Molt bona tarda a tothom, són les 5 i 11 minuts i comencen les tardes de Ràdio d'Esvern. Jo sóc el Jaume Lies i us dono la benvinguda al Refugi.
Doncs ja hem arribat al final de la setmana, ja estem a divendres. Ha passat ràpid, eh, la setmana? Espero que per a vosaltres també, tot i que avui tenim un dia una mica, no ho sé, estranyot, no? Una mica emboirat, molt de núvol, gairebé no es pot ni veure la muntanya que tinc aquí darrere, però bé, esperem que vagi aclarint el cap de setmana. Però abans deixem de rotllos i descobrim el menú del dia. Anem amb el sumari.
Començarem com sempre amb el Zoom informatiu on repassarem breument el més destacat de la jornada. Tot seguit presentarem la cançó i l'efemèrida del dia i a dos quarts de sis donarem el tret de sortida a les seccions d'avui. Iniciarem amb l'espai de nutrició amb l'Alvira, seguidament la tertúlia esportiva amb l'Àlex Masdeu i posarem fi amb un programa molt especial, un programa sobre els cars de coixinets amb els seus protagonistes. Ja ho veureu.
Doncs ara sí, comencem amb les notícies, comencem amb Zoom informatiu.
El futur del fiscal general de l'Estat, Álvaro García Ortiz, queda ara pendent de 7 magistrats del Tribunal Suprem. Després de 6 dies de sessions i més de 40 testimonis, el judici per un presumpte delicte de revelació de secrets ha quedat vist per sentència. Si és condemnat, García Ortiz quedaria inhabilitat. Hauria d'afrontar una multa que podria superar els 400.000 euros...
que la reclama Alberto González Amador, la parella d'Isabel Díaz Ayuso, i en el pitjor dels casos, fins i tot, podria acabar ingressant a la presó. Avui, però, torna al seu despatx per continuar exercint com a fiscal general de l'Estat. Durant el procés no ha estat sol, cada dia la sala s'ha omplert de fiscals i advocats convençuts de la seva innocència i les acusacions, però, mantenen que García Ortiz va filtrar un correu de l'antic advocat de González Amador,
per perjudicar-hi políticament a Isabel Díaz Ayuso. L'advocat acusador assegura que hi ha una vintena d'indicis que apunten directament al fiscal general i defensa que la filtració formava part d'un pla coordinat amb la nota de premsa de la Fiscalia que va publicar l'endemà. En el seu informe final, la defensa del fiscal general ha insistit que no hi ha proves i ha remarcat tres idees.
que l'escorcoll del seu despatx va ser nul, que sis periodistes han declarat que ell no és la font principal i que moltes persones van tenir accés en aquest correu filtrat. Entre elles, la fiscal superior de Madrid, el Modena Lastra, que el va rebre 5 minuts abans que García Ortiz. Ara, la decisió, però, és exclusivament del Suprem. El barredicte marcarà el futur del cap de la Fiscalia i, possiblement, tota la seva carrera.
La crisi de la grip aviària torna a sacsejar el sector avícola. El Ministeri d'Agricultura ha ordenat el confinament obligatori de totes les ous criades a l'aire lliure per intentar frenar nous brots. A Catalunya la mesura afecta només un 10% de les gallines ponedores, perquè la majoria d'explotacions són d'interior. El sector assegura que l'impacte serà limitat i que el subministrament d'ous està garantit per...
està garantit mentre no apareguin més focus de la malaltia. Tot i això, adverteixen que si hi ha noves deteccions durant l'hivern, les conseqüències podrien ser molt més greus. En paral·lel, el preu dels ous s'ha disparat un 22,5% en l'últim any, segons l'INE. L'encariment respon a l'augment dels costos de producció, a l'impacte de la gripe viaira i també a les noves exigències europees de benestar animal, que limiten la densitat de gallines per granja.
Mentre l'oferta es veu tensionada, el consum continua creixent any rere any. Cada català menja de mitjana 123 ous a l'any, un 3% més que l'any passat. Amb la demanda exterior a l'alça i una producció condicionada, el sector preveu que els preus es mantinguin elevats i no descarten noves pujades si la grip aviaira repunta.
La publicació de 23.000 pàgines de documents del Comitè de Supervisió de la Càmera de Representants dels Estats Units ha reobert el debat sobre l'abast de la xarxa d'influència de Jeffrey Epstein, el pederasta nord-americà, i sobretot sobre la seva relació amb Donald Trump. Els correus inclosos en aquesta nova remesa indiquen que el magnat republicà coneixia la trama de tràfic i abús de menors de Jeffrey Epstein i que fins i tot...
podria haver passat temps amb una de les víctimes, segons un missatge enviat pel mateix Epstein a la seva dona. Els documents també revelen l'intercanvi continu de correus amb figures de gran relleu, entre ells el periodista Michael Wolff, que va suggerir a Epstein que utilitzés la informació que tenia sobre Donald Trump com a arma política en plena campanya del 2015.
Epstein mantenia contactes amb l'entorn més proper a Donald Trump, Steve Bannon, antic cap d'estratègia de la Casa Blanca i un dels ideòlegs del moviment Make America Great Again, a qui oferia reunions amb líders internacionals, i també amb Peter Thiel, magnat tecnològic, cofundador de PayPal i important donant...
Republicà, a qui convidava a la seva illa privada, el Mar del Carib. Tots dos ja havien estat citats en documents anteriors, igual que Elon Musk, fundador de Tesla. Aquesta nova filtració confirma l'amplitud de la xarxa de Jeffrey Epstein, que bastava polítics, empresaris, figures de Hollywood i, fins i tot, intents de contacte amb el Kremlin rus. I reforça la imatge d'un home amb una gran influència en la Jet Set americana, fins i tot quan les acusacions penals ja l'assetjaven.
Els Estats Units han posat en marxa l'operació militar Llança del Sur, en el marc de la lluita contra el narcotràfic al Carib i Amèrica Llatina. L'anunci l'ha fet el secretari de Guerra, Pete Hecht. L'operació arriba en un moviment de màxima tensió diplomàtica en Venezuela. Des d'aquest estic, Washington ha desplegat un ampli dispositiu militar davant de la costa venezolana, que ara s'amplia amb l'arribada al sud del Carib del portaavions USS Gerald Ford, el més gran i avançat de la flota nord-americana.
així com diversos destructors i baixeix d'assalt amfibi. Aquest desplegament ha anat acompanyat d'amenaces directes del president venezolà Nicolás Maduro, a qui la classe abalenca considera il·legítim. El Pentàgon ha notificat també la destrucció de prop d'una vintena d'embarcacions al Carib i al Pacífic Oriental, que els Estats Units identifiquen com a llanxes que transportaven fentanil cap al seu territori. Això no s'ha demostrat. En aquestes accions haurien mort unes 70 persones.
Hext assegura que la missió busca defensar la pàtria, expulsar els narcoterroristes i protegir el país de les drogues que maten els nord-americans.
La tensió entre la Xina i el Japó ha augmentat després que la primera ministra japonesa, Sanae Takahichi, insinués que el seu país podria intervenir militarment en un conflicte a Taiwan. El Parlament va afirmar que el Japó podria invocar el dret de defensa col·lectiva si la seva seguretat es veiés amenaçada, una fórmula impulsada abans per l'exprimer ministre Shinzo Abe.
Pequín ha reaccionat ràpidament convocant l'ambaixador japonès i advertint que qui juga amb foc morirà pel foc. Els mitjans oficials acusen a Tòquio de tornar al militarisme i tenir intencions perverses. La tensió ha crescut encara més després que el cònsul xinès insinués a les xarxes tallar el cap de la dirigent japonesa pel qual Japó ha demanat explicacions. Takaichi, coneguda pel seu revisionisme històric i l'alineament amb els Estats Units, no es retractarà.
Pequins ha avisat que qualsevol intervenció japonesa a Taiwan seria considerada una agressió, que rebria una resposta demolidora.
I acabem amb cultura perquè allà es va celebrar la gala dels Latin Grammy 2025 i Bad Bunny va ser el gran triomfador de la nit, aconseguint cinc premis, entre ells el millor àlbum de l'any, per The Bee Tirar-me's Fotos. Carol G va guanyar a Cançó de l'any per Si antes te hubiera conocido, mentre que Alejandro Sanz va sorprendre amb el premi Grabació de l'any. Els argentins Cariel i Paco Amoroso també van brillar amb cinc gramis en categories alternatives i pop.
Aitana va aconseguir el seu primer Latin Grammy per millor disseny gràfic amb el seu disc Quarto Azul. I ara a la informació de Sant Just anem amb els titulars municipals.
Entrega de premis de Cards de Cuxinets dissabte 22 al Casal de Joves. L'acte reconeixerà els millors classificats i cronos de la 48a edició, així com el corredor més jove i el més gran, i inclourà la projecció del vídeo oficial de la cursa.
El cicle sin èxit porta Phantom Boy a l'Ateneu de Sant Just. El 15 de novembre la projecció gratuïta i en català està recomanada per majors de 7 anys i compta amb la col·laboració d'Òmnium Cultural.
Carme Colomín analitzarà els reptes actuals de la Unió Europea en una tertúlia a l'Ateneu. La sessió gratuïta i oberta al públic se celebrarà el 19 de novembre i abordarà l'impacte dels conflictes globals i la crisi de les institucions internacionals. I ara toca ritme, ara toquen els esports.
Hey! Hey!
Ahir Luis Rubiales, expresident de la Federació Espanyola de Futbol, va ser atacat durant la presentació del seu llibre Matar a Rubiales. El seu oncle va irrompre a l'acte cridant sinvergüenza i li va llançar tres ous. Rubiales en va esquivar un, però els altres li van impactar a l'esquena. L'agressor va ser reduït i detingut per la Policia Nacional. Rubiales va qualificar el seu oncle de persona desequilibrada.
Es coneix que la relació familiar és molt tensa i fins i tot un altre oncle seu el va denunciar per corrupció durant la seva etapa al capdavant de la federació. Ahir llibre, Rubiales repassa el seu mandat i explica el polèmic petó no consentit a Jennifer Hermoso a la final del Mundial Femení, que va acabar amb la seva suspensió per la FIFA, la seva posterior dimissió i una condemna per agressió sexual.
Joan Laporta, president del Futbol Club Barcelona, ha anunciat que el club vol rendir homenatge a Leo Messi amb la construcció d'una estàtua seva a l'Spotify Camp Nou, al costat de les ja existents de Johan Cruyff i Kubala. Ho va explicar durant la presentació del llibre Jo vaig viure la masia, del periodista Xavi Torres. Laporta va assegurar que Messi sempre tindrà les portes obertes del seu club i que es tracta d'un reconeixement merescut per la seva trajectòria.
El projecte, però, encara ha de comptar amb l'acord de la família i amb el disseny definitiu de l'estàtua. I acabem perquè aquesta nit el Barça rep el Virtus Bologna al Palau Blaugrana a dos quarts de nou de la jornada onze d'Euroliga. Després de la destitució de Joan Penyarroia i amb Xavi Pasqual, que assumirà el càrrec oficialment dilluns, serà Òscar Orellana qui tornarà a dirigir l'equip aquesta nit.
Els blaugranes arriben d'una ajustada però molt merescuda victòria contra el Bayern de Munic i volen aprofitar el Palau per consolidar-se en la zona alta. El Bologna amb un balanç de 5 a 5, és a dir, 5 victòries i 5 derrotes, és perillós per la seva punteria exterior i un gran ritme ofensiu.
I ara sí, presentem la cançó del dia.
I avui us porto una cançó que és realment una festa. Hem arribat al final de la setmana, ja és divendres, i això ho hem de celebrar amb un temacle, és evident. És una peça que respira energia col·lectiva, autoafirmació i una manera molt lliure d'entendre l'amor. És un tema que fuig dels tòpics del romanticisme i aposta per la força compartida.
La cançó juga amb un ritme festiu i una lletra que parla d'estimar-se sense dependències, de relacions on no hi ha prínceps ni ventafocs, sinó igualtat, alegria i revolució emocional. Pel que fa a qui signa aquest tema, parlem d'un projecte musical nascut amb molta intenció social i un estil festiu que barreja sons mediterranis i influències modernes.
La banda ha portat al valencià escenaris de tot Espanya i són coneguts per portar al directe una energia desbordant amb una combinació de crítica, humor i reivindicació que ha connectat molt bé amb el públic més jove. Com sempre, us deixo tres pistes perquè intenteu endevinar-la. La cançó forma part del seu primer àlbum que...
