El Refugi, amb Jaume Elias. Molt bona tarda a tothom, són les 5 i 10, i comencen les tardes de ratlles d'esvern. Jo sóc el Jaume Elias i us dono la benvinguda al Refugi!
Doncs ja hem arribat el divendres, ja ens hem plantat el final de la setmana i només us podem desitjar que gaudiu d'un gran cap de setmana, gaudiu de la castanyada, celebreu tots plegats aquesta diada tan especial per nosaltres, per els catalans i de veritat gaudiu molt de la castanyada i els que voleu celebrar el Halloween també, gaudiu molt del Halloween i aneu a espantar a tothom.
Però ara ens deixem de rotllos i descobrim el menú del dia. Anem amb el sumari.
Comencem com sempre amb el Zoom informatiu on repassarem breument el més destacat de la jornada. Tot seguit presentarem la cançó i l'efemèrida del dia i a dos quarts a sis donarem el tret de sortida a les seccions d'avui. Iniciarem amb l'Alvira i el seu espai de nutrició. Seguidament parlarem de cuina de tardor amb el Daniel Martínez que ens proposarà dues receptes brutals. I acabarem amb una entrevista a la Roma Calderón, actiu, cabaretista i creadora.
Comencem amb les notícies. Comencem amb Zoom Informatiu. El Ministeri de Cultura ha notificat a la Fundació Nacional Francisco Franco l'inici del procediment per la seva extinció judicial per apologia del franquisme. L'entitat disposa ara de 18 dies hàbils per presentar al·legacions. Segons l'expedient del Protecturat de Fundacions...
Basat en l'anàlisi de més de 5.000 documents, la Fundació no persegueix fins d'interès general i les seves activitats són incompatibles amb la legislació vigent, ja que ofereixen una visió inequívocament positiva del franquisme. L'informe es recolza en dictaments de l'Advocacia de l'Estat, un catedràtic de dret constitucional i testimonis de víctimes del franquisme, a més d'un estudi sobre la presència pública de l'entitat.
El Ministeri, dirigit per Ernest Hurtasson, preveu acudir als tribunals el més aviat possible i sol·licitar mesures cautelars per limitar l'activitat de la Fundació. A més, Cultura ha iniciat una segona anàlisi del seu arxiu per determinar si conserva documents de naturalesa pública que podrien ser recuperats.
Les bases de Junts per Catalunya han avalat amb un 87% de vots la proposta de trencar l'acord d'investidura amb el PSOE després dels suposats incomploments del pacte signat a Brussel·les. La participació en la consulta telemàtica ha estat del 66,29%. L'executiva de Junts, reunida dilluns a Perpinyà, va decidir per unanimitat posar fi a la relació amb el govern espanyol.
Carles Puigdemont va justificar la ruptura per la manca absoluta de confiança en Pedro Sánchez i per l'incompliment reiterat dels compromisos acordats. Amb aquesta decisió, Junts tanca les trobades bilaterals amb el PSOE. A partir d'ara, el partit decidirà cas per cas el sentit del seu vot al Congrés.
Tot i el trencament, Junts manté que només donarà suport a les iniciatives que beneficin a Catalunya, com la reforma que obligarà les empreses a atendre en català, aprovada aquesta mateixa setmana amb el seu vot favorable. I recordem, Junts per Catalunya ja ha avançat que no donarà suport a una moció de censura en PP i Vox.
En 10 anys s'han multiplicat per 20 les denúncies per no ratolar en català els comerços. L'Agència Catalana de Consum va rebre prop de 1.600 denúncies el 2024 davant de les 86 del 2014, un argument que s'atribueix tant a una major conscienciació citodana i també com a la presència creixent del castellà i l'anglès en la ratolació, especialment
en zones turístiques com el Gòtic o el Raval. Tot i que les inspeccions s'han gairebé doblat, les sancions no han augmentat en la mateixa proporció. Segons l'agència, molts establiments rectifiquen dins del termini, però Plataforma per la Llengua denuncia que en molts casos queden arxivats. Consum i els ajuntaments admeten que no tenen prou recursos per fer front a l'allau de denúncies.
L'agitador ultra Vito Quiles tampoc va poder entrar ahir a la Universitat de Navarra on volia fer un dels seus actes. Quiles finalment va anunciar la cancel·lació alegant la falta de garanties de seguretat i la suposada confiscació de ganivets a manifestants, una informació que la delegació del govern de Navarra ha desmentit totalment.
Tot i la suspensió, cap a les 6 de la tarda es van produir enfrontaments prop del campus de la Universitat de Navarra amb contenidors bolcats, bengales i càrregues policials. El balanç provisional és de dos detinguts i cinc ferits, entre ells quatre agents i un periodista.
El conflicte del Sàhara Occidental viu el seu moment més crític després de 50 anys d'ocupació marroquina. El Consell de Seguretat de l'ONU afronta una votació clau sobre el seu futur del territori, enmig de les pressions dels Estats Units perquè reconegui l'autonomia del Sàhara dins del Marroc i es descarti definitivament un referèndum d'autodeterminació.
El front polisari, que reclama la independència, insisteix que el referèndum és innegociable i proposa un diàleg directe amb Rabat per trobar una sortida justa. La missió de l'ONU, creada el 1991 per organitzar aquesta consulta, continua sense resultats pel bloqueig marroquí.
Mentrestant, Donald Trump ja va reconèixer la sobirania del Marroc sobre el Sàhara a canvi de relacions amb Israel i països com Espanya, França o Alemanya s'han anat alineant amb aquesta posició i donant suport al Marroc. A Tindouf, al sud d'Algèria, milers de saharauis s'han manifestat contra la proposta nord-americana i en defensa del dret a l'autodeterminació.
I ara a les notícies de Sant Just anem amb els titulars municipals.
El ple municipal d'ahir es va haver de suspendre després que més d'un centenar de persones irrompessin a la sala per protestar per la datenció de dos joves durant les festes de tardor. Els detinguts han denunciat una actuació policial desproporcionada i han presentat denúncies per lesions i maltractaments. Els manifestants exigien que l'Ajuntament els donés suport i es personés com a acusació popular.
Aquesta és una notícia que realment està generant molta controvèrsia aquests dies al municipi. I des d'aquí, des del refugi, condemnem rotundament els fets i la violència desproporcionada exercida pels Mossos d'Esquadra. Sigui el que sigui que va passar, aquest nivell de violència policial és intolerable i ha de ser denunciat i condemnat.
I ara cultura i immersió a la penya en el moro amb el compte de la REL, el nou projecte de realitat virtual de Sant Jus d'Esvern. L'audiovisual 360 reclea el ploblat i bar des de fa 2.500 anys i ja es pot veure en línia abans de la instal·lació de l'experiència amb ulleres de realitat virtual a Can Ginestà, que està per arribar.
Persones grans i infants compartiran jocs per reforçar el vincle intergeneracional de Sant Just. El centre social El Milenari acollirà el taller cada dimarts del mes de novembre amb la participació de l'alumnat de quarta primària de l'escola Canigó.
I ara toca el ritme, ara toquen els esports.
El Futbol Club Barcelona ha confirmat que el divendres 7 de novembre a les 11 del matí el primer equip farà un entrenament a portes obertes a l'Spotify Camp Nou. Serà el primer contacte amb l'afició després de molts mesos d'obres i servirà també com a prova tècnica i operativa per comprovar el funcionament de les noves instal·lacions, accessos
i sistemes del recinte. Les portes s'obriran a dos quarts de deu del matí i l'aforament serà de 23.000 espectadors ubicats a la tribuna i al gol sud, zones incloses en la primera fase de la reobertura de l'estadi. Les entelades es posen a la venda
Aquest mateix divendres, de fet ja estan a la venda, s'han posat aquest matí a les 11. Durant 48 hores seran exclusives per a socis i sòcies a un preu de 5 euros i posteriorment s'obriran al públic general per 10 euros. Tota la recaptació es destinarà al projecte Polseres Blaugranes de la Fundació Barça que dona suport emocional a nens hospitalitzats i a les seves famílies.
El club confia que aquest entrenament sigui el pròleg del retorn oficial al Camp Nou, previst pel partit contra l'Atlètic Club de Bilbao el 22 de novembre.
I a la Copa del Rei, l'Espanyol va complir l'expedient i es va imposar per l'Atlètic Lleida per 2-1, però el triomf no va ser gens fàcil. Els blancs i blaus van haver de suar de valent per superar un rival molt intens i motivat que va plantar cara fins al final.
Tot i dominar bona part del partit, l'Espanyol va acabar patint en els últims minuts per mantenir l'avantatge i assegurar-se el passi a la següent ronda del torneig. Per la seva banda, el Nàstic de Tarragona va quedar eliminat després de perdre per 2-0 davant l'Atlético Baleares. Els tarragonins no van poder imposar el seu joc i van veure com el conjunt balear aprofitava millor les seves ocasions. D'aquesta manera, el Nàstic posa a punt i final el seu camí a la copa.
I aquest cap de setmana torna a la Lliga amb partits destacats per als equips catalans. El Girona obrirà la jornada aquest mateix divendres al camp del Getafe amb l'objectiu de sortir de la cua de la classificació. Diumenge el Barça rebrà l'Elx, el Lluís Companys, en un partit on els de Hans i Flick buscaran retrobar-se amb la victòria davant de la seva afició. I també diumenge l'Espanyol visitarà el camp de l'Alavés amb la intenció de sumar tres punts que el mantinguin a la part alta de la classificació.
I ara sí, presentem la cançó del dia.
Avui us porto una cançó que és molt més que una melodia, és un retrobament, una promesa i una espurna d'esperança. Parla d'aquells moments en què tot sembla fosc, però una veu ens recorda que el túnel té sortida i que al final hi tornarem a trobar la llum.
És una peça que combina la nostàlgia amb la força col·lectiva, que ens convida a mirar enrere amb estima i endavant amb valentia. Entra versos senzills i plens d'imatges quotidianes i respira el desig de tornar a començar, de reconstruir el món amb les nostres pròpies mans.
Darrere d'aquest tema hi trobem una de les bandes més representatives del País Valencià, coneguda per barrejar poesia i compromís, tendresa i rebel·lia. La seva música veu del rock i dels ritmes mediterranis, tot i que també del rigi, i les seves lletres han esdevingut himnes per a tot un públic que creu en la paraula, en la comunitat,
i en la lluita compartida. Com sempre, us deixo tres pistes perquè intenteu endevinar-la. La cançó va sortir el 2016. Amb aquesta mateixa cançó, el grup va acomiadar-se dels escenaris i van anunciar una parada indefinida.
I l'any passat el grup va tornar als escenaris el 2024 perquè ja tenien ganes de tornar als escenaris i compartir la seva música amb els seus fans. Com ho tenim? Doncs jo crec que això ho hauríem de tenir, així que no m'enrotllo més i disfruteu de Nos volveremos a ver de la raïz.
Guardo una botella en la despensa, guardo sin tocar, las ganas de volar, el viento cuando sirva, tararé a una promesa, serán noches distintas.
Dime si ahora saluda al vecino al pasar. Dime si ves una luz al final de ese túnel. Sabes cómo se pronuncia la pena y el pan cuando sabe el vino a agua con sal. Cuando ves que nunca se acaba este lunes. Dime que te has acordado de guardar nuestras hazañas entre los cajones.
