El Refugi, amb Jaume Elias. Molt bona tarda a tothom, són les 5 i 10 minuts i comencen les tardes de Ràdio d'Esvern. Jo sóc el Jaume Elias i us dono la benvinguda al Refugi!
Doncs ja ens hem arribat un altre cop el divendres, ja estem al final de la setmana i com sempre dic, les setmanes se'n van volant. Ara, aquí, estem escoltant el programa número 40. Ja hem arribat al programa número 40 i realment això està passant superràpid. Prepareu-vos perquè en dues setmanes arribem al programa 50. Hi ha alguna coseta especial? Segur que farem. Però va, ens deixem de rotllos i descobrim el menú del dia. Anem amb el sumari.
Començarem com sempre amb el Zoom informatiu on repassarem breument el més destacat de la jornada. Tot seguit presentarem la cançó i l'efemèride del dia i a dos quarts de sis donarem el tret de sortida a les seccions d'avui. Iniciarem amb l'espai de nutrició de l'Alvira, seguidament la tertúlia esportiva de la setmana amb l'Àlex Masdeu i posarem fi també amb l'Àlex Masdeu que ens explicarà el seu canvi físic i de salut.
Comencem amb les notícies, comencem amb Zoom Informatiu.
L'Audiència Provincial de Madrid ha confirmat que Alberto González de Mador, parella de la presidenta madrilenya Isabel Díaz Ayuso, anirà a judici per presumptes delictes de frau fiscal i falsedat documental. Els magistrats han desestimat el recurs presentat per González de Mador i per la seva empresa Maxwell Cremona contra la decisió del jutjat que ja havia ordenat continuar amb el procediment abraujat.
La investigació apunta que hauria comès irregularitats fiscals i hauria utilitzat documents falsos per justificar determinats beneficis empresarials. Amb aquesta resolució, la justícia dona llum verda a l'obertura de judici oral, en un cas que podria tenir conseqüències polítiques per a l'entorn més proper de la presidenta de la Comunitat de Madrid.
El germà de Pedro Sánchez, David Sánchez, i el líder del PSOE extremeny, Miguel Ángel Gallardo, s'asseuran al Banc dels Acusats del 9 al 14 de febrer. L'Audiència de Badajoz jutjarà els dos dirigents per presumpta prevaricació administrativa i tràfic d'influències en la contractació de David Sánchez a la Diputació de Badajoz l'any 2017. El germà del president espanyol nega els delictes i ha demanat anul·lar els correus electrònics intervinguts per la UCO.
clau en la investigació. La jutgessa instructora considera que hi ha indicis clars de criminalitat i que la seva contractació no va ser fruit d'un procés just ni transparent. Les acusacions populars demanen per a ell 3 anys de presó i per al líder del PSOE, Miguel Ángel Gallardo, també. Uns altres 3 anys de presó.
El Consorci Basc, liderat per Sidenor, ha tancat l'acord per comprar el 29,76% de talgo per més de 156 milions d'euros. El preu pactat és de 4,25 euros per acció, 10 cèntims més del fixat al febrer. L'operació comunicada a la CNMB està prevista que es tanqui abans del 31 de gener del 2026, un cop es compleixin diverses condicions de finançament i cobertura.
Després de l'anunci, les accions de Talgo han pujat un 12% fins al 3,99 euros. Aquest acord posa fi a dos anys d'incertesa per la companyia ferroviària després que el govern espanyol batés l'opa hongaresa de gangs Mavac per motius de seguretat nacional.
Isenda permetrà deduir l'IRREPF a la cancel·lació
I s'han de permetre deduir a l'IRPF la cancel·lació de la hipoteca d'habitatges comprats abans del 2013, segons una resolució del Tribunal Econòmic Administratiu Central, organisme dependent del Ministeri. El Tribunal corregeix el criteri de l'agència tributària i considera que si el propietari ven el seu habitatge i fa servir part dels diners per pagar el préstec pendent, aquesta quantitat també pot formar part de la base deduïble.
Fins ara, Hisenda entenia que el dret a deduir-se s'acabava amb la venda de la casa, deixant fora el pagament final de la hipoteca. El nou criteri obre la porta a milers de reclamacions i podria suposar devolucions de més de 1.000 milions d'euros... No, perdoneu...
de més de 1.000 euros per contribuent. Aquesta deducció per inversió en habitatge habitual va desaparèixer el 2013, però es manté per qui va comprar abans d'aquell any. Ara els contribuents podran revisar les declaracions d'entre 2021 i 2024 i incloure-hi la cancel·lació del préstec com a despesa deduïble, una decisió que pot tenir un impacte econòmic notable per a milers de famílies.
I acabem amb Cultura. Rosalia ha publicat aquesta mitjanit Lux, el seu quart disc, tot i que va ser filtrat dos dies abans del llançament oficial. El projecte ha estat rebut amb unanimitat per la crítica, que el qualifica d'obra monumental. L'àlbum confirma la seva evolució com una superestrella capaç de fusionar el pop amb la música clàssica i l'òpera, en un treball enregistrat conjuntament amb l'Orquestra Sinfònica de Londres.
Amb 18 cançons i una estructura pròxima a la sinfonia clàssica, Luxe és el seu disc més introspectiu i espiritual, ple de referències religioses i místiques, i amb col·laboracions de Patti Smith, Björk, Sílvia Pérez Cruz, l'escolonia de Montserrat i el cor de cambra del Palau de la Música. Rosalia hi canta en 13 idiomes i combina timbals, pianos, rumba, autotune, amb una ambició sonora mai vista al panorama espanyol.
Després de Motomami, la catalana obre una nova era més madura i més arriscada, amb la mirada posada ara en el que pot ser una gran gira sinfònica per a la història. I ara passem als titulars municipals. Anem amb la informació de Sant Just.
La santjustenca Paula Vidal presenta el llibre Clàudia Pí, o Com baixa dels núvols sense trencar-se una cama, a l'Ateneu de Sant Just. L'autora ofereix una comèdia fresca i tendra sobre els reptes de fer-se gran, amb humor i una mirada generacional plena de realisme i sensibilitat.
Trobada de la xarxa educativa de Sant Just per planificar el nou curs i presentar el projecte Fira 360. La sessió, que tindrà lloc l'11 de novembre al Centre Social al Milenari, reunirà els agents educatius del municipi amb l'organització del SLC i el Voluntariat per la Llengua.
La penya dels contes reuneix infants de 6 a 9 anys l'11 de novembre a Can Ginestar per una sessió de lectura en Bevolta. L'activitat, conduïda per Roser Mora i organitzada per la Biblioteca Joan Margarit, es farà a les a dos quarts de 6 a la sala Isidor Cònsol i Guiribet amb inscripció prèvia. I ara toca ritme, ara toquen els esports.
Hey! Hey!
Després de gairebé 900 dies, el futbol ha tornat a l'Spotify Camp Nou. Aquest matí, 21.795 afeccionats han omplert la tribuna i el gol sud per assistir a l'entrenament de portes obertes del Barça de Hansi Flick, el primer acte en públic al renovat estadi de Travessera de les Corts.
L'ambient ha estat d'emoció i nostàlgia. Jugadors com Fermín, Dani Olmo o Coversí trepitjaven per primera vegada la gespa del Camp Nou, mentre que els lesionats Pedri i Rafinha han fet una breu aparició. Des de la llotja, Joan Laporta ha observat satisfet l'avanç de les obres i s'ha mostrat eufòric amb els fans. I és que avui, més que un entrenament, ha estat una festa blaugrana. El Camp Nou ha tornat a respirar i a batejar amb el millor futbol.
I aquesta nit, atenció, a dos quarts de nou, el Barça de bàsquet rep el Reial Madrid al Palau Blaugrana en la novena jornada de l'Eurolliga. El clàssic arriba amb tots dos equips immersos en un moment molt irregular, després de derrotes inesperades en les últimes jornades. La gran novetat per als Blaugranes serà el retorn de la provítola i de Toco Xenghelia, que tot apunta que rebran l'alta mèdica a temps per reforçar l'equip de Joan Penyarroia.
Un partit d'alt voltatge que pot servir el Barça per reconnectar amb el seu públic i recuperar sensacions davant del màxim rival.
Els de Hansi Flick arriben després de la patacada europea contra el Bruges, amb la signatura pendent de millorant defensa. Encara hi ha dubtes sobre la presència d'Eric Garcia, que pateix una fractura nasal, tot i que podria jugar amb màscara protectora. Això ho diem perquè el Barça s'enfronta aquest diumenge al Celta, un Celta que arriba platòric després d'una gran victòria europea i buscarà fer valer el seu camp davant d'un Barça que no vol deixar escapar el Real Madrid i vol continuar en la lluita pel liderat.
I aquest dissabte el Girona rep a Montilivi l'Alavés amb l'objectiu de tornar a guanyar i continuar lluitant per sortir de l'última posició. Els de Mitchell volen fer valer el factor camp davant d'un rival sempre competitiu. A la mateixa hora, a Cornellà, l'Espanyol s'enfronta al Villarreal en un duel clau per seguir sumant punts importants davant de la seva afició.
I ara sí, presentem la cançó del dia.
Avui jo crec que tots sabreu cap a on aniré, però bé, us porto una cançó molt nova i que per a mi, simplement, és espectacular. És una peça on la seva protagonista recorre el món, deixant-hi trossos d'ella a cada raconet, les mans a Jerez, els ulls a Roma, la llengua a París i fins i tot la fe a Washington. Cada ciutat és una ferida i un record, una manera de dir-nos que créixer també és perdre.
Però alhora hi ha una llum que ho travessa tot, una fe en la mateixa essència, una puresa que torna. Musicalment, la cançó és delicada, però molt poderosa. Flueix com una oració moderna amb una producció que respira espai i silenci, deixant que la veu brilli nua i honesta. El ritme és suau i acompanya una lletra que parla de deixar molta empremta.
Darrere d'aquesta obra hi ha un artista que no necessita presentacions, visionària, camaleònica i radicalment lliure. Ha redefinit els límits de la música en espanyol, portant-la a escenaris de tot el món. En aquest nou treball torna a sorprendre-ho, més íntima, més espiritual...
En definitiva, més humana que mai. Us deixo tres pistes perquè intenteu endevinar-la. La cançó ha sortit aquesta mateixa mitjanit. La cançó i el títol de la cançó està carregat de simbologia religiosa. I l'última pista és que és la segona. Ho deixo aquí, que jo sé que algú m'haurà entès. I jo crec que avui realment és molt fàcil. Així que soni, l'relíquia de la Rosalia.
Y aunque perdí mis manos en Jerez y mis ojos en Roma, crecí y el descaro lo aprendí.
Perdi mi lengua en París, mi tempo en L. Los hills en Milán.
La sonrisa en UK. Pero mi corazón nunca ha sido mío, yo siempre lo doy. Coge un trozo de mí y quédatelo pa' cuando no estés en el torre real.
Perdi la fe en DC y la amiga en Bangkok. Un mal amor en Madrid y en México el blunt. La mala hostia en Berlín y alas tengranas. Perrenació el coraje pero el cielo nació en Buenos Aires.
No, no, no soy una santa, pero estoy blessed. Pero mi corazón nunca ha sido mío, yo siempre lo doy. Coge un trozo.
Seré tu religia Seré tu religia
Fins demà!
Huyendo de aquí, como huí de Florida Somos delfines saltando, saliendo y entrando En el aro escalata y brillante del tiempo Es solo un momento, es solo un momento Mar eterno y bravo, la eterna canción Ni tiene salida, ni tiene mi perdón
Doncs aquí tenim Reliquia, la nova peça de Rosalia, i realment és espectacular, com dota l'àlbum. De veritat, us l'ho recomano moltíssim, que escolteu Lux. Ja heu pogut escoltar Reliquia, que realment fa molt, molt, molt de goig. Però ara passem a l'efemèride del dia. Reliquia
Avui, 7 de novembre, fa 158 anys que a Varsovia, Polònia, neixia una dona que canviaria per sempre la història de la ciència. Marie Curie. El seu nom és sinònim de dedicació, valentia i descobriment, però també de sacrifici i amor.
