Molt bona tarda a tothom, són les 5 i 10 i comencen les tardes de Ràdio d'Esvern.
Jo sóc el Jaume Lías i us dono la benvinguda al Refugí.
Ja és divendres i és que ja estem a les portes del cap de setmana
i espero que tots vosaltres hagiu tingut una gran setmana.
Però encara us desitjo amb més ganes que gaudiu del cap de setmana.
Feu plans, sortiu, moveu-vos i si no us ve de gust,
doneu-vos amor, descanseu i carregueu ben bé les piles.
Però va, ens deixem de rotllos i descobrim el menú del dia.
Anem amb el sumari.
Comencem, com sempre, amb el Zoom informatiu,
on repassarem breument el més destacat de la jornada.
Tot seguit presentarem la cançó i l'efemèria del dia
i a dos quarts de sis donarem el tret de sortida a les seccions d'avui.
Iniciarem amb l'Alvira,
amb qui parlarem de la dieta mediterrània i de la dieta Daesh.
Seguidament, tornarem a parlar amb la Xenia Gabaldà
per a descobrir la seva passió per l'esport.
I acabarem amb el Daniel Martínez,
que ens portarà un recull de propostes culturals.
Doncs ara sí, comencem amb les notícies.
Comencem amb Zoom informatiu.
Un nou informe de Copernicus
alerta que l'oceà pateix una triple crisi planetària.
Escalfament, pèrdua de biodiversitat i contaminació.
L'oceà absorbeix el 90% de l'excés de calor generat
pels gasos d'efecte hivernacle.
Però el seu escalfament s'ha accelerat des dels anys 60,
posant en alerta els científics.
El Mediterrani és especialment vulnerable.
S'escalfa més del doble de la mitjana global
i les onades de calor marines han passat de 16 a 23 dies
per dècada entre 1982 i 2023.
Això posa en risc la pesca, l'aquicultura i la biodiversitat,
amb espècies com la tonyina cada vegada més amenaçades.
A més, el nivell del mar puja a un ritme sense precedents,
4,1 mil·límetres per any des del 2016,
posant 200 milions d'europeus en zones costaneres sota amenaça.
La contaminació per plàstics, inclòs els microplàstics,
també altera ecosistemes sencers i tota la cadena alimentària.
Els experts reclamen mesures urgents,
reduir emissions, restaurar ecosistemes marins
i reforçar polítiques oceàniques,
abans que arribem a un punt d'inflexió irreversible.
Els Mossos d'Esquadra i l'Agència de Ciberseguretat de Catalunya
han alertat d'una nova onada d'estafes digitals
que circulen per SMS, correu electrònic i xerxes socials.
Els delinqüents suplanten entitats com Correus i la DGT,
enviant falsos missatges sobre paquets pendents o multes de trànsit.
Els missatges inclouen enllaços fraudulents
que porten a pàgines falses on es demanen dades personals i bancàries.
També s'ha detectat una oferta falsa a Facebook
d'un suposat extraballador de Decathlon
que ve en motxilles de marca per només 2 euros.
Les autoritats recorden que la DGT no envia SMS ni correus
per notificar multes i els recomanen no clicar mai
enllaços sospitosos, denunciar-ho i avisar a l'entitat bancària
si s'ha facilitat cap informació.
Anem amb cultura perquè la cubana arriba al teatre Romea
amb la seva nova proposta, el musical L'amor venia amb taxi,
basat en una popular comèdia de Rafael Anglada.
El muntatge transforma l'obra en un musical 100% made in la cubana,
amb guió de Jordi Milán, Toni Sanz i Rubén Montanyà
i música de Joan Vives i Xavier Mestres.
Una vintena d'intèrprets combinant amb actors històrics de la companyia
com Anna Barrachina i Xavier Tena,
amb noves incorporacions com Adriana Clapés i Albert Mora,
portant escena aquesta nova producció que ha captivat el públic
en les funcions prèvies.
L'estrena oficial va ser el dia 30 i va ser tot un èxit.
La cubana ha hagut d'adaptar l'escenografia i el vestuari al teatre Romea,
demostrant que el seu teatre ple de creativitat i energia
continua renovant-se sense perdre la seva essència.
Acabem amb una notícia local i és que aquest dissabte 4 d'octubre
Sant Just d'Esvern acull una nova edició del Mercat Circular de Solidança,
que se celebrarà al carrer del treball número 5,
de 9 del matí a 2 del migdia.
En aquesta ocasió el mercat posa el focus en la roba d'hivern i els abrics,
amb l'objectiu de donar una segona vida o tercera vida a peces que encara poden ser útils.
Els visitants hi trobaran roba i accessoris des d'un euro
i també articles a 2, 3 i 4 euros.
En una proposta que vol fomentar el consum responsable i l'economia circular.
El Mercat Circular de Solidança se celebra cada primer dissabte de mes
i forma part d'un calendari que aquest octubre arribarà també a Viladecans, Olot i Salt,
amb noves edicions els dies 11, 18 i 25.
Una molt bona oportunitat per renovar l'armari de tardor de manera sostenible
i contribuir a cuidar el medi ambient.
Ara toca ritme, ara toquen els esports!
Doncs avui comença la vuitena jornada de Lliga amb un partit que promet emoció.
L'Ossasona rep el Getafe en un duel que pot marcar les aspiracions d'am dos equips
en aquesta primera fase de la temporada.
Demà el Girona rebrà el València, Montilivi, a la recerca de la seva primera victòria de la temporada.
Els gironins volen fer valer el factor camp i sumar tres punts molt necessaris per pujar posicions a la taula.
Mentrestant, el Real Madrid s'enfrontarà al Villarreal,
en un partit clau per als blancs si no volen deixar escapar rivals directes en la lluita pel títol.
Diumenge serà el torn del Futbol Club Barcelona,
que visitarà el Sánchez Pizjuán per enfrontar-se amb el Sevilla.
A les 4 i quart de la tarda, els blaugranes busquen seguir líders de la classificació
mentre que el Sevilla vol sorprendre a casa davant del seu públic.
A més, l'Espanyol rebrà el Betis a dos quarts de set, un duel amb molta expectació.
Aquesta vuitena jornada promet emocions, gols i molts punts en joc,
amb equips lluitant per consolidar-se a la part més a dalt de la lliga
i aprofitar cada oportunitat per guanyar avantatge en la classificació.
Anem al motor, perquè al món del motor viu una doble ciutat del voltatge
amb el Gran Premi de Singapur de Fórmula 1 i el Gran Premi d'Indonèsia de MotoGP.
A la Fórmula 1, el circuit urbà de Marina Bay torna a la classificació,
que es torna al circuit, perdoneu,
i la classificació es disputarà el dissabte a la tarda i la cursa diumenge.
I se'ls preveuen molta calor i molta humitat.
Mentrestant, en MotoGP, el campionat viatja fins al circuit de Mandelica,
a Indonèsia, amb Marc Márquez ja com a campió del campionat.
S'espera un bon paper dels pilots catalans de la Graella.
Ara presentem la cançó del dia.
Doncs com cada divendres, toca marxa, toca ritme i toca una cançó que ens posi de bon humor
i ens faci moure els malucs, perquè hem de començar el cap de setmana al 100%.
És per això que avui us porto una cançó que és un himne a la festa,
a les nits de diversió i a la llibertat de deixar-se portar per la música,
amb un estil electropop molt fresc, inspirat en els sons dels anys 80,
combina sintetitzadors brillants amb un ritme contagiós
que us farà moure els peus des del primer segon.
La lletra és un cant a gaudir de cada moment,
a deixar enrere les preocupacions i a viure la nit amb tota l'energia possible.
Darrere d'aquesta peça hi ha una jove artista catalana
que ha anat creixent en els escenaris des de ben petiteta,
començant amb actuacions modestes i petites en presentacions locals
fins a compartir escenaris amb grans noms de la música espanyola.
La seva trajectòria combina talent, constància i passió per la composició,
ja que no només canta, sinó que també crea les seves pròpies cançons.
Aquesta cançó no només és música,
és una crida a ballar, a cantar, a riure i a deixar-se portar per la màgia de la nit.
És perfecta per començar el cap de setmana,
per animar a qualsevol anar-se'n de festa
o simplement per posar-te de bon humor i a gaudir de la vida.
Com sempre, us deixo tres pistes.
La cançó va participar en el Benidorm Fest
i realment va estar a punt d'anar a Eurovisió.
El títol combina dues paraules, fent un joc entre elles,
i la cançó es va publicar el desembre del 2022.
Jo crec que avui us ho he passat molt fàcil
i ja ho hauríeu de saber.
Així que, que Sony, noixentera de la Vico.
Endavant!
Música
Sábado noche 19, 80
Tengo bebida fría en la nevera
Luces neón por toda la escalera
Toque de glitter chupito de absenta
Y me pongo pibón
Pues ya esta noche pasa el monte tú y yo
Coilo, gotas de dolce pa' que huela mejor
Y se va calentando el ambiente
Yo te busco entre a toda esta gente
Dime, dime, dime dónde está
Tu boquita de fresa, mi mojito de menta
Las cosas bonitas
Al final se encuentran dos trocitos de fruta
Si quieren se disfrutan
Te invito a mi fiesta
En mi casa a la una
Noche ochentera
Toda la noche entera
Hay una cola que te da
Pero vengo en quien quieras
Noche ochentera
Toda la noche entera
Cógeme la cadera
Que bailamos la lenta tú y yo
La noche entera
Como una noche ochentera
La noche entera
Como una noche ochentera
Como una noche entera
Como una noche entera
Como una noche entera
Como una noche entera
Lo haremos como en Las Vegas
Lo que pasa aquí, aquí se queda
La policía en la puerta
Pero nadie nos va a frenar
No, díselo
Que esta fiesta no acabó
Dame vos, bien de ron
Y salimos al balcón a gritar
Que la vida es pa' disfrutar
Que nos sobran ganas de amar
La vecina empieza a picar
Que quiere subirse a bailar
Que quiere subirse a bailar
Noche ochentera
Toda la noche entera
Hay una cola que te da
Pero ven con quien quieras
Pero ven con quien quieras
Noche ochentera
Toda la noche entera
Cógeme la cadera
Que bailamos la lenta tú y yo
La noche entera
Era, era, era, era
Como una noche ochentera
Era, era, era
La, la, la noche entera
Era, era, era
Como una noche ochentera
Era, era, era
Tu boquita de fresa
Mi mojito de menta
Las cosas bonitas
Al final se encuentran
Al final se encuentran
Noche ochentera
Toda la noche entera
Toda la noche entera
Hay una cola que te da
Pero ven con quien quieras
Pero ven con quien quieras
Noche ochentera
Toda la noche entera
Cógeme la cadera
Que bailamos la lenta tú y yo
La noche entera
Era, era, era
Como una noche ochentera
Era, era, era
La, la, la noche entera
Era, era, era
Como una noche ochentera
Era, era, era
Bueno, bueno, bueno
Ja us havia dit que aquesta cançó era molt animada
I realment dóna moltes ganes de ballar
Amb aquest temazo de la Vico
Noche entera
Recordem aquest nom perquè jo crec que ens acompanya
En moltes festes
Molt bon rotllo d'aquesta cançó
Però ara baixem una mica les revolucions
Perquè ens toca anar a l'efemèride del dia
Avui, 3 d'octubre, recordem un dels moments més importants de la història d'Europa del segle XX
La reunificació d'Alemanya
Fa 33 anys, una Alemanya dividida durant més de 4 dècades
Tornava a formar un sol país
La República Federal d'Alemanya a l'Oest
I la República Democràtica Alemanya a l'Est
Deixaven enrere anys de separació
De murs físics i ideològics
I començaven un nou camí cap a la unitat
Per entendre la magnitud d'aquest esdeveniment
Cal recordar que la divisió va començar després de la Segona Guerra Mundial
El 1945
Les potències vencedores van ocupar Alemanya
I van establir zones d'influència
L'Oest sota control dels Estats Units
França i Regne Unit
I l'Est sota la Unió Soviètica
Amb el temps, aquesta separació va derivar en dues realitats molt diferents
L'Alemanya Occidental es convertia en un país democràtic
Amb economia capitalista i llibertats individuals
En canvi, l'Alemanya Oriental adoptava un règim comunista
En control estricte sobre la població
Limitacions de la llibertat d'expressió
I sobretot, la impossibilitat de moure's lliurement
El Mur de Berlín, erigit el 1961
Es convertia en el símbol més cruel d'aquesta divisió
Separant famílies, amics i comunitats
Però la història va mostrar que la voluntat de les persones
És més forta que el ciment i el formigó
La caiguda del Mur de Berlín, el novembre del 1989
Va obrir la porta a la reunificació
Després de mesos de negociacions polítiques i econòmiques
L'Alemanya reunificada va néixer oficialment
El 3 d'octubre de 1990
Era la fi d'una era marcada per la por i la divisió
I el començament d'una nova etapa plena d'esperança i oportunitats
Reflexionar sobre aquell dia és recordar
Que els murs, per més grans que siguin
Mai poden aturar la necessitat humana de llibertat
De connexió i de dignitat
La reunificació d'Alemanya ens ensenya
Que malgrat les diferències polítiques
Les ideologies i els conflictes
Sempre hi ha espai per reconstruir
Per unir i per mirar cap al futur amb esperança
Ens recorda també que cada gest de reconciliació
Cada pas cap a la unitat
Té un valor immens
Perquè transforma no només països, sinó vides
Avui, quan pensem en Alemanya
En aquell 3 d'octubre de 1990
Recordem que la llibertat i la unitat
No són només conceptes polítics
Són drets humans
Són somriures retrobats
Són abraçades que travessen murs
I sobretot, són la prova
Que la història pot canviar quan la gent s'aixeca
I decideix escriure un nou capítol
Ara us deixo amb una cançó molt especial
Una cançó que es diu Bohemian Rhapsody
I que com tots ja deveu saber
És del grup anglès Queen
Is this the real life
Is this just fantasy
Caught in a landslide
No escape from reality
Open your eyes
Look up to the skies
Look up to the skies and see
I'm just a blue boy
I need no sympathy
Because I'm easy come
Easy go
Little high, little low
Any way the wind blows
Doesn't really matter
To me
To me
To me
To me
Mama
Just killed a man
Put a gun against his head
Pulled my trigger
Now he's dead
Mama
Life had just begun
But now I've gone and thrown it all away
Mama
Didn't mean to make you cry
If I'm not back again
This time tomorrow
Carry on
Carry on
If nothing really matters
Nothing really matters
Too late
My time has come
Send shivers down my spine
Body's aching all the time
Goodbye
Goodbye
Everybody
I've got to go
Gotta leave you all behind
And play in the turn
Mama
I don't wanna die
I sometimes wish I'd never been born at all
I mean
Aww
Boy
No
Dying
I don't wanna die
You
I don't wanna die
I see a little silhouette of a man
Scaramouche, Scaramouche, will you do the bandango?
