Molt bona tarda a tothom, són les 5 i 10 minuts i comencen les tardes de Ràdio d'Esvern.
Jo sóc el Jaume Elias i us dono la benvinguda al refugi.
Doncs ja és divendres, ara sí, ja estem a les portes del cap de setmana i obrim la porta a un merescut descans.
A més, aquest cap de setmana ve carregat d'activitats. A Barcelona és la Mercè i a Reus la Misericòrdia, entre altres festes majors com la de Montroig.
Així que, si us quedeu avorrits a casa, ja és per decisió pròpia.
Però va, ara ens deixem de rotllos i descobrim el menú del dia. Anem amb el sumari!
Doncs comencem, com sempre, amb el Zoom informatiu, on repassarem breument el més destacat de la jornada.
Tot seguit, presentarem la cançó i l'efemèrida del dia i a dos quarts de sis donarem el tret de sortida a les seccions d'avui.
Començarem amb l'Albira i el seu espai de nutrició, on avui parlarem de com les nostres emocions ens marquen el que mengem.
Seguidament, estrenarem secció amb l'Ivan Colom, el nostre nou coach de fitness.
I acabarem amb l'Èlex Masdeu, amb qui analitzarem el partit d'ahir del Barça i els propers compromisos de l'equip de Hansi Flick.
Ara sí, comencem amb les notícies. Comencem amb Zoom informatiu!
AENA rebutja compartir la gestió dels aeroports amb les comunitats autònomes.
El president del gestor aeroportuari ha avisat que no cedirà cap competència als governs autonòmics
i ha defensat el model de gestió centralitzat, en resposta a les pressions polítiques,
especialment des de Catalunya i el País Basc, per compartir les competències.
El president d'AENA, Maurici Lucena, insisteix que no hi ha cap proposta concreta sobre la taula
i que, si n'hi hagués, l'empresa actuaria de manera immediata i contundent.
AENA destaca que la cogestió podria entrar en conflicte amb la legalitat vigent i amb els interessos dels seus accionistes.
I recorda que està previst invertir 13.000 milions d'euros en infraestructures com el Prat i Barajas.
Aquest posicionament ha arribat enmig de les negociacions polítiques a Catalunya,
on Esquerra Republicana reclama la cogestió de l'aeroport com a condició per pactar amb el PSC.
Donald Trump ataca de nou.
Aquesta matinada ha anunciat una nova càrrega d'aranzels als medicaments importats,
que a partir del pròxim 1 d'octubre hauran de pagar una taxa del 100% del seu valor per entrar al país nord-americà.
Trump justifica la mesura per motius de seguretat nacional i per protegir el procés de fabricació intern.
Una decisió que suposa un cop dur per a països exportadors, com per exemple Espanya i especialment Catalunya,
ja que el sector farmacèutic representa el 17% de les exportacions catalanes als Estats Units,
amb vendes per valor de 707 milions d'euros.
Grans empreses com Grifols, però, podrien esquivar els efectes,
ja que tenen part de la seva producció dins del territori nord-americà.
A més, Donald Trump ha anunciat un aranzel del 50% als mobles de bany i del 30% a les butaques antapissades,
així també com un del 25% als camions pesants importats,
protegint, bueno, això és un intent de protegir a les empreses locals com Peterbill o Freightliner,
dues marques importants de camions pesants.
Aquest nou gir de política comercial arriba tot just després de la rebaixa pactada d'aranzels
entre la Unió Europea i els Estats Units,
i trenca amb l'escenari de previsibilitat que es començava a dibuixar,
tot plegat pocs dies després que el mateix Trump posés en dubte,
sense cap base científica, la seguretat del paracetamol durant l'embaràs.
Va, bones notícies ara.
A l'inici de la tardor, les reserves als pentans freguen el 75%,
el tercer millor registre de la dècada.
Catalunya deixa enrere la sequera extrema,
i enceta la nova estació amb les reserves d'aigua pràcticament garantides.
Recordem que fa tot just un any aquest percentatge no arribava ni al 30%.
Les pluges acumulades d'aquesta primavera i estiu han revertit completament la situació.
De fet, fa uns mesos es va superar fins i tot al 80%,
un nivell que no es veia des de juliol del 2021.
Per trobar un registre millor en aquesta època,
cal remuntar-se al 2020,
any del temporal glòria,
que va deixar els pentans al 86%.
Final molt trist a Bòxols.
Després de tres nits desaparegut,
aquest divendres s'ha localitzat al cos sense vida del Josep,
el boletaire de 83 anys,
que havia sortit dimarts amb el seu germà a buscar bolets,
però que no va tornar al punt de trobada.
Els bombers, amb el suport dels Mossos,
drons, helicòpters i diversos grups especialitzats,
han patinat més de 80 hectàrees fins a trobar-lo,
a poc més d'un quilòmetre d'on havia estat vist per l'últim cop.
Per contra, i amb més fortuna,
el cas de Gumbren ha acabat bé.
Un altre boletaire de 77 anys
i amb problemes de visió que va desaparèixer dimecres.
Se'l va trobar ahir al matí,
sa i estalvi,
caminant per la carretera cap a Can Ros.
O sigui que aquí tenim un final feliç.
Ara toca ritme,
ara toquen els esports.
Comencem amb el Barça,
que ahir va derrotar a l'Oviedo per 1-3
en un partit molt complicat
i s'ho ofert al Carlos Artiere.
L'equip de Hansi Flick va començar perdent
i va haver de remuntar a la segona part,
amb gols d'Eric García, Lewandowski i Araujo.
L'equip Astorià va plantejar un partit molt complicat,
amb una defensa molt poblada i ben posicionada.
Una rada de Joan García va donar l'avantatge als locals
i després d'una primera part molt espessa dels de Flick,
van capgirar el marcador amb una gran segona meitat.
Els canvis de l'Alemany van ser la clau
i van desembosar un partit que semblava que no es podria.
Frenkie de Jong va entrar després del descans
i va ordenar el joc de l'equip i va crear molt de perill.
Lewandowski, substituint a un tocat Rafinha,
va ser letal a l'àrea, rematant amb excel·lència
una centrada de De Jong.
El Barça es manté a la segona posició
a només dos punts del Real Madrid.
Aquest diumenge els blaugranes reben a casa a la Reial Societat
i ho faran amb una gran notícia,
la tornada de la Minyamal als terrenys de joc.
Així ho ha anunciat el mateix futbolista per les xarxes socials.
El de Rocafonda reapareixerà
després de lacionar-se al Pubis amb la Roja
a l'anterior aturada de seleccions.
I ara, atenció, perquè arriben notícies molt preocupants
des de la ciutat esportiva.
Segons ha avançat Gijantes,
el porter Joan García s'ha lesionat
durant l'entrenament d'aquest matí.
Encara s'estan fent proves,
però les primeres exploracions no són optimistes.
I no s'acaba aquí.
També s'ha confirmat la lesió de Rafinha,
que ja va ser substituït per molèsties
en el partit contra l'Oviedo.
En tots dos casos,
es preveu que es perdin el transcendental duel contra el PSG
i que no tornin fins després de l'aturada de seleccions,
unes tres o quatre setmanes de baixa
per a aquests dos jugadors,
pendents, doncs, de l'evolució dels dos jugadors.
Sergio Busquets anuncia la seva retirada
al migcampista de l'Inter Miami
i un dels grans símbols del millor Barça de la història
penjarà les botes a final d'aquesta temporada,
als 37 anys.
Busquets ho ha comunicat a través d'un vídeo
amb motiu a les xarxes,
on assegura que retira feliç,
orgullós i agraït,
després de gairebé 20 anys de carrera
al màxim nivell.
Acabem recordant que aquesta nit,
a les 9 de la nit,
tenim derbi català a Montilivi.
El Girona rep a l'Espanyol
en un duel que promet ser molt intens.
Veurem si els de Mitchell
aconsegueixen la seva primera victòria.
Ara presentem la cançó del dia.
Avui, com cada divendres,
toca ritme, toca marxa
i toca una cançó ben animada
que ens prepari per un cap de setmana
ben carregat d'energia i de bon rotllo.
L'autor és un artista
que ha redefinit els límits del gènere urbà.
Ha sabut trencar esquemes,
combinar sons tradicionals del reggaeton
amb estils com el trap, el pop,
els ritmes afro-llatins
i fins i tot l'electrònica.
Amb una actitud rebel però íntima,
ha demostrat que es pot ser comercial
i profund a la vegada.
Ens parla de llibertat,
d'amor sense etiquetes
i de com sentir-se viu
en un món que sovint ens exigeix massa.
En aquesta cançó en concret,
ens transporta a una trobada màgica,
gairebé casual,
entre dues persones
que es coneixen al ritme de la música.
Ell, amb una actitud humil,
reconeix que no en sap gaire d'això de ballar,
però que vol aprendre.
I a més,
que aprendre passos
és el que realment busca,
a part de...
És a dir,
més que aprendre passos de ball,
el que realment està buscant
és connectar,
deixar-se aportar,
oblidar el món exterior
i gaudir d'aquell instant irrepetible
amb una persona especial.
Amb una producció suau,
d'inspiració molt caribenya
i amb tocs de dancehall
i d'afrobit,
la peça simplement flueix.
És un d'aquells temes
que quan sona,
et traspassa
unes ganes de ballar
imparables.
Com sempre,
us deixo tres pistes
per veure si sou capaços
d'endevinar-la.
La cançó es va publicar
el 2022
i va ser un dels hits
d'aquell estiu.
L'autor
és el màxim representant del gènere
i la cançó
i el disc sencer
estan ambientats
a Puerto Rico.
Això ho hauríem de tenir
perquè avui
us ho he posat bastant fàcil,
així que,
que soni,
ensenya-me a bailar
The Bad Bunny.