Des de molt jove va demostrar una curiositat insaciable. En una època en què les dones tenien grans dificultats per accedir a l'educació superior, va desafiar totes les convencions socials i va marxar a París, on va estudiar física i matemàtiques. Allà va conèixer Pierre Currie, el seu company de vida i de recerca, amb qui compartiria una de les històries més apassionants i productives del món científic.
Junts van descobrir dos nous elements químics, el poloni, anomenat així en honor al seu país natal, i el radi, un element que va obrir les portes a la radioteràpia i a nous camins en la medicina. El seu treball va obrir les bases de la física nuclear moderna. El 1903, Marie Curie es va convertir en la primera dona de la història a rebre un premi Nobel, compartit amb el seu marit i Henry Becquerel.
Però no va ser l'únic. El 1911 va rebre el seu segon Nobel, aquesta vegada en química, per les seves investigacions sobre el radi i el poloni. I fins avui és l'única persona que ha rebut dos premis Nobel en disciplines científiques diferents. La seva trajectòria, però, no va estar exempta de dificultats. Va haver d'enfrontar-se a la discriminació, a la pèrdua del seu marit i a les conseqüències de treballar en materials radioactius sense protecció.
cosa que acabaria afectant greument la seva salut. Durant la Primera Guerra Mundial va crear unitats mòbils de raig X per atendre soldats ferits al front, demostrant que la ciència també pot ser un acte de servei i compassió. El seu nom és avui un símbol no només de la força de la perseverança i la curiositat, sinó també del poder de les dones per trencar barreres i obrir camins en un món que sovint els deia que no podien.
En recordar-la celebrem no només els seus descobriments, sinó la seva rebel·lia serena, el seu coratge i la seva convicció que la ciència i la igualtat no tenen gènere. Marie Curie ens va ensenyar que ser dona mai no ha estat un límit per somiar, investigar o liderar, i que com la llum que ella mateixa va descobrir en elements radioactius, la llum del talent i la intel·ligència femenina és capaç d'il·luminar el món sencer.
I ara fem una petita pausa musical i seguim amb les seccions del programa i començarem amb l'espai de nutrició de l'Alvira. Però ara, ja que estem amb la Rosalia Tope, posem Divinice, també del seu nou àlbum Luxe.
Grita roja i rodona, qui l'endevina? Òbviament és la poma, que està prohibida. I si només la mires, et salvaries, però sense mossegar.
This ghost is still alive, I'm still alive Stemmes be bakamai, mes be bakamai Through my body you can see the light Bruce me up a little
Fins demà!
Tu sempre ets ganes, tu ets el rica és la humana, s'és més estimada, el vertig en del cos, una presència casàcia, perseguint a la gracia, el dolor una delícia, la divina buida, y el rayos de la luna, la no deixan aflamar, y privaces de indulgencia,
Reveal some mystery Pray you hold my spell To rosary Through my body you can see the light Rose me up a little of my pride Know that I was made to devise
Les líneas del seu cos s'estan desdibuixant fins a la frontera. No tothom l'entendrà i ella no ho espera. Pensen que és el final, però tot just comença.
Fins demà!
Quan compreu per internet, vigileu quina informació us dóna el web sobre l'ús que farà de les vostres dades personals. Trobareu més informació a consum.cat o bé truqueu al 012 Agència Catalana del Consum, Generalitat de Catalunya.
Vols obrir els contenidors d'orgànica i resta amb el mòbil? BitPaid, l'aplicació que et permet obrir els contenidors de Sant Just amb el mòbil. Amb BitPaid també podràs consultar les teves obertures, comunicar incidències a l'Ajuntament i obtenir informació sobre residus. Descarrega't ja l'app gratuïta BitPaid per a Android i Apple i descobreix tot el que et pot oferir. A Sant Just, canviem així. Ajuntament de Sant Just d'Esvern.
I ara sí que sí, comencem les accions del programa i comencem amb l'espai de nutrició de l'Elvira. Hola, Elvira, què tal? Buenas tardes. Yo bien, ¿te viernes? Sí, sí, ja tocava, ja tocava que la setmana s'ha fet llarga, però bueno...
Bueno, bueno, bueno. Sí, sí, sí.
Lo que pasa es que, claro, llevamos ya mucho tiempo sin puentes, sin cosas claras, y entonces lo echamos de menos, ¿no? Y además los días son más cortos, son más tristones, ayer lloviendo todo el día, a nosotros nos despegamos. Això del canvi d'hora a mí no me está agradando, ¿eh? No me está agradando gaire. Pero bueno, ha sido una semana llarga, pero no vol dir que hagi sigut dolenta, ¿eh? Sí que ha sigut llarga, pero bona, molt divertida.
No tiene nada que ver. Lo que es la duración con lo que es la efectividad o los resultados. Y de todos modos, creo que aunque haya sido una semana mala o que haya tenido algún golpe, alguna caída, creo que no deberíamos verlo como negativo, sino como una forma de ver la vida, de aprender. Ya decía Edison que él sabía 99 formas de saber de hacer un pompillo, de no hacer un pompillo correcto.
Clar, exacte, exacte, exacte. Això és molt important. Bé, comencem? Sí, sí, a veure, Elvira, avui de què parlarem?
Vale, entonces, la semana pasada habíamos hablado algo sobre las creencias limitantes, así que dijimos algo de esto, entonces yo para demostrar que todos tenemos creencias limitantes, lo que hice fue, durante la semana, te he mandado un cuestionario, un cuestionario que básicamente constituía de 15 preguntas de sí o no y después 5 preguntas de desarrollo, ¿vale?
¿Qué pasa? Que la gente normalmente no se da cuenta de que muchas veces en estas 15 decimos una cosa y en los desarrollos decimos otra. Entonces, ¿cuál es el objetivo? Mira, básicamente lo que queremos es a través de este tipo de pruebas que se le hace, ojo, esta prueba no se hace el primer día, ¿de acuerdo? El primer día de una consulta no se hace esta prueba, se hace
en la medida que vamos haciendo cambios, ¿de acuerdo? Para ir limpiando, haciendo limpio en cuanto a las creencias limitantes. Entonces, ¿cuál es? La cuestión era explorar de una forma que no sea muy violenta y que sea en tu intimidad, porque además las personas me dan la documentación en privado, sin nombre, sin nada. Yo solamente las estudio, las analizo y les mando
el resultado con una serie de ejercicios para ir trabajando estas creencias limitadas. Entonces, ¿cuál es la idea? La idea es crear o transmitir una flexibilidad, una autocompasión y un equilibrio para nosotros mismos desmontando aquellas ideas que son muy rígidas. Por eso piensa que mi eslogan es no hay alimentos buenos ni malos, sino propiedades de alimento.
Entonces, por ejemplo, es curioso porque uno de los eslogans es que, en tu caso, por ejemplo, podría decir que tú sí que crees que tienes una media creencia, ¿de acuerdo?, según tus respuestas, de que hay buenos alimentos o malos y con el pan tienes algún problema ya. ¿Me equivoco? No, no, sí, sí, pot ser, pot ser. Perquè, clar, jo et vaig enviar el formulari i ara comentarem una mica els resultats, no? Sí, sí, sí, ¿vale?
Entonces, básicamente, en tu caso, ¿de acuerdo? Existe y tienes una costumbre de clasificar los alimentos como buenos o malos, ¿de acuerdo? Tienes un miedo a... No vamos a dar las respuestas, ¿de acuerdo? Porque no tiene sentido... Y por si acaso viene algún cliente en nuestras copies, ¿de acuerdo? Entonces, porque cada persona tiene una característica, ¿vale? Por ejemplo...
También tienes cierta aprehensión a los carbohidratos. Tratas de no abusar de ellos. Además, la bollería. Específicamente, tú con la bollería tienes algún romance oculto. Entonces, también es importante entender que en tu caso es muy importante que entiendas que debe darle más importancia al placer
y tener una conexión más al comer, ¿de acuerdo? Es decir, aunque te estés comiendo un ruizano o una bollería, tienes que entender, y eso se llama flexibilidad, que puedes comerlo, lo importante es que lo disfrutes y que después no aparezca ese sentimiento de culpa porque has visto, has leído o has tenido una experiencia, porque aquí también se puede hablar de que posiblemente tú alguna vez en tu vida hayas hecho una dieta,
o una alimentación o has ido a algún tipo de sitios donde por algún motivo te han limitado este alimento. ¿De acuerdo? Que consta que yo no tengo la historia completa tuya, ¿vale? Por si acaso la gente piensa que esto se hace así. Esto hay que hacer primero una historia más completa, ¿vale? Sí, sí, sí. Entonces, otra de las cosas, por ejemplo, en las propuestas que te he hecho, ¿no?
te hagan una propuesta donde la importancia, o sea, ya te dice la importancia y la conexión, entonces eres muy autoexigente. Sí, sí, sí, sí, puede ser. Eres una persona que, o sea, o lo haces al milímetro o no lo has hecho bien. Y entonces aquí
Esto genera un castigo y esto forma parte de la culpabilidad. Entonces, yo siempre aquí en este apartado le digo a las personas que básicamente nosotros no somos perfectos. Fíjense ustedes, cuando ellos van a una zapatería, les dan el zapato derecho automáticamente. ¿Por qué? Porque normalmente la parte derecha suele ser más grande. Ah, sí, no sabía. Sí, sí, sí. Tenemos un río más grande que el otro, un pulmón. Con lo cual no somos perfectos.
Y es curioso, porque lo que nosotros no permitimos para nosotros mismos, somos capaces de dar un consejo a los demás. Chicos, no es para tanto que un día es un día cuando te comes un Cruisan. Es decir, consejos damos para nosotros que para nosotros no tenemos. Ya, ya, sí, sí. Entonces, en este test a mí me salió que tenías un poquito de autodisciencia, ¿vale? Pero, a ver...
Sí que me gustó la idea de que tú estás en el camino, es decir, palazos hacia la autoexigencia, hacia tener la creencia,
de que hi ha aliments bons o malos, però també ets conscient de que et pots donar permís. Sí, sí, sí. Sí, jo, sobretot amb el tema aquest de la bolleria, sí que és veritat que soc bastant restrictiu per la creència aquesta que tinc, potser que és un aliment dolent, perquè, clar, doncs penso que és molt calòric o casos d'aquestes, no? I sí que és veritat que me'ls intento prohibir
I és veritat que quan els consumeixo, tot i que és de manera molt esporèdica, tot i que ho faci de manera molt esporèdica, sí que realment després em sento una mica culpable. Sí, sí, sí, per això que ho reconec, vull dir...
Aquí se trata ahora, una vez que tú haces todo este ejercicio, toda esta cuestión, evidentemente estas creencias limitantes no son una hierba mala que tú vayas a cortar de hoy para mañana, sino de reconocerlas dónde están. Y en tu caso, básicamente están en los hidratos de carbono. Me imagino que aparte de la bollería, las pastas, las patatas y los cereales no están en tus menús diarios.
Bueno, jo diria que potser sí, però sí que és veritat que els intento reduir bastant perquè, sobretot, m'han fet creure que no són bons. Ok. Entonces, vamos a hacer una cosa. Aquí tienes que entender que sí es cierto que hay ciertos alimentos que puedan ser peligrosos, pero que todos tienen un contexto en el cual son peligrosos, ¿vale?