Es diu igual que la cançó que presentem avui. La cançó aquesta va sortir l'any 2019 i el grup és autòcton del Zira, el País Valencià. Jo crec que avui us ho he posat bastant fàcil, així que que soni espermadors de Fumiga.
Fins demà!
No em faltes tu, no et falte jo, que no som tarantxes, som esplemedors. Qui més t'estima no et farà plorar, et durà una festa, et traurà baix.
No som utopia, som la realitat. Quan se'ns fa de dia, quan tu em fas vibrar. Tot damunt la taula destapem les emocions. No parlem de prínceps, carabases, ventafocs.
No et falte jo, que no som tarantxes. Som esplemedors, qui més t'estima no et farà plorar. Et durar una festa, et treure a ballar.
No em faltes tu, no et falte jo. Que no som tarantxes, som esplemedors. Qui més t'estima no et farà plorar. Et durar una festa, et treure a ballar, morirà.
Doncs una cançó brutal, una llàstima que la Fumiga també ens deixi, com oques gràcies, que últimament estem de pega amb els grups catalans. I la Fumiga va anunciar que el seu últim concert seria per l'octubre del 2026, o sigui que ens queda un anyet per acabar de disfrutar d'aquest grup valencià del Zira. Ara sí, com sempre, anem a l'efemèride del dia. Fumiga
Avui, 14 de novembre, fa anys, un d'aquells moments que canvien per sempre la manera com ens expliquem al món. La primera emissió de Ràdio Barcelona, un 14 de novembre de 1924. Aquell primer senyal va obrir una finestra nova a l'actualitat del país i del món.
Per primera vegada, una veu podia arribar a moltes llars alhora, trencant silencis, unint barris, pobles i generacions. Tots allà, enfocats en escoltar la ràdio. Des del seu inici, la ràdio va significar molt més que una tecnologia.
És companyia, és informació a l'instant, és cultura, que viatja sense límits. I sobretot, el més important, és llibertat. Llibertat per explicar, per preguntar, per denunciar i també per compartir. En un temps en què la premsa escrita dominava l'escenari, la ràdio va democratitzar la paraula i va donar protagonisme a totes les veus, fins i tot a les que semblaven més petites i més amagades.
Hi ha una cosa que avui encara impressiona, i és que la ràdio continua sent un mitjà viu. Molts l'han volgut donar per morta, durant anys, dècades, enterrada sota pantalles, algoritmes i noves plataformes. Però la realitat és molt diferent. La ràdio continua ben viva. La ràdio ha resistit, s'ha adaptat, ha evolucionat i segueix aquí, amb el pols intacte. Perquè quan una veu parla i una altra l'escolta, passa alguna cosa que cap tecnologia ha pogut substituir mai.
Aquell primer bon vespre, a més a les zones, ens recorda la importància vital d'una premsa lliure, diversa i valenta. Un espai on la informació és un dret i no un privilegi. On la paraula no és ensura, sinó que es celebra. I avui, mentre tu ens escoltes, val la pena recordar-ho. La ràdio encara és aquest pont invisible que ens acosta, que ens fa pensar, que ens fa companyia i que també ens alegra al nostre dia.
Perquè al cap i a la fi, la força de la veu és això, un batec compartit, que ens manté vius i connectats. Aquí i ara. Sempre ràdio.
Va, ara pugem una miqueta més l'ànim i fem una petita pausa musical i després connectem amb l'Albira, amb el seu espai de nutrició. Però abans, pausa musical a càrrec de Bad Bunny, que ja que ha guanyat tants Grammys, anem a fer-li un petit homenatge a Mosqueu Muïol, que és una cançó molt animada perquè anem entrant en aquesta dinàmica de cap de setmana. Va, Mosqueu Muïol.
Si yo no te escribo, tú no me escribes. Si tú quieres te busco, ya sé dónde tú vives. Quizás hoy esta hora sí.
Bona nit.
que se va a romper. Ese booty lo va a romper. Yo no sé si yo te vuelvo a ver. Si mañana me voy a perder. Tú eres una player, me hiciste un crossover. Esta vez me diste, me diste game over. Porque no puedo olvidar el perreo aquel que se fue viral. Dime si mañana te va a quedar. Después de la alarma te lo voy a dar.
No, si quieres te la saco Dos trago y sabes que me pongo bellaco
Hola, Elvira, què tal? Com estàs? Hola, buenas tardes, muy bien, ¿y tú?
Molt bé, molt bé també. Podríem dir que de viernes, no, Elvira? Sí, sí, sí, però és que consta que jo llevo més de un any diciéndolo. Me lo has quitado, me lo has quitado. Sí, sí, sí. Tendré que currarme otro. Bueno, bueno, és que al final les frases bones, mira, s'acaben enganxant, Elvira. Eso dice que...
Però avui, Elvira, és un dia molt important perquè celebrem el dia mundial de la diabetes. Per tant, jo crec que la secció anirà enfocada per aquí, no, avui? Sí, sí, sí. Hoy es un día importante porque piensa que la diabetes no es solamente tener azúcar alto, ¿vale? Básicamente no te mueves del azúcar alto. Es una enfermedad que, además,
va como que cangrenando, va desarmando todos los sistemas que tenemos en nuestro cuerpo. O sea, el circulatorio, el pulmonar, el renal, el digestivo, hasta el cerebro, los ojos. O sea, es una propiedad que compromete bastante la salud o la integridad de la persona. Entonces, básicamente, tenemos que tomar en cuenta que hay cerca de...
Leia jo el otro día, no sé si de 11 personas por cada 100.000, no me acuerdo bien la frase, pero es muy alto, el número exacto no me lo acuerdo, pero es muy alto, de personas que no saben que tienen diabetes. Ah, sí, hi ha moltes persones que no detecten encara, eh? Exacto, exacto, a pesar de que tiene muchísima sintomatología, ¿vale? Porque la diabetes, por ejemplo, tiene dos fases, ¿vale?
que vamos a empezar a explicar a nuestros oyentes qué es la diabetes. Mira, nuestro cuerpo utiliza el azúcar o la glucosa como fuente de energía, ¿vale? Vale. Entonces...
¿Qué pasa? Que si nosotros no tenemos esa glucosa en sangre, ¿qué pasa? Va a tener un impacto en nuestra salud, no solamente física, porque no tenemos energía, sino también emocional, porque estaremos decaídos y evidentemente en la vida cotidiana nos sentiremos frustrados porque no llegamos a donde tenemos que llegar. De ahí la importancia de la prevención y recordar que la diabetes
no es una enfermedad cualquiera, es bastante importante, ¿no? Entonces, hay dos tipos de diabetes según la patología, ¿vale? ¿Qué es el tipo 1? El tipo 1 es aquella persona, de acuerdo, que nace con un problema, mire, la insulina, que es la llave que usa el azúcar para entrar a la célula,
¿vale? Para darnos energía, la segrega el páncreas, ¿vale? Entonces las personas que son diabéticos tipo 1 son personas que nacen sin esas hormonas, ¿vale? Son personas que no tienen. Esto normalmente se le achaca a que puede ser una enfermedad autoinmune y aparece de forma repentina. Es una cosa que vaya apareciendo poco a poco como la diabetes 2, ¿no?
Entonces, la diabetes 2 es muchísimo más común, ¿vale? ¿Por qué es mucho más común? Porque tiene otros factores que alteran la segregación de esta hormona, por ejemplo, un estilo de vida sedentario, el estrés, una mala alimentación, inclusive puede influenciar la genética. Entonces,
Ah, en qualsevol cas, la tipa 1 se presenta más en niños, desde el nacimiento. La tipa 2 se puede desarrollar a lo largo de la vida, ¿vale? De todos modos... Ah, o sigui, per tant, la tipa 2 et pot aparèixer en qualsevol moment. Sí. Encara que tinguem 30 anys. Sí, sí, sí. De hecho, piensa que todo lo que es un sistema hormonal de nuestro cuerpo
a medida que vayamos madurando, esto quiere decir ganando años, las secreciones van disminuyendo y es muy probable que cuando tú llegas a cierta edad, según como hayas tenido todo el desarrollo de tu vida, puedas necesitar tomar medicamentos para controlar el azúcar. Por eso es muy importante que en ambas, tanto en la tipo 1 como en la tipo 2, es importantísimo
No solamente tener un buen equipo, no solamente de médicos, sino de nutricionistas que te apoyen, educación y evidentemente que la familia sea consciente de la enfermedad. ¿Vale? Entonces, ¿qué pasa? Que, por ejemplo, un diabético de insulina dependiente, ¿qué se le va a dar? Pues insulina, directamente. És un serial tipus 1, això.
el tipo 1, ¿vale? Y como sabemos que un paciente es diabético, ¿no? Hay unos síntomas muy característicos que lo llaman las 3D, ¿vale? Entonces, se llama polidipsia, puliuria y polifagia. ¿Vale? Me explico ahora, ¿vale? No es gaire fácil, ¿eh? ¿Quets no? ¿Se lo mira? No, no. Entonces, vamos a empezar. Polidipsia. Polidipsia quiere decir que tiene mucha sed. Las personas que son diabéticas están bebiendo agua, pero constantemente.
Como beben agua, viene la segunda P, que es poliuria. Tienen que orinarla. De acuerdo, hay que orinar. Exacto. Y la tercera es polifagia. ¿Y por qué tienen hambre? Fagia quiere decir hambre. Comen muchísimo. Son personas que comen y comen y comen y tú ves que van perdiendo peso.
Entonces tú te preguntas, ¿por qué pasa esto? Bueno, porque por lo que hemos dicho al principio, si nosotros de los alimentos ponemos glucosa para tener energía, si nosotros no tenemos la insulina que nos haga de cerradura o de llave para que esa glucosa entre en la célula, la glucosa estará en la sangre, pero la célula no la puede utilizar, con lo cual el cuerpo entiende, como las células no tienen energía, que tienen hambre.
¿De acuerdo? Y ahí la polifagia. Ens autoenganyem, ¿no? Bueno, esto sería así. Bàsicamente, como no tienes energía, pues vas obteniendo la energía por otros medios. ¿De acuerdo? Pero evidentemente no es directamente eso. Pero sí podría ser. ¿Vale? Entonces...
Otra de las cosas que tienen como características es que son personas que siempre están cansadas. ¿De acuerdo? Sí, me da gracia, porque una de las características antiguamente, que se sabía que una persona tenía diabetes, era porque cuando antiguamente sabías que no había baño, se orinaba en cualquier lado. ¿No? Entonces, por decirlo de alguna manera. Entonces...
Las hormigas, en las personas que son diabéticas, las hormigas tienden a ir a esa orina, porque es una orina muy dulce. Ah, eso a los que tienen diabetes, ¿eh? Sí, sí, sí, los que tienen ya diabetes. Entonces, claro, ¿qué pasa con el tipo 1 y el tipo 2? Ambos tienen que ser tratados con la alimentación, porque ¿qué es lo que da energía en nuestro organismo? De los grupos de alimentos, el que es el responsable de la energía, básicamente van a ser los carbohidratos.
Arroz, pan, pastas, frutas, verduras. Siempre les recuerdo que hay dos tipos de carbohidratos. Uno que se absorbe rápidamente y otro que tarda en absorberse. ¿De acuerdo? El que se absorbe rápidamente es el azúcar blanco. ¿De acuerdo? Por eso los diabéticos, cuando hay unos niveles bajos de...
o que les da lo que se llama una hipoglicemia, no se les da el azúcar entero, se les da agua con azúcar. ¿Por qué? Porque el agua es un buen vehículo para transmitir la glucosa y de esta manera nivelar el nivel de azúcar en sangre. ¿De acuerdo? Entonces, esta glucosa de esta forma sencilla la vamos a encontrar en el arroz, pan, pastas blancos. ¿De acuerdo? El resto de los carbohidratos
necesitan ser digeridos para obtener esa glucosa. Por eso en una recomendación de consumo de carbohidratos se recomienda una ración de este tipo de carbohidratos del tipo arroz, pan, pasta, patatas inclusive y otra que sea de vegetales dentro de la comida y evidentemente tres frutas diarias. ¿De acuerdo? Entonces, ¿por qué? Porque básicamente
Se regula mejor la diabetes cuando se consumen el tipo de azúcares que tardan más en digerirse. Entonces una de las primeras prohibiciones que tienen los diabéticos o las personas que tienen diabetes, de acuerdo, es controlar todo lo que son azúcares sencillos. Por lo cual aquí entramos de que nada de zumos, nada de caramelos, nada de bollería.
anar a tratar de consumir... Algudes així refrescants tampoc, no? Refrescos... No, porque eso básicamente son azúcar en sangre rápidamente.