Thunderbolt and lightning, very, very frightening beat!
Galileo, Galileo, Galileo, Galileo, Galileo, Picaro, Magnifico!
I'm just a poor boy, nobody loves me.
He's just a poor boy from a poor family,
Sparing his life from this monstrosity.
Easy come, easy go, will you let me go?
Bismillah, no, we will not let you go, let him go!
Bismillah, we will not let you go, let him go!
Bismillah, we will not let you go, let me go!
You'll never let me go!
Oh, mamma mia, mamma mia, mamma mia, let me go!
Béalgeboc has a devil put aside for me, for me, for me.
Ara comencem les seccions del programa i ho farem amb l'espai de nutrició, amb l'Elvira.
Doncs bona tarda, Elvira, què tal?
Bien, bien, aquí de viernes, como siempre, ¿no?
Sí, sí, ja volvemos a estar aquí un viernes amb tu, molt contents de tornar-te a tenir-te aquí a l'estudi
i amb moltes ganes també de sentir-te i de parlar de nutrició, que és la teva expertesa, no?
Sí, sí, bueno, sé poquito, eh, podrías saber más, pero bueno, sé poquito, lo poquito que sé lo comparto con ustedes.
No, no, poquita no, poquita no, que per nosaltres ens donen consells molt bons i realment estem aprenent molt, molt sobre aquest món amb tu.
Vale, hoy me dijiste que querías hablar de dietas raras, ¿verdad?
Bueno, tu em vas comentar que hi havia algunes dietes i tal, que a mi em sonen una mica estranyes, perquè clar, jo no tinc tan coneixement,
però em vas parlar sobre una dieta d'aix que no l'acabo d'ubicar i perquè tu ens puguis començar a obrir aquest món, no?, de les dietes.
Bueno, la dieta d'aix, la dieta d'aix és una dieta que nace de la necessitat o una de las necesidades que se tiene en nuestra sociedad de controlar la tensión arterial.
Si tú te fijas, la cantidad de morbilidad y mortalidad a nivel de enfermedades, las del corazón se llevan a palma, ¿vale?
Sí.
Entonces, la dieta d'aix nace de la necesidad de controlar de qué manera podemos controlar la tensión, ¿vale?
Entonces, no es tan habitual hablar de la dieta d'aix aquí en Europa, porque aquí o en España,
tenemos una que es muy parecida, que es la dieta mediterránea, ¿vale?
Vale.
¿Cuál es la característica? O sea, ¿qué controla? ¿Cuál es la diferencia?
¿Cuál sería la diferencia, básicamente, de la dieta d'aix a una mediterránea?
En cuanto a, por ejemplo, aquí se controla el consumo de sodio, ¿vale?
Aquí la dieta d'aix dice que el sodio, en su forma de sal, debe estar entre 1.500 y 2.300 miligramos en zona día, ¿vale?
Vale.
Entonces, evidentemente, aquí la dieta mediterránea, pues, no hace esta salvedad.
Y, por ejemplo, si nos vamos a cualquier otro tipo de dieta, pues, la americana, el consumo,
el consumo es mucho más grande en sal, pero no en sal, no solamente en forma de sal,
crudio y de sodio, sino en aditivos y conservantes, porque acuérdate que en Estados Unidos
el consumo de alimentos precocinados es mayor, ¿vale?
Sí, sí.
Entonces, evidentemente, esta dieta d'aix desde Estados Unidos, desde la necesidad de controlar
este consumo de sodio, ¿vale?
Y entonces, por eso, el primer principio que te pone la dieta d'aix es el control del sodio.
Del sodio, como produjo el sodio, esa sal añadida, ¿eh?, que tenemos.
Y luego, evidentemente, la segunda parte, y en eso se parece mucho a la dieta mediterránea,
es la del control de frutas, verduras frescas, los lácteos que se han desnatado,
porque recordemos que, en principio, uno de los problemas de la tensión arterial alta
es que las grasas que están circulando en la sangre se depositan en lo que son las arterias,
haciéndolas más espesas y más difíciles, y cerrando el diámetro,
haciendo más difícil que la sangre pueda circular de una forma fluida,
y esto es lo que va a producir la hipertensión.
Evidentemente, la negumbre, los cereales integrales, las carnes de caos magros y las grasas saludables.
Per tant, Elvira, quan parlem de hipertensió, és perquè, perquè ens entenguem,
el foradet de les nostres venes s'ha fet més petit, no?, per on passa la sac?
Sí, eso se, y básicamente, eso ocurre porque se depositan ciertos elementos,
y estos elementos, básicamente, es la grasa, ¿de acuerdo?
También es cierto, y no debemos de olvidar, que nuestras arterias y nuestras velas,
con el tiempo, con el paso de los años, van perdiendo elasticidad, ¿vale?
Y esto también nos va a causar hipertensión, aunque las tengamos sanitas, ¿de acuerdo?
Entonces, evidentemente, lo que busca la dieta DAS es el control de esto,
y de otros elementos, también, evidentemente, otros elementos que debemos de controlar
es el potasio, el magnesio, y evidentemente el calcio.
¿Por qué? Porque básicamente el potasio y el calcio y el magnesio
sirven para regular lo que son los latidos del corazón.
Cuando nosotros estamos, si el corazón se contrae, estamos usando calcio.
Cuando el corazón se relaja, estamos usando magnesio.
Entonces tenemos que aportarle calcio y magnesio a la dieta de una forma equilibrada
para mantener este equilibrio, porque también piensa que cuando nosotros
estamos corriendo, caminando, haciendo ejercicio,
también estamos contrayendo musculatura, y también gastamos calcio y magnesio, ¿de acuerdo?
Y, evidentemente, la fibra.
La fibra tiene una doble función, tanto en la dieta mediterránea como en la dieta DAS.
¿Cuál es? Al consumir mayor cantidad de fibra, disminuye la sensación de hambre, por un lado.
Segundo, la fibra, como no se absorbe, como no se digiere y no es absorbida,
ella, cuando está durante todo el proceso de digestión, lo que va a hacer es arrastrar el exceso
o una gran cantidad de grasa que lleva a los alimentos, eliminándola posteriormente por las excesos.
De hecho, muchos de los productos que utilizan como suplemento son fibra.
Por ejemplo, esas pastillas de alcachofa, las pastillas de glucomanano que recomiendan para las dietas,
es básicamente esto, fibra.
Y cuando tú estás consumiendo fibra, por encima de los niveles normales,
esto lo que va a hacer es ayudar a arrastrar parte de la grasa que nosotros estamos consumiendo con la alimentación.
Muy interesante, eso sí que no lo conocía.
A parte, pero la fibra también costa digerir, ¿no? La fibra una mica.
No se digiere, la fibra no se digiere.
La fibra necesita...
No, no, no, la fibra ahí, o sea, es un azúcar, se considera un azúcar,
se considera un azúcar complejo porque no se logra digerir.
Ella pasa a través del estómago, llega al intestino delgado y no es tocada,
y es en el intestino grueso que algunas bacterias la utilizan para obtener energía,
se utiliza para sintetizar vitamina B y la vitamina K y el resto se elimina.
Y con ello, todo lo que esté alrededor de esta fibra, como casi pasa sin tocar a través de todo el tubo digestivo,
pues él absorbe la grasa.
Entonces, normalmente, es una de las recomendaciones que yo hago a las personas.
Ah, ¿te quieres comer unas croquetas fritas? Perfecto.
Pues añádele un poco de espárragos verdes.
Vale.
Es un molt bon consell, aquest, perquè, clar, així podem balancejar una mica, ¿no?
Exacto. Evidentemente, el espárragos verdes no solamente te va a aportar fibra,
sino calcio, magnesio, fósforo y minerales y vitaminas que te van a ayudar a nutrir.
Con lo cual, la comida no es que sea ideal, pero recordemos que lo ideal no existe y lo perfecto tampoco,
pero sí es saludable.
Vale.
Se puede considerar que es llevable.
No tenemos por qué pasar.
Entonces, básicamente, creo que dentro de las dietas, lo que no se me ocurre, alguna cosa más...
Ah, exacto.
La otra cosa que beben mucho en Estados Unidos y aquí también, que son las bebidas gasificadas.
Sí, això es un pariña para nuestra salud, realmente.
Exacto, porque piensen que uno de los componentes que tienen las bebidas gasificadas es sodio,
que es una forma de sodio y eleva la tensión.
Sí.
Y, evidentemente, el café también sube la...
O sea, el café es uno de los alimentos que se controla bastante más en lo que es en la dieta DASH.
Sí, i a part també, a part del sodi, que, evidentment, com tu dius, està allà,
també aquestes begudes són molt ensucrades, tenen molt de xucre,
i ho veiem a països on, per exemple, com a Mèxic,
que hi ha un consum molt elevat de la Coca-Cola,
i realment són països on es registra una obesitat molt i molt alta.
A ver, pero piensa una cosa.
La obesidad, la alimentación, no es la causa única de la obesidad.
Hay más cosas, y siempre lo digo, yo siempre digo lo mismo.
A la persona hay que integrarla, meterla en un triángulo.
En una parte está la parte emocional, en otra parte estará la parte de movimiento y la alimentación.
Sí, sí, sí.
Piensa que muchas de las personas, no es que tomen Coca-Cola,
no es que lo tomo porque me da la gana.
Muchas veces se está tomando para tapar un hueco.
Claro, claro, claro.
Es una parte emocional.
Entonces, a mí, meter la obesidad en un saco de que es causante único por la alimentación no es justo.
Que es causante único por un solo alimento, no.
Aquí se está juntando la parte emocional,
que no sabemos los problemas que tienen estas personas,
que créeme, que he visto muchas, he consultado muchas,
muchas con problemas que ni te lo crees.
Y que el cuerpo, que ellas, como una medida de solución,
han optado por esto, por comer, por beber,
ese tipo de alimentos que le dan esa satisfacción corta,
pero que se la da, ¿vale?
Entonces, evidentemente, también ha cambiado.
Porque yo tomaba Coca-Cola los domingos, cariño.
Bueno, de todos modos, también te voy a decir que aquí la publicidad tiene mucho que ver,
porque si yo veo una propaganda donde me dice,
si tomas este producto, eres feliz, ¿vale?
Y si la persona no analiza el producto,
se tomará el hotel con una infelicidad,
trataré de hacer feliz con el producto, ¿no?