Si yo me estoy comiendo todos los días, por ejemplo, un kilo de pasta y un kilo de pan y un kilo de arroz, ¿de acuerdo? Estoy cometiendo una aberración nutricional. No le estoy dando nada más. El hecho de que tú consumas carbohidratos, independientemente que sean blancos o, por ejemplo, los cereales integrales, comes una bollería. Lo que va a representar o lo que va a hacer
peso o influenciar en tu salud va a ser la cantidad, la frecuencia y el total que hagas durante el día. Es decir, nosotros porque nos comamos una bollería de merienda, ¿vale? No nos va a afectar porque si en la mañana hemos desayunado un bol con una fruta y unos frutos secos, al mediodía nos hemos comido un bocadillo de pan, de queso, de atún, lo que tú quieras. He comido al mediodía legumbres con un poco de arroz,
una fruta cítrica. He merendado el croissant o el Donuts. Vamos a ponerlo más grave aún, el Donuts. ¿De acuerdo? Pero después en la cena voy y me pongo un pescado a la panza con brócolis y un poquito de aceite de oliva. ¿Dónde está el mal? ¿Dónde está? Y sobretot, una cosa que yo he escoltat molt, es que el pa es terrible. Que el pa es horrible.
Sabes que el pan es más viejo que nosotros, ¿sabes? El pan es uno de los primeros alimentos que se introdujo en la alimentación de las personas. Pero hoy que es veritat que es una cosa que es diu bastant, ¿no? No, pero bueno, a ver, siempre, siempre. Que es un mite, ¿no?, realmente. Sí, sí, a ver, volvemos a lo mismo. Mira, cuando yo empecé a estudiar la carrera,
piensa que lo de la alimentación consciente todavía no estaba muy en auge y yo practiqué de hecho mi práctica tradicional para perder peso a la gente le hacía dietas hipocalóricas y le quitábamos el pan, el arroz y las pastas pero llegó un momento en la carrera y ya te digo que no tardé mucho fueron uno o dos años donde yo me di cuenta que si yo hacía esto yo lo que hacía era presionar a las personas e incluso
he ajudat a favorecer aquesta creencia. Mira, el pan, el que comien... Yo recuerdo que los abuelos, por ejemplo, muchas veces lo único que había era comida de pan. Sí, sí, totalmente. Bueno, y de aquí surtan moltes receptes tradicionals d'Espanya. Las migas, las sopas de pan... Las sopas de cebolla... Sí, sí.
Entonces, el pan siempre ha sido un alimento, de hecho fue el primer alimento obtenido por los egipcios a través del trigo, el pan. Lo que pasa que evidentemente el pan que se conocía en Egipto al principio era un pan muy masacote, era como un pan sin fermentación. Hoy en día está fermentado. Entonces, ¿cuál es el problema del pan? Para mí el problema del pan, por ejemplo, es la calidad del pan que estamos consumiendo.
Yo, por ejemplo, un pan bimbo, ¿de acuerdo? Para mí, nutricionalmente va a tener el mismo aporte, más o menos el mismo aporte, que un pan blanco de panadería. No, no, está claro. Nutricionalmente. Pero otra cosa es a la hora de comer, la sensación organeléctrica.
Para mí, por ejemplo, en vez de un pan bimbo, yo prefiero que me coman un pan integral. Pero si la persona no quiere comer pan integral, no quiere comer pan blanco de panadería y la única manera de consumir pan es el pan bimbo, pues yo se lo voy a dar.
Eso lo voy a permitir. ¿Por qué? Porque entra dentro de las cuestiones que podemos comer a diario. Piensa que yo, muchas personas en mis alimentaciones siempre hay un día de permiso. Escrito y en mayúscula. Es decir, ese día te puedes comer, si vas a salir a un restaurante, te puedes comer un primero, un segundo y un postre.
¿Por qué? Porque básicamente nos lo tenemos que permitir. Para eso es romper. El hecho del pan, yo creo que también ahora lo del pan, prohibir el pan, se ha hecho muy famoso por el tema del gluten, ¿vale? Que ha sido una forma de que la gente comprara pan sin gluten o dejara de comer pan.
De acuerdo, pero al principio el pan no deja de tener sus propiedades dentro de una alimentación y evidentemente si tú tienes un hábito alimentario y el pan entra dentro de tu hábito alimentario, no debes restringirlo. ¿Por qué? Porque piensas que todo lo que nos prohibimos, es decir, cuando tú le dices al cerebro no comer pan, el cerebro entiende comer pan. El no, no lo entiende. Ya.
Es curioso, pero nosotros, cuanto más sigas, no voy a fumar, más llanas se vienen de fumar. Exacto. No voy a tomar alcohol, más quiero alcohol. El cerebro no entiende el no. ¿Sabes? De hecho, la mejor idea, la mejor forma donde lo vemos es en los niños. Tú a un niño le dices, no te asomes ahí que te vas a caer. ¿Qué hace el niño? Va y ufa, sí, sí. Claro, nosotros no lo hacemos delante de las personas, pero lo hacemos por detrás. ¿De acuerdo?
Entonces, siguiendo, siguiendo. Entonces, después de todo esto, salen unas recomendaciones. Mira, para mí, tú estás bien en el camino. Las creencias limitantes que tú tienes no son inviables, sino las tenemos que ir trabajando. ¿Cómo vamos a empezar a trabajarlas? Pues flexibilizando los alimentos que te autoprohibiste. ¿Y qué quiere decir flexibilizar estos alimentos que te autoprohibiste?
Pues, básicamente, incluyéndolos como mínimo una vez por semana. Vale. Vale. Entonces, claro, es como el día de permiso que le doy a la gente, que puedes beber cerveja, la comida, ¿no? En la comida tú puedes comer cerveza. Es lo mismo. Una vez a la semana, ¿qué bollería echa en falta?
A mi m'agraden molt els croissants de Frankfurt, per exemple. Bueno, pues entonces, una vez por semana, ¿de acuerdo? De hecho, si tu, por ejemplo, ese croissant de Frankfurt lo tienes asociado a que lo tomas cuando estás con amigos, pues aprovecha hoy viernes a introducirlo, si sale con tus amigos. Vale, vale.
Entonces, esto es empezar a flexibilizar los alimentos prohibidos. Para ello, necesitas hacer una lista de esos alimentos que, por algún motivo, te los has quitado. Entonces, hacemos la lista. Las Oreo también. Las Oreo también me agradan molt y las tengo molt prohibidas para mí mateix. Bueno, pero entonces lo que tienes que buscar es la ración. Piensa que no te compres el paquete completo
¿De acuerdo? Porque si tienes la palabra prohibida detrás de las Oreos, lo que vas a hacer es que cuando te compras un paquete entero, no vas a parar. Exacto. Si te compras los paquetes individuales, ¿de acuerdo? Y te pones de merienda una Oreo y un puñadito de frutos secos,
si por si acaso quedas con hambre y los masticas bien y los disfrutas, porque ese es el otro kit de la cuestión. Cuando nosotros tenemos alimentos prohibidos, lo que hacemos es comer más rápido. Los engullimos. No, no, cuando esos alimentos prohibidos, primero se toma un vaso de agua. Esto es lo primero. Espérate unos minutos y empiezas con tus odios. Y los vas, o con tu Cuerza, el de Frankfurt, y vas masticando.
Bocados pequeñitos para que puedas trabajar con la lengua, disfrutando el sabor, el crunch, crunch, la vainilla, disfrutando. Entonces, cuando el bolo alimentar que está hecho papi, ya lo tragas. ¿Qué va a pasar? Estás disfrutando y lo importante es que como lo estás haciendo calmado y con conciencia, no tendrás culpa después, ¿vale? La otra propuesta que te hice es hacerte un diario de autocompasión, ¿vale?
Si hoy esta tarde te comes el Frankfurt de salchicha, es muy posible... ¿Puedes repetirlo, Alvira? Que es muy probable que después de tomar el croissant con Frankfurt o el Oreo genere culpa. Entonces, cuando nosotros sentimos esta culpa, lo que tenemos que es buscar...
una frase amable para nosotros mismos, ¿de acuerdo? Entonces, es importante también que intentes cocinar algo nuevo cada semana para que amplíes tu variedad culinaria, que también he visto que como que eres muy repetitivo en tus menús, ¿de acuerdo? Sí, sí, sí.
Es importante que planifiques el plato que realmente te apetezca, es decir,
I el permiso para los carbohidratos, adelante, integrar pan, pasta, arroz a diario y sin miedo, porque piensa que cuando hablamos, por ejemplo, del plato de Harvard, el plato de Harvard dice que un cuarto del plato tiene que ser en hidratos de carbono sencillos. Ya, porque son energía, ¿no? Exacto. Y entonces...
Hay que revisar un poquito la frase de la infancia, ¿no? ¿Qué te decían cuando era pequeñito? Sobretot que me acabes todo lo que llevia en el plat, que ya saben que es mordagana, que no deixis res el plat, aquelas cosas. Exacto. Piensa que al terminar el plato es obligar a comer, si te ha llegado la sensación de saciedad, es obligar a comer por encima de los límites. Entonces es preferible si me lo llevo en un tupper. Tenemos que aprender.
Prevenir, no me sirvas tanto que no me lo voy a comer. Ya, sí, sí. ¿De acuerdo? Tenemos que empezar a poner banderas. Entonces yo creo que ya me quedan, no sé si tres, cuatro minutos. Sí. ¿De acuerdo? Tres y miche. Tres y miche. Entonces yo quiero que entiendas, ¿vale? Que lo que tienes que hacer es ser más flexible contigo mismo. Vale. Vale, sí, sí. Lo intentaré. No exigirte. Esos productos que te auto... Hacer la lista de productos que te auto...
Y introducir uno cada semana. No te estoy diciendo uno cada dos días. Todos los días, te estoy diciendo uno por semana. ¿De acuerdo? Es como darte ese permiso, es decir, lo puedo comer. Cuando ya lleves un mes que ya has introducido uno cada uno, ya puedes introducirlo dos veces por semana. Piensa que tú actualmente, por lo poco que te conozco, tú tienes una actividad física muy elevada. Con lo cual todo esto lo vas a quemar.
¿De acuerdo? No eres una persona que eres sedentaria y que te estás sentado ocho horas al día. Entonces, como no es el caso, ¿verdad? Sí, sí, todo lo contrario, todo lo contrario. Exacto. Entonces, esto lo vas a quemar. O sea, que por eso no me preocupa que ha llegado la semana cuatro veces a la semana estos productos que no te gustan, pues no me preocupa. Y para finalizar, solamente decirte, ¿de acuerdo? Que es...
Importante que el camino se hace un paso delante y un paso de detrás. Y que cada pequeño paso cuenta. El que pruebes una receta nueva, eso cuenta. El que comas sin culpa, eso cuenta. Aunque lo hagas un día en una semana. No me importa. El que puedas planificar con cariño también es un logro. Cualquier cosita que hagas para mejorar estas creencias,
Es un plus, no es negativo. No hay que hacer una cosa o hacer todo lo que te he dicho en un día. No, no. Uno por día o uno por semana o uno por mes. Me da lo mismo. Eso cuenta porque es un paso a derrotar estas creencias limitantes que realmente a la larga te van a traer problemas. Esto sale en algún momento. Y para finalizar, con libertad es una forma también de cuidarse.
I una cosa que m'ha semblat també molt interessant del resultat que tu m'has donat és això que, perquè per exemple tu em poses, detecto que segur que arribes a casa a vegades i dius no sé què fer-me i per això causen la monotonia. Exacte. Doncs això sí, sense que t'ho hagi dit realment és tota la raó. A vegades arribo a casa i dic no sé què fer-me i em faig el mateix de sempre.
Exacto, porque no planificas. Está la planificación, ¿vale? Es decir, piensa que, ojo, que esto de la planificación nos suele pasar a casi todos, ¿vale? Si no perdemos unos minutos durante todo el domingo a planificar lo que comemos y para hacer las compras, nos puede pasar a todos. Entonces, es importante planificar.