¿De acuerdo? El azúcar en sangre, los alimentos, tienen una cosa que se llama índice glicémico, ¿vale? Este índice glicémico tiene un nivel alto, mediano y bajo, ¿de acuerdo? Los que tienen un índice glicémico alto son arroz, patatas y pasta, ¿de acuerdo? Los que tienen mediano, estamos hablando de frutas y verduras, y los que la tienen más alta son las legumbres, ¿de acuerdo? Entonces...
El diabético tiene que tener muchísimo cuidado de controlar este grupo. ¿Esto quiere decir que los otros grupos se los va a pasar a la torera? No. También tiene que protegerse porque él necesita proteínas. Porque quieras o no, tiene que defenderse. Porque cuando nosotros tenemos diabetes, todos los sistemas, incluyendo el inmunológico, están comprometidos.
Somos más débiles. De hecho, fíjate que una de las características de un diabético que no está bien controlado es el famoso pie diabético.
que és un pie que los hongos se comen al pie. Ostres. ¿De acuerdo? Claro, ¿por qué? Porque básicamente la sangre está muy dulce y nosotros no somos estériles. Ostres, qué curioso. Entonces, claro, al no ser estériles, los hongos tienen material más que suficiente para seguir viviendo la vida. Clar, i ara estic veient que si no t'ho cures, pots acabar molt malament, eh? Exacto, exacto.
Pero también tenemos, por ejemplo, que hay otras enfermedades, como por ejemplo los riñones. También si nosotros tenemos mucha azúcar en sangre y no nos cuidamos, pues esto se va acumulando en los riñones. ¿De acuerdo? Entonces va afectando al sistema renal. No vamos a eliminar todos los productos de desecho. Tenemos un sistema inmunológico muchísimo más débil. ¿Por qué? Porque evidentemente el cuerpo está con demasiado azúcar.
Entonces, claro, evidentemente es importante el consumo de proteínas en las tres, por lo menos en las tres comidas principales, es decir, desayuno, comida y cena. También otra cosa importante es que hay que evitar los ayunos. Un diabético debe comer cada tres, cuatro horas para que no caiga una hipoglicemia.
Entonces, evidentemente, mantener unos horarios fijos dentro de lo que es cuando uno tiene una enfermedad como la diabetes, pues es importante. Luego tenemos, por ejemplo, que los diabéticos insulino-dependientes, si te fijas, ellos van siempre con un aparatico y se van tomando la sangre. ¿Por qué se toman la sangre en la...? Se van tomando... Ahora hay otros mecanismos que están más avanzados, ¿no? Pero se van tomando
En la punta de los dedos se van tomando muestras de sangre y dependiendo de los valores de sangre que le tengan, ellos se tienen que inyectar insulina o no. Hoy en día existen mecanismos más fáciles que se meten debajo de la piel y van nivelando la glucosa. Si tienes una glucosa alta, pues se va nivelando y no necesitas ya pinchar. Es eso que he visto a vegades que porta gente al braç, que es como un botó. Exacto.
És com un botó blanc, no?, que el tenen com enganxat a la pell, i això va... Crec que si poses el mòbil, no?, o alguna cosa així, et diu, no? Sí, sí, sí, sí, está conectado. Esto, evidentemente, va a facilitar la vida. Mira, antiguamente los diabéticos se morían y no había manera de salvarlos. Y yo recuerdo que, inclusive, cuando empecé la carrera, a los pobres diabéticos se les quitaba todo lo que eran carbohidratos. Recuerdo, prácticamente tenían una dieta cetogénica, pocos carbohidratos. Esto de comer...
pan, comer uva, comer plátano, melón, sandía, estaba no prohibido, prohibidísimo. Hoy en día lo que se ha hecho es, puedes comer de todos los hidratos de carbono, pero respetando las raciones y las porciones que te corresponden en cada ingesta.
Aquí es muy importante que la diabetes tipo 2 es diferente. La diabetes tipo 2 es producida porque yo tengo una vida sedentaria. Al tener una vida sedentaria, mi volumen corporal aumenta. Necesito llenar más energía o dar más energía a las células que están creciendo. Necesito más insulina y esa insulina llega a ser...
poca para lo que necesito. Per tant, l'exercici físic genera insulina. No, no, no, no. El exercicio físico no te genera insulina. Ah, com havies dit que et surt si ets persona sedentaria. Sí, sí, pero no. Pero la persona sedentaria, aparte de sedentaria, también come. El problema está en que todo está relacionado con la alimentación. Normalmente no es solamente sedentarismo.
El que es sedentario tiene que comer tres o cuatro veces. Si no lo gastas, estás aumentando el volumen. El ejercicio es importante, sí, muy importante, pero lo es para todo el mundo. Y el diabético no es menos. ¿Por qué? Porque necesitamos una actividad física, ¿de acuerdo? Para mover. Cuando nosotros movemos nuestros músculos, también estamos utilizando esa energía. Y estamos quemándola, por decirlo de una manera. Si nos quedamos sedentarios, no.
Pero el hecho de que falta de ejercicio produce diabetes no es directamente proporcional. Vale, vale. Entonces, evidentemente, ¿qué pasa? Que este tipo de, y además del sedentarismo, hay una alimentación que está descompensada con muchos hidratos de carbono sencillos, porque acuérdense que el consumo de demasiadas frutas o verduras
¿De acuerdo? Y no estar adecuados y estar sedentarios, todo esto se va a depositar en forma de grasa en nuestro cuerpo y esto aumenta el volumen corporal. ¿De acuerdo? Y evidentemente ahí es donde hay una mayor...
la cantidad de volumen de células que segregar y entonces ¿qué pasa? que no hay insulina y a estas personas se les hace normalmente un control alimentario en base a cantidades y calidades de nutrientes y por otro lado se les va probando con diferentes medicamentos que se les llaman los antidiabéticos orales ¿de acuerdo? el más conocido es la metformina dentro de lo que hay en el mercado ¿vale? entonces
que és diferent. I això no ho hem de confundir amb una cosa que s'està posant ara de moda, que són els GL1 o els EMPIC i tot això. Estos... Que són per perdre la pes, no?
Exacto, pero estos son porque tú tienes resistencia a la insulina, que es una enfermedad totalmente diferente. La resistencia a la insulina se debe a que tú, por motivos diferentes de funcionalidades, esto es otro tema, de acuerdo, para hablar otro tema, entonces tu insulina no está funcionando. Entonces es cuando esta gente le están inyectando este tipo de tratamientos. Pero ojo, estos tratamientos tienen que llevar también un tratamiento alimentario.
En cualquier caso, ¿vale? Uno es resistencia a la insulina y otro es que la insulina no funciona o que no hace. Clar, clar, però sigui com sigui, hem de tenir molt en compte l'alimentació i tot el que mengem. Sí, sí, sí. ¿Por qué? Porque lo que la causa nada más lo obtenemos de los alimentos. Es que la diabetes es una, como casi todas las enfermedades hormonales, la causa está en cómo comemos. Clar.
Si no comemos adecuadamente, pues... Otra cosa es que tú un día te salgas y te comas de dulces de más. Esto no pasa nada si no eres diabético, por supuesto. ¿De acuerdo? Porque un diabético se tiene que controlar siempre, siempre, siempre. ¿De acuerdo? Pero una cosa que yo hoy tenga un cumpleaños y me coma un pastel, no voy a ser diabético por esto. No, no. La diabetes es una enfermedad que la tipo 2 necesita un desarrollo.
La tipo 1 es la que aparece de forma virulenta durante la infancia. ¿Alguna pregunta? No, no. Ninguna pregunta en concreta. ¿No? Bueno, entonces es importante, de acuerdo, que las personas que tienen diabetes, de acuerdo,
Primero, esto no es un diagnóstico que ahora, por ejemplo, yo he dicho lo de las tres P, polidixia, puliduria, pulifagia, ¿no? Entonces alguien diga, yo tengo las tres y me voy a autodiagnosticar diabético. No, la diabetes se diagnostica a través de análisis clínicos.
por los niveles de glucosa en sangre y por lo que se llama la hemoglobina glicosada, que nos indica si eres o no eres diabético. O sea, que para ser diabético tiene que haber un diagnóstico. Importantísimo esto. Clar, que no ens ho podem autodiagnosticar, que això és una cosa sèria i realment hem d'acudir a algun professional. Exacto. El diagnóstico de la diabetes
como de todas las enfermedades, tiene que ser pautada por un diabético y seguida en las pautas nutricionales por un nutricionista. Entonces, yo creo que antiguamente ser diabético sí que era una peste, ¿de acuerdo? Porque no podías comer nada. Hoy en día está mucho... Exacto, hoy en día está mucho más flexibilizada, hay muchas maneras de ayudar a las personas. Entonces, es importante que si somos diabéticos entendamos
que debemos de cuidarnos, que el hecho de tener diabetes lo que nos está diciendo es que debemos de cuidar lo que es nuestro templo, que es nuestro cuerpo. Debemos de cuidarlo. És el nostre temple, la nostra casa, no? Ho és tot, realment. I si no ens ho cuidem és que realment ens estem autodestruint. Exacto, exacto. Piensa que ser diabetes no es tener la peste.
O tener una enfermedad infectocontagiosa. No, no, claro que no. No, entonces es que tenemos que tener en cuenta que no nos tenemos que tampoco culpabilizar porque somos diabéticos, porque esa es la otra. Ostras, yo soy diabético, ¿por qué a mí no? No, no, no, no. Tenemos que, antiguamente sí que era difícil convivir con esta enfermedad.
Pero hoy en día es muy fácil convivir y sobrellevarla. De hecho, piensa que la duración de un diabético en vida promedio puede llegar a los 80, 90 años, un insulino dependiente. Bien cuidado, bien tratado, evidentemente, porque claro, mira, yo he tenido muchísimos casos de diabéticos donde a pesar de que han venido a la consulta, de que se le ha hecho la...
el seguimiento nutricional, pues si no hay una actitud de autocariño, de auto... de quererse uno mismo, ¿vale? O... ¿cómo se llama? Autoestima, ¿de acuerdo? Lo que hacen es... Bueno, total, ¿para qué me sirve si me voy a morir igual? Todos nos vamos a morir igual. Lo que les digo yo siempre. ¿Vale? Es decir, nosotros tenemos una fecha... O sea, si la fecha del nacimiento siempre ha sido imprecisa...
la fecha de muerte también es imprecisa. Y como digo yo, la única condición para morir es estar vivo. Por lo cual todos vamos a tener el mismo fin. El hecho de que seamos diabéticos no quiere decir que nos vayamos nosotros haciendo daño porque en definitiva nos vamos a morir. Piensen que las consecuencias que tiene... No, no, Calvira, això és el mateix que el que diuen molts fumadors, no? Da igual, si fumo perquè igualment em moriré. No, no. No és una excusa bona.
No, porque mira, en el fondo piensa una cosa. Tú vas a sufrir. El que sufre eres tú. Es decir, cuando empieces a tener pie diabético y se te empiecen a cangrenar, vas a tener el problema, eres tú. Evidentemente tus familiares van a sufrir porque te están viendo. Cuando tú tengas un glaucoma o tengas los riñones fastidiados o tengas deficiencias en la cicatrización
o tengas diferentes trastornos, quien lo vas a sufrir eres tú, quien vas a arrastrar eres tú. Entonces, yo no sé si vale la pena pasar por ahí.
perquè és un autosofrimiento gratis segur que no val la pena doncs Elvira, realment gràcies per il·lustrar-nos sobre el món de la diabetes per endinsar-nos una mica en aquest món que avui celebra la seva jornada de commemoració i que realment és una és una enfermedad que afecta moltíssimes persones i realment sembla que no ens donem compte però estem envoltats de molts diabètics sí, sí, sí
De cualquiera de los dos tipos, además. Sí, sí, sí. Doncs, Elvira, queden 20 segons perquè arribem a les 6, per tant, ens hem d'acomiadar. Moltes gràcies i ens sentim la setmana vinent. Venga, pues hasta el viernes que viene. Buen fin de semana. Gràcies, adeu. Adéu, un ciao. Catalunya Ràdio. Les notícies de les 6.
