Aquí i ara comença El Refugi, amb Daniel Martínez.
Molt bona tarda, refugeros i refugeres.
Benvinguts i benvingudes, una tarda més al Refugi,
al Magassin de Tardes de Ràdio d'Esverns.
Soc Daniel Martínez i des d'ara fins les 7 de la tarda
estarem amb vosaltres aquí al 98.1 FM.
Avui dimecres 23 de juliol ens espera un programa ple d'actualitat,
de bona música i també de ciència.
Parlarem de preguntant-se entén la ciència amb en Jan Bigata.
Tot seguit, a la segona hora, entrevista del dia amb Gemma Binèfar.
Parlarem amb la cap de la unitat de cribatge del càncer del LICO
i també acabarem el programa d'avui parlant de la xarxa educativa,
a la xarxa Les Ones, amb en Jaume Funes, psicòleg i educador.
Seguim gaudint dels episodis que ens queden d'aquest refugi d'estiu.
Recordeu que acabem temporada la setmana vinent, divendres dia 1 d'agost.
Serà l'últim programa del refugi.
També tenim ganes de gaudir d'aquestes vacances.
I al setembre tornarem amb la tercera temporada del refugi.
Tinc moltes ganes d'estar aquí també amb vosaltres, a casa nostra, a ràdio d'Esverna, 98.fm.
Però us mentiria si us dic que no tinc ni una miqueta de ganes d'anar-me'n de vacances.
Tot sigui per descansar una mica, per desconnectar i també per venir amb les piles carregades al setembre.
Vinga, va, em deixo d'enrotllar i comencem, com sempre, el refugi.
I benvinguts.
Actualitat 360. Les notícies a prop teu.
Es frena el creixement del turisme a Catalunya amb estades més curtes als hotels.
Catalunya és una de les grans destinacions del turisme mundial, però a poc a poc es veu com el boom dels últims anys es va desaccelerant.
Tot i que les portes de l'estiu de l'arribada també turística continuen xifres rècord, el creixement és més tímid i les estades als hotels es fan més curtes.
A Catalunya el juny hi van fer nit, prop de dos milions i mig de turistes, un 6% més que el mateix mes de l'any passat,
quan el creixement respecte al 2023 es situava en el 12%.
Un milió i mig de visitants que han arribat són visites internacionals.
Cada frenada que estem vivint, en aquest cas, aquesta actualment, aquesta frenada,
arriba després d'anys de forta expansió amb la recuperació econòmica després de la pandèmia i un retorn de l'interès per viatjar.
En aquest creixement més normalitzat, però, hi intervenen altres factors,
tal com apunta David César Hyman, economista de CaixaBank Research.
En aquest cas, parla de la desacceleració, que no vol dir contenció,
vol dir que la taxa de creixement es farà més petita a mesura que s'acaba el vent de cua de la pandèmia.
En aquest cas, d'on venen els turistes que visiten Catalunya?
Doncs les dades fetes públiques aquest dimecres per a l'Institut Nacional d'Estadística
desgranen d'on venen els visitants de l'Estat que s'han quedat als hotels
i tenint en compte que bàsicament la meitat són turistes catalans.
A banda del turisme autòcton, els que més fan nit a Barcelona són els de Madrid i els d'Andalusia.
A Girona, pel que fa també a la nostra estimada ciutat,
Girona s'hi queden principalment de Madrid i Galícia,
i a Lleida tenen visites d'andalusos i madrilenys,
i els que acaben escollint visitar en Tarragona són bona part d'Arragó i també del País Basc.
I seguim amb més notícies.
Una nena recull una pedra a la Costa Brava i un any després hi apareix una granada a l'interior.
La nena se la va endur a casa seva amb el temps,
s'ha anat escardant i la família ha descobert que s'hi amagava l'artefacte.
Una nena va recollir una pedra a la Costa Brava i se la va endur a casa seva, a Sant Cugat del Vallès.
Segons han explicat els Mossos d'Esquadra,
la pedra es va estar a l'habitatge durant 12 mesos sense que ningú sospités que amagava.
Ha estat ara en desgastar-se quan la família ha descobert
que a l'interior s'hi ocultava un artefacte explosiu.
Després de trucar al 112, els Mossos han informat que els TEDx han retirat l'explosiu amb seguretat.
La policia, però, encara no ha pogut concretar de quina platja provenia exactament.
I avui dimecres es posarà fi a la trencadissa entre la Generalitat
i els premis de la Fundació Princesa de Girona.
Salvador Illa serà el primer president de la Generalitat
que assistirà a la gala des del referèndum de l'1 d'octubre del 2017.
El retrobrament, però, no serà total.
Aquests premis fa set anys que no s'entreguen a Girona
i des de llavors viuen una etapa nòmada sense seu fixa.
Però les relacions entre la Fundació, la ciutat i les diferents institucions
no sempre van ser tenses.
La llavors Fundació Princesa de Girona es constituïa l'any 2009,
impulsada per empresaris gironins per donar suport al talent jove
sota el patronat del Princesa Felip.
L'acte fundacional celebrat a l'Auditori de Girona
acabaria amb el peu esquerre, amb els Princesa Felip i Letícia,
el president Montilla, el president de la Fundació
i l'alcaldessa de Girona tancats a l'ascensor.
Malgrat l'anècdota i tot i les protestes antimonàrquiques
que va haver-hi en l'acte,
la relació entre la ciutat de Girona, la Fundació i el llavors Princesa Felip
seria plàcida en els seus inicis.
Des del 2010, els premis Princesa de Girona
es van entregar a l'Auditori de la ciutat.
Però l'accés de Felip VI al tron
i també l'inici del procés van anar tensant la relació
i el 2014, el llavors alcalde de Girona, Carles Puigdemont,
anunciava l'aprovació d'una moció
perquè no es proclamés la Princesa Leonor, Princesa de Girona.
El consistori gironí afirmava que el títol ja no representava la ciutat.
I vinga, va, canviem radicalment d'assumpte
perquè anem a parlar de les notícies a nivell municipal.
Sant Just té ball és el lema crític
que encapçala el dia blau de Festa Major a Sant Just.
El dia blau de la Festa Major a Sant Just d'Esvern
es celebrarà el dijous 31 de juliol
i inclourà una jornada plena d'activitats familiars,
lúdiques i reivindicatives.
En una entrevista, Pep Vila, membre de la Comissió de Blaus,
ha detallat la programació.
La birra és que en aquest cas l'organitza el cau,
una activitat que fins fa poc com que estava el cau
jo també l'organitzava i tothom sortia molt content
i que té la seva dificultat organitzativa també.
És un concurs d'escalada
però que s'escalen caixes de cerveses,
caixes banals, les botelles de cervesa,
buides, evidentment, sense les botelles
i s'apilen i llavors qui arriba més amunt...
Com cada any, el dia blau té una temàtica
basada en allò que Sant Just no té.
Enguany, el lema és Sant Just té ball,
una ironia que serveix per posar en relleu
la problemàtica urbanística
de la zona de la bona aigua.
Podeu recuperar aquesta i altres entrevistes
al www.radiodesvern.com
Prop de 40.000 persones han participat en les activitats
impulsades pel Consell Esportiu del Bas Llobregat
durant el curs 24-25.
La xifra inclou tant els jocs esportius escolars
amb 12.032 participants entre esportistes,
entrenadors, delegats, tutors de joc i de grada
com prop de 24.000 infants i joves
que han gaudit del programa d'activitats
de promoció al llarg del curs.
Els esports col·lectius han aplegat 6.716 persones,
en aquest cas repartits en 539 equips de disciplines
com el bàsquet, el futbol sala, el voleibol, l'hoquei,
mentre els esports individuals han registrat 3.657 participants.
I ara sí, és el moment de parlar de l'efemèrida del dia.
Avui la que hem triat és el Dia Mundial de les Balenes.
Avui, 23 de juliol, es celebra aquesta efemèrida
que tenim subratllada al nostre calendari.
7 minuts per arribar a dos quarts de 6 de la tarda.
Ara marxem a la cançó del dia.
La càpsula. Música sense límits.
Doncs avui us portem una cançó
que jo especialment avui he escoltat bastant
al llarg de tot el dia.
No sé, m'ha donat per aquesta cançó.
No sé si us passa alguna vegada
que us dona per alguna cançó en concret,
sense cap motiu aparent,
i llavors l'estàs escoltant tot el dia.
Doncs a mi m'ha passat,
i com que és una cançó que té moltes versions,
doncs he escoltat que si una versió,
que si l'altra, que si l'altra...
Bé, deixem-nos d'històries i parlem de la cançó.
Us estic parlant de Rei del Glam d'Alaska i Dinarama,
que en aquest cas té versions com la de Loquillo,
la de la pròpia Alaska,
que la té també en versió single,
i evidentment la de les Nancis Rubies.
Avui sentim la d'Alaska i Dinarama,
aquest Rei del Glam.