The Bad Bunny
te sigue la luna
Tu eres mi galla
como tu ninguna
La noche está buena
Qué rico se pasa en Kikeya
Mi corazón es de arena
pero tú estás dejando tus huellas
Cada vez que me miras
sin parar le mueves las caderas
Esto aquí no termina
Nos fuimos a Ruli la noche entera
Y enséñame a bailar
Mami, yo no sé
Pero ya estoy borracho
Y son las tres
Yo quiero ver contigo
El amanecer
Tú y yo solito y el sol
Tú y yo solito y el sol
Si me dejas te hago
Todo lo que a ti te gusta
A ti te gusta
Rompeto que yo pago
Esa vaina no me asusta
No me asusta
Si tú te tardas
Te beso primero
Te beso primero
Pártate mala
Dale, ponte cuero
Que nadie se va a enterar
No, no, no pares de bailar
Nadie le va a llegar
A lo de nosotros
Esto es maya
Si tú te tardas
Te beso primero
Pártate mala
Dale, ponte cuero
Y enséñame a bailar
Mami, yo no sé
Pero ya estoy borracho
Y son las tres
Yo quiero ver contigo
El amanecer
Tú y yo solito y el sol
Tú y yo solito y el sol
Y enséñame a bailar
Mami, yo no sé
Pero ya estoy borracho
Y son las tres
Yo quiero ver contigo
El amanecer
Y yo solito y el sol
Tú y yo solito y el sol
Pues ya os había dicho
Que era una canción
Muy animada
Y espero que os hagi donat
Aquest bon rotllo
Necessari
Para encarar
El cap de setmana
Ahora
Deixem la música
Y pasem
A l'efeméride
Del día
Avui, 26 de setembre
És el dia internacional
Per l'eliminació
De les armes nuclears
Una data per recordar
Que encara arrosseguem
Una de les herències
Més perilloses
Del segle XX
La capacitat de destruir
La humanitat
En qüestió de minuts
Les armes nuclears
No són només
Una amenaça latent
En temps de guerra
Són una amenaça constant
Fins i tot
En temps de pau
Amb més de 13.000
Caps nuclears actius
Arreu del planeta
El risc d'un accident
D'un error de càlcul
O d'una escalada incontrolada
És real i imminent
I el pitjor de tot
És que només cal
Una decisió equivocada
O impulsiva
Per desencadenar
Una tragèdia irreversible
Aquesta jornada
També ens recorda
Un episodi
Poc conegut
Però molt crucial
El 26 de setembre
Del 1983
L'oficial soviètic
Stanislav Petrov
Va ignorar
Un avís informàtic
Que alertava
D'un suposat atac nuclear
Dels Estats Units
En plena guerra freda
Si hagués seguit el protocol
S'hauria desencadenat
Una guerra nuclear
Va triar
Confiar en el seu instint
I per sort
Va salvar
El món
Aquest tipus de bombes
Només s'ha utilitzat
Una sola vegada
Sobre població civil
I ho van fer
I ho van fer
I ho van fer als Estats Units
Al final de la segona guerra mundial
Sobre les poblacions japoneses
De Hiroshima i Nagasaki
Deixant-les totalment devastades
I provocant prop de 200.000 morts
Una barbària
Des de llavors
L'existència d'aquestes armes
S'ha utilitzat com una eina intimidadora
I ja són masses els països
Que en tenen a disposició
Als Estats Units
Disposa de 3.700 caps nuclears
Rússia
De més de 4.300
L'Índia
I el Paquistan
En tenen més de 100 cada un
I Corea del Nord
Prop de 50
Entre altres països
Com França
O el Regne Unit
L'existència d'aquestes bombes
No només ens fa
Estar més insegurs
Sinó que també
Ens genera molta por
Desconfiança
I una tensió permanent
Entre potències
Realment
Estem a una sola decisió
De que a algun poderós
D'aquests països
Se li cregui
Els cables
I acabin
Amb milions de vides
No hi ha progrés
Possible
Mentre aquestes armes
Continuin amenaçant
La vida
Al planeta
La veritable seguretat
Es construeix
Amb diàleg
Cooperació internacional
I justícia global
I mai de la vida
Amb missils
Ara us deixo amb una petita càpsula biogràfica
Que ens explicarà una miqueta la vida d'un personatge molt especial
La vida
D'hipàtia
Avui viatgem a l'Alexandria del segle IV
Una ciutat bulliciosa
Plena de sabers i secrets
Que acollia una de les biblioteques més grans i prestigioses de la història
Allà
Enmig de llibres i papirs
Trobíem una figura extraordinària
Hipàtia
Hipàtia d'Alexandria
No només va ser matemàtica
Sinó també
Astrònoma
Inventora
I filòsofa
En una època on les dones tenien un paper secundari
Ella va aconseguir situar-se al capdavant de l'escola neoplatònica
Un dels centres intel·lectuals més importants del seu temps
Imagineu-la
Envoltada d'alumnes vinguts de tot l'imperi romà
Explicant geometria
Mecànica
O lògica
Amb una claredat que captivava tothom
Es diu que va construir astrolabis aparells per mesurar les estrelles
I predir els moviments del cel
I que fins i tot va millorar dissenys d'instruments científics
Que encara avui són la base de la nostra tecnologia
Però Hipàtia no era només ciència
Defensava el pensament crític i la tolerància
En un moment on les tensions religioses i polítiques creixien a Alexandria
Malauradament aquesta valentia la va portar a un final tràgic
El 415 després de Crist
En mig de conflictes entre cristians i pagans
Hipàtia va ser assassinada per una turba de monjos
El seu crim, ser dona, ser lliure i atrevir-se a pensar de manera diferent
Però la història no la va silenciar
Avui Hipàtia és recordada com un símbol de llibertat intel·lectual i de coratge
El seu llegat ens recorda que el coneixement sempre ha estat un acte de resistència
Doncs ara anem amb una cançó d'Ava
Això és The Winner Takes It All del grup suec
I don't want to talk
About things we've gone through
Though it's hurting me
Now it's history
I've played all my cards
I've played all my cards
And that's what you've done too
Nothing more to say
No more ace to play
The winner takes it all
The loser standing small
Beside the victory
That's the destiny
I was in your eyes
Thinking I belong there
I figured it made sense
Building me a fence
Building me a home
Thinking I'd be strong there
But I was a fool
But I was a fool
Laying by the rules
The gods made brown with ice
Their minds as cold as ice
And someone way down here
Loses someone dear
The winner takes it all
The loser has to fall
It's simple and it's plain
Why should I complain?
But tell me
Does she kiss
Like I used to kiss you?
Does it feel the same
When she calls your name?
Somewhere deep inside
You must know I miss you
But what can I say?
Rules must be obeyed
The judges will decide
The likes of me are mine
Spectators on the chart
Always stay in love
The game is on again
A lover or a friend
A big, big or a small
The winner takes it all
I don't wanna talk
If it makes you feel sad
And I understand
You've come to shake my hand
I apologize
If it makes you feel bad
Seeing me so tense
No self-confidence
No self-confidence
But you see
The winner takes it all
The winner takes it all
I don't want to change
Where the winner takes it all
Remember who's not
Doncs ara comencem les seccions del programa i ho fem amb l'Albira, amb el seu espai de nutrició. Comencem!
Hola, Albira, em sents?
Sí, me siento muy bien, gracias. ¿Y tú?
Molt bé, també et sentim molt bé. Doncs benvinguda de nou aquí a Ràdio d'Esvern, també a casa teva,
i avui preparats per parlar una miqueta més sobre nutrició, no?
Sí, sí, sí, como todos los viernes.
Exacte, exacte.
I avui, Albira, de què parlarem? Què tens pensat parlar?
Bueno, pues, como sabéis, nosotros los lunes empezamos a decir con qué vamos a aburrir los oyentes este viernes,
y siempre paso una serie de temas, y el tema que te había propuesto, que habíamos hablado,
que posiblemente sería interesante, era saber cómo influye el estado emocional en los alimentos que elegimos a la hora de comer.
¿Vale? Entonces yo te pregunto, dime.
No, no, sí, sí, que això, no? Que al final, depèn de com ens sentim aquell dia,
podem escollir una cosa per menjar o una altra, no?
Sí, yo te pregunto a ti una cosa, Jaume.
Digue'm, digue'm.
Sí, tú, sí, yo te cuento un cuento y tú me dices si te identificas.
Algún día que has llegado de tener un día muy duro de casa, y no sabes por qué vas, atacas,
porque en el camino a tu casa te has acordado de que en tu casa hay una tableta de chocolate,
una bolsa de patatas chips, y tan solo llegas, dejas las llaves, los zapatos,
te vas a por este, este chips o este chocolate.
¿Te has visto identificado en el cuento?
Sí, sí, sí, la veritat és que sí, que algun cop que arribes molt estressat a casa
o una mica angoixat o molt cansat, dius, va, em dono un homenatge i vaig a menjar una guarrada.
Exacto. Entonces, básicamente, no es, eso no es un homenaje, ¿vale?
Esto es una respuesta de nuestro cerebro.
¿Qué pasa? Miren, nosotros, antiguamente usábamos, o sea, el ser humano está preparado con la hormona del estrés,
que el cortisol está preparado para defenderse.
Antiguamente teníamos muchísimos peligros naturales, ¿de acuerdo?
Claro.
Entre los animales, en el medio oeste, los indios, etcétera.
Había peligros que eran peligros reales.
Entonces, nuestro cuerpo, como medio de defensa, pues tiene un sistema que capta el peligro a través de los radares que tenemos,
oídos, sentidos, olfato, estamos, piensen que nosotros somos muy sensoriales, ¿de acuerdo?
Entonces, captamos donde hay peligro y entonces, automáticamente, el hipotálamo dice,
señor cortisol, usted tiene que salir a jugar.
El cortisol, ¿qué hace?
Y digo, no puedo jugar solo, tengo que jugar con un equipo.
¿Cuál es el equipo?
Por un lado, va a contracturar toda la musculatura.
¿Por qué tiene que contracturar toda la musculatura?