Bona tarda, us informa Marc Güell. Interior utilitzarà drons, radars i més controls dels Mossos d'Esquadra per frenar l'alta sinistralitat al tram de l'AP7 a les Terres de l'Ebre. La consellera Núria Parlón ha confirmat que els camions no podran fer avançaments ni superar els 80 quilòmetres per hora. Tarragona, Ricard Buigas, bona tarda.
Bona tarda, Parlon. Diu que han acordat a Madrid la reducció de la velocitat a 100 km per hora en els turismes i a 80 km per hora en el cas dels camions. De fet, el pla d'això que volen aplicar centra molt l'atenció en els 12.000 vehicles pesants que transiten cada dia per aquest tram. Farem controls específics en drons i també farem intervencions amb Mossos d'Esquadra específiques de control del transport i de l'estat d'aquests vehicles. Ricard Buigas, Catalunya Ràdio, Tarragona.
Més notícies amb la Montse Mir. Donald Trump ha demanat al Departament de Justícia que investigui possibles lligams del pedòfil Jeffrey Epstein amb l'expresident Bill Clinton i altres personalitats i institucions. Trump ha fet aquest anunci en la seva xarxa social, Trust Social, després de denunciar una campanya contra ell per part dels demòcrates amb l'objectiu de vincular-lo amb el delinqüent sexual. Aquesta setmana un comitè del Congrés nord-americà difós milers de correus que han obert més incògnites sobre la relació de Trump amb Epstein,
A més, està previst que la setmana que ve es voti la publicació de tots els documents secrets referents al cas. Diverses persones han mort i d'altres han quedat ferides després que un autobús de dos pisos s'ha encastat contra una parada al centre d'Estocolma, Suècia. La policia que ha detingut el conductor qualifica l'accident d'homicidi involuntari i n'investiga les causes.
Una dona que estava en estat crític després que la seva parella l'agradís el 18 d'octubre passat a Barcelona o mort a l'hospital després d'estar gairebé un més ingressada. Segons informen els Mossos, la víctima la van trobant estat crític en un carrer del districte de Sant Martí. L'agressor va ser detingut per un delicte d'homicidi en grau d'atemptativa i per trencament d'ordre d'allunyament. Des d'aleshores està en presó preventiva. Ara el jutjat està pendent de rebre la documentació per adequar la imputació després de l'amor de la dona.
La fuita de gas que ha afectat el carrer Galileu de Barcelona ha quedat arreglada i s'ha aixecat el confinament de tot el veïnat. La companyia ha pogut resoldre aquesta tarda l'averia que hi ha hagut en una canonada que han foradat accidentalment uns operaris aquest migdia.
Maria del Mar Bonet tornarà a actuar al Teatre Olímpia 50 anys després de la seva mítica actuació a l'Auditori Parisenc amb Ovidi Molló i Toti Soler. El concert serà a la tardor de l'any que ve en un cicle de veus catalanes organitzat per la Generalitat. La cantant ho ha explicat just després de l'anunci que ha fet el president Salvador Illa en la seva visita oficial a Mallorca. 50 anys, jo diria, i un poquet més. Era també un cicle de veus que es deien Chansons en Liberté,
que llavors la llibertat era molt difícil de trobar en el nostre país. Trepitjar una altra vegada l'Olimpia per mi és una alegria. I doncs és gràcies que la Generalitat hagi tingut una idea com aquesta. És divendres, comprovem com tenim les carreteres a aquesta hora. Equip viari, Mariluz Garcia, bona tarda.
Hola, bona tarda. Continuen les aturades a l'autopista del Maresme, la C32 i C31, entre Montgat i Premià de Dalt, en direcció Blanes, perquè ha cremat un turisme que ja treballen per retirar. Afecte de retruc, la B20, la pota nord a l'altura de Montgat, i també aturada la via alternativa, la Nacional 2, entre Montgat i el Masnou, en sentit nord. També destaquem la cua a la C16, l'eix del Llobregat, a Berga, direcció Puigcerdà, per un accident. Mariluz García, Equip Viari de Catalunya Ràdio.
Via els esports, Sergi Andreu, bona tarda. Bona tarda. El Barça de l'Àsquet juga avui al Palau contra la Virtus de Bologna. Partit de l'Euroleague el podreu seguir a partir d'un quart de nou al Totgira. Pel canal Exclusió Digital, Barlab de Catalunya, Ràdio i el Trescat. En aquest partit, Xavi Pascual encara no seurà a la banqueta blaurana.
El Barça preveu que 30.000 persones pujaran demà a l'estadi olímpic de Montjuïc per veure el partit de la Lliga femenina entre el Barça i el Madrid. Les blaugranes arriben al duel especialment motivades després de perdre el clàssic de la temporada passada. El Barça és líder a la Lliga amb quatre punts d'avantatge respecte al Madrid.
Avui ha mort Xavier Ascargorta, l'exentrenador de l'Espanyol. Als 72 anys va entrenar l'equip pericú entre el 1983 i el 1986. També va dirigir al Nàstic, al Sevilla, al Valladolito, al Tenerife. Ha mort a Bolívia, on vivia, després d'haver dirigit la selecció boliviana a qui va classificar per jugar al Mundial de 1994.
I en motor aquest cap de setmana s'acaba el Mundial de MotoGP amb el Gran Premi del País Valencià. Pedro Acosta, amb KTM, ha liderat la primera jornada d'entrenaments. Per darrere, Betzecchi, Morbidelli i, en quarta posició, Àlex Marquez. Fins aquí, les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bona tarda, us informa Mariona Sales Vilanova. L'entrega de premis de la 48a cursa de Cards de Coixinets de Sant Just se celebrarà el dissabte 22 de novembre a les 6 de la tarda al Casal de Joves. L'acte, que tindrà lloc dues setmanes després de la cursa celebrada els dies 8 i 9 de novembre, arriba després d'una edició que va anar molt bé i de la qual l'organització n'ha fet una valoració molt positiva.
Durant l'acte s'entregaran els premis als tres primers classificats a cada categoria, així com els millors cronos i els guardons espacials pel corredor més gran i el corredor més petit. Després del lliurement es projectarà el vídeo oficial de la cursa, una producció feta pel Sant Justenc Enric Guerrero. De moment podeu veure les fotografies de la cursa d'enguany a l'enllaç que trobareu a la notícia a la pàgina web de Ràdio d'Esvern. I en cultura, l'Ateneu de Sant Just acollirà una tertúlia sobre el paper de la Unió Europea al món actual el dimecres 19 de novembre a dos quarts de vuit del vespre a la Sala del Cinquantenari.
L'acte, organitzat pel grup de tartullers a l'Ateneu, és gratuït i obert a tothom. Sota el títol, el trencaclosques europeu, la Unió Europea en un món convuls. La sessió analitzarà els reptes polítics, econòmics i de seguretat als quals s'enfronta la Unió Europea davant la guerra d'Ucraïna i de Gaza, el retorn de Donald Trump i la crisi de les institucions globals.
La tertúlia anirà a càrrec de Carme Colomina, periodista i investigadora del SIDOP, experta en Unió Europea, desinformació i política global. I en educació, el projecte educatiu de l'Institut Escola Mas Lluí es fonamenta en tres eixos principals, dissenyats per garantir un desenvolupament integral dels infants.
Segons explica Sergi Rico, el director del centre, la clau és crear un entorn on l'alumnat se senti emocionalment estable per poder aprendre. Els pilars són el respecte a l'infant, atendre els ritmes individuals de cada alumne i garantir el seu benestar emocional com a base per l'aprenentatge,
La diversitat metodològica, aplicar diferents estratègies d'ensenyament, com el treball per espais o ambients, per atendre la diversitat de l'alumnat i fomentar una veritable inclusió, i la comunitat educativa, construir una escola cohesionada amb una forta implicació de les famílies que participen activament en el dia a dia del centre. Podeu escoltar l'entrevista completa al podcast que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern. I això ha estat tot. Tornem amb més informació als butlletins horaris i a l'informatiu complet. Fins ara.
I ara comencem la segona hora del programa. Comencem la tertúlia esportiva de cada divendres amb l'Àlex Masteu.
Hola, Àlex, què tal, com estàs? Què tal, Jaume? Molt bé, molt bé, molt content. Molt bé, doncs així m'agrada que estiguis feliç i jo també estic bastant content. A més, ja s'ha acabat la setmana. I tenim entre les perroques. I tenim entre les perroques, que això s'ha de ser... Hem guanyat la guerra, Jaume. A les 12 tenia 130.000 persones davant meu, eh? I com l'has aconseguit? Regatejant, tio. S'ha de tenir perseverança, s'ha de tenir paciència. O sigui que ha estat una mica d'aquí d'estar a perlo, eh?
He desafiat les lleis de l'ordinador. Amb la UBPN. Molt bé, molt bé, molt bé. Doncs, felicitats. I jo també les he aconseguit. Així que podrem explicar com ha anat aquest concert, però encara queda temps, encara queda un any. Però bé, anem a parlar del que ens interessa, que és d'esport, de futbol.
I primer de tot, l'Àlex ha de començar demanant part de l'audiència. Ui. Perquè he fet tot el zoom informatiu, totes les notícies, i m'he deixat comentar que demà juga el Barça contra el Real Madrid. Barça-Real Madrid en la lliga femenina.
a les 4 de la tarda a l'estadi olímpic del Lluís Companys i ja s'han venut 30.000 entrades o sigui que molt bona entrada serà un èxit i sobretot tothom que li agrada el futbol ja pot estar pendent que és un nou clàssic a la Lliga Femenina Àlex, què t'agrada aquest clàssic? Què esperes d'aquest clàssic? Que hem de guanyar perquè l'última el van perdre
a casa davant del Madrid un a tres va fer mal aquesta grata perquè el Barça no va fer un mal partit perquè fins al final el Barça va tenir moltes ocasions però a vegades el futbol et dona i et treu de la mateixa manera a veure el Barça de 21 clàssics crec que n'ha guanyat 20 i n'ha perdut 1 aleshores òbviament tots els clàssics i més si és contra el Madrid s'ha de sortir a guanyar però crec que per exemple una victòria del Madrid o una no victòria del Barça per exemple un empat no significaria un canvi de cicle
Al final, ostres, saps? Però bé, crec que s'ha de guanyar i a més, ara amb la Lliga tan apretada entre Barça i Madrid, crec que el Barça ha de sortir a pels 3 punts. A més que l'altre dia el Barça va pinxar, va punxar.
No, va guanyant 9-0 contra el... Sí, sí, però l'altre dia me'n refereixo, fa dues o tres setmanes va perdre. Ah, sí, sí, això sí, això sí. Va perdre i... Sí, al camp de la Real 1-0. Exacte, i s'ha de refer una mica i ha d'agafar una mica de distància amb el Real Madrid, que aquesta temporada està bastant enganxadeta. Sí, va empatar l'altre dia amb el París FC per 1-1, de veritat.
però sí mai és bona notícia tenir davant el Madrid la veritat sigui la categoria o l'equip que sigui ara mateix està a 4 punts el Real Madrid per tant seria obrir un forat de 7 punts i això ja seria bastant insalvable crec que el de la Real va ser un accident pel Barça i crec que no tornarà a passar segur que no doncs Àlex no sé si vols comentar alguna cosa més d'aquest partit aniràs o no aniràs?
Saps què passa? Que a les 6 juga el Vilanova, al camp del Cornellà. Aleshores toca anar a Vilanova. I tots molt vilanovi, eh? Tenim partits, sí, sí. Anem quarts amb el Vilanova. La veritat que portem pujant des de segona catalana i està sent un any molt bonic, però estarem pendents també del Barça femení.
Un dia parlarem més en profunditat del Vilanova. Jo què sé, molaria que si puja el Sant Just, l'Atlètic Sant Just, fer alguna cosa. Si hi ha partit a Tercera Federació, fer el partit aquí en directe. Jo vinc amb la samarreta. Hi tenim les visions, tu amb el Vilanova i jo amb el Sant Just. És a dir, el Víctor Cortinas, que parla del Vilanova. Parla del, jo què sé, del Sant Llorenç de Monte Alto. No sé, fa quin programa i a Vilanova no parla.
No, no, ja direm al Cortines que vingui a parlar del Vilanova, que ens descobreixi tota la història d'aquest gran club. El Vilanfranquí del Soto li ha menjat el coco, perquè no parli de nosaltres. El Vilanova, quants anys d'història té? Va fundar el 1951. Ah, bueno. Per tant, no direm que és molt antic, tampoc direm que és jove. El 2004 vam jugar un play-off contra el València Mestalla, que va per pujar a segona B.
