escollir com i amb qui tenir dret a desconnectar i a tenir temps de qualitat, sense haver de sacrificar la nostra salut, la nostra felicitat o la nostra dignitat només per haver de sobreviure.
I ara fem una petita pausa publicitària i arrenquem amb les seccions d'avui. Això és un autobús, tu. Això és un autobús. Sí, home. I tant. Això és un blues, tio. Com que un blues? Sí, just blues. Just blues. Ah, just blues. Perfecte. Si t'agrada el blues, tots els dimarts de 9 a 10.
Aquest dimarts, a les 10 del vespre, la música coral més de mil anys d'història. Un programa realitzat i presentat per Pep Quintana. I ara sí, arrenquem les seccions del programa i comencem entrevistant i xerrant amb el Ton Gasull, membre del Club Literari de Sant Just.
Bona tarda, Ton, com estàs? Hola, bona tarda. Molt content de tornar-te tan aquí, que et vam tenir fa dos mesos, una cosa així, no? Sí, sí, sí. Com a mínim un mes i mig. Sí, sí, sí, ara feia temps. Doncs comencem repassant una miqueta les novetats del Club Literari, perquè ja m'has comentat una miqueta que ara esteu llegint un nou lliure, eh? Sí, ara el Club Literari, com tots sabeu, organitza diverses activitats al voltant del món de la literatura...
i una de les activitats que fa són els clubs de lectura. Tenim dos clubs de lectura, un de ficció i un de novel·la gràfica. Avui comentarem temes al voltant del club de ficció. Al club de ficció, en aquest moment estem llegint un llibre que té per títol Pipes de l'Esther L. Calderón.
I aquest llibre el discutirem el dimarts de la setmana que ve, perquè nosaltres ens trobem el primer dimarts de cada mes, però concretament aquest mes no ha estat possible, llavors serà el dimarts de la setmana que ve. Perfecte. Enraonar del llibre, som unes 20-25 persones que parlem del llibre.
Molt bé, i per tant, l'heu de llegir abans, no? Sí, la nostra dinàmica és, el dia que ens trobem, debatem sobre el llibre, aquí, com pots suposar, hi ha punts de vista diferents, sensibilitats, gent que fa una lectura més emocional, més històrica, més transcendent...
I llavors queda la riquesa de trobar-nos un grup de gent molt diferent en raonar d'un llibre perquè et permet veure moltes cares del mateix llibre. I aquest llibre, Pipes, has dit que és un llibre de ficció, però fes-nos una sinopsi. Sí, és un llibre d'interficció i...
I també hi ha qüestions d'informació d'assaig sociològic. Ve a ser el relat d'un grup de joves que tornen a un poble de la perifèria de Sant Ander,
i expliquen les seves vivències al voltant dels anys 90. Llavors té un llibre generacional que ve a explicar a aquesta generació que ja seria la tercera generació. Els anys 80 hi va haver la immigració dels pobles agrícoles cap a la ciutat,
Aquestes persones van tindre els fills i en raonar aquesta tercera generació que són els fills ja d'una classe mitja i el que vull dir implica tota aquesta generació reptes que tenen a nivell social.
Per tant, els fills tornen al poble, eh? Sí, tornen al poble i aquest tornar té a veure amb recordar tots els anys de la colla, tots els anys de la trobada, tots els anys precisament que s'assentaven en un banc i menjaven pipes.
Per això té el nom de Pipes B, aquest fet de les trobades d'aquest grup, que posteriorment cada un d'ells ha tingut un desenvolupament professional i social divers.
Clar, potser és una mica el que passa a la realitat dels pobles, que molts cops tornen tots els fills d'aquells que eren del poble i que van fer una colla i realment recorden el seu passat. Llavors, és el primer text de ficció de l'autora, és un text... És el primer llibre que s'ajuda a l'autora. Sí, ella de fet és una professional del periodisme, però havia escrit relats curts, havia participat en...
amb altre tipus d'activitats, però no havia escrit concretament un relat llarg, que és aquest. Aquest és el primer, va sortir el gener d'aquest any, ha tingut molt bona acceptació i ara en aquest moment estem per la tercera edició. Molt bé, molt bé. I tu això te l'has acabat o no?
Com? Jo estic per la meitat, però m'agrada molt el que explica i també és molt innovador com ho explica. És un llibre que es construeix a partir de trossos de realitat i van anar construint el relat i el record d'aquest grup i aquesta situació concreta i aquesta època concreta d'Espanya.
una mica és l'època també de transició una miqueta però ja més tard ja cap als anys 90 per amunt va ser una època també que vam tenir també una mica l'epidèmia de la lluïna aquí a Espanya o això va ser abans? perdó, quina?
Una època amb l'epidèmia de l'aerobina, no?, que va haver aquí a Espanya. Sí, va haver tot aquell temps, però això va ser abans. Va ser una mica abans. Va ser, suposo, als anys 70, als anys 80. No, és la generació que va deixar als 90, doncs és una generació que ara té, doncs sí, té 25 i 35 anys. Bueno, 30-40. És aquest tipus de generació. Vale, vale. I el llibre és molt...
és molt enriquidor perquè et permet introduir en tota aquesta qüestió que la gent gran com nosaltres no ho hem viscut, en canvi la gent, les generacions més joves que ho hem viscut. Clar, clar, clar. I com seleccioneu el llibre que aneu a llegir? Com es fa aquesta selecció? Nosaltres, el CUP, el gestor del CUP, és a dir, aquí el monitor, per dir-ho d'alguna manera,
és l'Arnau cònsol de qual llibreter. Ell, al final de cada sessió, ens proposa 3-4 llibres i ens comenta els llibres i fa una
breu introducció del valor literari que tenen els llibres, i llavors entre nosaltres ens ho parlem i escollim el llibre. Molt bé, per tant és amb consens, eh? Sí, amb consens. Doncs clar, el que permet aquest sistema
des que llegim literatura molt actual. Normalment pel fet que ella a vegades ens porta, ens ha proposat algun cop, fins a algun llibre que sortiria al cap d'una setmana. Llavors, perquè és una de les finalitats del club,
és llegir literatura actual, llegir literatura molt diversa i que el club ens permeti ser lectors educats, lectors amb sensibilitat literària que podem llegir
text literaris de moltes formes, de molts tipus de rabat, i això és el que persegueix el cop. Això ens ho permet el fet de poder llegir literatura molt clara. Què vol dir ser un lector educat? Poder llegir de tot? Poder llegir de tot i també
entrar dins de les diferents capes que té un text, un text de ficció. Un text de ficció moltes vegades ens quedem simplement amb la història en si,
amb els personatges i amb les emocions i amb l'acceptació que ens fan els personatges, però clar, darrere d'aquest text que estem comentant hi ha moltíssimes decisions que ha pres el to. És a dir,
perquè aquest tema, la situació, en quin context, quin tipus de relat, quin tipus de llenguatge fa servir, és a dir, que hi ha moltes coses, com estructura el relat, perquè moltes de les novel·les actuals barregen diferents materials, és una mica poder entendre, és a dir,
anar més enllà de simplement dir si l'història m'agrada o no m'agrada que és una mica el que pretén el club i que amb aquesta discussió a part d'enraonar dels personatges i de la història també s'entra per exemple amb el tipus registres de llenguatge que fa servir la complexitat de les frases
el ritme que té el text és tota aquesta qüestió que és aprofundir en moltes capes perquè l'autor ha pres aquestes decisions aquest tipus de qüestions que el club intenta educar educar-nos com a actors que podem aprofundir més en el text
Sí, sí, clar, anar molt més enllà del text. Sí, aquest seria la qüestió d'anar més enllà del que és l'història humana, l'història emocional, anar més enllà. Molt bé, molt bé, molt bé. Sí, doncs, una gran feina. I t'anava a preguntar, doncs, bueno, preguntar, m'agradaria que fessis una valoració, ara que ja tens el llibre pràcticament acabat, ens el recomanaries, no ens el recomanaries?
Punts forts i punts dèbils. Per moltes qüestions, perquè és un llibre que està escrit d'una manera diferent del que seria un relat continuat. És com una amalgama de diferents materials, és un llenguatge molt directe i t'explica una història que t'atrapa des del primer moment.
Molt bé, doncs ens l'apuntem, clar que sí. A més, un llibre sempre és un bon regal per amics i disciples, per Nadal... Ara que ve Nadal, ve el rei, jo ho recomanaria a la gent. I a més a més, és un llibre molt proper perquè la història aquesta que tracta de...
Clar, que n'interpel·la una mica tot. D'aquest poble al voltant d'una ciutat industrial, d'una ciutat gran, pot ser qualsevol poble al voltant de Barcelona, Madrid, València, Sevilla. És a dir, d'alguna manera el que explica, d'aquesta colla de personatges, és un tema universal que la gent, el grup d'adolescents o de joves ho han viscut en qualsevol ciutat.
Clar, i tant. I esteu preparant alguna activitat o algunes coses noves en el Club Literari per aquests pròxims mesos? Sí, ara estem preparant de cara a l'any que ve. L'any que ve seguirem amb els dos clubs i també estem preparant una sèrie de tallers sobre escriure.