Muchos cartones con los que montar Fuertes y cabañas, tanques y murallas Vuelve que incendiaremos el mundo otra vez Que incendiaremos el mundo otra vez Nos volveremos a ver Cuando salgamos del túnel
Dime qué precio has pagado por tu libertad. Es la distancia una cárcel, es noche y olvido.
Es aburrido pensar en que no hay que pensar Qué triste acordarse del triste final De los que cayeron durante el camino Dime que te has acordado de guardar Nuestras hazañas entre los cajones Muchos cartones con los que montar Fuertes y cabañas, tanques y murallas
Que entendiaremos el mundo otra vez Nos volveremos a ver Cuando salgamos del túnel Trumbando alguna pared Para poder ver las crues Nos volveremos a ver Cuando salgamos del túnel
Encendemos el mundo otra vez.
Doncs una cançó brutal que et puja l'ànim i realment et deixa aquestes ganes d'anar a combatir, de lluitar per les injustícies. Almenys a mi em provoca aquesta cançó i realment la raïc d'un grup valencià que és espectacular, que és un autèntic referent en la música del nostre país. Però ara sí, passem a l'efemèri del dia.
Avui, 31 d'octubre, a Catalunya, celebrem la castanyada. Una jornada que en la nostra terra s'omple de dolors dolces, de paperines calentes i de records compartits al voltant d'una taula. Avui celebrem la castanyada.
una de les tradicions més estimades i arrelades del nostre país. Una festa senzilla, però plena de significat, que ens convida a retrobar-nos amb els nostres, escalfar-nos les mans i l'ànima mentre el fred de la tardor comença a fer-se notar. La castanyada té les seves arrels en una antiga celebració de tots sants,
Un moment de record pels que ja no hi són. Diuen que antigament les famílies es reunien després d'anar al cementiri i compartien un àpat amb productes de la temporada. Castanyes, moniatos i panellets. Tot acompanyat d'un bombí dolç o de moscatell. Era una manera de celebrar la vida, de mantenir viva la memòria dels avantpassats i de donar la benvinguda a l'hivern que ja es feia notar. I si hi ha una protagonista aquesta nit és sens dubte la castanyera.
Amb el seu davantal, el mocador al cap i les mans ben negres pel fum, ens recorda aquella figura popular que torrava castanyes als carrers de pobles i ciutats, repartint escalfor i sobretot somriures. Avui, tot i que ja no en trobem tantes a cada cantonada, la seva imatge segueix ben viva a les escoles i a les llars, on els més petits representen la seva història i aprenen el valor de les tradicions.
A les cases, el forn no para. Sí couen panellets de pinyons, d'ametlla, de coco, de xocolata. Receptes que, en definitiva, passen de generació en generació. Mentre les castanyes es tornen a la paella, els moniatos s'enfornen lentament fins que l'aroma omple tota la casa.
Tot i que en els darrers anys Halloween ha anat guanyant terreny, a molts racons de Catalunya encara es manté ben viva aquesta manera nostra de celebrar el canvi d'estació. I potser això és el més bonic de la castanyada, que ens recorda qui som, d'on venim i com les coses senzilles poden tenir una força enorme quan es comparteixen amb la gent que estimem.
Així que aquesta nit, entre castanyes, panellets i moniatos, brindem per les tradicions que ens uneixen, per la nostra terra, per Catalunya, per la memòria dels que ja no hi són i per la dolçor de seguir trobant-nos cada any al voltant d'una taula. Molt bona castanyada a tothom i que gaudiu d'un cap de setmana espectacular.
I ara us deixo amb una petita pausa musical i després començarem les seccions del programa i començarem amb l'Alvira i el seu espai de nutrició. Ara, el meu amor se'n va de vacances de la Ludwig van.
No sé si us ha passat alguna vegada, però m'han veït un estrany sentiment, que tants cops és real com és miratge, tants cops funciona com surt malament, però ho noto en l'ambient. Us ho veig a la cara, ho puc endivinar en els ulls de la gent, que es pregunten què fa, cap on va, què li passa? Com és que avui se'l nota tan diferent? Tinc el pressentiment que serà
una gran tarda. Sento una brisa que m'empenyi que em vol que el meu amor se n'ha anat de vacances i jo me'n vaig a buscar-ne on de
No hi va haver un gran discurs a l'estació de França, ni colons blancs ni mocadors al vent. Ai amor meu, estimar-se és una farsa, jo perdré el cap si tu no perds el tren. I aquells que em busqueu...
Ja sabeu on trobar-me, sóc allò on sempre, només cal que passeu. He vist el venir el meu cartell a l'entrada, la llei em busca, ara el meu cap té un preu. Passeu, aplaudiu, convideu-me a un pobata, dilapidem-nos mutuament al sol, que el meu amor se n'ha anat de vacances, i jo me'n vaig a buscar-ne un de nou.
Les actuacions, tanqueu les sales, els cafès i els teatres, que clarament no estic en condicions. Demà al matí em disculparé si fa falta, truqueu al noi que ens porta al manejament, però aquesta nit no estaré per vosaltres, no estic gens sobri, ni és que em sobri el talent.
Doncs jo no separo la brossa. Em fa mandrar. Tu sí? Esclar.
Marcel, cada cosa em toca, eh? Esclar. Reciclar és massa evident per no fer-ho. Envasos de cartró i paper, el contenidor blau o el covell del porta-porta. Generalitat de Catalunya. Sempre. I ara sí, comencem les seccions del programa. Comencem amb l'espai de nutrició amb l'Almira.
Hola, Elvira, què tal? Hola, buenas tardes, ¿cómo estamos? Doncs molt bé, molt bé, amb ganes de gaudir d'aquest cap de setmana, de castanyada. Uh, castanyada. Sí, sí, realment amb ganes del que està per venir. Tu què tal? ¿Qué celebras, castanyada, castanyada o Halloween? No, no, jo celebro la castanyada, la castanyada. També, bueno, una mica d'amics, no? Però principalment, principalment la castanyada.
Sí, sí, otras. Yo creo que cada región tiene tradiciones típicas y creo que vale la pena mantenerlas. Sí, totalmente, totalment d'acord, la veritat. Al final, les tradiciones ens fan únics i les hem de seguir mantenint. Exacto, así es. I Elvira, parlem de nutrició, avui quin tema toca?
Bueno, había pensado que sería bueno hablar cómo educar el paladar infantil y fomentar una dieta variada, ¿vale? Sí, sí, perfecte. Perfecte. A més, els papis que ens estiguin sentint estaran molt atents. Vale, mire, hay una cosa que tenemos que tener en cuenta es que no nacemos sabiendo comer, sino que aprendemos observando, probando y compartiendo. Vale.
Entonces, una de las cosas que tenemos que hacer es diferenciar lo que es el paladar de los hábitos biológicos o alimentarios, ¿de acuerdo? El paladar es una cosa que es biológica, es decir, hay gente que tiene, nosotros en la lengua, que es lo que forma parte del paladar, tenemos una cosa que se llama papilas gustativas, ¿vale? Estas papilas gustativas tienen sus funciones salado, dulce, amargo,
Y me falta alguno. Y salado, ¿no? Salado, dulce, amargo y ácido. Son cuatro, ¿vale? Más el umami. El umami es un sabor que se está desarrollando. O sea, que lo tenemos, es un sabor súper sabroso, ¿vale? Que, por ejemplo, cuando tomamos glutamato monosódico,
se estimula muchísimo más y nos sabe como que ¡qué delicia! Es un tipo de gusto diferente. Entonces, evidentemente, el paladar también depende de la nariz, ¿de acuerdo? Y entonces, hay personas que son capaces de diferenciar lo que es una agua embotellada de una agua y estamos hablando de un alimento
que no tiene características, que no debe tener características, ¿no? Entonces, un agua embotellada y un agua de grifería, ¿vale? ¿Por qué hay sommeliers o especialistas en vinos? ¿Por qué? Porque tienen unos gustos y unos olfatos especializados, muy desarrollados, que evidentemente se entrenan,
¿De acuerdo? Y que logran desarrollar. Entonces piensen que esto es, por decirlo de una manera, hay una parte que naces con él y otra parte que la desarrollas. Esto es el paladar. Y el paladar no tiene nada que ver con los hábitos alimentarios. ¿Por qué? Porque los hábitos alimentarios sí que son aprendidos. ¿De acuerdo? Entonces...
Por ejemplo, los bebés desde pequeños aprenden a saborear. De hecho, se dicen que ellos aprenden los sabores ya cuando están en la gestación y se desarrolla durante la lactancia, ¿no? Pero que realmente los sabores se desarrollan o las preferencias por los alimentos se van a desarrollar a medida que va creciendo el niño.
Tenemos niños que, por ejemplo, y te digo por la parte personal que tengo, a mis hijos yo desde pequeñito les enseñé a que probaran de todo. Claro. ¿Por qué? Porque es así como ellos desarrollan el gusto. Ahora, otra cosa es que una vez que ellos ya tienen su gusto desarrollado, ustedes terminen, esto no lo quiero y aquello no lo quiero. ¿Y de qué va a depender? ¿Vale?
Pues va a depender muchísimas cosas. Miren, normalmente nosotros nacemos, como niños, nacemos con una preferencia innata por lo dulce, ¿vale? Y realmente si tú le das a un niño un amargo, un ácido, te arruga las caras, que todo nos hace mucha gracia, ¿vale? Que parecen viejitos cuando la arrugan, ¿no? Entonces, evidentemente, si tú a un niño le das con una frecuencia...
el amargo o el ácido, ¿qué va a pasar? Que el niño puede desarrollar o ampliar su tolerancia y seguir la curiosidad y seguir probándolo, ¿vale? Yo tengo un ejemplo de niño que se le ha dado a masticar un limón y le encantan el limón más que el chupa-chupa. El limón no es un producto, un alimento que tú digas que un niño de forma habitual lo va a comer, ¿vale? Entonces,
Aquí vemos que hay una parte fisiológica, pero hay una parte muy importante que es que los hábitos alimentarios se aprenden en casa. Y el ejemplo está en la casa. Tú no puedes pretender que tu hijo aprenda a comer brócoli si tú en tu casa él nunca te ha visto comer brócoli.
Tenemos que ser realistas hasta este punto, ¿vale? Es decir, cuando yo trabajaba en colectividades con niños, haciendo menús para niños, yo recuerdo que mi fusión era tratar de que los menús fueran balanceados, pero me encontraba que había niños que no comían muchos alimentos. Entonces cuando los padres protestaban, porque claro, evidentemente no se pueden cambiar los menús,
hacer un menú para cada niño, ¿vale? Entonces, evidentemente, o el niño se quedaba sin comer, que no era el caso, siempre se le daba por lo menos algo para complementar, pues el niño a lo mejor dejaba toda la verdura. Entonces, cuando el padre, tú le ponías, tú sabes que a los niños le ponen una nota, el niño ha comido bien, el niño no ha dejado las verduras.