I aleshores vam perdre, jugava Rufete al València Mestalla. No, 2004 no ho era, era molt abans, em sembla. Vam perdre i tal, i després doncs la cosa ha anat cap avall fins que vam ser a segona catalana i ara portem pujant ja a tercera federació i anem quarts, estem en playoff i demà juguem al camp de Cornellà, que si guanyem, cuida't, la podem liar, la podem liar.
Que ets hooligan, eh? Sí, jo hi vaig a tot, tio. Has de portar el Francesc aquí també, que t'expliqui tot. Va venir el Francesc un dia, eh? Sí, ostres. Sí, va explicar-nos sobre el bullying. Però bueno, va, ens tornem a centrar en futbol i anem a parlar del Barça, perquè el Barça va jugar contra el Celta l'últim partit de Lliga. Va ser una primera part una mica accidentada, però la segona part va ser de clar domini del Barça i ja no és important. Es van aconseguir els tres punts que ja calien.
Sí, però passa una cosa amb el Barça, que per molt que jugui bé, sembla que els equips amb res et fan mal, no? I sigui veritat que el golàs de Borja Iglesias és un gol que no es pot evitar perquè és un golàs. Bueno, sí, però la jugada prèvia sí que es pot evitar. Però sempre coincideix que els equips contra el Barça tenen aquest punt de sort, aquest punt d'atzar, que sembla que l'única que tenen te la foten a dintre, tio. I això és bastant desesperant.
Jo diferencio dos partits en el mateix partit. Sobretot la primera part... I la segona. Veiem un Barça... Sí, exacte. En la primera part veiem un Barça superofensiu, molt ben endullat ofensivament, però és que defensivament va ser 45 minuts desastrosos, eh, del Barça. Amb qualsevol arribada se't plantaven a l'àrea i ens van fer dels gols, però ens podien haver fet 3 o 4, eh? Sí, la veritat és que sí, però això passa sempre al Barça.
Però aquesta debilitat defensiva, ostres... Semblo jo una mica, eh, a l'amor. Una mica dèbil i no les veig venir. A mi? Però tu no estàs preocupat? Jo una mica sí. Per la meva situació sentit pel Barça. Pel Barça sí, perquè et fa mal molt. Exacte, a mi em preocupa, sincerament. En canvi després a la segona part vam veure un Barça molt diferent.
Això sí, i òbviament les dues, com diria Espencat, les dues cares, la Lluna té dues cares. Però una mica la tònica del Barça, que sembla que el sostre del Barça és molt alt, és guanyar la Champions, i el terra del Barça és perdre 4-1 amb el Sevilla. Aleshores el Barça es troba sempre surfejant una mica entre el sostre i el terra, però mai al mig.
Sempre estau al sostre o a terra. Aleshores, a les darreres jornades hem vist un Barça ja anant una mica de cuclilles, però al final sempre la qualitat s'imposa.
No, clar, això és veritat. Al final aquesta diferència de qualitat és la que et fan portar-te aquests partits, però bueno, Flick haurà de fer, no ho sé, és que haurà de fer alguna cosa perquè la defensa no acaba de rutllar. No, no, la veritat és que no. Tu trobes molt la falta. Trobo falta Ñego Martí. Aquest anava a dir, la bèstia basca. Que tirava la línia, ara aquí no tira la línia ningú.
No, i no ho sé, jo crec que a part de la línia, no sé, organitzava, liderava... Fotia crits i tal. Fotia crits, els fotia poest, tio. Ara has deixat la defensa en mans de joves, com són Valde, Covarsí, Eric García... I ara Ujo. I ara Ujo.
I aquí falta un punt d'experiència, no un punt de... Eh, xavales, pues tirem la línia, ¿vale? I por mis santos, aquí no pasa ni deu. Sí, sí, totalment, totalment. Falta aquesta garra. Sí, una mica, aquesta garra. Bueno, i Johan Cruyff, ja ho deia, en mi equipo siempre que tiene que haber un vasco. Sí. I ara ens falta aquest vasco.
Jo sempre penso que per guanyar la Champions necessites un jugador argentí. Un argentí. En tenim, no. No. Que vagi amb el mate por ahí. Algum del filial podríem agafar, a veure si hi ha algun del filial de l'Argentina. No sé, crec que no, eh? Ara el Madrid sí que el té, el Mastantona, aquest. Sí. Bueno, i també el Verdex, mig argentí.
I si t'escoltessin els uruguaios dient això. Una altra cosa que has dit que m'agrada és el del sostre i el del terra. Crec que al Madrid, en canvi, no li passa això. Sempre està com en un set, podríem dir. El Madrid sempre està al terra. Però el que passa és que el Madrid té una cosa que quan el Madrid sembla que va al matadero, tio...
Acaba volant, surt volant, pel sostre. Sí, però té un terra de 7. A mi mai jugava, o sigui, ha jugat molt malament a Madrid de futbol. Però van traient els partits, van traient els partits. Sí, abans tenia Cristiano, ara té Mbappé. Aleshores, com que sembla el típic jugador diferencial que li dones la pilota i et guanya el partit.
És a dir, no té un 11 coral, no d'11 tius que juguin bé a futbol, té un 11 de jugadors, que són bons jugadors, i sempre té un o dos que són diferencials, que en aquest cas és Mbappe. I, bueno, no sé si ho podem dir Vinícius. Ara no està molt fin, però... Home, i també, no sé si estàs al tanto, però hi ha bastanta polèmica...
a la capital perquè diuen que hi ha problemes amb l'entrenador, amb els jugadors... Bueno, no sé com ho llegeixes tu això.
Jo crec que... També és una mica de fum. Passa una cosa amb Xavi Alonso i és que jo crec que sempre ens han venut la història que els bascos és gent que imposa, gent que té mano dura. En cas d'Iñigo Martínez, sí. Xavi Alonso li està passant com avions, no les vau venir. Això és veritat. El que va fer Vinícius al Clàssic i no el va sentar. Això jo què sé, amb Luis Enrique no ho fa Vinícius. O Hansi Flick, tampoc li farien.
Però bueno, això és un merder que tenen allà a la capital. Que se'l mengi en ells. Que se'l mengi en ells. Anem a parlar d'un altre dels temes de la setmana. Potser el tema de... Bueno, hi ha dos temes de la setmana. Anem primer amb el primer, que és el tema de la minya mal. Sí. Va arribar a mi... Bueno, li vam fer aquest actament de radiofreqüència per l'apobàlgia, va arribar a la concentració, no sabien res, el van retornar... Què és tot aquest merder, Àlex?
Què és tot aquest merder? A veure, jo crec que el Barça és el que li paga el sou. Per tant, el Barça ha de tenir total empotestat per decidir si un jugador seu va a la convocatòria o no. Hi ha 80.000 jugadors a Espanya que es moren de ganes d'anar amb la selecció. Si hi ha un que no pot anar per aquesta línia, t'agafes un altre. Crec que és molt fàcil. Per exemple, avui mateix s'ha vist que hi havia, crec que era Huyssen, em sembla que ha tingut un problema en Turmella abandonant la selecció. Saps? Aleshores no s'ha muntat tant de drama. Per què? Perquè com juga el Madrid, què vamos a decir?
I no només això, sinó que Valverde, Brahim, de cap i volta tenen molèsties per 10 dies. I no es diu res, perquè és el Madrid, però l'Amin sembla que ha de jugar amb la tibia al cap. I si no, el Barça és un trampós. Però també crec que el que ha molestat a la Federació Espanyola és això, que no es avisés. Diuen que no els van avisar prou.
A mi ja em molesten moltes coses, senyors de la federació. Sí, per exemple, que jugués infiltrat contra Turquia en un partit interessant. Sí, o el de Gabi, que li intentessin curar uns creuats amb un lint antiinflamatori. Sí, sí, no ho sé, la veritat que la gestió de la selecció espanyola no és la més idònia. Però jo no miro a la selecció espanyola, vull dir, m'importa zero. Només miro Mundial, Eurocopas... A mi igual, el futbol de seleccions m'avorreix bastant. Només miro Mundial i l'Eurocopa, ja està.
Però no sé ni qui va guanyar l'Ultima Nations League, la veritat, t'ho juro. Home, sí, que no va guanyar Portugal, sí, no? Penaltis, no? Però no me'n recordo, fixa't. Bueno, anem a l'altre tema de la setmana, que també és suculent, Messi. Hòstia, Messi, el millor jugador de la història, va tornar aquí a casa, a propet, al Camp Nou, i, segons el que va dir la Puerta, estava passejant per Barcelona, perquè va jugar al Camp Nou, no? Quina casualitat.
Perquè anava ells a jugar i mira, li va venir de gust anar al Camp Nou i va anar al Camp Nou. Jo crec, tu creus que realment Messi era conscient del que estava penjant? Home, és que hi ha una frase que diu, me gustaría volver al Barcelona no solo como jugador. Home, això hi ha gent, no, és que això es pot malinterpretar, però com va ser malinterpretar això si t'està dient que vol tornar a jugar al Barça?
literalment t'ho està dient, aquí no hi ha metàfora, t'està dient, quiero volver a Barcelona y no solo como jugador, és a dir, vol tornar a Barcelona com a jugador i com a una altra cosa t'està dient. Sí, a mi em va deixar una mica descol·locat, perquè no sé a què es refereix. Jo crec que el Messi no sap escriure, t'ho juro. I va pensar, això vol dir tal, i en veritat, els mortals hem vist que no.
Doncs sí, no ho sé, però va ser curiós, no? I jo crec que aquell matí que ens vam aixecar amb aquestes fotos de Messi, a tots ens va remoure una mica tot per dins. Jaume, minuts 70, Barça 3, Madrid 3, jornada 36. Entra Messi, eh? Entra Messi, Jaume! Què faries? Buah, és que es cau l'estadi, eh? Però què dius, que el fitxi o que no el fitxi? Tu t'imagines? Minuts 70, 3 a 3 de Clàssic, i entra Messi? 20 minuts, de 10, amb la mini Rafinha, buah.
Se'm camin les coses al terra, què t'ha de dir? Hi ha un accident geològic a les redaccions Tots allà tremolant Però tu creus que podria fer alguna cosa? Home, clar que podria
Sí, clar. És que ha marcat 34 gols i tot s'assistència. I després, a mi, mira, la MLS no la comptaré, però després se'n va a les seleccions i ho fa bé. Sí. I jo crec que no seria... Home, clar que podria, tio. No seria... Però és que molaria que t'hi cagues, eh? No, molaria molt que tornés a... 6 mesos. 6 mesos, buah, i que s'acomiadi. És que, tio, és una de les coses que m'he rebianfant, que no s'hagi pogut acomiadar. Ja, perquè justament li va pillar a sobre a la pandèmia... Sí...
Hauria amulat, tio. Jo aniré. Jo, el dia que hi ha guanyat el Camp Nou, que vingui, tio. Home, això estaria molt bé. Però el que ha dit Laporta, que sí que ho va dir en una entrevista a Catalunya Ràdio, és que sí que li volen fer un homenatge quan el camp estigui acabat, amb tot el camp a basar. Diuen que li volen fer molt bon homenatge i esperem que es pugui fer. Home, s'ho mereix.
Saps el que estaria molt bé? Si no pot tornar com a jugador que torni com un partit d'aquests homenatge, no? Potser Argentina-Barcelona, o sigui, Argentina-Barça, i que jugui mitja part amb cada equip. Sí, això estaria guapo. I hi hauria una d'hòsties. Home, i Rodrigo de Palma amb el Bastardo. Araujo, araujo. Amb Araujo, no, que és el Uruguay. Però jugaria amb el Barça, tio. Ah, bé, clar, jugaria amb el Barça, tens raó. Però primer s'ha d'acabar el Camp Nou, que sembla com la Sagrada Família, eh? Sí.
Però bueno, i ja, per acabar, en un minutet, perquè hem d'anar plegant, Catalunya-Palestina, què et sembla aquest partit? Catalunya-Palestina, què em sembla aquest partit? Tornarem a veure la selecció catalana, que això sempre fa goig. Jo crec que una selecció catalana és un combinat de jugadors catalans, no? Perquè no hi ha cap jugador dels nou catalans al Barça, n'hi ha un que és Marc Bernal, no?