Ah, també ha d'escriure, eh? Sí, també. Dins del club literari, a part del club literari, seria la secció de la Taneu, que dona cobertura a totes les activitats literàries de la Taneu. Clar, perquè literari no és només llegir, sinó també... Escriure, llavors, ara, aquest any hem fet diverses presentacions, fem una presentació del llibre i si és un autor local al cap de...
de quatre o cinc setmanes ens tornem a trobar amb l'autor o amb l'autora i ja podem establir amb ella un diàleg molt més concret a partir de l'experiència de la lectura. Perquè clar, quan tu vas a la presentació d'un llibre, en general, no tens l'experiència, no l'has llegit.
vas a que t'expliquin o te'l presentin llavors a vegades és complicat o no tens material per poder tu plantejar preguntes al to més aviat és una activitat passiva en què tu reps informació
Clar, i també l'interessant és al final, no? Al final, que tu quan has llegit et queden molts dubtes, voldria saber molta més informació de les decisions que ha pres el lector o realment a vegades ens trobem que la interpretació
o les imatges que et genera o el record que et genera són nous i l'altor realment no havia quan va escriure el text pensat amb aquesta interpretació o amb aquesta emoció que el text genera això passa moltes vegades perquè un text l'altor una vegada posat a disposició dels lectors cada lector se'l fa seu i fa una interpretació diferent no en el sentit
general del text, però sí amb molts aspectes del text. Per tant, poder compartir lentament un cafè amb l'autor o amb l'autora et permet entendre molt més, que és el que comentava abans d'aquest propòsit.
o d'aquesta voluntat del club de generar lectors educats i que puguin entendre i copsar tota la complexitat que representa un text literari. Exacte. Per tant, aquestes trobades són prou sovins.
Sí, ara, per exemple, aquest tema el fem amb els autors locals. Clar, a més, a Sant Josep hi ha molt d'autor local, realment. Sí, aquest any hem presentat com a tres llibres d'autors locals. Era molt bé. I també presentem llibres a vegades d'autors que no siguin locals.
però amb el tema dels actors vocals, doncs és molt més fàcil assequible el fet que després et tornes a trobar perquè si és un autor que viu fora de Barcelona, doncs no és fàcil trobar. Tot i que, per exemple, amb alguns
clubs de lectura hem... hem invitat autors i alguns els hem fet per videoconferència. Molt bé, perquè també teniu associacions amb altres clubs de lectura. No, no, no teniu associacions. No treballeu amb altre club literari? No.
Nosaltres tenim el nostre club, el que sí que hi ha una relació directa amb el que fa la Taneu i amb les diferents activitats literàries. De cara a l'any que ve estem plantejant potser introduir una branca que no hem treballat fins ara, que és el tema de la policia. I llavors fer potser un taller...
O sigui, per novel·les policiaques. No, la poesia. Ah, poesia, hem dit policia. Sí, és clar, sí. Poesia, molt bé. Home, a Catalunya tenim grans poesies. Clar, llavors a Catalunya hi ha una riquesa ampla i de molta qualitat de poetes i d'obra literària amb poesia i és un punt pendent que tenim i que ja des del principi volíem tirar endavant.
i ara, de cada any que ve, ho farem. I molt brevament, això donarà a peu, millor, a un tercer cut de lectura que serà sobre textos poètics. Molt bé, genial, genial. I, Tona, et volia preguntar, quina és la salut del Club Literari ara mateix? És una salut bona? Es troba en un bon moment? Es troba en un bon moment.
El club literari, en aquest moment, deia que deu portar com 14 anys. Mira, molt bé. De 12 anys, vam començar amb l'Arnau, ara fa 15 o 14 anys, sempre ha estat a l'Ateneu, i en aquest moment és un club que hi participen entre 22 i 25 persones. Molt bé, molt bé. Que està molt, molt bé, i de poca representa en si.
I t'ho portes des del principi. Jo porto des del principi. Sí, el vam... Amb l'Arnau i altres persones vam generar el nucli que avui dia portat aquí. I del club literari, diguéssim, el club literari és una evolució del club de lectura. Bé, és al cap d'uns anys, 4 anys...
ens hem d'anar a compte que es podrien organitzar més activitats literàries i el nucli era el club de lectura. I ara la tenia que fa moltes més activitats. Clar, perquè el club literari, pel que ens estàs explicant, es dona molt suport amb l'Arnau, que és Llell Vereta, ja has dit.
Sí, ell allò té, ell ens facilita autors, ens facilita contactes, però, per exemple, també... És puntal a l'associació. Clar. Llavors, per exemple, aquest any vam fer una... per la festa major de l'Ateneu, que té lloc el mes de maig, vam convocar un concurs de regats breus de...
només de 100 paraules i va ser un èxit tant per la participació, més de 40 autors hi van participar, com per la qualitat. És a dir, que contínuament ens estem plantejant com
ampliar les activitats literàries, que en el fons ha de ser una oferta cultural a la ciutadania de Sant Just. Totalment. Ara mateix amb les pantalles, les xarxes socials, tot això, sembla que la lectura entre els joves, sobretot, no té tant seguiment com potser n'hauria de tenir. Tu a què vincules això?
A veure... Creus que és una realitat? Cada cop els joves llegeixen menys o...? Si mirem... Clar, aquestes realitats és difícil de quantificar, però si tu mires el mercat del llibre en català i en espanyol en els últims anys, cada any creix. Si tu mires, per exemple...
quin format es degeix, es degeix fonamentalment paper. D'aquí a Espanya, format i reader, és a dir, aquests tablets, simplement pensats per llegir llibres, que és que és
Una tecnologia diferent del que és el tablet normal, que tu consultes les notícies o veus vídeos, és diferent, no he tingut èxit. I les llibreries estan aquí. A Barcelona, fa 10 anys enrere, al centre de Barcelona hi havia 3 llibreries, ara n'hi ha 5 o 6. Per tant, tu creus que una mica... Hi ha un... sí.
Aquesta, també, això que es diu molt, no? La gent ja no llegeix, ja no llegeix. Sí que llegeix perquè, si no, no es muntarien les llibreries que es munten i les dades que cada any dona el gremi són positives i de creixement i de més editorials. A més, en català, ja en els últims 15 anys,
Hi ha un allau de noves editores que editen temes molt diversos i que aquestes petites editores els ha permès especialitzar-se en novel·la policiaca, novel·la negra, novel·la històrica...
amb altres tipus de gèneres. Jo crec que s'està en un bon moment. I aquesta és la reflexió que em donen les dades. I també... No és objectiu. I després hi ha un altre fenomen que és que els adolescents fins a suposos...
17, 18 anys, llegeixen moltíssim. Si tu vas a les llibreries, per exemple, cada llibre té el mateix, un terç o potser quasi més del fons de llibres és de llibre infantil i juvenil. I a més, amb els llibres juvenils,
com que últimament editen les sagues, és a dir, que d'un personatge, d'una temàtica, o d'un món inventat, treuen 7 o 8 llibres, això fa que hi hagi molta lectura amb aquests llibres. Jo crec que, personalment, crec que el llibre no desapareixerà. Perquè aquest era el pronòstic que va bé.
I aquest fenomen del llibre en si també es dona en altres contextes, com als Estats Units. És a dir, l'e-reader no ha desplaçat el paper. Als Estats Units també últimament es tornen a obrir llibreries físiques que venen el llibre en paper. No, no, això és realment molt important perquè la lectura realment és que t'activa el cervell, no?, i te'l desenvolupa i és molt, molt important.
I és veritat que jo, per exemple, tu reconec, Ton, hauré de llegir més. Doncs ja, saps, passa de tant en tant, perquè el llibre té, i dius, Arnal, Arnal, a veure, jo et recomanaria el Pipes. Molt bé, doncs me l'apunto, de debò que me l'apunto, perquè lleixo molt al diari, però clar, llibre en si em falta una miqueta. Perquè és un llibre generacional i et donarà una visió molt àmplia de la situació. Genial.
I m'agradaria recuperar un tema que has dit, que és el de l'e-book, d'aquest format que és com similar a la tablet, que realment és el que tu deies, no? No ha acabat de triomfar aquí a casa nostra, perquè jo crec que ens agrada llegir en paper, perquè crec que és una sensació diferent. Jo, per exemple, a mi no m'agrada gens el de l'e-book, tampoc.
Però és que el llibuc quan va aparèixer igual fa 20 anys, les perspectives que es feien eren que realment ho desplaçaria perquè té moltes avantatges entre les coses. Tu pots subratllar, pots tirar endavant o endarrere, però la realitat
La realitat aquí, jo crec que hi ha molts països, és que no ha tirat endavant. Potser sí que hi ha un percentatge, no desconec les dades, però poc, un 10-15% de gent. Però la realitat és que cada dia hi ha més llibreries a Barcelona.
I lligaries diputades del paper. Va aparèixer com una revolució i realment al final ha quedat tan poca cosa. Al final la gent el té d'un llibre a la mà, el tocar, el anar a comprar, hi ha tota una relació que tu tens amb l'objecte físic que no té el tema electrònic. Totalment, totalment. Crec que és això que tu deies, no?
No és només llegir-lo, sinó el que tu deies, anar a buscar-lo, anar a comprar-lo, les olors... Amb el llibreter, comentar-ho amb l'altre, totes aquestes coses. Exacte, tenir-lo també, perquè les portades a vegades són maques i ens fa gràcia tenir-les. I hi ha l'acte que representa de socialització i de lleure, que és anar a una llibreria, mirar llibres i sortir amb un o dos llibres. Molt bé, doncs sí, tu...
totalment i llarga vida al llibre, perquè al final tant al llibre com a la ràdio també ens diuen el mateix, no? Acabaran morint, acabaran morint i realment, mira... Jo crec que... Això no va ser mai, eh? D'acord. Doncs, Toni, moltes gràcies per venir. Gràcies a vosaltres i fins a propere. Gràcies. Adeu.
Ara fem una petita pausa musical amb Cetangana. Nunca estoy. No me has llamado cuando se me han afuera y ni tan molesta todo lo que sé de ti es lo que sale en las redes y escribo tu nombre y otra vez vas a perder el avión.