El rey del Glam nunca podràs cambiar ajeno
a las modas que vienen y van,
porque tú, tú, eres el rey del Glam.
Eres el rey del Glam,
nunca podràs cambiar ajeno
a las modas que vienen y van,
porque tú, tú, eres el rey del Glam.
Con un tajón de aguja,
los ojos pintados,
dos kilos de rímel,
muy negros los labios,
te has quedado en el 73,
con Bobo y T-Rex.
Hombre, las gigantescas glitter en el pelo,
esmalte de uñas, negro,
leopardo y cuero,
te has quedado en el 73,
con Bobo y T-Rex.
Eres el rey del Glam.
Eres el rey del Glam.
Nunca podràs cambiar ajeno a las modas que vienen y van,
porque tú, tú, eres el rey del Glam.
Eres el rey del Glam.
Nunca podràs cambiar ajeno a las modas que vienen y van,
porque tú, tú, eres el rey del Glam.
El Glam.
Otra cosa.
Cuasi el rey del Glam.
Mencken su colonizar.
Cuidad de Tunas.
Junja.
Direrenlo.
Dueña.
Cuatro.
Tutstante.
Sura.
Cuarta.
Cuarta.
Cubo.
Cuatro.
Cuarta.
Cuarta.
Cuarta.
Cuarta.
Cuarta.
Cuarta.
Cuarta.
Cuarta.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Comencant!
Fins demà!
Sí. Ui, però mala experiència, no?
No, no mala experiència.
Ho ha dit així com un sí.
Sí, mon pare sí que és consumidor de kombucha feta i la fa també a casa i tal.
Ah, la fa?
Sí, però a mi sempre m'ha donat una mica de respecte.
I les vegades és una mica aquest tipus de gust que t'has acostumat una mica.
I, bueno, no li dono tanta l'oportunitat que es mereix, potser, podem dir això.
L'oportunitat que es mereix.
Doncs...
No, sí, al final la kombucha hem estat parlant en alguns programes sobre el que aporta...
O sigui, no s'ha demostrat 100% l'efecte de la kombucha en el cos,
però sí que és veritat que versus un refresc o versus una cervesa, no?
Sí que té bastants beneficis a nivells nutricionals.
O sigui, és una fermentació de te verd amb una colònia de bactèries,
que ahir vam estar també parlant.
I tot el que aporta aquesta kombucha, per això m'agrada bastant,
està ficat de manera natural.
És a dir, no hi ha saboritzants, no hi ha sucre afegit, no hi ha res.
Llavors, és com l'alternativa saludable, no?
El que dèiem, de buscar una mica l'alternativa
aquests sabors que el teu cos demana,
encara que siguin superparatables, no?
De dir, escolta, en comptes de vendre un refresc o una Coca-Cola
que té quilos de sucre i no m'aportarà res,
anem cap a una versió una mica més.
Potser igualment comercial, industrial,
però molt més saludable que no fos un refresc
d'aquests que es venen avui en dia.
Vitae Kombucha Slow Drink
és una de les marques així potents de Kombucha
que també marca la diferència a Foodies,
perquè és la que teniu vosaltres.
Ja ens ho vas explicar també en el programa de Foodies
d'aquesta temporada on vam parlar de la Kombucha.
Posteriorment jo vaig venir a Foodies per provar-la,
perquè, clar, vam dir, home, hem parlat de la Kombucha.
Se tiene que provar esto.
Doncs això s'ha de provar.
I vaig anar a Foodies a provar.
Vaig provar aquesta que ens has portat de gingebre,
perquè soc molt fan del gingebre.
Sí.
Però, si et sembla, arrenquem, farem una petita cata,
això és una prèvia de la secció.
Farem una petita capa, també capa, però una...
Una cata.
D'acord, una cata.
I comencem amb una que és d'Apple & Simon.
Les dava a rejar primer, no?
No.
No s'ha de ser sexejar.
No.
Aquest és un dels temes de la Kombucha.
La Kombucha porta gas.
És un gas que surt a través de la fermentació.
Aleshores, si li fotem canya,
quan l'obrim pot ser un desparrame total.
El que hi ha només a la Kombucha
és una mica de part que et queda de colònia,
residual de colònia, de bactèries
i una mica de la fruita que ha estat aquí.
És un poço com de fruita.
Que només en servir-ho ja es va barrejant.
O sigui, no hem de fer un shake de la Kombucha
perquè llavors podem tenir aquí un sifon.
L'Anna m'ha dit que ja se n'ha pres una abans de venir.
No sé si vols una mica més.
Jo me n'he pres una.
No, no, no, no.
Això us ho deixo a vosaltres.
Jo me n'he pres una.
Poma i canyella, eh?
Sí.
100% Kombucha.
Us he portat aquestes dues bàsicament perquè la meva elecció
ha estat per una que té bases dolces de fruita,
però igualment es nota aquesta amargura de la fermentació,
i sobretot del té verd.
I l'altra que us he portat és la de llimona i gingebre
perquè ens anéssim cap a l'altre extrem.
Vam parlar en l'altre capítol de col·laboració que vam fer,
vam parlar sobre com identificava el cos aquests sabors,
tant el fermentat com l'àcid, com la marc.
Doncs aquesta kombucha de llimona i gingebre jo crec que ho té tot.
O sigui, és un combo de dir bella tela,
perquè la té la llimona que és àcida,
el gingebre que és com aquest àcid picant amarg,
i després té la fermentació del té verd.
O sigui que aquí és una bona combo de dir potent els sabors.
Sí, jo crec que com diria el Miguel Montoro,
cures costipats, no?
Jo crec que tots els aliments que de cultura popular curen,
que és el gingebre, la llimona i tal,
jo crec que estan tots aquí.
Exacte, totalment, totalment, sí, sí.
Molt bona, eh?, aquesta de poma i canyellà.
Sí, sí, està molt bona.
I em sembla molt curiós això que deies,
que com veiem, quan tenim una fermentació,
veiem fermentacions a tot arreu,
veiem el pal, veiem, per exemple, el iogurt,
normalment acostumen a ser bactèries
que bàsicament s'alimenten de, per exemple, sucres,
i fan una acidificació del medi.
Exacte.
Doncs ens semblava molt interessant com les pròpies bactèries
poden fer l'acidificar el medi,
arriba a un punt que fan el medi tan tan àcid
que les altres colònies de bactèries
que podrien ser perjudicials
no poden existir.
Per tant, són les pròpies bactèries
les que et fan segur contra altres bactèries.
Te l'esterilitzen.
Que curiós, tal qual.
Que curiós.
Sí.
Anem a parlar de la llimona,
que no us comentaves, Anna?
No, o sigui,
alhora volia parlar del tema de la fermentació
perquè sí que és veritat que aquestes combutxes
els se'ls hi posa sucre
perquè la colònia de bactèries existeixi,
però elles mateixes la consumeixen.
Llavors, sí que és una beguda
que en l'elaboració porta sucre,
però després, clar,
la bactèria el va consumint.
Fins a això,
que crea un medi que queda estèril.
Perquè aquesta kombucha
és com si fos,
bueno, pues això,
una beguda estèril
que no té bactèries perjudicials,
ni inclús bactèries.
Bueno,
ja hem servit la segona kombucha.
He volgut fer una mica d'ASMR
perquè la gent escoltés
perquè la gent escoltés de fons
com la preparàvem.
I, bueno,
xin, xin, xin.
Salut de l'Anna Pogueda.
Això ho hauríem d'haver gravat,
això ho hauríem d'haver penjat.
Aquesta ja, aviam,
anem a fer...
Aquesta és molt més potent que l'anterior.
Aquesta m'agrada més,
aquesta té més panxa.
Té una olor,
té una olor brutal.
Té més panxa.
Té més panxa?
Sí, sí, sí, exacte.
Aquesta és feta amb suc de llimona,
per això és una mica més opaca que l'anterior.
És amb suc de llimona,
porta el gingebre,
que també està fermentat a dins,
i, clar, el té verd,
que també s'utilitza en l'elaboració,
fa que sigui també
aquest punt d'antioxidant,
no?, dels te verds.
Així, per mi,
aquesta és la que més venen, també,
però és la que més agrada,
la que més sol agradar.
Molt bona.
Molt bona,
perquè et recorda una llimonada,
perquè al final no deixa de dur llimona,
que per la gent
que potser no estigui tan acostumada
a aquest tipus de begudes,
doncs se li pot fer més...
més còmode, no?,
el millor aquesta,
més agradable.
Sí, més habitual.
Perquè és molt refrescant,
a la gent que li agrada el gingebre,
doncs també segur que li encantarà.
Aquest tipus de begudes,
a mi,
a part d'obrir-me una mica l'estómac,
no?,
que és com un aperitiu, no?,
abans de dinar o el que sigui,
també, a part de refrescar-me molt,
també m'obren les papiles gustatives, no?,
perquè salivo molt.
Sí, això pot ser pels àcids, no?, potser.