Sí, sí, totalmente. Y eso es lo que yo decía. Bueno, pero piensa que todo esto ha sido básicamente porque en las preguntas, es lo que te decía, ese test tiene unas preguntas donde tú por arriba dices blanco y abajo me dices negro, entonces ahí vemos las contradicciones, ¿vale? Sí, sí. Entonces, básicamente recordarle a los oyentes que este tipo de test normalmente no se hace en una primera consulta, sino que se hace básicamente una vez que ya yo tengo todos sus hábitos alimentarios bien captados
de acuerdo, que ya empiezan a comer resano, y entonces se te va a ver qué más le falta para poder eliminar. Perfecte, doncs, Elvira, ens hem d'anar acomiadant, que ja són les 6, gràcies una altra vegada, i ens veiem, ens sentim la setmana que ve. De acuerdo, pues, buena semana, portense mal, recuerde que los malos van a todos los lados.
Molt bé, gràcies, Elvira.
de voluntat de llegar a acuerdos, de no imponer, sino de construir y compartir, es la receta que nos ha traído hasta aquí y la que vamos a seguir durante los próximos dos años de legislatura. Sánchez també s'ha compromès a presentar nous pressupostos abans que acabi l'any i encara que no tingui els suports per tirar-los endavant.
Més notícies, Oriol Pujador. El Centre de Coordinació d'Emergències de la Generalitat Valenciana ja tenia un esborrany del missatge Es Alert el dia de la Dana una hora i mitja abans que sonés. Ho constata la documentació que ha fet arribar la Subdirecció General d'Emergències de la Jutgessa de Catarroja.
que investiga justament la gestió de la tragèdia. Es tracta d'un correu electrònic que es va enviar a les 6 i 37 minuts de la tarda amb el concepte S-Alert a l'assumpte i amb la proposta de missatge que hi havia d'aparèixer als telèfons mòbils. L'alerta es va acabar enviant, recordem-ho, quan passaven 11 minuts de les 8 de l'espre.
França recomana als seus ciutadans que viuen a Mali que abandonin el país el més aviat possible per la creixent inseguretat que hi ha, agreujada per l'activitat terrorista. El Ministeri d'Afers estrangers francès ha publicat una nota al seu portal on explica que el jihadisme ofega Mali. El govern demana a les persones amb passaport francès que surtin temporalment del país amb el primer vol comercial que puguin. La setmana passada, els Estats Units i el Regne Unit van anunciar l'evacuació de tot el personal no essencial i les seves famílies.
El poble d'agost vol fer una consulta popular el 7 de desembre per decidir si vol canviar de província. És l'única població del Bar Gadà que pertany a la demarcació de Lleida i no a la de Barcelona. Corresponsal a la Catalunya Central, Natiadell, bona tarda. Bona tarda. Aquest petit municipi, als peus del Pedrefort, que vol saber què en pensen els veïns sobre la possibilitat de canviar de demarcació.
La votació es farà a l'Ajuntament de les 10 del matí a les 2 del migdia del diumenge del Pont de la Políssima. La pregunta serà la següent. Esteu d'acord que el municipi de Gòsul sol·licidi el canvi de província i s'integri a la província de Barcelona? Hi podran participar les persones majors de 16 anys empadronades al municipi durant aquest any. A més, s'habillitarà una recollida de signatures per a les persones no empadronades. Nàtia Dell, Catalunya Ràdio, Gòsul.
I Kendrick Lamar, Lady Gaga, Bad Bunny, Sabrina Carpenter i Leon Thomas optaran al Grammy a millor gravació de l'any. Nominacions que s'acaben de saber. La Gala dels Premis de la Música es farà l'1 de febrer. És divendres i a aquesta hora també fem un cop d'ull al trànsit. Equip viari Mariluz Garcia, bona tarda.
Hola, bona tarda. Els que vagin en direcció a Tarragona es trobaran cua a l'AP7 de 9 km des del Nus del Papiola a Castellbí de Rosanes en direcció sud per una topada entre un camió i dos turismes. Els vehicles ja són al rural. Afecta, però, de retruc també l'accés 25 de l'AP7 a Martorell, el que prové de l'autovia A2, i també la B23 al Papiola en sentit nord. Destaquem també la ronda litoral i l'autovia A2 aturades entre l'Hospitalet i Sant Feliu en direcció Lleida per un camió avariat. Ja treballen per retirar-lo.
També la ronda litoral aturada entre Zona Franca i El Port en sentit Besòs i de Fòrum a la Barceloneta, direcció Llobregat. Mariluz Garcia, Equip Iari de Catalunya Ràdio.
I als esports, Ruth Vilà, bona tarda. Hola, bona tarda. Primera prova pel nou Camp Nou, que ha obert avui les portes per acollir un entrenament del primer equip masculí davant de prop de 23.000 persones. És el primer esdeveniment que es fa a l'estadi després de més de dos anys d'obres. Un entrenament que ha servit de test per avaluar les mesures de seguretat i d'accés al camp abans que pugui tornar a acollir partits de competició oficial.
Lamin Jamal és el principal nom de la convocatòria de Luis de la Fuente pels dos partits que ha de disputar la selecció espanyola contra Georgia i Turquia de classificació pel Mundial. A més de Lamin, ha convocat quatre futbolistes més del Barça, Pau Coversí, Dani Olmo, Ferran Torres i Fermín.
A la Lliga, l'Espanyol rebrà el Vilareal demà, a les 9, a l'ERC d'Estadi, un partit que no podrà comptar amb Carlos Romero ni amb Ramon Terrats, cedits pel Vilareal i que tenen l'anomenada clàusula de la por. El Girona rep l'Alavesa Montelibi a les dues del migdia. A la Lliga de Bàsquet, avui hi ha un Barça-Madrid, a tres quarts de nou, al Palau Blaugrana, destacar el retorn de Xengueli de la Provitol al Barça, ja amb l'alta mèdica.
el Barça és setè i el Madrid és desè. Els blauglanes, però, han perdut els últims vuit enfrontaments que han jugat amb els blancs. I a Motorola Smart es tanca la primera jornada amb el Gran Premi de Portugal de MotoGP amb el millor temps, per davant de Peco Banyalla i de Pedro Acosta, tots tres separats de 88 mil·lèsimes. Marco Benzec i Pol Espargaró també passen el tall i van directament a la classificació. Àlex Rins, en canvi, haurà de fer la repèsca. Demà cursa sprint a les quatre en directe per l'aplicació de Catalunya Ràdio i 3CAT.
Fins aquí les notícies. Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bona tarda, us informa Mariona Salas Vilanova. L'Ateneu de Sant Jus acollirà el pròxim 11 de novembre a les 7 de la tarda la presentació del llibre Clàudia Pí o Com baixar dels núvols sense trencar-se una cama. De l'escriptora Paula Vidal. L'acte organitzat pel Club Literari de l'Ateneu i amb la col·laboració de Cal Llibreter és gratuït i obert a tothom.
L'autora Sant Justenca presenta una comèdia fresca i actual sobre fer-se gran, sense manual d'instruccions, amb una mirada plena d'humor i humanitat. La protagonista, Clàudia Pí, és una jove de 25 anys que vol independitzar-se, trobar feina i enamorar-se, però es topa amb la duresa del món adult, feines precàries, companys de pis complicats i cites desastroses.
El relat és un retrat tendre i divertit d'una generació que lluita per tirar endavant una història que combina realitat, ironia i optimisme. Amb aquest llibre, Paula Vidal signa una obra que s'inscriu en el gènere xiclit, tot oferint una reflexió sobre com fer-se adult sense morir en l'intent.
La Biblioteca Joan Margarit impulsa una nova activitat de foment de la lectura amb la penya dels contes, lectura en veu alta, que tindrà lloc el dimarts 11 de novembre a dos quarts de sis de la tarda a la sala Isider Cònsol i Girbet de Can Ginestà. L'activitat, adreçada a infants de sis a nou anys, proposa una sessió on es llegiran i s'interpretaran contes infantils amb l'objectiu de millorar la comprensió lectora i potenciar el gust per la lectura d'una manera participativa i divertida.
L'encarregada de conduir la sessió serà Roger Mora, que guiarà els infants en aquesta experiència d'aprenentatge col·lectiu. La iniciativa forma part de les accions de la biblioteca per promoure la lectura entre els més petits i petites i crear espais de trobada familiar al voltant dels llibres. L'activitat és gratuïta, amb aforament limitat i inscripció prèvia obligatòria.
L'Escola Madre Sacramento de Sant Just consolida el seu projecte lingüístic Avancem, una iniciativa innovadora que ja fa quatre anys que transforma l'aprenentatge del català, el castellà i l'anglès al centre. En una entrevista a Ràdio d'Esvern, el cap d'estudis d'infantil i primària, Toni Gordillo, i la directora Manoli Borrajo han explicat les claus d'aquest programa que busca donar un enfocament comunicatiu i pràctic a les llengües curriculars.
El projecte Vancem va néixer de la necessitat de presentar les llengües no com a matèries d'estudi, plenes de normes ortogràfiques i gramaticals, sinó com una eina de comunicació amb un propòsit real. Segons explica Toni Gordillo, la metodologia es basa en reptes que donen sentit a l'aprenentatge. Per exemple, en un dels projectes, l'alumnat va rebre una suposada petició de l'Ajuntament de Barcelona per potenciar el turisme. A partir d'aquí, van crear diversos materials de forma coordinada. Podeu escoltar l'entrevista completa al podcast que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern.
I això ha estat tot. Tornem amb tota l'actualitat als informatius i als polletins horaris. Fins ara.
Mira com la nit avui s'encén i el crit de la nostra gent una sola veu que esclata. Mira com fas veure que no em sents i com si no hi hagués després, balles perdent la mirada.
a tombar les fronteres per anar més enllà.
Mira com el temps ens ha fet grans, a poc a poc hi ha anat tirant, res ha estat com esperàvem. Mira, tot ens ha volgut canviar, però entre somnis hem trobat el millor de cada casa. Digue'm si vas trobar la teva sort, digue'm que et vas guardar tots els records, no t'aturis quan no puguis més, no et rendeixis quan
Vingut a tombar les fronteres per anar més enllà. Caminem junts i lluny canviem un món que junts ens queda prou. Caminem junts i junts... I ara sí, comencem la segona hora del programa i comencem amb la tertúlia esportiva amb l'Àlex Masdeu.
Bona tarda, Àlex. Què tal, com estàs? Què tal, Jaume? Molt content, molt content. Avui solet, eh? Ens han abandonat l'Ivan. Sí, sí, avui l'Ivan no està amb nosaltres. Està por ahí. Sí, no sé, crec que està de vacances. A Budapest està. Està a Budapest? Sí, està a Hongria. Ostres, no vegi, és com es cuida el tio, eh? Les criptos.
Bueno, bueno, bueno, i tu què tal? Com estàs? Tot bé? Molt bé, sí, molt bé. Dur la setmana, la feina, però molt bé, molt bé. Hi ha fin de pim-pam, truco-truco, no, truco-truco no, però sí, sí, ja molt content. A gaudir, no? Sí, home, el divendres a la tarda, tio, no pots estar trist. És divendres, tio. No, no, no, és divendres i això s'ha de celebrar, evidentment.
A més, un divendres que ve i carregadet perquè hem tingut entrenament, ara la nit tenim clàssic a la Brolliga. Però no preguntis a bàsquet perquè no tinguis ni idea. Bé, potser em preguntes si m'ho invento, però jo no tinc ni idea de bàsquet. No sé ni qui juga al Barça. No preguntarem, doncs, de bàsquet. Però aquí venim a parlar del Barça de futbol, aleshores que és el tema que sí que saps, el tema que domines.
Àlex, primer parlem del tema d'avui, que és el tema de l'entrenament, l'entrenament a la Spotify Camp Nou, no has pogut ser, no? No, jo a diferència de tots els que han anat, tinc unes obligacions laborals que m'han imparit. Bueno, escolta, que jo he anat i tinc obligacions laborals. Bueno, però era broma, no, no he pogut anar, estava treballant, estava barallant amb les àvies. Però no, no, però bueno, hi he vist fotos, hi he vist fotos i joder, quina em veig, ha estat guai, eh?