Y otra vez soy una imbécila esperando a su hombre ¿Cómo quieres que te quiera si no estás aquí? ¿Cómo quieres que te quiera si no estás aquí?
¿Cómo quieres que te quiera si no estás aquí? Dime qué quieres hacer, solo sabes correr pa'lante, engañarme otra vez, no va a salvarte, estás enfermo de ti, cállate, esto no va a ninguna parte, estoy harta de hablar y de esperarte, y de mirar el móvil hasta tan tarde.
¿Cómo quieres que te quiera si no estás aquí? ¿Cómo quieres que te quiera si no estás aquí? Pienso con quién estás cuando no estás conmigo.
que se van volando, me quedo flaquita de esperarte tanto. ¿Cómo quieres que te quiera si no estás aquí? ¿Cómo quieres que te quiera si no estás aquí? ¿Cómo?
Catalunya Ràdio. Les notícies de les 6. Bona tarda, els informa Manel Elias. El govern espanyol intenta recuperar el suport de Junts amb un gir de discurs per seduir els de Carles Puigdemont. Fa pocs minuts, al ple del Senat, el ministre Fèlix Bolaños ha estès la mà als seus antics socis per impulsar reformes. Ho ha fet a preguntes del senador de Junts, Eduard Pujol.
El PSOE decía una cosa en Bruselas y otra diferente aquí. ¿Es esto lo que nos acaba de demostrar? Ustedes son valientes en Suiza y auténticos chais, como nos acaba de demostrar daban la estatut fund cuando actúan como gobierno. Nos queda mucho por hacer, señoría, nos queda mucho por hacer. Y por eso les tendemos la mano para seguir trabajando juntos. Que en Cataluña se consolide definitivamente la convivencia.
Més notícies amb Txell Vallespí. El Tribunal Constitucional rebutja el recurs d'inconstitucionalitat contra la llei d'amnistia de la Comunitat de Madrid que al·legava que la norma perdona una dècada de procés. Amb els vots en contra dels magistrats del Bloc Conservador ha desestimat els arguments del govern madrileny, com també va fer abans amb els recursos dels governs d'Andalusia, Murcia, València, Castella i Lleó, tots governats pel Partit Popular. Fa cinc mesos el Constitucional va determinar que l'amnistia no està prohibida a la Constitució i persegueix una finalitat legítima.
I a les Illes, Vox tomba el sostre de despesa presentat pel govern del Partit Popular i es nega a pactar els pressupostos de l'any que ve. Sense majoria, l'executiu del PP obre la porta a prorrogar els comptes actuals en plena crisi amb els seus socis de l'extrema dreta. Palma, Bruno Fortea, bona tarda. Hola, bona tarda. Vox dona per trencada la confiança en el PP. La portaveu de l'extrema dreta, Manuela Canyades, acusa els populars d'incomplir els seus acords per retallar el català a l'escola o requalificar terrenys rústics per construir-hi pisos.
No tienen palabra, no saben cumplir, y que se creen que tienen mayoría absoluta y que los votos de Vox son gratis, y no lo son. Vox ha fet pinya amb l'oposició d'esquerres per rebutjar el sostre de despesa del govern. Un tràmit imprescindible per tenir pressupostos. Els socialistes demanen eleccions anticipades, però la presidenta de les Illes, la popular Marga Proens, ho ha descartat. Bruno Forte de Miras, Catalunya Ràdio, Palma.
Ja ha començat la reunió a Moscou entre el president rus Vladimir Putin, l'ambient especial de Trump, Steve Witkoff i el gendre del president Jared Kushner per parlar del pla de pau sobre Ucraïna. Poc abans de la reunió, el president rus ha advertit a Europa que si vol guerra, Rússia està a punt. No anem a la guerra amb Europa, ja ho he dit. Però si Europa vol lluitar contra nosaltres i comença la guerra, estem preparats ara mateix. És a dir, aquí no hi pot haver cap dubte.
Bona tarda. El col·lectiu ha demanat l'empara de la Casa de la No Discriminació de Girona amb una reclamació firmada per 80 persones i una quinzena d'entitats
I també presentaran la denúncia a la Generalitat. Un dels membres del col·lectiu, Aliu Dialo, ha demanat un compromís de l'Ajuntament i dels Manaies de Girona que coorganitzen la cavalcada i que es busqui altres solucions. Ens és igual amb qui omplin la carrossa. El que volem és que no pintin persones blanques fent-les passar per persones negres, que es pintin d'unicorns, que es pintin, que es maquin del que vulguin. És el que fan molts pobles de Catalunya.
La regidora de Participació i Atenció a la Ciutadania, Carol Vila, diu que estan treballant per aconseguir que no s'hagi de pintar ningú de negre. Maria Rovira, Catalunya Ràdio Girona.
Ha mort als 65 anys l'actor, cantant i comunicador Miquel Murga, que va ser col·laborador de Catalunya Ràdio, molt recordat també per la seva intervenció al programa de TV3, Tres Pics i Rapicó, amb el duet Guigi Murga al costat d'Antoni Bassas entre el 88 i el 1991.
Eh? Te perdoni, senyor Bassas, eh? Precisament veníem parlant de vostè. Bona nit, eh, amb el carrer. Bona nit. Estem molt contents que estigui bé. Li portàvem un regalet. El que passa és que no sabíem si regalar-li aquesta americana... o aquest encenedor. Em fa l'afecte que aquesta americana no és la seva talla. Vaja, no ho sé. I vostè no fuma, oi?
Morga va començar la seva carrera uns anys abans a mitjans de comunicació com Ràdio Sant Boi de Llobregat i també als escenaris amb la companyia Tuti Teatre. A més d'actor, va ser guionista, creador de formats televisius i veu radiofònica d'altres emissores catalanes com Com Ràdio, Ràdio Estel o Ràdio 4.
Esports, Ruth Vilar. El Barça rep a les 9, l'Atlètic de Madrid, en partit avançat de la dinovena jornada de Lliga. Frenkie de Jong, amb un procés febril, és baixa, una absència que se suma a la d'Araujo, amb permís del club. La mig campista del Barça, Aitana, bon matí, ha passat avui pel quiròfan, després de fracturar-se el peroner. La d'arriba s'estarà uns cinc mesos de baixa. Aitana ha explicat a través de les xarxes socials que feia un temps que se sentia que havia de posar fre a la seva activitat professional, però que no ho va fer, i la vida diu l'aturada de cop.
La selecció espanyola juga sense Aitana, la tornada de la final de la Lliga de les Nacions. El partit comença d'aquí a mitja hora, al Metropolitano de Madrid. A l'anada van empatar amb Alemanya a 0. A l'11 inicial hi ha 8 jugadores del Barça. En embola el Granollers rep a 3 quarts de 9 del vespre el minor baia Mare de Romania. Amb una victòria, els ballesans certificarien la seva presència a la fase principal de la Lliga Europea.
A la Champions masculina de Waterpol, l'Atlètic Barceloneta juga a la piscina del Marsella, on pot certificar també l'accés a la segona ronda. I al Mundial Femení de Futbol Sala, el Brasil serà el rival de la selecció espanyola a les semifinals de divendres. Fins aquí les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bona tarda, us informo a Mariona Salles Vilanova.
El Centre d'Estudis Sant Justencs ofereix la Conferència de l'Arquitectura del Gualdin fa 50 anys a la Sala del Cinquantenari de l'Ateneu el 3 de desembre a dos quarts de set de la tarda. L'acte repassarà la trajectòria de l'edifici més singular de Sant Just en el marc del seu cinquantenari. La sessió anirà a càrrec de Francesc Montaní i Campreciós, arquitecte santjustenc i un dels habitants de la primera etapa del Gualdin, que portarà una mirada professional i personal sobre el procés de concepció i construcció d'aquest emblemàtic projecte.
I encara en cultura, l'Ateneu de Sant Just acollirà el 5 de desembre a dos quarts de vuit del vespre l'activitat Art, fruita i vi a la sala del cinquantenari. La proposta combina tas de sabors naturals i expressió pictòrica per explorar com la fruita ha estat representada al llarg de la història de l'art.
L'experiència convida el públic a pintar les sensacions que sorgeixin durant el tast en una trobada que uneix gust, mirada i creativitat. L'activitat és oberta a totes les persones interessades amb inscripció prèvia i un preu general de 10 euros. L'organització és a càrrec d'Artaneu i col·labora al celler de Can Mata. I pel que fa a societat, l'entitat San Justin Catril Barcelona ha posat en marxa una nova iniciativa solidària amb motiu de la Marató de TV3, dedicada en guany a la recerca contra el càncer.
Sota el lema, si tu avances, la recerca progressa, el repte a quilòmetres solidaris convida la ciutadania a sumar quilòmetres fent esport a canvi d'una donació. L'objectiu és doble, recaptar fons i promoure l'activitat física com a eina de prevenció. La campanya, que va començar divendres passat i estar activa fins al 14 de desembre, dia de la Marató, està oberta a tothom, sense límits d'edat, nivell esportiu o ubicació geogràfica.
De fet, els organitzadors Cristina Sánchez i David Buenacassa han destacat que ja compten amb participants de Tenerife Madrid i Igualada. Podeu escoltar l'entrevista completa al podcast que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern. I això ha estat tot. Tornem amb més informació als butlletins horaris i a l'informatiu complet. Fins ara.
I ara comencem la segona hora del programa. Ara comencem, mare meva, Quin Show.