Ai, aquí ja em pilles, eh?
No, no, no ho sé pas.
Jo crec que és tot el tema de l'àcid que hi ha...
Em dóna la sensació que està neteja, saps?,
de que et neteja la boca.
O sigui, al final,
quan hi ha una beguda que és àcid
o algun component que és àcid,
el que et fa és que el teu cos
activa com la saliva
per protegir, al final,
totes les mucoses que tens, no?,
és un àcid,
que el que fa és que això
que t'activa la saliva
per tot el sistema digestiu
perquè sigui molt més llevadero,
o sigui que es pot dir molt millor.
Que interessant, no ho he escoltat mai.
Sí que havia estudiat tota la...
O sigui, la catàlisi química, no?,
com ja els enzymes a la boca
comencen a digerir,
però m'havia pensat com una protecció
a nivell del pH per l'estómac.
Que interessant.
Sí, sí, sí, sí.
Per això et passa això
i per això moltes begudes d'aperitius
porten aquest punt àcid
o inclús amarg, no?,
els d'aperols i aquestes coses
també porten aquest punt amarg,
que el que fa és el mateix efecte.
Jo, doncs, hauríem de fer...
Com es diu el...
Aquesta vegada que es pren els diumenges,
s'ha semblat el nom.
El vermut?
El vermut.
Fer el vermut de kombucha.
Jo crec que seria un concepte...
Aquest vegada que es pren els diumenges, eh?
Bueno, què tens el diumenge?
El diumenge, a les 12 i mitja,
amb unes olivates...
És veritat, la próxima vegada
ens portes...
El Dani ens porta unes olivates.
Què vol dir el vermut?
És que m'agrada com demanes.
És aquí fa la tertulia, directament.
Sí, sí, sí.
Home, perquè jo vinc aquí
i porto un material
i tu, portes les olivates.
Vale, vale.
Ja m'ho apunto.
Jo m'ho apunto.
Jo m'ho apunto, si voleu, no passa res.
Ja m'ho apunto, jefe.
Ja m'ho apunto.
Molt bé, doncs,
comencem una mica amb la tertulia.
Si et sembla més a guió, no?
Que tenies un guió també preparat
per fer aquest crossover de ciència i cuina,
que ja vam fer el primer capítol.
Continuem en aquest segon.
Després d'aquest petit testet
de kombucha que hem fet,
arrenquem amb cosetes,
perquè també hi ha molta història
en el món de la cuina
i com ha canviat, no?,
tot això,
la forma de cuinar,
d'elaborar els plats,
de la cocció...
I una mica parlarem de tot això.
Exactament.
Ahir vam parlar de com...
O sigui, primer,
quin és el sentit que ens permet tastar,
perquè si no,
no tindria gaire sentit.
Bueno, evidentment,
a partir del menjar
aconseguim els nutrients,
però també tenim un plaer.
O sigui, jo crec que
l'edonisme del menjar
és una cosa que per mi
no me la poden treure.
Aleshores,
volia parlar sobre,
amb el següent tema,
una de les qüestions
que per mi em sembla
més important dintre de la cuina,
potser vosaltres,
que teniu més estudis que jo,
em criticareu,
però és la cocció.
O sigui,
jo crec que per mi
sense la cocció
no existirà la cuina
tal com la coneixem avui.
Bueno,
sí o no, no?
Clar.
O sigui,
hi ha moltes altres coses
que no siguin coccions,
com els macerats,
com les emulsions
aquestes que havíem comentat,
que pròpiament no és cuina,
amb cocció, vull dir.
O sigui, sí que és cuina,
però no amb cocció,
que també aporten,
sobretot a l'estiu,
aporten plats que són molt interessants,
sense que hi hagi cocció.
I que també han format part
molt important
del paper de la conservació
dels productes,
que també això
ha influenciat molt
a com cuinem
i a com mengem,
que això també hem parlat
aquí al programa Foodies,
que al final també
tots aquests mètodes
de conservació
són mil·lenaris,
centenaris,
hi ha molts mètodes
de conservació
que no requereixen
d'un foc
per poder cuinar.
Però sí que és cert
que aquella imatge
de l'home
inventant el foc
i cuinant
les peces
que caçava,
els animals
que caçava
i tal,
doncs
està en l'imaginari
de tots
i al final
també forma part
una mica
de la prehistòria
de la cuina.
Jo crec que és una mica exacta
la combinació.
O sigui,
no podia existir
una cosa sense l'altra,
jo crec.
Sí,
seria important,
de fet,
teniu raó,
jo crec que hauríem
de canviar el tema,
no hauríem de parlar d'això.
No,
és broma.
D'acord.
Aleshores,
anem a...
O sigui,
la visió que anem a ficar
és com d'important
ha sigut la cocció
dels aliments
amb l'evolució
de l'humà.
Ja no només
en com fem els nostres plats,
sinó com som avui en dia.
Aleshores,
una de les coses
més importants
que fa el foc
fa que els aliments
siguin més facis
de digerir.
Per tant,
una de les coses,
quan tu comences
a veure
els diferents tipus
d'homo,
veus el nivell de crani,
sobretot la mandíbula,
veus que antigament
teníem la mandíbula
molt més desenvolupada.
Però necessitàvem
moltíssima força,
o sigui,
ara mateix,
tu vas a una poma
una mica dura
i se't trenca ja una dent.
Vull dir que ara mateix...
Però,
sempre hem anat perdent
aquesta força
de la musculatura
perquè no necessitàvem
tanta força
per mastegar.
I l'altra característica
que teníem
molt important
és que era molt més fàcil
extreure els aliments,
els nutrients,
a partir d'un menjar
que havia estat cuinat.
Per tant,
amb el mateix menjar
podíem extreure
moltíssima energia
i això és molt important
per a un dels òrgans
més importants del cos,
que és el cervell.
Aleshores,
què veiem?
Des que ens considerem homos,
concretament,
des que ens considerem sàpients,
no tenim tants canvis
a nivell dels ossos,
el que veiem més canvis
és a nivell de la composició
del cervell,
sobretot en nombre de neurones.
Ha crescut moltíssim
i això és gràcies
a aquest aport nutricional
tan gran
que vam començar a tenir
a partir d'aquí
comencem a cuinar el menjar.
Perquè,
tenim una dada aquí,
és molt interessant,
el cervell consumeix
el 25%
del gas energètic
del cos
quan suposa
un 2%
del pes.
O sigui,
veiem...
Clar,
perquè és el múscul
que requereix
molta més energia
que els altres,
no?
Exacte.
Aleshores,
hem de recordar
quan anem a estudiar
menjar bé.
És una cosa
que els estudiants
crec que no ho fem
gairebé moltes vegades.
No,
som roli una mica.
Sí, sí.
Però bueno,
tots els estudiants
que estudien aquest programa
és una cosa
que s'emportarà
cap a casa
que serà menjar bé
i sobretot
quan estudieu,
que és com fer un esport
pel cervell,
pràcticament.
Aleshores,
tens les dues coses.
Tens.
Necessitem...
Com tenim la mandíbula
més petita,
això també ajuda
a que tinguem més espai,
més o menys,
la deformació del crani
fa que tinguem més espai
pel cervell.
I evidentment
és una cosa
que com a espècie
ens sentim molt identificats,
no?
Som espècies superintel·ligents,
serà molt pel cervell,
doncs serà per alguna cosa.
I és també interessant
com aquestes dues característiques
que necessitem
menys temps
per mastegar els aliments
i amb el mateix aliment
tenim més energia
que ens canviarem molt
a nivell de cultura,
a nivell de societat,
perquè si no necessitàvem
tant de temps
per menjar aliments,
podríem destinar
molt de temps
a altres activitats.
I això també
és un pas
molt, molt important
per l'evolució de l'humà.
Aleshores,
no sé si això
es dona
a les cleres de cuina,
no sé si...
Però potser
ara tardem més
en cuinar-los, no?
O sigui,
abans estàvem parlant
del temps
que dediquem potser a cuinar
i que,
ara ja no tant,
també és una reivindicació,
però les nostres àvies,
per exemple,
es passaven hores
i hores a la cuina
per elaborar menjar
per tota la família
i allà sí que
s'hi perdia molt de temps.
O sigui,
sí que és veritat
que...
Aquí ara faré
una mica de distinció
de sexe,
però és veritat
que l'home,
que és el que
normalment treballava,
tenia més temps
per treballar,
mentre que la dona
que estava a casa
es dedicava molt més
a preparar menjar
i que tothom pogués,
quan arribés a casa,
poder menjar.
Aleshores,
jo crec que sí que és veritat
que ha donat
molt més temps
el tema de no dedicar-li
tant d'estona
a menjar,
però també
se li dedica una mica
a preparar
aquell menjar,
a la cocció d'aquest menjar.