Sí, sí, claro, claro.
Porque esto es lo que nos están vendiendo a nivel de marketing.
A nivel de marketing nos están vendiendo de tú tienes que tomar esto,
tienes que comprar ello o usar aquello para ser feliz.
Y no, la felicidad no la vamos a encontrar en ningún alimento,
ni en ningún producto, ni siquiera en perder peso, ¿vale?
Sí.
Porque muchas personas vienen a mi consulta buscando perder 15 kilos, ¿no?
Y cuando llegan los 15 kilos te dicen,
ah, pero es que no me siento feliz.
No, porque el problema no era el peso.
La felicidad es algo más que un peso, es algo más que una ropa.
Hay muchos más factores.
Entonces, tenemos que tener consciente de que tomar Coca-Cola no es la causa única.
Tomar Coca-Cola influye negativamente, sobre todo las cantidades, ¿de acuerdo?
Claro, claro.
Pero también nosotros estamos normalmente siendo bombardeados con una serie de ideas
y una serie de mitos que, si no somos conscientes, si no analizamos lo que nos están diciendo,
nos pueden llevar a ese consumo irreflexivo, ¿no?
Que es mayoritariamente.
Clar, sí, sí.
Dime, dime.
No, això, el consumir reflexiu, no pensar en el que estem ingerint
i fer-ho pel que tu deies, ¿no?
Realment per la publicitat o perquè ens venen una idea d'èxit que no és real, no?
O no és assolible.
No.
Entonces, evidentemente, yo siempre digo que los hábitos alimentarios que tenemos aquí
en la semana de la Norte de Radio
son súper cerebrales en relación a países, por ejemplo, en Alemania.
Pero, por ejemplo, en Alemania, piensa una cosa,
las frutas de las verduras son carísimas porque ya no la producen.
El consumo de pescado es carísimo, ¿de acuerdo?
Es decir, evidentemente, ellos no tienen una posibilidad de una alimentación mediterránea
como nosotros lo conocemos.
Ahora también te pongo que si nos vamos a Sudamérica, por ejemplo, en Venezuela,
yo te puedo decir que la alimentación venezolana con la alimentación mediterránea
pues están a la par.
¿Por qué?
Porque básicamente, es más, nosotros comíamos un plato único
y en ese plato único lo que hacíamos era, en una parte había ensalada,
en otra había arroz, en otra había legumbres y carne.
Y ese era un plato único y que te daba para todo el día.
Porque una pregunta, Elvira,
¿es recomanable fer un plat únic així variat
o també està bé fer un primer plat i un segon plat
com fem aquí més típicament a Espanya?
Bueno, vamos a ser como Pablo Olanés, que creo que dice que depende, ¿no?
Vale, sí, sí.
Depende, ¿de qué depende, no?
Depende, básicamente, mira, el plato único yo lo recomiendo para aquellas personas
que necesitan ver mucha comida en el plato, ¿vale?
Como una técnica, una estrategia para engañar.
Vale.
¿Es bueno o es malo?
Pues eso depende, porque, por ejemplo,
el hábito del primer plato y del segundo plato,
si nos damos cuenta, es lo mismo, ¿vale?
Es que el plato único.
Sí, claro.
Porque normalmente el primer plato siempre suele ser
o una ensalada o una patata o un arroz
y el segundo la parte proteica, ¿vale?
Entonces, ¿cuál es el peligro del primer plato y del segundo plato?
Son sus cantidades.
Vale, claro.
¿Vale?
Porque a lo mejor un primer plato y un segundo plato
que pese 300, 400 gramos cada uno,
ojo, ¿eh?
Es mucha comida de Dios.
Ya, ya, ya, qué clase.
De acuerdo, entonces, a mí, por bueno o malo, depende.
Si tú tienes el hábito de comer un primero o un segundo,
pues vigila las cantidades, ¿de acuerdo?
Sí.
El plato único, pues a mí me parece mucho más práctico,
realmente me parece más práctico ponerlo todo en un plato,
¿por qué?
Porque tiene muchas más funciones.
Mira, no solamente es la sensación de sociedad,
sino que ves colores.
Un plato único ves muchísimos colores
y piensen que en un plato donde ustedes ven muchos colores naturales,
artificiales, ¿eh?
Por supuesto, vas a estar...
vas a tener un mayor aporte de vitaminas y minerales.
Sí, sí, claro, tiene sentido.
Y al final también...
Yo creo que también mengem mucho para los ojos,
y si venimos un plato que hace mucho,
también lo agafamos con más ganas, ¿no?
Y quizás si es más bonito y también es bien emplatado,
también tenemos más facilidad para comer verduras
y aliments d'aquests.
Piensa que hay seis tipos de hambre,
y si quieres en cualquier otro programa lo hablamos, ¿vale?
Y el hambre óptica es una de ellas.
Clar, clar, clar, clar.
Sí, sí, que això li passa molt també als nens, ¿no?
Bueno, que es diu molt als nens,
no, tu menges amb els ulls.
Exacto, exacto.
Exacto.
Bueno, y comemos con más cosas,
porque ¿a quién no le ha provocado
para hacer una panadería
cuando están haciendo cruisan?
Sí, totalmente, sí, sí.
¿Vale?
Sí, sí, sí.
¿También es con el cable de estos precios animados?
Bueno, pues entonces,
yo solamente me gustaría cerrar, ¿vale?
con una idea muy importante,
que debemos alimentar nuestra fuerza
desde el plato.
Claro.
Desde el plato.
Siendo conscientes que el plato,
no solamente nos va a nutrir,
el plato nos tiene que dar placer,
de lo que hemos hablado,
visual, sensorial.
El plato tiene que estar compartir también.
De acuerdo, todo esto entra en la alimentación.
Alimentación no es solamente asegurarnos
que lo que estamos comiendo nos va a nutrir.
Alimentación es el qué comemos,
el cómo comemos, el cuándo comemos
y el con quién comemos.
Alimentación es un concepto mucho más amplio.
¿Amb qui també afecta?
Sí, sí, sí, por supuesto.
¿Vale?
No sé...
Comido con una persona.
¿A quin nivell ets pot afectar?
¿En qué afecta?
¿En qué afecta menjar una persona o amb una altra?
Bueno, pues mira, piensa que si tú estás comiendo
la típica pareja que está tramitando el divorcio,
¿vale?
Sí.
Tienen una comida que tienen,
que están decidiendo en la comida
que se van a separar.
Básicamente vas a ver que no se mastica.
Ajá.
Vale.
Segundo, no se mastica
porque queremos tener la boca cerrada
y entonces no soltamos ni los cubiertos.
Vamos un bocado detrás de otro,
un bocado detrás de otro.
¿Vale?
Vale.
Comemos más rápidamente.
Y al comer más rápidamente,
pues vamos a,
en vez de tener un bolo alimentario
con tipo pasta,
tenemos piedras.
Y esas piedras las tiene que digerir el estómago.
El estómago va a necesitar
más jugos gástricos
y más tiempo.
Si, por ejemplo,
tenemos agua,
vamos a tomar agua
para poder tragar.
¿Vale?
Sí.
¿De acuerdo?
Porque se nos va a hacer bola la,
según como estuemos hablando,
se nos puede hacer bola la,
la comida de la garganta.
Entonces,
si nosotros estamos tomando agua,
¿de acuerdo?
Y esa agua va a disminuir
la,
la acidez del jugo gástrico
y el estómago se verá forzado
a segregar más jugos gástricos.
Y esto aumenta el volumen del estómago.
¿De acuerdo?
Y quieras o no,
la parte emocional de comer a alguien
que al lado de alguien
que no te cae bien
o que no estás pasando un buen rato,
pues la parte emocional
también te va a,
en el momento no,
pero a posteriori sí que va a afectar
a nivel del,
de la digestión.
No olvidemos
que tanto en el cerebro hay neuronas,
pero que a lo largo del tubo digestivo
también tenemos neuronas,
que si estamos contentos,
nos invitarán a comer más
y si estamos tristes...
Ui, aquí t'hem perdut un moment,
que és l'últim que has dit?
Perdona?
Que se puede cortar la digestión.
Ah, vale, vale, clar, sí.
I al final...
Corregeix-me si no es veritat,
però jo també tinc la sensació
que quan mengem amb una persona
amb la que estem molt a gust,
amb la que estem parlant molt,
passa tot el contrari, no?
Mengem més lent,
tendim a...
a cada bocado
és cada...
més pausat,
amb més temps.
Exacto.
Pero es posible que comas más.
También es posible que comas más.
Que quieras compartir más cosas con él.
Entonces, alargar el tema.
Entonces,
a lo mejor si tú comes un primero,
comes un primero,
un segundo,
y a lo mejor dices,
ah, va el postre,
ah, vamos, y chupito,
ah, bueno,
vamos a tomarnos un café.
Clar,
clar, clar,
perquè estàs a gust,
estàs a gust, no?
i vols allargar el menjar.
Exacto.
Vale, vale, vale.
Exacto.
Pensa que la emoción no se puede,
las emociones no se pueden separar
de la alimentación
porque influye, ¿vale?
Influye,
y la digestión influye muchísimo más.
Vale.
Doncs molt interessant això,
realment no...
No...
Mai m'havia parat a pensar-ho, saps?
No.
Yo creo que no...
No somos conscientes,
porque vivimos muy en automático.
Totalmente.
Entonces, claro,
mientras que vivamos en automático
y no seamos conscientes
de conocer nuestro cuerpo,
de cómo funciona nuestro cuerpo,
pues va a pasar esto.
Entonces, claro,
debemos empezar a vivir conscientemente,
comer conscientemente,
seleccionar los alimentos conscientemente.
Para todo debemos de ser conscientes.
Somos conscientes para algunas cosas,
pero para otras
tenemos el piloto automático.
Totalmente.
Sí, sí.
Arriba un punto en nuestra vida
que es eso.
Anem al piloto automático
y...
Y hauríem de reflexionar más,
tens tota la raó.
Don Zalvira,
no sé si tendrá alguna cosa más
que comentarnos
sobre las dietas.
Bueno,
que yo creo que las personas
no deben de regirse por una dieta.
Deben de regirse
por lo que necesitan.
Porque
si somos 47 millones
de habitantes
aquí en España,
hay 47 millones
de cuerpos diferentes.
Entonces,
debemos adaptarnos
a nuestros hábitos,
evidentemente,
a nuestras necesidades,
evidentemente,
y escuchar a nuestro cuerpo.
Porque la misma norma
no va a funcionar igual
para todos.
Entonces,
cuando hablan de dieta Dash,
cuando hablan de dieta mediterránea,
tenemos que bajarlo.
La idea en el cielo
está muy bien,
pero tenemos que bajarlos
a ver cuáles son
nuestras necesidades.
¿Qué necesitamos?
¿Cómo lo adaptamos a nosotros?
I al final,
depèn també
dels nostres horaris,
de l'activitat que fem,
del treball que tenim,
perquè no és lo mateix
estar a una oficina
que estar a l'obra.
I tot això
influeix
en com hem d'adaptar
la nostra dieta, no?
Así es.
Tú lo has dicho,
mejor imposible.
Sí, sí.
És que al final
hem de tenir en compte
moltes coses
i realment és això.
No seguir un model.
Com tu dius,
que està ideat,
que està al cel,
que és molt bonic,
però realment
s'ha de portar
a la vida pràctica.
Exacto.
Tenemos que adaptar
las nuestras necesidades,
a nosotros.
Yo siempre digo,
las dietas hay que hacerlas suyas,
los menús hay que hacerlos
de uno,
porque me da gracia
porque se me dio
un caso
de una pacienta
que vino a hacer
su plan,
vino muy bien,
se lo adapté,
pero sorpresa,
le pasó
la misma dieta
a otra señora.
y a la otra señora
no le funcionó.
Ya.
¿Vale?
Y la otra señora
evidentemente
vino a mi consulta
y le empiezo a hablar
y tenía necesidades
totalmente opuestas
y entonces
cuando se dio cuenta
de que eran opuestas
fue cuando me reconoció
que ella
había
le había pedido
las normas
a su amiga
que eran mías
pero que era
totalmente diferente.
Las cazaste,
¿no?
y esto es
un hecho real,
¿eh?
Pasados una semana.
M'ho crec,
m'ho crec perfectament.
Perquè, Elvira,
per acabar,
on et podem trobar?
Perquè crec que has vingut
i és la tercera vegada
que vens
i realment
mai t'hem preguntat
on et podem trobar,
on podem fer
els teus serveis.
Yo tengo la consulta
en San Juan Despí
en la calle
Bombiache 42
Segundo Segunda
y el teléfono
para cualquier consulta
es el 635-59-8179
Las hago presenciales
y las hago online.