Doncs Carles, Javi, benvinguts de nou. Hola, què tal? Com esteu? Bona tarda. Ja tenim ganes de tornar-vos a tenir per aquí, eh? Cada setmana. A veure, ui, espera't que... Espera, no funciona el meu... Javi? Hola, hola. Ara, ara. Ara no parlava. No, no, no. Problemes tècnics. M'ha volgut silenciar. Molt bé, no, no, no, això mal, això mal, això mal. Mentides, mentides, mentides. Va, no, molt bé. Setmana entretinguda o què?
Sí, la veritat és que sí A veure, tampoc tant com la setmana passada La setmana passada va ser molt intensa Però sí, sí, sí
Molt bé, doncs comencem el programa i comencem per les reviews, perquè aquesta setmana passada vau anar a veure una obra bastant important. Oi, sí? I aquí, el Teatre Polo. Teatre Polo, eh? Sí, sí. Home, ja no anem a teatres més petits, ara anem a teatre gran, eh? Em puc mal acostumar a això. Sí. Teatre Polo per veure Tutsi al musical. Correcte, una adaptació del musical de Broadway que es va estrenar el 2018.
Molt bé. Que a la vegada és una adaptació de la pel·lícula del 82, si no m'equivoco. Sí, del 82. Del Dorsey, no, aquest és l'acta. Dustin Hoffman, és? Dustin Hoffman, correcte. Ara m'he tirat una mica un triple. Qui és Dorsey? Dorsey és el paper. O sigui, el paper, no. El personatge, vaja. Michael Dorsey. Michael Dorsey, és Dorsey dignoble. Sí. Va, expliqueu-nos una miqueta de què va aquest Tutsi. Doncs l'obra va sobre Michael Dorsey, que és un actor que és molt bo.
és tan tan bo que és molt problemàtic i ningú el vol i al final és un actor que no té feina i no té feina i llavors ajudant una amiga seva que és la Sandy a un paper que ella és molt dolenta molt dolenta se li acut la idea de dir ostres i si audiciono jo pel paper d'ella i es posa una perruca es posa un vestit es posa unes ulleres i va fer l'audició
I és que al principi no els agrada, però es diuen, ostres, és que és una dona que té molt bones idees, i l'agafen. I forta. I forta. I galenta. I l'agafen, i llavors es veu com en aquesta espiral de, vale, m'han agafat, m'estic fent famós, arrel d'una persona que no soc jo, m'estic...
I és com, vale, he de mantenir la mentida mentre vull mantenir l'èxit i l'amor d'aquesta persona. Clar, s'enamora d'una noia dins del musical que està fent. Exacte. I, clar, s'enamora d'ella mentre està en personatge femení. Exacte. Llavors ella el coneix com a personatge femení. Exacte.
Llavors, clar, hi ha una frase molt xula que li diu, és que t'has enamorat de dues mujeres i no queris dir a ninguna que no, que és la Dorothy Michaels, que és el seu alter ego femení i la noia de la qual s'ha enamorat. Ah, sí, sí, perquè has dit Michael, això està fatal. Per tant, és una obra que és el que deia, hi ha una obra de la pel·lícula, però també ve de Broadway. Broadway, Nova York, és com la meca del teatre i el musical, no? De fet, la trama del musical està ambientada a Broadway, o sigui, estan fent un musical a Broadway.
la pel·lícula que la vam veure com a referència vam sortir del teatre i vam dir anem a veure la pel·lícula perquè volem veure com han adaptat coses de la pel·li en el musical i realment hi ha moltes coses que han canviat o que han retocat o sigui la idea és la mateixa però no és tal qual no és agafar la pel·li directament i fer-la musical en el cas de la pel·lícula en comptes de ser un musical és l'agafant a una telenovel·la en Medicos, com és esto?
Com una espècie de mèdico de família, hospital central, com una espècie de hospital central. Sí, sí, hospital central, exacte, exacte. I llavors, i ja està, i l'amiga Sandy és diferent, hi ha uns lios diferents. Sí, hi ha uns diferents que per mi tenen potser més sentit a la pel·li que en el musical, però ara entrarem a l'esgrana una mica el musical, pas a pas. Anem a entrar en teca. A veure...
Teatre Apolo. 997 localitats, les vaig comptar. Va anar una per una, va dir. Un teatre molt gran, un teatre per fer una producció ambiciosa, un musical de Broadway, que al final... És veritat que, pel que he estat llegint, a Broadway tampoc va tenir un èxit superaclaparador a nivell de taquilla,
Sí que va tenir bones crítiques i després s'ha anat fent per diversos jocs, s'ha fet una gira a Itàlia, s'ha fet una gira per als Estats Units, però és veritat que va ser com un musical una mica així com subtil. Sí que el van nominar alguns premis, com es diuen els premis de teatre? Tonis? Els Tonis. Els Tonis? Els Tonis. El Toni. El Toni de tota la vida. I és de Catalunya, com es deia, en cadira. No, butaca! Butaca, això. Cadira!
Sí, butaca. Bueno, hi ha molts a Catalunya, però els butaca són un d'ells. Vale, vale, vale. Bueno, i això, llavors, vam anar allà, no?, doncs potser amb unes expectatives superaltes de veure un pedaço de producció de Broadway superimpressionant i és veritat que, doncs potser no estava a l'alçada de les nostres expectatives, anem a dir-ho així. I ara us analitzarem una mica els punts claus de coses que ens han semblat guais i coses que no ens han semblat tan guais. Sí.
I una cosa que vull remarcar, que es veia la bona complicitat que tenien entre l'Ivan Lavanda i el Ricky Mata, que fan de Michael Dorsey i Jeff, que és el company de pis, respectivament. Són com els millors amics. Sí, que viuen junts. He de dir que vam anar a veure-la el divendres 28.
per posar un context que a final cada representació és diferent ah sí, perquè algun actor canvia depenent, nosaltres vam veure dos covers perquè dos covers què vol dir? doncs que per exemple en aquest cas la Diana Roig és la titular que fa de l'interès roman que és la Juli la Juli és molt catalana no, la Juli la Juli és la Diana Roig i no hi era per malaltia, per responsabilitat o pel que sigui hi havia la seva cover que era la... la Mònica Solaun
Per tant, és la suplent, no?, el cover, podríem dir. Sí, sí, exacte. I a més, però tenen molts covers, o sigui, si tu mires a la fitxa artística de Tutsi, veuràs que tots fan de covers d'altres, inclús hi ha una que fa de swing, que vol dir que pot fer molts personatges. Sí, al final, el personatge del... És un paper que s'ha superinfavorurat, el paper del swing en el musical. Home, és una feinada, perquè t'has de prendre molts papers. T'has de prendre tot. I en qualsevol moment, pum, et toca aquest, saps? Sí, sí, sí.
Sí, és una gran feina De fet, quan vam anar a veure Six També vam pillar una swing Una super swing Una super swing Que són les que fan Bueno, Six és un musical Són sis personatges Les sis esposes d'Enric Vuitè I la super swing pot fer de les sis I nosaltres quan vam anar Justament vam pillar una super swing Fent una d'elles Una super swing Que fort I bueno Allà va ser on jo vaig descobrir El que volia dir Ser swing De fet Que no swinger Clar Que confonguem Públic de Sant Just No estem parlant del mateix No estem parlant del mateix
Alguns zoomers ens estarà escoltant Està molt bé Nosaltres ho acceptem tot Està molt bé La complicitat Entre els personatges del Jeff i del Michael Era molt guai De fet em va semblar molt més guai en el musical que a la peli A la peli el personatge del Jeff és una merda O sigui tal qual Em va semblar una merda I un homofob
I en el musical es nota que l'han adaptat al final de pelis del 82, i la relació és molt més guai. En canvi, per exemple, el personatge de la Sandy, que en el musical és com l'ex del Michael, i en la peli realment és amb la que s'enrotlla mentre està tenint la seva doble vida. O sigui, com a home s'enrotlla amb la Sandy i com a dona s'enrotlla amb la Julie, diguéssim.
I trobo que la pel·li està molt més ben trobada, aquesta relació. Que no és una cosa de la producció de l'Apollo, segurament és una cosa de Broadway, no? Però jo trobo que aquí no ho han jugat bé, perquè és un personatge que podria ser completament eliminat de l'obra i no passaria res. No, la veritat és que sí. Crec que, per exemple, ficant... Clar, jo no sé com es faria, però ficant el que passa a la pel·li, que és que la Sandy realment es torna a enrotllar, i llavors és mantenir la mentida que m'estic travestint...
he de mantenir la vida romàntica amb aquesta noia que l'estic prometent coses, mentre no vull estar amb ella perquè vull estar amb l'altra. Hi ha una voràgine molt més gran a la pel·li en aquest aspecte, perquè en el musical la Sandy simplement ve algun cop al pis i s'ha d'amagar perquè no vol que la descobreixi com a dona, però no hi ha com una pressió que no et pugui pillar perquè realment l'estàs enganyant d'alguna manera romàntica. No, és simplement l'engany que li has fet el paper. Exacte, exacte, exacte.
I anem al tema valoracions. A veure, més coses, més coses. Tenim més puntets. Exacte, més puntets. Un tema... El tema del dia. Del dia. L'escenografia estava feta amb ia. Ah, amb ia. Sí, cosa que és bastant terrible. Però què vol dir, a mi? La il·lustració... O sigui, bueno, jugant amb una espècie com d'avionbos, no? D'avionbos, rotatoris, que són com...
Triangles, diguem-ne, no? I cada part d'interior del triangle... Quan tu la gires crees un set diferent, no? Però aquests sets pintats, diguéssim, la il·lustració era clarament intel·ligència artificial, perquè hi havia lletres que no tenien sentit, hi havia objectes que desapareixen amb l'alfons... Vull dir, va haver un moment que estava amb el Javi Jo mirant i li vaig dir...