Porque, básicamente, tiene que haber una acción corrida, o sea, voy a salir corriendo, o si no, voy a pelearme, ¿no?
Esas son las dos opciones, ¿de acuerdo?
Entonces, claro, para eso yo necesito energía.
Entonces, se va a mover un tipo de azúcar que es muy caro en nuestro cuerpo,
que está, básicamente, almacenada en el hígado y en nuestros músculos, que se llama glucógeno, ¿de acuerdo?
Y entonces, para poder utilizar ese glucógeno, tiene que llamar a otra hormona, que se llama insulina.
¿Qué pasa?
Que una vez que estás contraído, tienes la inyección del glucógeno y sales corriendo, o te pones a pelear.
¿Vale?
Ha habido una respuesta, y has gastado todo esto.
¿Qué nos pasa hoy en día?
Que, evidentemente, los peligros, este tipo, hay un tipo de peligro real que no lo hemos evitado, que sigue ahí.
¿Vale?
Porque siempre que si un accidente, que si te roban, etcétera, esos son peligros reales.
Pero, hay un peligro que está constantemente con nosotros, y es como una vocecita que tenemos dentro de nosotros, que son los pensamientos.
Y estos pensamientos, depende de cuáles, pues también nos va a subir el cortisol en sangre, produciendo este mismo sistema que acabo de contarles.
Entonces, ¿qué va a pasar? Que el cerebro, cuando tienes, por ejemplo, que no he llegado al trabajo, que no he llegado aquí, que me he peleado con el novio, que me he peleado con la...
Cuando tú tienes toda una serie de problemas durante el día, cuando tú llegas a tu casa, el cerebro que dice...
Te pidas...
Estoy...
Dime.
Que te pide azúcar, ¿no?
Exacto.
Exacto.
Te pide la recompensa.
Dice, yo he estado estresado, tú me tienes que compensar.
Y justamente, él te dice lo que tienes que darle.
¿Por qué eso?
Porque básicamente, cuando nosotros agarramos un chocolate, unos dulces, una patata chips, esto le va a dar un subidón de azúcar en sangre,
y el cerebro está contento porque el principal material con que trabaja el cerebro es la glucosa, ¿vale?
Entonces, sí, nos vamos a tener alegres en un rato, pero cuando pasen la hora, hora y pico, volvemos a estar down.
Claro.
Volvemos a caernos, ¿vale?
Entonces, esto es como lo que se identifica mayoritariamente como hambre emocional.
Es decir, el ser humano no está capacitado para tener vacío.
Si nosotros vamos para atrás a nuestra historia, debemos de recordar que cuando nacemos y empezamos a llorar,
y somos pequeñitos a la que nos empezamos a llorar, ¿qué hacen?
Nos dan la teta por secar.
Entonces, la teta sirve de doble consuelo.
Es decir, me da leche, me da esta cosa calentita, el afecto de mamá.
Y entonces, ahí es donde empezamos antes a relacionar la emoción con la alimentación.
Claro.
¿De acuerdo?
Pero esto se mantiene en el tiempo.
¿Por qué?
Porque después cuando tú te enfermas, tu mamá te va a hacer la comida que más te gusta para que la comas.
Ahora, también es cierto que si te portas mal, te va a castigar con un alimento de los que te gustan y no te lo va a dar.
Claro.
O, posiblemente, cuando tú vas al médico, que ese es el más tradicional de todos,
cuando te van a poner las inyecciones, te daban un chup a chup.
Y tú perdonabas el pinchazo porque te daban un caramelo.
Entonces, así se ha ido, como quien dice, afincando el tema de relacionar las emociones con la comida.
Claro, al final, también nos han creado este patrón, ¿no?, de lo positivo tiene mucho sabor, ¿no?, y lo negativo es una deficiencia de sabor o un comercio que se estipula que es como dolor, ¿no?
Sí, bueno, lo que pasa es que esto ya son creencias limitantes que nos han hecho sentir, ¿vale?
Entonces, el hecho es, la realidad es que el cerebro no va a querer fruta si tiene un hambre emocional.
Porque esa es la gran diferencia. Vamos a hablar de la diferencia entre el hambre física y el hambre emocional.
Vale.
El hambre física va a aparecer de poquito a poquito. ¿Y por qué aparece?
Porque nuestra, nosotros cuando comemos, ¿de acuerdo?, se procesa una digestión.
El 20% de esa comida que hemos comido y se ha digerido, el 20% de las calorías la va a pillar el cerebro de entrada.
Es un peaje, un impuesto revolucionario, digo yo. El 20% de lo que comas se va para el cerebro.
El resto lo vas a usar dependiendo de tus necesidades, ¿de acuerdo?
Entonces, evidentemente, cuando nosotros tenemos hambre, no es como el hambre emocional que viene.
Te ha pasado el asunto y ¡pum!, va directamente. No. Va dando síntomas poco a poco, ¿de acuerdo?
Pero también es cierto que si aparece una manzana, un puñado de frutos secos o un yogur, pues te lo vas a comer.
No es selectivo.
Vale.
No hay un alimento específico. Te sirve una manzana, te sirve un yogur, te sirve tanto nutritivo como no nutritivo.
Pero te sirve de momento.
Sin embargo, el hambre emocional va a surgir de golpe. Y además, siempre, siempre, siempre por alimentos concretos.
Y además, es tanto así que si por algún motivo tú te lo acabaste, eres capaz de salir a comprarte otro.
¿Vale?
Sí.
Entonces, la otra diferencia es que cuando es hambre física y tú te comes la manzana, te quedas tan ancho como pancho.
No hay nada.
Mientras, cuando hay hambre emocional, es curioso, pero se genera un sentimiento de culpa, ¿vale?
No debía haberme lo comido o de vacío. Es decir, me lo he comido, pero al final, o sea, no me dio lo que yo quería.
Porque la felicidad no la vas a encontrar después de un chocolate, ¿no?
Entonces, estos son básicamente los dos tipos de hambre, ¿no?
Entonces, la mayoría de las preguntas de las personas que vienen aquí me dicen, ¿y cómo lo puedo identificar?
Mira, pues, básicamente...
Es lo que te andaba a preguntar. ¿Cómo pueden diferenciar una de la otra?
Bueno, fíjate que esto es como un círculo vicioso, ¿vale?
Normalmente, el hambre emocional aparece con una emoción, en su mayoría de las veces, negativa.
Esto no quiere decir que cuando tenemos una emoción muy intensa, por ejemplo, cuando nos hemos sacado un puesto,
nos han subido al puesto de trabajo que queríamos, ¿no?
Entonces, queremos alargar esa felicidad, también lo podemos hacer con la comida, ¿vale?
Pero normalmente, el hambre emocional está más ligado con la tristeza, con las ansiedades, con la soledad, con el miedo, etcétera, ¿no?
Entonces, básicamente, cuando aparece esta emoción, se produce todo el proceso de despedida,
con lo cual aparece el comer, este comer, yo quiero comer esto, ¿vale?
Entonces, evidentemente, tú vas y saqueas la nevera o saqueas la cena y te lo comes, que es un comer impulsivo, además, es rápido.
Piensa que cuanto más impulsivo, más rápido se come y menos nivel de saciedad tenemos.
Porque el nivel de saciedad, básicamente, viene dado por la masticación.
Y si no masticamos, no tenemos sensación de saciedad.
No, porque quien manda la sensación de saciedad es una parte del cerebro.
Y entonces, si tú comes muy rápido, ¿vale?
Como que si no se cansara de masticar, pues dicen, no estás comiendo.
De hecho, muchas veces tú puedes seguir comiendo, comiendo, comiendo, comiendo.
Y alguna vez nos habrá pasado a todos, inclusive a los oyentes, que hemos comido, comido, comido, sobre todo en fiestas, ¿vale?
Sí, al Nadal o allí.
Exacto, que vamos comiendo, vamos comiendo, estamos contentos y solamente nos damos cuenta cuando ya hay dolor a nivel de estómago.
Sí, sí, sí.
Y eso quiere decir que hemos comido muy rápido, básicamente, evidentemente, si tenemos alcohol de por medio, eso todavía va a acelerar más las cosas.
Entonces, claro, el nivel de saciedad no se llega.
Por eso, normalmente, a las personas que tienen, que comen con impulsividad, no lo podemos evitar.
Mira, somos humanos y a veces necesitamos calmarnos.
Todos, en un momento dado.
Lo importante es ser conscientes y qué debemos hacer.
Yo siempre digo a la gente que cuando tenemos este comer impulsivo, es muy importante, primero, tomar un vaso de agua.
Es curioso, pero nos tomamos un vaso de agua porque a veces tenemos hambre, ¿vale?
Y puede ser emocional, pero el vaso de agua por delante calma un poco el hambre.
Sí, es verdad.
Por decirlo de alguna manera, ¿vale?
Entonces, lo segundo, evidentemente, es preguntarnos, ¿por qué queremos ese alimento?
¿Qué nos ha pasado para que tengamos que compensarnos con ese alimento?
Y, evidentemente, el tercer paso, los dos comer bocados, estoy muy clara, muy segura de que no se van a comer lentamente.
Pero si, por ejemplo, pillamos una bolsa, un paquete de galletas, el tercer bocado, tratar de masticarlo mucho, mucho, mucho.
¿Para qué?
Para que llegue rápido la sensación de hambre, de saciedad, de esta manera se calma, ¿vale?
Entonces, básicamente, como ven, para romper el ciclo vicioso de emoción negativa, comer compulsivo, el alivio momentáneo, la culpa, ¿vale?
Y más emociones negativas, pues lo mejor, básicamente, es una escucha interna, que es lo que decía antes.
¿Por qué me pasa esto?
Y diferenciar, ¿tengo hambre emocional o tengo hambre porque realmente llevo muchas horas sin comer?
Mira, piensa que uno de los peores errores que veo yo en la mayoría de mis clientes, que pasan por consulta, es el siguiente.
Pasan muchísimas horas sin comer, ¿vale?
