El Refugi, el magasin de tardes de Ràdio d'Esvern.
Passen cinc minuts de dos quarts de sis de tarda, seguim El Refugi.
Avui hem anat al búnquer dels vins.
Hem travessat una porta del nostre refugi per anar a aquest petit celler que tenim
que el porta el regenta en Jordi Clavero. Jordi, bona tarda.
Bona tarda, com estàs, Dani?
Molt bé. Aquí a punt d'obrir un bordeus avui, no? O què? O no?
Bé, un bordeus, no.
No? No et ve d'agost un bordeus?
No, un xardoner.
Espera, que el guardo. El deso, el deso.
Espera, el deso. Deso el bordeus. Qui hem de treure avui, Jordi?
Avui potser un vi d'un altre lloc del món.
D'un altre lloc del món.
Ostres, aquí ja ens està donant pistes, el Jordi.
Aquesta tarda veurem un tipus de vi bastant interessant, oi?
Sí. Jo anava a dir que està bastant de moda, en general.
Que la gent es pensa que no té una cuna com a... no té un bressol com a tal, no?
I sí que el té.
I sí que el té, exactament.
Avui parlarem dels Orange Wine, que és una varietat que hem parlat aquí al programa diverses vegades, no?
Un tipus de vi que s'està freqüentant molt últimament, que és aquest color ataronjat,
també doncs amb aquell pocillo, no? Perquè estan fets d'una forma molt natural.
I és un vi que ens agrada molt. A mi personalment m'agrada molt.
I avui, doncs, per parlar d'aquest vi, ens proposes que marxem fins al Càucas.
Sí, exactament, al Càucas. A la frontera amb Rússia.
I exactament allà n'hi ha un país que té el mateix nom que un estat dels Estats Units, que és Georgia.
Molts pensareu que estic parlant de l'estat dels Estats Units, però no, és un país.
Molta gent no sap algunes curiositats que ens poden fer una mica dubtar, no?, de si són certes o no.
I una d'aquestes és que Estàlin va néixer en aquest país. Estàlin no és rús, és de Geòrgia.
És geòrgià.
I també, però no menys important, és que va ser el bressol del Vic, ja que s'han trobat llavors de fa més de 8.000 anys.
Que bé. Molt interessant, molt interessant.
De fet, et treig de dir una cosa.
Fa unes setmanes, aquí al programa, a l'espai de veus d'emigrants,
que de fet avui tenim capítol de veus d'emigrants amb en Jordi i la Consol,
va venir un noi georgià que deuria tenir la teva edat, més o menys,
i ens explicava la seva emigració, com va venir aquí a Barcelona, com va venir aquí a viure,
i ens parlava molt bé dels vins, que allà els vins estaven molt bé, que estaven molt bons,
i que hi havia molta feina en el món del vi allà.
Sí, home, allà hi ha una gran cultura amb el vi.
O sigui, quan parlem de Geòrgia, hem de pensar que no ha seguit la història del vi europeu,
sinó que ells l'han escrit des de l'inici, han sigut ells els creadors.
I el vi allà no és només una vegada, és un símbol de resistència, de fe, d'hospitalitat i d'orgull nacional.
I per què? Per què? Doncs perquè són els que van iniciar.
I això ho sabem gràcies a troballes arqueològiques que daten de fa més de 8.000 anys,
com les que es van trobar algunes zones de Xulaberri i de Kefmo Carli.
També s'han descobert algunes restes de polens de raïm, tiges i llabats dins de recipients d'argila,
amb taques de vi, cosa que demostra que aquella fermentació era intencionada
i que des d'allà fa molt de temps tenien els suficients recursos i la intel·ligència per poder fer el vi.
Aquestes ànfores que he comentat serien l'embrió de l'esquebri,
que després comentaré que és exactament això del quebri.
Un sistema únic que ha arribat fins als nostres dies.
Més o menys, et crida l'atenció la història de Geòrgia en el món del vi o...
Molt, molt.
Ja sabies una miqueta de què anava.
Molt, molt. La veritat és que, ja et dic, gràcies també a l'espai que vam fer fa unes setmanes,
em vaig poder ubicar una miqueta i, a més, amb tu crec que, si no,
en els micròfons, fora dels micròfons de Ràdio d'Esvern,
hem parlat també d'aquesta regió, però realment no em deixa de sorprendre, no?
De sorprendre, sí.
Sorprèn molt i això potser no sorprèn tant
perquè al segle IV Geòrgia adopta el cristianisme com a religió oficial
i al viat careix un simbolisme sagrat.
Tots sabem, no?, del famós lluitador Ilias Tupúria, molt creient en Déu,
que sempre es pren una copa de vi, no sé si abans o després dels combats,
perquè és una cosa sagrada, no?, per ell, és un ritual.
També el vi passa a fumar a part de tots els rituals religiosos i familiars,
inclosa la famosa cerimònia del supra,
que és on es fan els vindris dirigits pel tamada,
que què és el tamada aquest?
És una figura clau de l'hospitalitat georgiana.
El vi també és una font d'hospitalitat dins de la societat georgiana.
Carai, interessant, interessant, interessant.
Sí, la veritat és que hi ha moltes coses curioses d'aquest país, de Geòrgia.
També ara comentaves, no?, Ilias Tupúria,
que té la doble nacionalitat espanyola i georgiana.
Sí, sí.
I bé, doncs que a vegades, que són països d'aquests que no els tenim molt ubicats
o que a vegades els confonem amb estats, com deies, amb l'estat d'Estats Units,
però realment, doncs, també tenen el seu paper important en tot aquest organisme
i, evidentment, a nivell del món del vi, doncs, també formen part d'aquesta història, no?,
que ens explica aquí cada setmana.
I per musicar una mica aquesta història,
avui ens portes una cançó típica d'aquesta regió.
Sí, exactament.
Porto una cançó que es diu Gandangana.
Semblen sacs de jamecs, no, això?
Sí, més o menys.
Anem a posar una altra cançó, eh?
Com gaites.
Ah, doncs és xula aquesta.
Bueno, està molt bé, està molt bé.
Saps quina volia posar?
Quina?
La de Georgia.
No sé si saps quina és,
però és la d'un cantant negre d'Estats Units dels anys 60-50.
It's raining my Georgia.
Ara no me'n recordo molt bé el nom, no sé si és...
Potser és aquesta?
Espero.
A veure?
Per la definició que m'has fet, només pot ser aquesta.
Però potser m'equivoco.
Sí, sí, sí, aquesta.
Ray Charles.
Yeah.
Georgia.
Aquesta és molt bona.
És molt bona.
Està molt bé.
També ens agrada, també ens agrada aquesta cançó.
Vinga, va, parlem ara durant el domini persa que van fer els georgians, no?
Perquè elaboraven aquest vi en secret.
Sí, elaborant el vi en secret,
bé, com fan habitualment, que el mantenen sota el terra
i l'únic d'una manera més discreta,
ja que l'imperi persa era bastant restrictiu amb el que seria el vi
i era bastant autoritari.
A diferència d'altres cultures,
a diferència d'altres cultures mai van abandonar les pràctiques antigues.
Els georgians van protegir el seu sistema quebri
i les seves varietats autòctones, que podríem dir que són les que ens han influenciat a tots.
Nosaltres, al final, l'hem agafat d'ells.
L'únic que els hem canviat al món,
ho han sortit diferents fenotips d'aquelles varietats.
Quan Geòrgia...
Bé, ara farem un gran salt en el temps,
em puc explicar una mica,
i quan Geòrgia s'integra a la Unió Soviètica,
la producció de vi es massifica.
L'Estat imposa les varietats d'alt rendiment,
sobretot, deixa de banda la qualitat i la producció petita i artesanal,
i imposa una varietat que es diu Rascateli,
que és per fer amb vi amb massa.
I, bàsicament, no dona uns vins d'alta qualitat,
sinó dona un vi d'una qualitat potser més baixa
i, sobretot, d'aquella manera que es va començar a fer en l'època soviètica.
A partir del 2013,
l'UNESCO reconeix l'elaboració en quebri
com patrimoni material de la humanitat,
cosa que li dona un fort impuls internacional,
ja que això fa que tingui un reconeixement
i un valor afegit al fet d'elaborar amb el quebri,
la qual cosa també fa que el quebri pot costar un miler d'euros,
o molt, o més.
Carai!
Ja que s'estan exportant a cellers d'Itàlia, de França, d'Espanya
i, fins i tot, a Califòrnia.
No sé si també a l'estat de Geòrgia,
potser estaria xulo, no?
De Geòrgia, Geòrgia, un quebri.
Sí, sí, seria curiós.
Però és una dada,
perquè al final és d'on ve el vi
i és la manera que tenien de fer el vi.
I té tot un valor especial.
Doncs sí, la veritat és que molt bonica aquesta història,
aquest vi que cobra vida
i que cobra també personalitat
i, evidentment, que cobra preu.
En aquest cas, doncs, avui estem parlant de Geòrgia,
d'aquest país que també ens deleita amb aquests bons vins.
I res, m'agradaria també parlar, evidentment, d'aquests Orange Wine,
perquè és el vi que normalment fan els quebri, no?
Què deies?
Sí, els Orange Wine
és un estil de vi que es pot fer en el quebri,
igual que es pot fer...
Bé, serien els vi blancs d'allà.
I també tindríem els vins negres.
Però deixa'm parlar primer de tot del quebri,
perquè la gent entengui
què li pot aportar aquest quebri
als Orange Wine d'allà.
Ok.
El quebri pot tenir unes característiques úniques
de textura tànica
i, fins i tot, li dona els vins blancs,
que els vins blancs d'allà són els Orange Wine.
I, per això, li dona un punt d'oxidació controlada
i una expressió molt pura del raïm.
I tenim uns aromes i uns sabors
totalment diferents a altres jocs del món,
ja que té unes característiques bastant singulars.
Es fa servir a gila local per fer aquest quebri,
especialment de zones com Imereti i Cacchetti,
i aquesta argila té una composició rica en minerals
i molt resistent al foc i a l'àcid,
cosa ideal per fer el vi.
Es neteja i es prepara durant dies
i les quebris es construeixen a mà,
amb la tècnica de l'anell.
Es fa un cercle, es deixa assecar una mica
i es continua.
Un quebri, bàsicament, pot tardar
un o dos mesos a fer-se,
depenent de la vida.
N'hi ha de 200 litres
i poden haver-hi fins a quebris
de més de 3.000 litres.
Imagina't, aquests poden costar molts diners.
L'interior es recobreix
amb una fina capa de cera de vella fossa
i això es fa, bàsicament,
per fer-lo més impermeable.
I també afaurir la fermentació natural establement.
O sigui, també hem de pensar que aquests vins estan associats
a fermentacions, diguéssim, més espontànies d'una manera.
Vins més naturals, no?
Que no s'intervenen tant i es deixen fer més
i acostumen a ser per un tipus de públic
que no seria el que té la ment oberta
per provar coses noves.