¿Quién era madre o el padre a reclamar? Y muchas veces me sorprendía que ellos reclamaban algo que en sus casas ellos no hacían. Y esto es un porcentaje muy alto, más de lo que parece. De hecho, muchas veces llegan a decir, a generar que su niño no come pescado en casa
y llegan a decir que es alérgico o intolerante. Sí, sí, sí, això ho he vist, eh, això ho he vist. I realment perquè no se li doni diuen que és intolerant o alèrgic, sí, sí. Exacte, entonces aquí estamos jugando con, o sea, yo por respeto, evidentemente, si a mí me... yo veo la palabra alergia e intolerante, yo a esa persona no le voy a dar o le voy a cuidar lo máximo, porque sé el riesgo que corre una intolerancia o una alergia, ¿vale?
Pero evidentemente estamos haciéndole un flaco favor a los críos. ¿Por qué? Porque no aprenden a comer. Entonces, evidentemente la familia es el primer modelo. Entonces, si en casa se ve que se comen de todos los grupos básicos, los pequeños evidentemente van a incorporar esa forma de comer.
Entonces, también otro de los factores que es importante es, por ejemplo, que si en una familia, por ejemplo, consumen todo pre-procesado, es decir, crema de calabaza, platos precocinados, ¿de acuerdo? ¿Qué estás desarrollando? Estás haciendo que el niño desarrolle un sabor muy específico.
Porque cuenta que una vez que saben lo que es el sabor umami, ese sabor exquisito, cualquier cosa que tú prepares en casa no lo van a saber igual. Me explico. No es lo mismo cuando tú compras unos canelones. O sea, hay personas que compran canelones según qué canelones, ¿de acuerdo? Sí. Y cuando ahí la yaya le prepara los suyos, que a lo mejor la yaya lo hace sin sal y sin el glutamato monosódico y con la carne fresca, no saben igual y no tienen la misma apariencia.
y el niño no los come. ¿Por qué? Porque está acostumbrado a este sabor. Saps, mira, jo, Elvira, tinc un cas molt proper, que va molt en el que tu estàs dient. Tinc un conegut meu que només menjava salsa de tomàquet si era de pot. I, a més, una marca molt concreta. En canvi, tu li feies una salsa de tomàquet pels macarrons o pels espaguetis, casolana, que realment és més bona tant nutricionalment com de sabor, i no li agradava. O deia que no li agradava.
Bueno, no, no, lo que te dicen es cierto, no vamos a poner en pedesa de juicio nunca lo que nos digan las personas, ¿no? Primero, hay que creer, la base es creer, y yo les creo, ¿sabes por qué les creo? Porque mira, esas cazas de tomate que están industrializadas, tienen fórmulas para poder controlar la acidez del pH y la acidez del tomate, ¿vale? Entonces, evidentemente, ¿qué lo hacen? Lo hacen en base a un sabor que es conocido nuestro,
desde pequeñitos, que es el azúcar. Y acuérdate que el dulce siempre se queda con nosotros. De hecho, cuando nosotros llegamos a la tercera edad, muchas veces tú verás que los abuelos lo que les gusta más es comer un dulce. ¿Por qué? Porque es el primer recuerdo que tenemos que está relacionado con la lactancia materna. Porque además está asociado con un tema de cariño, de calor, de acercamiento a tu madre, ¿no?
Entonces, el dulce es el que más nos acerca. Por eso, uno de los principales aditivos dentro de los alimentos suele ser el azúcar, porque es adictivo. Entonces, es muy lógico, porque una salsa de tomate hecha natural tiene un pH que está por encima. Siempre vas a tener un regusto ácido, porque no olvidemos que el tomate es muy rico en vitamina C, que es ácida. Entonces, claro, evidentemente,
Tú lo haces y tú no le vas a echar azúcar. Yo no le echo azúcar a la salsa que hago en casa. ¿Por qué? Porque a mí me gusta el ácido. También he sido criada con esto, ¿no? Del limón en la boca, ¿sabes? Sí, sí, tú también. Y lo que se hereda, lo que se aprende no se olvida, ¿crees? En todos los sentidos, ¿no? En todos los sentidos. Entonces, si me tienes que preguntar o si me quieres preguntar cuáles son las estrategias prácticas para fomentar una dieta variada, pues mira,
Va a ser muy difícil, ¿vale?, tener una varita mágica y darle una respuesta a esa pregunta, porque lo que tenemos que hacer es tratar de observar a nuestros hijos y ver cómo actúan en cada situación, ¿vale? Evidentemente, desde pequeñitos, lo primero que tenemos que hacer es ofrecerles gran variedad de sabores y texturas desde pequeñitos. Yo recuerdo
que a mis hijos siempre usaban un chupete, ¿vale? Y siempre les mojaba las cosas y normalmente comían con... Normalmente lo que solemos hacer también es que mientras que son muy pequeñitos comen primero y después comemos nosotros. Y eso evidentemente pues no permite ese juego de probar, pero cuando ya el niño está en la mesa sentado contigo, sí que le puedes dar a probar, ¿vale? Porque evidentemente tú prepararás
o igual o parecido el alimento de él, y entonces a lo mejor a él le gusta. Yo me acuerdo que yo lo que hacía era no servirle. Es decir, si yo preparaba guisantes para mí, ¿de acuerdo? Guisantes con un bistec y a lo mejor una patata, el guisante no se lo daba. ¿Qué hacía el niño? Ah, ah, ah, con el dedito. Quería un guisante. Entonces tú le das uno. ¿Qué puede pasar? Que le guste o que no le guste.
¿De acuerdo? Pero si él ve que a la semana siguiente vuelve a haber gizantes, él lo va a volver a intentar. Porque en eso tenemos que entender que los niños son bastante perseverantes. ¿Vale? Sí. Entonces, eso por un lado, ¿vale? Por otro lado, es importante que los niños puedan tener la opción de elegir, ¿vale? Y esto es un arma de doble filo, ¿vale? Porque elegir quiere decir que quieres una pera o una manzana,
Dos cosas saludables, no una pera, un helado. Ya, ya, ya. Porque, claro, aquí lo tenemos de perder. Claro. ¿De acuerdo? Sí, sí. Entonces, también, por ejemplo, una de las técnicas que esta la aplicó mi hija y funciona, es que cuando tú vas al supermercado, sabes que los niños siempre piden algo. Sí, sí, sí. ¿De acuerdo? Entonces, si piden algo saludable, o sea, siempre decirle, tienes solamente el derecho a una cosa.
¿vale? Y evidentemente no es dulce, sino algo saludable. Entonces yo recuerdo que una de las curiosidades que tenía es que el crío le gustaban los colores rojos y pidió justamente arándanos. Mira. El arándano no es un alimento tampoco que guste la primera, ¿de acuerdo? Se lo compraron y se lo pusieron. Evidentemente estaba muy ácido, ¿vale? Con lo cual no le gustó la primera vez, pero después
Mi hija agarró y lo puso con un poco de yogur, ¿de acuerdo? Y ya el niño fue comiendo. Claro. ¿Vale? Entonces así se va motivando. Normalmente los niños también a veces preguntan, cuando tú vas a comprar con ellos, preguntan, ¿y esto qué es? ¿Y cómo se come? Pues hay que tratar de solucionar esas curiosidades. A mí me parece interesante, ¿vale? Sí, sí, sí.
A mi m'encanta, perquè ayer estava donant un curs de disfagia, i una de les coses que tenim nosaltres, els adults, és que ens han obligat a comer amb cubiertes, ¿vale? I els nens, quan millor aprenden a comer, és quan comen amb les mans. Mira. No, perquè no oblidem que el sentit del tacte també ens ajuda a lo que és el hambre.
Cuando hablamos de hambre, no solamente estamos hablando de hambre de estómago, sino que tenemos hambre de diferentes tipos de sentidos, de la vista, del oído, del gusto y del tacto también. Entonces, cuando los niños comen con la mano, lo van disfrutando, lo van troceando ellos, pues eso favorece a que el alimento entre en positivo. Y yo les pregunto, siempre les digo a las personas, cuando tú comes una pizza, ¿cómo te gusta?
¿Cuándo te gusta más? ¿Cuando la haces con un cubierto o cuando la haces a mano? Con la mano, clarísimamente. ¿Por qué? Porque el sentido del tacto es este. Entonces, evidentemente, para una madre, el hecho de que el niño coma con las manos es un poco engorroso.
¿Por qué? Porque ponen la cocina, el plato, la ropa, todo al garete, ¿vale? Pero sí creo que es una buena técnica dentro de lo que pueda ser posible, ¿no? Entonces, otra de las cosas que se usa muchísimo es, yo ya esto de formas creativas nunca lo he practicado, me parece que no sé si funciona, ¿no?, de ponerle caritas, ¿no? Pero lo que sí hago, o siempre he hecho, es tratar de que en el plato haya muchos colores.
Porque comemos con la vista, ¿no? Entonces, por ejemplo, si yo pongo un pollo hervido con unas patatas hervidas, qué triste, Dios mío. ¿Vale? Entonces, pero si a ese pollo hervido, a esa patata hervida, le pongo una zanahoria y cuatro guisantes, el plato ya tiene color. Clar, clar, clar. O en comptes una patata normal, una patata morada, ¿no?
Exacto, exacto. Entonces, básicamente es importante también la presentación porque los niños también comen muchísimo más que nosotros con los ojos, ¿vale? Entonces, también es importante que tengamos paciencia, ¿vale? A la hora de sentarse a comer con ellos, ¿vale?
Es importante entender que para que un alimento sea aceptado necesita mínimo diez veces ponérselo delante. Es decir, si el guisante no vino a la primera, tiene que ir a la segunda. Cada cierto tiempo, no en el mismo día. Me aclaro, no en el mismo día. Si no, volver a repetir a la semana, a los cuatro días, el guisante, otra vez los guisantes, para que el niño entienda que forma parte de la alimentación.
I importantíssimo, no forçar, no obligar, no decir el famoso tienes que comer porque hay gente pasando hambre o si no comes te castigo. El chantaje emocional en la comida no es válido. Eso trae efectos secundarios y de hecho yo en personas adultas sigo trabajando con las famosas creencias limitantes que nos generan desde el aprendizaje de la comida. Entonces,
¿Qué hacer cuando tenemos los famosos no me gustan? Miren, no usen ochondaje, ¿vale? Intenten poner las verduras en diferentes formas, en crepes, en croquetas, en tortillas, en pudés, ensaladas, etc. Es importante combinar. Si me acepta el brócoli y no quiere la patata, pues combinar estos dos. Uno sí y uno no. ¿De acuerdo? Esto de esta manera...
serán mejor aceptados. Luego siempre hablar desde el bienestar. Mira, las verduras ayudan a tener energía para jugar y crecer, pero sin dramatizar, ¿eh? O sea, sin terminar la frase de si no te enfermas. No, no. Normalitos, con esta forma. Es importante también entender lo que siente el niño, ¿vale? Es decir, si no te comes una cosa, pues vale, hoy no te apetece, está bien, probaremos otro día de otra forma.
¿Ok? Vale. Y de estos dejas la puerta abierta de lo volveré a intentar, ¿vale? Entonces, por último, es importante saber también que el entorno donde vivimos también y la cultura alimentaria también va... No sé cuánto tiempo me queda, ¿eh? Avísame tú. Cuatro minutos. Uy, madre mía, la influencia, rápido. La publicidad, ¿vale?