Vale.
I aquí
els teus serveis
de...
Fins on arriben?
Bueno,
yo...
Perquè la gent
ho conegui,
eh?
Esa és una cosa importante.
A ver,
¿a dónde arriben?
Esto parece que...
¿A dónde quiere el paciente?
Sí, sí,
no puedo prohibir.
Al que volia dir
es que ufareixes,
¿no?
¿Qué insuas al tu serveis?
Básicamente
es una consulta nutricional
donde en la mayoría
de los casos
yo intento adaptarlo todo
inclusive saber
la situación emocional,
el porqué
esta persona está ahí.
Yo trato
no solamente
la nutrición clínica
sino la nutrición
a nivel de coaching
nutricional también.
Vale.
De acuerdo?
Perfecto.
O sea,
normalmente trabajo
con psicólogos
cuando los psicólogos
tienen algún trastorno alimentario
pues trabajo conjuntamente
con ellos
para adecuar
las pautas alimentarias
según el trastorno
que tenga el paciente.
Si tienes,
por ejemplo,
algún cáncer
o alguna enfermedad
metabólica
pues también la trato
conjuntamente
con el médico
que lo estés tratando
porque esto
es una colaboración.
Claro.
cada uno tiene un papel
en su papel
a nivel de
la alimentación
sola
no cura.
La alimentación
ayuda
a que los antibióticos
puedan hacer efecto.
La alimentación
ayuda
a que te recuperes.
Pero necesitamos
de las medicinas,
necesitamos
de la
fisioterapia,
necesitamos
de los psicólogos
porque hay que
trabajar en equipo.
I tanto,
i tanto,
això està clar.
Doncs Elvira,
queda aquí
l'espai.
si algú
que ens estigui
escoltant
necessita
algun servei nutricional
i ja sap on acudir
i res,
ens acomiadem
a Elvira
i ens retrobem
la setmana que ve,
no?
Sí, sí,
por supuesto.
Por supuesto.
Doncs perfecte.
Fue el fin de semana
disfruten a tope
que la vida es una
y es corta.
Exacte,
és molt corta.
Passa volant,
no?
Sí, sí,
ya te lo digo.
Molt bé.
Doncs Elvira,
de veritat,
moltes gràcies
i ens retrobem.
A ustedes.
Adéu.
Fue el fin de semana.
Hasta luego.
Que el blanco sea blanco,
que el negro sea negro,
que uno y uno sean dos,
exactos son los números.
Depende.
Depende.
Que aquí estamos deprestado,
que hoy el cielo está nublao,
que uno nace y luego muere,
y este cuento se ha acabado.
Depende.
Depende.
De qué depende.
De qué depende.
De según
cómo se mire,
todo depende,
depende.
De qué depende.
De según
cómo se mire,
todo depende.
Que bonito es el amor, más que nunca en primavera
y mañana sale el sol, porque estamos en agosto
Depende, que con el paso del tiempo el vino se hace bueno
que todo lo que sube baja, de abajo arriba y de arriba abajo
Depende, depende, de que depende
de según como se mire todo depende
Depende, de que depende
de según como se mire todo depende
Que no has conocido a nadie que te bese como yo
que no hay otro hombre en tu vida que de ti se beneficie
Depende
Y si quiere decir sí, cada vez que abres la boca
que te hace muy feliz, que sea el día de tu boda
Depende
Depende
Depende
Depende
Depende
Depende
Depende
Depende
Depende
Depende
Depende
Depende
Depende
Bona tarda, us informa Marc Güell.
Bona tarda, us informa Marc Güell.
L'UNICEF, l'Agència de l'ONU per a la Infància, qualifica aquestes suposades zones segures de farsa i parla de camps de la mort.
La població desplaçada amunt i avall des de fa dos anys esperava des de la platja notícies de la flotilla.
Tan bon punt vaig saber que salpava la flotilla vaig venir cap aquí i des de llavors els he estat esperant cada dia a la platja.
N'hi ha molts com jo que els esperàvem per rebre'ls. Malauradament hem sabut que els han interceptat i que els tenen aïllats. No sabem què els passarà.
L'Organització Mundial de la Salut estima que l'ofensiva d'Israel contra gas ha ferit greument més de 42.000 persones.
Més notícies, Aida Clemente.
Els ministres europeus d'interior abordaran demà a Alemanya les incursions de drons no identificats a diversos països de la Unió.
L'última, a l'aeroport de Múnich, va afectar ahir més d'una trentena de vols i 3.000 passatgers van haver de dormir a les terminals.
Alemanya, anfitriona de la trobada, ha decidit modificar l'agenda destinada originalment a la immigració.
La Guàrdia Civil alerta que l'exministre i exnúmero 3 del PSOE, José Luis Ábalos, va rebre més de 95.000 euros en pagaments no declarats.
En l'informe, que és en mans del Suprem, també recullen alguns pagaments de quantitats menors que el PSOE no hauria justificat.
Nosaltres els hem dit que ho recollim, però que aquest no és el nostre camp en aquests moments,
que és desitjable a tothom millorar aquestes condicions.
Evidentment, i en la mesura en què es disposi de recursos, que vol dir pressupostos,
que fa dos anys que no en tenim de nous, doncs es podran contemplar millores.
Eren declaracions de la consellera de Salut, Olga Paner, que assegura que la majoria de reivindicacions dels metges les han de gestionar al Ministeri.
Avui que hi ha vaga als centres públics i concertats de Catalunya pel que fa a les condicions laborals,
també ha reclamat nous pressupostos per disposar de més recursos.
El Sindicat Metges de Catalunya xifra en un 58% el seguiment de la vaga, mentre que Salut el situa per sota del 10%.
I una dona, la bisba Sara Mulali, ha estat nomenada per primera vegada arquebisba de Canterbury i líder de l'església anglicana.
Mulali, que ja era bisba, agafa el relleu de Justin Welby, que va presentar la dimissió ara fa un any,
després de les crítiques per la seva gestió en els casos d'abusos sexuals a menors.
Tot i que, tècnicament, el rei és el cap de l'església d'Anglaterra.
L'arquebisba de Canterbury ostenta el bisbat més alt i n'és el líder espiritual.
És divendres, situació del trànsit a aquesta hora. Equip viari Mariluz Garcia, bona tarda.
Hola, bona tarda. Destaquem les cues a les C60 a l'altura d'Argentona en direcció Mataró.
La ronda de dalt amb aturades entre Pedralbes i Vallcarca i també d'Horta Canyelles en sentit Besòs
i d'Horta Vallcarca en direcció Llobregat per alguna possible incidència.
i al transport públic encara es poden arrossegar retards,
afectacions als trens de l'R2 Sud de Rodalies i Regional Sud
per l'atropellament mortal d'una persona aquest migdia a platja de Castelldefels.
Però ja s'ha recuperat en la circulació de tots els trens.
Mariluz Garcia, Equip Viari de Catalunya Ràdio.
I als esports, Sergi Andreu, bona tarda.
Bona tarda. La min ja mala, recaigut de les seves molèsties al pubis
i estarà de baixa entre dues i tres setmanes, segons ha informat el Barça.
El davanter blaugrana, per tant, no podrà jugar davant del Sevilla aquest diumenge.
Tampoc no viatjarà, òbviament, amb la selecció espanyola.
Qui sí que viatjarà amb Espanya són els jugadors de la Barça,
convocats per Luis de la Fuente, Coberci, Dani Olmo, Pedri i Ferran.
També els catalans David Raya, Cucurella i Aleix Garcia.
El combinat espanyol ha de jugar dos partits de classificació pel Mundial.
El dia 11 d'octubre contra Geòrgia i el dia 14 contra Bulgària.
D'altra banda, la vuitena jornada de Lliga comença avui amb l'Osasuna Getafe a les 9.
Demà el Girona buscarà la primera victòria de la temporada davant de la València a Montilivier a partir d'un quart de cinc
i diumenge a la tarda l'Espanyol jugarà a casa contra el Betis a dos quarts de set.
A l'Eurolliga de bàsquet avui juga el Barça a la pista del Panacina i Cos amb la baixa de Juan Núñez
a partir d'un quart de nou per l'API al web de Catalunya Ràdio
i a la Lliga de Futbol Sala el Barça avui juga a la pista del Rivera Navarra a dos quarts de nou en partit de la cinquena jornada.
Fins aquí les notícies.
A la fi de la Guerra Civil, un dels molts fronts en els quals va actuar la repressió franquista
va ser la depuració de funcionaris.
L'Ajuntament de Barcelona, amb un volum de personal especialment elevat,
va viure de manera molt intensa un procés de depuració que també va servir per ajustar la plantilla.
En parlarem en el proper episodi de L'Enguàrdia,
també disponible a la plataforma Tresca.
L'Enguàrdia, amb Enric Calpena, aquest dissabte a les 3 de la tarda.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
L'Atlètic Sant Just afrontarà el dissabte 4 d'octubre a dos quarts de sis de la tarda
al partit de tornada de la ronda prèvia de la Copa del Rei,
en què arriba amb un avantatge de 3-0 aconseguit en l'anada davant l'Atlètico Calatayut.
El duel es disputarà al camp de San Íñigo, a estadi del Calatayut,
on els locals hauran d'esforçar-se per capgirar l'eliminatòria.
Amb un marcador favorable, els de Sant Just tenen la possibilitat de certificar la seva classificació
amb disciplina defensiva i bones sortides a la contra.
El triomf de l'equip local, en l'anada el 27 de setembre,
va viure gols d'Eric Beti, Jan González i un autogol de Refusta.
L'Atlètic Sant Just, debutant en aquesta fase de la Copa,
ha de defensar el seu resultat i aspirar a fer històries i obter el passi.
La tornada pren especial rellevància perquè el vencedor s'enfrontarà en la primera ronda oficial
amb un equip de primera divisió, obrint la porta a un repte majúscul pel club.
El diumenge 5 d'octubre al matí hi haurà afectacions al trànsit al barri de Masllu i de Sant Just
a causa de la cronoscalada ciclista de Sant Feliu.
El passeig del Comte de Vilardaga estarà tallat als vehicles entre les 7 i la 1.
Segons ha informat l'Ajuntament, les entrades i sortides de vehicles
s'hauran de fer pel carrer de Rosa a l'Everoni, tot garantint l'accés als guals.
A més, durant el tall, les parades de l'X30 de Frederica Montseny i Rosa de Luxemburg
quedaran traslladades provisionalment a Rosa a l'Everoni.
Caritas Sant Just impulsa des de fa gairebé un any el Cafè de les 3,
una activitat que es fa cada dimarts a la tarda a l'espai conegut com la CAPSA,
darrere de l'església parroquial.
Es tracta d'un punt de trobada oberta a tothom pensat per combatre la solitud i l'individualisme
i per generar comunitat a través de la conversa i la relació.
El nom respon a l'hora d'inici, les 3 de la tarda,
encara que la participació és flexible i es pot arribar en qualsevol moment fins a les 5.
A cada sessió hi ha dues persones voluntàries que van rotant, disposades d'escoltar i acompanyar.
Les impulsores, Roger Piqui i Pila Sánchez,
remarquen que no hi ha obligacions ni compromisos fixos,
sinó la voluntat d'oferir un espai senzill i acollidor.
Podeu escoltar l'entrevista completa al podcast que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern.
I això ha estat tot.
Tornem a més informació als butlletins horaris i a l'informatiu complet.
Fins ara.
Ràdio d'Esvern
Ara escoltes Ràdio d'Esvern
Sintonitzes Ràdio d'Esvern
La Ràdio de Sant Lluís
Ara comencem la segona hora del programa
amb una entrevista molt especial
i és que tornem a tenir aquí a la Xènia Gabaldà
que avui ens parlarà de la faceta més esportiva de la seva vida
ja que l'altre dia ens vam quedar sense temps.
Bé, Xènia, benvinguda de nou.
Ai, espera't, espera't, espera't, no t'havia connectat a l'àudio, ara, ara.
Hola, Xènia, benvinguda de nou, ara sí.
Hola, ja ho veig.
Perfecte.
Ara sí que ens sentim.
Molt bé, Xènia, doncs res.
Molt content de tornar-te a tenir aquí a l'estudi
i realment, doncs, gràcies per venir.
Hola, Xènia, benvinguda de la comunitat.
Sí, sí, l'altre dia recordem que vam parlar de la teva faceta pedagoga,
de la teva faceta viatgera també,
però avui venim a parlar més de l'esport, del món de l'esport,
perquè realment, explica'ns,
perquè tu et defineixes també com un addicte a l'esport, no?