Al consumidor tradicional no crec que li agradi massa
els Orange Wine.
En canvi, el consumidor que té una edat
potser més cap als 30, 40, gent jove,
que té una ment més oberta
i busca noves experiències,
doncs, ostres, provar els Orange Wine,
sobretot ara que ve l'estiu, així ben fresquets,
que us poden agradar.
Doncs, totalment.
Al final, el món del vi ens dona moltíssimes opcions.
Una d'ells és aquest Orange Wine
que, la veritat, a mi em xiflen,
jo ho he dit al principi del programa,
de fet, fa uns anys vaig fer un tast de vins
que només era d'Orange Wine
i em va semblar increïble el viatge.
Perquè aquí també s'està fent molt bon Orange Wine,
aquí a Espanya.
Sí, s'estan fent vins molt bons.
Jo després he portat una recomanació.
Ah, val, i pensava que no vas a treure
una ampolla aquí de la bossa, t'imagines?
No, no, no.
No, això després.
No soc com el Doraemon,
però, bueno, ho intento.
La butxaca màgica, no?
Estaria bé, estaria bé començar a treure una ampolla,
saps, allà, pam, pam, pam, pam, pam.
I trec l'ampolla.
Mig cort inglès de, saps?
No, no, no, això seria...
No vull tenir problemes amb la policia.
Sí, això seria ja una altra cosa.
Això ja teníem problemes grossos.
I tenint la policia aquí al costat,
jo no me la jugaria, Jordi.
Jo no me la jugaria.
Respecte a la llei, és important.
Totalment.
Escolta, cap on anem?
Anem, bàsicament,
que us vull explicar ara, estimats soients,
com es fa l'Orange Wine.
Vale, doncs aquí és on volem pujar
el volum dels nostres transistors,
on volem escoltar-te bé,
perquè ara començarem tots a fer
a casa Orange Wine.
No, és broma, és broma.
T'imagines allà tothom agafant intoxicacions
perquè fa malament els Orange Wine a casa.
Amb el vi no et pots fer...
Molt de mal.
No et pots matar.
Ah, bueno.
Si destilessis,
si tu destilessis,
sí que pots produir metanol,
ja pots quedar sec i ja pots morir.
Si aneu al sud-est asiàtic
en alguns llocs on l'alcohol
està prohibit per temes religiosos,
no vegeu alcohol
perquè us podeu quedar secs.
No vegeu alcohol de gent
que destilzi legalment
perquè és molt perillós.
Molt perillós.
Va en seriós?
No, no, no.
Va en seriós.
M'està fent gràcia aquest...
Sí, sí, no, no, no.
He aprofitat perquè la gent...
Aquest moment de no veus baixar alcohol ninyo, saps?
Això no l'hagués a casa.
No l'hagués a casa.
No, no, no.
Vale, ok.
Doncs ara sí.
Com funciona això?
perquè ens hem de fer una idea, com a mínim.
Si no ho hem de fer de casa,
com a mínim quan el cambrer ens porti
una copa d'oranjoany,
sàpiguem el que estem bevent.
Exactament.
El cambrer potser sopatilla
i no s'explica bé.
Però jo s'ho explicaré bé.
Vinga.
Gràcies.
El raïm...
No es parava menys.
El raïm, que ha de ser blanc,
és raïm blanc,
no és raïm taronja
ni suc de taronja,
es posa amb les peix
i es posa en un quebri.
i aquest quebri normalment
està sota de terra,
d'acord?
I es deixa que el raïm caiqui,
s'aixafi
i, doncs, amb el most
entri en contacte amb les peix
i comenci a macerar, d'acord?
Està macerant.
Una maceració.
Això ho entenem tots, no?
De la fruita macerada.
Després de la maceració,
què vindria, Dani?
Sí.
Després de la maceració,
doncs, marxaríem a la fermentació.
Molt bé.
I en comptes de separar
les peix del most,
deixem aquells peix
fermentant amb el most.
I gràcies a això,
obtenim aquest color taronja.
També,
amb el pas del temps,
afavorim
alguns tocs d'oxidació
que ens poden donar
un taronja més apagat
degut a
que està en contacte
amb l'oxigen,
ja que els quebris
també tenen
certa porositat,
d'acord?
No són tancs d'acert inoxidable.
Clar.
I, doncs, bàsicament,
és d'aquesta manera senzilla
que es pot entendre, no?
Perquè obtenim aquest color
de l'orange wine
i, també,
si voleu entendre una mica
els sabors,
doncs,
o els aromes
que us criden tant,
doncs,
té un gust així
una mica amarg
i que es queda
en el paladar
que ens asseca
perquè aquest vi
té tenir,
saps?
És com els vins negres
que també tenen tenir,
doncs,
a l'orange wine
també tenen tenir
perquè tenen
el tenir de la llavor,
d'acord?
No d'una manera
tan marcada
com un vi negre,
però,
d'una manera
mitjanament marcada.
I això fa
que tingui en boca
un gust totalment diferent
del que seria
el vi negre
i el vi blanc,
d'acord?
Ok.
i el nas
té uns aromes,
doncs,
també diferents,
que s'assemblen,
per dir-t'ho,
doncs,
més de tocs espaciats,
també una mica
de taronja,
potser,
toves,
però jo et diria
que són tocs
molt espaciats,
molt d'herbes,
és una cosa
bastant diferent
de l'habitual,
un perfil
aromàticament
molt diferent
a d'altres tipus
de vins.
I això es nota
molt en els orange wine
i els orange wine
que són naturals
encara es nota més.
M'agrada molt
aquests punts
que has marcat aquí
al guió
perquè realment
s'entén molt bé
d'una forma clara
i ràpida
com funciona
l'orange wine,
no?
El fet aquest
del raïm
amb les pells,
els llavors
i les rapes,
no?
Exacte.
Després, també
aquest tancament
i fermentació
durant mesos,
aquestes pells
hipersòlides
que acaben sedimentant
de forma natural,
vull dir,
jo m'estic imaginant
una ampolla
d'orange wine
que té aquests sediments,
no?
Sí.
tot i que no
els deu tenir tots,
però una mica
de boira té, no?
Sí.
No és la mateixa
la primera copa
que l'última
que serveixes.
Exacte.
Molts acostumen
a tenir,
alguns no en tenen
perquè potser
no han seguit
el procés
de l'oració
hortensanal
amb el quebre
exactament
com el fan a Georgia
i si fan,
si filtren aquell vi
perquè no tingui sediments
doncs no en tindrà,
però si no el filtren
doncs
en tindrà,
va bé?
Però acostuma
a estar una mica lligat,
aquest tema
d'orange wine
que tingui una mica
de poci
de sediments
perquè va de la mà.
I ara què?
Ens podries recomanar
algun orange wine?
Sí.
Us recomanaré
alguns orange wine
però que no són
de Georgia.
em sap greu dir-ho?
Bé, no, millor.
Això vol dir
que escombrarem
cap a casa
en algun cas.
Perquè no us compliqueu
la vida
i els podeu trobar
aquí
i podeu anar
a qualsevol
tende de vins
especialitzada
amb un sommelier
que li podeu preguntar
i dius
mira,
m'han recomanat
aquest vi
el tens
i segurament
els tindrà
o si no
els buscarà
per fidelitzar-vos
com a clients
i anirà
fins a la vinya
per al raïm
i us el portarà
quasi.
Home,
és important.
Home,
si és un bon sommelier
i sacrificat
potser va fins i tot
a la vinya
potser no
però al celler
potser sí que va a buscar-t'ho.
Clar.
I es fa una cata ja.
Exacte.
Prova el vi primer
perquè vosaltres
no us intoxiqueu.
Sí, sí.
Són sommeliers
que estan molt
dedicats
amb el seu ofici.
Sí,
cuidado,
això dels sommeliers
i els tests d'alcoholemia,
eh?
perquè si van amb un cotxe
i es para la poli...
És complicat,
és complicat.
Llavors,
què?
Què em recomanes?
Primer de tot
tenim un vi d'herència altès
que és el celler
que es diu
llunari
i aquest celler
es situa a la Terra Alta
i aquest llunari
està fet
que seria el vi
de garnatxa blanca.
És una varietat
local
de la zona.
Quant diríeu
que pot costar aquest vi?
15,
20 euros.
Doncs sí,
19,
50.
No estava mirant el guió,
eh?
Ho he dit a...
Vale, vale.
Mira'm a mi.
Vale, vale.
Ara sí que estava mirant el guió,
però ja està,
ja m'ho he tret de la pantalla.
Vale, va.
L'hem fet.
Ara anem al segon.
Sí?
Aquest us farà gràcia
el nom de la varietat
perquè és
bastant
bastant
estrany.
Es diu
calambur.
És de Toledo
i la varietat
es diu
cojón de gato.
A veure.
Jo crec que
aquesta varietat
és sauvignon blanc
però li han canviat el nom.
Quant creus
que pot valer això?
És una mica estrany, eh?
Un cojón de gato.
Un cojón de gato.
Teu costar un cojón de gato.
No, no sé.
Diria que
mantindríem el mateix preu que abans
però per canviar una mica
diré 25.
Tots en 80.
Tots en 80.
Molt bé.
Aquest és més econòmic.
Si no us voleu gastar molts diners
us podeu anar pel cojón de gato
que està bastant bé.
Jo l'he provat.
Estic posant vins
que he provat jo
i que he fet cartes amb ells.
Super.
Teniu el meu visti blau
per provar aquestes coses.
Anem al tercer.
Es diu hora.
És de Zamora.
i la varietat és Palomino Fino.
Aquesta sona, no?
Sí, i tant.
Per què es fa servir el Palomino Fino?
Pel vi finó, no?
Pel vi fi.
Bueno, pel Jerez.
Pel Jerez, sí,
que és típic de...
d'allà, d'Andalusia.
Bueno, molt bé.
Sí, sí.
A mi ens anava del vino fino
que és similar a la manzanilla
tot i que no són iguals
però són molt similars, no?
Mira, diguem d'aquí sona Andalusia
perquè ni dius Jerez
i de Sant Luca
i això i tal
i ells ja t'ho expliquen
i ni ells s'ho enteren
perquè busques vides d'allà.
Quina diferència hi ha
d'entre l'un i l'altre
i no ho acabes d'entendre.
No n'hi ha gaire.
Bé, bé, bé.
Està bé que t'ho digui
una persona que en sap.
No, no.
Que a vegades n'hi ha...
Bé, no ens anem del tema.
Quant diries que pot valdre això?
Això...
Vinga, val, li diré 14 i mig.
13 i 60.
Ah, bé, bé.
Bé, bé, bé.
Estic apuntant bastant alt, potser.
Hauré de baixar una mica.
Aquest és més del món convencional.
Si no us agraden els vins naturals,
potser aquest orange wine
seria el que us agrada més.
Bé, bé.
Anem pel quart.
Potser és el més radical
junt amb el calambur,
que és el parellada brissada.