Entonces, evidentemente, esto va a afectar negativamente, porque cuando tú tienes tanta hambre de comer y tienes que llegar y pensar qué vas a comer,
es más fácil vaciar la comida, la nevera sin pensar.
Y cuando te das cuenta, ya estás lleno, ¿vale?
O sea, es mejor ir a comer a poco a poco, ¿no?
Y ir a hacer ingestas, que no pasarnos todo el día con ganas y llegar a casa y comer cualquier cosa.
Exacto. Mira, yo siempre hago la comparación, ¿vale?
De aquellas personas que tienen coche.
Es curioso porque antiguamente la gente se quedaba sin gasolina en las autopistas porque no había señalización, ¿vale?
Entonces, ahora hay señalización.
Y cuando ve, aparece la primera señal de repostar.
Es curioso, pero vamos corriendo a repostar, ¿vale?
El coche sí que agarramos y lo vamos corriendo a la primera señal.
Sin embargo, nosotros, con nuestro vehículo, con nuestro cuerpo, con lo que estamos trabajando,
no somos capaces de escuchar esa señal de hambre.
De acuerdo, un coche, tú lo llenas de gasolina a 50 euros, lo llenas full, ¿de acuerdo?
Y si no lo mueves, no se gasta.
Nosotros no, nosotros tenemos una serie de sistemas que trabajan 365 días al año, 24 horas.
Y esto no funciona del aire.
Esto funciona con energía.
Y la energía que le demos a través de los alimentos va a beneficiar.
Porque evidentemente piensa que la emoción influye.
Pero lo que comemos, y nosotros somos unas personas que comemos muchísimo ultraprocesados,
comidas fáciles, es mucho más fácil que las emociones nos afecten negativamente.
Porque la relación entre comida y emoción es un camino bidireccional.
Si yo me alimento mal, las emociones del sistema nervioso también estarán mal, con lo cual viene de vuelta.
Y esto es otro círculo vicioso.
Si yo me alimento conscientemente con los alimentos que necesita mi cuerpo,
con un horario establecido y con unas pausas adecuadas para cada persona,
no vas a dejar de sentir emociones.
Lo único que vas a hacer es que la vas a saber reconocer.
La vas a saber tratar.
Y de eso se trata.
Muchas veces aquí llega la gente pensando que va para perder peso.
Y lo que tienes es un peso emocional.
Cuando se trabaja el reconocimiento de sus emociones,
el reconocimiento de que tu cuerpo es tuyo, es único,
y que no tienes que compararlo con ningún otro,
pues entonces se notan las mejoras.
Así que, yo siempre digo lo mismo, ¿vale?
Y esto es, cada quien que use la forma geométrica,
pero a mí me gustó el triángulo.
Yo siempre le digo a las personas, cuando llegan aquí,
tú estás, le dibujo un triángulo y pongo su nombre en el centro, ¿vale?
Un triángulo tiene tres ángulos perfectos y todos unidos, ¿cierto?
Entonces, uno de los vértices es la salud mental.
El siguiente es el movimiento.
Y por último, la alimentación.
En el momento que alguno de esos tres vértices de este triángulo se rompa,
sea cual sea, el triángulo se deshace.
Y entonces empiezan los desequilibrios.
Ya no importa que sea, por ejemplo,
tú puedes tener una salud mental genial, una alimentación real,
pero es que el cuerpo te va a poder moverte.
Y si no te mueves es porque estás inmovilizado.
¿Vale?
Y esa inmovilización te va a atraer,
porque normalmente cuando una persona se fractura o tiene que estar en cama,
pues todo el mundo dice lo mismo.
No, ostras, necesito moverme, como que te agobias de estar sentado.
O estar en una cama cuando estamos enfermos.
Claro.
¿Vale?
Porque el cuerpo necesita, estamos pensados para movernos.
Entonces, si por ejemplo nosotros tenemos problemas emocionales,
tenemos problemas en casa, problemas en el trabajo,
y no lo sabemos gestionar,
no buscamos herramientas para poder salir adelante,
evidentemente que lo vamos a pagar con la comida.
¿Vale?
Y en el momento que nosotros caemos en un círculo donde comemos lo que es fácil para nosotros,
pero que no es nutritivo,
entonces vamos a estar siempre en ese círculo vicioso.
Vale.
Vale, vale, vale.
¿Alguna pregunta?
No.
Por ahora no.
Ahora no.
Ahora mateix no.
La veritat que...
Vale.
Això dels tres vértices aquests del Triangle,
també ens ho vas comentar la setmana passada
i realment és molt interessant
perquè al final és això a l'equilibri de tot,
perquè si ens desequilibrem d'alguna part
és quan tenim les mancances en nutrició, en salut.
Sí, sí.
Piensa que cualquier...
O sea, nosotros somos...
Nuestro cuerpo funciona como un equilibrio, ¿vale?
Cuando aparecen enfermedades
es porque hay algo que se ha roto dentro de nuestro cuerpo.
Por ejemplo, una diabetes de tipo 1, por ejemplo,
esto aparece ya de niños.
Es decir, tu páncreas deja de segregar insulina, ¿vale?
Necesitas algo que te ayude a que esa insulina
esté en la sangre para que ayude a utilizar la glucosa de las células
y te pincha insulina, ¿vale?
Entonces, en el momento que estas personas, por ejemplo,
porque piensan que ser diabético o insulino dependiente
no es fácil, ¿de acuerdo?
Esto de tener que estar pinchándote todo el tiempo
para ver cuáles son tus niveles de azúcar
para que no caigas en una hipoglicemia
o una hiperglicemia,
es frustrante para la persona.
Tiene una carga emocional, ¿de acuerdo?
Con lo cual, evidentemente,
si tú puedes tener la insulina,
puedes tener la alimentación,
pero si tu carga mental está en negativo,
no vas a lograr superarla.
¿Por qué?
Porque eso es un equilibrio.
Es decir, soy insulino dependiente, vale.
¿Qué no es divertido? Vale.
¿Qué vas a hacer?
Pues tratar de no pelear contra lo que tienes,
sino detrás de lo que se llama el autocuidado.
Pues este es mi cuerpo,
yo tengo esto, lo acepto
y voy a tratar de cuidarlo lo mejor que pueda.
¿Vale?
Y eso pasa igualito con las personas
que tienen problemas de sobrepeso
o de bajo peso.
Lo que se tiene que aceptar
es que tu cuerpo es único.
Es único, no hay dos cuerpos iguales.
Ni físicamente,
ni metabólicamente hablando.
Entonces, ¿por qué pretendemos
meternos en un molde?
No, no.
Entonces, aquí lo que viene es el autocuidado.
Es decir, necesitamos
no prohibirnos cosas.
Yo creo que las prohibiciones,
lo único que está...
Bueno, según qué cosas.
Vamos a hacer incisos ahí, ¿no?
Vamos a hacer un inciso que hay cosas
que sí se deben de prohibir,
porque básicamente nos hacen daño.
¿De acuerdo?
Yo creo que el alcohol prohibirlo
a menores de edad
pues tiene un fundamento.
¿Por qué?
Porque los menores de edad
hasta los 21 años
o 18, 21 años
no tenemos el hígado
totalmente formado.
Con lo cual,
si le damos alcohol
antes de esa edad,
lo que estamos haciendo
es interrumpir
el crecimiento normal
de los órganos.
Aparte de eso,
el cerebro también
a esa edad
tomar alcohol
pues le afecta muchísimo más.
¿De acuerdo?
Pero prohibirle a un niño
un chocolate
o un helado
porque es un procesado
yo no estoy de acuerdo
con eso.
Si este niño come
de una forma habitual
normalmente
sus frutas,
sus verduras,
si un sábado o un domingo
se tome
o un chupa chupa
o una pizza
o una hamburguesa
no le va a hacer daño.
Claro.
Con lo cual,
prohibir en este caso
lo que hace
las prohibiciones
en según qué tipo de casos
lo que hace es
aumentar la ansiedad
por el producto.
así que yo creo
que lo importante también
es que tenemos
que tener en cuenta
que cuando somos conscientes
de que tenemos
esta actitud
con la comida
que vamos justo
a comidas específicas
que lo identifiquen
como un hambre emocional
para que lo puedan parar.
Al final,
crec que el més important
és això que has dit,
d'identificar
i crec que una molt bona manera
de fer-ho
és,
com tu has dit,
fer-nos una interrogatoria
a nosaltres mateixos,
preguntar-nos
això que em passa
és tal, tal, tal, tal, tal,
o és que realment
tinc gana emocional
com tu has dit?
Al final,
jo crec que aquest consell
de preguntar-nos
a nosaltres mateixos
crec que és el més adient,
no?
Sí,
fíjate que es curioso
porque nosaltres
nos hablamos
a nosaltres mateixos
però per criticar-nos.
No has fet bé això,
això potserà haver sigut millor,
tu te pareixes idiota
que no has terminat
aquest treball,
mira que tonto,
has perdut les llaves.
Nos hablamos així,
però per criticar-nos,
però nincs per preguntar-nos
o per conocer-nos
què ens passa.
Això ens fa miedo
moltes vegades.
jo crec que aquí
l'important és
quan cuidem
les nostres emocions,
quan som conscients
que soms humans
i tenim emocions,
de acord,
quan les controlem
podem fer una eleccions
correctes
de lo que comem.
I quan comem
amb consciència,
és a dir,
estic coment
de la patata chip
perquè tinc hambre emocional,
doncs també
estem cuidant
les nostres emocions.
Clar.
Doncs sí, sí,
molt interessant,
Elvira.
I jo crec que
sobretot hem après
a diferenciar
aquestes dues ganes
i també
a com
alimentar-nos
i sobretot
que algunes coses
que realment
no són bones
pel nostre organisme
les podem prendre
però molt ocasionalment
i sobretot
tenir una dieta equilibrada
que és el més important.
Doncs...
Digues, vols dir alguna cosa?
Que no, no,
que efectivamente,
que es así lo que acabas de decir,
esa Biblia.