I tu com has vist? Tot i que ho has vist per les xarxes, com veus el nou estadi? El veig igual que abans, almenys amb el color, l'estètica, sí que potser el canvi més gran és per dintre de l'estadi, passadissos i tal, però el veig molt semblant i crec que s'ha de deixar clar que el Barça no ha fet un estadi, que ha fet una remodelació, que és diferent, no és el mateix. Sí, tens tota la raó. Aleshores, no, és que l'estadi és igual, s'han gastat una quanta pasta per fer un estadi, no han fet un estadi, no han remodelat el que tenien, vull dir, nosaltres no hem tirat cap estadi.
Bueno, pràcticament tot, eh? Home, però no s'ha fet des de zero. O sigui, s'ha mantingut l'estructura. Això sí, això sí, això és veritat. Totalment. Doncs sí, sí, realment és això. Jo sí que he anat, sí que hi he estat, i sí que és veritat que dóna la sensació que és un camp molt similar, perquè, bueno, realment és el mateix camp. Però és el mateix camp, però el trobo molt més modern i molt més intimidant, és la paraula, t'ho juro. Intimida va molt més. Ui, sí, ja veuràs quan estigui la grada tiktoker. Ja veuràs la por que farà.
No, però t'ho dic en sèrio. És gran, no? Quan estigui ple fins a la bandera, cuidao. És tot igual. A mi m'ha donat una sensació que ple pot ser una caldera. I tenint en compte que falta la tercera graderia. Ah, falta una encara? I com la faran? Està pendent de fer-la, però obriran l'estàdic quan estigui la segona graderia completa.
Ah, vale, està bé, i els abonats anirem per ahir. Sí, sí, sí, perquè hi haurà una capacitat de 45.000... I aniran els abonats, no? Sí, exacte, i també hi ha entrades a la venda. Està guapo, eh? Sí, sí, sí. La meitat de l'estadi abonats. Exacte, i ja després aniran fent, mentre el Barça vagi jugant, aniran fent la tercera gradería. Vale, això està guapo. Sí, sí, sí, com una mica el Bernabéu, que va anar com a trams. Sí, sí. Doncs, bueno, aquí en comentem una mica l'entrenament.
Un entrenament que ens ha deixat una imatge, que és la d'Eric Garcia entrenant amb màscara protectora. És que s'ha tancat el nas, no? Sí, sí, sí. S'ha tancat el nas. Sembla que seria dubte pel Celta, però finalment ha entrenat amb completa normalitat, només que porta la màscara. Jo crec que... Bueno, s'ha de cuidar, s'ha de cuidar, Eric, que al final la cara és delicada, sempre. I, ostres, s'ha d'estar ben guapo pels partits. A veure, Eric és un jugador que aquest inici de temporada ha estat una mica intermitent,
És a dir, final de temporada passada era una barbaritat i jo crec que a nivell curada el Barça aquest principi de temporada comença molt bé, després va fotre una baixada, després va tornar a pujar, ara sembla que torna a ser tot molt caòtic. El Barça és un club que necessita estabilitat esportiva. D'acord? Quan ja està estabilitat les coses funcionen. Si no hi ha estabilitat, doncs aleshores surten els problemes de sota les pedres. Àlex, anem a obrir un meló, que és el meló del partit de Bruxes, que va ser aquest dimecres,
Anem a comentar-lo. Què et va semblar aquest partit? 3-3, un partit bastant caòtic, amb una defensa bastant terrible. Quina valoració fas tu d'aquest partit? Em va semblar que és un partit molt semblant al que la temporada passada fa el Barça al camp del Benfica, que guanya 3-4 amb un gol de Rafinha a l'últim minut i tot eren paies mentals en aquest partit. L'eroïcitat del Barça, el Barça contra tot i contra tots...
I la petita diferència del partit de Bruxelles i del Benfica és que en el partit de Bruxelles no hi era Rafinha, que per mi és un jugador diferencial, i el Barça no jugava amb el porter titular, no estava ahí N'Hugo Martínez, li faltaven molts jugadors al Barça. Sí que és veritat que va ser una mica... M'agrada el paral·lelisme perquè va ser un partit que aquí el van vendre com la gran èpica, però realment va ser un partit on el Barça... Me li van fotre un bany al Benfica.
el Barça, eh? Només que el Barça va tenir 15 minuts allà d'il·luminació divina, va acabar guanyant el partit. Però, igualment, jo crec que és que al Barça li falten moltes baixes. O sigui, estem parlant que li falta el porter titular, li falta el que va ser el millor a fensa temporada passada i no tornarà, que és en Lligo Martínez.
Té Gavi lesionat, li falta Rafinha, és que et falta un jugador titular per línia. És que així és impossible, és molt difícil. És evident que el nivell de l'equip no serà el mateix. Jo crec que l'equip s'ha de jutjar amb tots els jugadors titulars. Vull dir, si falten 10 titulars, clar, és que no pots fer jutjar l'equip o valorar-lo.
Sí, però enfront d'un rival com el Bruxes, jo almenys esperava una versió una mica millor Ah, sí, no te'n poden fotre tres, això és veritat O sigui, la fragilitat defensiva de l'equip està sent un problema molt greu, eh? Perquè no pot ser que tu remuntis Bueno, remuntis no, empatis el partit Tres vegades, no? No, dues Dues i te canvien remuntant les dues vegades Que després tinguis que fer un últim esforç final per aconseguir un empat que, sincerament, a nosaltres ens sap a poc
Sí, a veure, la veritat que jo crec que la majoria d'equips li juguen igual al Barça, no? És a dir, el que dic sempre, que sóc un pesau amb la pressió post-pèrdua i amb les transicions. Amb dos o tres tocs que es planten a l'àrea rival i dos dels gols venen així, venen a la contra, dos o tres tocs, balonazo arriba i pillar el Barça desprevingut. Aleshores, jo confio molt en Hansi Flick, però a mi potser m'agradaria veure el Barça més ordenat en defensa. Tampoc fa falta plantar l'autobús,
Però, hòstia, és que aquestes situacions, que el rival no t'arribi tan fàcil, o que almenys, que d'una pilotada des de l'àrea rival, que no arribin a la teva tan fàcil. No, no, totalment. Hansi Flick, per això, va dir a roda de premsa que ell no canviarà, eh? Bueno, si ho aconseguís a partir, per mi, guai. Però, ostres, és que al Barça li agafa molt fàcil l'esquena, i jo crec que això s'ha de millorar, s'ha de treballar, crec, eh? No, no, jo estic totalment d'acord, i crec que no és un problema d'estil, sinó que és un problema que no s'està fent bé. Ja, ja.
Perquè l'any passat fèiem exactament el mateix i funcionava. I aquest any a mi ens han pillat el truc, no em serveix. Perquè realment veiem que la defensa ha empitjorat molt el seu rendiment. No ho sé, és que no sóc entrenador de futbol i no acabo de detectar molt bé on està el problema, el gran problema de base. Però no ho sé, jo crec que Hansi Flick, que té moltes més eines que jo...
ha de posar-me aquí i ho ha de solucionar ja, perquè si no tindrem molts problemes. És el bloc, jo crec que és la pressió, el bloc, l'alçada dels interiors, que ningú ho fa una ajuda correctament, després que l'equip està molt desordenat en defensa, els jugadors salten quan no toca i al final penso que això és un putle, si hi ha una peça que ho fa malament el putle ja no està complet. Totalment.
I saps que estic molt trobant a faltar? A Rafinha. Ah, sí, jo també. A part d'Iñigo. Perquè és el que ha tirat la pressió, és el que ha iniciat la pressió. Exacte, perquè estem veient a la banda esquerra que Rashford sembla que ho estigui fent bé, ho està fent bé, però no pressiona ni una quarta part del que ho feia Rafinha i jo crec que... Bueno, l'Amin tampoc és aquí... Bueno, no, però l'Amin ja sabem com ho feia i l'any passat ja estava. Però jo crec que per aquella banda esquerra ens estan fent molt de mal perquè Rashford no ajuda suficient a Valde.
I Valde tampoc és Beckenbauer. I Valde no està bé. Això tampoc ajuda. Tens la P7 a la banda esquerra. Totalment. La banda esquerra ara mateix és un culadero. I vaig jo conduint amb el Francesc. No, no. Si hi ha un ciclista, el Francesc l'està en pa segur. No, és broma. No ho feu, eh? Si us plau, no haganist-ho en casa.
En la carretera igual. No, és broma. Què no vas a dir, Jaume? Res, comentem, seguim comentant el partit del Bruxes. Una altra cosa a comentar d'aquest partit, jo crec que és una bona notícia, és que la Minyamal va tornar a fer un partit exuberant, espectacular. Es va tirar l'equip a l'esquerra.
A l'esquerra. A l'esquerra. A l'esquerra. Bueno, també a l'esquerra, la seva cama esquerra. Però voldràs dir que es va posar l'equip a l'esquena. Sí, sí, sí. Ah, vale. Ara haurem de fer la caïda a la que s'acina Leo i Amador, no? Sí, sí, no, no. Es va tirar l'equip a l'esquena i realment jo vaig veure una versió de l'Amin que em va encantar, on, sincerament, va silenciar totes les crítiques que portaven durant la llarga de la setmana. No està bé, l'Amin no està bé, amb la Puga ja no tornaràs al mateix jugador. Va dir, sí, calleu i mireu el que faig. Que us va semblar el partit de l'Amin perquè a mi, espectacular.
molt bo, i el que se li demana al Barça, que tingui atreviment, desparpajo, que no li tremoli el pols, que s'atreveixi, però que s'atreveixi sobretot que no arrisqui, que no és el mateix. És a dir, jo una cosa que...
M'agrada molt de la min és que és un jugador que cada setmana que el veig jugar em sorprèn amb coses noves, però sí que és veritat que hi ha molts cops que crec que no tria l'opció més senzilla i a mi això és una cosa que em posa molt nerviós. Que tingui un jugador davant i que en comptes de donar-hi la pilota intenti fer un canvi de joc d'exterior.
Sembla més com un jugador de FIFA, no? Per la fotito, però crec que és el millor jugador del món. Sempre li surten les coses, però saps? Sempre n'hi ha com aquell moment de transició entre que comença a fer el gest per anar-se'l, que dius, mare meva, què farà? Saps? I penses, no, a mi, no, no, no, i ho acaba fent. I li surt bé. És el jugador que més boques m'ha callat, eh? No, no, sí, sí, és... Per mi el partit de Bruxelles em va semblar espectacular...
sobretot el primer gol que fa, bé, fa només un gol realment, però el segon gol del Barça em sembla una genialitat. De la min, el que entra fins a la cuina gairebé. Sí, sí, sí, que fa aquesta assistència amb Fermín. Aquell gol em va recordar a Messi, sincerament. O sigui, em va semblar brutal. Més bonderia a Messi, eh? Pobre Leo. Com se'n va de tothom, com regateix a dins de l'àrea a 3 o 4 defensors i acaba definint
d'una manera espectacular. Jo això ho he vist fer només un jugador i és Víctor Cortinas a Esports UB, a l'universitària. No, és una... No, però sí, i inclús jo també he arribat a llegir que la min podria funcionar per dintre, no sé com ho veus tu, de fals nou, però que et deixaries també a qui fiques a la dreta. Ja, exacte.
I, a més, tenint davantes com Ferran o Robert Lewandowski, jo crec que hem d'aprofitar-los. I jo crec que sí que ho he vist, que hi ha gent que demana a la min, no de fals nou, sinó que també de mitja punta, ho he vist. Estaria guapo, eh? Sí, però... Una mica Ronaldinho o Neymar. Sí, no ho sé, no ho sé, no ho acabo de veure. Jo prefereixo que es quedi a la direta tranquil·let i que faci el seu xou, que realment destrossa els retalls d'esquerra de tota Europa. Tu creus que li podries treure alguna pilota, Jaume? A la min? Sí.
si t'encara tu creus que de 10 jugades quantes se t'aniria? 10 si em dius 100 potser te'n poso una jo crec que també és que és molt bo a més té una arrencada té un dribbling que ni la veuríem jo mira una sí que li podem treure de 10 una anant al xoque jo què sé
Bueno, potser una, però jo una de 100, no una de 10, una de 100. Ah, bueno, una de 100, bueno. Jo una de 100 sí, però una de 10 ni de conya. Què no vas a dir, què tens, Jaume? No, res, que tinc un bon amic, el Valter, que tu també el coneixes. Mira, aquell jugador, el Valter, que és pràcticament jugador professional, és boníssim i tu no saps el que costa treure-li la pilota al Valter. Imagina't a la minyamal que està tres categories per sobre d'ell. I és millor que ell. Ah, sí, sí. Bueno, no sé, el Valter té cositas. Té cositas, però a la minyamal és millor, eh?
Últimament estem nomrant molt el Walter, també el vam nombrar el dimecres. Home, les he dit que vingui, tio. Bueno, és que està a Portugal. Bueno, una entrevista telemàtica. Ah, ja la va fer. Sí, sí, sí. Ojo, bé, no l'he escoltat. Ja la va fer, però va ser a principis, principis de temporada. Ah, bueno, ara ha de tornar per valorar com es viu a Portugal. Tornarà a Nadal perquè ens digui com li estan en la temporada. Ah, vindrà presencialment.
Potser sí. Ah, hòstia, ojo. No ho sé, el Nadal segur que vindrà, a veure si l'enganyo i l'aconsegueixo portar. Però ja et dic que ho està fent molt bé, està marcant molts gols i molt bona pinta. Hòstia, saps què monaria, Jaume? Fer un partit seu en directe. Buah. I flipar-nos, i dir, igual, el número dos va coger hawaianes. No, però estaria guapo, eh? No, no, estaria molt guapo, estaria molt guapo. Un partit important, que jugui ahí. Doncs no ho sé, ja...
A veure si arriba alguna fase... Però ho fem des d'aquí, eh? Amb monitors i tot. Clar, clar, clar. Ho portem a quatre cunyats, a comentar. Sí, ho portem a l'Ivan i al Cortines. Sí. El nostre equip aquí del refugi. Però va, no ens desviem, deixem de parlar del Walter Pobret, que està a Madeira ja jugant a futbol, i tornem al Barça. Vull obrir també un altre meló, que és meló Hans i Flick. Oi, ets frutero avui, eh? Sí, sí. Tota l'estona ha obrit melons. Sí, sí, sí, exacte. Per mi...
encara té tot el meu suport i el tindrà al llarg de la temporada perquè li devem molt a aquest home. Però... Però... Però... Però... Però... Però... Però... Però hi ha molta... Bueno, molta no. Hi ha un sector de gent que ja està començant a dubtar d'ell. As Diario Marca.
ABC exacte és que vaig veure l'ABC que va dir que volia marxar Hansi Filipe això és mentida jo crec que no vol marxar clar que és mentida clar que és mentida fins a 2027 si va renovar no fa poc sí i que cada dos parteres està dient que es vol quedar a Barcelona clar però si a Barcelona es viu de puta mare tio però va tu què opines de Hansi Filipe que ha de continuar a mi m'agrada molt com a entrenador ha de continuar jo crec que tot això són etapes i que està tenint una mala etapa i
I ja està. Una mala etapa nivell esportiu, que tampoc és un drama, portem 4 o 5 partits jugant malament. Però no, jo crec que continuarà el Barça, home. Jo veig capaç de revertir la situació. No, no, totalment. Si jo només dono veu a cert sector de la gent que no representa el total del barcelonisme, ni molt menys, perquè sincerament jo crec que encara li devem una barbaritat a Hansi Flick, perquè la temporada passada d'on venia a mi el que va fer...
per mi és espectacular i només un minut d'arribar a la final de la Champions no, no, sí, sí, a dos minuts està a la final de la Champions a casa meva, no? no, jo no era de vídeo, tío imagina't el 2 a 3 de Rafinha el 89 amb tots aquells a casa no, no, millor que ho vaig veure sol a casa perquè és que si no m'hagués donat amb companyia m'hagués donat no ho sé m'hagués deprimit molt però això, que Hansi Flick
carta blanca perquè per fer el que vulgui jo li dono les claus del Barça i que faci el que vulgui però va ara obrim un altre tema no obrim meló ja m'he cansat dels melons una síndria obrim una síndria si vols i anem a parlar del partit d'aquest cap de setmana entre el Celta el Celta-Barça o son o Celtinya Celta-Barça Celta-Barça què et sembla aquest partit?
Em sembla que si hi ha un escenari que no voldria en la situació actual del Barça és Baleidos. Primer, perquè el Barça, els cinc últims partits al camp del Celta, n'ha guanyat un. Crec que ha perdut un, n'ha empatat tres i n'ha guanyat un. Avui. Va guanyar el 2024 per un gol a dos. Després, perquè el Celta ve amb cinc victòries seguides. Perquè ve amb Iago Aspas en un estat de gràcia. I cinc victòries consecutives. I tot Borja Iglesias marca gols.
Sí, sí. I el porten a la selecció i tot. Sí, 5 victòries seguides, perquè té a Pablo Durant que sembla, jo què sé, sembla Maradona. Vull a Faragoza, també. Sí. Aleshores, home, hi ha una cosa bona i una dolenta, que guanyar el camp del Celta, que és molt complicat, et pot pujar moltíssim l'autoestima, d'acord?
Pum, la cosa dolenta és que és el Celta, tens el Celta davant, vull dir, no tens Eston Vilaurània, no tens aquí el Refugi Club de Futbol, tens el Celta, un equip que va començar malament la temporada però que ara està jugant molt, molt bé i que està en un estat de forma magnífic.
Véns amb baixes, véns sense Pedri, sense Rafinha, per exemple, sense Joan Garcia, no sé, véns sense Gavi, véns sense jugadors importants, i jo crec que el Barça repetirà l'11 de Bruxes, sincerament. Tu creus? Aquí posa, si no hi havia ningú a l'Alba. Però, Covarsy, vull dir. Ah, bueno, Lewandowski no va jugar a Bruxes, Covarsy? No. Lewandowski, pots posar...
Jo crec que els únics canvis que potser entren és conversir per Araujo o Eric i Lewandowski per Ferran, però no crec que es mogui més. No, jo crec que jugarà Ferran, Lamín, Rashford i Lewandowski. Ah, i aquí poses per dins. Has posat quatre levantes. Igual fica Ferran, eh?
No ho sé, no m'acabo de veure. Bueno, no ho sé. No m'acabo de veure. M'he fet una fumada. És un partit molt difícil, o sigui, és molt difícil fer un pronòstic. Jo crec que el Barça superior al Celta. Jo crec que Lewandowski... Òbviament, però l'estat anímic també és molt important. Lewandowski titular. Lewandowski tornarà a ser suplent, jo crec. Sí? Jo crec que sí. I jugarà Ferran? Sí. I resfet per l'esquerra.
A veure, el Celta és un equip molt vertical, molt alegre, molt divertit de veure. Precisament és l'estil de joc que no perjudica el Barça. Equips atrevits, que d'alguna manera... El contratar que el ponen al davant. Sí, el contratar, que són molt caòtics. Això és una mica el Celta. Aleshores, clar, el Barça haurà d'anar molt de compte. És un equip que ens recorda molt al Bruxes, la veritat. El Celta juga a Ferran Jogla, que juga al Bruxes. Sí, de fet, és veritat. Aleshores, el Barça haurà d'anar molt amb compte, sobretot.
No, realment és un partit molt complicat. Molt complicat. Sobretot perquè vas allà, vas a Galícia, a Alfred, a la pluja, a Balaïdos... Quan va el Celta, cinquè? No, no, van dotzents. Ah. O sigui, no estan tan bé, però perquè van començar molt malament. Ara millor, ara millor el Celta... Ara estan molt bé. Però el Barça ha de confiar, el Barça és un partit que ha de tirar endavant. No hi ha excuses si es perd, perquè el Barça té millor equip, si el Barça té millor equip ha de tirar el partit endavant. No, no. Si el futbol li pot passar el que sigui, però...
Però veurem què tal. No sé si ve en baixes o en celta, crec que no. Crec que molt poques. Jo crec que és un partit molt important perquè una derrota o un empat es debilitaria molt. Jo crec que la mentalitat dels jugadors, també segurament l'entrenador,
Jo crec que una victòria és clau per superar aquest sotrac, aquestes patacades. I una victòria per començar de nou i començar una bona dinàmica i intentar anar a part victòria, victòria, victòria. I sobretot, tenim el Real Madrid a 5 punts, no ens podem despistar. On juga el Madrid aquest fin de... Deixa'm-ho que t'ho miri, però és que és això. Ah, on era? A l'Ales? No, perquè l'Ales juga contra el Girona.
Ah, no. Mira, va al camp del Rayo, o sigui. Hòstia, cuidao, Vallecas, eh. Camp difícil, eh. Cuidao, eh. Buah, ojalà, tio. Camp difícil. Quants juguen? El dimensio, també, però una mica abans. Ah, un quart de cinc. Ah, bueno, doncs a veure si hi ha sort i el Rayito ens dona una alegria. Home, i tant, esperem que sigui almenys un empat, no? Sí, no? Però et preocupa la situació de... a classificació, eh? No et dic ni futbolísticament ni res, només a classificació, a cinc punts.
Sí, però crec que l'any passat va haver-hi un moment on el Madrid es posa a 6. Sí, o més. Em sembla, i el Barça acaba guanyant la Lliga. Clar, equips com el Madrid i el Barça, que estiguin a 5 o 6 punts, crec que no vol dir molt, perquè és una distància bastant superable. Si estiguessin a 15, encara et diria, hòstia. Però jo crec que el Barça té capacitat per remuntar la situació, ja ho va demostrar l'any passat, i crec que ho acabarà fent. Però per mi serà molt important guanyar clàssic a casa.
No, no, això serà importantíssim perquè és una manera de treure-li 3 punts al rival directe d'una manera espectacular i que ell no sumi, evidentment. Per tant, a 5 punts, jo també crec que és massa d'hora, portem 11 partits, calma, és una diferència molt, molt, molt remuntable. Anem a parlar una miqueta del... Bueno, no, abans de parlar del que volia parlar, anem a fer una mica de pronòstics de porra. Quins tants percent d'ones?
De quin equip? El Barça-Celta. Ah, un 20% el Celta, un 30% l'empat i un 50% el Barça. Per tant, un de cada cinc... Però per la situació en la que ve el Barça, sobretot, i perquè el Celta, ben estat de gràcia, li ha de donar també... De cinc de cada deu partits, el partit del diumenge el Barça no el guanya.
No, no, em sembla que estic bastant d'acord. A mi tampoc puc donar favorit al Celta, però donar-li un 20% més al Barça que al Celta jo crec que està bé en aquesta situació. Sí, sí, sí. Bueno, i és que és això, eh, que a Lliga el Celta porta quatre partits sense perdre i el Barça, doncs... Sense guanyar. Porta de cinc partits n'ha perdut dos. Hòstia, vale. O sigui, aquesta és la dinàmica del Barça. Però bé, ara sí, passem al següent tema. No sé si t'atreveixes a parlar del Real Madrid...
Ah, pensava que m'anaves a fer parlar d'algú més que Esposo. No, no, del Real Madrid. Com veus a l'equip? Bueno, jo... Per mi, eh? Perquè recordem que ve de pinxar a l'Anfil, que realment es pot pinxar a Anfil, és un estadi molt difícil. Punxar, Jaume, ara faré com el jogui. Punxar, punxar, perdona, perdona. Ve de punxar a Anfil contra el Liverpool, que és un equipàs. Sí.
Bueno, no estarà en el millor moment al Liverpool. No, no estarà en el millor moment, però bueno, és una derrota que es pot acceptar. Però a mi el que em dona la sensació és que el Real Madrid no juga gaire bé a res, però mira, tenen una facilitat per tirar els partits endavant espectacular. Tu no sé què en penses. Que és molt més resolutiu que el Barça, que el Barça necessita jugar molt bé per marcar.
i que sembla que el Barça, si no arriba fins a la cuina, no xuten a porteria. Igualment, és una cosa que també en vejo el Madrid i que el Barça aniria bé en molts contextos. Per exemple, el partit contra el Sevilla, el partit contra el Borges, que quan el rival està sent millor que tu, que et siguis capaç de matar el partit en dues jugades, en dos tarpazos. El Madrid té Mbappé, que del no res et genera una ocasió de gol et fa parir, de Vinícius, que és un dimoni...
Per la banda, després té jugadors com Ardeguler, que també té aquell punt diferencial, aquell punt de mística, que és un jugador que en un moment te pot donar una passada, es pot inventar qualsevol cosa. Una mica, òbviament, Pedri em sembla molt millor que Ardeguler, però és una mica molt semblant. Un jugador que et treu un passe d'on quan no t'ho esperes...
Jo crec que el Barça també necessita jugadors així, que jugadors que quan les coses van en contra, et fotin d'un zarpazo, et puguin canviar la DNA del partit. Potser el jugador del Barça, ara perquè s'entengui el que diré...
que a més s'acosta aquest perfil de jugador que quan les coses van malament, zarpazo o latigazo i gol, és Fermín. Sí, ho anava a dir també. Sembla que és Fermín, no? O Rashford, no? Més Fermín. Sí, més Fermín, però dels pocs jugadors que, jo què sé, que les coses van malament, agafen una pilota a 30 metres i te la foten per l'esquadra. I aleshores ja la dinàmica canvia. Totalment, totalment d'acord. I per últim, per tancar la tertúlia esportiva...
Què em dius de la situació de Vinícius al Madrid? Perquè realment està sent bastant polèmica, van sortint rumors que si sortirà, que si es vol posar la venda pel gener, jo realment no m'acabo de creure gaire massa, però tu què veus en aquesta situació, que és real, que no és real, com està Vinícius al Real Madrid?
A mi em fa molta gràcia. Jo crec que Vinicius és una mica, no sé, com... O sigui, jo crec que les notícies al voltant de Vinicius són molt contradictòries. Primer... Elles ja saps que Vinicius se'n va, que ja no jugarà més al Madrid. Després, Vinicius no jugarà eterno al Madrid.
Aleshores, ja no sé què creure. Em recorda molt la situació d'Alamin. Hi ha tantes notícies al voltant de Vinícius, que no sé quina sombritat i quines mentides. El desplante que li va fer a Xavier Alonso és evident, és objectiu, tothom ho va veure, jo ho vaig veure...
jo em vaig quedar flipant però crec que és un jugador que necessita psicòlegs necessita que l'assessori i crec que ja en deu tenir jo soc molt del Barça jo no toleraria com jo no recordo un jugador del Barça fer això que va fer Vinícius
Això li fan a Hans i Flick. Home, no surten 10 anys. No surten 10 anys, no. I Xavi Alonso sembla que és com molt tímid, com molt bona persona, però jo crec que té caràcter i que no li tremolarà el pols en seure'l. Jo crec que són tot notícies i que, en veritat, Vinícius no marxarà. Em semblaria molt raro que marxés perquè ja no és el líder de l'equip, no? Vull dir, no sé.
Ja, no, no, clar, jo crec que també... Com el xarra semblar és Hendrik, però Vinícius no crec. L'idol, jo crec que l'idol que hagi de ser el líder, jo crec que l'idol bastant. Ser el líder a Vinícius? No, no, que l'idol ja no ser-ho, perquè ja no ho és. Bueno, el futbol és així, vull dir, si porten un jugador i rendes millor que tu, que portes més anys al Madrid, doncs mira, és el que passa, no passa res.
No, no, sí, sí, però clar, a vegades no estan facint d'acceptar. Tu saps que els egos en el món del futbol som complicats, eh? Però bueno, no ho sé, veurem com... Home, el que està claríssim és que Vinícius acabarà la temporada del Real Madrid, això és segur. Al gener no s'anirà... No crec que marxi, no crec que marxi. Com a molt s'anirà Ender Caldion, que diuen, però... No crec que marxi, Vinícius. Però Vinícius aguantarà la temporada i ja, a l'istiu, s'ho plantejaran, però...
encara i tot això em sembla molt difícil que Vinicius ara mateix abandoni el Real Madrid això no tinguis cap dubte d'acord doncs Alex no sé si vols comentar alguna cosa més vols obrir algun altre tema no jo crec que hem parlat de tot una mica jo crec que sí de l'actualitat del Barça i del Real Madrid no sé si vols dir alguna cosa a l'Espanyol si hi ha algun peric escoltant-nos
El Soto. No. Bueno, jugant demà contra el Villarreal, partit difícil per l'Espanyol. Contra el Villarreal. Jugant amb el Villarreal l'Espanyol. Sí, sí, totalment. Compte bé, si igual... Clar, el Villarreal ben estat de gràcia, és veritat que va perdre contra el Pafos. Està només a dos punts del Barça, eh, el Villarreal. Sí, però compte perquè si guanya l'Espanyol...
ja poden començar a sumir amb Europa una mica ara mateix estan sisens a la classificació de Conference League amb 18 punts és que és una barbaritat però veurem què tal jo crec que guanyarà el Villarreal però no descarto que l'Espanyol doni a sorpresa
Molt bé, doncs, Alex, amb això tanquem i per tancar aquest espai m'agradaria que em recomanessis una cançó, la que tu vulguis, la primera que et vingui a la ment, la posem i després continuem amb tu però en un altre format. Vale, per recomanar-te una cançó... La que vulguis, que sigui una mica acceptable, eh? Vale, hòstia, deixa'm pensar una mica, tio. Vale, et recomano l'última de La Gosa Sorda, a Tornamoy. Ah, molt bona, molt bona, perquè m'encanta. És nova, nova, no? Sí, avui ha sortit, em sembla...
Crec que ha sortit de la mateixa vegada que el de la Rosalía. Sí. T'ha agradat el disc o no, Jaume? A mi em sembla raro, tio. És raro, però... Jo sí que ha constatat el pop rock. Però jo crec que... A veure, no l'estic trobant, eh? De gossa sorda, posa. Sí, sí, perquè estava buscant el nom i no em sortia.
Jo crec que parlem de la Rosalia, és un disc que realment... Conceptual. Conceptual i musicalment sona molt bé. És la realitat. O sigui, amb l'Orquestra Sinfònica, amb l'Escolania de Montserrat, amb l'Orfea de Català... És una brutalitat a nivell sonor. Una altra cosa és que ens oposem diàriament. Potser no, però musicalment és molt i molt bo. És la meva opinió. Però a veure... A veure, anem a escoltar la gossa. A Tornallom. Molt bé. I després continuem parlant amb l'Àlex Masdeu. Sí.
La posem a Tornamoll.
Estàs així, fill meu. No sabria bé com dir-te que no queda més remei, que trauré fang per sobreviure. I ara que estàs sobre el meu pit i vaig cantant-te cançonetes, te dormiràs contra la nit d'un temps de por i sangoneres. T'han deixat el futur espècie, el present s'ha fet irrespirable. Cau la
amb sobre la sendra. Resistis, fill meu!
Ja no queden referents, només imatges esclaves de la marca personal i l'algoritme. I unitat, unitat, a pesar de tot, unitat, unitat contra l'abisme.
Fins demà!
que la merda soma, ser feixista ara està de moda, llenya el mono quan la bossa sona. Ni una perla es deixaran al sac i si mirem les corgi com canten els porcs. Una visita al perfil i deixa tot tràgic comèdia, amb mar, riure per no plorar. Va per capítols, l'expertem televisat. No, no, jo dic no.
de bot i braç i la pilota en cala. Senyor Masson, de tranquil·lant, ara no estàs embadinant. Senyor Masson, ara què tal? Aparicions paranormals. I hem decidit que tornarem a trencar contra el cel la derrota i la injustícia. Tornarà la remora al carrer per la força dels seus ulls.
Fins demà! Fins demà!
Doncs una gran cançó que ens ha recomanat l'Àlex Masdeu i realment molt reivindicativa i que celebrem la tornada de la Gossa Sorda, una de les bandes valencianes més mítiques del panorama musical català. Ara sí, encetem la segona part d'aquesta part del programa amb l'Àlex Masdeu i és que avui ens va explicar com va tenir un canvi físic. Va ser fa un any, no, Àlex fa un any va ser, no? Oi, espera, que no devien ser del micro. Ara, ara.
Jo fa dos anys, més o menys, marxo a viure a Madrid, d'acord? I bé, a Madrid, doncs, bueno, temes de periodisme i tal, i aleshores, clar, jo venia de jugar a futbol, sempre he estat una persona que s'ha cuidat molt, ha cuidat molt l'alimentació, he sigut molt exigent amb el tema dels entrenos quan jugava a futbol,
Va ser anar a Madrid i entre viure amb amics, no anar al gimnàs, no fer esport, zero. Vaig passar d'entrenar gairebé cada dia i jugar el cap de setmana a no entrenar i no trepitjar un gimnàs. D'alguna manera vaig anar perdent molta forma física i va arribar un moment on estava fora de forma. Amb això no vull dir...
I vaig acabar molt fora de forma. Tots els cosos són vàlids, d'acord? Això és el primer que heu de tenir en compte, però en el meu cas, veient d'on venia, sí que és veritat que va ser com una mica el contrapunt, no? Vaig tenir un any ímpic d'un estil de vida molt poc saludable, menjant molt malament, sense anar...
sense anar al gimnàs i va arribar a un punt on em notava que no era jo, era una altra persona diferent. De fet, veig imatges i la veritat que, ostres, t'ho juro que no semblo jo, semblo una altra. I aleshores va ser tornar a Catalunya, em vaig apuntar al gimnàs, vaig tornar al nutricionista
I a partir d'allà, doncs un altre cop, a dieta molt estricta, entrenament cada dia, i bé, m'he primat, bé, he baixat gairebé 25 quilos en un any, i la veritat que la gent quan em veu al·lucina, saps? Ostres, Àlex, què has fet, no?
I la veritat que... Quina és la recepta màgica? I no n'hi ha, no n'hi ha, no? Crec que no hi ha una recepta màgica perquè al final el metabolismo de cadascú funciona com funciona. Jo he tardat un any en baixar tot aquest pes, en aprimar-me, però potser hi ha una persona que en tres mesos ho té fet, és que depèn, saps? Aleshores, sí que he dit que al principi era com molt més estrict, entrenava matí i tarda, però a mesura que vaig anar d'alguna manera tornant a l'estat de forma en el que estava abans,
sí que d'alguna manera vaig anar com separant molt més els entrenos i em vaig començar com a permetre alguns luxes que abans no em permetia sortir a sopar per exemple abans potser estaves en època de pèrdua de pèrdua total i ara potser estàs més en mantenir-te tal com estàs ara mateix sí i també és veritat que jo sempre ho dic que al final per exemple
Al principi baixes de pes molt ràpid, però arriba un punt on el teu cos ja no pot baixar més de pes. És el que m'estic trobant ara, que ara porto com molt de temps, en un pes molt lineal. És a dir, em costa molt. Sí que és veritat que puc tenir pujades i baixades. Però perquè ara mateix estàs molt bé físicament. Ara estic bé, ara estic com un toro, tío, Jaume. Ara em dures un assalto, ara. Però, bueno, sí que és veritat que...
I també se'm va crear un complex amb el meu cos per comentaris que jo sé que no eren amb mala intenció, no? I això també em va generar com moltes inseguretats, no? I em va fer com d'alguna manera que jo no estigués content amb el cos que tenia. I això també em va com...
Entre cometes, aquests comentaris, òbviament a nivell mental no em van ajudar, però em van autoconvèncer que havia d'anar al gimnàs a baixar de pes i a primar-me. Els vas agafar com una motivació. Els vaig agafar com una motivació, no? Perquè al final si gent tan propera et diu això, és com que potser tenen raó. I aleshores vaig decidir anar al gimnàs, entrenador personal, nutrició a tope.
i com ara, i també descobert el tema del running, la veritat, no és que l'hagi descobert, però surto a córrer gairebé cada dia, i estava molt guai, i ho recomano a tothom. I crec que una mica el meu missatge és que tots els cossos són vàlids, i que dels cossos aliens crec que no s'ha d'opinar, perquè tampoc
Crec que no arribem a ser conscients del complex que li podem crear a una persona si li fem segons quins comentaris. Totalment, totalment. Crec que, i vull pensar que la majoria de vegades que opineu del cos d'una altra persona ho feu sense ser conscients, d'acord? Crec que tots aquí molts cops hem fet comentaris que no tocaven sobre el cos d'altres persones.
I la veritat, per experiència pròpia, no ho feu perquè és molt desagradable i no ajuda gens perquè potser aquella persona no està passant per un bon moment i l'últim que necessita és que li fiqueu més llenya el foc. I a més, que molts cops són comentaris que realment l'altre ja sap.
Sí, òbviament, ja sap, no fa falta que li recordis. No li cal que li diguis, ostres, estàs guanyant pes. No, és que ja ho estic veient. Hi ha gent que potser té com moltes inseguretats i escoltar com problemes i alimentar aquestes inseguretats no... Totalment, totalment. No l'ajuden. Doncs aquest és el testimoni... Aquest és el testimoni, uau, sí, una història de superació, ja, home. De l'Àlex Masdeu, que realment això, no?, doncs va arribar en punt de la seva vida que es va...
arribar a descuidar per X motius i després es va adonar i va començar un procés per tornar a sentir-se més còmode amb el seu cos, que sobretot és això, no? El que tu deies, no és estar de tal forma que agradi a la gent, sinó sentir-te tu propi còmode amb el teu cos. Clar, el teu cos és teu i si a algú no li agrada, jo què sé. Clar, i tu ho vas fer perquè tu et senties malament, no?
Sí, em sentia malament, em va generar un complex per comentaris que rebia, veia que volia anar a córrer i no podia, o sigui, estava rebentat ja els 10 minuts i ara potser em puc fer 20 quilòmetres al corrent i no passa res. Anem a parlar de com va ser aquest procés, Àlex. Quines van ser les claus per aquesta baixada de pes?
Menjar bé, això segurament... Diuen que és el 80% d'una dieta. Sí, però si no entrenes no serveix de res, perquè tu també necessites cremar el que menges. Aleshores, això també jo crec que estarà bastant d'acord l'Ivan, que al final has de trobar l'equilibri entre fer una bona alimentació i anar al gimnàs. No, això està clar.
A vegades pensem que només entrenant ja fem i no. L'alimentació és importantíssima. Sí, en el meu cas, el més important va ser erradicar la bolleria industrial. Jo vaig passar de menjar dònuts, croissants, xocolata, agadea, pizzas, a no menjar-ne, a menjar-ne potser un cop a la setmana, o és el que faig ara més o menys, alguna vegada per esmorzar. Però ja està, perquè és el pitjor, perquè porta molt de sucre, això, saps? I això engreixa moltíssim. També patates de bossa a fora...
I tot natural, tot natural. Clar, exacte. És el que dèiem també al principi del programa amb l'Albira, que realment és això que dèiem, no hi ha aliments buenos o malos, però sí que és veritat que hem d'aprendre a conviure amb ells. I és a dir, no fer un abús ni un consum irresponsable d'ells, sinó acceptar que són productes que estan a la venda, que es poden consumir, però fer-ho sempre amb responsabilitat. No és el que diu l'Àlex. Doncs...
Una embolleria industrial, doncs un cop per setmana com a molt, i ja està. Són aquestes coses aprenent de tindre una relació saludable amb els aliments. Actualment, el menjar ecològic, natural, és molt més car. Per exemple, el que compres a la menya normalment és més car, però val la pena, la veritat.
Ja, ja, sí. Al final, jo crec que també gastar una mica més de diners en productes de qualitat del mercat, no? De carn del mercat, de fruita del mercat, potser et surt una mica més carn, és realment... Però val la pena, ho agrairàs a la llarga. No, exacte, però ho agrairàs perquè és una inversió. No és una inversió ja en un cotxe o en unes sabates que t'han agradat. No, és una inversió en la teva vida i en la teva salut. Que jo crec que realment no som conscients que el menjar de mala qualitat realment ens afecta a la nostra salut i ens perjudica. Home, sí, home,
moltíssim, si després no... Però no en som conscients, crec que no en som conscients. Tot porta processats i sucres que no ens podem ni imaginar, o sigui, realment tu quan t'estàs menjant una tableta potser de xocolata, aquest és un KitKat, estàs menjant un 10% xocolata i tot l'altre és plàstic, i no ajuda això. No, no, no ajuda, no ajuda. I una altra cosa, Àlex, hem parlat d'alimentació una miqueta,
Tu m'has comentat que et vas aficionar molt al running i crec, i sé perquè som amics, que el running va tenir un desenvolupament clau en la teva baixada de pes perquè jo et veia fent molts i molts quilòmetres.
La veritat és que sí, des que vaig tornar de Madrid m'ha aficionat al running, anar a córrer, és una de les meves passions. A diferència de molts, jo no m'obsessiono tampoc amb els timings ni amb quants quilòmetres faig. No vas amb l'estrava. El tinc a vegades, sobretot quan vaig a una ruta així com molt diferent, sí que l'utilitzo.
però no m'obsessiono ni ho miro. Jo tinc els meus recorreguts, sé més o menys quants quilòmetres són, perquè la primera vegada que els vaig buscar ho vaig veure i ja em vaig quedar, però no ho miro, perquè és el que faig cada dia, vull dir, sé que des d'on surto fins on vaig, la distància és la mateixa. Sempre fas les mateixes rudes. A Vilanova sí,
I a vegades a Barcelona, depèn. A Barcelona, a casa del meu pare, faig des del barri de Gràcia fins a l'Hotel Vela i tornar. Ostres. I a Vilanova faig, bueno, els que sou de Vilanova ho sabreu, em vaig des del Marajol fins a l'estadi de futbol, que és gairebé creu de tot el poble, i que també són uns 9-10 quilòmetres anar i tornar, de veritat. De Gràcia fins a l'Hotel Vela són uns 10 quilòmetres. No, de Gràcia fins a l'Hotel Vela són 5 i pico,
Anar i tornar avui. Però no és recte, és a bordejar i acaben sent uns 11-12 anar i tornar. I a Vilanova també faig uns 10-11 el recorregut que faig, però no m'obsessiono tampoc amb les distàncies ni amb les calories que cremo, perquè sé que és una càrrega de física molt gran. I també vaig a Vilanova fins a Ribes, que és més estona, són uns 19 quilòmetres 20.
Molt bé, molt bé. Però està guai. I, Àlex, com et vas... És veritat que vas dir que vas començar en aquest món del running, però com vas anar millorant, com vas anar adaptant-te? Perquè jo entenc que al principi no era tan fàcil fer 10 quilòmetres, per exemple. No, no era fàcil. El que passa és que a mi córrer a la cinta m'avorreix. Saps? A mi també. T'ho juro. Però anaves fent primer recorreguts més curts i després vas anar ampliant, o com ho vas fer? Com va ser aquest procés? Tot va començar perquè al principi corria a la cinta del gimnàs. Vull dir, feia allò típic amb treno de força i m'anava a la cinta, però m'avorria. Perquè feia, t'ho juro, durava...
Al principi, quan vaig tornar a Madrid, estava una hora, a la Cinta, una hora i mitja al matí, una hora i mitja a la tarda, corrent. Sí, sí, una barbaritat. Però me'n vaig acabar avorrint. I ara el que faig és, vaig al gimnàs, faig força i després me'n vaig a córrer pel carrer. Per tant, aquest primer inicial running el vas fer en Cinta.
El vaig fer amb cinta però m'avorria. I un dia vaig fer... Com que tinc el gimnàs a la cantona de casa, vaig fer força, vaig deixar algunes coses a casa, la motxilla i vaig a córrer. I realment em vaig passar millor que anant a la cinta. Però jo no estic a cap club de running ni cap cosa d'aquestes. Jo corro sol. Òbviament, si algú vol venir amb mi a córrer un dia, està convidat.
Però corro sol, corro sol. A mi m'agrada molt córrer, la veritat. Sí, però jo vaig sol, és que no... No, no, jo saps el que faig? Vaig sol i sense música. Ah, jo algun cop ho he fet sense el mòbil. Sense el mòbil, sense música... El mòbil m'ho porto per l'estrava. Però sense música. M'agrada... Sense música, jo crec que és un moment de patiment. Acabes patint una mica, però és aquest patiment que acabes gaudint, saps? De superació, de dir, ostres, estic patint, però va, segueixo una mica més endavant perquè sé que puc. A mi em motiva això.
A mi em passa que, clar, jo si vaig a córrer amb algú, he de ser una persona que estigui habituada a córrer. Perquè anar amb algú que no ha corregut mai, a mi m'ha passat, d'anar amb un amic que no ha corregut mai i cada dos minuts sigui parant. I a mi això també em torpedeix l'entrenament. Però que no passa res, òbviament és normal, però prefereixo anar sol o si he d'anar amb algú, alguna persona que em pugui seguir el ritme o que jo li pugui seguir el ritme.
a ella, saps? Perquè tampoc m'agrada parar molt. Abans, quan no tenia com moltes nocions de running, sí que parava tot el rato, és una cosa que no s'ha de fer, val? I ara no paro. Ara vaig i torno, ja sense parar. No, sí, és veritat que, clar, el running... Sí.
Una persona com tu, que ja porta un temps fent-lo, i una persona que acaba de començar, realment o tu t'adaptes molt a l'altra persona o realment no podeu anar a córrer junts perquè teniu uns ritmes molt diferents i unes aptituds ara mateix molt diferents.
I també perquè córrer a l'exterior va molt millor pel cos que córrer a l'interior, sobretot pel tema de l'aire. L'aire de Barcelona tampoc sí que sigui. Que si vols baixar de pes és millor córrer pel carrer. Saps que al final la cinta no hi ha... O sigui, és plana la cinta i el desnivell. La pots modificar, però bueno. Sí, però és tot el rato la pujada. En canvi, si tu vas pel carrer tens desnivells, tens obstacles i d'alguna manera el cos treballa més. És més fàcil treballar els músculs.
si vas a córrer al carrer. Totalment, totalment. Doncs Àlex, ens estem clau sense temps. No passa res. No sé si vols comentar alguna coseta més. No, jo crec que ja està, ja hem parlat, hem donat una lliçó de vida, absolutament ningú. Tampoc tant. Però bueno, sí, hem parlat de la tertulia esportiva primer i després hem parlat una mica del teu canvi físic, que realment...
Enhorabona, perquè 25 quilos no es perden en un dia i és un procés llarg. Són els que va pagar el Barça per Joan García. Ai, m'ha rescut. Doncs molt bé, Àlex, ens retrobem la setmana vinent i gràcies per venir. Gràcies, amics. Us estimo.
Fins demà!
Doncs nosaltres ens acomiadem, tanquem el programa d'avui per aquí, tanquem el programa del divendres aquí i ens retrobem la setmana vinent, com sempre, al 98.1 FM i és que ens retrobem dilluns, com sempre, a les 5 de la tarda fins les 7 de la tarda. Molt bon cap de setmana i ens retrobem dilluns. Gràcies per tot.