Però no són pantalles ni res, no? No, no, no. Són impressions fetes a mi. Hi ha una pantalla, sí. Que també utilitzaria, de fet. Ah, ja ho veig, ja ho veig. Ja ho veus, vale. És bastant terrible. Jo crec que a mi, com a mínim, potser hi ha gent que no se n'adona, però a mi em va treure del... A mi em va distreure bastant, també. Sí.
Clar, potser amb una producció tan gran, no?, amb l'Apolo. Clar. Ens esperes un decorat més escurrat. Home, és que... Vull dir, serà que no hi ha artistes que volen fer coses i que volen treballar perquè estiguem utilitzant la IA per fer aquestes megaproduccions de la Teatre Apolo i d'altres musicals, perquè és que...
Hi ha moltes coses fetes parir actualment. La cubana va fer promo a Mia. La cubana va fer promo a Mia. Ara mateix, Somrisas i Làgrimes té el cartell fet a Mia. Jerónimo Stilton. Life també té el cartell fet a Mia. I a més és un canteu, és que es veu clarament que és ia. Sí, crec que com a actor, com a col·lectiu d'artistes és com...
Ostres, a mi em xoc veure això en una... No sé, anem a fer una crida, no? Perquè no s'utilitzi la ia amb aquestes coses perquè al final els artistes perden la feina amb això. A veure, com a punt d'inici, com a tal, doncs mira, encara ho pots fer servir, però crec que com a resultat final... O si ets pobre, però en aquest cas no ho són. Però, per exemple, parlant de pobres...
A por les precàries? No, vam anar a veure... No es pot dir, de la companyia... No es pot saber? No, al revés, no es pot saber. De la companyia no es pot dir. Tinc un lío de nos. I elles, per exemple, tenien unes il·lustracions fetes a mà... Sí, superxules. Vull dir-te...
que potser el punt d'inici de totes aquestes il·lustracions era IA. No ho sabem ni no ho sabrem mai. Però com a mínim el resultat final no ho és. O sigui, és que no es van esforçar per dissimular l'IA, diguéssim. La cosa és que no va quedar un producte polit. I que ho veu notar. Jo vaig sentar i vaig dir, crec que és IA, però vaig dir, pas, no n'hi vaig donar. I llavors, al mateix moment, hi havia una escena. Allò és IA. És IA. I llavors sento, Javi,
Fixa't en els arbres i jo. No, no, i fixa't en els edificis. Sí, sí, sí. Personalment em va treure com molt del moment. Vaig pensar, ostres. Després, comparant també amb la pel·li, jo crec que la pel·li, no sé com ho aconsegueix, però aprofundeix molt més en la trama i en el...
i en els sentiments de cada personatge, i trobo que el musical s'ha quedat amb una espècie de... Superficial. Sí, més superficial, més comèdia bàsica, més hi-ha-ha, però no entrem tant en el tema. Vale. I crec que s'hagués pogut explotar molt més, perquè al final està fet molt en clau de comèdia i molt en clau de... Comèdia musical. Sí, comèdia musical. O sigui, saps els tèmics actors que fan com el doblatge, saps? Sí. No, però no podemos ir por aquí.
Com aquesta actuació que a mi a vegades em desconecta, saps, de la trama, perquè, bueno, sí, per l'algac està bé, però per la resta es perd. Però bueno, que és divertit, que si a algú li agrada molt tot, si ho volen anar a veure, que ens digui què li ha semblat.
O i tant. A mi, per exemple, també un punt fort que em va agradar va ser les coreografies. Crec que eren molt xules. O sigui, tot el cos de ball. No, no, em va agradar molt. Vaig pensar, quines bones idees. I vaig dir, ai, que xulo. O sigui, a mi em va agradar. Jo vaig sortir amb una d'això positiva.
Bueno, molt bé, doncs... Doncs, genial, i si voleu passem a la programació o ens quedem parlant una miqueta més de Tutsi? No sé, jo crec que no hem de parlar molt més de Tutsi, no? Que el públic, si vol que ho vagi a veure, que estan fins quan estan.
Estan fins al 11 de gener, al Teatre Apolo. M'aneu a veure... 11 de gener, encara tenim temps, eh? Si ho aneu a veure, envieu-nos un missatge. Oh, i tant. Arroba refugi 98.1. És mare meva punció? Arroba mare meva punció. I ens dieu què us ha semblat. Exacte, teniu entades des de 30 euros fins a 60. I fins a 60 euros a cost. Amb descomptes. Hi ha descomptes, cultura jove i totes aquestes. Ara hi havia Black Friday. Hi havia Black Friday fins...
Ahir. Sí, aquesta setmana hi ha hagut moltes obertes de teatre. Moltíssimes, moltíssimes. Bueno, això està bé, no? Sí, sí, sí. Molt bé, molt bé, però una pena que avui sigui dimarts i ja s'hagi acabat tot. No, i ahir era Blue Monday, d'aquí. Ja. Blue Monday, que és el dia més trist de l'any o alguna cosa així. Sí, però també fan les comptes ara. Ah, d'acord. Però com estàs trist, com... No, espera, és paga, paga. Ciber Monday. Ah, és veritat, és veritat, és veritat, és Ciber Monday, és Ciber Monday. Blue Monday és el gener? Sí, sí, sí. És com quan la cuesta d'enero. Sí, sí, sí. Ai, que cuesta, sí, que cuesta. Sí, que cuesta, sí, que cuesta, sí.
M'he confós, va, sí, Cyber Monday. Doncs això. Volem parlar de la programació. Anem a parlar de la programació, va. Sí, Aimi, mira, vull començar dient, parlant de Els Malvats, que és el Teatre Gaudí, que es va estrenar el 21 de novembre i estan fins al 14 de desembre.
És una comèdia, com ells diuen, no és simplement un homenatge a Hitchcock, sinó que és un plagio en tota regla. És una comèdia sobre espies, el prostitx Hitchcock. Sí, jo crec que pot pintar molt guai, la veritat. Per tant, en pla comèdia, eh? Una comèdia, una comèdia d'espionatges durant la Guerra Freda...
Sí, t'interessant, eh? T'interessant. El Gaudís, el de quatre bandes? Correcte. On vam anar a veure el Lisi? 227 localitats, si no m'equivoco. Bé, per mi eren 73. I les entrades les teniu per 22 euros amb opció a descomptes. O sigui que està molt bé. Anem al teatre. Fins al 14 de desembre. Vale.
però queda poquet, afanyen molt. Sí, la veritat és que sí. I parlant que s'afanyin, en aquest cas ho s'han d'afanyar una mica, perquè comença demà. Demà, 3 de desembre, fins al 31 de gener, al Teatre Montaner, teniu Assassinato para 2, que és una comèdia musical, en el pur estil també una mica de les comèdies i les películas de suspense. És un concert...
Musical, d'una hora i mitja, si no m'ho equivoco, que vaig veure abans. Molt bé, sí. Sí, sí, sí. Amb el Didac Flores. Sí, i el Miquel Herzog Jr. Correcte. A més que veig que són dos actors, però interpreten 13 personatges. Sí, sí, sí. Això diu. Són ells dos tocant el piano. I toquen el piano. Ara toco jo, ara toco tu. Una mica, suposo. I escenografia sense guia. Sí. I comèdia, ben pallasset, ben divertit.
Una pregunta, vosaltres heu fet algun cop això de fer de diversos personatges a la mateixa obra? Sí. I què tal és? Uf, depèn de l'obra. Jo no he tingut el plaer i crec que no el vull tenir de fer 13 personatges. Perquè deu ser heavy. Perquè deu ser heavy. Però sí que és cert que fas un recorregut actural molt diferent que quan el fas a una obra de teatre. Que sí que és com més una línia consecutiva, si no és com, bé, ara...
i has de tenir una agilitat mental molt més ràpida. Un canvi de xip molt instantàni, no? Sí, sí, sí, sí. Que és guai perquè dona molta versibilitat com a intèrpret al final.
Bueno, i et fa que sigui com potser l'experiència d'interpretar, menys monòtona, perquè al final no et cases només amb un personatge durant la funció. Exacte. Passes per diversos personatges. També deus tenir el teu preferit, no? Sí. Sí, normalment també és veritat, nosaltres quan ho hem fet en Maremea, per exemple, sempre hi ha com un principal i després tens alguns secundaris que apareixen. Llavors, òbviament el principal al final és el que té més pes i el que li fa més carinyo. Quan vam fer Maremea, quin talent. Sí, allà sí que vam fer molts personatges. Allà sí que vam fer molts personatges. Jo feia de 4 o 5, me t'acord. Sí.
El Carles sí que feia de dos. Jo feia de... Sí, feies de presentador. Si comptes la Coral, tres, crec. Tres? Ah, jo pensava que la Coral era amb dos. No, després feia de rapero.
Oh, és veritat. Rap en català, que no es veu cada dia. Rap en català, cert. I per últim, programació, el dia de Guatussi. No, el dia del Guatussi. El dia del Guatussi. Bueno, el dia del Guatussi, en castellà. Aquesta ens ha creat molt l'atenció perquè és una obra que dura molt. O sigui, es veu que... Vaig llegir les xifres literals, perquè no em vull inventar res, però...
Crec que era com... Una hora i quart la primera part, si no m'equivoco. Sí, com una hora i quart o una hora i mitja la primera part, 15 minuts, després una hora i vint també la segona part, 15 minuts i finalment una hora i cinc la tercera part. O sigui, més de tres hores i mitja.