Sí, bé, de fet, vaig anar en un programa de fombre,
com a qualitat d'edicte a l'esport,
però sí que és veritat que vaig començar amb el teat l'any passat,
l'estiu que l'any passat,
i a mi hi havia un punt d'edicció important,
sinó això, enrosada l'obsessió i el sentiment aquest de sentir-ho malament
si no entrenava dos o tres cops al dia.
Clar, clar, aquest és un tipus d'addicció molt diferent
del que normalment coneixem, no?
Però que realment, tot en accés és dolent, no?
Perquè tant esport, o què? O no?
Sí, sí, clarament, o sigui, jo pensava que no
i tenia com aquesta concepció d'esport, és saludable,
per tant, tenir molt no pot ser una cosa perjudicial per a la meva salut,
però sí que ho era, no tant pel cos,
perquè el meu cos, bé, també podem parlar de les lesions,
però més de salut mental, no?
Més de salut mental?
Sí, jo crec que sí, o sigui, de sentir-me malament
i de sentir-me com aquest buit, si no puc entregar-me el que sigui,
o ara, per exemple, que ja m'haig de combinar
amb treballar a la universitat i entrenar i altres projectes,
tu entrenaments, poder gestionar això sense que sigui un problema
i que no pensi, doncs, ostres, estic fallant i estic fallant aquí,
no m'estic, no m'he dit com això, no?
És un obi.
Doncs sí, clar, això està clar que és veritat que no ho he pensat
i realment aquesta pressió que et poses a tu mateix
també t'acaba afectant negativament en el teu dia aia, no?
Clar, sí, sí, exacte.
I la teva passió per l'esport, d'on ve?
Des de petita has estat involucrada en l'esport
o va ser una cosa que et va aparèixer més gran?
Per l'esport, diguéssim que sempre he fet esport i...
Sempre has estat vinculada a l'esport, no?
Sí, des de molt petita em van apuntar els pares a tots els esports que existien
perquè era una toitxada molt moguda i, per tant, havia de fer esport i crema aquesta energia.
I vaig fer grima, vaig fer rem, vaig fer una passió, molts anys, també.
I, bé, vaig provar, diguéssim que vaig fer el mateix.
Creus que més, el té, el sol llimar, una passió, tot i que heu triat l'oe,
així que és una cosa que em ve d'entrada, que fa això,
doncs, un dia d'encaçat que vaig començar i em va venir tot arreu d'un paró
molt sèrie que els hem vist per una lesió, que està d'an,
perquè com faig tots els esports, un dia vaig decidir que volia escalar,
els fauret i, doncs, té molt de mà del teu,
però no s'acaba de curar, perquè no es trobàvem de que era
i vaig estar molt desesperada.
I, llavors, vaig dir, vinga, vol fer alguna cosa com feia quan eras petita,
més disciplina, més constància.
I, bueno, hi havia, vaig construir-lo al meu poble, en Costa,
i ens ha posat mal, el vaig estar com analitzant,
i vaig dir, guau, això, va ser que és molt guai, no?
Cada any, es posen en llocs, i després,
o sigui, aquesta gent està molt poca.
Dic, ben, va, posa per totes.
I vaig dir-me'l mare i vaig ser com...
O sigui, també, ho pongo el seu de mà, i tal qual,
comencem el dia següent.
O sigui, que la motivació et va néixer, realment,
que ho vas veure, que feien una cursa popular, no?,
el teu poble, va néixer d'aquí.
Sí, que jo no havia plantellons, no m'havia plantellons mai,
i he fet triar-ho l'horme.
Ja, ja, ja.
I realment, després, quan et vas apuntar, dius, el dia següent,
com van anar aquests primers mesos d'adaptació?
Perquè, clar, has de saber de tres esports,
ja no és només un, sinó són tres.
Clar, sí, sí, o sigui, jo el que vaig fer,
començava a fer-ho i, bé, doncs, ara que siguem tres,
jo començo a prever la narració,
que és un propósit que és en donar bé,
i és tan fàcil com vaig a la ciscina municipal...
I n'és una mica, no?
I a veure què passa, i, bé, vaig començar a mirar
molts vídeos de YouTube, d'Instagram,
es començava a parlar de l'escrivia,
i ens van preguntant, el qual, per xocar, el qual, etc.
Ja, són tres esports,
però les transigües entre l'altre
fan bé d'un tema, això.
Sí, sí, sí.
És el de tenir bé, allò.
Clar, al final, jo ho he vist,
no, algun cop que ho he vist a les Olimpiades,
sobretot en aquí fan el triató, també,
que és, sobretot, aquest moment de fer la transició
és molt important i també té la seva tècnica
i la seva dificultat, no?, per fer-ho el més ràpid possible.
Sí, sí, és la part que, diguéssim,
és l'esport afegit, que has de fer perfecte,
o sigui, ho has de tenir perfectament
en el nostre, que no només ha de ser ràpid,
i ho has de ser super...
Censat.
Clar, quan s'entén l'aigua,
estàs mig marejat,
quan baixis de la bici no fens cames
i tota cosa de porra, no?
Ja.
No es pot tirar,
sinó,
et poden desqualificar,
per exemple,
que si toques la bici a la transició de l'aigua a la bici,
si toques la bici sense tenir el casc posat i cordat,
te poden desqualificar.
Ostres.
O sigui, que són comptades molt tècniques,
i clar, això és...
S'ha d'aprendre.
Sí, sí.
I sempre és...
La transició sempre és en una ordre,
o pot anar canviant?
O sigui, sempre és...
Digues, digues.
Sí, si és un triatlo,
sempre és primer natació,
després bici,
després corre.
Vale.
I hi ha també la personalitat
que hi ha duatlo,
que és pot ser corre i bici i corre,
o corre i bici i està,
a quatre llocs,
que és corre i natació.
Normalment és natació i corre,
però a vegades també pot ser natació i corre i natació.
I de les tres modalitats,
quina és la que més et crida l'atenció,
o quan arriba dius,
bueno, va, que ara toca no sé què
i ho agafo amb més ganes.
I al contrari,
quina és la que et fa més ràbia?
Jo crec que la que em fa més il·lusió
és la bici,
perquè és com la més nova,
la que no havia fet mai
i per algun motiu
sóc com molt bona
i tinc molta paciència
i tiro molt a la bici,
sorprenent-me'l,
i a més és més agraït
perquè, bueno,
veus molt com...
Paisatge, no?
Ah, millores, vale.
Pensava que deies
que també era més bonic de veure
i d'anar passejant,
bueno, passejant,
corrents amb la bici.
Bueno, sí,
quan entrenes, sí.
Quan estàs d'entrenes,
sí,
que només així en competició
no veus res.
Ja, ja, ja.
Vas amb la bici de túnel, no?
Clar.
Amb l'entrenament, sí,
és superbonic.
Tots els països que pots trobar,
les hores que t'hi passes,
que són teràpia, també.
I la que menys,
ja veuria que clarament,
això, córrer.
Córrer.
Perquè, bueno,
des de l'octubre de l'any passat,
uns mesos després
d'haver començat a córrer,
jo no sé si és perquè
ja venien les lliures
que vaig saber
si ens tenia com abans,
el teu i tal,
però, bueno,
no he superat una lliures
que tindran a la feix,
que és perióstitis,
que és la inflació
de les tibies.
Ostres.
I és com,
moltes hores.
I em poso córrer,
m'encanta córrer,
però em poso córrer,
doncs,
em poso córrer,
m'haig de parar.
I ara vinc
d'esquizzo teràtos.
Una mica
anar contra córrer.
Perquè aquesta lesió d'on neix?
Com te l'has fet
o és des de sempre?
No, no,
és una lesió molt difícil
que els atletos
també de la majoria tenen,
que és de massa impacte,
massa càrrega.
massa ràpid.
Per exemple,
els atletes
de l'atletisme,
en la pretemporada,
sempre ho tenen.
Perquè,
bé,
sempre,
no té per què,
però això,
que els músculs es debiliten una nit
i tu comences a donar-li
molta canya,
vas com,
tenen impacte,
impacte,
impacte,
i l'estudies simplement.
I és costós,
de treure.
I costa, no?
Costa recuperar-te totalment,
no?
Perquè entenc que tu
et sembla que potser
estàs recuperada,
no?
Però quan et tornes a fer esport,
dius,
ostres,
no,
no estava del tot.
Clar,
jo dic,
vinga,
vaig corrent així,
com poc a poc,
vaig trotant una mica,
i dic,
ah,
bueno,
me sento bé,
a la mínima que intento
córrer una mica més ràpid,
ja,
com està,
i ara,
i llavors has de parar
ben sec,
perquè, o sigui,
la conseqüència pitjor
és que pots trencar,
o sigui,
pots fer tícules a la tíbia
i,
doncs,
bastant
heavy,
ja,
si passa el capó.
I tornem una mica
al passat,
perquè has comentat
que de petit,
sobretot feies esgrima
i rem,
que realment
són dos esports
que a Barcelona
no s'acostumen a fer,
són molt de les terres
de l'Ebre,
sobretot d'en Posta,
que se sap,
es coneix
que té una cantera
molt bona de rem
i d'esgrima.
Quina connexió
hi ha
entre aquests esports
i en Posta
i per què
és tan endèmica,
diguéssim,
d'allà?
Bueno,
clar,
el rem,
perquè tenim
el rebre allà
i és com
l'esport,
així que
més que menys
n'ha fet
i que una de les activitats
que feien
al Polés
en Encaiac
era allà
i de fet,
gent de Barcelona
veniu
a Posta
en Encaiac,
no?
i el medi,
diguéssim,
fa que el rem
sigui natural
i, bueno,
hi ha una olímpica
a Encaic
que rem,
que ha sortit
d'en Posta
i sí que
és un esport
que se li ha donat
molt bé
fet
i també
un club nou
fa relativament poc
i, bueno,
sí,
és bastant
important
i llavors
l'esgrima
també tenim
històricament
un club
molt potent
d'on han sortit
càmpions del món
i càmpions d'Europa,
olímpics
i, bueno,
un d'ells,
mon germà,
que, sí,
vam començar
més o menys
quan teníem
vuit anys,
o sigui,
ell va començar
als vuit,
els nou,
dos anys després,
perquè ho veia
que era el que agradava molt
i que
passava molt bé
i, bueno,
després,
ja no t'ho passes tan bé
perquè és molt dur
Sí, sí, sí.
i jo,
és que ja vaig arribar
a competir
i tal
quan era de l'ocent
però
en aquell moment
n'hi havia
tantes noies
i jo sé que
trobava a faltar
com tenir
un grupet de noies
igual que
el meu germà
tenia un grupet d'amics
que jo no tenia
un grupet de noies
perquè no hi havia
ningú
pràcticament
i, bueno,
jo em vaig pensar
una mica
de...
de rotllo.
Ja.
Ja et faltaven
suports, no?
També?
Sí, sí, sí.
Molt bé.
En canvi,
mi germà
ha seguit
i estiguis
representant
Espanya
per arreu del món
amb la gruna.
Doncs, sí, sí.
Aquí també,
de fet,
l'Eugeni,
el teu germà
i el meu cosí
va venir també
aquí al programa
i ens va explicar
i també ens va explicar
la figura de Fidel,
que ha sigut molt important
també per portar l'esgrima
al poble.
Sí,
jo crec que és això,
la tradició aquesta
que dic
bàsicament és ell
i l'imperi
que va muntar
l'esgrima.
Tot sí.
Tot,
l'esgrima.
Has parlat també
de la situació,
bueno,
això,
que no tenies
com companyes.
Creus que l'esport
femení ha anat pujant?
Estem en el bon camí
o encara queda feina
per fer?
Jo estic segura
que sí,
que ha pujat
i de fet
vaig tenir la conversa
amb un dels entrenadors
actuals
del club
de Grimán-en-Costa
i sí que hi ha
moltes nenes
petites
que em fan
i això
em va tornar molt contenta
perquè
era un esforç
molt mestruït
i ho seguís fent,
o sigui que la proporció
és més
de homes
però almenys
hi ha
més representació
i
bueno,
de fet,
jo me'n recordo
la primera conversa
que va fer
amb un triatleta
va ser
la representació
de homes
com és?
Perquè jo no tinc ni idea
si moltes dones
han fet o no
i clarament
em va dir
bueno,
hi ha molt poques
però cada cop
no comença
a haver més
però sí que el presentatge
és molt petit
i una de les motives
que jo estic
a tope
amb el triatleta
també
és dir
bueno,
que hi hagi més dones
no?
Sí.
Ampliar la base aquesta,
no?
Sí.
Clar, exacte.