Exacte,
doncs, Elvira,
si et sembla,
ens anem acomiadant
perquè queda res,
menys d'un minut
per arribar a les 6
i ens toquen
els butlletins informatius.
Vale, pues nada,
des de a nuestros oyentes
esperar
que nos escuchen
el viernes que viene
i que se porten mal
perquè, en definitiva,
las personas
que se portan bien
solamente van al cielo
y las que se portan mal
van a todos lados,
eso se porten mal.
Vale,
doncs agafem aquest consell
i moltes gràcies
per tot, Elvira,
ens retrobem
el pròxim divendres.
Hasta el viernes,
buen fin de semana.
Adéu.
Catalunya Ràdio,
les notícies de les 6.
Bona tarda,
us informa Marc Güell.
El discurs de Netanyahu
a les Nacions Unides
s'ha sentit també a Ghas,
on l'exèrcit
ha col·locat altaveus
per l'ocasió.
Les paraules
del primer ministre israelià,
gens conciliadores,
les han celebrat
els seus ministres
més extremistes
i les han criticat molt
tant l'oposició israeliana
com Hamas.
Jerusalem,
Jordi Brasco.
Amb la intenció
que els sentissin
els civils ghasians,
els membres de Hamas
i, sobretot,
tot i que sembla
molt difícil,
els ostatges,
l'exèrcit israelià
ha desplegat
enormes altaveus
al llarg de la franja
de Gaza
per tal que el discurs
de Netanyahu
arribés a tots els racons.
Un discurs
molt allunyat
de la concòrdia
i, en conseqüència,
celebrat
pels sospitosos habituals,
els dos ministres
més extremistes
del govern,
Itamar Benvir
i Bezalels Motrich.
Ben diferent
ha estat
la resposta
de l'oposició
política israeliana
liderada
per Yair Lapid
que ha criticat
la falta
de propostes
de Netanyahu
per alliberar
els ostatges
o acabar la guerra.
L'acusa
de no haver fet res
per aturar
el tsunami
polític internacional
i que ha fet
que pronuncies
el discurs
davant d'una sala
pràcticament buida.
Hamas,
precisament,
ha fet sang
d'aquesta espantada
massiva dels assistents
en senyal de protesta.
Ha dit
que és conseqüència
de l'aïllament
creixent d'Israel
i que els aplaudiments
de la delegació
de Netanyahu
són la mostra
d'una arrogància
de l'Iran.
Més notícies,
Àlex Giralrobert.
La desaparició
dels pisos
d'ús turístic
farà baixar
fins al 13%
el preu del lloguer
i fins al 6%
el de compra a Barcelona.
Ho diu un estudi
encarregat
per l'Ajuntament.
Això significarà
un estalvi
de fins a 150 euros
al mes
en els arrendaments
i d'uns 22.400 euros
si s'adquireix un pis.
L'informe,
elaborat
per l'Institut
d'Economia
de Barcelona,
reconeix
que l'extinció
de les llicències turístiques
prevista per al 2028
tindrà un impacte
de 36 milions d'euros
en l'economia
de la ciutat.
L'alcalde,
Jaume Collboni,
assegura que
moltes ciutats
s'estan plantejant
seguir l'exemple
de Barcelona.
Som la primera ciutat
d'Europa
i del món
que ha pres
la decisió
d'eliminar
els pisos turístics
a novembre de 2028.
Un cas,
com també he explicat abans,
que s'està
seguint
per part
de moltes ciutats
europees
i que
a un,
diguem-ne,
neguiteja
profundament
a plataformes
com les a
Airbnb.
Els principals dirigents
d'Andalusia
exigeixen
a Jordi Turull
respecte per la comunitat.
Això després
que el número 2
de junts
hagi dit
en una entrevista
que amb els diners
dels catalans
el govern andalús
subvenciona
el gimnàs
dels seus habitants.
El president andalús,
Juanma Moreno
i Maria Jesús Montero,
entre d'altres,
han reprovat
les paraules de Turull.
Nou atac
del govern d'Amazon
contra el català,
el PP del País Valencià
ha presentat
una iniciativa
per vetar
els autors catalans
i de les illes
al batxillerat
i aposta
perquè només
s'estudien
els valencians.
Des del Sindicat
de Treballadors
de l'Ensenyament
del País Valencià
titllen
d'absurd
de la mesura
i diversos
escriptors
ho qualifiquen
d'atemptat cultural.
És divendres,
cop d'ull al trànsit,
equip viari,
Mariluz Garcia,
bona tarda.
Hola, bona tarda.
Les vies més congestionades
són les rondes
de Barcelona,
ara la ronda litoral
entre Sant Adrià
i la Barceloneta,
direcció al Llobregat
en sentit contrari
de passeig
de la zona franca
a Montjuïc
i de fòrum
al Nus de la Trinitat
per alguna possible incidència.
Ronda a dalt
entre Pedralbes
i el Velodrom d'Horta
en sentit Besòs
i de Canyelles
a Sant Gervasi
i direcció al Llobregat
i destaquem també
l'AP7 i la B30
amb congestió
de Sant Cugat
a Cerdanyola del Vallès
direcció a Girona
per un accident
a l'altura de Barberà
i també hi ha congestió
de Castellbisbal
a Castellbí de Rosanes
direcció a Tarragona.
Mariluz Garcia,
equip viari de Catalunya Ràdio.
I als esports,
Rod Vilà,
bona tarda.
Hola, bona tarda.
El Barça
perd el porter Joan Garcia
pel pròxim mes i mig
per una lesió al genoll.
El de Sallent
se sotmetrà demà mateix
a una artroscòpia
després que durant el partit d'ahir
contra l'Oviedo
patís un petit trencament
al menisc.
També s'ha lesionat Rafinha.
El Brasileu té un problema muscular
i el temps aproximat de baixa
és d'unes tres setmanes.
En canvi,
la Minyamal
i Alejandro Valde
s'han entrenat avui amb el grup
i podrien estar disponibles
per jugar diumenge
contra la Real Societat.
L'Espanyol i el Giron
obren aquest vespre
a les 9
a la setena jornada de Lliga.
El Giron
a QE
amb només dos punts
encara no ha guanyat
aquesta temporada
dos empats
i quatre derrotes.
L'Espanyol, en canvi,
és quart amb 11 punts
i ha signat
un gran inici de curs.
Avui també comença
l'Hockey Lliga masculina
amb l'Igualada Barça
a les 9.
Els Blaugrana
defensen el títol
en una campanya
on 11
dels 14 equips
que disputen la competició
són catalans.
I també avui comença
la fase prèvia
de la Champions Femenina
de Waterpolo
amb presència del Mataró
i el Terrassa.
L'equip terrassec
al Glifada grec.
Les mataronines
debuten demà
contra el Rapallo italià.
I a la Lliga Soval,
tercera jornada,
a les 7,
Granollers,
Nava.
Fins aquí
les notícies.
Tot seguit,
les notícies de Sant Just.
Bona tarda,
us informa Mariona Salles-Vilanova.
El ple municipal
de l'Ajuntament de Sant Just
va celebrar ahir,
dijous 25 de setembre,
la sessió ordinària
del mes de setembre.
La sessió,
que es va poder seguir
en directe pel canal
de YouTube municipal,
va incloure
l'aprovació
de diversos punts destacats.
Es va aprovar
la modificació
del crèdit 15-2025
i també
l'adhesió
de l'Ajuntament
al Pacte Nacional
per la Llengua.
El ple també
va donar llum verd
a l'aprovació inicial
de l'ordenança
reguladora
de les olors
i es va aprovar
per unanimitat
el segon pla local
d'infància i adolescència,
el PLIA,
que fixa
les estratègies municipals
en aquest àmbit
pels propers anys.
També es va aprovar
l'adhesió
per la moció
per adherir-se
al manifest
via la Ietana 43
Fem justícia,
fem memòria,
que reclama
convertir
la prefectura
de policia
en un centre
d'interpretació
de la repressió
política
i la tortura.
Finalment,
com a punt d'urgència,
es va aprovar
inicialment
la modificació
puntual
del Pla General
Metropolità
a l'àmbit
del Parador
i del Carrer Major.
La sessió
va concloure
amb el torn
de pregs
i preguntes
de la corporació
i es pot recuperar
el canal
de YouTube
de l'Ajuntament.
L'UQA i Sant Just
inicia la temporada
amb una nova
presidència
i objectius
de consolidació.
Edu Borràs
assumeix
el càrrec
de president
agafant
el relleu
de Jordi Garolera
després de 12 anys
al capdavant
i 22 a la Junta.
El procés
de transició
va començar
a principis del 2025
amb discreció
i debat intern
i ha inclòs
una renovació
parcial
de la Junta
per garantir
la continuïtat
del projecte.
Garolera
va rebre
un homenatge
emotiu
durant la presentació
d'equips
de la nova temporada
i continuarà
vinculat
com a aficionat.
La nova Junta
es marca
com a prioritat
mantenir
l'estabilitat
i el creixement
assolit
en els últims anys
amb el primer
equip masculí
consolidat
a l'HUK
i el femení
estrenat
a primera catalana.
Entre els reptes
hi ha el retorn
del segon
equip masculí
a una categoria
superior
i el manteniment
del model esportiu
que ha permès
al club
créixer
en nombre
d'equips
i projecció.
Podeu escoltar
l'entrevista completa
al podcast
que trobareu
a la pàgina web
de Ràdio d'Esvern.
L'Ajuntament de Sant Just
ha obert
la convocatòria
per adjudicar
32 horts municipals
situats
al passeig
de la muntanya.
Les sol·licituds
es poden presentar
fins al 13 d'octubre
a través
de la seu electrònica
municipal
o presencialment
a l'OH.
Les parcel·les
d'entre 50 i 72 metres quadrats
es destinen
al conreu
per consum familiar
o projectes
socials i educatius.
Les autoritzacions
tindran
una vigència
de dos anys
prorrogables
fins a un màxim
de quatre.