Evidentemente la publicidad, las celebraciones y los hábitos sociales van a tener una influencia muy importante. Es importante que los niños coman en un ambiente tranquilo, agradable, sin televisor, sin apps... Sin pantalla, ¿no? Exacto. Nunca usar la comida en ningún caso como premio o castigo. Es una necesidad porque nos alimenta y tiene que ser un placer.
Y siempre reforzar con cariño. No, si te comes el pescado te doy una chuche. ¿Vale? No. Acuérdense que el dulce ya lo conocemos. Y evidentemente lo que más importante es mantener rutinas estables y buenos momentos en la vista. Porque lo que el niño no se debe relacionar es, como veían muchas padres, ¿qué si no comes? Unos shows, unos altercados ahí donde el niño dice cada vez que como hay problema.
No, no, de eso tenemos que tratar. Y entonces es importante sembrar hábitos que duren para toda la vida. Entonces es importante una educación alimentaria, que esto es una inversión a medio y largo plazo. Y evidentemente cuanto más rápido se le estimule al niño al tener curiosidad, autonomía y disfrutar del comer, más sólida será su relación con la comunidad cuando sea mayor.
Y evidentemente el entorno emocional de la mesa es muy importante porque acuérdense que la alimentación está dentro, la emoción está dentro del triángulo que tanto me gusta nombrar, de una persona saludable. Y para terminar, que creo que me quedan un minuto y pico, quiero que se queden con esta frase, educar el paladar es educar el corazón.
Lo que se aprende con placer se mantiene toda la vida. Totalment, totalment. Sí, sí, a mi, Elvira, una de les coses que més m'ha agradat és el que has dit d'això, que a vegades, quan els nens no menjen o certs aliments no els agraden al principi, molts pares i molts familiars, doncs el que fan és el que tu deies, no?
fer bronques, et castigaré menja tu sí o sí i crec que això potser genera un trauma associat amb aquell menjar creant un com un refús per sempre per aquell aliment ¿acceptes un reto per el viernes que viene? sí, sí, clar hablando de esto yo te voy a pasar una encuesta un cuestionario sobre las creencias limitantes y verás
Tú me vas a llenar, son 15 preguntas, 10 de sí o no y 5 de desarrollo. Yo te hago el análisis y te voy a decir en qué creencia limitante has sido criado. Vale, vale, m'encanta, m'agrada, m'agrada. Això m'ho enviaràs pel mòbil?
Sí, sí, sí. Te mando esto y entonces el viernes que viene si quieres analizamos. Vale, perfecte. Sí, sí, per mi perfecte. Superguai. Segur, ja t'aviso, Elvira, que segur que en tinc, eh? Perquè tinc alguns aliments molt creuats, eh?
Mira, a ver, todos tenemos creencias limitantes. Lo importante es reconocerlas y saber vivir con ellas. Una de las creencias limitantes es cómetelo todo porque la gente está pasando hambre. Entonces esa gente se obliga a comer aunque tenga el estómago reventado. Y esto es un trastorno, esto es un problema a medio o largo plazo para nosotros. Entonces hay creencias limitantes que se pueden trabajar.
Todos tenemos creencias limitantes, todos, todos. Y no solamente en alimentación, sino en todos los aspectos de nuestra vida. Pues sí, no, totalment. I n'estic segur que em descobrirem, em descobriràs a mi també noves. I res, Elvira, farem aquest qüestionari, ja m'analitzaràs una mica més en profunditat. Ui, te atreves en directo? Sí, sí, en directe. Sense vergonya, sense vergonya. Jo acceptaré el que surti.
Vinga, no, no, a ver, piensa una cosa. Elvira, 20 segons, 20 segons, eh? Es solamente una orientación para que veas dónde tienes que trabajar. No es nada negativo, al contrario, no positivo. Doncs Elvira, ens hem d'acomiadar, que vagi molt bé. Vale, buen fin de semana y buen Halloween o castañada. Gràcies, adeu. Venga, adeu, ciao.
Bona tarda, us informa Marc Güell.
Creix la pressió judicial contra Carlos Mazón l'endemà d'anunciar que obre un procés de reflexió. L'exconsellera d'emergències del govern valencià, Salomé Prades, assegura ara que a la tarda de la Dana va estar trucant al president valencià però que Mazón no va respondre. També avui hem sabut que la jutgessa que porta el cas ha demanat a la periodista Maribel Velaplana que dilluns porti als jutjats els tiquets de pàrquing que valin les hores que va estar Mazón dinant al restaurant El Ventorro de València.
I és que l'escri d'assada de les víctimes en el funeral de fa dos dies ha marcat un punt d'inflexió a les files del PP. La direcció descarrega tota la responsabilitat en Mazón sobre si ha de seguir. Esther Muñoz és la portaveu parlamentària. La decisió de dimitir de un cargo público que te han votado los ciudadanos es personal. Y por lo tanto, es el señor Mazón el que debe decidir su futuro político. Dilluns, la direcció del PP ha convocat la reunió mensual de l'executiva a Madrid. Mazón ja està citat, però a hores d'ara no sabem si s'hi deixarà veure.
Més notícies amb en Vicent Mifsot. A Tanzània, a l'Àfrica Oriental, hi ha hagut un centenar de morts en les protestes contra el govern per prohibir la participació de significants opositors a les eleccions de dimecres. Mentre Amnistia Internacional té constància d'almenys un centenar de morts, un portaveu de l'oposició xifra les víctimes mortals en més de 700. Per contra, el règim de la presidenta Samia Sululu Hassan nega que hi hagi hagut cap víctima. La presidenta ha fet empresonar diversos dirigents opositors en els últims mesos.
La Casa del Rei celebrarà el 50è aniversari de l'arribada al poder sense l'emèrit i amb actes de perfil baix. A molts pocs dies que Joan Carles I publiqui unes memòries que el seu fill va intentar impedir, la Terzuel ha anunciat que l'exmonarca només participarà en un dinar privat el 22 de novembre, 50 anys després de ser proclamat rei. En canvi, no se l'ha convidat a l'acte d'estat que encapçalarà Felip VI el dia abans. Fons de la corona s'escuden en el fet que l'excap d'estat espanyol...
Es va voler desvincular anys enrere de la Casa del Rei. Inaugurat el nou Hub Forestal del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya. És un centre de recerca que vol posar en valor els boscos i els seus recursos. Olius Joaquim Albalate. Bona tarda. El nou centre vol activar el territori agrícola i forestal del país i construir una economia al voltant de la fusta, per exemple, potenciant-la com a material de construcció, però també les plantes aromàtiques o la bioquímica. Antoni Trasovárez és el director general del Centre de Ciència i Tecnologia Forestal de Catalunya.
Com podem gestionar millor el territori, fer gestió forestal, com podem recuperar cultius de valor fagit, com l'atòfona, com el pinyó, o com podem recuperar zones de vinya que es van abandonar, i alhora també amb cadenes de valor de la fusta. La construcció sostenible amb fusta local és una gran oportunitat. Temes de química, amb fusta, es pot fer teixit, es pot fer bioolls, química verda. El hub forestal, que ha inaugurat aquest migdia el president de la Generalitat, també vol servir com a pont entre la recerca i les empreses i com a llançadora de nous projectes empresarials. Joaquim Albalaté, Catalunya Ràdio, Olius.
És divendres, un divendres marcat per la Castanyada i a les portes de Tots Sants. Comprovem la situació a aquesta hora a les carreteres. Equip Viari, Mariluz Garcia, bona tarda.
Bona tarda. Aumenta la circulació en algunes vies de cap de setmana. A l'AP7 hi ha trams de l'antitud del Papiola Cassellbida. Rosana és en sentit a sud i també molta intensitat amb algunes aturades en la mateixa AP7 entre Mollet del Vallès i La Roca en direcció Girona. L'ES del Llobregat, la C16. Aquí hi ha cua intermitent entre Berga i Cercs en direcció Puigcerdà. C55 aturada entre Sant Vicenç de Castellet i Sant Vicenç.
i Castellgalí, direcció Manresa, i destaquem també la C-17, amb aturades entre Canovelles i l'Ametlla del Vallès, en direcció Vic-Ripoll, per alguna possible incidència. Mariluz Garcia, Equip Viari de Catalunya Ràdio.
Els esports, Sergi Andreu, bona tarda. Bona tarda, el Gironobre. La onzena jornada de Lliga avui al camp del Getafe. L'equip de Mitchell necessita puntuar, és el QE de primera. El partit és a les 9. A partir de 3 quarts de 9 en farem la transmissió. Dins del tot, gira l'antena de Catalunya Ràdio.
El Barça tornarà al Camp Nou el dia 7 de novembre. Serà, però, en un entrenament de portes obertes del primer equip. Les entrades per poder veure aquest entrenament ja són a la venda. Costen 5 euros per als socis i 10 per al públic en general. La recaptació es destinarà al projecte Polseres Blaugranes de la Fundació Barça. En clau esportiva, Dani Olmo i Robert Lewandowski s'han tornat a entrenar avui amb el grup.
i està previst que rebin l'alta mèdica per reaparèixer diumenge contra l'Ells. I avui tenim bàsquet a l'Eurolliga, vuitena jornada a jugar al Barça, visita la pista del Partizan de Belgrat. El partit és a tres quarts, dos quarts de nou, dos quarts de nou, i el podreu seguir a la transmissió del Totgira per l'app de Catalunya Ràdio i la plataforma 3CAT. Fins aquí les notícies.
Gràcies.
Tot seguit, les notícies de Sant Just. Bona tarda, us informa Mariona Salas Vilanova.
Més d'un centenar de persones van interrompre el ple municipal ordinari del mes d'octubre de l'Ajuntament de Sant Jus per exigir suport institucional a dos joves detinguts pels Mossos d'Esquadra durant les festes de tardor. La mobilització es va convocar després que els joves denunciessin una actuació policial que, segons afirmen, va ser desproporcionada la nit del 25 d'octubre al recinte de la Bonaigua.
on, segons el seu relat, una noia hauria estat immobilitzada violentament i una altra jove va rebre cops de porra. Amb dos van ser detinguts i han presentat denúncia al jutjat d'esplugues per lesions i contra la integritat moral. Els manifestants van accedir al plenari amb pancartes i consignes reclamant justícia i una posició clara del govern municipal sobre els fets, així com que l'Ajuntament es personi com a acusació popular en el procediment judicial obert.
Durant prop d'una hora es van produir intervencions de membres del públic i d'alguns portaveus municipals que van expressar el seu suport als joves afectats. L'alcalde, Joan Basaganyes, va intentar mantenir la sessió oberta, però la protesta va impedir reprendre el debat i la de sessió es va suspendre sense incidents. El cas ha generat tensió entre col·lectius juvenils del municipi i el consistori, especialment entre entitats vinculades a l'organització de festes populars, que han expressat el seu malestar per la gestió institucional de l'episodi i la manca, segons denuncien, d'empatia i resposta política.
En societat, un taller de jocs tradicionals i actuals impulsarà la relació entre persones grans i infants a Sant Just el 4 de novembre. L'activitat, que començarà un quart de quatre, forma part d'un cicle de sessions que es desenvoluparan els dimarts 4, 11, 18 i 25 de novembre d'un quart de quatre a un quart de cinc. El programa consisteix en un espai d'intercanvi intergeneracional on persones grans del municipi compartiran jocs tradicionals i aprenentatges amb l'alumnat de quart de primària de l'escola Canigó.
L'objectiu és afavorir la convivència i el coneixement mútu entre generacions, tot combinant activitats lúdiques d'abans i d'ara. L'activitat és gratuïta i és organitzada pel Centre Social al Mil·lenari, Promunsa i l'Escola Canigó, que col·laboren per fomentar espais de relació i participació comunitària al municipi.
I en cultura, Sant Just d'Esberna estrena el Compte de l'Arrel, un projecte audiovisual immersiu que transporta els espectadors a la vida del poblat i bar de la Penya del Moro fa més de 2.500 anys. La producció, impulsada per l'Ajuntament amb el suport de la Generalitat, utilitza tecnologia 360 graus per adaptar el Compte de Txell Ribes i ja es pot gaudir en línia a l'espera de la seva instal·lació que engin està amb ulleres de realitat virtual.
Fins ara. Fins ara.
Fins demà!
I ara donem la benvinguda a un vell amic del programa i de la ràdio. Ara donem la benvinguda al Daniel Martínez. Què tal, Dani? Com estàs? Doncs bé, però espero que aquest vell vagi bé alta perquè si no tindrem un problema, val? Amb les dues, amb les dues. Perquè aquí ja, home, aquí a la ràdio tens un bagatge per això de ella.
No falta l'aspecte que és molt juvenil Gràcies, gràcies, arregla-ho Ara, arregla-ho Doncs amb moltes ganes d'estar aquí al Refugi Ja saps que és el programa que em va veure néixer La franja horària que em va veure néixer com a professional de la ràdio I molt content d'estar amb tu també Una tarda més aquí al magazín de Tardes de Ràdio Desver I avui ja és 31 d'octubre, Dani Heavy, heavy, heavy, com passa el temps El temps passa volant, això sí que és veritat
Però també t'he de dir que ara és un temps on la cuina també agafa molt protagonisme, no? I els panellets, les castanyes, els boniatos, doncs aquestes receptes tradicionals que tenim aquí a Catalunya, doncs, bueno, surten i ens permeten disfrutar d'aquests menjars que són tan únics d'aquesta etapa. I per això t'hem convidat avui, Dani. T'hem convidat perquè ens parlis una mica de cuina i de receptes una mica més de tardor i de castanyada.
Doncs totalment, avui ens posem una mica cuinetes perquè la gent que escolti la ràdio des de fa temps ja sap que jo he tocat molts pals en aquesta casa, que he parlat de cinema, que he parlat de teatre, que he fet debats, que he parlat també de les coses que es fan a Sant Just i que en aquest cas també he parlat molt de cuina. De fet, als inicis també portava un espai de cuina aquí al programa on
Avui parlarem de cuina, de la cuina de tardor. Quan parlem de cuina de tardor, parlem d'uns colors, parlem d'uns productes de temporada, parlem de moltes coses, perquè realment
ens hem de fixar molt en els productes de temporada i més aquí a Alves Llobregat que tenim al Parc Agrari que tenim també al Mercat de Pagès els diumenges al Parc de Torre Blanca vull dir, al final tenim moltes opcions per poder consumir productes de temporada i de qualitat i de proximitat que això és molt important i que al final sempre és molt més recomanable menjar productes de temporada perquè realment
Els estàs consumint quan toca i això significa més sabor, més qualitat i realment a vegades ens anem a altres varietats que no són de l'època i diem, ostres, això no està tan fi però realment si apostem per aquests fruits, aquestes hortalisses de temporada els sabors són molt més bons. És més recomanable, Jaume, i més econòmic.
Això és important. Bé, ecològic en funció d'on ho compris. Però serà molt més econòmic. Si tu compres un tomàquet quan és temporada, o compres un tomàquet quan no és temporada, doncs ho notaràs a la butxaca i ho notaràs en el seu gust també. Perquè això vol dir que són tomàquets que potser no venen d'aquí a Espanya, sinó que venen de fora.
i a més a més també això comportarà una càrrega econòmica important. El tomàquet és un exemple complicat, perquè el tomàquet, quan parlem de productes naturals, quan parlem de productes bàsics de la nostra dieta mediterrània, podem parlar del pa, podem parlar del tomàquet, i són dos productes que estan molt controvertits actualment, perquè el tomàquet no té el gust que tenia abans,
I el pa no té gust que tenia abans. Què vull dir amb això? Doncs que les elaboracions amb massa mare del pa, per exemple, s'han perdut molt. Llavors tenim pans de fermentació ràpida que el que fan és que ens atipen amb molta rapidesa, que embafen, que són productes de fleca...
que no tenen la mateixa qualitat organolèptica que poden tenir, per exemple, aquells que fermenten en altres condicions, que es fan en productes de millor qualitat. I amb el tomàquet passa una mica el mateix, que no té aquell gust. Un bon tomàquet és aquell que es pot menjar gairebé sol, perquè al final no hem d'oblidar que el tomàquet és una fruita. I al final el tomàquet bo és aquell que podem menjar com una poma. Sí, jo crec que...
També és això, que últimament el consum de la gent normalment va molt cap als supermercats i sí que és veritat que els supermercats tenen tanta demanda que al final opten per solucions més barates com tomàquets, el que tu deies, d'altres zones o que no són de temporada i aquí és on realment ens trobem, en aquests tomàquets insípids i insegurosos que realment no tenen res a veure amb els tomàquets de veritat, amb els tomàquets que pot fer un agricultor aquí a casa nostra.
que realment sí que són encara sabrosos. I és això, identificar bé on podem trobar aquests bons tomàquets, aquests bons pans, perquè encara s'hi fan, Dani. No siguem alarmistes, perquè encara s'hi fan, però sí que costen més a trobar. Sí, sí, siguem alarmistes. No, no, jo aquí et portaré la contrària, crec que és la primera vegada que ho faig. Siguem alarmistes, clar que sí. No, no t'acostumo a portar la contrària. Però sí, siguem alarmistes, perquè crec que el tema està molt malament. Però no és que s'estigui extinguint.
No, però a mi el que em dol és que aquí a Sant Just, per exemple, si volem per la qualitat el trobem en un forn, en dos, la resta són cadenes, i perdoneu-me la franquesa, però la resta són cadenes que han anat arribant, tot i que aquí sempre hem sigut molt reticents a les cadenes alimentàries. Sí, tenim un Tagliatella, tenim un McDonald's, però els que mouen el poble, diguéssim, són aquells comerços de restauració que es fan amb i per Sant Just, no?
Però realment, i que tampoc estic dient que haguem d'eliminar de la nostra dieta aquestes franquícies, de tant en tant està bé, però si han de fer mal al petit comerç, doncs evidentment ens ho hem de fer pensar.
Tot això ho deia perquè realment aquells productes de temporada, sí, cert, que s'està reinventant molta gent, molt comerciant, molt pagès, s'està reinventant. Veiem ara, per exemple, campanyes a Instagram d'agricultors de...
d'aquí de Collserola, que diuen productes de Collserola, que t'ho porten a casa, que et fan cistelles, que ho fan atractiu, que ho veus a les xarxes, que està molt bé i abogut perquè fem servir aquest tipus de comerç de proximitat. Però fixa't on està la cosa, que han de sucumbir al màrqueting de les grans empreses perquè si no no poden fer front a la quota mínima que es plantegen per sobreviure.
I per altra banda està també el tema dels forns, que ho dèiem, que sí, que evidentment encara existeixen forns que fan pa bo, però s'ha d'arrascar molt, i a més que les condicions pobres amb les que ho fan, doncs moltes vegades són condicions lamentables, en el sentit que, clar, potser una barra de pa una mica més car que el supermercat, i s'ha d'escandalitzar. Però, clar, la diferència de preu realment també té una diferència en el sabor.
Està el forn, per exemple, a la plaça, ara m'estic inventant un poble, perquè a la plaça de la Vila, per exemple, nosaltres no tenim comerços, però en una plaça de la Vila, com podria ser la de Sant Feliu, per exemple, tens el forn de pa de tota la vida que ven aquell pa fet a casa i a l'altre costat té un supermercat o té un...
un altre comerç que el que fa és pa, que li porten cada dia fet o que el té el congelador i el forneix a cada dia. Aquestes són les diferències i aquí crec que hem d'abocar una mica en això. Després entraríem en el tema econòmic, que evidentment li dono la raó al...
a client en el sentit que ens estem trobant que moltes vegades per trobar producte de qualitat l'hem de pagar i l'hem de pagar a preu d'or i això és una cosa que també m'hi nego vull dir jo abogo pel producte de proximitat de qualitat i a l'abast de tothom i en aquest aspecte doncs aquí és quan es compliquen les coses sí però vull dir tot al final s'ha anat encarint i jo crec que les fleques tradicionals que encara tenim per aquí per la zona
Molts cops es fan malabars per arribar a fi de mes i sí que és veritat que potser la barra de pas més cara, però perquè realment té uns costos. Ja et dic, hi ha gent que potser s'aprofita més, però també crec que hi ha molta gent que ofereix el mínim, el mínim, el mínim preu que pot oferir
I encara així segueix sent més alt que allà a les grans cadenes per evidència, perquè és normal també. Absolutament d'acord, absolutament d'acord. Crec que al final hi ha un punt també polític. Tot és política. Exactament, ho has dit tu, no ho he dit jo. Tot és política i és així, vull dir, perquè parlaríem ara dels lloguers dels locals, per exemple, que són elevadíssims.
que això també fa que el cost del comerciant sigui més elevat i que per tant hagi de pujar preus, i aquí entraríem en un debat que ara no toca, perquè avui hem vingut a parlar de receptes de tardor. Realment és una situació complicada, la dels nostres autònoms ja ho sabem, però anem a deixar aquest parèntesis que hem creat,
i vull que Dani m'expliquis una mica quins són aquests productes estrella de la tardor. Doncs vinga, ho farem al revés. Vull que em diguis tu aquells productes que per tu són, diguéssim, del paisatge de tardor d'aquesta època de l'any. Què et ve al cap? Quan diem tardor i diem cuina, què et ve al cap? Castanyes, evidentment, boniatos, carbasses... T'estàs deixant un bastant important, eh?
Cols. Bé. Sí, no, no, està bé, està bé. Cols i enciams em fa com molt de tardor. Crec que es cullen ara a l'hivern. I què es cull més? Què es cull més, també? Que anem als boscos, que fem excursions. Bueno, clar, bolets, bolets, evidentment. Ah, clar, clar, clar. Home, és que és important.
Efectivament, la tardor ens porta carbassa, moniato, bolets, col, castanyes, poma, peres, espècies també com la canyella, la nou moscada, la farigola. Aquests ingredients ens permeten preparar plats reconfortants rics i saludables i també tenen un sentit, tots aquests productes que hem anat dient, perquè no només ens reconforten sinó que també ens ajuden al nostre sistema immunitari. Molt bé.
Parlem de receptes. Quan parlem de receptes de tardor, quan parlem de productes de tardor, parlem d'una gama de colors bastant curiosa, no?, que estem parlant. Sí, identificativa, sobretot, no? Aquests marrons, aquests taronges, que ens evoquen tant tardor, no?
Sí, correcte. Estem parlant de colors taronjats, de colors granatosos, de colors que deriven a l'estampa que tenim cada dia al nostre entorn, al nostre voltant, que és aquesta estampa de tardor.
Doncs vinga, parlem de receptes. Comencem amb la crema de carbassa i moniato. Jo crec que és un indiscutible d'aquesta temporada. El fet de preparar receptes amb carbassa crec que és un plus perquè la tenim de temporada. A més a més avui que és Halloween, que és aquesta castanyada. Bueno, castanyada, és castanyada. Bueno, també és Halloween. Aquí que cadascú celebra el que vulgui, però avui són les dues coses, és Halloween i és la castanyada. Però el primer castanyada.
És que aquí al refugi, Dani, hem fet un debat llarg de la setmana. No, no, a la Rambla estem igual. I la gent s'ha posicionat clarament amb la castanyada. Els nostres col·laboradors són Tim Castanyada. Jo soc de CastaWin. Això està bé. Aquesta variant també l'hem explorat. Jo faig les dues.
Molt bé, doncs, bàsicament, la crema de carbassa, com dèiem, avui molta gent farà allò de fer figuretes amb les carbasses, que els fan com una cara a la carbassa tallant aquelles formes dels ulls, de la boca i tal, que és també una tradició anglosaxona.
en aquest cas, doncs mira, podríem aprofitar la resta per fer una crema, no? I aquí què necessitaríem? Doncs bàsicament per 4 persones un kilogram de carbassa pelada i trossejada, la podeu trobar també envasada al buit, ja pelada i trossejada, per aquella gent que tingui una mica de pressa i no vulgui perdre el temps en pelar-la, perquè reconec que és farragós el fet d'haver de pelar una carbassa, però el producte sempre serà molt millor, evidentment, però...
podem també optar per aquestes opcions envasades. Per altra banda, moniato pelat i trossejat, que aquí podríem fer servir patata en comptes de moniato, si no ens agrada o si ho preferim. Després també una ceba mitjana, un llitre de brou vegetal o aigua, que això també és important tenir-ho en compte, dues cullerades d'oli d'oliva verge extra,
Sal i pebre al gust, mitja culleradeta de farigola seca i opcional podem triar 100 mililitres de llet, de llet de coco o de crema líquida, és a dir, nata de cuina. Això de la farigola també va molt a gustos, eh? Si no li voleu posar no caldria. A mi m'agrada, eh, la farigola. Amb salpebra tindríem prou, però la farigola li dona un toc guai. És guai, és guai.
I pel que fa a aquesta opció de donar-li un toc més làctic, també és una opció. A mi no m'agrada, sincerament. A mi notar que una crema té gust a natar és una cosa que no m'ha agradat mai. Però això de posar-li una mica de llet de coco, home, doncs em fa certa gràcia i inclús també...
Sí, perquè li podries afegir també un polsim de curri, per exemple, que no deixa de ser una barreja d'espècies, i tindries una crema que, tornant una mica al tema immunològic, al sistema immunitari, ens ajudaria també, perquè aquestes espècies ens ajuden i ens protegeixen, i per altra banda tindries un gust una mica més asiàtic, oriental, que està bé.
Doncs, Dani, anem a passar amb l'elaboració. Facilíssim. Com la faríem? Facilíssim. Verduretas tallades, més o menys totes de la mateixa mida. Quan les tinguem totes tallades de la mateixa mida, les sofregim... Un poc gaire perfecte, no? No gaire perfecte perquè després ho triturarem tot. Exacte.
però sí que és important que tot sigui de la mateixa mida perquè es cogui igual, per igual. Llavors, quan ho tinguem tot tallat, ho sofregim en una olla mitjaneta, li posem cel, pebre, les espècies, el que li vulgueu posar, i li posem l'aigua.
l'aigua o el brou llavors ho bullim tot ho deixem bullir i cap a la mitja hora tres quarts provem que estigui tot cuit és a dir fem una punxada amb una forquilla amb un ganivet punxem una mica les verdures per veure que estan cuites i un cop ho tinguem triturem posem un rajolí un rajolí de crema un rajolí de crema de llet o de nata o el que sigui
I llavors, quan ja ho tenim triturat, ho podem tornar al foc per acabar de reduir, i perquè si ens fa falta una mica de brou o una mica de crema també l'hi puguem afegir, ho provem, ho corregim de sal i de pebre, i ja ho tindríem. I és una crema boníssima, molt sabrosa, i que tindríem per aquests dies de fred, que va magnífic. Passem a una altra recepta. Jaume, t'agraden els risottos? M'encanten. Està boníssim, eh?
Crec que en aquest risotto participaran un dels grans protagonistes de la tardor i realment crec que és una molt bona manera d'aprofitar aquest producte de temporada que és tan espectacular. Doncs sí, totalment, totalment. En aquest risotto de bolets participaran, com ja he avançat, els bolets. Comencem comentant els ingredients.
Primerament, per 4 persones necessitaríem 300 grams d'arròs arbori, que és la varietat que es fa servir pel risotto, tot i que si no en tenim amb arròs rodó, tiraríem, però millor si és aquesta varietat. Després, 250 grams de bolets variats, o també, en aquest cas...
Si no tenim bolets frescos, també podem fer servir bolets envasats, bolets congelats, moixernons, el que tinguem. Alguna varietat de bolets en concret que diguis tu, ostres, aquesta, amb aquesta et quedarà genial. A mi m'agrada molt fer servir la varietat de bolets petita que et venen en els bolets envasats, perquè al final són bolets de terrina, que tu els tens allà a casa que no se't fan malbé, que els tens envasats amb bot de vidre,
I aquest tipus de bolets que acostumen a ser barreja són bolets petitons i són agradables amb boca. Però si no, el que tinguem, un porto velo també ens serveix, un xampinyó també ens serveix. Vull dir, si anem justos de calés aquell mes i no ens volem gastar diners amb bolets, això també ens serveix. Un bolet d'ostre també ens serveix, si no, un rovelló, uns moixernons, vull dir, el que tinguem, el que tinguem.
Però bé, això també va una mica al gust del consumidor, si no ets molt fan de bolets. També n'he vist risot inclús de camabrocs, que aquest diuen que és molt bo, eh? Sí, sí. Però això ja és una mica més d'expert en bolets, eh? D'expert en bolets, d'entenir-ne que la temporada ha sigut prolífica i que en el cas hagi tingut. Exacte.
Després també aquí ceba i all, estem a Catalunya, no ens hem d'oblidar que aquí ens agraden molt els sofregits de ceba i all, i això també s'ha de tenir en compte. Vi blanc, sempre està bé tenir una ampolleta de vi blanc d'aquell baratet per cuinar, i un llitre i 200 mil·lilitres de brou de bolets, brou vegetal, aigua, el que tinguem, sempre com més infusionada estigui l'aigua,
És a dir, quan parlo d'infusionada em refereixo a que si és un caldo tindrà més gust. Després, mantega, formatge per massa ratllat, sal, pebre, fulles de frigola o de llorer, julivert picat també ens aniria bé. I aquí a la recepta també ens indica unes gotetes de llimona. Jo no n'hi he posat mai de llimona en el risotto, però bé, si algú li vol afegir també tindrà aquest contrast.
Doncs l'elaboració una mica més complicada que l'anterior, evidentment, però bàsicament el que voldrem aquí és en una paella fonda o cassola fondre la mantega, escalfar l'oli, sempre si fem TPT, que TPT és tant per tant, és a dir, la mateixa quantitat d'una que d'una altra, si fem la mateixa quantitat de mantega i d'oli, què farà? Doncs que la mantega i l'oli són com tu i jo, que ens portem molt bé, que som molt bons amics, que tenim molt bon rotllo i que no ens barallem mai. Doncs la mantega i l'oli, igual...
es porten molt bé i el que fa és que la mantega no es cremi que la barreja entre l'oli i la mantega fa que la mantega no es cremi que la mantega és que és molt fàcil que se'ns passi i que haguem de llançar-ho perquè queda aquell gust desagradable
En aquesta barreja de mantega i oli farem el sofregit amb ceba, all i quan estigui transllucit em voldrà dir que ja està. Saltejarem els bolets, que aquí en funció del bolet que tinguem trigarà més o menys, perquè si és un bolet envasat que ja ha passat per una cocció, evidentment serà més ràpid. Després afregirem l'arròs, remenarem perquè s'integri bé.
podríem fer aquí una miqueta de vi blanc tot i que jo soc més a favor de posar el vi blanc en el sofregit quan estàs ja amb el sofregit fas el xorret de vi blanc deixar que s'evapori l'alcohol i llavors tirar l'arròs llavors tiraríem el brou calent calent això és molt important perquè si no talles la cocció i no torna a començar trigues més i a més no queda igual
D'acord, el bo del risotto, que no ens passa tant a la paella, perquè la paella hem de ser bastant clau, és a dir, hem de posar la quantitat d'aigua exacta, que en aquest cas seria la que ens indica la recepta, en el cas del risotto, el que sí que ens permet és que puguis anar afegint si veus que es queda sec.
És d'anar tirant mica en mica, no? Si veus que es queda sec, tu ho vas afegint fins que estigui cuit i melós. El risotto és un arròs melós, és un arròs que ens ha de quedar amb textura, amb vida. Quan el tinguem al punt, és a dir, aquí l'anem remenant i quan el tinguem al punt li posarem el formatge, aquí també podríem posar crema de llet si volguem, i ajustarem de sal i pebre. Ja està.
Ja està, aquí hi ha emplatà, una mica de formatger ratllat per sobre i ho tindríem plat boníssim i ràpid de fer. A vegades diem risotto, risotto i em sembla que és una recepta supercomplicada i realment hem vist que és fàcil, que ho podem fer tots a casa i sobretot això important, no anar tirant l'aigua o l'aigua o el brou calent. Vem a poc a poc, anem ajustant d'aigua i veiem també com l'arròs va absorbint aquest brou o aquesta aigua
i res, acabar amb la textura ideal, la que més et vingui de gust a tu, potser més dens, potser una mica més... Aviam, no ha de ser... No ha de ser una sopa. No ha de ser una sopa, però tampoc ha de ser allò per enganxar maons, saps? Exacte, exacte. Vull dir, no ha de ser ciment. És trobar el punt, és trobar el punt. A mi m'agrada maloset, perquè ha de ser maloset, també...
el punt de l'arròs és important, que a vegades se'ns queda una mica cru i llavors potser tens un gust brutal, que havies aconseguit un gust brutal a l'arròs, però està dur i llavors és desagradable. Per tant, tinguem en compte això. També ho podem acompanyar amb uns cràquers de formatge, si estem inspirats aquell dia, podem posar una mica de formatge al forn, de formatge parmesà al forn, i que faci galeta, i llavors tenim aquelles galetes de parmesà per posar per sobre. Això ja queda d'estrella.
i a partir d'aquí hi ha moltes variants el podem fer amb gambes el podem fer amb formatges formatge de cabra formatge gorgonzola vull dir, aquí podem adaptar-lo al gust del consumidor però avui estem de tardor i per tant parlem de bolets Jaume, una pregunta que normalment no faig perquè normalment sóc jo qui dono les indicacions però avui com que estic de col·laborador haig de fer la pregunta tenim temps per una altra recepta? no, per una altra recepta no tenim temps però vull preguntar-te unes petites coses perfecte
Vull... Perquè hem anat descobrint al llarg de la setmana amb els gustos dels nostres col·laboradors. I vull preguntar-te a la nit, tu que ets més de panellets o de castanyes? Panellets, indiscutiblement. M'encanta, eh? S'està creant aquí dos equips, eh? Sí, sí, sí. M'encanten les castanyes i això que deies abans que no tenim temps per una altra recepta, mira, te la colaré en mig minut. Sopa de castanyes i porro. És el mateix que hem fet abans amb la crema, però en comptes de posar-hi patata, hi posaríem castanyes, porro, patata... Castanya també bullida.
Correcte. Bullim la castanya. Sí, sí, al final és el mateix procés que hem fet abans, però en comptes de posar-li la carbassa o de posar-li el moniàtol, li posem patata, carbassa... Ai, perdó, patata, castanya i porros. Molt bé. Sí, sí, interessant. M'ha agradat molt la castanya també. Amb un minutet, realment, una altra recepta descoberta. Sí, l'he colat per aquí. Molt bé, molt bé. Perfecte. Sí, sí, també sé fer els meus tiqui-taques. Home, tu tens molta experiència, eh, en això del micròfon. Per tant, panellet. Panellet, panellet, molt panellet. Sí, sí. Jo no sóc gaire fan, eh, dels panellets, ho he dit.
Que és una paraula que també s'ha portat molt al vocabulari català. Jo tinc una amiga que quan un noi és mono li diu, mira quin tros de panellet, no? I això també, o quan un noi és dolç, mira quin tros de panellet. Panelleta, panelleta, sona raro, panelleta. Però bé, també podria ser extrapolable.
M'han agradat molt els panellets. De fet, tinc una safata a casa i vaig menjant aquests dies. Comprats o fets per tu? No, no, comprats. Aquest any no n'he pogut, encara. M'encanta fer-los i si tinc temps i si tinc una estona, doncs ho faré, però de moment són comprats. M'encanten, boníssims. Les castanets m'agraden, però m'empipa molt a veure-les de pelar. Això és veritat. És molt emprenyador. Se't queden les ungles, però el soroll, no? Hem parlat abans dels colors.
Hem parlat dels colors de la tardor, però també hauríem de parlar del mapa auditiu, del mapa de sons. El so aquest de torrar castanyes. L'espategar de la llenya de foc, el so de torrar castanyes, les olors també serien un mapa molt interessant, l'olor de la pell de la castanya cremada, els moniatos sortint del forn, és meravellós, és una època de l'any meravellosa. M'agrada molt la tardor, m'agrada molt.
I ja per acabar, algun plan pel que és de castanyada, Dani? Doncs sí, de fet avui tinc un sopar, haig de marxar pitant ara d'aquí, perquè a més venen a casa. Molt bé. Venen a casa, tenim sopareta a casa. Doncs Dani, no trobem més temps a gaudir d'aquest sopar de castanyada i que acabis de disfrutar molt d'aquest cap de setmana i bueno, ja comentarem a veure què has acabat fent i si t'ho has passat bé. Bona castanyada, que vagi bé, gràcies. Adeu.
I ara entrevistem a la Roma Calderón, una actriu, cabaretera, creadora única del nostre país. Avui ens ve parlar sobre The Lovers, amb tres cites molt esperades aquí a Barcelona el 31 d'octubre, 14 de novembre i 14 de desembre. Hola, què tal, Roma? Ens sents? Hola, què tal? Sí, te escucho alto y claro. Perfecto. Doncs abans d'endinsar-nos amb l'entrevista, Roma, m'agradaria que presentessis una mica The Lovers. Què és això? Què ens trobarem a l'escenari?
Pues mira, The Loves es un espectáculo que tiene ya casi 12 años de funcionamiento. Me parece que algo habrá hecho bien en este show porque sigue funcionando y siguen comprándolo. Y que ha estado por casi toda España, en Francia, en Estados Unidos, en México, varios años...
Y es un espectáculo unipersonal de cabaret, es decir, que estoy yo solita encima del escenario, haciendo música, impro con el público, siendo cabaret, claro, no hay cuarta pared, y sobre todo dando mucho, mucho, mucho amor y pasando la botella de tequila, porque soy tequila.
Pues mira, en Francia sí que lo pude adaptar al francés porque no soy bilingüe pero sí hablo muy bien francés.
I ahí sí que pude adaptarlo. Però també m'ha passat amb México, perquè, clar, utilitzo molt argot, i al final hi ha pàlabras que, aunque hablemos el mateix idioma, no se diuen de la mateixa manera. Llavors també vaig fer una adaptació de tot el llibre per que el públic ho entenia. En Estats Units m'han de entendre ells així, perquè sí. Bé, en Estats Units també hi ha molt de gent que parla castellà, no?
Sí, sí, claro, no fue un problema como tal ni un handicap, pues hay muchísima gente de habla hispana y hay mucho español viviendo también en Estados Unidos, o sea que hicimos un poquito de patria al final. I The Lovers arriba a Barcelona, bueno, portes 12 anys fent aquest espectacle, però aquesta nova gira, ara sí que arriba a Barcelona, després d'un inici de gira a Madrid. Com va anar aquesta estrena per Madrid i què esperes d'aquest públic de Barcelona?
Uy, esa es una pregunta trampa. Lo de qué espero de Barcelona. Yo espero éxito, claro. Mira, Madrid ha sido precioso porque hacía, como he estado de gira, hacía mucho tiempo que no llevaba el espectáculo a Madrid, a mi casa, de donde soy. Y es que pasa algo sorprendente con este show y hay gente que lo ha visto hasta 25 veces. Sí, enamora. Es un espectáculo que enamora. También como hay mucha impro,
Nunca es igual, nunca una función es igual que otra. Y la gente tenía muchas ganas de volver a ver The Lovers, porque se genera como una especie de familia, pandilla, canalla en torno al espectáculo y vino todo el mundo, bueno, casi que tuve que tirar tabiques, se petó. El sitio se puso hasta la bola y fue muy bonito, fue reencuentro con mucha gente, con mucha gente mía y con mucha gente seguidora del espectáculo.
I, Roma, què t'ha portat a fer aquesta gira per Espanya? Després de temps voltant, per què has decidit tornar a Espanya a fer una gira?
Pues mira, esto va a sonar un poco clasista, pero como la cocina de mi madre ninguna, ¿sabes? Al final, claro, es muy interesante viajar. De hecho, yo animo a que todo el mundo viaje y que vea que hay otras realidades, que no solamente existe la que tienes tú de primera mano.
Pero al final con lo que te identificas suele ser con lo que has crecido. Y volver a casa es eso, es volver a casa, es volver a tener las sensaciones con las que te identificas, es volver a ver a tu gente. Son códigos, al final. Me apetecía muchísimo, muchísimo. Molt bé, molt bé. No, no, jo totalment d'acord. Crec que com a casa, al final, és que realment estàs enlloc. Casa és casa i això sempre serà així.
Sí, sí, totalment. I Roma, el teu espectacle barreja humor, crítica i una gran dosi de sensualitat, està clar. Què et va portar fa 12 anys a imaginar-te una proposta així?
Pues esto va a sonar un poquito a lo mejor demasiado profundo para ser un espectáculo de cabaret, que en principio parece que no es nada profundo, pero como el título reza de Lovers hablo sobre mis amantes, sobre las personas que han pasado por mi vida y que al final me han hecho ser la persona que soy. Y me di cuenta en su momento, hace más de diez años, de que igual no les había dado las gracias.
Porque yo me siento muy orgullosa de la persona a la que me he convertido. Y esas personas han tenido algo que ver. Entonces, The Lovers es un espectáculo para darle las gracias a esas personas que ya forman parte de mi ADN. Molt bé. No, no, sí, i al final, mira, 12 anys explicant històries dels teus amants, realment a tu també t'han sortit rendibles, eh?
Bueno, es que, a ver, esto es una cosa que yo creo que es por lo que funciona también de Lovers. Todo el mundo tenemos heridas. Bueno, si no has vivido mucho, no, lamentablemente. Casi que es mejor tener heridas por haber vivido mucho que haber tenido una vida de seta, ¿no? Pero el hecho de que la gente siga viviendo sus vidas guardando esas heridas no ayuda.
Y lo que sucede con The Lovers es que me río de lo que he vivido, abrazo todo lo que he sufrido, brindo con tequila por toda la gente que me ha besado y a la que he besado. Y sigamos adelante. Sigamos adelante. Clar, clar. I al final també jo crec que l'obra funciona tan bé perquè segur que molts oients també es poden sentir identificats amb aquestes històries.
Claro, mira, es cero panfletaria, ¿vale? Esto quien me conoce trabajando sabe que yo soy muy poco de panfleto y de hecho hablo sobre mis amantes porque no pongo a nadie en tela de juicio ni subo a nadie al escenario, no utilizo elementos externos para apoyarme en mi historia. Entonces, si yo soy la primera que enseño las bragas y el alma en el público, al final no se siente agredido porque no se les agrede.
I se hermanan. Es lo que te digo, que se genera como una especie de chukipandi muy bonita en torno a The Lovers. Que guai, que guai. I justament això que comentaves del públic, que és molt important perquè tu improvises, t'hi acostes i els fas part del xou. A tu com t'ajuden dins de l'obra? ¿Cómo? A tu com t'ajuden ells, el públic, dins de l'obra?
Bueno, es que es fundamental, es fundamental. Al ser cabaret, ya directamente no hay cuarta pared. Entonces veo los ojillos de todo el mundo, veo si sonríen, si no sonríen, mido cómo está llegando el mensaje y sobre la marcha mi trabajo es hacer que el mensaje llegue, comunicar.
Entonces ya me modifico yo para que ese mensaje llegue como tiene que llegar. Con lo cual el público es un elemento, no solamente un elemento fundamental, es que es un personaje crucial en el transcurso del espectáculo. Dependiendo de cómo funcione el público, yo me voy en una dirección o en otra, aunque tengo un esquema muy claro y los números están claros, pero toda la parte de improvisación o de contacto directo con el público...
Hay un hermanamiento, es como una sopa, ¿sabes? Claro, claro, sí, sí. Como una especie de cocido donde tú eres el chorizo pero yo soy la morcilla y ahí al fondo tenemos un montón de garbancitos.
M'ha agradat aquesta comparació. Tu ens parles del nu cabaret, com una evolució del cabaret clàssic. Què és això que el fa nu? Què és aquest distintiu?
Pues mira, este distintivo decidí empezar a utilizarlo porque gracias a The Lovers empecé a ir a muchos festivales internacionales de cabaret. Y me di cuenta de que había ciertas diferencias en las propuestas
que eran más contemporáneas, que eran más de autor, y que incluso ni siquiera había personaje. En mi caso, por ejemplo, no hay personaje, es un alter ego. Y es ficción, o sea, es no ficción ficcionada.
Hay un riesgo extra en este tipo de artistas y de espectáculos que en el cabaret clásico no está. Entonces, más bien un poco para darle pistas al público cuando viese la sinopsis de los espectáculos, que no se desilusionara por no ver una boa de plumas.
¿Sabes? Por ejemplo, yo no hago cabaret clásico, entonces no vais a ver ni un número con una silla, ni una chistera, ni una boa de plumas. No es cabaret alemán, no es cabaret francés. Es algo muy personal. Entonces, como me di cuenta de que no era la única que estaba en esa búsqueda,
decidí ponerle acuñarlo un poco, también por hacer casa de nuevo, ¿no? Porque éramos como los artistas raros que íbamos a los festivales internacionales, ¿no? ¿Qué hace? Esto es cabaret, qué raro es esto, ¿no? Clar, clar, clar. Doncs sí, sí, vas a germanar altres artistes com tu. Doncs molt bé. I parlant del cabaret, el cabaret sempre ha estat un espai de llibertat, de desigència, de joc...
Creus que avui encara ho és? O cal reivindicar-lo ara una miqueta més que mai? Mira, el cabaret té una cosa molt chula que ens serveix un poc com aviso. Siempre vuelve a resurgir perquè nunca muere, però és un poc com el Guadiana, no? Aparece o desaparece. Quan aparece de nou és perquè estem en un punt d'inflexió social.
A mí me sirve mucho para medir el pulso de la sociedad. Cuando hay una etapa de entreguerras, reaparece el cabaret con fuerza. Cuando hay una crisis económica, reaparece el cabaret. Ahora está reapareciendo el cabaret. Deberíamos tener los ojillos muy abiertos porque a ver qué nos está queriendo decir. ¿Por qué está otra vez tan presente?
És el que t'anava a preguntar. Per què creus que en aquests contextos reapareix el cabaret?
Pues porque es necesario hacer una revisión, amigo. Claro, exactamente como tú habías encabezado la pregunta. El cabaret es un espacio de libertad, de crítica, de cuestionamiento. Es un lugar donde poner encima de la mesa qué es lo que nos está picando, molestando, preocupando y reírnos de eso para que no pese tanto, por un lado.
Y de ahí hacer una crítica y buscar soluciones, que a mí es lo que me han de gustar el cabaret, que al final te hace pensar. Tú puedes tener una sensación un poco incómoda con una situación, pero si te quedas en ese gorogoro tampoco avanzas. Ahora te vas a ver un espectáculo y hay una señora en bragas pasando la botella de tequila.
riéndose de lo mal que nos relacionamos entre los seres humanos, que somos animalillos heridos, y entonces tú relajas, te das cuenta de que es verdad, que a ti también te toca, y bueno, la máquina empieza a funcionar y empieza a darse cuenta de que igual hay otra manera de tomarse las cosas, de afrontar la vida, ¿no?
Sí, sí, totalment, al final. Això ho comenten molts humoristes i també persones dediques al món més a l'entreteniment, que a vegades quan estem fent aquests tipus d'esdeveniments o entretenim el públic, és quan realment baixa la guàrdia, no? I és el moment de reflexionar. Sí, sí, la risa es una herramienta maravillosa. Se aflojan todos los músculos
Todos. Y la ha incluido el cerebro. ¿Sabes? Se afloja, deja de emitir señales de protección, con lo cual no se defiende, sino que acepta. Te pone en un estado muy receptivo y es un muy buen momento para contarle cositas a la gente que después de venir bien.
Molt bé. I Roma, tu a l'escenari estàs sola i realment que amb una energia completament desbordant l'omples sense la necessitat de ningú més. Com tu fas això? Perquè com està amb tu tot sola ets capaç d'omplir tant l'escenari? Perquè soc una bèstia parda. M'encanta, m'encanta aquesta resposta.
Bueno, es una línea de trabajo que vengo explorando desde hace muchos años. Soy una bestia parda, verdaderamente. Encima del escenario no lo he dicho yo, lo ha dicho la prensa. Pero a la hora de subirte a un escenario, cuando estás con más gente, de alguna manera estás más arropada. Es otro tipo de trabajo. También tienes que desarrollar mucha más escucha.
para estar acorde con las energías de todos tus compañeros y compañeras encima del escenario. Pero cuando estás sola, amigo, nadie te cubre las espaldas.
Con lo cual tienes que desarrollar una maquinaria megapotente que te acompañe durante hora y media, dos horas o incluso tres horas, que tuve una función que duró tres horas. Ostras. Sí, porque era la función número 500 y además coincidía con que era mi cumpleaños. Entonces el público estaba tan arriba que no podía terminar nunca. Tres horas. I tres horas sola per omplir-ho, home, és espectacular, eh?
Pues me paso volando, fíjate. Lo que tiene la energía es que tú generas y te autoalimentas. Sí, sí, clar, i amb l'ajuda del públic, doncs entenc que ho portes també. Sí. I, per tant, a tu t'agrada més treballar sola o què passa? Ves que ningú t'aguanta el ritme que portes tu.
Me encanta porque eso es lo que suelo decir cuando salgo de fiesta. Me sigue el ritmo. No, no, he tenido grandes compañeras y compañeros en espectáculos. Y sí que es verdad que teniendo la energía que tengo yo, que es bastante arrolladora,
El casting se puede complicar a la hora de encontrar a partners que estén en ese nivel de energía, pero que no soy la única, ni muchísimo menos. Hay energías de todos los colores, que es lo más bonito.
I en el teu xou hi ha molt d'humor, també erotisme, però també un missatge clar sobre la llibertat, el feminisme i la diversitat, que al final la diversitat està en el nostre dia a dia. Com compagines aquestes dues mirades i com les fas jugar?
Bueno, pues es que como te he dicho antes, que lo que subo al escenario es un alter ego, yo soy bisexual. Entonces, ya de entrada, cuando hablo de mis amantes, se sobreentiende que hay diversidad, ¿vale? Sí. Feminista, sí o sí, porque soy una mujer sin pelos en la lengua que habla sobre la libertad de amar, que la hemos conseguido conquistar. Y entonces...
defenderla o sostenerla, es un trabajo que lo puede llamar feminismo o lo puede llamar naturalidad, para mí es algo muy natural. Y gracias al cabaret, es que claro, el cabaret es de los pocos espacios escénicos donde todavía podemos expresarnos de esta manera, es un regalo.
D'acord. Perquè creus que en altres registres de les arts creus que no es pot acabar... Les dones no podeu acabar de mostrar-vos tot el que teniu o...?
Bueno, es que depende del género, claro. Que te digo yo, si te vas a poner a hacer un Shakespeare, a lo mejor, no es un buen lugar para hablar de diversidad, no lo sé, depende de la propuesta. Pero el cabarelo pone un poquito a mano, lo pone un poco a huevo, claro, es mucho más sencillo. I Roma, jo et volia preguntar també, que t'agradaria a tu que s'endugués de The Lovers, la gent quan apagues les llums, quan s'acaba el show, quina sensació t'agrada deixar en els espectadors?
Pues mira, te voy a decir lo que sucede, fíjate. Y esto me ha sucedido en todas las partes del mundo donde he actuado. Hay gente que después se me acerca emocionada, me abraza y me da las gracias. Y eso, para mí, eso es el éxito.
Si al final rebre el calor de la gent, al final és el que t'omple com a artista. Bueno, es que si no mi trabajo no tendría sentido. Claro, yo hago lo que hago para entregárselo al público. Si no hay público, he pinchado. Y si el público no lo recibe, he pinchado. Claro.
Bé, i realment el públic arriba, la teva obra arriba i això està demostrat amb 12 anys de trajectòria que realment t'avalen com una gran artista del nostre país. I Roma, en poques hores estrenaràs aquí, bueno, reestrenaràs aquí a Barcelona de l'Overs. Com van aquests nervis?
Pues fíjate, después de más de 500 representaciones y más de 12 años haciendo la función, me sigo poniendo nerviosa cada noche. Y me conozco la función de sobra, fíjate si me la conoceré. Pero al final cada función es ir a examen, de alguna manera. Pero hay nervios, pero también hay una excitación de... Venga, vámonos, venga, vamos ya, ¿no? Venga, sí, sí, venga, vamos.
És guai, és guai. Són aquests nervis bons, no? Nervis que t'activen i que no t'avergonyeixen ni res.
No, claro, no es esta cosa de, oh, Dios mío, ¿por qué me he metido en esto? No, no. Es, bueno, es poner en funcionamiento toda la maquinaria, que el coco esté en su sitio, que la voz esté caliente, que el cuerpo esté preparado, estirado, que todos los elementos estén en su sitio, es concentración, claro, claro. Es todo eso que te pone en un estado de alerta.
Clar, sí, sí. No, no, aquest puntet de nervis realment és supernecessari per el que tu dius, per estar alerta i per donar-ho tot. I Roma, ja per últim, per acabar, m'agradaria que et deixo un petit espai perquè tu mateixa convidis els oients a que vagin, a que gaudeixin del teu espectacle i perquè els animis. Si algú encara no té l'entrada, que se l'acabi d'agafar.
Ok. Bueno, pues es que están diciendo que hoy, 31 de octubre, van a pasar grandes cosas en el mundo, ¿vale? Por un lado, se abre el velo entre los vivos y los muertos, ya lo sabemos. Hay una especie como de cometa o nave espacial, o no sabemos muy bien lo que es, que está atravesando el Sol y que va a soltar un montón de rayos estelares sobre el planeta Tierra. Y luego otro de los grandes hitos del 31 de octubre es Roma Calderón,
en el teatro en Barcelona, en el Tinta Roja, ensenyando las plagas y el alma, cuidado, que tiene unas piernas que le salen desde los ovacos, eso hay que verlo, eso no te lo puedes perder, pues luego te lo van a contar y te vas a arañar la cara, cariño. No, no, totalmente. Doncs Roma, moltes gràcies de veritat per venir aquí, per explicar-nos una mica de la teva història i sobretot d'aquesta obra de Lovers, que recordem als oients que torna avui a Barcelona a la Tinta Roja.
A las 8 de la tarde. De todas formas, esto es muy pesado, siempre lo digo, mirad mis redes, por favor, que es muy fácil. Pai, Roma, Calderón. B-Y, Roma, Calderón. Que yo lo subo todo, que soy una exhibicionista. Ahí está todo. Molt bé. Doncs, Roma, ara sí, moltes gràcies per venir i molta sort a l'obra. Moltíssimes gràcies, querida. Ha sido un placer. Muy buena entrevista, eh? Tengo que... Mira, moltes gràcies. Moltes gràcies. Que vagi molt bé. Adeu.
Doncs ara sí, amb això ens acomiadem, tanquem el programa d'avui i realment només us puc desitjar una bona castanyada que passeu un gran cap de setmana, disfruteu de la castanya, dels panellets, dels moniatos i si voleu també disfruteu del Halloween i aneu a assustar, a espantar els vostres amics, els vostres familiars o a gent pel carrer, mira, si us ve de gust, endavant. Però res, des d'aquí ens acomiadem i ens trobem la pròxima setmana, ens trobem el dilluns que ve
a les 5 de la tarda, com sempre, aquí al 98.1 FM de Ràdio d'Esbert. Molt bona castanyada, molt bon Halloween i disfruteu d'un film de molt especial. Gràcies per tot. Ens sentim aviat.