I
a les competicions
s'entén que
hi ha competició
femenina
masculina
en el triatleta
com són aquestes competicions?
Com són els dies
de competició?
Quines rutines
has de seguir?
És molt estricte?
Com funciona
un dia de competició
de triatleta?
Sí,
s'explica
la pell de gallina
perquè sempre
hi ha com molta pressió
als dies de competició
i mira que jo
per a més
no m'ho fogui
i no ens ho
fem
com
no ens hi va
a venir
però clar,
el fet d'estar
un grup de triatló
fa que fem
a nivell estatal
d'Espanya
que fem
a tercera divisió
i
no, perdó,
a segona divisió
aquest any,
aquesta temporada
ja fem a tercera
perquè segona
era massa
que era com
no hi havia
forma
de res
o sigui,
un moment,
eh?
o sigui,
això va per clubs
també,
com si fos una
lliga de futbol
tens el teu club
no pertany a un club
i totes les aletes
participeu
en favor d'aquell club
exacte
i llavors hi ha
el femení
on escolé
i llavors el meu club
en femení
estem a
segona
de nivell estatal
i a primera
a Catalunya
ostres
i clar,
o sigui,
jo,
de cop,
la primera competició
va ser un campionat
de Catalunya
i jo
era el primer
que ho feia
era com
fora
de context
i clar,
per això
hi havia
jo sempre
i tinc moltíssima pressió
a l'hora de competir
és com una pressió
increïble
que
per sort
tinc
el yoga
la meditació
i tot el que em fa
a la mà
perquè
et poses molta pressió
a lins
i pensaves
que estic representant
un club
que està primera
que s'ha de mantenir
i tal
però
però
sí,
m'imagino que
si fos
si anés per lliure
no seria
tanta pressió
però igualment
sí que hi ha
com deies
una rutina
que normalment
les competicions
són molt aviat
al matí
i llavors
es poden despertar
a les 5 del matí
per esmorzar
a les 5 i mi
dosis
que tinguin
dues hores
o tres
per a fer la digestió
anar
ingerint aigua
a bloc
per a estar hidratada
per a fer-ho
no plena
a l'aigua
i
també
si és que
tens una mica
de falta
d'energia
poter que el supe
bé
alguna cosa
amb sucre
com un dàtil
o alguna cosa
així
tenir com la nutrició
molt controlada
perquè no et passi
una mala jugada
durant la carrera
perquè
a l'aigua
es poden entrar
ganes de conducir
a la bici
pots també
sentir-te
que no tens
l'aigua
i és el moment
que t'has d'hidratar
durant la bici
es poden
aprofitar
i a la carrera
necessites
arribar
o sigui
necessites
poder
tenir l'energia
suficient
com per arribar
al moment
de córrer
i que no
em tiren
les cames
perquè ja
quan arribes
a la carrera
entenc que ja
vas
en modo supervivència
no?
i especialment
jo
hi ha gent
que va
en modo supervivència
per exemple
a la natació
perquè no nades
tan bé
i tal
però jo a la natació
vaig supercòmoda
en la bici
aguanto bé
i arribo a la carrera
que és com
a veure
què puedo hacer
i de distàncies
quines distàncies
estem parlant
perquè estem dient
que corres
que fas bici
que fas natació
però quines distàncies són?
sempre són les mateixes
o va canviant?
hi ha moltes
modalitats diferents
diguem
de menys distància
a més
hi ha
super sprint
sprint
olímpic
mig
Ironman
i una
Ironman
sense
això estem parlant
de distàncies
super diferents
super sprint
normalment
és una cosa
que
les úniques modalitats
que jo he fet
són super sprint
i sprint
i
super sprint
són
més o menys
350 metres
de nadar
en bici
uns 9
10 km
i corrent
uns 2,5
o així
llavors
més o menys
és el doble
d'un sprint
que són
750
nadar
20 en bici
i 5
corrent
i ens anem pujant
clar
s'anar multiplicant
no?
més o menys
molt bé
molt bé
doncs
anem a un nou apartat
de l'entrevista
deixem l'esport
perquè a mi m'agradaria saber
ara
ens has explicat
tota la teva vida
bé
tota la teva vida
no però
les teves facetes
les teves facetes
de la vida
tant professional
com de hobbies
com de
com de
el del ioga
però
quin és el teu objectiu
vital
diguéssim
és una pregunta molt
abstracta
però
quin és el teu objectiu
a la vida
ser feliç
exacte
doncs està molt bé
està molt bé
és un
magasó
tens un objectiu
a la vida
jo crec que
a part de ser feliç
que seria
com
diguéssim
el màxim
que sempre
vull aconseguir
que jo sóc
sóc feliç
cada dia
i
si alguna cosa
no està feliç
saps el que és
per canviar-ho
però
crec que
també
deixem més
aterrat
i
està sana
està forta
està
orgullosa
de mi cada dia
i
aconseguir
dia a dia
el que em proposa
i
disfrutar
de la vida
perquè són dos dies
i avui ja estem
i demà no
això és veritat
doncs molt bon missatge
realment
per tota l'audiència
i ara sí
et deixem tranquil·la
volem acabar
amb una última pregunta
perquè també
tens una vessant
que no hem tocat
que és
una mica
aquesta faceta
una mica d'influèncer
que et veiem
a les xarxes socials
molt activa
què hi fas
per allà?
Sí
és una faceta
relativament nova
amb el meu
Instagram
de
Salmona
Contracorrente
que no en te ganxo
és que clar
els salmons
els salmons
que anaven
contracorrent
jo anava
i a més
també molt contracorrent
i molt a tope
és que és una idea
és una idea que em va vindre
mentre estava viatjant
de dir
ostres
ho tindrem per tot el món
perquè no ho comparteixo
amb tothom
i llavors
quan vaig començar
a viatjar
i a més a més
que he triat-lo
mentre viatjava
quasi com
encara és més guai
perquè
fixament
ho he dut
perquè
només m'apassionen
i vull compartir
amb tothom
i bueno
i va
des de l'any passat
va començar
a fer part
de la meva vida
i
simplement
comparteixo una mica
tot el que aprenc
amb el diatlo
el meu procés
els viatges
que faig
també amb la furgo
que és
com
un escrit de vida
i realment
podem trobar de tot
des d'esport
i ioga
viatges
nutrició
també
sí
una mica
és això
la meva vida
un escrit de vida
saludable
i molt actiu
i molt
l'incent de coneixement
de tot
i especialment
del món
i per això
també els viatges
molt bé
doncs
Xènia
la veritat que
molt interessant
aquesta xerrada
gràcies per dedicar-nos
una mica més
del teu temps
i ara sí que sí
que jo crec que et deixarem
una mica més tranquil
des del programa
molt bé
moltíssimes gràcies
doncs res Xènia
ens acomiadem
moltes gràcies per venir
i ens retrobem
adeïu
adeïu
molt
no
Fins demà!
I ho farem amb una secció molt especial perquè portem un convidat molt especial i molt estimat en aquesta casa i és que serà una secció que el Daniel Martínez, el presentador de la Rambla, ens portarà el recull cultural de la setmana i unes recomanacions tant de teatre com de cinema que realment són molt bones. Així que, endavant!
Bona, Dani, benvingut a casa teva.
Molt bones! Què tal? Bona tarda! Això de dir bona tarda he perdut el costum i ho trobo a faltar, ho trobo a faltar, però sí, sí, molt content de tornar a casa, de tornar al refugi, al magasin de tardes d'aquesta emissora.
Els matins està molt bé, també, però haig de reconèixer que de tant en tant les tardes...
Les tardes han faltat una miqueta.
Sí, estic nostàlgic, ara mateix estic nostàlgic. Però bé, avui us porto un espai una mica diferent. L'hem titulat de la pantalla a l'escena, perquè parlarem d'estrenes de cinema i també de la cartellera de teatre de Barcelona per aquests mesos de tardor.
Llavors, farem parada per aquests projectes cinematogràfics que ara mateix estan en cartellera i tot seguit també comentarem les estrenes teatrals.
I és que avui divendres 3 d'octubre us portem estrenes bastant interessants que arriben a les cartelleres de Barcelona.
I res, si us sembla, doncs comencem amb la primera pel·lícula.
Doncs sí, sí, comencem, Dani, perquè realment tinc ganes ja d'escoltar aquestes recomanacions, perquè he de reconèixer que he d'anar més al cinema i al teatre
i jo crec que d'aquesta recomanació alguna potser n'agafo per la gent.
Segur que alguna caurà.
Hem començat a la secció també amb Little Greenback, de George Baker, una cançó que va ser la banda sonora de Richard Wardogs, una de les primeres pel·lícules, per no dir la primera, de Tarantino.
I és que no puc dir la primera perquè hi ha una abans que aquesta, el que passa que no hi ha proves d'aquella pel·lícula.
És l'aniversari de Mi Mejor Amigo, que és la primera pel·lícula de Tarantino, que es va veure afectada per un incendi, o això és el que explica el director.
Sempre tots pensem que el que va fer va ser crear mala cinta perquè no li va agradar.
Però sí, sí, hi ha fragments de la primera cinta de Tarantino que, com dèiem...
No tenia ni idea, realment, d'aquesta història.
Sí, bé, és que la història de Tarantino és fascinant. És un home que no ha estudiat cinema de primera, sinó que ho estudia més tard, a posteriori, ja després de començar la seva trajectòria com a cineasta.
Però els seus orígens estan en un videoclub. Ell comença treballant en un videoclub.
Allà, doncs, fa unes hores treballa allà llogant pel·lícules i de tant en tant s'emporta alguna.
I també, a partir de treballar en un videoclub, ell consumeix molt cinema.
Molts cinema de Hitchcock, molts cinema de sèrie B.
I a partir d'aquí ell comença a veure que li mola, que tot això li mola molt.
I una miqueta, paral·lelament, també treballa com a taquiller en un cinema per adults,
un cinema amb pel·lícules per adults.
I fins que se n'adonen els jefes dels propietaris d'aquell cinema, que era menor d'edat, i el van fer fora.
Però sí, ell sempre ha tingut molt d'interès pel cinema, per posar el nas allà on hi hagués cinema de tot tipus,
i consumir cinema, i al final hem vist les pel·lícules que hem vist, no?
I parlàvem d'això precisament perquè la primera pel·lícula que ell fa a nivell professional,
i Reservoir Dogs, és una pel·lícula dels anys 90 que va tenir molt d'èxit,
recordem que ara d'aquí molt poquet és el Festival de Sitges,
que el Festival de Sitges també va arribar i va tenir molt i molt d'èxit aquest Reservoir Dogs,
personatges icònics que sempre estaran al nostre cap.
És una pel·lícula que ens va molt bé també per començar aquesta secció,
perquè és molt teatral, és una pel·lícula molt teatral,
on ens presenta molt els personatges, on tenim personatges molt extravagants,
molt distòpics, i també amb aquesta obertura que veiem als 10-15 minuts de pel·lícula,
hi ha una petita obertura amb aquesta banda sonora que comentàvem,
i realment és brutal com arrenca la pel·lícula.
Jo de Reservoir Dogs, la imatge que tinc sempre,
de Reservoir Dogs, me'n ve la imatge aquesta de quan estan tots els personatges
amb els tratges negres caminant cap a l'espectador,
amb aquesta banda sonora, precisament.
Exacte, amb el mur de fons d'això, com es diu això en català,
els totxos, totxos, no?
Sí, de totxones, això.
Aquesta és la imatge que jo tinc, en Reservoir Dogs, me'n ve aquesta imatge a l'instant.
Aquesta és la imatge, jo crec, que si diguéssim alguna imatge de Reservoir Dogs
és aquest pla, un pla on podem veure perfectament
a tots els personatges, és un pla bastant general,
on veiem els personatges apropar-se a càmera, com tu ve deies,
a càmera lenta, més, amb un ritme que ha estat disminuït,
i amb uns trajes que eren dels propis actors,
i això és pel baix pressupost que tenia la pel·lícula, no?
I veiem trajes que realment no són massa, diguéssim, elegants,
que més aviat estan bastant trillats,
i, bueno, això els fan una mica més mafiosos de segona, no?
Però realment, doncs, és aquest detall, no?
El dir, no tenim pasta per llogar trajes,
haureu de portar els trajes de casa vostra,
i que algú, doncs, no tinc traje, et deixo un traje,
i no és de la seva talla, òbviament,
i també es veu a la pel·lícula, no?
Com a algú li queda una mica més gran o més petit el traje,
perquè realment, doncs, és això, és una pel·lícula molt experimental,
però que va funcionar molt bé, perquè té un guió molt interessant.