Per optar-hi
que l'està empadronat
al municipi
amb un mínim
d'un any
està al corrent
de les obligacions
tributàries
i no tenir
altres terrenys
de conreu
a l'àrea metropolitana.
L'adjudicació
es farà
per soteig públic
i es crearà
una llista d'espera.
Les persones
adjudicatàries
hauran d'abonar
una taxa anual
de 100 euros
amb 91 cèntims
amb un descompte
del 50%
per jubilats,
majors de 65 anys
i persones en atur.
Les entitats
sense ànim de lucre
n'estaran exemples.
També caldrà
dipositar
una fiança
de 100 euros
retornable
en finalitzar
l'autorització
si no hi ha
desperfectes.
I això ha estat tot.
Tornem a més informació
dels butlletins horaris
i l'informatiu complet.
Fins ara.
Ara comencem
la segona hora
del programa
i comencem
amb una entrevista
molt interessant
perquè avui
entrevistem
a l'Ivan
que és coach
de fitness,
monitor de gimnàs
i un apassionat
de l'esport
i de la salut.
Ara tenim aquí
l'Ivan.
Molt bona tarda, Ivan.
Bona tarda, Jaume.
Moltes gràcies
per l'oportunitat
que em brindes
i jo encantat
de fer aquesta entrevista.
Molt bé.
Doncs encantat també
de tenir-te aquí
a l'estudi
i Ivan,
comencem.
Com estàs?
Tot bé?
Molt bé, home.
És divendres.
Hem d'estar bé,
hem d'estar bé.
Que content.
Avui ja he anat
al gimnàs
tranquil·lament
i ara toca
una miqueta d'entrevista.
Molt bé.
I comencem
perquè et volem
conèixer una mica més.
Presenta't una mica.
Qui és l'Ivan?
Bé, doncs l'Ivan
és una persona
apassionada molt
pel gimnàs,
que li agrada molt
l'esport,
des de ben petit
que ha fet esport,
natació,
tot tipus d'esport,
tenis, pàdel,
inclús ho ha estudiat.
He fet
un grau mig
en el medi natural,
que hem tocat de tot,
bici,
cavall,
hem tocat també
rutes per la muntanya
i després
vaig fer el superior,
que el superior
bàsicament s'englobava
amb tot el que havies fet
del primer grau
més teòric.
Però, bueno,
en general,
després vaig passar
a socorrisme,
ok?
Ivan,
ves en compte que
estàs donant cops
i s'escolta.
I a partir d'aquí,
doncs,
estem,
on estem,
entrenador personal,
també socorrista
i anar fent
i anar pujant.
I com ha estat
el teu camí
per acabar dedicant-te
aquí a l'esport?
Sempre havies dit
que,
acabes de dir
que t'apassionava
sempre des de petit,
però quan vas decidir
mira,
és que el que em vull dedicar
és al món de l'esport.
Doncs mira,
va ser molt curiós
perquè me'n recordo
que sempre tenia com...
O sigui,
jo era el típic
que feia els típics exercits
que jo crec que hem fet tots
a casa,
el típic que,
hòstia,
abdominals,
i no sé quantos,
vingui una app d'abdominals,
tal,
llavors a partir d'aquí
vaig anar entrant,
vaig entrar de monitor
en un club esportiu,
que ja hi ha gimnàs,
ok?
Vale.
Doncs a partir d'aquí
tinc un amic
que sí que anava
i em va dir,
hòstia,
Ivan,
vine un dia al gimnàs,
prova,
tal,
clar,
jo no tenia ni idea,
era un principat de
però heavy.
I bueno,
doncs vaig anar provant
màquines,
tal,
òbviament no sabia fer res,
ni tècnica,
ni res,
i a partir d'aquí vaig dir,
hòstia,
això m'està agradant,
tal,
no sé què,
i vaig anar anant,
poc a poc,
poc a poc,
poc a poc,
poc a poc,
i em vaig anar enganxant.
I a partir d'aquí,
si ja porto com 3 anys i mig,
4,
doncs,
per mi mateix,
entrenant al gimnàs.
D'acord,
o sigui,
vas començar com un novato totalment
i has anat perfeccionant amb el temps,
no?
Òbviament,
jo crec que tots hem començat així,
els que ja porten molts anys al gimnàs,
jo crec que hem començat així,
principiat d'ací,
anar pujant,
anar pujant,
anar pujant,
i,
doncs.
I quants anys portes ara,
ja,
dedicant-te amb professió,
eh?
Professió,
a veure,
professió porto un any i mig.
D'acord.
Clar,
òbviament,
professió en el sentit d'empresa,
està dins d'una empresa d'entrenors personals,
un any i mig,
però ja entrenant altra gent,
o ajudant amics meus,
doncs sí que porto més d'un any i mig,
porto dos anys i mig,
i,
i bé,
la veritat és que molt bé.
un bon bagatge.
I quin tipus de persones acostumen a venir entrant amb tu?
Gent que té objectius estètics,
de salut,
de baixar de pes,
o de rendiment?
Hi ha de tot,
hi ha de tot.
Més,
hi ha molta més gent de tema de pes,
la veritat de,
ostres,
vull baixar de pes perquè,
per exemple,
tinc una boda al setembre,
ostres,
no sé què,
no sé.
I llavors,
òbviament,
sí que tinc molta gent que també vol tonificar,
vol,
ostres,
mira,
vull augmentar massa muscular,
vull,
doncs mira,
augmentar la força,
tal,
però la majoria de gent
és per pes,
és per pes.
I què és més difícil per una persona?
Perdre uns quants quilos
o agafar un ton muscular?
Depèn de la persona.
Depèn de la persona.
Depèn de la persona.
Depèn de la persona
perquè sí que és cert que,
per exemple,
la gent té un metabolismo diferent.
Clar.
Potser alguna persona que menja,
doncs,
s'engorda molt,
parlant així,
i potser a algun altre li costa més.
Llavors,
també molt depèn de la persona.
Per exemple,
a mi,
menjant,
doncs sí que és cert
que em costa una miqueta.
em costa una miqueta
agafar el volum,
per així dir-ho.
Per exemple,
un amic meu
potser menjarà
i no li costarà tant,
saps?
Clar,
clar,
clar.
I hi ha alguna transformació
d'algun client teu
o una història personal
d'algun client
que t'hagi marcat especialment
o que diguis,
ostres,
aquest va començar
de tal manera
i va acabar
amb una dona totalment diferent?
Sí,
sí,
tinc un cas,
tinc diversos casos,
però tinc un cas
que em va agradar molt,
que era,
puc dir el nom,
perfectament,
es diu Dimas,
i va entrar amb mi
quan jo treballava
a l'empresa aquesta
que estic dient
d'entrenors personals
i bàsicament
tenia una miqueta de pes,
tenia pes
i bàsicament deia
mira,
jo en un mes
vull treure la panxa
que tinc
per estar
com estava fa uns anys.
Manta gent també va
de ostres,
quan era jove,
vull estar així i tal
i llavors
li vaig dir
farem això,
això,
això,
o sigui,
m'has de seguir
el peu de la lletra
perquè aquest objectiu
es compleixi.
Llavors,
li vaig passar una rutina,
li vaig passar també
una dieta de regulació,
i li vaig dir
mira,
em faràs això,
això,
el cardio,
jo què sé,
el dilluns,
dimarts i mecres,
per exemple,
i si,
en un mes,
em vaig a t'ensenyar la foto,
en un mes
la panxa que tenia
se li va treure,
literalment.
Llavors,
jo crec que un canvi
en un mes
és dràstic,
o sigui,
dràstic és molt top,
la veritat.
Òbviament,
ho vam tindre
regulat,
perquè sí que és cert
que quan tu baixes
molt de pes
en poc temps,
cuida't-ho,
però si tu ho tens regulat,
menges bé
i fas bon esport,
està perfecte.
Perquè,
per exemple,
per algú que ens estigui
escoltant i li interessi
potser els teus serveis,
on et poden trobar?
A mi em poden trobar
a diversos llocs,
sobretot a Instagram,
ok?
Jo,
no és una empresa com si,
és un futur d'empresa
que tinc amb un company meu
que es diu Fusion Feet Online,
ok?
Ens podeu trobar per Instagram
o directament a Ivan Fitness
i allà,
doncs,
ens podeu explicar,
doncs,
ostres,
mira Ivan,
aquest objectiu actual,
un assessorament
totalment gratuït,
i bàsicament és obrir-nos
sense cap vergonya,
sense cap por,
tots hem començat així
i dir-nos,
vale Ivan,
m'interessaria,
el meu objectiu és,
jo què sé,
pujar de pes,
tal,
doncs,
llavors fem un assessorament,
una trucada,
podem cada prendre un cafè
tranquil·lament
i podem parlar una miqueta
d'això,
de quins plans de projecte,
quin projecte podríem tindre en comú.
I res més per...
I TikTok,
bueno,
TikTok no és molt de fitness,
però també em podeu trobar
per allà a Vives,
directament.
Molt bé,
d'acord,
perfecte.
i una de les teves especialitats
és l'entrenament en peses.
Quins beneficis destacaries
per la salut,
especialment per persones
que potser mai ho han provat?
Vale,
l'exercici en peses
jo ho recomano a tothom.
A tothom és tothom,
ok?
Òbviament,
doncs,
no fotràs molta canya
o poca o molta,
depèn també de la persona,
però jo recomano molt
l'exercici de peses.
Més que res,
no per tema de,
hòstia,
molta força no,
sinó per tema de salut
i també mental,
perquè el gimnàs
és un entorn
i quan tu aixeques peses
doncs és,
en plan,
estic al gimnàs,
no penso en altra cosa,
ja sigui amb la feina,
problemes familiars,
problemes de parella,
és una,
és com molt desestressant.
o sigui,
jo he tingut diversos problemes,
per exemple,
i vaig al gimnàs,
aixeco peses,
m'és igual si és molt pes,
poc pes,
però aixeco peses
i no penso en els problemes.