Sí que al principi
era com molt simple,
ficaves al foc una costella
i ja està,
i lo tenies,
a fer això,
però sí que és veritat
que jo crec que amb l'evolució
hem anat com sofisticant
aquest procés,
de dir,
i si li fico una salseta
o si li fico unes herbetes
o si li...
I això jo també
el que ha fet
és complicar
el procés.
I els mecanismes,
no?
I els mecanismes,
al final també
els aparells que tenim
no són els aparells
que tenien les nostres àvies,
els nostres avis
que tenien
doncs una olla
potser així
d'aquestes
de ferro colat
i alguna cosa més
o alguna cassola de fang
i amb allò
ho feien tot,
nosaltres en canvi
teníem que si l'air frayer,
que si no sé què,
que si el lecoé
pel micrones,
el lecoé
pel no sé quantos,
al final tenim
tants estris
que també això
jo crec que ens acaba
saturant una mica
perquè no acabem
traient-li profit a tot
ni molt menys
que això ja també
té una vessant
comercial
i capitalista
que seria
per un altre debat,
però té molt d'això,
vull dir que a vegades
menys és més
a la cuina també
perquè moltes vegades
amb poca cosa
doncs
ho acabes fent,
jo ho estic notant ara
perquè m'estic
independitzant
i a casa meva
a la meva cuina
m'ha passat una cosa
molt bonica
que és que la meva àvia
era una dona
que comprava moltes coses
però que no
les acabava d'estrenar
i la meva àvia
doncs ens va deixar
fa un parell d'anys
i quan vam estar
doncs endreçant la casa
ens vam trobar
tot d'olles,
tot d'estris de cuina
que havia comprat
potser feia 20 anys
i que no els havia arribat
mai a estrenar
i els estic estrenant jo
i estic cuinant jo
amb aquells estris
i hi ha diferència
perquè són molt més pesats
són d'un altre material
sí, sí, sí
concretament diferents
però cuinen molt bé
perquè el foc
el foc es reparteix molt bé
quan estàs allà cuinant
vull dir que és molt diferent
però al final
què vull dir amb això
que a vegades
amb una olla
per bullir
una paella
una cassola
per poder cuinar
una mica més
de plats
més de cullera
o el que sigui
ja ho tindríem
vull dir
si tenim el forn
i això
amb això
ja podem
fer moltes coses
el que passa
que bé
doncs
li hem anat a fer
en gatges a la cuina
i a vegades
ens hem enredat
una mica amb això
sí, totalment
i jo crec que els gatges
és una
com deies
aquesta tendència
cada cop necessita
menys-menys temps
i la modernització
ens ha portat
a un punt gairebé negatiu
a un punt
que deixem de considerar
la qualitat dels aliments
que ens estem ingerint
només necessitem menjar
molt ràpid
i sobretot
per exemple
una cultura
que crec que es veu
estant clarament
als Estats Units
on tenen una cultura
del treball
que t'ocupa
tot el dia
crec que aquí
potser si tenim
una cultura més
de la nostra voreta
per dinar
de fet
una mica més relaxada
però
aquestes noves tendències
occidentals
de menjar
el més ràpid possible
que no sigui un esforç
que pengem el menjar
com un esforç
quan hauria de ser
un plaer
i menjar coses de qualitat
i veiem
una de baixada
de la qualitat
dels aliments
dels superprocessats
i després
de com això
ens acaba afectant
en carcerígens
en risc
de malalties
cardiovasculars
i en nutrició
cada cop tenim
menjars menys pobres
hipercalòrics
i és que no té gaire sentit
totalment
al final
el que dèiem abans
en capítols anteriors
que dèiem això
que la gent
busca el superparat
a les que les den un xute
alguna cosa ràpida
fàcil
i a seguir
com a mi vida
que no li vull dar
més importància
al tema del menjar
i una mica
s'ha de reivindicar
el que deies
menjar
sobretot
estan triomfant
moltes cadenes
a Barcelona
o restaurants
que abogan
per aquest camí
a l'Ons Green
sobretot
quan va sortir
a Barcelona
va ser un boom
per què?
perquè et parlava
de real food
o sigui
menjada de bo
de que ve del camp
al final
darrere
hi ha un tema industrial
segurament
però al final
el que aboga
és una mica
tornar a gaudir
del menjar
i que siguin
coses que tu puguis identificar
o sigui
a vegades
et posen a un plat
una cosa
que dius
no sé si és ketchup
o és alça brava
o barbacoa
o sigui
és una salsa indefinida
el que et posen
o sigui
no sabries identificar
els ingredients
que porta
per què?
perquè s'ha anat perdent
tota la naturalitat
que tenia
aquella pròpia salsa
en si
i això ha passat
amb moltíssimes altres coses
i això és molt trist
és molt trist
i això és molt trist
perquè d'anar a un lloc
casolà
a menjar
doncs això
de restaurant
que té cuina central
i que el menjar
li porten fet
cada dia
al migdia
perquè això
d'aquests restaurants
també n'hi ha molts a Barcelona
que tenen cuines centrals
i que allà només escalfen
el menjar
i poc més
i tu estàs assegut
en una taula
pensant
que et trauran
el menjar
de la cuina
i sí
te'l treuen
de la cuina
però aquest menjar
allà ve d'un altre lloc
o ve d'una bossa
de plàstic
perquè està cuinat
a no sé on
llavors clar
dius
aquí és on
jo crec que hem de reivindicar
i s'està fent
i crec
i crec que podem estar
molt orgullosos
les nostres generacions
estan abugant una mica
a tornar tot això
jo tinc molts amics
que estan tornant
a comprar granel
que estan fent
aquestes passes
per acostar-se
una mica més a això
perquè aquí també
parlaríem del canvi climàtic
parlaríem de moltes coses
que al final jo crec
que ens estem tornant
molt conscients
aquestes generacions
de joves
que a vegades es diu
no és que
tal no
sí
totalment
els joves
els joves van perduts
bé no tots
hi ha gent
que ho té molt clar això
sí
totalment
o sigui jo crec que hem arribat
a un punt
on estàvem supersaturats
d'aliments industrials
begudes industrials
inclús
i quan anàvem a restauració
tot era potser
fregits industrials
i aquestes coses
jo crec que la nostra generació
està tirant un pas enrere
s'està preocupant molt més
per el seu cos
escolta'm
què li estic donant al meu cos
i com l'alimentació
afecta després al meu cos
ja s'ha reduït moltíssim
el consum d'alcohol
totes les empreses d'alcohol
estan baixant facturació
i això també es nota
en la nostra generació
que no els estem fent
com aquest canvi
de
demà any
de dir no no
escolta'm
aquest és el meu cos
jo vull saber
què li estic ficant al meu cos
com a gasolina
o sigui
com a substituents que té
perquè cada una de les coses
que mengem
té el seu efecte
o sigui
quantes malalties cròniques
s'han detectat
a través d'una mala alimentació
o una correcta
una incorrecta alimentació
no
hi ha moltíssimes intoleràncies
al·lèrgies
malalties que són cròniques
sí que vull fer un matís
que hem de tenir en compte
que quan posem
sobretot el punt
de la culpabilització
del menjar que comprem
i de la qualitat que mengem
no tenim en compte
moltes vegades
el factor socioeconòmic
i veiem que
quan tens talls
superconcrets
quan veiem
incidències i malalties
i sobretot les malalties
que tenen a veure
amb els hàbits
moltes estan molt relacionades
amb la qualitat socioeconòmica
que té la població
sí
aleshores
dintre de les tres possibilitats
anem
sobretot
anem a intentar fer-ho
més accessible
i dintre de la capacitat
de cadascú
doncs el que hem dit
reivindiquem
sobretot
menjar de qualitat
que sigui de proximitat
que sigui de temporada
i ja doncs això
si la persona del bar
sap el teu nom
i tens una relació personal
a mi ja és una cosa
que m'encanta
totalment
jo crec que hi ha un tema aquí
que és no fer-se mala sang
i ser conscients
ser conscients d'allò
i també ser conscients
de la situació
en la que estem
perquè potser
això
els joves ara mateix
doncs potser
has de tenir
dues o tres feines
per poder pagar el lloguer
per poder pagar no sé què
per poder no sé quantos
sobre estàs estudiant
sobre no sé què
i a més a més
doncs
has d'omplir una nevella
cada setmana
i potser
doncs no t'arriba
potser doncs
has de tirar
de recursos
tipus
to go
empreses d'aquestes
que doncs
donen els seus aliments
que estan a punt
de caducar
a un preu més econòmic
però tot això
també són opcions
per evitar
el malbaratament alimentari
per altra banda
també
per estalviar econòmicament