No, no, molta estoneta que estàs allà veient El dia del Watusi, al Teatre Lliure, allà a Montjuïc. No he posat bé el link, no sé per què no surt. Sí, ells tampoc. Sí, bueno. No el puc obrir, però bueno. I aquests estan de... Bueno, van començar el 20 de novembre i acaben el 14 de desembre i bàsicament és un drama basat en la novel·la del dia del Watusi. Sí, sí.
que parla una mica sobre la Barcelona dels primers 30 anys d'aquest segle i una mica això... D'aquest segle? D'actual. Del segle passat, perdó. Sí, no, aquest segle no. Ben bé que aquest segle dels primers 30 anys encara no m'ha acabat. Del segle passat, del segle passat. I això, bueno, no ho sé, pinta interessant pel tema aquest de la deurada, no? O sigui, també se't pot fer una mica llarg, no?
Sí, bueno, crec que s'està posant com de moda, no, això ara? Vam fer l'herència, que eren com 6 hores. L'herència també, l'herència de 6 hores. Ostres. I es posa que potser també és una manera que el públic ja que paga una entrada, que al final són diners que potser molta gent no creu que és molt, però al final hi ha com tota una feina darrere.
Doncs mira, dius, pago, però vaig 4 hores al teatre. El preu tampoc és excessiu. No, no, no. De 14 a 32 euros. Està molt bé. Si agafes per 14 euros 3 hores i mitja de teatre, què més vols? I el lliure com és, com a teatre? El lliure és molt guai. És enorme. A Montjuïc, però a on? Davant l'Institut del Teatre. Ah, ok.
O sigui, sí, és que no sé molt bé com indicar-t'ho. És que allà a Montjuïc, quines referències hi ha, saps? És poble sec. Ah, no, sí, sé on és, sé on és. És poble sec, cap a dalt. Si puges des de Plaça Espanya, te'n vas cap a les fons de Montjuïc, després tires com cap a la dreta. Sí, sí, sí. Saps quina és, sé on és, sé on és? Esquerra, perdó, Esquerra. És com taronget, no? Per fora. Sí, sí, sí. Sí, sí, sí. I té vàries sales. Sí.
Jo només he anat una vegada, que vaig ser a veure Ifigènia. Ifigènia és el que era a dir. Que sortia la Daniela Fumado, la nostra companya. Exacte, fent de cor. I... Què feia de... L'Emma Vilarassau. Exacte. I el... Jordi?
No. Com es diu l'actor? No es diu Quim. Bé, ara no em sortirà. Un actor també català molt totxo, que també és pare d'una actriu catalana bastant famoseta. Bé, no sé perquè ara em surt Quim Masfarré, no és el Quim Masfarré, òbviament. No, ben bé que no. Però bé, sí, vam anar allà, al lliure. És l'única vegada que he trepitjat el lliure.
i sí, davant d'estar a l'Institut del Teatre llavors, bueno, to connectao al final suposo que sí doncs anem a arrencar amb l'última part del programa les novitats músiques de la setmana però també m'heu posat una cosa de cinema sí, però això és per la setmana que ve és que ho vaig dir, no vull perdre
La setmana que farem un especial sobre Wicked. Ah, sí, ja ho avancem. Serà un programa especial sobre Wicked. Wicked 2. No, Wicked tot. Ah, Wicked tot. Sí, Wicked 1, 2, musical de West End i musical de Madrid, tot. Ah, mira, ostres, perfecte. Serà un completo Wicked. Vale, perfecte. Sí, un completote. Llavors, va, novetats de la setmana, recomanacions musicals, què tenim?
A veure, jo he estat molta estona escoltant aquesta setmana. Em va sortir per TikTok fa dues setmanes la Pili. La Pili, per posar-vos en context, ara direu, qui és aquesta? Qui és la Pili? Vosaltres si recordareu, crec que era Factor X, com amb el donut...
Ah, ostres, sí. Pues la Pili. Eran Jirafa Rey i la Pili. Pues la Pili. Pues la Pili. La Pili. I ara... Han perdut el Jirafa Rey. Bueno, no, van acabar fatal. Van acabar molt bé. Van acabar fatal, eren sozins, crec. Sí, sí, sí, crec que sí. I van acabar fatal perquè segur que Jirafa Rey com que controlava tot el que feia, no sé si al final la Pili es va desmarcar. Ah, hasta aquí. Sí, sí, sí, sí. No, no, no.
i ara ha fet com un rebranding ara és morena ara és morena i ara fa música més així urbana fa cosa de molts mesos amb el Carles vam descobrir una cançó i era des de fa dues setmanes no em parava de sortir Punani Punani a TikTok i me l'has començat a sentir si us agrada el reggaeton un poquit antiguo Punani de Pili
De la Pili. Us agradarà, us encantarà. Molt bé, doncs bueno, avui ens acompanyarem amb Punani de la Pili, que potser te l'has dit una mica al Meme o no? No, la veritat és que... És que jo crec que és això, ha fet un rebranding molt interessant. Ara és com més sèria. A veure, la descobriré en directe, eh? Jo he de dir que l'escoltar la primera vegada en el cotxe venint cap aquí, que me l'ha posat el Javi. Vull dir que ara també quasi que la descobriré en directe, aquesta cançó. Bueno...
Doncs noi, si us sembla, ens acomiadem per aquí i res, a veure què tal punant i de la fili. Adeu! Adeu! Oye que mira, tu no aguantas mirar, dale camina, hoy no tengo piedad. Oye que mira, tu no aguantas mirar, yo no hago fila.
Bia. Tira que tira, pero paso y se me gira. Tira que tira, solo miro y se retira. Tira que tira, tú te mueres de la ira. Yo soy la nenica repartiendo cosas ricas. Tira que tira, pero paso y se me gira.
Baila en la disco fabuloso. Le saco brillo y lo dejo plendoroso. Juro que no muerdo, pero to' está venenoso. Lo muevo peligroso, lo muevo peligroso. Tengo todas las curvas y todas las rutas. Los que más asustan, más les va la jungla. Tú no me discutas, te saco la cuenta. Solo con la nalga estoy pagando la renta. Tira que tira, pero pa' si se
Fins demà!
Sí? La Camilla era la veïna. Em va venir un dia que passa troncó. Va ir-me a passat i pilla't un quinto. I al final la maca de roncos. Li vaig dir, Camilla, tia, ets la re hòstia. Em li ja sé qualsevol hora. I em va dir que no tinc curro, que no tinc pasta. Però jo mai li faig als meus socis. Camilla, podríem anar a dormir. Que potser ja no són hores. Un dimecres a la nit. Camilla,
S'arriba sempre amb molta pressa, a mi m'emporta amunt i avall. És una capsa de sorpreses, quan ella hi és ma no se sap. Quan es va mudar el meu barri, la greca va posar davant la música. Tot també s'arrisar i des del matí.
Més que jo, amb el seu sapam de porai. A mi m'agrada estar tranquil, però ja m'acaben galiant. Camila, podríem anar a dormir, que potser ja no són hores dimecres a la nit. Camila.
Fins demà!
A mi m'agrada estar tranquil, però ja m'acaba engadeant. Que anava loca, que anava loca, que la Camila sempre anava loca, que anava loca.
Sabies que al teu municipi tens el servei d'ambici? Bicicletes 100% elèctriques per connectar amb el transport públic i que el teu viatge sigui millor. Mou-te de manera sostenible pels 15 municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona. Per moure't bé, millor amb bici. Dóna't d'alta ara a ambici.cat. Nicotina, arsènic, cianur, poloni 210, neftalina, botà, quitrà. El fum del tabac perjudica també la salut dels qui no fumen.
Fem un entorn lliure de fum per a tothom. Doncs jo no separo la brossa. Em fa mandra. Tu sí? Esclar.
Marcel, cada cosa em toca, eh? Esclar. Reciclar és massa evident per no fer-ho. Envasos de cartró i paper, el contenidor blau o el covell del porta-porta. Generalitat de Catalunya, sempre endavant. I ara sí, comencem l'última secció del programa. Comencem Cultural Dia amb la Sara Vitor.
Bona tarda, Sara, què tal? Com estàs? Bona tarda, Jaume. Bé, una mica encostipada, la veritat. Ja he saltat una mica la veu, eh? Sí, sí. Tinc els mocs que, bueno... Això tothom, eh? Sí, sí. No ets la primera ni l'última que ho diu a la setmana, eh? Perquè hem de començar ja... I ja portes uns quants, no? Sí, sí, sí. Però bueno... Tu estàs bé, no? Sí, sí, sí. De moment no ets una víctima.
Bueno, jo és que no, trobo que no, per ara no m'estic salvant. Algum dia m'aixeco així amb mocs i tal, però bueno, se m'acaba passant, o sigui que mira. Molt bé, molt bé. Sí, sí, encara no m'ha tocat fer un programa així taponat, saps? M'esperem, m'esperem que tardien arribar. Home, esperem, perquè si ets tu el que porta el programa, doncs... Bueno, són coses que passen, no? Sí. Ens cuidarem, ens cuidarem, fem salut. Però bueno, va, Sara, avui... Introdueix-nos al tema d'avui, va. Vale, mira, avui vindrem a parlar d'una cosa que passa demà.
I és que demà, dia 3 de desembre, és el dia internacional de les persones amb discapacitat. Molt bé. Això ho vaig adjudicar les Nacions Unides el 1192. Així que demà, doncs, es celebra això. Una jornada important. Es recorda. Es commemora. Sí, es commemora, sí. Una jornada important. Potser l'efemèria de demà va sobre això, no ho sé. Sí, sí, sí. Ho tindrà a pensar. El Jaume del futur decidirà. Però bé, el dia mundial de les persones amb discapacitat, això què significa?