L'acció es concentra en espais molt concrets,
sobretot en una nau industrial abandonada,
i està molt bé com coneixem aquests personatges, no?
Que tenen noms de colors,
el senyor Rojo, el senyor Rosa, el senyor...
Vull dir que al final també ens crea aquest univers
que, bé, doncs, aquí ja vèiem que seria interessant
veure com treballen els personatges,
com treballa el guió,
com és el cinema de Tarantino,
jo crec que aquesta pel·lícula ho marca, molt marca,
com seran les pel·lícules que vindran després.
Per suposat, el pressupost era molt limitat,
i això també limita molt les capacitats del director
a nivell material, no?
Però val molt la pena, val molt la pena veure aquesta pel·lícula.
I tot això venia, doncs, perquè parlarem d'estrenes,
Ens hem liat una miqueta, eh?
Sí, no pas perquè restreni,
tot i que estaria molt bé que restrenés,
entenc que ja ho han fet,
perquè aquesta pel·lícula, si no vaig errat,
és del 92,
o sigui que entenc que el 2022
ja van restrenar la pel·lícula,
que ara ja sabeu que amb els aniversaris
de les pel·lícules es restrenen,
aquest estiu s'ha restrenat Tiburon,
d'Esteven Spielberg,
que ha fet la pel·lícula,
si no vaig errat, 50 anys,
i això, doncs, també és una moda que s'està...
Una gran pel·lícula, també.
A mi m'agrada molt, Tiburon.
Però va, centrem-nos,
anem a les destacades.
Què ens destaques?
Doncs mira, avui, aquesta setmana,
volem destacar diverses pel·lícules
que s'estrenen avui divendres.
Sí.
Per primera banda,
The Smashing Machine,
un drama biogràfic centrat en la figura de Mark Kerr
i l'origen de la Mixed Martial Arts.
també volem parlar de La Sospecha de Sofia,
un thriller...
Ah, de la MMA.
De la MMA, exacte.
Ah, aquesta pot estar molt bé.
Sí, aquesta primera és The Smashing Machine,
que va sobre això, precisament,
sobre l'origen de la MMA,
i és una pel·lícula que probablement trobarem
a gairebé tots els cinemes,
perquè és de les més comercials d'aquesta setmana.
i té una nota ara mitjana de 6x2,
per tant, és una nota bastant interessant
que ens ofereix el portal Figma Affinity.
Jo és un dels portals que sempre faig servir
perquè trobo que és molt encertat a nivell de valoracions.
És molt encertat.
I en el repartiment, ja que estem,
doncs volem destacar de Wayne Johnson,
La Roca i Emily Blanc.
Ah, l'he vist anunciada.
L'he vist anunciada.
Vale, vale, vale.
Però és sobre la vida de La Roca o no?
La història real del lluitador Mark Kerr.
Vale.
Aquesta és la història.
Una figura clau en l'origen de la UFC
que resalta, doncs, el seu meteòric ascens
i la caiguda en brutal del món de les arts marcials mixtes,
al qual, doncs, es va enfrontar amb molt de coratge
i també, doncs, amb aquest recolzament incondicional
de la seva dona,
que en aquest cas està interpretada
per una magnífica Emily Blanc.
Doncs l'apuntem, sense dubte,
perquè convenem dues coses que aquí ens agraden molt, no?
Els esports, els arts marcials mixtes i el cinema.
O sigui que, a punt de queda.
Molt bé, doncs, passem a la següent,
marxem cap aquí, cap a Espanya,
i ara volem parlar de La sospecha de Sofia,
una pel·lícula que és d'Imanol Uribe
i, en aquest cas, doncs,
està protagonitzada per Àlex González,
Aura Garrido,
entre d'altres,
i tenim en guió a Gemma Ventura,
que el que fa, doncs,
és una adaptació de la novel·la de Paloma Sánchez-Garnica.
Aquesta pel·lícula de thriller, intriga i espionatge dels anys 60
ens parla de la vida de Sofia i Daniel,
que s'anticipa prometedora i feliç,
fins que en Daniel, doncs,
rep una enigmàtica invitació
per anar a conèixer la seva mare biològica
a un Berlín de l'Est,
que en aquell moment està en plena Guerra Freda.
Sense ell saber-ho,
excepte aquesta invitació,
que es convertirà en el major error de la seva vida,
ja que es convertirà en una peça clau i essencial
d'un plan secret de la KGB.
Parill, aquí, eh?
Sí, sí, aquí hi ha una mica de parill.
I aquest seria, diguéssim,
l'argument principal de la pel·lícula,
La sospecha de Sofia,
que també, doncs,
entra a la cartellera d'aquesta setmana.
Doncs també sona molt bé.
I no sé si ho sabies, Dani,
està basat en un llibre, eh?
Sí, és el que comentava.
És una pel·lícula que està guionitzada per Gemma Ventura
i la novel·la és de Paloma Sánchez Garnica.
Sí, sí, sí.
Ho hem esmentat a l'explicació de la pel·lícula
perquè creiem que és una dada
que és molt important també destacar.
Aquestes adaptacions que es fan al cinema,
aquí a Espanya ho veiem molt,
s'adapten moltes novel·les.
De fet, la següent pel·lícula
també és una adaptació novel·lística.
En aquest cas, la novel·la és de Juan Bolea
i el guió de Rafael Calatayut Cano.
I estem parlant de Parecido a un assassino.
És una pel·lícula d'aquest mateix any,
espanyola també,
dirigida per Antonio Hernández.
I aquest film, doncs,
ens narra la història d'Eva
que viu un moment feliç.
És a dir, una mica,
la idea, la premissa,
és com la que comentàvem abans, no?
Un moment feliç,
amb una nova parella,
que és, en aquest cas,
un escriptor d'èxit
i amb la seva filla,
però, doncs, evidentment,
sempre ha d'haver un detonant,
un moment que ens tregui de lloc
els nostres protagonistes
i que faci moure la trama.
En aquest cas, aquesta pel·lícula,
la seva premia va ser
al Festival de Sant Sebastián
i Miguel Ángel Sánchez
de Hobby Consoles,
doncs, diu que
és un thriller notable
i amb gran solvència
i, en aquest cas,
és una cinta perfecta
per tornar a les sales
i aparcar els típics prejudicis
de...
És una pel·lícula espanyola,
que moltes vegades passa això,
que tenim aquests prejudicis
de pel·lícula espanyola
no és bona, no?
Aquí tendim
a infravalorar-nos,
trobo jo.
Sí, a posar-nos les...
Però i ja no només en els cins,
sinó moltes coses
i, en canvi,
anem a Estats Units
i quan veiem productes dels Estats Units
i qualsevol cosa
em sembla meravellosa
i realment aquí a casa
tenim un material
que és boníssim.
Pensa que allà als Estats Units
també tenen
un sentiment patriòtic brutal.
Sí, això també afecta.
Vull dir, que allà
sigui el que sigui,
tot és com...
Yes, America.
Sí, quan veiem pel·lícules
americanes,
que a mi em flipen, eh?
Però quan veiem pel·lícules
de...
No totes, eh?
Presidente dels Estats Units...
Jo m'ho trago tot, eh?
Jo tots els temes aquests
de presidentes dels Estats Units,
en no sé què,
aliens en Casablanca,
el que sigui, vull dir,
tot el que passi a la...
a la Casablanca
o a Washington
o el que sigui,
jo a mi són coses
que em flipen
i me les veig
i a vegades dic
ostres, quin pal de pel·li
i a vegades dic
ah, pues bueno,
doncs està bé.
Bueno, sigui com sigui,
com comentàvem,
ells tenen un sentiment
patriòtic bastant gran.
També és veritat
que tenen molts més recursos
que nosaltres,
però nosaltres fem
molt bon cinema,
tenim molt bons directors
i també, de tant en tant,
ens ho hem d'anar recordant
perquè si no,
ningú ho fa per nosaltres.
I passem a l'última pel·lícula
que destacarem avui,
Maleficio,
la regla de Oixa,
que combina elements ocultistes,
rituals i relacions humanes
en un ambient fosc i misteriós.
Aquesta és la quarta pel·lícula
que destaquem.
Podríem dir que és la pel·lícula
de terror de la setmana,
és un thriller de terror
sobrenatural
i que també és un film espanyol.
Sabem que aquí
fem molt bones pel·lícules
de terror,
Rec, per exemple,
és una de les grans
del gènere
i tenim un festival
que no ens l'acabem,
que és el Festival de Sitges,
que l'hem comentat
a l'inici del programa,
que seguirem comentant
al llarg d'aquests dies
a l'emissora
perquè em consta també
que hi haurà col·laboracions
amb gent de l'emissora
que anirà
al Festival de Sitges.
Recordem que comença el dia 9,
està a punt de començar
i s'estendrà 10 dies,
fins al dia 19,
o sigui que aquí, Dani,
ja aquí ens has avançat una cosa,
però si al programa
vindrem carregadets
de notícies sobre el festival
que els avuiens
ja aniran descobrint.
No, i està molt bé
perquè penso que és un festival
que encara que és molt conegut,
m'atreviria a dir
que és el festival
més important
que es fa a Catalunya
com a mínim,
no sé si a Espanya,
perquè a Espanya
potser seria massa gosadat.
Sí, Sant Sebastián
és molt important,
el festival de Màlaga
també ho és.
No, no,
de Catalunya
jo crec que segur que sí.
De Catalunya,
sens dubte,
vull dir,
de Catalunya
és el festival
més important,
sens dubte.
El que passa
que també és veritat
que toca un gènere
que és molt minoritari,
tot i que cada vegada menys,
però que ha sigut
durant molt de temps minoritari,
que és el terror,
que és un cinema
gore,
terror,
fantàstic,
que té un,
al final
és un ninxo
de persones
que anem allà
i anem moltes vegades
a diversos festivals
del gènere
i ens acabem trobant
tots al mateix lloc
perquè som gent
que ens agrada molt
el cinema de fantasia,
de terror
i ens anem repetint
a les diversos actes
i projeccions
d'aquest tipus,
no?
Sí.
Perquè si fos una altra cosa
al Festival de Sitges
molt probablement
seria encara més reconegut,
però el ser de...
Bueno, o no, Dani,
potser és això,
el seu tret distintiu,
no?
Realment a Espanya
jo crec que
de terror
sí que és el més important.
Sí, no, no,
sens dubte.
i del món
està dels primers.
Per això, jo crec que aquí
està la seva gràcia, no?
Que és únic realment,
és únic a Espanya
i és únic també a Europa.
Sí, però penso que no arriba a tothom
per culpa del gènere que té,
però que no estic dient
que l'haguem de canviar, eh?
Estic dient senzillament
que si fos una altra cosa
molt probablement
arribaria més gent.
si fos un festival de cinema...
O potser no.
O potser dius,
ostres, un altre festival,
saps?
Podria passar.
Sí, no, no,
està clar,
i els ingredients serien uns altres,
però l'enclau
és tan meravellós.
Això és veritat.
L'espai és brutal,
vull dir,
és que Sitges
és un lloc tan magnífic
per fer cinema,
per consumir cinema
i per fer esdeveniments
d'aquest tipus.
I que realment
Sitges
no fa cap por,
al contrari,
és que t'engalar-ne,
t'engalar-ne.
No sé què dir-te, eh?
Has tingut experiències
molt dolentes a Sitges?
Sí, no les explicaré
pel micròfon,
però he tingut experiències
bastant...
Creepy.
Creepy.
Bastant creepy a Sitges.
Però,
tret de les experiències
que hagi pogut tenir
o deixat de tenir,
dir-te que a les nits
de festival
hi ha un ambient
molt xulo
i a la Zombie Walk
no sé si has anat
alguna vegada.
No, no,
és que jo tinc molt pendent
en aquestes coses.
La Zombie Walk
és brutal,
és aquesta...
com es diu això?
Aquesta rua
de zombies
es concentra en una tarda
que normalment
acostuma a ser
un dissabte
i és una congregació
de zombies
i és tot zombies,
gent disfressada
de zombies
passejant pels carrers
del poble
i això fa por.
Ja et dic jo
que això fa bastanta por.
M'ho crec que sí.
Per tant,
que no ens enganyi
la façana
que pugui tenir
el poble.
El poble de costa
bonic
perquè també
té la seva part
creepy,
no?
Que diguéssim.
Efectivament.
Sí, sí,
totalment.
Així és.
Molt bé,
doncs si et sembla
passem a l'altra qüestió
que teníem avui,
dèiem,
de l'escena
diguéssim,
de l'escena més
cinematogràfica
a l'escena més teatral
i és que volem parlar-vos
també
dels teatres
de Barcelona
que omplen ja
aquesta cartellera
de tardor
per aquest mes
d'octubre, novembre
i també desembre
que ja doncs
ens donarà
les portes
a l'hivern
i també és una època
molt d'anar
al teatre,
d'anar al cinema
per Nadal,
no?