i per acabar
menjant
productes
que realment
són
en unes condicions
que ja et dic
caducen
però
caducen demà
o caducen passat demà
que estan bé
que es poden menjar avui
totalment
i una mica tornar
allò de la compra diària
que feien els nostres avis
les nostres àvies
o
inclús els nostres pares
en algun moment donat
aquella compra diària
que hi havia molta gent
que feia
que ara fem aquestes compres
setmanals
o inclús mensuals
i ens oblidem
i llavors
aquest tipus de consum
també pot ser interessant
totalment
totalment d'acord
i ara per
és un debat
que donaria per moltíssim
hi ha moltíssims temes
i m'estic tallant la llengua
per no continuar
però si em deixeu
acabarem
el que havíem començat
continuarem
amb la cocció
anem a plantejar
des del punt de la química
què es pot dir
sobre la cocció dels aliments
aleshores
hi ha una de les reaccions
més importants
que és
podríem dir
la principal
que es produeix
quan tu veus
per exemple
la ceba
que es comença
com a caramelitzar
sense haver utilitzat
sucres externs
no necessites realment
quan comences
a ficar-se marroneta
que té com més color
més olor
tenim una reacció
que es diu
reacció de maillard
i es diu
una glicosilació
de proteïnes
que significa
tenim
proteïnes
que
quan parlem de macronutrients
ja ho sabrem
crec que ja molta gent
sabem
però per si de cas
fem un resum
tenim
els greixos
tenim els sucres
o els carbohidrats
que són
com la gran categoria
i les proteïnes
llavors aquí
tenim una reacció
on les proteïnes
reaccionen
amb els sucres
que són els carbohidrats
simples
i aquests sucres
que estan reaccionant
amb les proteïnes
canvien les propietats
i poden donar-li
més gustos
li poden donar
més colors
i fa que sigui
un menjar
molt més complet
i molt més ric
aleshores
veiem
que
aquesta reacció
augmenta
el sabor
de l'umami
el gust
i la palatibilitat
que és
tenia a veure
amb el que vam parlar
l'últim cop
però en aquest cas
no estem parlant
necessitament
d'algú dolent
simplement
ho fa més sabros
i per un altre costat
veiem quins factors té
veiem que els factors
més importants
en com aquesta reacció
es dona
són la temperatura
la humanitat
del pH
que serien com
els factors
més senzills
que podríem utilitzar
des de la cuina
per controlar
que aquesta reacció
es doni correctament
perquè què passa
que aquesta reacció
també pot tenir
conseqüències negatives
si no es fa adequadament
hi ha el que es diu
la reacció
no controlada
de Mallard
també pot donar
substàncies
com per exemple
l'acrilamida
que és cancerígena
o els AGS
que té un nom llargíssim
que no diré
que augmenta
els marcadors d'inflamació
que ja tenim
ja hem conscients
en aquest programa
quines conseqüències
té la inflamació
sobretot quan és crònica
per tant són
coses que s'han de tenir en compte
crec que tothom sap
que el cremat és dolent
i que s'han d'anar perill
jo quan el passa
una mica torrat
ja el raspo
o sigui
és com la mania
d'estar
no, no, no
no, no
quiero estar quemado
saps?
clar ben fet
que al final
sempre està dit
no m'insiste el cremat
que al final això és dolent
i pot ser cancerígena
però no sabia
que era una reacció
inclús en el pa
els carbohidrats del pa
els sucres del pa
estan veient-se
afectats
per la proteïna
que té el pa
però
o sigui
fa la mateixa reacció
que hem dit de la seva
oi?
sí, sí, exactament
o sigui
tot el que tingui aminoàcids
i tingui sucres
el pa té
carbohidrats complexos
però es poden anar trencant
i poden reaccionar més
i aleshores
tens
quan parlem de cremat
podríem tenir
per un costat
aquesta reacció
no controlada
que és quan tens
amb majors temperatures
hi ha una humitat
massa baixa
o també després tenim
la següent reacció
que és la piròlisi
que ja és el cremat
ja per excel·lència
i aquest ja té
coses bastant més xungues
si voleu us dono aquí un nom
però sembla que estigui
invocant el dimoni
però la piròlisi
és un punt més
que la reacció
amb el llarg
no controlada?
és una reacció diferent
però també
comença a aparèixer
de temperatures semblants
clar
com que el cremat
la piròlisi
comença a aparèixer
a partir dels 180-200 graus
i la reacció de Mayard
està entre els 140-165
això pot variar
després de la humitat
i com hem dit
pot canviar una miqueta
i tenim aquest rang
o sigui que amb els últims
més a prop dels 180
és quan comencem
a tenir la reacció
de Mayard
no controlada
i a partir d'ella
tenim la reacció
de piròlisi
i és una reacció diferent
però és el que ens dona
aquestes substàncies
que ja quan es fa
completament negre
té un gust
cremat pur
i és quan són les substàncies
una miqueta més xungues
que tenim
si vols dir
algun home així
són hidrocarbots
aromàtics policíclics
com el benzopiré
que bueno
ui el benzopiré
sona xungo
sona bastant xungo
aleshores
quan pensem
què podem fer
per no
o sigui
per controlar
aquesta reacció
i per agafar
les coses positives
i no les negatives
perquè hi ha un punt
màxim
és a dir
com controles
que un cremat
sigui o no
massa
en quan
per exemple
nosaltres servim una pizza
foodies
que té
les vores
una bombolleta
gramada
o sigui
aquesta bombolleta
hauríem d'evitar
menjar-la
clar
això ja
o ens podíem menjar
aquella bombolleta
i no passa res
en general
en el conjunt
de la pizza
o sigui
jo a nivell de salut
no et puc
no podria dir
perquè no sé
quin és el parís
el parís relatiu
si està
o sigui
depèn bastant
de la temperatura
o sigui
jo crec que és el que més
podríem controlar
i també el tema
de la humitat
clar quan es perd
quan la humitat
arriba a un punt
ja crític
i és com
comences a tenir
aquestes reaccions
ara no t'estic ponent
en posició d'esper
perquè la veritat
és que no ho sé
però a nivell personal
jo crec que
ja depèn
d'una mica
de tu
si és una miqueta
les vores
i saps
i si també
amb el color
ho pots veure
jo crec
no?
no sé
vosaltres
sí
sí
bueno ja és cadascú
vull dir
alguna moleculeta
tindràs
però bueno
no vull matar ningú
mentre no siguin
no a veure
no crec
ja t'ho
em porten a pizza
és com
merda
n'estic matant
aquesta persona
et treballa
si és molt negra
ja l'arrasques una mica
clar
no no la serveixo
directament
bueno
després
el menjar
que te'n poses
tu a casa
no sí
això sí
ui se m'ha cremat
quina llàstima
això
això em fa els meus fills
per avui
exacte
i no passa nada
i per això
aquesta era l'execció
que portava avui
veiem
una reacció
és a dir
com la química
pot explicar
aquest marronet tan bo
que podem trobar
els aliments
ja veus
podes dir la ceba
podem dir la carn
podem dir el pa
per exemple
i com aquestes reaccions
que són més perilloses
hem dit
que pot donar substàncies
que són tan cancerígenes
com poden augmentar
la inflamació
per tant
és una cosa
que hem de tenir en compte
i és el que has dit
a nivell de controlar
doncs podem controlar
la temperatura
i l'aigua
el pH
és una més complicat
o sigui
sí que estava veient
que quan tens una
el medi
és més alcalí
o sigui menys àcid
sí
s'accelera la reacció
de Mallard
sí que es fa més ràpid
però també has d'anar amb compte
que si et passes de temps
se't pot cremar
i alhora
quan volies evitar
que acudís
la reacció de Mallard
ja no sé
amb quin context
d'un plat
voldries que no ocorris
però això
voldries al revés
voldries tenir un medi
més àcid
i la reacció de Mallard
és beneficiosa
per a nosaltres
a nivell de digestió
també
no el que deies
ostres
això sí que no ho havia pensat
o sigui
jo no he trobat res
com directament
a nivell de salut
o sigui
jo la majoria de coses
que he trobat
és a nivell
més de sensació
més d'aroma
més de gust
granolèptic
sí exacte
però de salut
no havia trobat
pas res
jo crec que
sí que
on sí treballem
per exemple
millores
amb el tema
de
o sigui
per digerir
que sí
més digeribles
amb la kombucha
i amb les fernodacions
sí que trobem aquest factor
però no hi havia res
d'això
sobre la reacció de Mallard
fins ara
vale
curiositat
però bueno
així
tindrem en compte
per propers capítols
reivindiquem la kombucha
un altre cop
comencem
acabem com hem començat
no?