Bé, mira, sobretot jo al principi, per introduir molt el tema, volia parlar que actualment no es veu igual que fa uns anys, o sigui, ja hem dit que les Nacions Unides van decretar que aquest dia
Era el dia de les persones amb discapacitat el 1992, o sigui, ja fa diverses dècades. I al principi la discapacitat s'entenia només des d'un punt de vista mèdic, com si fos una malaltia, una limitació o un problema que s'havia de corregir. I amb el temps s'ha vist que és una mirada molt reduïda, molt injusta i bastant poc humana.
No, no, totalment. Clar, perquè al final, sempre amb aquests temes d'anomenar la gent amb discapacitat, sempre hi ha com un problema de terminologia que mai saps com dir-ho, no? Sí, sí, sí. Com s'hauria de dir?
Clar, jo fa uns anys o... Bueno, fa relativament poc, escoltava que es deia diversitat funcional. Sí, és veritat, és això, és això. Però fa poc vaig llegir al setembre o així que havien dit que millor... Que potser com que no s'entenia del tot bé o tal, però bueno, jo em segueixo referint a diversitat funcional, la veritat. Sí, sí, sí. Ho veig bastant més ètic.
Sí, exacte. M'ha agradat molt aquest ètic. Més ètic, més respectuós, al final. Jo crec que sí que diversitat funcional queda prou bé.
Sí, sí. Bé, és que molts experts i moltes entitats també defensen com que no és una limitació, sinó que el que limita és més la societat o l'entorn. Si l'entorn és accessible o la societat és inclusiva, si els drets de les persones exerceixen de manera correcta, doncs aquesta discapacitat deixa de ser un mur.
I les vides d'aquestes persones amb aquesta condició passa a ser una part més de la diversitat que té la nostra humanitat. Exacte, molt ben explicat és el que tu dius, que al final potser s'hi adaptés millor a l'entorn i la societat tingués una mirada més inclusiva, més oberta. Cada cop s'està intentant o s'està aconseguint. Després tenim un altre bàndol que sobretot cada cop intenta també com...
No sé com explicar-ho. A veure, que no està del tot d'acord o que prefereix una mirada més conservadora, però jo crec que a poc a poc s'està intentant aconseguir trencar aquesta barrera. Sí, sí, sí. No, la mirada una mica més darwinista, no? De procés de selecció i tot això, que bueno... Sí.
Va ser utilitzat pels nazis, amb això ja ho podem dir tot. Tampoc vull dir que Darwin fos nazi, perquè no és la realitat, sinó que va malinterpretar el seu missatge per fer un discurs d'odi. Però bé, ens estem enredant. Discapacitat. L'important és que hi ha discapacitat. Si som accessibles i som inclusius, és el que tu deies, deixa de ser una limitació i passa a ser una diversitat.
Exacte, sí, és sobretot la mirada social que nosaltres li donem, si els respectem del tot, si les oportunitats que ja li donen són les justes o les adequades, etc. I tractar-los com el que són, com una persona amb drets. Exacte, com tu i com jo, totalment. I no dir, ostres, és que li falta anar a cama, no sabrà fer això, mentida. Mentida, mentida. Potser us ha fet millor que jo.
Exacte, sí, sí. I és això, que la discapacitat forma part de la vida, de moltíssimes vides, no tan sols de les persones que tenen una condició com aquesta, sinó també de persones que o tenen algun familiar o algun conegut.
però que és això, que milions de persones conviuen amb això i que també són persones, com t'he dit abans, com tu i jo, que tenim somnis, relacions, rutines, etc. Són persones totalment normals.
I tant, i tant que sí, i tant que sí. Sí, vale. I normalment, perdona, eh? Ah, vale, perdona. És que he fet una petita pausa perquè estava pensant, però normalment són persones que, perquè han passat per això, no?, per ser diferents, normalment tenen una resistència mental i una fortalesa a vegades molt superior a la nostra.
No, sí, sí, talment. Perquè la meva veïna de baix, per exemple, no té mobilitat a les cames, i de veritat que d'on venia i fins on està ara, que ara, mira, amb la discapacitat que es va produir en cert moment de la seva vida, ha arribat a jugar als Jocs Olímpics. Ostres! Que hi ha històries de superació i que realment no són persones que diguin, ostres, però la meva vida s'ha acabat, és una merda, no? Al contrari, tot al contrari, sinó que es fan més fortes, no? I jo també és una forma de mirar la vida que també em vejo molt, no?
Sí, sí, o sigui, com tu has dit, són més fortes i jo crec que també tenen un punt més alt de sensibilitat. Jo, per exemple, els meus pares tenen amics que tenen un fill amb síndrome de Down i ho noto molt, això amb altres, bé, quan reunim els diversos amics, té un punt de sensibilitat bastant més alt que altres persones, sí, sí. No, no, sí, sí, totalment, totalment. I tot això de la discapacitat, amb què ho lliguem avui?
Avui la recomanació cultural és la pel·lícula de Campeones. És una pel·lícula que jo vaig veure, crec que quan es va estrenar, la vaig veure en família. Jo crec que és una pel·lícula també molt familiar, la veritat. I és molt divertida i molt emotiva. Jo me'n recordo del primer cop que la vaig veure, de fet crec que va ser al sofà de casa meva, i recordo que em vaig emocionar moltes ocasions, però que en comparació, la veritat és que vaig riure moltíssimes més. És una pel·lícula més de riure, la veritat.
No, i al final és el que dèiem, no? És una pel·lícula molt important, trobo, perquè aquí a Espanya almenys va ajudar molt a conscienciar la població. Exacte, sí, totalment. I un fet molt important que jo vull també comentar és que els actors...
són persones que tenen discapacitat de veritat. O sigui, no són els actors que estiguin actuant, sinó que són ells de veritat. Llavors, és un relat molt més realista i ho fa molt més natural.
i ens ajuda a conscienciar, com moltíssim més, que ara és més que un músic, és veritat, veure a persones amb aquesta diversitat funcional a les pantalles, però, clar, aquesta pel·lícula és del 2018, llavors, en aquella època, que no fa tant, però... És una realitat que, en productes culturals, en pel·lícules, en teatre, molts cops s'ha invisibilitzat aquest col·lectiu i, realment, les pel·lícules són un reflex de la nostra societat i que no estiguin aquestes persones vol dir que estem creant una imatge irreal.
Sí, sí, molt ben explicat, totalment. No, no, és que de veritat, ho tenia que apuntar, de fet, això. Però sí, sí. I bueno, us explico una mica, crec que gairebé tothom sabrà de què va aquesta pel·lícula, però per si no ho sabeu, no? És la història d'un entrenador de bàsquet, que és en Marco.
que per una sèrie de circumstàncies de la seva vida, tant personals com professionals, acaba fent treballs comunitaris. És molt còmic com li passa, és com que li passa tot de cop. Un dia l'acomiadant del treball el mateix dia, després va al bar, pren unes copes, es passa la tassa d'alcoholisme, insulta uns policies i acaba la presó, bàsicament.
I llavors, de primeres ja, com que la jutja li diu que ha de fer treballs comunitaris i li diu que li toca entrenar un equip de bàsquet, però és un equip de bàsquet diferent, no? I és això de persones amb la diversitat funcional aquesta.
I bé, l'entrenador té com un paper que podem veure a través d'ell com es comporten algunes persones quan no han tingut una relació abans amb persones amb aquesta diversitat, no?
Bueno, de fet, al principi, perdó per l'obra o la que diré ara, els diu que entrenarà un equip de subnormals i de mongolitos. O sigui, jo quan l'estava tornant a veure aquest cap de setmana vaig refrescar una mica i deia, ostres, que fort, eh? Clar, al principi és això que dèiem, no? Com no ha tractat amb gent així, té molts prejudicis.
Exacte, sí, sí, sí. Té moltíssims prejudicis i que sé que moltes vegades són inconscients, no?, també per al nostre voltant o el que sigui. De fet, al llarg de la pel·lícula es veu moltíssim en altres ocasions. De fet, hi ha un dels jugadors que té un treball on ja l'exploten moltíssim, o sigui, de fet, l'agafen perquè... Bueno, hi ha diversos treballs que agafen amb persones amb aquesta diversitat perquè els...
Són més barats, no? Sí, i els donen un ajut a algunes empreses, etc. I, bueno, li insulta davant de tots els companys, no li dona vacances, el fa fer hores extra, no el deixa en els partits, el fa doblar horaris i jornades, o sigui, molt heavy.
I a través de la pel·lícula també podem veure, sobretot amb aquest exemple, que és la societat que els limita, perquè aquest personatge té com totes les capacitats del món per poder fer
La feina, no? Exacte. I tot i així, doncs... Doncs es tracta diferent que altres persones. Exacte. I una cosa que jo crec que també és important en tractant persones com aquestes, és que quan tu comences a tractar persones com aquestes, et dones compte de les capacitats que tenen, no? I que molts cops fins que no tractes amb ells, no t'adones del capaços que són i que realment són persones com tu i jo, com ja hem dit.
I jo crec que és molt important que tots en algun punt de la nostra vida intentem apropar-nos a persones com aquesta o tractar amb persones com aquesta. Sí, sí. O si tenim algun veí o alguna persona mig coneguda, doncs parlar, apropar-nos, perquè realment ens poden ensenyar moltes coses. Sí, sí, és el que has dit abans, que ens donen una altra perspectiva de la vida i a la pel·lícula es veu moltíssim, la veritat. Cada cop que el Marco va com...