Llavors,
jo crec que,
a part de tenir
i ajudar-te amb la força,
també et pot alliberar
de certs problemes
que es puguis tenir.
Sí, sí,
totalment cert.
Al final,
jo també vaig al gimnàs
i quan hi vaig
sento totalment això
que tu dius,
d'un moment de desconnectar
del món,
d'estàs allà,
tu amb la teva música
normalment tranquil
i realment
és això que tu dius,
no?
Et serveix per,
mentalment,
a mi almenys
m'ajuda molt també
i desconnectes totalment
dels problemes
i et serveix
per encarar-los després
amb més ganes.
Tal qual, tal qual.
I també a part,
l'objectiu,
o sigui,
i la recompensa
que pots tindre al final,
o sigui,
dius,
vale,
estic,
ostres,
tinc els problemes,
estic allà dels problemes,
però és que a part,
si tu vas seguint així,
així,
així,
tindràs un físic
que potser és el teu objectiu,
i ara tindràs la teva recompensa.
O sigui,
jo crec que el gimnàs
és,
no només el gimnàs
sinó altres esports,
però jo ho enfoco més al gimnàs,
saps,
que fer el cap,
esport,
has de fer sí o sí.
I al final,
també és molt gratificant,
no?,
veure com vas evolucionant,
jo crec que això és una de les coses
que també motiva,
veure com vas evolucionant,
perquè realment,
si vas al gimnàs,
notaràs els canvis
i això et farà motivar-te més.
Òbviament,
òbviament,
jo he estat sempre atípica
que ens hem fet fotos a l'espejito,
i a poc a poc,
no,
però això,
molta gent ho fa
i molta gent,
no,
però o sigui,
si tu fas una foto
el primer dia
que has entrat al gimnàs
i portes,
jo què sé,
un mes,
dos,
tres,
et tornes a fer una foto
i dius,
aquí hi ha hagut diferència.
Llavors,
aquesta diferència
és la que et motiva
per seguir.
Sí que és cert que a mi
m'ha passat,
no sé si a altres
també li ha passat,
que portes un mes,
dos mesos al gimnàs
i no veus com millores,
llavors,
aquí et pots estancar.
Llavors,
aquí és on ha d'estar
veient millores,
òbviament hi ha,
però tu físicament
no les veus,
personalment,
visualment no les veus,
però hi ha,
sempre hi ha.
Llavors,
aquí és on ha d'haver
la major força de voluntat.
Visualment no les estic veient,
però he de seguir anant.
Un cop passis
aquesta barrera,
que a mi em va passar,
o sigui,
em va passar de,
ostres,
no estic veient res,
m'he desmotivat,
ara no vull anar al gimnàs,
però vaig seguir anant.
Llavors,
al cap de tres mesos,
vaig dir,
ostres,
he crescut.
Se'm marca la vena del bíceps,
et veus més gran,
et veus més fort.
O omplo la camiseta més.
Sí,
clar,
i clar,
dius,
ostres,
què ha passat aquí?
Llavors,
és quan t'allegres,
et motives
i segueixes anant.
Molt bé.
I encara hi ha molts mites,
malgrat tot,
de les peses,
sobretot en les dones,
perquè moltes d'elles
creuen que a vegades
entrant en peses
les farà veure molt grans
o com poc estètic
o com un home,
inclús he arribat a sentir.
Què li diries
per animar-les al gimnàs
perquè realment això són mites,
no?
A mi m'ho han dit
si faig força a màquina estal
em posaré com un croissant,
dic.
Jo soc molt sincer,
dic,
mira,
normalment no et passarà,
mai et passarà
de posar-te com un croissant.
Si t'has de posar com un croissant,
t'has de ciclar.
No,
és que és directament,
o sigui,
les noies aquestes
que veieu competicions,
jo crec que tenen una imatge
de,
ostres,
és que no em vull posar
com aquella noia
que està competint,
que està com un croissant,
no.
O sigui,
bàsicament,
això és un mite molt gran,
no et posaràs com un croissant
per estar quatre anys entrenant.
directament t'unificaràs més,
tindràs més força.
Clar.
Si vas menjant bé,
no et posaràs així
tot fibrat,
tot,
no.
O sigui,
no.
Llavors,
noies,
no tinguéu pot entrenar,
foteu entreno de força
sense cap problema
que no us posareu
molt,
molt,
molt,
molt fortes
com les de competició.
D'acord.
I ja ho has dit una miqueta,
però entenc que recomanes
entrenar força,
tot i que l'objectiu
sigui baix a pes
o estar en forma,
simplement,
no?
Sí,
sí,
la veritat és que sigui força
i després si ho pots
convidar una miqueta de càrdio
ja seria perfecte,
encara que estiguis
en fases de volum
o definició,
d'acord?
És molt important el càrdio
també per tema
ja cardiovascular,
d'acord?
I, bueno,
el càrdio també ajuda molt,
la veritat.
Però si fas un entreno
de força,
per exemple,
hora i mitja,
doncs després et fas
30-40 minuts de càrdio,
que és el que faig jo a vegades
i el que recomano
a molta gent
que faci després.
i quins tipus de càrdio
en recomanaries?
D'acord,
hi ha molts.
Jo el que sempre,
sempre,
sempre,
sempre recomano
és cinta.
Cinta.
Cinta.
Molta gent a la cinta
corre.
No dic que no estigui
malament,
però molta gent es pensa
que,
ostri,
estic cremant més.
Prova de fer,
per exemple,
inclinació 4,5
i velocitat 5
o 4,7.
Faràs més exercici,
entre cometes,
per dir-ho així,
cremaràs més així
que no pas corrent.
D'acord.
Sí que la gent pot pensar,
ostres,
però si corro,
me'n canso més.
No.
Prova això a fer
durant un mes
i veuràs el pes.
O sigui,
realment és més beneficiós
caminar amb una mica
de pendent
que no corra.
Que no corra.
Òbviament.
Aquest també me l'apunto
per mi mateix.
I per algú
que vol començar
entrant en peses
però no s'hi veu
o li fa molta vergonya
o diu,
ostres,
és que no en sé res,
per on ho hauria de començar?
Per on hauria d'iniciar-se?
Jo
m'iniciaria sempre
per un entrenador personal.
D'acord.
O sigui,
jo sempre dic que
en un nou àmbit
que tu et poses,
en un nou esport
o en una nova feina
o el que sigui,
sempre intenta
tindre consell
d'una persona
que ja ho has fet
o té experiència
amb allò.
perquè un entrenador personal
sempre t'ajudarà.
Sempre hi ha aquella persona
que,
el que tu has dit,
tinc vergonya,
tal,
no sé,
no sé,
no sé,
però no,
tu pregunta,
no perds res,
inclús tindràs més beneficis,
milloraràs més,
ens recomanaran coses,
tindran consells.
Llavors,
jo,
el primer que faria
és si una persona
entra nova
aquest any al gimnàs
o vol entrar
al gener,
per exemple,
al gimnàs,
un entrenador personal.
o si tens un amic
que també
porta molts anys
al gimnàs
i és de confiança,
per exemple,
Jaume,
tu,
hòstia,
Jaume,
tal,
soc nou al gimnàs,
vull fer això,
què em recomanaries?
Bé,
aneu a entrenar junts.
Llavors,
ja et dic jo
que si tu vas entrenar
amb el teu amic,
tal,
que ell sap
potser més que tu,
et motivaràs.
I et motivarà.
Segur.
Jo em recomano això.
I tu que treballes
als gimnasos,
realment ho veus molt,
això de gent que dius
que té molta vergonya
o que li fa molta por començar?
Sí.
És molt habitual.
Jo era un.
Vale.
Jo era un.
Me'n recordo un cara
que estava al gimnàs,
Jalol al Petxo,
sí, sí, sí.
I estava fotent una tècnica,
nen,
lamentable.
I em va vindre una persona,
a vegades et vénen,
eh,
em va vindre una persona
que,
ostres,
mira,
Ivan,
si inclines més l'esquena,
treu el pit i tal,
et sortirà millor.
I em va sortir millor.
Llavors,
sí que és cert
que hi ha molta gent
que té vergonya.
Jo, per exemple,
he estat amb amics
i li dic,
pregunta-li a ell,
i tal.
Pregunta-li,
no tinguis por.
I no,
és que em fa vergonya,
tal.
Treu la vergonya.
Tu pregunta-li
i ja veuràs
com això et servirà.
Sí,
perquè al final
una persona de gimnàs
mai et dirà que no.
Sempre t'han d'entrar a ajudar.
Inclús,
inclús si et veuen
que ho fas malament,
molta gent t'ajuda.
Això és molt bé.
Molta gent t'ajuda.
Sí que és cert
que potser
m'he trobat en un cas
d'ajudar una persona
que estava, per exemple,
fent malament el tríceps,
posem un exemple,
i dic,
ostres,
et puc ajudar
perquè, mira,
soc entrenador personal
i veig que la tècnica
està bé,
però si poguessis
fer aquesta millora
estaria perfecta encara.
Llavors,
molta gent es molesta.
Molta gent es molesta.
És normal, eh?
És normal
que molta gent es molesti
perquè jo crec que...
Que els sembla un atac, no?
Els sembla un atac,
evidentment.
I no ho és.
Però no és un atac,
és un consell,
una ajuda.
Llavors,
us puc trobar amb això.
I quin paper juga
la nutrició
en els entrenaments
i en els programes
que tu fas?
Mira,
jo sempre dic
que la nutrició
és un 85-90%
dels teus beneficis.
La nutrició
és el més important,
d'acord?
El que menges.
Tu seràs sempre
el que menges.
D'acord?
O sigui,
intenta menjar equilibrat,
d'acord?
La típica, no?
Arroz con pollo,
ternera, tal,
però molta gent diu
ah, és un...
No, però va molt bé.
O sigui,
tot el menjar
té un objectiu
a dins del cos.