Sí, sí, tens raó, també tens raó. I ja està. Sí, bueno, però al final ja sabem que la selecció catalana no pot portar els jugadors més, més, més top perquè no es volen legionar. No, ja, ja, això sí. Però, bueno, és normal, a més, com també estan amb la selecció espanyola i tal, jo també veia bastant difícil que convoquessin jugadors del Barça. Sí. M'hauria encantat que haguessin convocat a la mine, Jaume. Juro.
Home, seria espectacular. Home, avui ha estat increïble. Però, bueno, és un bon partit en el qual tornarem a veure a Catalunya a jugar, que sempre fa goig. Doncs, Àlex, si et sembla, ens anem acomiadant. Perfecte, moltes gràcies, Fabià. I res, moltes gràcies a tu per venir i per, bueno, parlar-nos amb la teva sabidoria. Bueno, justeja, però gràcies, guapos. Que vagi molt bé.
I ara fem una petita pausa musical i comencem la següent secció.
Comença un dia nou a sobre les taulades, veient com balla la fosc com la matinada. La teva pell brillant com una estrella rana, jo vull quedar-me a viure entre les teves mans. Un crit a l'univers i se trenca la veu, el nostre amor té tan valor que no té preu.
Brindem per les persones que han deixat petjada pel dia que ens va portar molt la nostra mare. I és igual que costi tant, no hi ha res gratis, però estem aquí, tu al meu costat, enamorant-me d'aquesta vida que estem vivint. I és igual, estem de guais, que sembla un somni, però està passant. L'angoixa marxa i mira de lluny, però no m'espantes si estic amb tu.
Les fullos aguantant el cel, vull ser feliç, sense entendre res. El pes que tinc de voler ser qui vull ser no em serveix. Comença el dia nou amb el tranja de fons, tot allò que cou em fa ser així com sóc. Vull sentir que en tinc prou en saber que ho dono tot i que queda temps per fer-ho millor.
I és igual que costi tant, no hi ha res gratis, però estem aquí. Tu al meu costat, tan enamorant-me d'aquesta vida que estem vivint. I és igual, estem de baix, que sembla un somni, però està passant. L'angoixa marxa i mira de lluny, però no m'espanta si estic amb tu.
La sort que tinc de tu, la set que tinc de tot. Un punt de llum, un pou de pots. Fes-me tocar el sol fins que em cremi. Fes-me creure en tot fins que em trenqui. La sort que tinc de tu, la set que tinc de tot.
Pou de por, fes-me tocar el sol fins que em cremi. Fes-me creure en tot, sort en tinc de tu. T'espero, la vida i l'esperança.
Diu si pot tornar ja cap a casa. M'ho penso que tots oblidar tot aquest espectacle. Esperant que riguis d'una vegada. No, no sóc feliç al teu costat.
Podia viure sense tu, però me n'adono que no vull. Porto massa temps cansada de maravallar-me. He matat les papallones acostant-me per voler tocar-les. I si no, i si no, i si no m'estima, i si no, i si no, i si no m'estima cagar la vida.
a cagar la via. Ronyoneres amunt, Don Chugorri, cantem aquí a la fresca.
Som la Coca-Cola i els mentos. Calipso fusionat amb el mento. Sempre surt la teva cara quan d'altra cosa m'alimento. Estic ferit i tu ets la medicina. Com un gat amb llepo la ferit. I tu quina llengua que tens i la cara i la tens. Que bonic quan te'n penxo rient. Quina puta raó.
i mira que estàs com un tren. Tranqui que ja no és urgent, aquí estaré esperant. Pendent de si fem un nen, i mira que estàs com un tren. Tranqui que ja no és urgent, aquí estaré esperant.
I ara comencem l'última secció del programa parlant amb els protagonistes de la 48a edició dels Cars dels Cuxinets.
Doncs ara tenim molts protagonistes a l'estudi. Abans de començar, presenteu-vos un a un i digueu-nos quina modalitat vau fer, en què vau participar, la vostra posició i el vostre nom, evidentment. Comenci qui vulgui. Bé, començo jo. Encantat per conviar-me, jo sóc els Jean Busquets i aquest any vaig córrer Senior Master junt amb l'Adrià i vam tenir la sort de quedar campions. Molt bé, doncs enhorabona, això va fer això per començar.
Bé, jo soc l'Adrià, vaig ser el que va conduir el car del Jan i vam quedar primers. Molt bé, doncs som un parella. Nosaltres som els marcs, vam fer el millor crono de la categoria de màsters i vam quedar segons a la final, darrere del Jan i de l'Adrià. Molt bé. Bé, nosaltres som el Ricard i el Gerard, jo soc el corredor.
Sí, jo el conductor, i vam quedar segons de sèniors. Molt bé, doncs perfecte, ara fetes les presentacions, comencem. I abans m'agradaria que ens expliquéssiu una miqueta amb les vostres paraules, un per parella, que ens expliqui què significa aquesta data pels sants justencs i quina és la importància d'aquesta cursa pel municipi.
Comencem sempre vosaltres. Començo jo, que soc en Justin des que vaig néixer i per mi és un sentiment molt fort, molt arrelat, ja que des de ben petit i mamat els cars, la tradició va començar al cau, com diuen, i va ser un grup de joves que
que van fer un trast i es van començar a tirar, i a partir d'aquí van néixer el que és els cars, i el meu pare estava entre aquests joves, i bueno, a mi sempre se m'ha explicat de casa que la primera carrera de cars el meu pare va guanyar, i jo recordo que era molt molt molt molt petit, que ja quan es tiraven anava a veure els cars, i era molt molt petit i deia el meu pare, jo em vull tirar, jo em vull tirar, jo em vull tirar, i no podia, no podia, fins que vaig tenir 8 anys ja em vaig poder tirar, i no he fallat mai cap any, tinc 37 anys, crec que porto 29, 30 o 28, estarà por ahí,
anys tirant-me sense fallar cap any i per mi és tradició, és sentiment i és una edat molt assenyalada de Sant Just que espero cada any perquè soc molt competidor, perquè m'agrada la velocitat i perquè m'agrada veure el poble ple de gent disfrutant d'una tradició
Com diuen aquí, genuïnament s'enjustenca. No, no, totalment. I per tant, has mamat cars des de l'inici, eh? Des de molt petit. Tota la meva família s'ha tirat, des de la meva cosina, el meu cosí, el meu tiet, la meva germana, el meu pare... O sigui, tota la família s'ha tirat tota la vida. Un dels meus tiet ha sigut president dels cars. Jo ho he mamat, però des de ben petit i m'encanta. És que és una traïció. A mi la que m'agrada més de Sant Just. I ara li heu agafat el testimoni al teu pare, no?, amb aquesta victòria?
Bueno, sí, sí, sí, sí, l'Adrià és que sí. I per l'altre membre de la parella, com es va formar aquesta parella? En quin moment neix? D'aquí del poble, de tota la vida, ens coneixíem de sempre, jo corria amb altres companys i no sé, realment no sé, no recordo tampoc com va ser. Jo sí que te l'explico, perquè a mi m'agrada molt recordar aquesta història, perquè jo he tingut dos companys més a part de l'Adrià,
i al final m'agrada celebrar aquesta tradició i aquesta competició amb algú que la visqui igual que jo i el meu company amb el que em treia abans era Sant Just però va anar a viure fora i els últims anys que venia aquí no la vivia com per mi s'ha de viure amb la intensitat que s'ha de viure. Jo sabia que l'Adrià és un tio que és un fanàtic dels cotxes, dels cars, tenia un bon car
Jo tenia ganes de canviar-me de car i ell treballava. Ara som bastant amics, però en aquell moment, ells és dos anys més gran que jo crec, érem coneguts del poble. I jo recordava que treballava de cambrer, Can Ginestà, i un dia vaig pujar a les escales del bar i li vaig dir, escolta, Adrià, no vull una birra si no vull que em deixis el teu car.
I el teu em va mirar així i em va dir, jo no em tiro, te'l deixo, i me'l va deixar. Amb aquell car, amb el seu car, amb l'altre company vaig fer tercer, i aquell any va ser l'any de dir, ja no vull d'això, i què més no, que dir-li l'Adrià, que és un tio que viu als cars com jo, Sant Justenc de Pura Sepa, et vols tirar amb mi. I recordo que quan li vaig tornar al car li vaig dir, ens tirem junts, i em va dir, sí. I a partir d'allà s'ha freguat una història... És una cosa que es porta la sang. Sí, s'ha freguat.
una història molt bonica i és difícil perquè ara diré un dato que semblarà que m'hagi de sobrat però m'ha diria que m'he tret 12 vegades i he fet 11 apodies de màsters entre ell 8 victòries de màsters 8 victòries 8 victòries crec que la gent que sap de cars sap que és molt difícil guanyar perquè entren molts molts factors no només que el pilot sigui bo que el copilot sigui bo que el car sigui bo sinó que a sobre tinguis un alt nivell de sort en moltes carreres i crec que de 12 anys currant-me i fer 11 apodies és una barbaritat
Doncs passem a la parella que va cada segona. És molt difícil batre'ls? És impossible? Sí. Corre molt el punyetero. Corre molt esprints el Jan. Però sí, sí, és un cart competitiu el seu, i tant. Però bé, és la part divertida. Això que és, durant la cursa, que no sigui només la sortida que marqui el ritme, sinó que durant la cursa hi hagi, doncs, l'adaptament als revolts o...
els adelantaments a mitja recta, és divertit, és la part emocionant dels cars, que mai sabràs, arribes a la corba i, hòstia, no saps si espiaràs, si se't mirarà el car recte, és la part emocionant aquella de dir, hòstia, està entrant bé i no se'n va, perfecte, va dintre, ara s'espia amb el rebol. Corren molt...
però tampoc són imbatibles perquè nosaltres els hem pogut guanyar un parell de vegades, i aquí també hem de tirar una miqueta de galons. Nosaltres sí que és veritat que tenim un cart que ens corre molt, el que ens penalitza molt és la sortida, però després, doncs,
Portem fent el millor temps a Masters des del 2018, continuadament. I entre mig hem guanyat nosaltres, hem guanyat la majoria de cops ells, també ha guanyat algun cop el Joan Barrera, i la veritat que, bueno,
Sempre ens trobem a la final i a la final és una per totes i ens hi juguem tot allà. No n'hi ha amistats a la final. Sí, sempre. He de dir que hi ha molt bon rotllo, eh? Allò ja es veu, ja es veu. La gent competeix i sí que és veritat que et pots enfadar alguna vegada perquè pots pensar que t'han tocat amb mala fe. A mi directament m'han trencat al calcani, jo m'he partit a l'os del peu perquè m'han trepitjat a la primera recta.
però quan et tires a cards ja jugues a això. Ja has de saber que al final portes coixinets, que rellisquen, que la gent tra la seva estratègia, que jo crec que ningú va a fer mal als companys i que dintre dels nervis de la competició que pots arribar hi ha molt bon rotllo i crec que és un esport que abans que coincidin el semáfor de la final o de qualsevol cursa la gent es dona la massa, es desitja sort i això és molt bonic. I passant amb l'altre parella que encara no ha parlat tant, quina és la motivació vostra per participar en la cursa?
Principalment que és molt divertit, és a dir, és veritat que nosaltres tots els anys que ens hem tirat hem acabat a sèniors, que potser és una mica un altre rotllo, però és veritat que a part de tradició santjustenca, un cop t'estàs tirant, és diversió pura.
ja se't passen els nervis i la baixada intentes adelantar poden passar mil coses com han dit i un punt de sort i és molt divertit i és al final jo crec també el que ens motiva a tots que un cop estàs allà t'ho passes tan bé que t'han de bofos cada cap de setmana nosaltres també estem vinculats a l'esplai llavors ho hem viscut també des de la vessant aquesta de muntar el circuit llavors hem, doncs bueno som l'entitat que es dedica a muntar el circuit, muntar els revolts que sigui bastant segura i llavors nosaltres ho hem viscut des d'aquesta part
Però és veritat que aquest any, per casualitat, ens va tocar tirar-nos junts. No sé si ho hem explicat, però el Ricard, el meu company, es tirava amb un altre company que es diu Ferran. Es va xocar el primer crono, es va fracturar un os d'aquí del dit i em va avisar el dissabte a la tarda i em va dir Gerard, que pots venir. A mi em va costar pensar-ho perquè deia, no em queda de mandra. Jo abans de dir-li, el Gerard em va dir no em ve gaire res de gust tirar-me.