Parla sobretot amb el que porta l'associació d'aquest equip de basquet i va coneixent més la vida de cadascú, què li interessa, què fa, com porten el seu ritme de vida, etc. S'adona que estan molt qualificats, que s'ha equivocat totalment amb ells i és que aprèn moltíssim de tots aquests jugadors
I la situació el fa millorar molt com a persona nou. Veiem que al llarg de la pel·lícula els defensa en diverses ocasions. Hi ha un moment en què van a Cuenca a fer un partit de bàsquet i al tornar han d'anar en transport públic perquè és una associació i tampoc tenen un autocar que els porti fins allà.
I, bé, clar, són persones que estaven contents perquè acaben de guanyar el seu primer partit, i tothom els està llotjant, es queixen al conductor, i surt i els defensa, no?, perquè una de passatgera li diu, és que aquests nois no són normals, tal, i clar, ell surt i diu, a veure, però què significa normal, què tal?,
I és un moment en què veiem com que ja comença a canviar la seva mirada, no? Tot i així, sí que és veritat que de moment, com que... O sigui, ell el respecta, però no acaba d'integrar-ho tot, no? Dins, perquè després hi ha un moment que a mi em sembla molt tende, no? Ell té molts problemes amb la seva parella, perquè la seva parella vol tenir fills, i ell no vol, perquè té un trauma que ell no va tenir pare, el pare el va abandonar, llavors, doncs,
com que li crea bastant... Rebut. Sí, exacte. I en un moment que estan discutint sobre el tema, és en un partit, i llavors ell li diu, ostres, és que tu ja passes uns 40 anys, hi ha més possibilitats que passi alguna cosa. I llavors ella surt superenfadada i està ja un dels jugadors,
I li diu que ho entén, que ell no sap si voldria tenir un fill com ell, però sí que sap que voldria tenir un pare com el seu entrenador. Aquest moment a mi em va semblar molt tendre. Jo crec que és un moment en què el Marco fa un clic, també. Clar, clar, clar. També l'ajuda a ell, a la vida personal. I és això, no? Al final el que comentàvem, que aquestes persones t'enriqueixen.
Sí, totalment. I una altra cosa important que no m'he acabat de comentar és com l'esport ens ajuda també a la inclusió. Sí, sí. Crec que és molt important també que hi hagi... Bé, sobretot ho veiem molt en els esports, s'ha de dir que hi ha, per exemple, els Jocs Paralímpics o etcètera, que ajuden, no? Sobretot en la pel·lícula ens...
Es veu com passen de ser jugadors individuals a formar part d'un equip, s'entenen tots, en plan al principi és com que no s'ho prenen tan en sèrio perquè volen més un lloc en què poder expressar-se o no ser jutjats, etc. Relacionar-se amb persones que saben que no els diran res per tenir una diversitat funcional, etc.
I al final acaben sent com una petita família, i tots es recolzen, tots s'animen, i sí, aquí a l'esport és un espai molt d'inclusió i està molt ben reflectit, la veritat.
Sí, sí, al final l'esport, qualsevol, el futbol, el bàsquet, que en aquest cas era el bàsquet, però bé, futbol, bàsquet, handball, hockey, el que vulgueu. Però realment els esports tenen una capacitat per crear germenor, també per conviure amb gent diferent de tu. I jo crec que, a part de l'exercici físic, t'aporten moltes coses i és aquest sentiment de família que acabes generant amb els equips, no? Ja siguis una persona, doncs, és igual...
Siguis com sigui, jo crec que participar en un esport, estar involucrat en un esport, en un esport d'equip, t'aporta moltes coses positives a part de la vessant física d'aquest esport. Sí, sí, sí. Que, clar, al principi, doncs, el Marco no està molt familiaritzat, no? O sigui, amb ells, i comença a parlar-li, perquè ell era entrenador d'un equip més professional, llavors comença a...
El vocabulari que utilitzes és molt tècnic i no s'enteren de res, pobres. Perquè és això que al principi no ho tenien vist com un equip tan professional ells mateixos. Ells només buscaven aquest espai d'inclusió, on poguessin ser entesos, etc. I al final acaben aconseguint com les dues coses. I crec que també és molt important
perquè és això, la mirada d'aquesta pel·lícula no dona només a, ai, són compresos, no, dona la sensació també que són compresos i a més poden arribar a fer qualsevol cosa que es proposin, poden guanyar un partit de bàsquet, poden guanyar un campionat, que en aquest cas, pobrets, no? No guanyen, però perquè evidentment portava...
el Marco és un entrenador en tres mesos, tampoc es poden fer miracles si no coneixen res de bàsquet i de sobte han d'anar a guanyar la final amb l'equip que no ha perdut cap partit i a més se'ls veu que en comparació són molt grans, molt gegants. Molt físics, eh? Sí, sí, sí, total. Però sí, sí. I és això que crec que la mitjà de la pel·lícula no es redueix només a s'ha de donar un espai, etcètera, sinó que
ensenya que ells ho valen, que se'ls ha de donar, però perquè ells de veritat poden complir qualsevol expectativa.
Clar que sí, clar que sí. I a part de Campiones, després també es va fer Campionex. Sí, la segona pel·lícula. Jo aquesta la vaig veure al cine, aquesta sí, i em va agradar molt perquè sortia un personatge que es deia el Brian Eito, jo no el coneixia, però ostres, em vaig quedar flipant quan vaig saber que era una història, bueno, no és una història real, però que incloguessin aquest personatge.
Sí, sí, sí, el Brian Editor és streamer, participa també en Heretics, que és un club de esports, i és una figura bastant reconeguda en el món dels videojocs, i sí, sí, al final, mira, la seva participació va ser com un cameo, potser, però que al final participa com un actor més, i realment fa molt bon paper, també.
Sí, sí. A més, el Brain Editor, no sé si l'ho vull algun cop, però és molt catxondo amb si mateix. Ja sap riure molt bé de si mateix. I també, això, justament, riure't de tu mateix. També. Crec que és una bona eina per normalitzar. Sí, sí.
Bueno, és que aquestes pel·lícules són sobretot comèdia, que jo ho he dit abans, que hi ha moments molt tendres, com els que he comentat abans, i jo també perquè m'emociono amb qualsevol cosa, i ploro amb qualsevol cosa, però també ric amb qualsevol cosa, haig de dir, i és una pel·lícula en què no paro de riure, literalment. Molt bé, al final el riure és la millor medicina, diuen. Si aquesta pel·lícula t'ho dona, doncs genial. Per tant, quina et va agradar més per tant, la primera o la segona?
Jo ja dic que la primera. O sigui, la segona... La segona de les partes no que fóren bones. Home, no, això no sempre és cert. Tampoc queda així, eh? Això tampoc. En versió de cinema estem parlant, eh? No en altres coses, sisplau. Home, no, també. Ah, jo no, en altres coses també. Jo no, jo no banco aquesta filmació, no la banco mai.
Bueno, no ens desfiem. La segona part també és bona. Sí, sí, és molt bona. No es compleix el tòpic i és bona. No, és molt bona, la veritat. I també és una pel·lícula de molt riure, de molta emoció i de moltíssima realitat, però jo he de dir que em quedo amb la primera. Ja vam dir la setmana passada que jo era una persona una mica nostàlgica, llavors em quedo amb la més antiga. Perfecte, perfecte. Doncs totalment lícit. I jo, si m'he de quedar amb alguna...
També em quedo amb la primera. Vale, molt bé. Aquí estic amb tu. Les dues són bones, però la primera no ho sé. Mira, potser perquè com va ser la primera et va crear més impacte. Sí, jo crec que sí. Però la primera, bueno, va quedar més en el record. A més, l'actor, un dels actors va guanyar un Goya, crec. Sí? Pot ser? No ho sé. Ara no ho estic segura, de veritat. A veure, ho mirarem. Anem a mirar-ho. Campió és Goya.
Això... La meravellosa... Sí, sí, mira, un Goya. Sí? Sí, sí, sí. Jesús Vidal. Molt bé. Jesús Vidal. A part de campiones en el bàsquet, també campiones en els Goya, eh? En el món del cinema. Bueno, i hi ha una anècdota molt curiosa, que és l'entrenador... Com es diu aquest... L'actor? Ah, no ho sé. No ho sé. Bueno, és un actor molt famós.
Sí, sí que és molt famós. Però és que jo al cinema espanyol em costa. Li van dir, vols fer la casa de papel? Li va dir, bueno, no, faré campeones. Ah, sí? Ostres, que va bé. I anava a ser el professor.
ostres sí sí però mira al final va dir que no per fer la pel·lícula aquesta i bueno les dues coses van triomfar sí la veritat és que sí però ojo és molt bona anèdota la veritat que haig escollit un un altre projecte que no sap 100% si acabarà de funcionar o no la veritat és que molt bé es diu Javier Gutiérrez que és molt famós molt famós molt bé
Bueno, Sara, doncs ens acomiadem per aquí. Sí, sí. I res, moltes gràcies per venir una setmana més. Jo encantada, ja ho saps. I dintre de set dies, doncs més. Ens tornarem a veure. Més i millor. Ho intentarem almenys. Totalment. Doncs Sara, gràcies per tot. Adeu, adeu.
Doncs nosaltres també ens acomiadem aquí, deixem el refugi del dimarts en aquest punt i ens retrobem demà, com sempre, aquí a 98.1 FM, Ràdio d'Esvern, a les 5 de la tarda, com cada tarda de dilluns a divendres al refugi. Gràcies per tot i ens sentim demà.
Sant Just Notícies, edició migdia.
Els 50 anys d'història del Walden des de la perspectiva arquitectònica. Una conferència a l'Ateneu. Amb aquesta notícia obrim els Anjos Notícies d'avui, 2 de desembre. Us informa Mariona Salas Vilanova.