Ens agrada molt
consumir
perquè ve de gust
perquè,
com diu
un gran
amic meu,
el Xavi Bax,
des d'aquí una abraçada,
el Xavi,
que és un dels fundadors
de Cinebaix
actualment aquí
a Sant Feliu
del Llobregat,
diu
és que les bicicletes
són per al verano,
no?
Com la pel·lícula.
I és totalment així,
al final,
les bicicletes
són per al verano
i els cines
i els teatres
són per la tardor,
per l'hivern
i inclús per la primavera,
no?
Però deixo d'enrotllar-me
perquè ara volem marxar,
com dèiem,
a la ciutat contal
i també a aquesta cartellera.
Anem a fer un repàs
d'algunes de les obres
que estan ara mateix
que tenen més repercussió.
La primera de totes
seria
El fantasma de l'òpera,
que la trobeu
al Teatre Tivoli.
És un muntatge
que ve de Madrid.
Ja sabeu,
per la gent
que entén de teatre,
que ens està escoltant
o que com a mínim
té cert interès
amb el teatre,
que el teatre que es fa a Madrid
és molt diferent
del que es fa aquí a Catalunya.
Jo sempre dic
que el teatre català
és molt més expressiu,
és molt més natural
i el teatre català
és molt bon teatre.
Això no vol dir
que el teatre de Madrid
sigui dolent
ni molt menys
perquè tenen obres
com per exemple
El rei León
que aquest any celebra
els seus 15 anys
a Cartellera.
15 anys a Cartellera.
Molt pocs teatres
ho poden dir.
A Barcelona ara mateix
no hi ha ningú
que ho pugui dir.
I que cada cop
que hi ha entrades
s'esgoten.
És brutal.
Cada sessió està plena.
És una passada.
A més,
m'agrada molt.
Jo vaig tenir l'oportunitat
d'anar l'estiu passat
i em va encantar.
I em sembla
un muntatge meravellós.
Sí que és veritat
que amb el hype
que es diu ara
amb el hype
T'estàs modernitzant.
M'estic posant al dia.
No, però amb el hype
què passa?
Doncs això
que la gent
va idealitzant
l'espectacle
i quan arriba
a vegades
es decepciona.
Jo penso que has d'anar
una mica neutre
aquest tipus d'espectacles
perquè són espectacles
que si estan 15 anys
és perquè funcionen
i ja està
a gaudir.
Què vull dir amb això?
Que el teatre a Madrid
és molt diferent.
No vull dir que sigui pitjor
però és molt diferent
i a vegades
a nivell d'interpretació
doncs
fan servir
altres estructures
fan servir
altres
mecàniques
que aquí
doncs
no fem servir.
Allà
doncs
és un teatre
una mica més
més cridat
més llançat
aquí és un teatre
més sentit
més viscut
i això es nota molt
amb la posada en escena.
Per què dic això?
Doncs perquè
El fantasma de l'òpera
és una de les obres
més esperades
i en aquest cas
doncs
ha decepcionat
bastanta gent
hi ha hagut gent
que ha marxat
bastant decepcionada
al teatre
perquè s'han trobat
ostres
nosaltres anem a veure
una obra
de gran qualitat
i no és que no la tingui
sinó que és que
estem acostumats
a un tipus de teatre
ens dona un tipus de teatre
a Barcelona
que quan ens porten
coses de fora
que surten una mica
del que estem acostumats
doncs
ens distorsiona
una mica
aquesta imatge.
La realitat
és que no coneixia
aquestes diferències
que estaves comentant
és que jo
m'estic introduint
a aquest món
són molt òbvies
però has d'estar
i has de veure-ho
Clar
sí, sí, clar
podria notar fàcilment
la diferència
però clar
mai ho he vist
mai ho havia sentit
i realment m'he sorprès
i a tu Dani
jo et faig la pregunta
una mica
aquí ficant
el dedo en la rida
a tu
què t'agrada més?
Teatre català
o teatre madrid l'any?
Clar
és que això
no m'ho pots fer dir
a la ràdio
però
jo et poso un compromís
com es nota
que ets periodista
no, sens dubte
a mi m'agrada molt
la feina que fem
aquí a Barcelona
m'agrada molt
com es treballa
penso que busquem
més la veritat
que busquem més
l'autenticitat
de les coses
que les accions
siguin més orgàniques
que el personatge
es mogui
per impulsos
i trobo que
a Madrid
això a vegades
costa una mica
costa una mica
no mullaré massa
però sí que diré
que m'agrada més
com es treballa aquí
també aviam
les xifres
parlen per si soles
quants actors
dels que treballen
a Madrid
són de Catalunya
un fotimer
molts
un fotimer
hi ha molt actor català
que treballa a Madrid
perquè es fa bé
perquè hi ha una bona escola
perquè es formen bé
els estudiants
d'arts escèniques
i al final això es nota
però hi ha molt actor
de musical
que està treballant
a Madrid
doncs Dani
si et sembla
passem ara
al teatre català
perquè una de les estrenes
més sonades
i que de fet
l'hem sentit
al Zoom informatiu
és el de la Cubana
perquè han fet
un musical
que realment
té molt bona pinta
sí
la Cubana porta molts anys
intentant
diguéssim
rascar
rascar
rascar
d'allò
que han fet
tota la vida
que és humor
que és conya
que és riure
amb propostes esbojarrades
i bueno
teníem una Déu Arturo
fa un parell d'anys
a Cartellera
ara tornen
amb l'amor
venia amb taxi
i al final
doncs és una obra
que també
si no vaig errat
és una reposició
d'una obra
que ja havien estrenat
en el seu moment
i en aquest cas
doncs torna
amb una proposta fresca
amb humor
i també amb una mirada
esmolada
al present
en aquest cas
està en el Teatre Romea
de Barcelona
que feia un fotimer d'anys
que no actuaven en aquest teatre
i aquí estan
jo
aquí sí que trencaré
una mica
la llança
a favor
del producte nou
és a dir
penso que
a mi m'agradaria
començar a veure coses noves
a la Cartellera de Barcelona
que no
no vol dir
que no
que no les estiguem veient
però
per exemple
una cubana
que es li
que es li lamenta el cap
i digui
vinga va anem a fer alguna cosa nova
m'agradaria
m'agradaria
veure en aquest punt de risc
a la cubana
fent coses noves
últimament estan
que estan molts cartutxos
de coses
que ja tenien allà
a la butxaca
i les estan traient
les estan reciclant
que està bé
i és molt lícit
però m'agradaria
començar a veure coses noves
com ha fet
de goll de gom
en el seu comiat
que es va acomiadar
amb una versió
de Santiago Rosinyol
i després
va fer
sí
por todo lo alto
aquesta
aquesta última reposició
de Maricel
però m'agradaria
una mica més de risc
a les productores
catalanes
a més la cubana
és una productora
que no se li pot retreure
que no risqui
perquè sempre ha riscat
de fet
la història de la cubana
és fascinant
perquè
van començar Sitges
precisament
que parlàvem abans de Sitges
van començar allà
fèiem molt de teatre
de carrer
inclús alguna vegada
que havien anat a Madrid
havien acabat presos
és a dir
havien acabat
passant la nit
al calabós
perquè
doncs
trencaven molt
la dinàmica de teatre
que estem acostumats
no?
el teatre italiana
no?
amb ells
això no
podies trobar allà
jo que sé
gent que s'havia
quedat tancada
en un aparador
i allò era un gag
no?
i el gag
de la persona
tancada en l'aparador
i com surt aquella persona
de l'aparador
o sortides
d'aquest tipus
també aquestes performance
que van ser molt disruptives
en el seu moment
sí, sí, sí
totalment
al final és que
això és el que els ha caracteritzat
sempre no?
aquesta imatge esbojarrada
de la cubana
que també al final
si tenen públic
és perquè ha enganxat
aquesta manera de fer
Made in la cubana
no?
que abans també ho dèiem
és
és al final
el seu segell de qualitat
i la gent
està enganxada realment
però va
passem a
l'última
recomanació
perquè és
pel davant
i pel darrere no?
sí
faré una menció especial
de qualitat
però no hi entraré
abans de parlar
pel davant i pel darrere
vull fer una menció
de qualitat
de gegant
que és la nova obra
de Josep Maria Pou
que en aquest cas
doncs el tatxen
com un gegant
de la interpretació
i és que ho és
Josep Maria Pou
és un dels millors actors
catalans
de tots els temps
i en aquest cas
torna al Teatre Goya
amb una obra
a partir del 25 d'octubre
la funció comptarà
amb subtitulació
i descripció
i també doncs
amb totes aquestes
ajudes que puguin
permetre
fer més accessible
l'obra
res
només volíem destacar
aquest gegant
de Josep Maria
mestres
a la direcció
i en aquest cas
de Josep Maria Pou
a la interpretació
i tanco amb el
pel davant
i pel darrere
el Teatre Borràs
una comèdia
dins de la comèdia
el teatre
que parla
del propi teatre
amb situacions absurdes
i girs
que juguen
amb l'escenari
metaficcional
crec que és una obra
jo la vaig veure
fa uns anys
quan es va
tornem una mica
al mateix
que dèiem abans
de la Cubana
són obres
que s'han reposat
vull dir
són reposicions
avui
crec que l'única nova
és gegant
la resta són reposicions
d'obres
que han funcionat
i les tornen a fer
que és totalment lícit
ho fan per guanyar diners
i la gent s'ha de guanyar
la vida
i ho entenc
però
pel davant i pel darrere
és una obra
que funciona molt bé
que és molt còmica
i jo la recomano
a la gent
que normalment
no va al teatre
o que no li agrada
el teatre
per què?
perquè és una obra
que si tu no vas
normalment al teatre
o no t'agrada
la gaudiràs
la gaudiràs
perquè és trencadora
divertida
riu del teatre
riu de les formes
de fer teatre
i veus
la funció dues vegades
no faré spoiler
però sí
explicar això
i això doncs
és molt divertit
és un detall
molt característic
d'aquesta obra
i crec que val la pena
destacar-ho
doncs sí sí
també realment
té molt bona pinta
i jo crec que
no és que hi hagi gent
que no li agradi
el teatre
sinó gent que
realment no li ha donat
una oportunitat
sí que encara no l'ha trobat
jo crec que no l'ha descobert
exacte
exacte
però jo crec que el teatre
és una forma
de consum i cultura
que realment
hem de potenciar
perquè és que és maquíssima
és xulíssima
i et dona coses
que el cinema
no et pot donar
i que és veure els actors
actuant a un pam teu
totalment
totalment
el teatre és vida
i s'ha de seguir
s'ha de seguir
vull dir
s'ha de seguir donant vida
al teatre
perquè ens pugui
donar vida
també
exacte
al teatre a nosaltres
totalment
des d'aquí
des del refugi
reivindiquem sempre
el teatre
i res Dani
doncs
jo crec que la secció
ha quedat molt completa
i molt bones recomanacions
que ja m'ha apuntat
a l'agenda
i no sé si vols
comentar alguna última cosa
o ens acomiaden per aquí
doncs res
senzillament
agrair als oients
que ens hagin escoltat
al llarg d'aquests minuts
que espero
que aquestes recomanacions
tant de cinema
com de teatre
els hagin agradat
i res
que gaudeixin de la cultura
que consumeixin cultura
sigui a Barcelona
o sigui aquí a Sant Jus
que a Sant Jus
es fa molt bona cultura
i res
que seguir gaudint
de la cultura
el teatre
el cinema
del que sigui
i una abraçada molt gran
i que en el meu cas
els escolto el dilluns
ens escoltem
perquè jo
no és que els escolti
amb ells
però
m'agradaria fer-ho
m'agradaria girar les turnes
i algun dia
escoltar també
a l'audiència
com sigui
seria molt guai
el dilluns
a la Rambla
tornem a estar aquí
operatius
a Ràdio Desbem
gràcies Jaume
per convidar-me
i res
que tinguis
molt bona temporada
a tu Dani
moltes gràcies per venir
i ens retrobem
adeu
doncs ha arribat el moment
de convidar el programa
i realment
ja hem acabat
és que ja ha passat volant
avui
com totes les tardes
que sempre passa volant
però bueno
ens acomiadem
i ens retrobem
dilluns
recordeu que el cap de setmana
no tenim emissió
però ens retrobem dilluns
de 5 a 7
com cada tarda
vinga
fins aviat
adeu
a les portes
a les portes
la riudas
i
la riudas
és que no
ete