Però mira, estem aquí, tu. Eh, però això és boníssim, eh? És una història guapa, aquesta, eh? És real, és real. I a tarda se tira, o vas haver de pagar seguro? La qüestió és que jo pitava, llavors estava assegurat, i llavors estava assegurat. Encara més com volés que tot això, o sigui, mola, mola, i a sobre que deu segons. Sí, sí. Jo he de dir que a mi sènior és la categoria que em fa més por, o sigui, no he anat mai per un tema de temps i...
perquè algú que no ho conegui, quines són les diferències? La diferència, jo crec, entre màsters i séniors és que la gent que em puja, som gent jove, gent que corre, i més o menys, tots podem em pujar igual, entre cometes, però la diferència està al descontrol que hi ha d'arribar a la primera curva. Llavors, és molt difícil, ja veuràs que a séniors no hi ha sempre un guanyador, sempre un segon, perquè sempre són diferents, i el descontrol, aquí sí que ha jugat molt més el factor sort, i sempre ho parlem, tot el que estem a màsters, hostia, si anéssim a séniors, allò és una catàstrofe, ja...
i no saps què cony passarà. Allà no saps què cony passarà perquè, una, els cars no són tan bons, però la gent que corre, hi ha gent de senior que corre més que gent de màsters, a la primera recta. I després allà, suerte, suerte, una miqueta. Cada any fer primer, segona o tercer senior té molt de mèrit. Perquè, Gerard, tu vas entrar per una suplència per lesió, per fractura. Això és bastant habitual, no?, a la cursa dels cars de coixinets, perquè a sobre heu vingut amb un lesional.
És la viva imatge que això realment té una mica de perill. Sí. A tu què et va passar? Doncs jo a la quarta final vam arribar al primer rebol i em va vindre un carpat darrere sense frenar i em va enganxar tot el que és la planta del peu contra la vorera i allà doncs vaig notar una rebrincada i quan vaig arribar a baix doncs
Apenes podia apujar-lo, em feia mal, i llavors el van envanar. Però vas seguir competint. I vaig seguir competint, vaig fer la semifinal com vaig poder, vam arribar als segons, i a la final sortia en tercer, amb aquests boig d'aquí que acaben com uns malparits, i ja està, i vam arribar a segons. Poc més vam poder fer aquest any. Sempre que... Bueno, que no és poc, eh? Sempre que tires a cars, jo crec que jugues números, saps, compres números per fer-te mal. Els que corren més. Bueno, sí, ja...
A vegades algun pilot s'ha fet mal, i quan un pilota fa mal, es fa bastant mal. També s'ha de dir, eh, a vegades. Però que es trepitgin cames, que voltis, que saltis per sobre del car si menys espai, de frontal, és el pa de cada any els cars. Alguna vegada et toca a tu i alguna vegada i ho toca a l'altra.
No deixes d'anar entre quatre fustes, mal clavades, entre cometes. A cinc centímetres del terra. A cinc centímetres del terra. A molta velocitat. Jo crec que el punt més complicat és l'arribada meta. Allà si se t'embalca o se't trenca algun coixinet o alguna cosa, no tens marge. Allà copilot i pilot són passatges. Aquest any hi ha una imatge, hi ha un vídeo de...
d'un cart rosa, que volquen i jo crec que ell porta la maneta enganxada a la mà i se li enganxa la mà i rellisca amb el cart enganxat a la mà. És per partir-se la mà. Pot passar de tot. S'ha d'en compte sempre. Doncs una pregunta també és, com prepareu aquests carts? Els prepareu vosaltres a tu mateixos? Segueu consell d'algú? Com funciona tot això? Bueno, això... És feina teva, eh? Bueno, en aquest cas sí.
Però això jo crec que al final és, bueno, des de petit, no? Des de petit ja comença a esclavar amb quatre fustes i... Perquè són tots fets per vosaltres. Sí, sí. Sí, sí. Bueno, jo crec que aquí també és la gràcia. Sí, sí, és una gràcia. Al final, a mi personalment, per exemple, la part que més m'agrada és la de fabricar el cart, provar-lo... La prèvia. Beure, clar, la prèvia, i veure si va bé, i dius, hòstia, això ho canviaré, això li prou aquest any, provaré això, provaré l'altre. És la mateixa base, però aneu fent millores.
Sí, jo en el meu cas vam fer un que, bueno, el que li vaig deixar al Jan en el seu dia i aquell l'he anat millorant tot el que he pogut fins que ja hem trobat un punt que dius, hòstia, el car va bé.
No, no, això també deu ser molt guai. També jo crec que hi ha un grup com de gent, no tant com el Bondillo, que se'ls va passant, que se'ns diu una sèrie de cars que van portant, que aquest any te'l deixo, aquest any el provo jo, que també mola, no? Hi ha com una mena com de màfia allà, se'ls va entrar canviant.
Bueno, i que és curiós que vas per Sant Jús i jo me'n recordo de petit de veure garajos que estaven oberts i veure el car allà, saps? I, hòstia, aquest car, i potser és un car antic que ningú el fa servir, no? I el que diu ell, no? A veure algú, ei, me'l deixes, vinga, va, tal. I, clar, veus cars que porten dècades allà corrents. Sí, sí.
Molt bé, molt guai. I un factor clau de la competició, bé, potser el factor més clau, és la penetració entre pilot i el campany. Això com us ho feu per tenir aquesta penetració? Entreneu, no entreneu? Bé, jo crec que entreneu directament el dia que toca, no? El dia dels lliures. Però jo crec que tots tenim un codi secret, igualment. Sí, sí. Ens podem compartir. Clar, això és secret de l'escuderia. Exacte, exacte.
Per tant, però aquesta comparatració es va treballant any a any. Sí, sí. L'any fas una cosa, l'any s'avui millores, ara, hòstia, tío, l'any que veu, per avropar el curs, anem a fer això, intentem sincronitzar-nos en aquest moment, o ara, en aquest punt, fica't així. Ja està, ja està, ja està. Estic dient a on, no? Al final, els que som més friquis, també, segons la parrilla, no? El que és la graella de sortida... Ja, ja està.
Si veus el del costat, que dius, aquest corre, però les curbes jo sé que no ho fa tan bé, doncs allà ja jugues una miqueta. Ja saps que et pots posar per l'interior perquè el seu kart derrapa més i et pots posar per dintre. Sí, sí, sí. Sí, teniu estudiat el rival. Totalment, totalment. I expliqueu-nos una mica quins són els trucs perquè aquest kart no marxi i per anar el més ràpid possible.
El que podeu explicar, perquè ja vull dir que... Més ràpid ells t'ho podran explicar, perquè jo no sé què té aquell car que corre tant. Frenar. S'ha de frenar. La clau és frenar, eh? Per anar més ràpid, frenar. Tu dius de veritat, s'ha de frenar. Abans de la curva, frenar. I després ja baixa sol. Doncs...
Però sembla mentida, eh? Quan més ràpid intentis anar, pitjor va i confirmo, eh? Quan he intentat millorar un crono, que dic, venga, no freno, freno menys o tal. Res, res. Com més he procurat frenar, millor m'ha sortit el crono. És curiós. Em aconsell. Sí. Imagina't si el que té el meu crono i que vola, et diu que ha de frenar... No, és d'això. És que arribem molt ràpid a la... Clar, però és que li corre molt al car. Et truco les rectes, que les rectes vagi ràpid allà.
I vosaltres que sou els sèniors, quantes edicions heu fet? Perquè sou potser els més joves de la taula, no? Sí, segurament. Jo m'he tirat 4 vegades, m'he tirat quan tenia 15 anys i 16 anys, i amb el Ricard fa 2 anys, i aquest, poques vegades.
Sí, del nostre car amb el que ens hem tirat aquest any. També és vostre, fabricat per vosaltres mateixos. Bueno, això era una família de l'Splay, el tenia molt antic i mig trencat i va dir el vaig atirar si algú el vol i el Ferran i jo, que és l'altra companya, el vam agafar, el vam arreglar una mica i cada any el que dèiem l'hem anat millorant. Aquest any jo crec que és el que més ens ha corregut amb diferència perquè als altres anys ens costava deixar el minut, que és una cosa que fan quasi els nens petits.
i de cop aquest any ha anat super bé i els hem ficat coixenes nous hem canviat els frens i aquest any frenàvem molt més que potser també perquè se'ns anava la primera corba molt i se'ns en va això i segurament és per això perquè aquest any frenàvem i frenava de cop doncs mira, aquí està, que freni sec
I ara hem parlat de les bones actuacions que heu tingut, però entenc que no tot han sigut bones actuacions en aquestes edicions. Hi ha alguna edició que digui, hòstia, és que aquí vam patinar molt. N'hi ha moltes, n'hi ha moltes. Sempre. Alguna que hi podeu explicar així que digui, hòstia, aquesta és molt memorable.
de guanyar. No, no, al contrari. De fer una miqueta la pua, no? Sí, exacte. O sou tan bons que no paren. És que ningú vol dir res. No, no, jo sí. Fa 3 o 4 anys que el meu company, l'Adrià, perquè tenia molta feina a priori,
perquè el diumenge me'l vaig trobar, em va dir que no estirava. I m'ho recordarà tota la vida. I tota la vida, em vaig cagar amb ell. I jo sempre he corret tota la meva vida i em donava l'oportunitat per fer una altra cosa que no he fet, que és conduir. Em vaig buscar un amic meu que hi corre molt i jo vaig conduir, vam fer un bon Cronomaster, vam entrar amb el sisem millor Crono, que jo conduïm, vaig dir, hòstia, no s'han donat malament, però després les carreres va ser una altra cosa.
Cada última la primera, surti segon i cada després també últim. I no fer ni semifinals, que és una cosa que no havia fet mai de la meva vida. I viure-ho d'una altra perspectiva, d'agafar una cervesa, d'anar amb el rebol i veure els cars, que no m'havia passat mai, va ser un xàfag d'any. Però em va donar una experiència que és viure-ho des d'una posició perquè...
Tothom que corre car sap que no és el mateix córrer, a més, ho parlàvem just d'entrada, aquí estàvem a la taula, no és el mateix córrer que conduir. És un cap de setmana totalment diferent. I allò va ser per mi un xafa que estic acostumat a competir i arribar a finals i guanyar, i va ser un any diferent, però vaig aprendre i ho vaig passar molt bé, també.
Vosaltres tenim dues parelles potser més assentades i una més nova. Com es decideix qui corre i qui condueix? S'estableix per base. Quan el vaig conèixer vaig dir jo qui condueixo. I ja està. Però no sé, jo crec que...
Neixes així ja. S'ha de dir que és casualitat, perquè jo quan el vaig conèixer tenia un altre company i jo tenia un altre company. Llavors els dos ens vam quedar sense parelles i ens vam juntar. I casualment jo havia conduït sempre i havíem pujat sempre. Bé, sempre a veure, que feia potser 4 anys que ens tiràvem, tampoc feia tant de temps. Aquest any fa 20 edicions també que fem els dos. I vosaltres sou la parella més nova, com ho veu decidir?
Jo crec que hi ha un condicionant de dir el que corre més, corre. El que corre més, corre. I a saco. Jo crec que corro més que el Ricard. I em putxo a saco i ja està.
i quan és el moment de sortir de la graella, esteu allà amb diversos cars bastant juntets. Com es viu aquesta sortida, aquests primers moments, on esteu tan junts? Jo crec que és un dels moments amb més tensió, no? Nervis, molts nervis. Que no t'estampin pel costat. Allà fins que escoltes a la tensió el semàfor. Bueno, inclús així. Escoltes allò, escoltes el semàfor i llavors allà, bueno, allà sí que tens 55 segons, més o menys, que estàs tranquil.
Jo tenso fins al segon. Si sortir de la primera curva, estic supertenso. Després de la primera curva, que hi ha un poco más despacio entrecans, allà, allà, vale. Jo un cop al semàfor, ja se'm passa tot. Un cop pit al semàfor, se'm passa tot. Perquè al principi, i també heu dit que al final, no? És el moment més complicat. És el moment que pot ser més perillós, perquè ara és on agafa més velocitat, si hi ha una mala decisió, xoca, es pot volcar, ja, llavors, és on et pots fer més mal.
Però jo, en general, el més nerviós és al principi, és abans. És abans de començar. I antigament, no sé si aquí ho hem viscut, ara no me'n recordo el nom, hi fallo molt aquí, hi havia una veu molt mítica que era, atenció, el semàfor, que és el tipi de... Sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí, sí
Quan venia el mes anterior dels Cards, tenia el cap, atenció al semàfor, i ara ens en feia els collons com a burbates aquí. És la frase dels Cards. I a més, ara, sí que aquest últim any, aquests dos han jugat molt amb el semàfor, i més o menys hi ha una seqüència, i saps, abans era a dit, i a vegades tardava 5 segons, i a vegades tardava 10. I et cagava, atenció al semàfor, i jo el mirava ell, i apreta ja, apreta ja, perquè no saps...