totalment
família
moltíssimes gràcies
per l'espai d'avui
tanquem aquí
aquests episodis
especials
que hem fet
per la temporada d'estiu
on hem juntat
foodies
amb
preguntant
s'entén
en la ciència
amb Jan Bigata
ha estat un plaer
poder portar això
a terme
o sigui
que si la temporada
vinent
renovem
doncs mira
podem tornar-ho a fer
o sigui
una abraçada molt gran
cuideu-vos molt
bon estiu
i ens escoltem aquí
a Ràdio d'Esvern
igualment
igualment Dani
que a G
adeu
i seguim a les tardes de Ràdio d'Esvern
seguim al refugi
ara és moment pels bolletins informatius de Catalunya Ràdio i Ràdio d'Esvern
i tot seguit
a les 6 i 10
seguim amb la segona hora del magazín de tardes de Ràdio d'Esvern
us esperem d'aquí no res
després dels bolletins
fins ara
Catalunya Ràdio
les notícies de les 6
Bona tarda us informa Rafel de Ribot
el telèfon d'emergències ha rebut una quarantena de trucades
per l'episodi de fortes pluges que afecta Catalunya des d'aquest matí
la majoria s'han fet des de la Catalunya central
tot i que ara les precipitacions es desplacen cap als Vallès i les comarques gironines
3 carreteres s'han tallat per la caiguda d'arbres
a Potsreig, Santa Maria de Marlès i Sant Marí del Bars
entre les comarques del Bargadà i el Lluçanès
per caigudes d'arbres i s'ha tallat la circulació de trens
entre Calaf i Cervera a l'R4
per una esllavitzada
Renfa gestiona transport alternatiu pels usuaris
la subdirectora de Protecció Civil, Imma Soler
explicaven declaracions al programa a la tarda de Catalunya Ràdio
que el terreny està molt moll per les pluges de les últimes setmanes
i que això provoca aquests incidents
com que ha anat plovent i a més a més tenim les pluges
dels passats dies 12-13
i que a més a més està plovent també en les mateixes zones
doncs el terreny està molt xupat d'aigua
i podem tenir algun risc d'aquests
d'alguna caiguda d'aigua, d'arbres, disculpeu
d'alguna esllavissada, etc.
Això també ho hem de tenir present
Protecció Civil demana molta precaució
en els desplaçaments d'aquesta tarda
Més notícies, Rosa Pujol
El màxim tribunal de l'ONU
obre la via als països més afectats
pel canvi climàtic a reclamar reparacions
contra els que no compleixin
amb les seves obligacions en la lluita
contra l'escalfament global
Els jutges ho recullen en un pronunciament
històric fet avui a l'AIA
Brussel·les, Jordi Baró
Bona tarda
Unanimitat dels 15 jutges del Tribunal Internacional de Justícia
en l'opinió pronunciada avui
El màxim tribunal de l'ONU
declara que el canvi climàtic
és una amenaça urgent i existencial
i que els països que violen
les seves obligacions climàtiques
cometen un acte il·lícit
que pot resultar en reclamacions
de reparacions per part dels estats
més afectats per l'escalfament global
com assegurava el president de l'acord
el japonès Yuji Iwasawa
Les conseqüències legals
poden incloure les obligacions
de cessar les accions o omissions il·legals
donar garanties de no repetició
i la reparació plena als estats perjudicats
Jordi Baró, Catalunya, Ràdio Brussel·les
L'Assemblea Nacional Catalana
ha convocat per aquesta hora
una manifestació per anar
de la plaça de Sant Jaume de Barcelona
fins al Gran Teatre de l'Ixou
per protestar contra la presència del rei
aquesta tarda al Coliseu
a l'entrega dels Premis Princesa de Girona
Barcelona, Toni Fortesa, bona tarda
Bona tarda, doncs ara mateix
un centenar de persones concentrades
aquí precisament davant
a dintre de la plaça Sant Jaume
precisament, com deies
contra la presència del rei Felip VI
a Barcelona
La convocatòria l'ha convocat
ha anat a càrrec de l'ANC
i denuncia, com deies
la presència del monarca
a la ciutat Lluís Llach
és president de l'ANC
Som aquí per rebutjar la presència
d'un rei que és espanyol
perquè no és de casa nostra
i que se'l quedi en ell
si ja està
i sempre que vingui
l'ANC li demostrarà
que no volem un compte de Barcelona
de la seva mala qualitat
per dir-ho d'una manera
I deies que la idea era
moure's del pass de Sant Jaume al Liceu
d'aquí ens deien ara mateix
els participants que creien
que igual la mobilització seria
complicada de fer
tot i així, ara mateix
en aquests moments
com sentim de fons
comença a moure's la manifestació
sota la pancarta
fora de la monarquia
Visca la Terra i amb una fotografia
gegant de Pablo Hasél
Toni Fortès de Catalunya
A aquesta hora està previst
que comenci a Istanbul
la tercera ronda
de les negociacions
entre Rússia i Ucraïna
aquí planteja la necessitat
d'una trobada
entre els líders
dels dos països
mentre que Moscou
refreda les expectatives
i vol centrar
les discussions
en les condicions
de cada part
per un altre foc
Julieta i Goran Bregovic
són les dues primeres actuacions
confirmades
dins del cicle de concerts
Cruïlla d'hivern
de l'any vinent
la cantant i productora catalana
actuarà el 12 de febrer
al Sant Jordi Club de Barcelona
i el músic Servi
serà l'hivernacle
del poble espanyol
el 26 de febrer
Bregovic acaba d'actuar
el Cruïlla d'estiu
fa dues setmanes
i el febrer
presentarà el nou disc
The Lally Button
of the Wall
I ara els esports
amb la Sònia Olehart
Aquesta tarda
a les set final
de la Copa Catalunya
entre l'Espanyol
i el Girona
a Sabadell
amb el nou propietari
de l'Espanyol
a l'Ampeis
a la Llotja
a les nou semifinal
de l'Eurocopa femenina
entre Espanya i Alemanya
Anglaterra
ja és la primera finalista
pendents
de l'anunci
oficial
del fitxatge
de Marcus Rashford
per part del Barça
que està previst
que sigui
en breu
i el Tour de França
final de la 17a etapa
i ja tenim guanyador
Isaac Vilalta
bona tarda
bona tarda
victòria
de Jonathan Milan
a l'esprint
en un esprint atípic
per culpa de la pluja
hi ha hagut una caiguda
que ha tallat
la part capdavantera
del gran grup
just sota l'arc
de l'últim quilòmetre
és a dir
dins la zona de seguretat
no ha afectat
els que han vingut
per darrere
i s'han quedat tallats
com és el cas
de Pogatxar
o Vingegor
i al final
a l'esprint
en un grupet
d'unes quinzena unitats
Jonathan Milan
que ha estat el més ràpid
s'ha imposat
per davant
de Jordi Meus
a la General
no hi ha canvis
Pogatxar
es manté lidar
còmodament
tot seguit
les notícies de Sant Just
Bona tarda
us informa Mariona
Sales Vilanova
El dia blau
de la festa major
de Sant Just
se celebrarà
el dijous
31 de juliol
i inclourà
una jornada
plena d'activitats familiars
llúdiques
i reivindicatives
En una entrevista
Pep Vila
membre de la comissió
de Blaus
ha detallat
la programació
que començarà
a les 12 del matí
amb el Correvern
un ègimcana cultural
per a quits
ambientada
en els elements naturals
Organitzada
pel Casal Popular
la sala
puntuarà
per la festa major
i si podrà
participar en grups
de 4 a 10 persones
A la tarda
entre les 4 i les 8
el protagonisme
serà per les calavirres
una activitat
organitzada pel cau
consistent a apilar
caixes buides de cervesa
i escalar-les a marners
Estarà dividida
en categories infantil
i adulta
amb l'obligació
que els menors
de 12 anys
vagin acompanyats
La prova
serà al Parc Maragall
i si podrà participar
sense inscripció prèvia
Podeu escoltar
l'entrevista completa
al podcast
que trobareu
a la pàgina web
de Ràdio d'Esvern
Dues gimcanes puntuables
marcaran el programa
d'activitats
de la festa major
de Sant Jus
La primera
gimcana pagesa
se celebrarà
el dimecres 30 de juliol
a les 12 del matí
a la plaça Verdaguer
en el marc
de la jornada
del punt de trobada
Estarà ambientada
en el món
de la pagesia
amb l'objectiu
de reivindicar
la terra
i les tasques
del camp
Durant el recorregut
les parelles participants
hauran de superar
diverses proves
als voltants
de la plaça Verdaguer
i Can Ginestar
L'activitat
adreçada a persones
a partir de 8 anys
és organitzada
per l'Esplai
a la mateixa
L'endemà
a dijous 31 de juliol
també a les 12 del matí
tindrà lloc
el Correvern
una gimcana cultural
sobre el poble
que combinarà
proves físiques
i de coneixement
ambientades
en els elements naturals
Es donarà terme
al Parc Maragall
dins els actes
del Dia Blau
Per participar
en qualsevol
de les dues gincanes
cal inscripció prèvia
i en dos casos
les proves sumaran
un punt de festa major
pel color
de l'equip guanyador
Els veïns i veïnes
de Sant Just
podran participar
en guany
a una nova edició
del concurs
de decoració
de balcons
amb motiu
de la festa major
A partir del dilluns
28 de juliol
i fins al dijous 31
les persones interessades
hauran d'enviar
tres fotografies
del balcó guarnit
al WhatsApp