Quan dic més radical,
més natural,
més estrany,
més diferent.
Es diu parellada brissada,
que parellada
és la varietat de raïm,
que és una varietat de raïm
que es fa servir
per fer el cava.
És una varietat de raïm blanca
que és autòctona.
El Penedès,
aquest vi es troba en el Penedès,
a la zona del Pla de Manlleu,
zona que he estat jo.
Allà veiem com maduraven
les parellades,
que sobretot a aquella zona
hi ha bastantes parellades,
ja que tenen una collita
doncs més tardana.
Es colleixen cap al setembre
ja que maduren més tard.
I fan vins
amb una acidesa més alta
i que són més elegants
i més fins.
Quan diries que pot anar això?
És una veritat
que està bastant bé.
Jo diria 18.
Molt bé, eh?
19 o 95.
Ah, bé, bé, bé.
Em vaig acostant,
però encara no...
Bueno, excepte la primera
que l'he encertat.
Com a profe, no sé, eh?
Després faré una revisió
per veure si t'has copiat.
Exacte.
Després hauràs de fer...
A veure...
Control.
Potser vas a la RECO, eh?
Home, no.
Bueno, mira,
mentre no vagi a setembre,
tot anirà bé.
Jordi,
ens queda un minut i escaig
per acabar la secció.
No sé si vols afegir alguna cosa més
d'aquest viatge
que ha fet fins a Georgia
per parlar dels Orange Wine.
que està bé
per saber d'on ve el bressol del vi
que les elaboracions artesanals
tenen una gran importància,
tenen un gran valor
i generen, doncs,
un gran màrqueting
i un conèixer la zona
i que potser
hauríem d'adoptar, no?
Una mica l'estil aquest de Georgia
que ha intentat preservar
aquesta elaboració artesanal
i aquesta manera de fer
que l'ha fet tan internacionalment coneguda
tot i ser un país
que ha tingut molts problemes de guerres
molts problemes econòmics
i que potser
ho ha tingut més difícils que altres
però s'ha mantingut allà
i jo crec que
el seu futur va a l'alça.
Doncs,
li desitgem un molt bon futur
a Georgia,
als seus vins
i als Orange Wine.
Avui,
molt probablement,
li hem descobert
a molts oients
una veritat diferent,
un tipus de vi
totalment atrevit
i interessant
i que també veu
d'aquest origen del vi.
Per tant,
no deixeu de tastar
perquè no us en penedireu.
Jordi,
una abraçada molt gran,
cuida't molt
i ens sentim la setmana vinent.
Igualment,
que vagi bé.
Adéu.
Fem una petita pausa
i seguim.
Estem a mig minut
per arribar a les sis de la tarda.
És el moment
dels bolletins informatius
de Catalunya Ràdio
i Ràdio d'Esvern.
I a la segona hora,
avui tenim Foodies
amb l'Anna Pobeda
i també acabarem el programa
amb veus d'emigrants,
l'espai d'entrevista
amb en Jordi
i la Consol.
Fins ara.
Fins ara.
Bona tarda,
us informa Sergi Molero.
Dos mil joves
es podran beneficiar
cada any
dels préstecs públics
per pagar l'entrada
del seu primer habitatge
segons càlculs del govern.
La mesura
la va anunciar
i el president
de la Generalitat
i aquesta tarda
les conselleres
Romero i Panec
en han donat més detalls.
Barcelona,
Mar Güell.
Bona tarda,
el préstec el donarà
a l'Institut Català de Finances
i com a molt
cobrirà
el 20%
del valor de l'immoble
amb un límit
de 50.000 euros.
El 80% restant
els compradors
que poden tenir
de 18 a 35 anys
l'hauran de negociar
amb les 8 entitats bancàries
que ha treballat
el govern
per impulsar
aquesta mesura.
Els habitatges
comprats d'aquesta manera
passaran a ser
de protecció oficial.
Tot plegat
ha d'evitar l'especulació
segons la consellera
Alicia Romero.
Hem de garantir
el dret a l'habitatge,
no el dret a especular
amb el primer habitatge
i per tant
el fet de posar-li
en naturalesa
d'habitatge protegit
ja dificulta
i limita
el preu.
Les peticions
es poden presentar
a partir del 30 de juny.
Marc Güell,
Catalunya Ràdio,
Barcelona.
Més notícies,
Marta Cristià.
El govern nega
la crisi oberta
al PSOE
per l'escàndol
de Santos Cerdan
afecti de cap manera
la seva estabilitat
i la seva acció.
Tampoc els acords
d'investidura pendents
com el finançament singular
pactat amb Esquerra
i que té fixat
el 30 de juny
com a data límit.
La portaveu
de l'executiu,
Sílvia Paneque,
defensa
que es manté la celebració
d'una comissió bilateral
prèvia per segellar
el pacte
amb el govern espanyol.
Hi ha una bilateral
prevista,
prèvia
a aquest acord,
però no li puc
dir en aquests moments
un calendari
determinat,
més que
el govern
continua treballant
amb l'objectiu
de poder tenir
aquesta qüestió
resolta
en temps
informe.
També ha dit
literalment
que li sembla
avergonyant
i fins i tot
insuportable
la trama destapada
amb els àudios
inclosos en l'informe
de la Guàrdia Civil
que assenyalen
l'ex número 3
del PSOE
a més de
José Luis Ábalos.
Els darrers casos
de corrupció
en obra pública
esquitxen
grans constructores
com Ferrovial,
SACIR o ACCIONA
que ahir mateix
va destituir
el seu director
de construcció
a l'estat espanyol.
En declaracions
al Catalunya Migdia
de Catalunya Ràdio
l'advocat
Josep Maria Aguirre
lamenta que
el dret penal
no s'aplica
correctament
contra aquestes
grans empreses.
En la majoria
de casos
tot acaba en una sanció
i no s'aplica gaire
la prohibició
de poder-les contractar
durant 5 anys
com recull
la llei
de contractes públics.
Jo crec que els fets
ho demostren.
Aquesta societat
que esteu comentant
ACCIONA
ha estat
en altres trames
anteriorment
i continua contractant
o operant
en el mercat.
Certament
és complicat
de vegades
demostrar el vincle
entre la responsabilitat
d'aquesta societat
i els fets
que s'han succeït.
De vegades
ni tan sols
participa directament
en aquestes societats
sinó que fa
a través d'empreses
participades
o matrius.
Per tant,
és difícil
condemnar
la corporació mare.
Donald Trump
avalua avui
amb el seu
Consell de Seguretat
Nacional
el rol dels Estats Units
en el conflicte bèl·lic
entre Israel
i l'Iran.
El president
flirteja
amb involucrar més
el país
en el conflicte
amb el Pentàgon
posicionant vaixells
de guerra
i avions militars
a la regió.
Israel
pressiona Washington
per obtenir
més ajuda militar
i acabar
amb el programa
nuclear iranià.
Una opció
que el president
contempla
amb bons ulls
com deia
després de marxar
abans d'hora
de la cimera
del G7.
Un final,
un final real,
no un alto
al foc,
un final,
una concessió
total,
això és possible.
I la jove
de 24 anys
que tenia
concedida
l'eutanàsia
perquè es fes
efectiva
l'agost
de l'any passat
haurà
de continuar
esperant.
El jutjat
contenciós
administratiu
no aixeca
la mesura cautelar
perquè se li apliqui
com havia demanat
la Generalitat
fins que la sentència
sigui ferma.
I és que,
tot i que el jutjat
contenciós
li ha donat la raó
el seu pare,
assessorat
per l'Associació
Ultracatòlica
Advocats Cristians,
ha recorregut
la sentència
al Tribunal Superior
de Justícia
de Catalunya
i ara
caldrà esperar
la resolució
d'aquests magistrats.
El president
de la Lliga
de Futbol
Masculina
Javier Tebas
assegura
que el Barça
encara no compleix
la regla
econòmica
de l'anomenada
regla de l'1 per 1
i que és per això
que, segons Tebas,
si el club
la grana
vol fitxar
Nico Williams
haurà de fer
diversos moviments
abans.
A més,
Tebas afegeix
que una cosa
és fitxar
Joan Garcia
i una altra
que el Barça
el pugui inscriure.
A 3.47
comença la final
de la Lliga
de Futbol Sala.
El Barça
s'enfronta
al vigent
campió
és el millor
de 5 partits
i el Barça
té el factor
pista a favor.
Aquest partit
el podeu seguir
per Esport 3.
L'alè blaugrana
Justin Anderson
que acaba contractat
el 30 de juny
no renovarà
amb el Barça.
El Manresa
per la seva banda
fitxar
l'alè de Danès
Gustav Knudsen
que firma
per 3 temporades
i el tècnic
català
Xavi Pasqual
no continuarà
els anit
de Sant Petersburg
la pròxima temporada.
Pasqual
acaba així
un període
de 5 anys
i mig
a Rússia.
Fins aquí
les notícies.
Tot seguit
les notícies
de Sant Just.
Bona tarda,
us informa Mariona Sales Vilanova.
El grup de tertúlies
de l'Ateneu
organitza el proper
dimecres 18 de juny
una sessió
sota el títol
Estem estressats
a Sant Just
que tendrà lloc
a les 8 del vespre
a la sala
del 50 anari
de l'Ateneu.
La tertúlia
estarà conduïda
pel psiquiatre
Jordi Blanc
i abordarà
l'estrès
com a resposta
física i emocional
a situacions
de preocupació
o amenaça.
Es parlarà
dels símptomes
associats
i de com
poden variar
segons l'edat,
el col·lectiu
o el context sociocultural.
També s'oferirà
en perspectiva
sobre com reconèixer
i tractar
aquests símptomes
així com a estratègies
per afrontar-los
des de diferents
enfocaments
professionals
i socials.
Aquest dijous
19 de juny
a dos quarts
de vuit del vespre
tindrà lloc
una concentració
a favor de la Pau
davant de l'Ajuntament
de Sant Just
organitzada
pel Grup Justícia
i Pau del Municipi.
L'acte sorgeix
com a resposta ciutadana
a la inacció
de governs
i institucions
internacionals
davant l'escalada
de violència
i les més de 30 guerres
actives al món
especialment la de Gaza
que consideren
un exemple
colpidor
de deshumanització.
Les impulsores
Esther Martre
i Pilar Sánchez
han subratllat
la necessitat
del Salabeu
col·lectiva
per rebutjar
tota forma
de violència
i exigir
responsabilitat global.
La concentració
es desenvoluparà
en un to pacífic
i simbòlic.
S'iniciarà
amb un repic
de campanes
des de la parròquia
i la música
de la d'Ajunt
Sol Menor
de Vivaldi
en recorda
les concentracions
pels Balcans
dels anys 90.
Hi haurà
lectures d'un extracte
del Manifest de Justícia i Pau,
un poema
per la Pau,
una intervenció
d'Òmnim Cultural
i dos minuts
de silenci.