Perquè si sortiu abans, descalificats, no? Exacte. La meva germana es tirava, i atenció el semàfor, i s'anava gubita al costat. Es va deixar tirar per això. No sé si m'escoltarà aquí, però ja es tirava d'empatida, però ja et digui, traïció familiar, tots allà, i dels nervis, jo l'havia vist, atenció el semàfor, i tenir que anar-se'n a veure.
Al meu pare, que s'havia tirat molts anys, ja no es tira. I l'altre dia li vaig dir, escolta, va, vull fer una categoria nova perquè als 50 anys us tireu vosaltres. Una categoria Legends, o sigui a partir dels 60, perquè les categories s'haurien de regular una miqueta. I em va mirar així, i em diu, jo em tiro si vull, eh? M'ho està dient, m'estic ficant nerviós, ja. Imagina't el rotllo, saps, dels nerds que es passen a dalt. Fins que no ho vius, no ho saps.
I quan ets petit, molt més, eh? Jo me'n recordo de passar dies i dies abans... Nerviós, no? Sense poder dormir. Sense poder ni dormir, sí, sí, totalment. Jo encara sou petit, llavors. I ara se m'ha passat una miqueta, ja. I el que és il·legal és una mica tocar el rival, no? Però teniu alguna estratègia per fer una mica la guitza al contrari?
No. O no, això no. Cars són cars, i la frase de són cars, ja saps. Una, vas amb coixinets que rellisquen, el control no és com el d'un cotxe, llavors la gent s'errepenja, et toca per darrere,
et tanquen, una cosa hem de tenir un patit en contra nozo amb ells, per exemple l'any passat, que la meva sensació va ser que no els vam tancar, però és veritat que el seu card s'enganxa amb la vorera i la seva sensació va ser que els vam tancar. Mira les perspectives de les sensacions, la meva és, en cap moment ens hem tirat mil anys i crec que no hem tingut mal a fer una amb els altres mai, però jo anava més ràpid que ells i vaig tirar, però sí que és veritat que veus el vídeo i el seu card, per la manera que està fet, jo crec que s'enganxa més del compte amb la vorera.
El que no pot passar és que tu vagis amb la teva traçada i es veu clarament a la sortida qui fa així. Al final tots anem a buscar l'interior de la corba. Mentre baixem, tots anem cap a l'interior. I sí que és veritat que amb ells vam picar, clar, no de manera intencionada, però bueno,
Bueno, clar, sí que la conseqüència va ser que es van encallar, es van enganxar amb la vorera. Però no és de les més evidents, que n'ha hagut més evidents. I aquest any mateix. Bueno, nosaltres ens han descalificat, no? L'únic any que no hem fet podi, a semifinals, que ens van picar per darrere. Ah, però ens van eliminar. Ah, ens van eliminar. Sí, sí, que ho dic, ens van pacificar. Bueno, doncs el darrere...
Intencionadament, a més jo vaig veure la cara, va ser frenar. Frenar amb vosaltres. Però frenar és frenar. Llavors jo l'hi portava a una certa distància, em vaig confiar pensant que la feia bé, i vaig frenar per fer-la, no per parar la carrera, per fer-la bé, i els dos, eh, però van anar, pum, i me'n vaig anar a la palla. Jo no em vaig enfadar ni res, són cars. Hi ha anys anteriors que ho hem fet nosaltres també, ens hem apujat. Llavors, d'on està la legalitat entre més o menys? No hi ha.
Si xoquen per darrere no hi ha, perquè no hi pots comprovar. Però sí que es veu quan es fa amb mala fe. Es veu quan es fa amb mala fe, però són cars. Llavors, més o menys, també es fica el peu. Jo he ficat moltes vegades el peu per darrere per apujar-me amb el car i fer-me el meu espai. Per què? Perquè saltaré i em trencaran els turmells? No, no, no, clar. No, no, no, no.
jo li puc fotre una patada, a vosaltres ho heu fet i a mi ho han fet també, jo li puc fer una patada forta i el tiro i ells saben que jo et puc apujar i et puc apartar una miqueta i saltar i els dos la fem bé llavors qui es corre sap realment però dintre de les cars hi ha un buit legal de que més que menys llavors és molt difícil demostrar aquestes coses a no ser que vaig amb la teva traçada
I et facin així i et tinguin, saps? O anys que jo he vist gent agafar el cart de l'altre i gent donar patades i s'ha descalificat. Però això ja és el sumunt d'altres coses. És l'anticompatibilitat. Però després no hi ha un reglament molt establert que et digui aquesta frenada de més, aquesta frenada és molt difícil això.
No, no, clar, molt complicat valorar això, però al final, pel que dieu, sempre realment són competicions molt esportives i amb el respecte, jo crec que és el cano principal. I que hi ha bon rotllo al final, jo crec que aquest cap de setmana també el guai que té és que, bueno, et veus, jo hi ha molts que dir, què, un any més aquí, no? Ja, és com, ens trobem allà i...
I bueno, vivim junts al final. Nosaltres no som del poble, som de Molins, i som gent que només veiem aquest cap de setmana. No ens creuem mai més, perquè no fem vida aquí, tenim família, però no fem vida aquí. Llavors, és el cap de setmana que jo em veig amb vosaltres, no em veig mai més. Coincidim amb ells i altres corredors que també... Però això és la part també maca dels cas, almenys jo ho visc així, de gent que aquell fintes el que es veuré i l'any vinent un altre cop.
Jo crec que molt menys. Sí, sí, home, esperem que sí. No, home, no, no, no. A masters que són ja canya. Exacte. I per algú que no s'ha llançat mai, com per exemple jo, que mai ho he fet, quin consell em donaríeu, quin consell donaríeu a algú que és totalment novell?
Jo crec que si vols provar-ho, jo crec que des que l'associació de cars ofereixen cars de lloguer i és una bona manera de provar-ho. Pilles un car, et llogues, a veure si et mola i si et mola l'any següent l'intentes fer i hi ha molta gent que et voldrà ajudar per muntar un car.
Jo igualment provaria uns dies abans, fora del circuit, buscar algun lloc. Tècnicament no es pot, oi? Tècnicament no es pot, però bueno, algun carrer sense sortida, alguna coseta així, no? I provar una miqueta, perquè clar, si no...
Així de primeres, doncs. El meu consell seria buscar sensacions, no tenir expectatives, ni intentar competir, perquè igual que hem dit que abans que per estar davant s'ha de tenir un bon pilot, un bon copilot i un bon car, també l'experiència és un grau molt important als cars, però molt important. Llavors, la típica gent que és molt competitiva, i jo tinc molts amics, eh? Vinga, ben tiro i et guanyo.
Per mi el primer any ha de ser de gaudir, de veure com vaig jo, de fer les corbes, que si quedo últim no passeu res, i passar un any tranquil sense fer-me mal i gaudir de la baixada sense mirar si quedo cinquè, quart o últim o primer.
Perquè els Cards, entenc que són més o menys similars tots, però tots tenen unes peculiaritats, perquè uns corren més que altres. Es fan algunes inspeccions, hi ha un comitè que avalua els Cards i que diguin això no, això sí. Sí, des de l'organització es fa la verificació del CARD.
Llavors s'ha de complir un reglament i sí que pot jugar una miqueta allò d'innovar, però bueno. Pots innovar sense innovar molt. Sí, exacte. I cada tercer és de sèniors, que estan aquí fora. Ells sí que van ficar amb amortiguació un coixinet que feien no sé què. Al Camproví, no? Sí. Mira, és un altre noi que, com deia l'Adrià, que jo crec que disfruta més fent el seu car. Segur que t'he d'encença.
Llavors, amb això sí que és una cosa que ara, bé, l'hem passat ja van donar un toque, que voldrien repassar el reglament i fer, que és una cosa que crec que ja els vaig proposar, que ens hauríem d'estar corredors experts de molts anys i ells, per mirar una miqueta el reglament, que és realment el que volen. Actualitzar-lo, potser. És una mica ambigu o tot i no saben realment què és, saps? Perquè ho deixem com estava i llavors no tenim dret a millorar ni evolucionar amb el nivell dels cars. Tota la vida hi ha hagut gent que ha fet... Jo crec que el més important, hi ha una cosa que ha de ser inamovible, que és la seguretat.
tot el cart que s'ha de tirar ha de complir uns mínims de seguretat. A mi el 5 centímetres ha d'estar bé, perquè no és el mateix que et pillin el peu amb un car al que amb un car baix, perquè te'l pillen amb un car al i et destrossen tot el turmell, i si te'l pillen a baix et poden trencar, quan a mi m'han trencat el calcant i et poden fer mal, però no és el mateix, que no tingui cap punxa per dintre, cap clau sortit, cap cosa que si el car volca i l'altre et pugui fer un tall, però tot l'altre és una cosa que s'hauria de parlar millor perquè tots els corredors sàpiguen bé què és el que sí, què és el que no,
perquè durant molts anys s'han anat innovant moltes coses i mai s'ha dit res. I ara, aquest any ja es van posar així, llavors jo crec que s'hauria d'especificar molt bé, s'hauria de fer una bona reunió i ben bé cap a quina direcció vol anar a Car de Coixins. Exacte. Doncs sí, sí, totalment. I més ara, que es va fer un dels rècords de participació en aquesta edició. Això és... Jo crec que ara anem cap al 50 aniversari, que hi haurà més. Jo tinc vàries idees per proposar a l'organització, per fer coses, perquè, hòstia, jo veig vídeos...
És una edat especial, molt especial. Mec vídeos de quan estirava el nostre pare i gent de 200 cars, 300, 300 perdona, no? De 200, 200 i pico, hòstia, és. De gent guanyar i anar a ombros fins al pòdium, de molta, molta, molta, molta, molta gent.
I jo crec que el CARS ha passat una mala època, va estar a punt de morir, per dir-ho així, va estar al límit. De poca participació. De poca participació i sobretot d'organització, de poca gent d'organització amb ganes. Perquè jo crec que faltava també veure que, perquè tu és l'organització i veus que el que tu fas té resultat, i aquest any la gent ha estat molt contenta. I pressupost, també, suposo. Una mica tot, saps? Jo crec que els CARS han millorat molt, jo felicito, per exemple, amb el tema de la cèl·lula d'aquest any, amb el tema...
Podem veure el crono, tot va temps, hem guanyat molt de temps, però jo crec que ara falta una empanteta amb innovar coses. Fica coses que omplin el dissabte, per exemple, el dissabte és un dia que està molt buit. Jo tinc diverses propostes, que no vull desvalar aquí perquè m'agradaria que també fossin sorpreses, i parlar amb la gent que està... Ni un spoiler, un mini-spoiler. No, no, però ja he fet un que era de la categoria Legends pel 50... Ah, mira, és veritat. Ja l'he fet abans, estaria molt guai, perquè si tu et fixes, els primers que van córrer eren del meu pare, d'acord?
i als 50 te tenen 60 i pico, llavors si fas una categoria de 60, la gent que té aquesta edat que ara no es volen tirar perquè diuen, clar, és que veteranos és 40, és que es porten 20 anys. I els veterans baixen molt ràpid. I que veterans van força. Home, si de cronos, fan molts vots cronos. Sí, sí, estan a la part també. El hem guanyat aquest any també. No ho sé, no ho he mirat aquest any. Sí, sí que vau guanyar, sí. Jo volia dir una cosa.
Jo vull dir una cosa, que també l'organització de Carles són voluntaris. Sí, sí, sí, que ho fan superbé, o sigui, hi ha moltes coses que es poden millorar, però que... Si se m'entén malament... No, no, no, però ho dic perquè potser la gent que ens escolta, o que potser algú mira i diu, ostres, però què és això de Carles, eh? Perquè si són voluntaris... No, no, no, agraïts perquè gràcies a ells... Bueno, és que si no fos per l'organització, la cursa... Era per aclarir-ho, si algú mira i no ho acaba d'entendre, saps?
Doncs, nois, ens hem d'anar acomiadant, que ja toquen les set. Ens tornem a veure l'entrega de premis, no?, el dia 22. Sí. Al Casal de Joves, així que res, ens tornem a veure. Moltes gràcies per venir. Gràcies a vosaltres. Adéu.