630
185
143
o bé
al correu electrònic
casal
arroba
santjust.cat
També s'haurà
d'indicar el nom
el contacte
i la ubicació
del balcó
així com el color
en què es participa
blau o groc
Les imatges
s'exhibiran
a les xarxes socials
i un jurat
recorrerà
els carrers
per escollir
el balcó guanyador
El veredicta
es farà public
el dissabte
2 d'agost
durant el sopar
de festa major
i el balcó
premiat
rebrà
un reconeixement
de 80 euros
i un punt
pel seu color
a la competició
de la festa
I això ha estat tot
Tornem a més informació
dels butlletins horaris
i a l'informatiu complet
Fins ara
Ràdio La Sperma
Durant el week
Ràdio La Sperma
Ràdio La Sperma
Ràdio La Sperma
Ràdio La Sperma
Ràdio La Sperma
Ràdio La Sperma
Ràdio La Sperma
Ràdio La Sperma
Ràdio La Sperma
Ràdio La Sperma
Ràdio La Sperma
Ràdio La Sperma
Ràdio La Sperma
Ràdio La Sperma
Ràdio La Sperma
Ràdio La Sperma
Ràdio La Sperma
Ràdio La Sperma
Ràdio La Sperma
Ràdio La Sperma
Ràdio La Sperma
Ràdio La Sperma
Ràdio La Sperma
Ràdio La Sperma
Ràdio La Sperma
Ràdio La Sperma
Ràdio La Sperma
Ràdio La Sperma
Ràdio La Sperma
Ràdio La Sperma
Ràdio La Sperma
Ràdio La Sperma
Ràdio La Sperma
Ràdio La Sperma
Ràdio La Sperma
Ràdio La Sperma
Ràdio La Sperma
Ràdio La Sperma
Ràdio La Sperma
Ràdio La Sperma
Ràdio
Ràdio La Sperma
Ràdio La Sperma
Ràdio La Sperma
Ràdio La Sperma
Feel the beat from the tambourines
You can dance, you can dance
Having the time of your life
See that girl, watch that scene
Digging the dancing queen
Digging the dancing queen
El Refugi, el magazin de tardes de Ràdio d'Esvern
I seguim a les tardes de Ràdio d'Esvern
Seguim al Refugi
Avui en aquest programa, magazin de tardes de l'emissora municipal de Sant Just
Ens endinsem en un món molt interessant
Avui parlarem amb una doctora que ens fa molta il·lusió
En aquest cas parlarem amb Gemma Binefar
Que és cap de la unitat de cribatge del càncer de la ICO
Coordinadora del programa de cribatge de càncer a Colorectal des del 2006
És metgessa especialista en Medicina Preventiva i Salut Pública
Doctora en Medicina per la UB
I compta amb dos màsters en Salut Pública i Metodologia de la Investigació
Gemma Binefar, bona tarda
Hola, bona tarda
Com estàs?
Molt bé, doncs aquí amb moltes ganes d'estar amb vosaltres
I d'explicar-vos el que necessiteu
Ens fa molta il·lusió poder parlar amb tu també
Hem llegit una mica el teu currículum així per sobre
Però et volem conèixer més a fons, volem saber una mica més de tu
Què et va motivar a especialitzar-te en Medicina Preventiva i Salut Pública, Gemma?
Doncs mira, justament fa poqueta vam fer una entrevista i els vaig comentar el mateix
Quan jo estudiava Medicina ja fa uns quants anys
La Medicina Preventiva i Salut Pública
Començava a sentir-se, a parlar del que és la prevenció
I a mi, doncs, com que mai m'havia agradat molt això d'estar davant del pacient
Vaig pensar, bueno, doncs igual és aquest el camí
Poder prevenir les malalties, no?
No haver de veure el pacient potser cara a cara
I poder fer alguna cosa per intentar evitar que els usuaris que jo dic vagin al metge
I per aquí va anar tot, vull dir, va començar així
I de fet ara és una especialitat que, bueno, gràcies a la Covid és molt més coneguda
Gràcies, vull dir, malauradament, volia dir
Pel que fa al cribatge de càncer, quins han estat els majors reptes
En la coordinació del programa de cribatge de càncer colorectal també, en aquest cas?
Sí, mira, a la nostra unitat portem tant el cribatge de càncer de mama com el colorectal
El de mama ja fa més anys que està implementat
I potser, doncs, les dones estem més conscienciades en temes de salut
I tenim una participació més elevada
I el de càncer i colorectal, doncs, està tot un repte
Perquè ha costat molt arribar a un mínim d'una participació
Que a Europa ens ho marca amb un 45%
I tot just després de 25 anys en marxa hem assolit ara aquest 25%
Llavors, bueno, doncs, cada dia intentant esbrinar
Què podem fer perquè la gent ens participi i poder, això, prevenir aquest càncer
Clar, clar, clar, efectivament
Entenc que també, doncs, aquí heu de fer molta feina de sensibilització, no?
A l'hora de sensibilitzar el pacient
Totalment
Com tu deies, també l'usuari
Perquè, d'alguna forma, doncs, sigui conscient, no?
Dels beneficis que pot tenir, doncs, detectar-ho de forma precoç
I també, en aquest sentit, tot el que es pot prevenir, no, Gemma?
I tant, has donat, no? En el clau
És molt important que la gent conegui
Ha de tenir informació que és una malaltia molt freqüent
El càncer colorectal, si agafem casos en homes i dones
És el càncer més freqüent
I això la gent ho desconeix
Saben que acristeix el càncer de mama, de pulmó, altres
I aquest, el colorectal, no ho saben tant
I, sobretot, hem de saber que existeix una prova fantàstica
Que és molt fàcil de fer
Que ens permet veure si pot tenir més risc
O no de tenir el càncer colorectal
Interessant
Aquestes proves, en què consisteixen, més o menys, Gemma?
Perquè els nostres oients es facin una idea
Mira, és el que diem
Un test de sang oculta en femte
És un test molt fàcil
Que recull, a través dels programes
Doncs, en el nostre cas, recull a la farmàcia
Els usuaris que poden participar reben una carta
I amb el llestat de les farmàcies on poden anar
I els hi dona, jo dic, és com un pendrive, no?
Com un tubet molt pla
Llavors han d'anar al lavabo, això sí
A casa seva, on vulguin
Han de fer una mostra de femte
I en aquesta mostra de femte, res, recollir-la amb aquest tubet
Que és res, com un escuradet
Un escuradet ens han de recollir
I amb aquesta petita mostra de femte
Doncs analitzem si hi ha sang no visible a simple vista
I això és molt important
És a dir, nosaltres busquem sang que no es vegi
Perquè si una persona va al lavabo i ja hi ha sang
Doncs, evidentment, algú hi ha, no?
Llavors, és sang que, en principi, no es veu
I que aquesta sang pot provenir d'haver un càncer
O una lesió precancerosa
I gràcies a aquesta prova, doncs nosaltres detectem amb molta gent
Moltíssima
Que té aquestes lesions que, diem, precanceroses
Que en un futur podrien arribar a ser un càncer
També detectem càncers
I la sort que tenim és que els detectem en estadis molt incipients
Amb la qual cosa evitem tractaments agressius, no?
I una millora de la qualitat de vida
Però el que és important és que la gent no s'espanti
Vull dir, que si els diem que té sang
Aquesta sang segurament vindrà d'una lesió precancerosa
O fins i tot, a vegades, ens trobem que ni tan sols això
Que, bueno, doncs és sang d'una fissureta
O d'una hemorroide que ha segnat en aquell moment
Sí, sí, efectivament
En aquest cas també voldríem parlar sobre l'impacte, no?
Que aquests programes de cribatge han pogut, doncs, fer
I també en aquests impactes que tu hagis pogut observar en la salut pública
Perquè entenc que també, doncs, d'alguna forma
Sigui positiva o negativa, entenc que més positiva
D'alguna forma, doncs, deu donar aquests resultats, no?
Home, sí, sí, jo he d'apostar i aposto
I ha donat molts bons resultats
Perquè, el que et comento, detectem càncers inicials
Que no només fan millorar la qualitat de la vida de l'usuari
No rebre tractaments agressius
Sinó a nivell econòmic, doncs, com més incipient és un càncer
Més barats són els tractaments
Però, sobretot, és que això
Detectem aquestes lesions precanceroses
Evitant que progressin a càncer
Amb la qual cosa, bueno, és que només amb la clonoscòpia
Podem arribar, no?, a treure aquesta lesió
I evitar que en uns anys pugui tenir un càncer
Aleshores, és molt positiu
Jo, vamos, a part que és la meva feina
I m'agrada, però és que aposto per aquest cribatge
Potser amb altres diríem
Mira, no són resultats tan efectius
L'únic inconvenient és això
Que tenim una participació encara molt baixa
Hem de conscienciar, no sabem com
A la població, doncs, que faci aquesta prou
És que és un test tan fàcil
I que no és gens invasiu
Després, ha de quedar clar que si surt positiu
Farem una clonoscòpia
Que tampoc se'ns espanti la gent
La clonoscòpia fa amb sedació
No fa dolor
I si trobem una lesió
Amb la mateixa exploració
Intentem, doncs, treure aquesta lesió
Però, bueno, això és una petitíssima part
De la nostra població
És a dir, només el 4%
Dels que arriben a fer aquest test
Surtan positius
I, per tant, els hem de fer una clonoscòpia
La resta és un test que no detectem sang
Quina edat, més o menys, estem barallant, no?
Amb quines edats ens estem movent
Quan parlem de cribatge?
Doncs el programa de cribatge
S'adreça a homes i dones
De 50 a 69 anys
Tot i que ja està acceptat
Que s'ampliarà fins als 74 anys
D'una manera progressiva
A partir, segurament, de l'any vinent
Però la població focus
És a partir dels 50 anys
En aquest cas, també, hem de parlar
De la investigació
I seria interessant, doncs, també
A partir d'aquestes tesis
Que has realitzat
Com apliques tots aquests estudis
Que tu tens
En la teva feina diària
A vegades és complicat
Perquè la recerca
En tots els àmbits
Costa, potser
Es fan molts estudis
De què s'investiga
I, oh, doncs, mira, això ha anat molt bé
I portar-ho a la pràctica
Costa moltíssim
Nosaltres tenim línies molt centrades
En com adreçar-nos a la població
I fer més accessible, no?
Que puguin participar
Per exemple, ara estem
Duent a terme un projecte
Doncs, que en lloc del paper
Fer amb SMS
Invitar la gent per SMS
Fer recordatoris
Però sí que és cert
Que en el nostre món
Estem investigant
Biomarcadors
Que ens puguin identificar
De millor manera
Tot i que el temps que tenim és bo
Però sempre es pot millorar
I evitar, potser
Que molta gent
Vagi a fer-se una colonoscòpia
I després no trobem res
O sigui que
En aquest món
Vull dir, cada any
Es treuen nous
Medicaments també
Pel tractament
Que fan que
Tinguem millors resultats
Però en quant al cribatge
La nostra línia
Sobretot a nivell
De l'ICO
És intentar això
Trobar estratègies
Que puguin
Fer més accessibles
A tothom
Que puguin participar
I entendre
El que és el cribatge
En aquest cas
Quines estratègies
Consideres també essencials
Per incrementar
La participació ciutadana
En el cribatge
Perquè clar
Jo crec que
No deu ser
Tasca fàcil
Ara, per exemple
A mi se m'acudia
Com equiparar-ho
Per dir-ho d'alguna manera
Amb el tema
Dels bancs de sang
Que es demanen
Moltes donacions de sang
I també costa molt
Que la gent participi
En aquestes donacions de sang
A vegades
Evidentment
Una cosa no té res a veure amb l'altra
Però no sé
Són coses de mobilització
Al final són dues accions
On necessites la mobilització de la gent
Per què costa tant
Mobilitzar la gent
Gemma?
Doncs si ho sabés
T'agradaria saber-ho, no?
Sí
Tant de bo ho sabés
Perquè dius
Home, llavors podríem augmentar
La participació
Jo crec que és que
Sobretot
Prop d'algú familiar
Algun amic
Doncs et consencies més
Llavors
Potser la gent més sensibilitzada
És la que ha tingut
Alguna experiència
A prop seu
Però jo crec que el tema
De sensibilitzar
A través de ràdios
Com fem ara
Teles
Fer sortides al carrer
Que ja les intentem fer
I que això
Que ens coneguin
És com anar
No sé si la paraula
Matxacant a la gent
Però de manera
Hauríem d'anar
Constantment
Fent-ho
Vull dir
Perquè ho fem un dia
La gent
Ah, vale, vale
I se t'oblida
És a dir
Jo crec que ha de ser
Algú constant
Anar ensenyant números
A través dels mitjans
Ostres
És que si
Cada dia veiessin
O cada dia
Cada setmana
Els números de càncer
I que veiessin
Que el càncer
És color rectal
El de mama
El de pulmó
Estan a unes primeres posicions
I que els podem evitar
En el nostre cas
Ho podem evitar
Primer fent una
Prevenció primària
És a dir
Portant un estil de vida
Saludable
Menjant bé
Fent exercici
I evitar
L'alcohol
I no fumar
Però
Si malgrat això
Doncs tenim
Una segona estratègia
Que és
Els programes
Acrivats
Que és el que diem
Prevenció secundària
Detectar-ho a temps
O sigui que tenim
A les nostres mans
Realment
Eines potents
Per poder evitar
Evitar molts càncers
I no
I no ho fem
Perquè
Per molt que
S'han t'omplit la boca
Dient
La dieta mediterrània
Doncs hem de veure els números
Algo està fallant
I no ho estem fent bé
Avui estem parlant
Amb la Gemma Binèfer
Cap de la unitat
De cribatge de càncer
De l'ICO
I coordinadora del programa
De cribatge de càncer
Color Rectar
Des del 2006
Parlem amb ella
També
Doncs d'alguna forma
Per difondre
Tot aquest missatge
Que hem anat comentant
Al llarg de l'entrevista
I ara vull parlar de futur
Perquè
Quins són els propers passos
A la prevenció del càncer
Gemma?
Mira
S'està parlant molt
De la prevenció personalitzada
Així com hi ha tractaments
Avui en dia
Molt personalitzats
Et fan moltes proves
Realment
Anar al focus
D'on està una lesió
Doncs també
El futur
Crec que serà
Com una prevenció
Molt personalitzada
Depenent dels teus factors
De risc
De l'edat
De si et som o dona
Intentar fer com un pack
I
I potser el test de sang ocultà
Em fem
En lloc de fer-lo
Cada dos anys
Com estem fins ara
Amb algunes persones
Es podria fer cada tres
Amb altres cada un any
I la mamografia
Igual
Doncs intentar
Anar personalitzant
Aquests temes
Jo crec que
No sé
Em jubilaré
Abans a veure-ho això
Però és el que ara
A nivell d'Europa
Sobretot
S'està movent
Abans parlaves
També de la pandèmia
Que va ser una època
Que ens va marcar molt
A tots i a totes
Però sobretot també
El sector sanitari
Del nostre país
Bé
Del món
Però
Del nostre país
Que és el que ens toca
Més de prop
En aquest cas
A mi m'agradaria saber
Com creus
Que ha canviat
La gestió
De programes preventius
Arran de la Covid-19
Mira
En el nostre cas
No ha canviat gaire
Bé
No ha canviat
Al reddit
Que ho continuem gestionant
Igual
L'únic que sí que hem vist
Un petit increment
De la participació
Jo crec que la gent
S'ha conscienciat més
Que la prevenció és important
De fet
La Covid ens ho va ensenyar
Si fem les mesures
De higiene
Tot el que ens ensenyaven
De protecció
Evitarem els contagis
Doncs això
La paraula prevenció
Ha fet que potser la gent
Entengui més
Que fer aquest test de sang ocult
En fenta
És prevenir
Un futur
Tàncer
I
Malgrat tothom
Deia
Ostres
Això ens farà baixar
La participació
Després de la pandèmia
Doncs no
Realment
Hem tingut
Un petit increment
Tampoc
Partir a coets
Però
Això és el que ens ha ensenyat
I també
A donar a conèixer
La nostra especialitat
I veure que
Malgrat molts de nosaltres
Estem davant dels ordinadors
Fem una feina
Que
És molt important
De cara
A la població
I Gemma
M'agradaria acabar aquesta entrevista
Preguntant-te
Amb què és el que més t'apassiona
Del teu dia a dia professional
Doncs ja tinc la sort
Que m'encanta
I perquè és una feina molt variada
Perquè la gestió
Implica des de relacionar-te
Evidentment amb el teu equip
De treball
Que és multidisciplinar
Tenim estadístics
Tenim matemàtics
Infermeres
Administratius
Però també
Amb gent fora de l'ICO
I en relació
Amb les farmàcies
Amb atenció primària
Amb radiòlegs
Després fem
Moltes sessions
Adreçades
Tant a professionals
Com a
A la població
I m'agrada molt parlar
No sé si es nota
Però
I bueno
I transmetre tot això
Que a mi m'apassiona
I això
Cada dia
És per molt que em planifiqui
I dic
Bueno
Avui tinc aquesta reunió
Sempre surten imprevistos
I coses que fan
Que el dia a dia
Sigui diferent
Gemma Binèfar
Moltes gràcies
Per acollir-nos avui
Aquí a Ràdio d'Esvern
En aquest fragment
Acollir-nos
En la teva agenda
Perquè entenc
Que també
Deus anar
Bastant
Liada
Molta feina
I molts compromisos
Però t'agraïm moltíssim
Que hagis puc fer un forat
Al revés
Encantada
De poder
Donar-nos veu
Una abraçada molt gran
Que vagi bé
Igualment
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Gràcies
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit
Bona nit