L'acte es claurà
amb la cançó col·lectiva
Cal que neixin flors
a cada instant
de Lluís Llach
interpretada
pel guitarrista
Joan González.
Podem escoltar
l'entrevista completa
al podcast
que trobareu
a la pàgina web
de Ràdio d'Esvern.
A partir de l'1 de juliol
la línia
d'abús urbà
Justram
modificarà el seu recorregut
per millorar la connexió
entre tots els barris
de Sant Jus
i la xarxa
de transport públic
d'alta capacitat.
El nou final de trajecte
serà el barri
de les bases de Sant Pere
davant de l'escola
Bressol Mainada
en comptes
de l'Hospital
Moïseix Brogi
que quedarà cobert
per altres línies
com la 157
l'Ela 21
l'X30
l'Ela 77
i el tram.
Amb el nou traçat
el just tram
enllaçarà directament
als barris
de la Miranda
Canigó
i Can Candeler
amb el pont
d'Esplugues
on es poden agafar
les línies T1, T2 i T3
del tramvia
amb una freqüència
de pas de dos minuts.
El canvi
també inclou
un nou tram final
a l'Avinguda
Laurea Amiró
on el bus girarà
per arribar al pont
i el mateix recorregut
es farà la tornada
pel carrer Nord
i Sant Ferran.
Aquesta millora
vol garantir
una cobertura
més eficient
i augmentar
l'ús de la línia
passant pels
580 usos diaris
actuals
a una previsió
de 900.
El nou recorregut
facilitarà
l'accés
als principals
punts
de connexió
del municipi
i als serveis
hospitalaris
des de qualsevol barri.
Podeu consultar
tota la informació
sobre aquest canvi
i la notícia
que trobareu
a la pàgina web
de Ràdio d'Esvern.
I això ha estat tot.
Tornem a més informació
als butlletens horaris
i a l'informatiu complet.
Fins ara.
La Ràdio de Sant Just
98.1
Tarda de Refugi
Tarda de Fudis
amb Anna Pobeda
Anna Pobeda, bona tarda.
Bona tarda, Dani.
Com estàs?
Doncs molt bé.
Aquí, ja de veranito.
Gaudint, exacte.
Aquestes temperatures
m'encanten.
Sí, sí, sí.
Vas amb un vestit
boníssim, eh, per cert.
Gràcies.
Molt animal print, no?
Que es diu?
Sí, és que avui no treballo
avui m'he pres, vamos,
la llibertat de dir
vinga, la caça por la ventana.
Ben fet, ben fet.
Escolta'm una cosa,
avui parlem també
d'una temàtica molt estiuenca
perquè marxem a la platja
però no podem marxar
amb les mans buides.
Exacte, exacte.
Vinga, proposem una mica
què ens hauríem d'emportar
per anar a la platja
que sigui alguna cosa
lleugereta, estiuenca,
fresqueta, saludable,
per passar el dia
perquè és veritat que
ara que aconsegueixes
arribar a la platja,
aparcar, trobar lloc.
És com per després
matxacar-te
i anar dint a algun lloc.
No, llavors,
el meu plan és
ja que anem a la platja
passar el màxim d'hores possibles
sempre amb un tipus
de recomanació
i precaució
del sol
amb compte.
Sí, sí, aneu amb compte
perquè
és perillós.
Jo
ja et dic
que només he anat un cop
a la platja
aquesta temporada
i m'he cremat.
tot, o sigui, que amb això t'ho dic tot.
Jo és que no soc molt de platja,
jo soc més de piscina
i em vaig anar
i em vaig cremar els peus
i les cames
i ja està, eh?
Per favor.
Sí.
Escolta, sí.
És que hem de tenir
la pell bastant protegida.
Jo que soc bastant blanquet
també.
Doncs també
afecta això.
Exacte.
O sigui, sí que en altres programes
vam estar parlant sobre
com preparar la pell
per la platja,
per el sol,
l'exposició solar.
No que havíem de menjar
una dieta bastant específica
perquè fos rica
amb antioxidants.
Podem parlar una mica
de quina dieta
o quins aliments
podem portar a la platja
que siguin ideals
per a l'exposició solar.
Sobretot
que hi hagi antioxidants,
vitamines E,
sobretot
beure molta aigua.
La meva recomanació
és que fiquem
la mitja ampolleta
que està al congelador
d'aigua
i després
el dia de la platja
li fiquem una mica d'aigua
i ens l'emportem.
Perquè sí que és veritat
que hi ha molta gent
que fica l'ampolla
sense la congelador
i després
no pot beure aigua
perquè no se li desfa
suficientment ràpid
a la platja.
Aleshores,
si fiquem mitja ampolleta
d'aigua al congelador
i després ens l'emportem
amb una miqueta d'aigua
ens durarà
i alhora estarà frasqueta.
La podrem fer servir
perquè la podrem veure.
Aleshores,
què més?
Aleshores,
factor de protecció solar,
que ara últimament
s'està ficant en controvèrsia
si ens hem de protegir
la pell amb protecció solar,
bla, bla, bla, bla.
Sí,
si us plau,
fiquem-nos el factor
de protecció solar
perquè és superimportant.
Fem-ho,
perquè si no després
haurem de
paliar
aquelles cremades
amb l'oe vera,
amb cremes
que al final
dius,
home,
si podem prevenir
millor que curar, no?
I tant,
totalment.
És a dir,
això,
portar molta aigua,
protecció solar,
evitar molta exposició
prolongada,
si tenim
moltes hores
a la platja
a portar alguna cosa
que ens protegeixi
el sol,
i així sí,
jo aquí estic donant
una mica d'idees
d'àpats
que podem portar
a la platja.
Perfecte.
Des de snacking,
que porto també
recepta d'alguna snack
que podem fer a casa
que sigui supersaludable
per portar a la platja
i per picar alguna coseta,
que les típiques
plates fregides
també poden ser
una opció vàlida,
però si les podem evitar
millor que millor,
perquè la platja
fregida
és tot oli
i allò
supergreixós
i no ens farà
gens bo.
Clar,
per una banda
tenim
aquesta concepció
dels tàpers
de platja,
amb els talls
de cíndria,
amb l'escalopa
o amb,
per exemple,
amb tot el tema
aquest de les amanides,
amanides russes,
típica
que se'ns ve al cap
quan pensem
en tàpers de platja.
Clar,
hi ha alguns tàpers
de platja
que se'ns poden fer
malbé
si no estan
ben refrigerats
al llarg
d'aquella estona
que estem nosaltres
a la platja.
Exacte.
Això també vol dir
anar carregats
d'aquella navareta blava
típica
amb els seus
glaçons de gel,
vull dir que al final
també implica això,
implica el fet
d'anar preparat
a la platja.
Sí,
si no volem portar
la típica navareta
aquesta
blava,
mamotreto,
sempre podem portar
embolicar un paper de platja
o amb alguna cosa
que estigui aïllant,
una mica d'aïllant tèrmic
i ho podem posar
sota el parasol.
Si no portessin parasol
aleshores sí que hauríem
d'agafar
una navareta
o alguna cosa
perquè potser en comptes
de menjar
a una manida
de llenties fredes
ens agafarem
un estofat de llenties,
saps?
Que al final
hem de vigilar una mica
on posem les coses
i amb quina exposició solar
li donem també.
Si no portéssim sombra,
parasol o el que sigui,
podem ficar-ho
sota la nostra roba
mateix,
sota la tovallola
on prenem el sol,
intentar cobrir
el menjar
la major part possible
perquè si no,
exacte,
en comptes de prendre
la cíndria
ens podem prendre
una sopa de cíndria
bastant calenta.
és molt important
com conservem els aliments
sobretot amb el que portem.
Has comentat això
que a vegades
fèiem l'escalopa,
fèiem aquestes coses,
sí que és veritat
que hi ha...
Sí, potser és més de muntanya
el fet de portar
pollas terrabosa
i no m'heu portat mai
a la platja.
Sí, potser és més de muntanya
que de platja,
però no ho sé,
m'ha recordat a la infància
quan sortíem de casa.
No, no, no.
Escuchamos o no jugamos.
Aleshores,
si tu portaves l'escalopa,
jo no diré res amb això.
No la proposo com a plat,
tampoc,
però sí que és cert
que hem de tenir
una mica de compte
dels ingredients que portem
i com els conservem.
D'acord?
Clar,
està clar que la platja
és sinònim també
d'aberatir
un pla de cap de setmana,
no?
Allò de dir,
ostres,
volem fer un estiu
assequible,
econòmic,
allò de no gastar gaire.
Marxes a la platja
perquè bàsicament
és gratuït,
et pot costar diners
aparcar
o anar fins allà,
però bé,
bàsicament són plans
assequibles
que gairebé tothom
es pot permetre,
i en aquest aspecte
és interessant
tenir-lo en compte.
Però clar,
hi ha molta gent
que opta
pel fet aquest
de fer-la premium,
l'escapa de la platja,
que és això
d'anar al xiringuito,
de fer la palleta,
de fer la mariscada
o el que sigui
i després seguir amb la platja.
Exacte.
Que és totalment lícit.
Sempre hi ha aquesta opció.
Però com que això
és una secció de cuina,
doncs anem a parlar de cuina,
anem a parlar de receptes
que podem fer
i també d'allò
que es conservi bé
al llarg de tot un dia.
També tenint en compte això,
que si volem anar
més equipats o menys,
amb el parasol,
amb els carregats o menys,
exacte.
Amb la sombrilla,
amb els nens,
amb la canalla,
amb la pilota,
al final també
hem de fer-nos una mica
fàcil i còmode,
que sigui gestionable
i que no ens estressem,
perquè si no
pot generar-nos estrès.
Exacte.
O sigui, pot ser
contraproduent aquest plat,
també.
és el que també volia dir una mica,
que a l'hora de preparar
els tàpers
o el menjar que ens emportem
a la platja,
hem de pensar també
en un tipus de
batch cooking,
no?
No ens ficarem a cuinar
uns cargols a la llauna
a les set del matí
per marxar a la platja,
perquè llavors ja estarem,
vamos,
estressadíssims,
acaloradíssims
i amb poques ganes
de gaudir de la platja,
no?
Aleshores,
han de ser receptes
que siguin fàcils de preparar,
que inclús ja puguem preparar
el dia anterior,
de dir,
escolta,
mira,
ho preparo la nit anterior
i així ja ho tinc ben fresquet
per emportar-me a la platja,
això seria l'ideal,
d'acord?
Sobretot receptes
que no requereixin
d'escalfar
o de processar
en aquell moment,
vull dir que siguin,
bàsicament,
que obris el tàper
i te'l puguis menjar
sense molta història,
d'acord?
I que sigui fàcil
això de preparar,
de que no ens embrutem,
de que no haguem de portar
els coberts,
com més coses portem,
doncs pitjor.
Doncs pitjor.
Ens complicarem més.
És una mica més complicat.
Fem-nos-ho fàcil,
gaudim de l'estiu,
no ens vulguem complicar
la història,
perquè si no és pitjor.
Vinga, va,
anem amb aquests consells,
amb aquestes recomanacions,
amb aquestes receptes.
Receptetes.
Que et volem escoltar, Anna.
Aleshores,
en quant a la més típica i tòpica
serien els sàndwits,
els entrepans,
però no fa falta
que els fem els entrepans típics,
sosos i insípids de sempre.
Sí, sàndwits misto o no.
Podem fer una altra cosa.
Podem donar-li una innovació.
Aquí ens estaven molt creatius,
però podem donar-li un twist
en el sàndwits,
en l'entrepà.
El podem fer
de pollastre i espinacs,
perquè la fulla verda
de l'espinac
també ens donarà molt de calç
i ens donarà vitamines
que necessitem,
amb una mica de maionès
o una mica lleugereta.
Si és vegana,
molt millor,
perquè com que no implica
l'ou cru,
no se'ns farà malbé.
Bona.
Fer una maionès
de vegana
és superfàcil,
es fa amb llet vegetal
i la tindrem,
és que no se'ns espatllarà,
aquell entrepà.
El podem fer
l'entrepà
de verdures a la brasa,
ja que aquell dia
enxanem la planxa,
fiquem les verduretes
que es feixen una miqueta,
podem ficar pastanaga,
podem ficar carbassó,
podem ficar esvergínia,
podem ficar tomàquet,
inclús,
les verdures que vulguem,
i la podem ficar a l'entrepà
i se'ns mantindrà,
perquè encara que ens mengem
aquest entrepà
amb les verdures fredes,
són les verdures
que han estat cuinades
i que no importa
que estigui
a temperatura natural,
quan ens el mengem.
Clar,
comentaves una cosa abans
que era el fet
de parlar del batch cooking,
que n'hem parlat aquí
el programa moltes vegades,
però el tema de la previsió
també és molt interessant
en tot això,
perquè realment,
com que tenim tants plans
ara a l'estiu
i cada dia fent coses,
potser el dia anterior
hem fet una barbacoa.
Exacte.
I ens ha sobrat menjar
o hem pogut ja pensar,
programar el planning
del dia següent
i dir,
com que jo demà
me'n vaig a la platja,
doncs mira,
com que avui hi ha barbacoa,
doncs faré aquestes salxitxes
o faré aquest pollastre
o faré aquestes verdures
i amb això
podré fer l'entrepà
o el que sigui.
Sí, perfectament.
O sigui,
quan aquí parlem
d'elaborar un plat
per portar-nos a la platja,
és molt millor
que estigui fet
des del dia anterior,
perquè si no,
és que al mateix dia potser...
Clar,
no ens hem d'imaginar
encendre la barbacoa
a les 8 del matí.
Clar,
un caos de planificació.
Sí, exacte.
Si pot estar des del dia anterior,
el podem guardar a la nevera,
un altre pa,
si tenim els ingredients,
els fiquem en el mateix moment,
o sigui,
anem a comprar
una barra de pa rapidíssim,
que pot ser molt fàcil,
l'obrim i li fiquem
tots els ingredients
que tenim preparats,
això també pot ser
molt fàcil i molt còmul.
Clar,
jo amb aquest tipus d'entrepans
que m'estaves oferint ara,
els ambitxos aquests i tal,
jo m'imaginava un pa
més o menys curioset,
alguna cosa curiosa,
perquè moltes vegades
tendim a fer aquests entrepans
amb el pa de motlla,
no sé què,
o amb el de barra,
i potser un pa de coca,
un pa així com una mica més,
un pa de vidre,
o algun pa que també aguanta
molt bé el fet del trajine,
perquè el podem moure,
altes temperatures,
etcètera,
i no és el mateix
que menjar d'aquella bagueta
que potser està xiclosa
quan t'ho vagis a menjar.
Està seca, xiclosa,
que segurament ha estat
congelada abans de fer-la.
Probablement, sí, sí.
No té massa qualitat en si.
Però sí, exacte,
aquests entrepans
una mica més sofisticats,
inclús podem agafar
un pa de molla de cereals,
de llavors,
que també van molt bé
les llavors,
perquè són un tipus
de vitamines
que ens fan falta
també per l'oxidació
de la pell,
de l'exposició solar.
Podem donar-li un twist
també al pa.
Vull dir,
no fa falta que sigui
el pa de barra
que això que ens queda tou
a l'hora de menjar.
Sí que hem de tenir molt en compte
la humitat
que li fiquem a dins.
Exacte.
Perquè aleshores
també pot quedar
bastant pastós
segons quin tipus
de pa li posem.
Llavors hem de comptar
la humitat del pa
i la humitat
del que estem introduint
a dins del pa.
Perquè l'humitat
de l'entorn
en el que estarem allà
set, vuit hores,
depèn del dia,
també és considerable.
També.
Vull dir,
a la platja
també hi ha bastant humitat.
Llavors això
també ho hem de tenir en compte.
Totalment.
Llavors sí,
hi ha de ser un mix
de factors de dir
escolta,
escollo aquest pa
però alhora
sé que se'n conservarà
o inclús,
jo què sé,
podem preparar
l'esmorzar del matí
amb un tipus de pa
i després pel dinar
utilitzar uns cràquers
que després parlaré
com podem fer uns cràquers
de casa
i portar-los
i llavors
podem fer un altre pa
amb cràquer
o menjar aquest pollastre
amb els espinacs
amb cràquers
i li estem donant
un toque més diferent
que tampoc no fa falta
que sigui un sàmbit senzill.
Què més?
Per tancar una mica
el tema dels sàmbits
també podem posar
pollastre
amb mozzarella
i maduixes
que és el que donarà
hidratació
de les maduixes
ens donarà vitamina A
i vitamina C
que va molt bé
per la pell
i també li estem donant
la proteïna
que necessitem
amb el pollastre
i la mozzarella
o també agafar
una mica més
la vertent
de l'alvocat
que tampoc
l'havíem tret fins ara
però podem agafar
pollastre al bocat
formatge i espinacs
també per donar-li
aquest tuís
una mica més complet
a l'entrepada
de pollastre
típica entrepada
de pollastre
Em sembla boníssim
que és molt fàcil
però pollastre
al bocat
i tant
que tens un ou dur
per allà
també li poses
que tinguis
al final
és molt adaptable
i podem fer-ho
com deies
amb diferents tipus de pa
inclús podem fer un wrap
o podem fer tacos
o sigui
en forma de tacos
o en forma de wrap
podem ficar-li aquests ingredients
o podem ficar-li
un remenat de tofu
o qualsevol cosa
que ens funcioni també
per portar-nos a la platja
i estigui perfectament adaptat
Molt bé
Si sortim d'aquest
d'aquest ventall
de sandvitjos
o entrepans
wraps o tacos
ens anem a la zona
de les amanides
aquí sí que hi ha
un gran ventall
que podem portar
a la platja
de diferents amanides
ens podem agafar
una amanida grega
amb tomàquet
formatge
ceba
i olives
que això
que ens donarà
que és una cosa molt fresca
que ens donarà
hidratació
però també el tomàquet
ens donarà
aquestes vitamines
antioxidants que necessitem
pel sol
ens podem agafar
una amanida d'arròs
o una amanida de pasta
depenent de què la fem
el sol
li podem ficar
això també
això també ho portàvem
a la platja
això m'encaixa més
tot i que
és veritat
que acaben els ingredients
per tot arreu
per sobre teu
jo trobo una mica incòmode
sobretot la d'arròs
la de pasta encara
però la d'arròs
és una mica incomodeta
llavors portem
cullera gran
o alguna cosa així
que ens ajudi a menjar
també
siguem conscients
posem-nos-ho fàcil
exacte
si agafem la forquilleta
aquesta de fusta
que se'ns trenca
per tot arreu
doncs no
no farem res
amb aquesta amanida
un desastre
acabar més fora
que a dins
aleshores això
podem agafar
una amanida d'arròs
o de pasta
depèn de qui
la de pasta
li podem posar
salmó
inclús xampinyons
o una coseta així
una mica més sofisticada
la d'arròs
li podem posar
tonyina
ou dur
aquestes coses
que tomàquet fresc
que podem fer
fresc
i ens quedarà genial
també ens en podem anar
a amanida de llegums
també podem fer
una amanida de cigrons
amb pèsols
patata bullida líquida
molt bé el cigró
també
o ens en podem anar
a una amanida de llenties
ficant-li fruita
li podem posar poma
li podem posar maduixes
i aquí notarem
aquesta hidratació
que ens podrà donar
aquesta amanideta
que ens la farà
molt més lleugereta
i es conservarà bé
perquè al final
la fruita
el que li dona
és que es mantingui
aquesta aigua
a l'amanida
i quedarà molt bé
podem portar escalopa
però jo opto més
potser per la truita de patates
que també se'ns pot conservar
molt bé
l'ou està cuit
per tant no tindrem problema
que l'ou se'ns faci mal bé
i la truita de patates
també és una opció
molt bona
perquè ens sacia
porta la patata
porta l'ou
porta la proteïna
i és una opció
molt completa
també
li podem ficar
una mica de pa
si volem
unes llesquetes de pa
i també ens fa gust
això
un pinxó de truita
molt correcte
per portar
a la platja
ve de gust
sempre es diu
que l'aigua
cansa
la platja
la piscina
sobretot per la canalla
són plans ideals
perquè així
els hi poleixes
la bateria ràpid
si els deixes
cau
he arribat a descobrir
per què ens cansem tant
que això potser ho fem
amb una altra etapa
del programa
però
té a veure amb la nostra temperatura
la regulació
de la nostra temperatura
llavors això
fa que el cos
es cansi molt més
que és supercuriós
en plan que s'està
equilibrant
estabilitzant
tota l'estona
constantment
exacte
també com a plat
que ens podem emportar
a la platja
tenim el salmerijo
o el gazpacho
això sí que us recomano
si tenim navareta
o si l'hem deixat
amb uns glaçons
que el podem conservar
bastant bé
perquè això
si no és fresquet
malament
malament
ens sentarà
una mica com una patada
també podem agafar
una manida de frites
o portar frites
perquè la frita
és una molt bona opció
tant com a snacking
com a postre
com a refrescar-nos
o hidratar-nos
exacte
a qualsevol moment
de la platja
així que portar
frita
si ha estat fresqueta
o la tenim fresqueta
ideal
perquè això també
el que farà
serà refrescar-nos
el cos
quin picoteo
també saludable
ens podem emportar
a la platja
ens podem emportar
el picoteo
de sempre
els frites secs
que els frites secs
són molt energètics
són molt saciants
i també van molt bé
a nivell d'antioxidants
per al cos
però també podem fer aquí
un gir
i preparar
nosaltres alguna coseta
podem fer edemà
més espaciats
al forn
que és una cosa
que ningú
se li acut
però podem agafar
els edemà
més cuits
que són
les mongetes
de soja
li podem ficar
una mica d'all
en pols
una mica de pebre
vermell
li podem ficar
el que vulguem
els fiquem al forn
fins que queden secs
i ens queda un snacking
que ens podem menjar
a qualsevol moment
com si fossin pipes salades
però té molt més nutrients
que no pas
menjar-nos unes pipes salades
mondes i lirondes
podem agafar
galetes salades
o crackers
i aquí és on
podem preparar
uns crackers
de cibada
i llavors
que són
superfàcils de fer
puc donar quantitats
o puc donar
dir-ho
més o menys
però al final
necessitem
flocs de cibada
necessitem pipes
de carbassa
pipes de girassol
sèsam
llavors de
de chia
una miqueta de sal
oli d'oliva
i una mica de
sirop d'àgave
si volem endolçar
una miqueta
i li fiquem aigua
tot això ho barregem
les llavors
el que faran
seran això
hidratar-se
ho estirem
amb una capa
ho fiquem al forn
i al cap de 15 minutets
hi donem la volta
i li tornem a ficar
uns 15-20 minutets més
i veurem
que com aquesta capa
de llavors
s'ha secat
ha quedat
una massa compacta
la podem trencar
i ens serveix
com a un snacking
per portar
a qualsevol lloc
i que enganxa
amb qualsevol cosa
podem portar
també
saitons
a la platxa
que el peix aquest
va molt bé
també
a nivell de pell
podem portar
una mica
de saitons
i amb això
menjar-nos
els saitons
com a crackers
o com a torredetes
i ens sentarà
superbé també
com a snacking
o com a aperitiu
també
podem portar
xips de frites
o de verdures
també
els venen fets
però també els podem fer
nosaltres
al forn
o al micro
on els podem fer
aquests xips de verdures
o de frites
ens els podem portar
nosaltres directament
i així
ens evitem saber
si n'hi han ficat
molta sal
si estan fets
amb molt d'oli
si hi ha molt de sucre
potser
potser amb les frites
sabem que és un snack
natural
que podem fer a casa
ens el podem preparar
doncs això
el podem preparar
el cap de setmana
anterior
i tenir-lo per tota la setmana
vull dir que no fa falta
que el fem
el dia d'abans
o dos dies abans
sinó que el podem tenir fet
ja per tota la setmana
i ens durarà
i ens aguantarà bastant bé
en un lloc sec
que no ens entri humitat
sobretot
i ja està
exacte
si tenim un pot d'aquests
de vidre tancats
o un pot d'aquests metàl·lics
on fiquem les galetes típiques
que quan acabem de fer-les a casa
ho podem guardar allà
i això ens durarà
doncs totes les setmanes
sense necessitat
de això
mantenir la nevera
o que se'ns faci malbé
i ho podem portar a la platja
en qualsevol moment
o inclús
el dia de cada dia
per anar a la feina
podem esmorzar-ho
o podem menjar-ho
en qualsevol moment
que tinguem
sí, sí
com a snack
com a acompanyant
també a un plat
també ens pot servir
si hem fet una hamburguesa
per exemple
un sandwich
que deies abans
tenir-ho d'acompanyant
amb el sandwich
doncs és més saludable
que les patates de bossa
sí
això
per suposat
per suposadíssim
i el que dius abans
que m'ha fet molta gràcia
que és que
vigilem sempre
quan fem algun àpat
o alguna coseta
si ens ha sobrat alguna cosa
perquè
nosaltres aquí hem vingut
amb idees una mica generals
de coses
que podem portar a la platja
o una idea
una mica més específica
de coses
que hem de preparar
o podem preparar
per portar a la platja
però és cert que
si fem
una barbacoa
o si fem algun àpat
que ens ha sobrat alguna cosa
sempre podem reaprofitar
aquestes sobres
o retransformar-les
per portar-les
a la platja
és a dir
l'altre dia
una amiga meva
deia
és que els meus fills
els encanta el puré de patata
i al final
me'n sobra molt
i el que ha après
a fer ella
és que fa com unes croquetes
amb aquest puré
les passa per ou
i després els hi posa sèsam
les torna una miqueta al forn
i li queden unes boles
de puré de patata
que se les pot emportar
a tot arreu
també com a
snacking
llavors ella em deia
faig tant de puré
que a vegades me'n sobra una mica
o a vegades me'n sobra molt
depenent de la gana dels crius
i dic
ostres
és una molt bona idea
tenir en ment
tot el que ens sobra
per poder-ho retransformar
o reaprofitar
per aquestes ocasions
perquè moltes vegades
diem
hem de preparar
el menjar a la platja
i potser
reaprofitant
quatre sobres
que tenim
ben apanyades
ens les podem emportar
i ja fem el dia
en aquest sentit
totalment
escolteu aquest espai
si us heu incorporat a mitges
perquè és superinteressant
el que ha comentat avui
l'Anna Pobeda
trobareu
aquesta i totes les seccions
al www.radiodesvent.com
i avui la veritat és
que hem pogut fer
un viatge fins a la platja
sense anar-hi
però que
a dins de l'imaginari
entren moltes coses
de les que hem comentat avui
sí
sobretot és superimportant
això
que quan anem a la platja
estiguem ben preparats
o tinguem una guingueta
ben a prop
on podem comprar
aigua
si no n'hem portat
d'acord
també podem passar
a hidratar-nos
en qualsevol moment
és a dir
si ens ve de gust
un gelat
si ens ve de gust
un refresc
vull dir
que no ens fiquem
les mans a cap
escandalitzats
vull dir
no passa res
podem fer perfectament
el tema és això
tenir la previsió econòmica
que hem dit abans
jo crec que a partir dels 40
ja ens ve més de gust
estar
allà menjant
que no pas a la sorra
però bueno
això a partir
això va a gustos
i a planificacions
però sí que és veritat
que ho hem d'adaptar molt
a la nostra situació
al nostre pressupost
i a les ganes
que tinguem
de passar un dia
amb família
o sols
a la platja
ben alimentats
i ben hidratats
estupendo
Ana Pobeda
gràcies
per l'espera d'avui
una abraçada molt gran
cuida't
i el dia que anem junts
a la platja
ja et portaré escala
anirem ben preparats
adé
adé
adé
Deus d'emigrants.
I tornem a estar de nou aquí a un nou episodi de Veus d'Emigrants,
un espai d'entrevista que de forma quinzenal encenem els micròfons d'aquesta emissora,
en Jordi i la Consol, que ens porten a un convidat que ens fa viatjar pel món.
Jordi, Consol, bona tarda, com esteu?
Hola, bona tarda, molt bé. I tu?
Hola, bona tarda.
Benvinguts al programa.
Avui encetem un nou capítol aquí a Ràdio d'Esvern per parlar d'un país meravellós.
Avui marxem a Mèxic, Consol, perquè també ens agrada explorar l'autre lado del charco, que se'n diu.
Naturalment que sí, que ens agrada explorar-lo tot.
Tot, tot.
I això també, clar.
Exactament, exactament. Per on comencem avui parlant de Mèxic?
Doncs mira, avui presentant primer la invitada, que és la Màfer, que ve de Mèxic.
Ella és la Puebla. Puebla és molt gran també.
¿Cuánts habitants hi ha Puebla?
Puebla-Ciudad. Tendrà uns dos millònes de habitantes.
Puebla.
¿Cuál hay?
Pero Puebla-Estado, uns 5,7, por ahí.
Ja vienes de una ciudad.
Hablábamos de México.
México con, que me quedaba sorprendida també, jo he echaba muchos, pero casi 140 millònes.
y la capital, Distrito Federal, 30 millones de habitantes.
Déu-n'hi-do.
O sea, son megacapitales. Déu-n'hi-do, eh?
Primer de tot, Màfer, benvenida al programa.
Muchas gracias.
Un placer tenerte aquí també per poder hablar un poco más de tu país natal.
I nos hace mucha ilusión también tenerte.
Re, comencem amb aquesta roda de preguntes.
La Consol, com ja sabeu, doncs ve amb els deures fets.
I en Jordi també, amb temes de llengua, amb temes de curiositats.
I ara els escoltarem atentament per descobrir una mica més Mèxic i la història de la nostra protagonista.
Doncs, i també de tant en tant posarem un tros de les cançons que ens ha enviat.
Ja la tinc a punt. O sigui, quan vulguis.
Perfecte, també.
Mira.
Vinga.
Doncs, per parlar una mica de tu, quant temps fa que estàs aquí?
¿Cuánto tiempo hace que has llegado?
Llegué hace cinco años y medio. Llegué en septiembre de 2019.
No venías decidida a venir a Barcelona. ¿A dónde querías ir cuando saliste de México?
Bueno, venía, antes de salir de México, mi objetivo era ir a Alemania, más por tema de estudio, de idioma,
porque trabajaba para una empresa alemana en ese momento, antes de emigrar.
Y bueno, era mi objetivo, pero bueno, después recapitulé, un poco redireccioné mi camino y terminé en Barcelona.
Y muy feliz, la verdad.
Muy feliz.
La mejor decisión.
Dices que de momento te quedas aquí, has echado raíces.
Sí, sí, sí.
O sea, tenemos a otra persona enamorada de nuestra ciudad.
Sí, sí, sí.
Máfer.
¿Viniste sola? ¿Viniste acompañada?
Vino sola. Como dije, vine por estudios, vine buscando una experiencia de trabajo internacional.
Entonces, empaqué maletas, dejé a la familia con todo el dolor del corazón.
Inicialmente era por un año y bueno, cinco años después sigo aquí.
Pero has vuelto o han venido tus padres a verte, quiero decir, estáis lejos, pero os vais viendo.
Sí, sí, voy una vez al año. Cuando puedo voy, voy dos. Hay veces que vienen a la mitad del año a visitarme.
Y bueno, ahora con la tecnología, el WhatsApp, se acortan las distancias y todos los días estamos en contacto, claro.
Estáis en contacto. O sea, estáis viendo, además.
Sí.
Sí, sí, cómo ayuda esto también.
Totalmente.
Estábamos hablando de las lenguas, hace un ratito, antes, que nos había sorprendido mucho, Jordi lo dirá, que no hay lengua oficial, que la Constitución no recoge una lengua oficial en México.
Sí, sí, o sea, y sembra ser que a la Constitución no hay nada que consti como oficial, porque, claro, hay tantas lengües indígenas, en concret 68 lengües indígenas.
Y eso es debido a que México es un país que se ha formado a partir de muchas etnias y pueblos originarios, que después se han juntado para constituir el que es el Estado de México, ¿no?
Y bueno, la Constitución parece ser que, aunque oficiosamente, seguramente el español está considerado por la gente como la lengua de México, ¿no?
Pero no por la Constitución.
Sí, sí, muy curioso. Muy curioso, sí.
Pero bueno, de todas estas, bueno, ¿aztecas? ¿Son los mayas?
Sí, bueno, ya quiero.
O sea, a ver, si ahora no hemos estado en México, pero ahora nosotros, cualquier oyente, mira, me estoy planteando ir a México, exactamente, ¿cuál es el viaje estrella mínimo?
O sea, yo ahora quiero ir mínimo para México, que es imprescindible.
Uy, Ciudad de México yo creo que definitivamente es un lugar que hay que visitar por tanto el tamaño, los contrastes que hay, la oferta que hay de cultura.
Puedes encontrar algo, museos súper modernos como museos también de historia.
Está también Tenochtitlán, que es todavía de la civilización de los aztecas, que es algo muy impresionante.
Y bueno, parada obligada que creo que todo el mundo hace es ir hacia la Riviera Maya, ¿no?
Hacia el sur, la península de Yucatán, donde está Cancún, Tulum, es muy chulo el Caribe mexicano y también, pues, el epicentro de la cultura maya, ¿no?
También todo lo que es zona arqueológica maya es muy impresionante.
Pero yo diría también hay que darle una oportunidad al centro y al centro, digamos, este, donde está también la huasteca potosina.
También es algo más de, que sea, algo más selvático, más de naturaleza, algo que no está tan explotado como es Cancún, que es algo que todo el mundo conoce y todo el mundo se iría de primeras ahí.
Y hacer una ruta de pueblos mágicos.
Hay bastantes pueblos que están alrededor de Ciudad de México y por todo México que vale mucho la pena visitar.
Yo a veces me pregunto, así como cuando vienen muchos a España, lo asocian, es verdad, a un tablao flamenco, hay mucha gente que España, pues sí, un tablao flamenco, allá va.
Para nosotros, México, los mariachis.
Los mariachis.
Vamos a ver, estos mariachis, te los vas viendo por allí, ¿cómo va esto?
No, bueno, no.
Porque tablaos aquí hay, pero por todas partes.
Sí.
Y a veces hay por la, te metes según dónde y hay una gitanilla ahí bailando con muchísima gracia.
Quiero decir, allá el mariachi es algo que hay cantidad de sitios donde tú realmente te están ofreciendo o una cena o restaurantes y son mariachis.
Sí, a ver, el mariachi es originario de Jalisco, del estado de Jalisco y ahí es la cuna, ¿no?
Que también es la cuna del tequila, curiosamente.
Entonces, si se quiere escuchar un buen mariachi, pues hay que ir a Jalisco.
Y después, obviamente, están por todo el país, pero creo que en Ciudad de México sí que hay un lugar muy famoso que se llama Garibaldi, donde puedes ir a escuchar mariachi.
Yo que soy de Puebla, pues no hay un lugar así específico para escucharlo, sueles contratarlo, o sea, se anuncian y si lo quieres para una fiesta.
Se suelen usar o contratar para eventos especiales, entonces van y hacen el show, pero no van por ahí por la calle.
No van por ahí cantando, ¿eh?
Bueno, y esto, y Acapulco, eso queda para los guiris, ¿no? Para los guiris.
Sí, bueno, Acapulco es muy bonito, ¿eh?
Debe ser muy bonito.
Acapulco es muy bonito, pero sí es una zona muy turística, al igual que Cancún, ¿eh?
Incluso diría que Cancún es mucho más turístico, más guiri que Acapulco.
También como Los Cabos, ¿no? Los Cabos que está en Baja California, también es más para el turismo de Estados Unidos.
También una zona súper bonita.
En México pertenece al G20, también, y es una economía ahora emergente.
Y Sean, ¿cómo se llama? Sean Baum.
Sean Baum.
Sean Baum, yo leí en el periódico que tiene un nivel de aceptación tocando el 80-84%, que es muchísimo.
No sé si antes había habido nadie semejante con este nivel tan elevado.
Seguro que si rascas mucho a lo mejor salía.
Pero ¿a qué se debe?
O sea, tú que habrás oído, llevas cinco años aquí, evidentemente,
pero sí que te habrás informado, te habrán dicho, ¿a qué se debe esta devoción por ella?
Bueno, a ver, Claudia Sheinbaum viene de un partido de izquierda, que no se había visto un gobierno de izquierda en,
yo creo que en la historia de México, por mucho tiempo fue derechista y después centrista,
y después la gente quería un cambio, ¿no? Y se fue por el gobierno de izquierda.
El presidente anterior a ella, que era Andrés Manuel López Obrador, pues también causó mucha revolución en el país.
Y, bueno, ella es su sucesora, digamos, su pupila.
Es su pupila, fue su pupila, o sea, que él también era de izquierdas, esto está claro.
Totalmente.
Pero no sé si llegó a tener los niveles de aceptación de esta mujer, López Obrador, ¿tú crees?
Diría que sí, ¿no?
Sí.
Y lo que hay que reconocer es la primera mujer presidenta, que eso es genial.
Es un punto.
Es un punto súper bueno.
Aquí andamos detrás y no hay, ¿eh? No hay manera en España, no hay manera.
Pero este López Obrador es el que quiere que los españoles le pidamos perdón, ¿eh?
Ya, ya.
Sí.
Bueno, las historias hay en todas partes.
Escucha, o sea, que bien, de momento bien, y México está bien.
Y otra cosa que yo te quería preguntar, porque he leído sobre la ciudad Juárez, que siempre oyes cada cosa, que probablemente sale más, mucho más de lo que es, porque este tipo de noticias, asesinatos, mujeres tan asesinadas, siempre luego crecen de una manera exponencial.
También he leído que está justo disminuyendo, que antes toda esta zona de Ciudad Juárez estaba entre las diez más peligrosas del mundo, pero que esto ahora está, no es tanto así.
O sea, que está mejorando bastante, o sea, viendo menos asesinatos.
A mí me intriga, no sé si tú, porque me intriga.
Cuando yo digo asesinatos, asesinatos, machismo, ahí, imagínate en países árabes también, otros países sudamericanos, hay también mucho machismo, pero digo, Ciudad Juárez, ¿por qué allí? ¿Qué pasa? Además, narcotráfico, ¿qué relación hay?
Bueno, claro, es una ciudad fronteriza con Estados Unidos, y yo creo que a inicios de los noventas salió este programa que se llama de maquilas, es decir, con el Tratado de Libre Comercio se instalaron muchas fábricas en la frontera, donde maquilaban, fabricaban cosas para enviarlas a Estados Unidos, y eran precisamente trabajadoras de la maquila que empezaron a desaparecer.
Bueno, yo era muy, muy pequeña, así que no tengo el dato muy, muy fino, pero es verdad que fue un caso muy sonado, que había muchas mujeres desaparecidas, tampoco se salían las noticias mucho la razón, lo cual es una pena, pero yo creo que sí tiene que ver algo con narcotráfico, ¿no? Todo lo que es frontera, desafortunadamente.
Pero el narcotráfico, allá y en todas partes, un narcotráfico es algo muy potente, muy peligroso, y los políticos, ¿cómo le hacen frente a todo esto? Con muchas dificultades, digo yo, porque además ha habido algunos asesinatos antes de ella.
Sí, bueno, esto es a modo de opinión personal, yo creo que hay políticos, hubo gobiernos que pactaron, gobiernos que los enfrentaron y no les gustó, y gobiernos que lo toleraron, y para mí, otra vez a modo de opinión personal, este gobierno está tolerando y se está saliendo de control.
O sea, que está tolerando. Bueno, pero está tolerando, a lo mejor a cambio también, que ya está mal, ¿hay esa disminución de asesinatos o...?
Yo creo que hay, o sea, a lo mejor enfocados a esto que sucedía en la frontera, en la maquila, a lo mejor se ve una disminución, pero yo creo que el índice de violencia y de asesinatos está en el peor momento de la historia.
Ahora también, usted que leía yo...
A lo mejor no crimen, bueno, hay mucho feminicidio, es verdad, también, y no solo en Ciudad Juárez, yo creo que en todo México, pero el nivel de violencia que se está viviendo ahora mismo, yo creo que es brutal.
También debo decir que, estando ahora fuera de mi país, empiezo a ver todas estas noticias que a lo mejor estando dentro, o en México, o sea, se publicaban y era sabido, pero a lo mejor no te llegaba todo. Y es muy distinto como lo ves estando fuera, ¿no?
Pero a ver, Puebla, Distrito Federal, México, Distrito Federal, la capital, tú vas por allí con toda la tranquilidad del mundo, o sea, no vas pensando y mirando para atrás.
Sí, no, a ver, yo viví 34 años de mi vida en Puebla y nunca me sentí insegura, nunca dejé de hacer nada.
Exacto.
Nunca viví algo que dijera, no sé, a un vecino, a un primo, a un familiar le pasó algo, nunca.
O sea, esto está restringido a unas áreas determinadas y en un contexto muy determinado.
¿A qué te dedicas exactamente, si quieres contarnos?
Sí, bueno, me dedico a, bueno, trabajo en la industria de la automoción, en área de compras y gestión de proyectos.
¿Y estás contenta en tu trabajo?
Muy contenta.
Sí, sí.
Nos alegramos mucho. Aquí tenemos otra vez al experto que está aquí mirando qué más cosas decirnos de la lengua.
A curiosidades.
Sí, o sea, hablábamos antes de las lenguas que hay, indígenas que hay, y precisamente Puebla es el segundo lugar, después de Huasaca, donde hay más lenguas indígenas, por lo visto.
Sobre todo predomina el náhuatl, ¿no?
Sí, náhuatl.
Náhuatl es la que más, es la más numerosa dentro de México. Y una curiosidad, lo que decíamos del español, que decíamos que no era oficial, pero resulta que precisamente México es el país donde hay mayor número de habitantes que hablan español del mundo.
Sí, sí.
Sí, sí. O sea, no hay ningún otro país, bueno, ni a España ni a hablar, ¿no? Pero quiero decir, no hay ningún otro país en Latinoamérica donde haya el número de personas.
Bueno, por población.
Bueno, 136 millones son muchos.
Sí, no hay tres pocos, no hay tres pocos.
Que además aquí, no sé por qué tenemos el vicio de escribir México con una J, cuando se ha de escribir con una X, se ha de escribir México, ¿no?
Sí. Pero mira, ahora que mencionaste Oaxaca, Oaxaca es otro ejemplo, ¿no? Que se escribe Oaxaca, ¿no? Con una X y se pronuncia Oaxaca.
Oaxaca. O sea, que la X, X, J.
Sí.
Tomemos nota.
Pero aquí nos...
O J, X, J, X.
Sí, somos tan ignorantes que nos creemos que la J son igual en todas partes.
Claro. Va a ser tradiciones.
Uy.
Vamos a hablar de una de ellas. Fin de año. ¿Cómo lo celebráis?
En México.
Igual que en España, comiendo 12 uvas con las últimas 12 campanadas, igual.
Tiene gracia, ¿eh?
Muchas gracias, sí.
¿Alguna otra tradición que eches de menos celebrar que aquí? Nada, no existe ni... Pero que tú que digas, ostras, esto me gustaría a mí, la he hecho de menos.
Pues mira que el Día de Muertos, que causa mucha controversia, no es algo que...
Que es como aquí, el 1 de noviembre.
El 1 y 2 de noviembre, pero bueno, seguramente han escuchado hablar de la tradición de Día de Muertos en México, donde se suele decir que celebramos la muerte y no es que celebremos la muerte o que nos haga felices,
Es simplemente honrar a tus antepasados o a tus familiares que murieron y que les rindes, en cierto modo, un tributo, les pones una ofrenda y hay la creencia de que cada 1 o 2 de noviembre vienen otra vez a la tierra a visitarte y que les recuerdas, ¿no?
Les hace saber que no les olvidas. Entonces solemos poner una foto, una veladora o su comida que le gustaba a modo de un tributo, ¿no?
Es una tradición un poco extraña, ¿no? Pero creo que es súper bonita, súper colorida.
Pero allí, por ejemplo, no ha llegado como aquí ya la típica calabaza, las fiestas estas que se... También.
Claro, o sea, México está muy influenciado por Estados Unidos. Muy, muy, muy. O sea, adoptamos, yo creo que palabras, las transformamos y las tradiciones, evidentemente, también se adoptan muy rápido, ¿no?
O sea, Halloween, yo creo que también se empieza ahí a mezclar, ¿no? Porque muchos piensan, ah, bueno, la tradición de Día de Muertos es lo mismo que el Halloween, pero no tiene nada que ver.
Bueno, aquí también. O sea, aquí antes era la castañada, pero ahora el Halloween ya...
Ah, sí, sí, Halloween. Bueno, y que no lo quite porque los niños están encantados. Bueno, es que les encantan niños ya mayores y todo.
La gastronomía, ¿notaste mucha diferencia al entrar aquí, al venir a España, con la gastronomía de tu país? O sea, dijiste, ostras, yo ahora me comería, no sé, algo típico de allí y no lo encuentro por ningún lado. ¿Qué hago?
Bueno, la comida es algo de lo que más extraño de mi país, debo decir, porque tenemos, ya no sé si llamarlo diversidad, porque cada vez que lo miro, termino con la conclusión de que comemos lo mismo, ¿no?
Una tortilla frita con salsa, queso y en diferentes presentaciones, pero te terminas comiendo lo mismo, pero no sé, ese sabor, no sé, es algo muy peculiar que quien ha estado en México o quien quiera ir a México ya lo probará y dará su propia opinión.
Un sabor fuerte, además, ¿eh? Porque en México, y picante.
Sí, pero aquí la verdad es que no he tenido problemas, hay muchos restaurantes mexicanos bastante buenos, entonces, debo decir, cada semana, al menos una vez por semana.
Es verdad, hay varios mexicanos.
Me doy el gusto y...
¿Y tú te cocinas comida mexicana?
No, es una pena, pero...
¿Podrías hacerlo, eh?
Podría.
¿Por qué?
No se me da muy bien la cocina, pero...
A lo mejor es que no te gusta muchísimo cocinar, porque...
Ya, ya, ya, es más bien esto.
Seguro que lo harías, porque sitios donde poder comprar especias de allí, de todo, seguro.
Sí, sí, sí, aquí se encuentra todo de eso, no se sufre, la cosa es cocinarlo, ¿no?
Pero fuera de lo que es, lo que les llamamos antojitos mexicanos, que es este street food, los tacos, o este tipo de comida...
Los tacos.
En el día a día comemos igual que aquí, ¿no?
O sea, una proteína, un arroz, la sopa de pasta...
Bueno, quizá, pero quizá la diferencia es el aderezo, ¿eh?
Porque aquí es muy ligero, aquí es el aceite y échale un poquito de acoperejil, pero quiero decir que allí, ya te digo, se adereza...
Sí, sí, se condimenta bastante...
Claro, porque todos los que hemos estado aquí, yo en México no he estado, pero en restaurantes mexicanos sí, te das cuenta que la alimentación, que la comida se puede parecer a algunas cosas,
pero cuando la pruebas dices, ¡ay! Esto pica, ¿eh?
Sí, sí, sí.
Esto pica.
Una pregunta.
A ver, ¿qué te gusta menos de aquí? ¿Qué dices? ¡Ay, esto de aquí, de Cataluña, esto de Barcelona, este comportamiento, esto así me choca!
¿Hay algo que te haya chocado? Sin decir qué horror, pero que digas, no sé, no acabo de entrar yo. ¿Algún defecto? Cuéntanos algún defecto.
Uy, pues es una pregunta complicada, porque la verdad no he tenido muchos problemas, o bueno, disgustos, ¿no? Estando en Barcelona, pero me voy a asomar un poco a las protestas que hay de turismo.
Que lo hablamos anteriormente, ¿no? Vienes, a lo mejor, yo al inicio entre casi como un turista, ¿no? Pero ya que vives aquí y que te integras en la sociedad y que tienes tu rutina y demás,
sí, el hecho de tener tanto turismo que te limite, por ejemplo, a tener una renta asequible, ¿no? Que tengas que moverte a un lugar por trabajo o disfrutar de la ciudad,
porque la ciudad es preciosa, ¿no?
En un mal servicio. Bueno, las cosas que yo creo que afectan a todos los barceloneses.
Esto es lo que comentamos siempre cuando nosotros viajamos por España, sobre todo, por algún sitio,
siempre paramos a alguien y decimos, oiga, díganos un sitio donde comen ustedes, los de aquí.
Y te lo dicen, ¿eh? ¿Ves aquel sitio allá? ¿Alguno te ha dicho, ves esa calle donde hay más gente?
O sea, pero, ¿dónde coméis los de aquí? Porque sí que hay diferencia. Es igual que la diferencia que notamos
entre playa, zona costera, costera, y más adentro, más hacia la montaña, que a veces también hay diferencia.
Pero la masificación, la masificación.
Sí, la masificación.
Al barco, lo mejor es que vayas un día de lluvia con un paraguas y entonces podrás pasearte más tranquilamente.
Claro. Es que, por ejemplo, ¿no? Que no puedo, llevo cinco años aquí y no pueda ir, por ejemplo, ¿no?
Sí, sí, sí, sí, esto es verdad. Escúchame, ¿piensas seguir mucho tiempo más en Barcelona?
Sí.
Sí, ¿eh?
Sí.
Pues nada, bienvenida.
Gracias. No, me encanta. Lo comentábamos hace un rato, ¿no? O sea, creo que la calidad de vida es lo que más valoro de estar aquí, ¿no?
Una que tienes tanto vida de ciudad, que yo soy un poco más urbana, ¿no? Vengo de ciudad y es lo que me esperaba.
Una ciudad. También tienes la playa, entonces tienes esa dualidad, ¿no? La oferta cultural súper buena.
La oferta gastronómica, o sea, a mí no me hace falta tampoco la comida de México porque la tengo aquí de México y de, yo creo que todos los países del mundo.
y la calidad de vida en cuanto a seguridad también la valoro mucho.
Sí.
Bueno.
La seguridad, no, no, pero sí.
¿Qué?
Sí.
Bueno.
Pero va a haber en todas partes.
Sí, en contraste.
Y según donde te metas y según tal.
No, pero escucha, escucha. Hay una ciudad que es todavía mucho mejor que Barcelona y que es San Jusdésbert.
Ah, bueno, sí.
San Jusdésbert.
Home, claro.
Que hoy estoy conociendo, ¿eh?
Bueno, estamos haciendo el programa, evidentemente.
Ya tenemos dos votos.
Sí, sí.
Estem d'acord.
Bueno, ahora igual el Daniel puede hacer alguna pregunta.
Pues mira, quedan cuatro minutitos para acabar el programa.
La verdad es que está siendo un programa súper inmersivo.
A mí me encanta la sección de Jordi Kunzol porque de alguna forma nos da la oportunidad
de poder conocer más realidades de gente que ha venido a su país, ¿no?
De su país al nuestro.
Y esto pues es de agradecer que os sabráis y que nos expliquéis vuestras historias de una forma tan bonita.
Deja que te pregunte por la música.
Estamos escuchando a Luis Miguel y hace un ratito que lo escuchamos.
Y me gustaría saber qué es lo que más te gusta de la música de tu país.
Uf, todo.
Yo creo que, aunque, por ejemplo, el mariachi no es algo que...
O sea, una música tan amigable para escuchar el día a día, cuando la escucho es alguna música que te eriza la piel, ¿no?
O sea, como los sonidos, los instrumentos.
Siento que es como algo muy, no sé, muy profundo.
Me encanta.
Pero bueno, también soy un poco loca de la música y cualquier tipo de música la disfruto muchísimo.
Pero sí, no sé, siento que te transporta, siento que es alegre.
No sé, transmite mucho.
Pues sí, pues sí, pues sí.
Yo creo que la definiría así también en la música mexicana, porque realmente, mira, abans comentabas, ¿no?,
aquests mariachis que son tan enérgics y que donen tanta alegría, que es...
Qué alegría, sí, es verdad.
Bueno, yo la alegría tengo que decir, porque te he estado mirando todo el rato, hablando, ¿no?
Y una sonrisa, es que me daba cuenta de que yo tenía una sonrisa de aquí a aquí, porque tienes una forma de expresarte.
Reflejas realmente contentamiento, como si te sintieras feliz, bien.
Yo entiendo que te sientes bien, porque realmente me ha ocurrido esto que no siempre, pero estoy con una sonrisa que no me la quito de encima mientras te estoy mirando.
Así que gracias, gracias por haber venido.
Gracias por la invitación.
Doncs deixem aquí el programa.
Gràcies, família, també per l'espai d'avui, Jordi, Consol, i a la nostra convidada.
A tu, gracias a tu.
Muchas gracias por venir.
Molt bé.
Una besada.
Gràcies.
Vinga.
I fins aquí, el Refugi d'Avui.
Moltíssimes gràcies a tota la gent que ha fet possible el programa d'avui dimarts 17 de juny del 2025.
Hem començat repassant l'actualitat de l'espai d'actualitat 360, on hem parlat de les notícies destacades a nivell global i municipal.
Tot seguit, també hem escoltat bona música a la càpsula.
Avui ens ha acompanyat Rick Asley amb el seu Never Gonna Keep You Up.
També a l'espai de vins hem parlat dels Orange Wine amb en Jordi Clavero.
I a la segona hora hem aprofundit sobre les dificultats que té preparar menjar per endur-te la platja amb en Apobeda, l'espai de Foodies.
I hem acabat parlant també a veus d'emigrants sobre el Mèxic, aquest meravellós país, aquest espai d'entrevista amb en Jordi i la Consol,
on obrim els micrófons d'aquesta emisora a gent que ens vol explicar els seus viatges cap aquí, cap a casa nostra, cap a Barcelona.
I realment és molt interessant i som molt afortunats d'escoltar aquestes veus amb tanta experiència.
Nosaltres, com sempre, tornem demà aquí, a Ràdio Desbem. Que sigueu molt feliços!
Fins demà!
Fins demà!