Llavors,
quan fas gimnàs,
tal,
hi ha uns certs aliments
que van molt bé
després de fer els gimnàs
per tema de recuperació,
perquè t'augmenta també
la massa muscular,
van directe al múscul.
Per exemple,
ens podries dir alguns?
Bé,
hi ha el salmó
és molt bo,
sobretot,
d'acord?
el lluix,
tot tipus de peix
és molt bo,
jo el recomano 100%.
La típica de pollastre,
la planxa,
també és molt bona,
sí que és cert
que és molt monòtona,
però ho recomano molt.
També
la vedella,
morguesa de vedella,
arròs,
que és hidrat,
que va molt bé,
o sigui,
l'hidrat va molt bé
pel múscul,
perquè és la nostra energia,
saps?
O sigui,
si tu estàs entrenant
de dilluns a dissabte,
infleta a hidrats.
Òbviament,
hidrats sants,
estem parlant d'hidrats sants,
pasta integral,
arròs,
patata,
per exemple,
llavors,
òbviament hi ha molt més,
però intenta menjar equilibrat.
D'acord.
I
quan et falta una mica
la motivació,
quan t'està costant
mantenir-la,
què ens diries
per treballar-la
i millorar-la?
Doncs mira,
m'ha passat diversos cops
això de
que estic desmotivat,
tal,
però jo sempre
tiro enrere.
Què vull tirar enrere?
Dic,
on estàvem fa uns anys
i on estem ara?
llavors penso
tot el que,
entre cometes,
he pogut sacrificar de temps
per intentar
tindre un bon físic,
un bon estat mental
i llavors dic,
vale,
mira,
hem passat d'aquí a aquí,
doncs a seguir,
a seguir.
Mira't enrere com estaves
i digues,
ostres,
és que ho necessito.
I si no,
Spotify,
la música que et prefereixis
i entrenar directament.
Això és veritat,
hi ha molta gent
que es motiva amb la música.
Jo, per exemple,
hi ha dies,
per exemple,
cama.
La idea de cama,
per mi,
és mortal.
Fa molta mandra anar
amb fotoroc
o músiques així animades
i vaig.
Em motiva sol,
em motiva sol.
Podeu provar d'aquesta manera també.
Trobar al final
aquestes coses
que ens motiven.
I si no,
xagepetè,
li dius,
motiva'm per una entrada de cama.
I el tio et motivarà,
no és broma,
provo això.
Doncs és bon aquest consell.
Sí, sí.
I en un moment
com l'actual
on hi ha molta informació
i a la vegada
molta desinformació
en les xarxes,
tu com t'assegures
de transmetre
consells bons
o a la gent
de rebre consells bons,
de no caure
en consells dolents
o que al final
acaben sent perillosos.
Clar, clar, clar.
Bàsicament
el que intento
transmetre la gent
perquè molta gent
que m'arriba
li ha passat amics meus,
inclús m'ha passat a mi.
Llavors,
els poso com a exemple.
Saps?
Llavors,
tinc un amic
per exemple
que ha tingut una miqueta
més de pes,
hem fet això o tal
i hi ha hagut aquest objectiu
o per exemple
dic, mira,
jo era un noi molt prim.
Llavors,
em costava molt
avançar,
volia ser
gran, tal.
Llavors,
sempre els hi poso
com el meu exemple
perquè diguin,
ostres,
vale,
no és mentida,
no m'està enganyant.
Clar, clar, clar.
És veritat.
Sí que és cert
que hi ha molts gurus
a les xarxes
que s'aprofiten.
Val.
S'aprofiten,
però això com tot, eh?
O sigui,
tot arreu i en d'aquests.
Clar,
en tots els sectors.
Sí,
llavors jo
recomano molt
si esteu buscant
entre nou personal i tal,
doncs una videotrucada
o intentar quedar amb ell
en persona
per veure'l tal,
preguntar-li una miqueta
per ell i tal,
llavors tindreu una miqueta
més informació
sobre l'entrenador personal.
D'acord.
I normalment,
ara jo estic
anant bastant al gimnàs
i cada cop
veig més gent.
Trobo que és un sector
en auge al gimnàs.
Cada cop
hi ha més gent,
és una sensació
o és una realitat
que el sector del fitness
està creixent a Catalunya?
Està creixent,
és una realitat,
però no sé si està creixent
a Bòdolet
perquè molta gent
que està anant ara,
estic parlant
de xavalets.
Clar,
què passa?
Hi ha molt youtuber,
molt,
molt.
El sector fitness,
ara jo no ho consumeixo
tant com abans,
però abans jo també
ho consumia molt
el sector fitness,
tal,
i clar,
molta gent,
jo crec que veu,
per exemple,
Joan Pradell,
posem l'exemple,
ostres,
Joan Pradell com a entrenar
i el volen copiar.
llavors,
ostres,
tal,
que Joan Pradell,
per qui no el conegui,
és un culturista
que està supermegafort
i clar,
no és...
És un influencer directament,
bueno,
que,
però puc dir-me més,
però jo crec que
hi ha xavals
que està molt bé
que vagis al gimnàs,
que no estic dient
que no hi vagis,
però és això
el que tu dius,
està en auge
perquè s'ha posat
com de moda
ara el gimnàs
de cop i volta
i llavors,
doncs està a petar,
està a petar,
o sigui,
hi ha gimnasos
com a exemple
el Fines Park
que és un gran gimnàs,
jo crec que el Fines Park,
tema màquines i tal,
és un molt bon gimnàs,
jo recomano anar,
però està ple,
o sigui,
jo he estat allà
i està molt ple,
molt,
molt,
o sigui,
és una bomba.
Ja,
que es fa difícil
inclús entrenar.
Es fa difícil entrenar
i a mi així,
entrenar molta gent
esperant per la repetició
i tal,
a mi personalment
a mi no m'agrada,
a mi m'agraden el meu temps,
els meus descansos,
tal,
jo crec que tot això
tothom vol.
Sí,
i per acabar ja
l'entrevista,
Ivan,
què és el que més t'apassiona
de la teva feina
i també m'agradaria
que ens diguessis
quin és el teu objectiu,
tant físicament
com laboralment,
aquí dintre,
en un futur
a curt,
mig termini.
Doncs...
El que més t'apassiona
i els objectius
de futur i laboral.
El que més m'apassiona
és veure el canvi
de la gent que fa,
o sigui,
el canvi físic que pot fer
la gent,
canvi físic mental,
gràcies a l'ajuda
que pot tenir meva.
Llavors,
això jo crec que és
una de les coses
que més m'agrada
i més m'emociona
per dins
quan veig que una persona
diu,
hòstia,
Ivan,
mira,
mira el que acabo
d'aconseguir
en un mes
o en dos mesos
gràcies a tu.
Llavors,
això jo crec que
m'agrada molt,
m'agrada molt,
m'agrada molt veure
la persona
com canvia físicament,
mentalment,
aconseguir l'objectiu
que s'havia propost.
I l'altre,
el projecte que jo tinc
és,
doncs,
tinc això
que es diu
Fusion Fit,
que és una empresa
a futur,
que tenc en un company meu
i el projecte
per mi més gran
és que era el meu
propi gimnàs.
Obviament això
porta molt de temps,
molta paciència,
però, bueno,
a poc a poc
jo crec que
es podrà aconseguir,
la veritat.
I és que
és un projecte
bastant gran,
la veritat.
Home, sí,
muntar un gimnàs
de ser complicat,
però, bueno,
a poc a poc,
comencem per aquí
i, jo què sé,
alquilem
algun local
que hi ha per allà,
petitet,
i anar fent,
a poc a poc.
No, no,
i tant,
Ivan,
amb els teus coneixements
segur que en pots muntar
un bé,
moltes gràcies
per aquest temps
i una xerrada
molt interessant.
Ens retrobem
en dues setmanes,
oi?
Perfecte,
aquí estarem.
Molt bé,
gràcies, Ivan.
Que vagi molt bé.
Ara fem una petita pausa
per la música
perquè fiquem
mossego
dels figaflaues
i després
ens trobem
amb l'Àlex Masdeu
amb qui tindrem
una tertúlia esportiva.
Menjant-se una cíndria,
sucosa carregalina,
el meu cap que ja delira,
voldria saber com seria
sentir-te a propet,
jugar amb el conillet,
gastant-te el meu carret,
sentir-me el teu amulet,
que em partia la pista
i que no m'he resista,
que en un quimicista
ser el primer de la llista.
em provocava amb la mirada
quan parlava,
jo notava
i feia veure
que no m'adonava
seva cintura
ben pegat
quan ballava,
la notava
i feia veure
que no m'importava
l'amor cego-cego-cego.
Em descontrolla'm el seu pas
i m'arrossego-cego.
Soltar els seus peus
al seu compàs
i em desespero-pero.
La fantasia no és ficció,
ja no em despego-pego.
Ai, surto i pego.
Baby, l'onestru és impossible,
mira que tu ets irresistible,
pensant-ho per escriure un llibre,
tant no em posaria la vida.
La més capritxosa
de Barcelona,
xuleixant tota la tona,
amb el xal del rosa,
molt venenosa,
t'ajuro,
la roça és per roça.
Em torno la cuca
cada cop que la veig,
la gola seca,
si t'aprop ja tinc cel.
Si t'embolava cap a l'envellem,
just la batxeta ben pegats.
Em provocava amb la mirada
quan parlava això notava
i feia veure
que no m'adonava
seva cintura ben pegat
quan ballava la notava
i feia veure
que no m'importava
la no cego, cego.
Hem descontrolat amb el seu pas
i m'arrossego, cego.
Soltar els seus peus,
el seu compàs
i em desapego, pero
la fantasia no és ficció,
ja no em despego, pego.
Ai, surto i pego.
Vamos a ver la bachateta catalana.
Figa, flau,
i se lo que artisti.
Dei, dei, dei,
sempre a la companyia.
Recent arriba la invitació
per la calçuta.
Fui.
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit