El refugi, amb Jaume Elias. Molt bona tarda a tothom, són les 5 i 10 minuts i comencen les tardes de Ràdio d'Esvern. Jo sóc el Jaume Elias i us dono la benvinguda al refugi.
Doncs ja ens hem plantat el dimecres, ja estem a la meitat de la setmana, tot i que avui tenim el dia una mica girat, amb plogims i núvols, però bé, perfecte per estar a casa, tranquil·lets, escoltant el refugi de Ràdio d'Esvern. Però va, ens deixem de ratllos i descobrim el menú del dia. Anem amb el sumari.
Comencem com sempre amb el Zoom informatiu on repassarem breument el més destacat de la jornada. Tot seguit presentarem la cançó i l'efemèride del dia i a dos quarts de sis donarem el dret de sortida a les seccions d'avui. Iniciarem amb el món del vi on avui us parlarem sobre el Fòrum Gastronòmic de Barcelona amb el Jordi Clavero.
Seguidament tindrem una altra secció, la mateixa secció però una mica més llarga. Avui farem un especial amb el Jordi Clavero parlant també a la segona secció sobre el Fòrum Gastronòmic de Barcelona. I acabarem amb la pantalla gran, la secció cinèfila del Daniel Aragón. Ara sí, comencem amb les notícies, comencem amb Zoom informatiu.
El demòcrata Zoran Mamdani ha estat elegit nou alcalde de Nova York amb el 50,4% dels vots. Mamdani, de 34 anys, es converteix així en l'alcalde més jove des del 1892 i en el primer en ser musulmà que liderarà la ciutat, la ciutat més important dels Estats Units.
S'ha imposat l'exgovernador Andrew Cuomo, que ha abtingut el 41,6%, i el republicà Curtis Sliwa, amb un 7,1%, en unes eleccions amb una participació rècord de més de 2 milions de persones. En el seu discurs de victòria, Mamdani ha assegurat que Nova York demostrarà com derrotar a Donald Trump i les seves polítiques, i ha promès ser un alcalde que es preocuparà per tothom, destacant el dret dels immigrants i el suport als treballadors i joves.
El nou Batlle, membre de la branca més progressista del Partit Demòcrata, ha fet campanya amb propostes com transport públic gratuït, lloguers més baixos i supermercats municipals a preus assequibles. Mentrestant, Donald Trump ha reconegut la derrota republicana i ha advertit que podria congelar els fons federals destinats a Nova York. El triom de Mamdani suposa un revés polític per a Trump i dona oxigen als demòcrates, que quan falta, recordem, només un any
per les eleccions de mig mandat als Estats Units.
Després de la dimissió de Carlos Mazón, el Partit Popular i Vox han obert una nova ronda de negociacions per formar un nou govern. El primer contacte va ser ahir, en una trucada telefònica entre Alberto Núñez Fijo i Santiago Abascal, en el que el líder de Vox va traslladar les seves exigències per mantenir el pacte que tenia amb l'anterior president, amb Carlos Mazón.
Abascal reclama rebutjar el pacte verd europeu i frenar la immigració massiva, tal com ja va incloure els pressupostos valencians. Segons Vox, aquestes mesures europees ofeguen l'agricultura i la indústria. Des del PP confien en que hi haurà un acord i asseguren que Vox tindrà l'altura de mires necessària. El partit recorda que hi ha temps fins al 19 de novembre per presentar un candidat a la investidura, que es votaria com a màxim el dia 27 d'octubre.
Si no hi hagués acord, la comunitat valenciana podria viure unes eleccions anticipades a l'abril de l'any vinent.
L'empresari Alberto González Amador, parella de la presidenta madrilenya Isabel Díaz Ayuso i el seu cap de gabinet, Miguel Ángel Rodríguez, s'han presentat al Tribunal Suprem com a víctimes d'una persecució política. González Amador està sent processat per un frau fiscal de 350.000 euros i imputat també per corrupció en els negocis, després d'haver guanyat més de 2 milions d'euros durant la pandèmia amb la venda de mascaretes i d'haver utilitzat factures falses
per al·ludir impostos. Durant la seva compareixença com a testimoni, l'empresari ha atribuït al fiscal general de l'Estat, Álvaro García Ortiz, la responsabilitat d'haver filtrat detalls del seu cas, fet que, segons ell, atenció, li ha destrossat la vida. L'escoltem.
A raiz de la revelación, de la filtración del fiscal general del Estado, me han destrozado la vida. Entonces, llevo gastado en esto... Perdón. Es que no sé, es que o puedo... O sea, lo que puede pasar es... O me voy de España o me suicido porque... O sea, el dinero que llevo gastado, el destrozo personal, etc. Entonces yo digo, si esto va a ser siempre así, me escapo. El seu advocat defensa que la difusió d'aquella nota de la Fiscalia va vulnerar la seva confidencialitat.
mentre que el Ministeri Públic sosté que només va confirmar dades ja conegudes i d'interès públic. Per la seva banda, Miguel Ángel Rodríguez ha comparegut també davant del Suprem i ha insistit en la teoria del complot polític, assegurant que tot l'aparell de l'Estat actua contra Isabel Díaz Ayuso. La Fiscalia, però, ha rebutjat aquestes acusacions i recorda que el procediment contra González Amador es va iniciar molt abans de conèixer la seva relació amb la presidenta madrilenya.
Ara el Tribunal Suprem haurà de decidir si la Fiscalia va vulnerar la seva confidencialitat o si per contra l'empresari i l'entorn de Lluso van difondre bulos per desacreditar la justícia i polititzar el cas.
El jutge Juan Carlos Peinado manté oberta la causa contra Begoña Gómez, l'esposa del president del govern espanyol, Pedro Sánchez. El magistrat ha rebutjat a Arxivar la investigació i també manté imputats tres col·laboradors de Gómez, a més d'incorporar una cinquena persona, Judit Alexandra González, al càrrec de presidència. El jutge ha citat nous testimonis entre el 12 i el 28 de novembre, entre ells el president de l'Institut d'Empresa, Diego de Alcázar.
La fiscalia havia demanat tancar el cas per falta d'indicis, però el jutge considera que hi ha motius per continuar amb la instrucció. I ara obrim els titulars municipals. Anem amb les notícies de Sant Just.
Sant Jus supera els objectius europeus de reciclatge amb el nou sistema de contenidors. El municipi arriba al 66,5% de recollida selectiva el primer semestre de 2025 i redueix residus generats amb la implantació dels contenidors amb targeta.
I atenció perquè tindrem festa electrònica al Parc del Milenari després del cronometratge dels cars de coixinets. El CUP programa 5 DJ sessions el dissabte 8 de novembre de 7 a 2, com a activitat complementària a la cursa.
Guia local per detectar i actuar davant maltractaments a persones grans. El document, elaborat amb la Diputació i l'EIMA, estableix protocols i eines per millorar la prevenció, la detecció i la intervenció en casos de vulneració de drets a les persones grans. I ara sí que sí, toca ritme, ara toquen els esports.
El Futbol Club Barcelona visita aquesta nit, a les 9 de la nit, el club Bruges en la quarta jornada de la Champions League. Els blaugranes dirigits per Hansi Flick busquen una victòria que els permeti recuperar sensacions i tornar al top 8 europeu. Després del triomf per 3-1 davant l'Elx, el tècnic alemany,
podria tornar a apostar per Lewandowski i Dani Olmo, que ja s'han recuperat de les seves lesions, mentre que la Minya Mal podria descansar per precaució. El Barça, igualat a punts amb el Newcastle, necessita sumar per acostar-se als vuitens de final davant d'un Bruxes molt fort a casa seva, invicta aquestes temporades i amb Zolis com a principal amenaça ofensiva.
El Real Madrid, en canvi, va caure ahir derrotat a Anfield davant del Liverpool en el que és el seu primer revés d'aquesta edició de la Champions League. Malgrat les vuit aturades de Courtois, el conjunt de Xavi Alonso no va poder evitar la derrota per 1-0 amb un gol de McAllister a la segona meitat.
El Madrid va mostrar molt poca inspiració ofensiva amb només dos xuts a porteria mentre que el Liverpool va ser molt superior durant tot el partit. Amb aquests resultats els anglesos igualen el Madrid a punts i els blancs hauran de millorar la cara davant dels quatre partits que encara tenen en aquesta fase de grups. Courtois un cop més va ser el millor del seu equip tot i que aquesta vegada ni tan sols ell va poder salvar la derrota.
A Madrid també, l'Atlètic de Madrid va aconseguir ahir una victòria treballada per 3-1 davant de la Unió San Giluàs en la quarta jornada de la Champions League. Els dos gols de Julián Álvarez, Conor Gallagher i Marcos Llorente van donar els tres punts al conjunt de Diego Simeone, que suma la seva segona victòria consecutiva a casa, al Metropolità.
Tot i el marcador, el líder de la Lliga Belga va plantar cara i va fer patir els madrilenys fins al final, especialment després del 2-1. El gol de Llorente a l'últim minut ha certificat el triomf d'un Atlético que acabava demanant l'hora, però reforçat amb la seva lluita a la classificació europea.
Ara presentem la cançó del dia.
Avui es porta un gènere que hem explorat molt poquet aquí al refugi i que realment és tot un èxit a Espanya. I parlem del rap, i ho faig amb una de les grans cançons d'aquest gènere a Espanya, un himne d'una absoluta llegenda del panorama. Aquesta peça és una d'aquelles que no busquen sonar bé, tot i que ho fan, sinó dir la veritat tal com surt, crua, directa i sense maquillatge. És un crit, una confessió i sobretot una lluita interior.
Darrere d'aquesta lletra hi ha algú que ha conegut la cara més fosca de la vida, que ha tocat fons i que ha trobat en la música l'únic lloc on encara pot respirar. La cançó que escoltarem és un viatge al passat de la vida de l'artista, de les seves ferides i de la seva relació amb la fe, la família i la supervivència.
Parla de créixer sense ajudes, de lluitar contra els nostres propis dimonis i de trobar a la música l'únic refugi real. L'autor és un d'aquells artistes que no entenen la música com un entreteniment, sinó com una via de salvació.
Amb una trajectòria marcada per la superació, també per la polèmica i per una sinceritat brutal, ha sabut convertir la seva pròpia història, plena d'errors, de ràbia i de redempció, en una veu que representa a tota una generació. El seu estil és inconfusible, rap pur, honest, amb rima i molta ànima. Com sempre, us deixo tres pistes perquè intenteu endevinar-la. Aquesta cançó és el hit més important de l'artista, que per cert és gallec.
Va sortir l'any 2015 i el videoclip acumula 40 milions de visites a YouTube. I per últim, una de les frases més icòniques de la cançó és He conocido a Dios y a Satanás. Què? Això ja ho hauríem de tenir, així que que soni Luzbel, d'Arce.
Fins demà!
El que menos hace siempre será el que más habla Como los políticos jugando al pasapalabra El rap es mi futuro, lo tomo a rajatab
Bona nit.
Pa ser feliz no necesitaré una puta nota Si la vida es dura yo seré como una roca La vida es una golosina, abre la puta boca Toqué la cima sin chuparla, solo pico y pala Pero la mierda es que ya me estoy quedando sin ganas La infancia se cargó mi vida si yo te contara La felicidad no me quiere pero ya llegará Tengo dos mil heridas aunque no vea sangrar Me compro una mansión con las multas que te pagar Estoy pagando un alquiler pero vivo en el bar
Si me echo amigo de la piedra y ha de tropezar. Mis canciones son mi vida y ha triunfado mi historia. Estuve haciéndoles daño a mis padres y a mi novia. No hago nunca una mierda, pero siempre digo boya. No he mido latre, niño, soy una jodida escoria. Nunca me digas hola, yo saludo con adiós. Demasiada gente, pero amigos dos. Mirando al cielo y no veo nada. Yo no creo, pero palabra de Dios.
No quiero las gracias pero me las darás. La vida me folla y yo no puedo más. Yo no soy la puta de nadie, mama. He conocido a Dios y a Satanás. Nunca me digas hola, yo saludo con adiós. Demasiada gente pero amigos dos. Mirando al cielo y no veo nada.
No puedo querer ni confiar en nadie Porque no voy a alegrarme si alguien te va bien
Los amigos no se cuentan con los dedos, se cuentan con hechos, mucho bla bla y a la cara nada, solo sé que la familia nunca falla, eres hombre pa' mear de pie vuelta la cara, hablan mucho pero no tienen palabra, hagas lo que hagas van a criticar, así pa' esto solo sé hacer música, mucho amor para la gente que me apoya,
A los que no, que me coman la polla Nunca me digas hola, yo saludo con adiós Demasiada gente, pero amigos dos Mirando al cielo y no veo nada Yo no creo, pero palabra de Dios No quiero las gracias, pero me las darás La vida me folla y yo no puedo más Yo no soy la puta de nadie, mama He conocido a Dios y a Satanás Nunca me digas hola, yo saludo con adiós Demasiada gente, pero amigos dos Mirando al cielo y no veo nada
Fins demà!
Una cançó brutal, que et remou per dins d'una manera espectacular, però sí que és veritat que és una cançó crua, una mica difícil de digerir, fent del moment el que et trobis, però va, ara passem a l'efemèride del dia. L'efemèride del dia
Avui, 5 de novembre, és el Dia Internacional de les Persones Cuidadores. Un dia per recordar a totes aquelles persones que sostenen el món sense fer gaire soroll i massa sovint des de l'ombra. Les que estan al costat d'un infant, d'una avi, d'una persona amb altra o d'algú que necessita una mica més d'atenció per viure amb dignitat.
Cuidar no és només una feina, és un acte d'amor, de paciència i de resistència. És assecar-se cada dia sabent que algú depèn de tu, encara que ningú t'ho agraeixi prou. I és que em veig obligat, aprofitant aquesta data, a reivindicar aquesta professió tan necessària i sovint desprestigiada o no prou valorada.
Doncs donar la teva vida als altres a cuidar i acompanyar persones amb necessitats especials és simplement commovador. Trevem molt els cuidadors i cuidadores perquè gràcies a ells i elles el món és un lloc una mica més humà. Són mans que abracen quan ningú més ho fa. Veus que calmen, presències que aguanten l'esgotament, el dolor o la soledat dels altres. I són sempre amb paciència, empatia i amb una força que només pot venir des del més profund del nostre cor.
I si parem un moment, veurem que moltes d'aquestes persones que cuiden els nostres essers més estimats, els nostres pares, els nostres fills, els nostres avis, són immigrants. Persones que han deixat casa seva per venir aquí a fer feina que molts no volen fer. Són els que aixequen el país des de les ombres, a les llars, als hospitals i a les residències.
Per això, avui també és un dia per trencar el discurs racista i hipòcrita que tan sovint escoltem, aquell que menysprea les persones que venen de fora mentre confia cegament en elles per cuidar el que més estimem. Cuidar és un verb que hauria de conjugar-se en plural, perquè cuidar és comunitat, és responsabilitat compartida i perquè un país que cuida és un país millor.
A totes les persones cuidadores, les més visibles i les invisibles, les professionals i els familiars, les que ho cuiden per amor o per necessitat, sincerament, gràcies, perquè sense vosaltres la vida seria molt més feixuga.
I ara posem un anunci de res i comencem amb les seccions del programa.
I ara sí que sí, comencem les seccions del programa i comencem amb un episodi molt especial del món del vi.
amb el Jordi Clavero. Doncs benvinguts a un nou episodi del Munt del Vi i avui parlarem d'una fira a la qual hem pogut anar tant el Jordi com jo i que hem gaudit moltíssim. Estem parlant del Fòrum Gastronòmic de Barcelona i ja sabeu que aquí millor per parlar de vins que el Jordi, així que bona tarda Jordi, què tal, com estàs?
Bona terra, avui parlarem de vins i també de menjar, no? Sí, avui parlarem una mica de tot, però en aquest sector del vi tu ets el gran expert i mira, en menjar, bueno, jo per menjar molt o per menjar poc, però mira, alguna cosa en sé. Sí, ens saps bastant, estem a la part, no? Potser en menjar. Sí, jo crec que sí, jo crec que sí. Doncs sí, sí, doncs què hem estat fent aquests dies?
Bueno, aquests dies s'ha estat celebrant la Fira Gastronòmica de Barcelona, els dies 3, 4 i 5, o sigui, de dilluns a dimecres. Avui ja és l'últim dia, que l'hem aprofitat també. I nosaltres hem estat, sobretot, el 4 i el 5. Tu vas anar el dia 3 una mica pel... Sí, per tantejar el terreno. Per tantejar el terreno. I, no ho sé, a mi em va sorprendre ja l'arribar el dimarts, perquè vam entrar a premsa, va ser com entrar en un VIP. Ja, ja, ja.
no sé quines van ser les teves primeres impressions a l'entrar a la fira doncs a veure estic una mica més acostumat a anar acreditat però la veritat que les primeres sensacions va ser ostres que gran que és això quin munt de menjar quines olors va ser molt espectacular no m'esperava tan tan tan tan gran
Sí, és que t'hi pots distreure perquè realment parlem de moltes parades, de molta oferta gastronòmica de tot tipus, de local. De menjar, de beure, local, estrangera, de tot. Sí, local, internacional i... Bueno, és que una carn d'Austràlia, no? Sí, sí, sí. També vam arribar a provar productes australians, japonesos...
I a part també hi havia molt de material, molta infraestructura per negocis de gastronomia. Sí, sí, i algunes xarles que també hem pogut disfrutar en alguns llocs, no? Perquè en aquestes fires el que es fa molts cops és que n'hi ha diversos llocs on tu t'apuntes i vas a una xarra i potser és una xarra sols però també és un show cooking i un maridatge i et porta a menjar i una mica de vins. I Jordi, tu que mai havies anat acreditat a un lloc com aquest,
Què et va semblar aquesta experiència d'anar amb un mitjà? Buf, doncs... No sé si ha sigut també el Factor Micro. El Factor Micro ha fet molt, no? Sí, sí, sí. Anàvem, perquè els ullens ho sàpiguin, anàvem amb el micro, a dalt i a baix, i clar, alluïem, podríem dir. Alluïem una mica i ha sigut una mica VIP, eh? D'això de... Hi ha una cua...
Tu has sentit un tracte una mica... Home, un tracte especial, com que et prenen en sèrio que eres d'una ràdio, perquè a vegades en alguns llocs ho dius sense portar cap micro, ni potser t'has acreditat, i aquí sí que s'ha notat, perquè potser estàvem esperant per un lloc i ens ve la persona i ens diu...
Passeu que està la senyora Carme Ruscalleda o que passeu que anem a començar i no us ha de fer cua perquè tenen un interès en que tu estiguis allà i estiguis sentat en el lloc més avient.
per cobrir l'estaveniment, no? Doncs sí, sí, la veritat que des d'aquí envia un missatge als organitzadors i és que ens han tractat superbé, superbé, sobretot a una dona que es deia Eder, que la veritat que ens ha tractat superbé, que estava a l'estat de Catalunya, podem dir a la regió de Catalunya, i un tracte espectacular.
Però va, anem a endinsar-nos una mica en el món del vi, que és el nom de la secció. Vas disfrutar de la primera parada del lloc de vins, perquè vam anar a vàries, però la primera, quina va ser? La primera, doncs vam anar a Valladolid, a la Diego Rueda, crec que encara no l'he desmentat, us sonarà segurament la Diego Rueda per una varietat, que és el Verdejo.
A tu et sonava? Em sonava, però d'una manera molt subtil. Em sonava, sabia que hi havia un vi que es deia Verdejo, però no sabia quines complexitats tenia. Havies escoltat potser algun cop el vi Perro Verde o alguna cosa així. Sí, sí, que algun cop l'havien comentat amb el programa. El típic Verdejo, no?
Doncs el verdejo és una varietat autòctona de la Deo Arrueda, que és originària d'allà, i s'utilitza molt per fer vintjoves i aromàtics i frescos, que es distribueixen en supermercats o grans cadenes. Per això segurament us deu estar sonant aquesta varietat.
Potser la denominació no tant, perquè a vegades les denominacions no s'esmenten tant i ens quedem amb les veritats, com passa amb l'Albarinyo i després la gent no sap si és de Ries Baixes o de Salmès. I és un dels vins més famosos que n'hi ha en aquest país, el Verdejo, perquè a molts restaurants el trobem com a tal, com un vinsígnia. Podríem dir que és un viquete molt de mercat.
Té molt de mercat, molt bon màrqueting i és un vi que agrada a tots els públics, sobretot a les dones els agrada molt perquè a les dones que sobretot són més de demanar blancs els hi encanta, els hi agrada moltíssim el verdejo. Mira. I als nous consumidors de vins que busquen coses més fàcils per prendre copes, doncs els hi encanta.
Fàcil, fresc, que entra bé en una tarda de patxanguer o no, entra molt bé. Si has de quedar bé amb la gent, pot anar bé un verdejo. I Jordi, de tot el que vam provar de la Deo Rueda, com els vas notar? Com vas beure aquests vins? Doncs en concret va ser el celler de Valdecuevas, que des d'aquí envia una salutació al comercial que ens va entendre. No sé si te'n recordes del nom, era...
José Lechuga. José Lechuga, moltes gràcies. Un tracte genial, eh? Sí, sí, no deu entendre el català i no ens deu poder escoltar perquè és de tallar de Valladolid, però ens va tractar molt bé. Va ser el primer i jo crec que el més amable amb una altra noia que també ens va entendre més tard, però del primer dia el més amable sense cap dubte.
Doncs ens va agradar molt l'oferta que ens va oferir, que ens va oferir dins de la zona de Rueda, començant provant per als de Valdecuegas, un verdejo monovarietal, que quan dic monovarietal és sols d'una varietat, és una representació clàssica de la varietat, que té aromes de fonor i pressa que el barcoc i amb boques, era molt obturós.
Tenia una acidesa ben equilibrada i també vam provar el Valdecuevas, Biogner i Verdejo. No sé si te'n recordes, que va comentar que aquesta varietat és una varietat que combina molt bé amb el Verdejo i que li dona un toc aromàtic molt interessant. En aquest cas, el vi tenia uns aromes tropicals i cítrics. No sé si recordes que va esmentar aquest toc cítric que li dona el Biogner allà a la zona.
Sí, sí, sí. I que ara pel canvi climàtic l'estan collint a l'agost. Exacte, perquè el canvi climàtic està accelerant els processos d'amaguració. Exactament, està accelerant els processos d'amaguració i al final tot canvia, tot canvia. També vam provar un verdejo fermentat amb barrica de roure, que era, bueno, barrica de roure francès, el qual tenia un gran volumen en boca i era un vi que era gulós, que era un tuós, que t'omplia la boca, quan parlo de gulositat parlo que t'omple la boca...
I era diferent a un verdejo clàssic com el coneixem. No sé si tu el vas notar així, Jaume, aquest verdejo. Sí, sí, sí. Jo el vaig notar diferent. Vaig notar perquè vam provar abans potser un verdejo més clàssic i després de provar aquest en barrica de roure francès fermentat en barrica de roure
sí que vaig notar un vi diferent no tenien res a veure un amb l'altre i justament això és el que ens va comentar el José que ells la secció verdejo està molt explotada i ell la seva bodega el que intentava era diferenciar-se d'aquest món dels verdejos
aportar una cosa nova. Sí, exactament, exactament. I per això, al final, busquen un nítol de mercat diferent, potser, a la gent de Perro Verde. Exacte, exacte. I a tu, Jordi, quin et va agradar més? A mi, ostres, aquest últim que t'he comentat de Verdejo, que era més untuós, més colors, va estar molt bé. Doncs, Jordi, si et sembla, posa'm l'entrevista que li vam fer al José Lechuga i que ens parli i que escoltem el seu coneixement. Exacte.
Hola, aquí estamos con José del Grupo Uvas de Cuevas. Primero de todo, te quería hacer una pregunta. El verdejo vuestro, ¿qué diferencia tiene de otros verdejos? Bueno, nosotros lo que trabajamos, nuestra diferencia en cuanto al verdejo de rueda, lo que hacemos es un trabajo muy importante en campo. Nuestros onólogos y nuestros agricultores trabajan muy bien la uva en el campo y luego hacemos un tratamiento muy especial a la hora de elaborarlo. Muy cuidado, mucho trabajo en días, mucho trabajo en las levaduras.
y sobre todo elaboraciones que hagan que cuiden del producto que nosotros estamos trayendo desde el campo. Lo que queremos es sobre todo que nuestro producto sea lo mejor que podemos sacar del campo.
¿Qué botella nos recomendaríamos si estuviéramos empezando a tomar Verdejo por primera vez? Bueno, siempre cuando comienzas con el mundo del vino, o sea, cuando los jóvenes comenzamos con el consumo, se comienza con el mundo del vino, lo que queremos es que lleguemos a él de la forma más agradable y más fácil. No empecemos por los vinos más intensos o con elaboraciones más complicadas. Entonces yo recomiendo siempre que sean con vinos ligeros, como Verdejo ligeros, e incluso con mezcla de algunas uvas que sean más aromáticas, como la Sauvignon o con la de Estranimer,
con vinos como el frisante, bueno, que no son vinos, pero son frisantes, que sean fáciles y agradables, que te permitan un poco ir conociendo posteriormente y probando verdejos con otras elevaciones más complicadas, como en barrica o en barro, que se están haciendo ahora cada vez más en nuestra denominación.
També tenéis un tempranillo de Rivera, el Duero, que a mi me ha dejado muy loco. Explícame un poco cómo va eso porque está muy bien. Hola, aquí estamos con José de Grupo Bate Cuevas. Se'ns ha marxat l'entrevista.
Veis un tempranillo de Rivera, el Duero, que a mí me ha dejado muy loco. Explícame un poco cómo va eso, porque está muy bien. Bueno, el grupo bodeguero Valdecuevas tiene varias bodegas. Una de las que tenemos es Cantovera. Y entonces ahí lo que hacemos es la oración de un tempranillo 100%.
y lo que queremos es que sea un 9 meses barrica que consiga unificar, que sea un consumo agradable para el consumidor y sobre todo que aproveche y que pueda probar la uva sin tanta complicación como a lo mejor podría encontrar con otros 9 meses o crianzas de la nomenación de origen. Utilizamos barricas nuevas, utilizamos barrica roble americana y francés y luego lo que hacemos es un ensamblaje con todas ellas para conseguir que el producto sea muy aromático, muy afrutado, muy goloso y sobre todo muy fácil de beber en boca.
Eso es lo que queremos cuando estos nueve meses va a recantar. Molt bé, doncs aquesta varietat de vi que no l'havíem comentat, Jordi, comenta-la perquè et va agradar molt.
Ah, espera que... Sí, ara sí. Bueno, va ser el Cantuvera 9 meses, que és un Tempranillo, que ho hem comentat un cop, la varietat Tempranillo. Era de Rivera del Duero i realment era un vi molt suau, amb una estructura... Era un tinto, un negre... Sí, un vi negre, però molt suau. Molt suau, amb una estructura molt ben integrada, en la qual no hi ha cap protagonista, no notem el tenir, o sigui, és inexistent.
i és suau, entra bé. O sigui, és... és el contrari dels vins, potser, d'aquests que en tenim més forts, amb més llargues criances que pecen a la boca. És un vinegre que és tot el contrari. Que és per prendre la copa, és per prendre el potser més fresquet. No té res a veure amb un cabernet o amb un marlot. A tu què et va semblar aquest vi? Doncs justament el que t'ho comentaves. Realment...
Un vi que no ens esperàvem per res al món com va acabar sent, però això també és el que ens agrada, no? A vegades que els vins ens sorprenguin i realment ho va fer perquè és el que diu el Jordi, no? Un tinto que evidentment no s'assembla a un blanc, però bueno, que tenim aquesta frescó que podem trobar en un blanc, però en un tinto, en un negre, i realment va ser... És un vi molt xulo, molt divertit, i jo crec que per prendre copes, per exemple, seria perfecte.
Seria exquisit. Sí, sí, perquè és un negre fàcil de veure, que no pesa, que no és gaire potent, però és molt untuós, molt suau. La veritat, un gran vi. Entrava molt bé, entrava molt bé. Sí, sí, sí. Doncs Jordi, si vols fem la parada.
de la secció amb una cançoneta que m'has volgut recomanar. Sí, he portat un del Club dels 27, si no m'equivoco, que són uns artistes que van morir en 27 anys. No sé si es van suïcidar tots, però per temes de superadosis, de drogues. I és Jimi Hendrix. És un dels millors guitarrites de la història. I la canció és Hey Joe, que si enteneu en anglès és una mica xunga la lletra de la cançó.
I said, where you going with that gun in your hand? I'm going down to shoot my old lady. You know I caught her messing around with another man. I'm going down to shoot my old lady.
Jordi, una bona recomanació, eh? Sí. T'ha agradat? Sí, jo no sóc gaire d'escoltar aquestes cançons, però perquè no les conec. I la veritat és que, mira, m'ha agradat molt. El Jimi Hendrix és molt d'anuncis. No sé si potser l'has escoltat en algun anunci en la All Along the Wedge Tower. Si la posessis, diries, ostres, l'he escoltat en un anunci. Perquè té uns solos amb la guitarra que són brutals. De lo millor que hi ha. Doncs després me l'apunto i després l'escoltaré. Però va, anem a tornar al món del vi. Quin celler? Què més vam provar?
Bueno, vam provar Domenio Wines, que no són anglesos, són d'aquí, que a la hora uns caves de molt bona qualitat, a part que estan reformant una de les catradals del vi, que això es va comentar un cop en el programa, que una persona va trucar i va dir, ostres, s'ha de parlar això de les catradals del vi.
I hi ha una a Pinell del Brai, la qual va fer César Mantinell, que és el deixeble d'Antoni Gaudí. No sé, Jaume, si Pinell del Brai el coneixes, tens un lligam que li pots explicar. No, no, jo conec Pinell del Brai perquè n'ha anat, que està a prop de les Terres de l'Ebre, o no sé si és Terres de l'Ebre, ara tinc dubtes, però bueno, estarà molt a prop o ho serà.
Però recordem que aquest César Martinell va fer la cooperativa de Rocafort de Caral, que és aquesta que volen reformar i que tenen... Bueno, han rebut una ajuda espanyola per reformar-lo i els propietaris ens van comentar que farien un celler xulíssim, eh? Sí, sí. Per tant, quan acabin hem d'anar sí o sí. Exactament. No ens farà falta passar a premsa perquè tenim bona relació amb aquesta gent. Sí, sí. Són de Rocafort de Caral i es diu Tres Naus.
Sí, es diu Tresnaus, i bueno, Tresnaus també es diu Alcaba, i vam començar provant el Rosat Brut, que estava fet amb la varietat Trapat 100%, que ens van dir que era alguna cosa bastant exclusiva en el tema dels caves, i era la Conca de Barbera, la nostra estimada Conca de Barbera, i aquest cava tenia una bombolla molt fina, i em direu, què és això que equival a una bombolla molt fina, què m'estàs explicant?
Doncs en el món del cava, quan tu parles d'una bombolla molt fina, parles d'una bombolla que està ben integrada i que, quan estem veient aquest cava, la bombolla no et molestarà, no se't farà passada amb el seu pas de boca. La qual cosa passa amb alguns caves que tenen unes bombolles molt grossudes. Sí, com molt gasós, no? I molt gasós. I, en canvi, una bombolla molt fina és un sinònim d'integració, de bona qualitat. Tu com ho has notat, Jaume? Per mi...
aquest cava rosat és una de les millors begudes que he begut en tota la fira i de fet de tota la meva vida et diria perquè va ser un cava que jo del cava no soc gaire fan però és que aquest cava em va encantar és que estava bé fet sobretot per això de la bombolla fina perquè és que no era això que dius ostres a mi em passa moltes vegades que veig cava i dic ostres
Com que noto molt les bombolles del gas, però la veritat, un cava rosat espectacular. Jo tampoc havia provat mai el cava rosat, crec, i em va sorprendre molt i la veritat que aquest tres naus va ser espectacular per mi.
I us diré una cosa, tampoc fa falta haver xarçat molts diners de la butxaca perquè... No era gaire car. Perquè en aquest celler els prems són molt econòmics. Perquè l'altre vi que vam provar, que em va agradar molt, va ser l'ànima... Mira, Jordi, està per uns 10 euros 10-12.
I el que vas notar, que allò era... Sí, era qualitat. Era top, top. I l'altre va ser Ani Manua, cor viuda, un xarelu, el qual va guanyar la medalla d'or al millor bit xarelu al concurs de tastar vins de la Déu Penedès del 2025.
Això vol dir que té un prestigi, té un reconeixement, i aquest vi el vaig trobar per 8 euros. I és un vi que està molt ben aconseguit, ja que és molt suau i donen ganes de repetir quan va bé aquest vi. I el podríem prendre amb qualsevol cosa i està molt bé. Sí, sí, realment a mi em va encantar aquest celler Domenio, que no el coneixia per res. Tu el coneixies abans? Aquest...
Aquest vi que et he nombrat ara, sí que l'he conegut. Perquè aquest vi l'he provat i l'he vengut i estava molt bé. La seva qualitat preu. Realment l'ànima no a corviu em va encantar. Crec que els nois de Domènio fan molt bona feina. Sí.
I és això, no? Teníem diverses vinyes, algunes a la D.O. Conca de Barberà, algunes a la D.O. Penedès, però bueno, és un celler molt especial i que realment recomanem molt perquè fan molt, molt bona feina. Al final és una agrupació de 700 pagesos, va dir?
Sí, potser sí. Moltíssima gent que hi ha al darrere treballant i a vegades aquestes coses noten. Sí, sí, sí. I es veu que treballen bé, que paguen bé els seus agricultors, així que recordem que també és una cooperativa, o sigui que cuiden bé els pagesos. Cuiden bé és
un bon projecte. Sí, sí. I també vam fer una altra activitat fora una mica del món del vi, tot i que també involucrava el vi, que és maridatge de vins gallecs amb productes típics de Galícia, productes de mar. Això va ser brutal, eh, Jordi? Show cooking, no? Sí, sí. Explica, explica, què ens vam fer? Què vam fer? Bàsicament va ser a la part de Galícia hi havia un show cooking, per dir-ho d'una manera. Hi havia una persona cuinant, explicant com feia els plats i un sommelier també.
que explicava el maridatge, de per què maridava la realitat, les diferents varietats, i va estar molt bé l'experiència. El primer que vam provar va ser el Mar de Ons, que era un albarinyo de Ries Baixes, que el vam combinar amb les vieires. Va agradar la primera combinació? Sí, sí, no, no, em va semblar espectacular, un molt bon vi, i sobretot, sincerament, aquí sí que t'he de dir, que vaig gaudir més amb la vieira que amb el vi.
és totalment respectable perquè jo mai havia provat la vieira és un producte que et diria que és de luxe i més la que ens van posar perquè era una vieira enorme que feia un goig espectacular ens la vam fer així volta i volta a la planxa que diuen ells i sincerament un plat brutal que semblava d'alta cuina
I el que deia el cuiner, no?, que quan tens bons productes no em fa falta mascarar-los. Sí, sí, sí. Ella ens va dir que el cocido gallego és sal, oli, pimentó... I ja està. I ja està. Perquè el producte és bo. I que a Galleries es fan així perquè el producte és tan bo que posar-li més coses seria empitjorar-lo.
Exactament, exactament. Bé, després d'aquesta combinació vam combinar un vi negre molt suau amb les navalles, que, per cert, a mi va ser el que més em va agradar. Sí, sí, després vam fer això del vi negre, que van dir que era un maritatge una mica disruptiu, més atrevit, però realment també quallava tot molt bé.
I totalment d'acord, vam fer les navalles a la planxa i sincerament, buah, brutal. Molt bones, eh? Una navalla espectacular. I el cranchi aquell, el cranchi aquell que hi havia d'alt? Sí, hi havia un cranchi d'alga nori, que també estava espectacular. Sí, sí, la navalla per mi va ser el millor, el millor que vam tastar. A més era una navalla enorme d'aquestes gallegues, de qualitat, una cosa espectacular. No, no, vam gaudir molt, vam gaudir molt, perquè ens entenquem.
Al final, doncs, l'última combinació va ser un codell amb vieires, aris, que portava, bueno, vieires i com una hueva d'arizo, no? Sí, i també portava una navalla. I una navalla. Però tot això era cru. Era cru però maridat. Ah, maridat. Sí. I, bueno, va ser una combinació potent.
Perquè hem de pensar que quan la cocció que tenien aquests productes augmentava el sabor, tenia una potència. Un sabor amar molt fort. Un sabor amar molt fort. Això t'agrada o no t'agrada? Sí, sí, sí, totalment.
Aquest va ser el plat potser que menys em va agradar, però perquè, clar, era també, era cart crua, de peix, cart crua, bueno, eren vieires crues, navalles crues, i estava maridat, que el seu tipus de cocció era amb la maridació, però, bueno, a mi encara no em va fer del tot el pes, perquè el menjar cru, a mi, se m'atraganta una miqueta. No, i a part que... Però estava bo, era una qualitat impressionant, això sí. Estava bo, però és que és un gust potent que estàs acostumats. Sí, sí, sí, clar, i no estem acostumats. No estem acostumats.
Però la veritat que va ser espectacular i la veritat que el Consell de Galícia té un estant molt potent que us el recomanem 100%. Sí, sí, sí. Com també el panetone, no? Exacte, Jordi, justament anava a parlar d'això perquè també vam fer un tast de dolços catalans i una de les coses que més ens va tornar boig va ser el panetone.
Sí, sí, que diguéssim que és italià, teòricament. Sí, sí, és italià, és italià. Però aquí a Catalunya potser se'n fa el millor del món, no? Sí, sí, i vam parlar amb Vallflorida, que és la reposteria, és la fleca que fa el millor panetone de tot Espanya. I vam poder parlar amb el seu amo, podríem dir, no? Amb el seu... La figura insígnia, no? Sí, amb la figura insígnia de Vallflorida, així que escoltem-lo.
Ara estem amb el xocolatè de Vallflorida. Et vull preguntar, per què un panetone? Per què us heu especialitzat en aquest dolç, que també és de procedència italiana, de fet? Al final és un dolç que cada cop agrada més, que a totes les taules de Nadal està, llavors apostem per aquest producte perquè et dona satisfacció a nivell de producció, quan ho fas aquest desenvolupament, que és un producte viu, que es genera amb un volum espectacular, el sabor, la gent li agrada, llavors la tendència ens porta a anar a buscar aquest producte i sobretot continuar millorant-lo sempre.
Diuen que és un dels productes de repostaria més complicats, és això cert? D'ells no, el més complicat, és espectacularment difícil, com també és molt difícil fer un bon pa, però al final és un procés que és molt difícil, molt sacrificat, ha d'estar moltes hores per aconseguir fer un panetone amb una fermentació llarga, tenim panetones que els fan en 3 hores, per tant, per mi a nivell digestiu i a nivell gustatiu no són tan bons, però al final és bastant complexa. I ja per últim, t'atreviries a fer, no sé si ja us heu atrevit, a fer un panetone amb alguna...
Tenim problemes, no sé perquè els vídeos s'estiren cap enrere, però ara tenim l'última pregunta, la recoperem. No sé si ja us heu atrevit, a fer un panetone amb algun relleno català, com una crema catalana o alguna cosa d'aquestes.
A Itàlia, per exemple, en veiem de fàrcit o de xocolata. No, nosaltres fem dos tipus, dos gustos diferents, fem el de fruita i el de xocolata. Llavors, quan passa l'estiu, oi quan passa per del Nadal, sí que potser fem per Sant Valentí, potser un de Gers, el dia dels enamorats, anem canviant. A l'estiu fem un del barcoc amb vainilla i anem canviant els gustos, però al final crec que s'ha de mantenir molt l'essència i la qualitat del producte.
no desvianza molt del que és el producte original. Doncs brutal, la veritat. Un panetone espectacular, eh, Jordi? Sí, el millor que he provat, no? Sí, sí, per mi també. És això que dèiem, que era com un núvol, no? Era un núvol, era, bueno, era esponjós, les pances estan boníssimes, també. És això, no? Que normalment les pances te les treus, dius, fora!
No les vull. Però aquestes panses estaven boníssimes. Era producte de qualitat i marca la diferència, no? I va ser potser aquest que va marcar la diferència en aquest tas de postres, va ser el millor. Totalment, totalment. I me'n recordo també que l'olorava i m'hi deia, ostres, quina olor de taronja.
La pell de taronja, sí. Es nota que li han posat pell de taronja i que és pell de taronja i no és un aromatitzant. Aquestes coses marquen la diferència i crec que amb aquest panetone guanyaran molts premis.
temps i temps doncs segur que sí sí aquest Nadal heu de comprar un panetone que sigui de Vall, Florida perquè és el millor panetone d'Espanya i estic segur estem segurs que no us empenedireu perquè realment és boníssim potser és una mica més car que el del súper evidentment però aquest és un producte de qualitat i això s'ha de pagar no Jordi? sí s'ha de pagar val la pena pagar per aquestes coses perquè al final també són més sanes
Exacte. És el que deia ell, també, que el tema digestiu no és el mateix menjar-te un panetone fermentat 48 hores que en un de 3 hores, que realment t'està fermentant dins de la panxa, el que s'ha fet en 3 hores. Exactament. Exactament. Aquí marca la diferència.
Sí, sí, no, totalment. Doncs Jordi, si et sembla, acabem la primera secció del programa per aquí, amb el Panetoni, i després ens retrobem també a les 6 i 10 per seguir parlant el dia 2, que és a dir, el dia d'avui, que també hem anat a la fira i hem també tastat bons vins i bon menjar, eh? Vinga, fins ara.
I ara us deixem amb el bull llatí d'informació de Catalunya Ràdio i després també el bull llatí informatiu de Sant Jus d'Esvern. Catalunya Ràdio Les notícies de les 6
Bona tarda, els informa Marc Lehm. Carlos Mazón demana compareixer dimarts que ve a la comissió d'investigació de la Dana de les Corts Valencianes que presideix Vox. Fa la petició dos dies després de... Sembla que estem tenint problemes amb la senyada en Catalunya Ràdio. S'escolta prou malament i és bastant desagradable. Per tant, no posarem el butlletí de Catalunya Ràdio. Us deixo amb una cançoneta. Espera que la busqui, a veure quina...
amb quina us puc deixar i després de la cançó us posaré també el butlletí de Sant Josep Bern, que aquest funciona perfectament. Us deixo, mira, amb Mediterrània de la Fómiga.
Fins demà!
Esperen i van, on és que van trencant? On és la gent de la Mediterrània? Mediterrània és una festa, una cançó sense sentir. Mediterrània és la tempesta, Mediterrània és el nostre cri. Mediterrània és la tendresa, d'unes carícies al meu llit.
Mediterrània és la certesa que ha sentit un país i ha sentit. Mare terra, mare nostra, vull m'aclamar els teus encants. Tras a meues, casa vostra, una porta sense pany.
On és venen i van? On és que van trencant? On és la gent de la Mediterrània? On és venen i van? On és que van trencant? On és la gent de la Mediterrània? Mediterrània és una festa, una cançó sense sentir.
Hola, aquí estamos con José D.
La gent de la Mediterrània.
Tot seguit, les notícies de Sant Just.
Bona tarda, us informa Mariona Salas Vilanova.
Sant Jus ha assolit un 66,5% de recollida selectiva durant el primer semestre del 2025, 9 punts percentuals més que el 2019 i per sobre dels objectius europeus. L'increment coincideix amb la implantació completa dels contenidors d'orgànica i resta amb sistema d'identificació i obertura amb targeta. Entre gener i juny s'han recollit més de 4 milions de quilograms de residus, un 1,8% menys que en el mateix període del 2024, fet que indica una reducció en la generació global.
Els impropis es mantenen en valors positius, especialment a l'orgànica, amb un 7,97% per sota del 10% considerat òptim. Al paper i cartró els impropis són de l'11,2% i els envasos del 19,8%, indicadors que confirmen una millora en la separació correcta dels residus.
Paral·lelament, prop de 1.000 habitatges ja s'han registrat a l'app BigPaid, que permet consultar les obertures dels contenidors i la gestió de residus de cada domicili. L'Ajuntament valora aquestes dades com un pas endavant en la consolidació del model de contenidors intel·ligents i en la responsabilització ciutadana.
L'entitat de música electrònica de Sant Just, el CUP, organitzarà aquest dissabte 8 de novembre una festa després dels cronometratges de cars de coixinets. L'activitat tendrà lloc al Parc del Milenari a partir de les 7 de la tarda, un cop finalitzades les proves de la tarda, i s'allargarà fins les dues de la matinada.
El programa musical, sota el nom d'After Cars, inclourà actuacions de DJs locals i convidats. A les 7 de la tarda tindrem el DJ N12, a les 8, Carlitos, a dos quarts de 10, Ruex, a les 11, Amiro i Paf i a dos quarts d'una, AC 930. L'esdeveniment tindrà servei de barra i pretén oferir una proposta de lliure musical vinculada al cap de setmana de Cars. L'accés és lliure i obert al públic.
La portaveu del grup municipal del PCC a Sant Just, Isabel Darder, ha repassat en una entrevista a Ràdio d'Esberna els punts claus del ple ordinari del mes d'octubre. La sessió va estar marcada per l'aprovació inicial del pressupost municipal pel 2026 i la posterior suspensió a causa de la irrupció d'un centenar de persones que protestaven per les detencions durant les festes de tardor.
El ple va aprovar inicialment els pressupostos pel 2026, que experimenten un creixement del 22% respecte a l'any anterior, en part gràcies a l'augment d'ingressos de l'Estat pel fet de superar els 20.000 habitants. Dardé ha detallat que els comptes van tirar endavant amb els vots del Govern. Podeu escoltar l'entrevista completa al podcast que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern. I això ha estat tot. Tornem amb més informació als butlletins horaris i a l'informatiu complet. Fins ara.
I ara us deixo amb una altra cançó, amb una cançó xulíssima, Take On Me, de AHA.
Bona nit.
Fins demà!
Doncs ara seguim parlant de la Fira Gastronòmica de Barcelona i seguim amb el Jordi Clavero.
Doncs Jordi, hola, benvingut de nou. No ha passat gaire temps, eh? No, no, no, han passat 5 anys sols. Doncs hem comentat a fondo, amb profunditat, el primer dia que vam anar, que va ser ahir, i ara ens toca comentar el dia d'avui. Per tant, anem a començar i comencem pel Saller Pi Nord.
Sí, comencem pel Seller Pinort, ens anem al Penedès i ens anem amb la Mireia, que ha sigut molt amable amb nosaltres, no sé si tu també ho has notat. Sí, sí, superamable, una noia encantadora, la veritat. I la Seller Pinort, que recordem està a l'Adeo Penedès, és un seller familiar, ens ha comentat que està involucrada tota la família, o sigui que aquestes coses també són xules. I no sé, Jordi, quin vi està enlluernat d'aquest seller?
Jo crec que aquest ens ha enjuarnat els dos. Sí, sí, sí. Que és el vi que porta el nom d'ella, que es diu Mireia. Sí, sí, és un vi... Com és aquest vi? Porta moscat frontinyan, igustraminer i sauvinyan blanqui. És un vi molt suau, molt fresquet i que entra molt bé. Que no et fa falta trencar-te el coco per veure'l. El veus i ja està.
Un vi blanc molt floral, la veritat que espectacular. Vam poder parlar amb la Mireia, de fet, vam fer una cata amb ella, així que escoltem una part d'aquesta cata.
Estic amb la Mireia de Buder d'Espinor, de Vilafranca del Penedès, i m'has d'explicar un vi, el vi Mireia. Fantàstic, merci per venir, primer de tot, d'aquí al Port Gastronòmic, i per haver parlat al nostre estat. El vi Mireia és un vi molt especial. M'ha d'acord amb un pare ja fa molts anys, quan jo era petita, i estic apretat en tres varietats molt únicas, que són el dius Traminer, el buscat de Cundinyat i l'Espinor Blanc.
Les tres varietats són tan aromàtiques que al principi, amb l'etiqueta, simbolitzem els aromes que ens volen expressar. Molta flor. I molta flor que, ostres, està com totes coses alhora, no? A vegades estem tres dies per fer un copatge, però ens veiem l'equilibri i arriba l'elegància, que seria la flor plata. Perquè ja veuràs, ara quan els estem, que és un vi molt equilibrat. Ja veuràs que el nas representa molt el que té l'etiqueta. És molt floral.
Doncs realment sí, eh? Un vi molt floral, eh? Sí, sí, sí, molt floral. Tu com el recomanaries, aquest vi? Per fer què? Aquest vi, potser per anar a la festa amb els amics. Estàs fent la prèvia, no? Sí. És una prèvia bastant luxosa, eh? Bé, però amb elegància, perquè a vegades et gastes 10 euros en un destil·lat, que és bastant dolent, i t'estàs fent un covat amb Coca-Cola o en segons quines coses...
Que dius, és que tampoc val molt la pena i fas la prèvia amb dos Mirelles i potser... Mira, el vi Mirella val 9,80. Per això t'ho dic. És una botella prou assequible i realment és un vi brutal. També heu comentat molt que per sushi va molt bé.
Sí, per sushi va molt bé, i per peixos, per també pollastres, fins i tot per cuinar un pollastre, les carres blanques van molt bé amb els vins blancs, i per formatges, ja et he comentat formatges blaus, que el formatge blau també convien molt bé amb el vi blanc, també amb el vi tols, i seria una molt bona opció per prendre-lo amb el Mireia. Molt bé, la realitat és que sí, que és una mica que ens ha captivat molt, no sé si d'aquest celler vols comentar alguna cosa més...
Sí, vull comentar que també hem provat el Chatteldon Reserva, que era un cavernet Sauvignon. Era un tipus de vinègre més a la clàssica, així, amb potència, amb elegància, però amb potència, que tenia un temps de reserva, ara no recordo quan, però que no era, diguéssim, com aquest emprenyó que us he comentat abans, que tenia menys cos, que era més fi, no, aquí es notava...
el tenir, però un tenir més suau, molt marcat, i es notava una estructura d'aquest cavernet. Doncs sí, doncs ens apuntem al celler Pinort, un gran celler de l'Adeo Penedès, de Vilafranca del Penedès, i realment una salutació molt especial a la Mirella, que ens ha fet de guia, ens ha fet una mica de sommelier d'una manera excepcional, eh?
Sí, sí, s'ha ajudat molt la Mireia. I després passem a un altre celler que també hem estat parlant molt amb el propietari, que és el celler Cairats. Sí, el celler Cairats es troba al sud del Montsant, que ho ha especificat molt bé.
en un poble que us ho dirà quan us posem l'arxiu de l'entrevista, que no és molt conegut, que està encarat per conèixer, i sobretot a mi el que m'ha agradat és com treballen la garnatxa, no? Sí, sí, sí, a més tenen vins molt especials, ens ha donat a provar vins molt bons,
I realment, sobretot el Ramon, perquè el propietari es diu Ramon Masip, el Ramon ens ha fet molt d'èmfasi en la zona, en el sud del Montsant, perquè diu que és una zona encara per descobrir i que dintre de res, de 10 o 15 anys, serà una zona pionera i sobretot referent dins del món català.
Sí, sí, segurament referent. I, bueno, hem començat amb el vi Cairats Frescals, que a part els noms són xulos, que era una garnatxa blanca, no sé si t'ha agradat la garnatxa blanca. Sí, sí, sí, molt. I, bueno, és la... la varietat blanca per excel·lència en el betonaix, i era un vi que... que era aromàticament bastant intens, complex, amb una bona acidesa i una estructura bastant untuosa.
Sí, a mi m'han criat molt també la gamma més premium que ells tenien, que són gamas premiums monovarietals. Sí, sí. Són vins molt, molt especials i que són tots monovarietals. Són tres d'aquesta gamma superior, que me'n recordo que una era de Marlott, Carinyena, Carinyena i l'altra en Falla.
Merlot Carinyena i Bionyer. Me'n recordo, sobretot, que ha fet molt èmfasi en el Merlot, no? Sí, en el Merlot. El Merlot és l'últim que hem provat i era fort, eh? Aquest vi tenia estructura. Era per gent que realment busca un Merlot representatiu de la zona almonçant, com bé ja ha dit. No és per una persona que busqui una cosa
més suau, més conca de barobrano. Si vas buscar un marlot, una valleta d'empotència representativa d'aquella zona, el cairats col·lecció marlot potser és el que busques. No, no, sí, sí. A més ens ha dit que és molt semblant al que seria un bordeus, però sense el preu de ser un bordeus. Exactament, aquí està la diferència. Perquè quan tu tens un nom, pots posar un preu de 200 euros o 300 euros per l'ampolla,
que no vol dir que sigui més bona, però quan no el tens, potser pas molt menys per aquell producte. Sí, totalment. I ens ha dit això, que aquest vi que està d'entorn uns 45-50 euros... 45-50. Doncs és com un Bordeus sense aquest costi 200 euros. Exacte. És una bona opció. Jordi, si et sembla, tirem l'entrevista. Estem amb en Ramon Massip del Celler Cairats, que es troba al sud del Montsant, i explica'ns què és el sud del Montsant per tu.
El Montsani és una regió vinícola que es caracteritza per fer uns vins molt afruitats, molt frescos, molt elegants, que és un tipus característic que ve donat pel tipus de sol, sobretot el tipus de terra que hi ha, són terres precaris, terres granits, etc. I també pel tipus de clima, el microclima mediterrani que tenim a les zones. Això ens dona uns vins amb una personalitat molt marcada,
Jo vaig decidir fa quinze anys, vins del Montsant, justament perquè té aquesta característica. Si fes una comparació amb els dos grans tipologies de vi a nivell internacional, podríem els perfils bordeus, un perfil més complex, més estructura, més cor, una mica més densos, o el perfil borgoña, un perfil més elegants, més frescos, molt més fruites, molt més delicats, més subfils.
I per això em vaig decidir fer-ho aquí, perquè tenim aquest perfil de vins que gairebé és l'únic a Catalunya, aquest perfil d'aquesta vegància, aquest perfil més delicat. I jo com a consumidor, que em trobo aquí per aquesta fira, per fer a copes, quin dels teus vins en recomanaria?
Entenem que a Copes, com un concert de vi, que ha de ser un divó, que ha de ser un divó, que ha de ser un divó, que ha de ser un divó, que ha de ser un divó, que ha de ser un divó, que ha de ser un divó, que ha de ser un divó, que ha de ser un divó, que ha de ser un divó, que ha de ser un divó, que ha de ser un divó, que ha de ser un divó, que ha de ser un divó, que ha de ser un divó, que ha de ser un divó, que ha de ser un divó, que ha de ser un divó, que ha de ser un divó, que ha de ser un divó, que ha de ser un divó, que ha de ser un divó, que ha de ser un divó, que ha de ser un divó, que ha de ser un divó, que ha de ser un divó, que ha
La criància fresca el que fa és que preserva l'essència del vi. La garnatxa és una varietat molt fresca, molta fruita amb flor blanca, fruita blanca de pera, de poma... Aquesta criança els fa intensificar aquests perfils, aquesta expressivitat fresca de fruit, etc., però sense maquillar-la amb res més.
Aquest tipus de vins són vins que baixen molt bé, que pot combinar en gaire qualsevol cosa. En negres feien el mateix. Criarien variants com la garratxa negra, també que és floral, res que hi ha més, potser ho hagués com una altra cosa, una lletera, per combinar la garratxa i el mateix. Si t'haguessin criat les preses amb inoxidable, que seria el concepte per mi de vida copes, bé més informenta, però informal.
I per últim, Ramon, com es deia el poble que vosaltres formeu part i que tothom ha de visitar? I per què? El poble és un termós amb D de Dinamarca. És un poble molt petit de 90 habitants. Està a la part més del sud del Montsant. És l'últim poble del sud que encara és Montsant.
un poble de 90 i tants i 5 cellers, dels quals 3 de la milloriet que hi ha al Montsant. És molt poc conegut perquè està al final del Montsant i els turistes quan venen van a Falsets, van cap al Priorat, pugen cap de la Corrodella, però no hi ha la transició turística de visitar el sud.
Us agrairíem o us agrairíem que trobéssiu al sud per paisatge, per uns vits excepcionals, per uns terres excepcionals molt alcalis i perquè no estan coneguts. Per tant, no anem a fer la visita temàtica d'anar a tastar rius bons, cellers petits, familiars, alguns d'ells molt antics, val la pena anar a visitar. Doncs anirem al sud, no?
Clar que sí. Que vagi bé. Moltes gràcies, Ramon. Molt maco el Ramon, eh, també? Sí, va estar bastant maula. Mira, i sobretot això d'un poble de 90 habitants amb 5 cellers. Brutal, no? Sí, i bueno, es nota que és una zona on s'hi fa bastant bé. Sí, sí, i molt maco el Ramon. I recomanem també des d'aquí, des del refugi, el celler Cairats. I us animem a visitar aquest petit poble que és molt maco del sot del Mont Sant.
I ara passem una mica més a la part més gastronòmica, a la part de menjar, perquè avui també ens hem posat les botes, eh, Jordi? Sí, Déu-n'hi-do. Déu-n'hi-do. Ara estàs aquí tu encara fent una mica la digestió, crec, i tu estàs entrant a la soneta, Jordi. Sí, ja estic badallant de tanta sobretaula. Doncs, Jordi, hem tornat a anar a la parada de Galícia, del Consell de Galícia, i hem anat avui a fer una cata de formatges gallecs.
Sí, doncs hem provat diversos formatges, els quals he començat per els de tetilla, si no m'equivoco. Sí, exacte, pel queso tetilla. Pel queso tetilla i no m'he entrat molt d'explicació perquè potser era massa tècnica pel meu nivell i hi ha hagut alguns aspectes que m'ha costat entendre perquè no diguéssim que ha sigut molt proper el llenguatge amb gent que no tingui molt coneixement de formatges, no sé si a tu també t'ho has semblat Jaume,
Sí, sobretot crec que ha sigut uns productes fantàstics perquè els productes eren exquisits, però sí que és veritat que l'expositor que en aquest cas ens ha tocat era molt, molt, molt expert, en sabia molt del tema, però clar, era molt tècnic i...
Bé, doncs ens ha enfoscrit una mica l'experiència, podríem dir. Sí. A més era una mica, teníem una forma de fer una mica, no ho sé, tallant o directe, no ho sé. Era classe d'universitat. Sí, sí, semblava més una classe de formatges que no una cata. Sí, i aquella classe d'universitat on la majoria d'alumnes que poden se'n van i diuen, hòstia, meli brau. Sí, i de fet molta gent se n'ha anat abans que acabés.
Sí, perquè també, home, s'ha saltat una mica els timings, s'ha acabat d'estar de temps i al final una fira és anar i venir, anar i venir, anar i venir. Sí, sí, sí. I, bueno, o sigui, els formatges han estat molt bo. Sí, això és l'important. Anem a comentar-nos el cebreiro, que era el formatge fresc, un formatge fresc molt potent.
molt potent. També l'Arzúa Ulloa, que és un dels grans clàssics de la gastronomia gallega. El que és sotetilla, que ja hem comentat. I un que m'ha agradat molt a mi, que ha sigut l'últim, el Sant Simón de Costa, que és un formatge fumat. Sí, se nota d'aquí toc fumat. A tu quin és el que més està convençut? El primer...
el tetilla, no? El tetilla. I mira que normalment el tetilla no m'agrada, però m'ha semblat un tetilla espectacular. Sí, sí, jo crec que l'Arzua Ulloa i el tetilla són formatges bastant similars, realment. Són suaus...
són molt bons, no sé com dir-ho, com els que altres fan a la boca, realment són formatges molt, molt bons, i és això, per a gent que no li agrada el formatge fort, són formatges molt suaus, que passen molt bé, formatge de vaca, brutal, també. I el febreiro era com formatge fresc, però no el típic fresc, perquè era un fresc amb molt de sabor, eh? Sí, tenia un sabor que a mi m'ha recordat una mica el melimató, no? Sí. També m'has dit molt el kèfir, que se sona una mica... El kèfir. Com si us un kèfir menja... Era un kèfir. Era un kèfir, eh?
A mi m'ha agradat molt, era potent, tenia força, un molt bon formatge, que aquest sí que n'hi em sonava, el cebreiro. No, a mi tampoc. I per últim això que hem comentat del Sant Simón de Costa, que és el formatge així fumat, que es fuma amb abedul, que no sé com es diu en català, la veritat, però bueno, que es fuma amb abedul i realment també un molt, molt, molt bon formatge.
Després també hem tingut l'oportunitat, Jordi, de parlar amb una de les estrelles culinàries més importants de Catalunya, et diria. Sí, 100%. Hem pogut parlar amb la Carme Ruscalleda i li hem fet 3 preguntetes, així que us deixem amb la Carme Ruscalleda atenent a Ràdio d'Esvern.
Bon dia, Carme. Bon dia, bona hora. Què aporten aquests esdeveniments a la gastronomia catalana? Doncs mira, aporten principalment presentació, presentació de productes nous, presentació de productes de sempre, informació, inspiració i fer-nos memòria que som fills d'una herència culinària que és sàvia i que és gourmet. Per tant, visca aquests events. I tant que sí.
Què has provat aquí a la fira? Una cosa que t'hagis provat i que t'hagis sorprès. Mira, acabo d'arribar i és un producte, no sé si t'has posat mai passejant pel camp una garrofa a la boca. No, no, no. La tinc garrofesa, eh? Doncs mira, escolta, això no té perdó, eh?
una garrafa tan dreta, no verda, no, ja quan és negra te la poses a la boca, té matisos de xocolata, de pega dolça, de regalèsia, de sucre cremat i té tots aquests matisos herbacis i és un fruit. Per tant, aquí hem provat un torró de garrafa, un licor de garrafa que era com una ratafia i fins i tot una mena de cremós que era com una nocilla. Per tant, és l'enginy aquest producte, aquest ensà i que potser només en fèiem alimentació pels animals. I tant, sí, sí. Li hem donat una volta, no? Exacte.
i recomanar-nos un vi, pel context que tu vulguin. Mira, molt senzill. Ara, d'aquí pocs minuts, presentem el vi novell, el vi novell de Catalunya. El vi novell és aquell vi que presenta l'anyada. És un vi jove, molt jubial, molt fresc. Per tant, combina totes aquelles coses que hi ha ara de tardor. No t'ho perdis.
hi haurà un de blanc i un de rosat. És aquell vi que té una temporada curta, que s'estrena ara, sempre per novembre, i arriba fins a finals de novembre. Per tant, com que és una cosa tan efímera, no et perdis dir, ja he tastat el vino vell d'aquest any. I tant, ens el provarem. I ja per últim, per acabar, la cuina catalana en cert moment va passar com una mica desapercebuda, però crec que ara l'estem tornant a potenciar, no? Està tornant a estar de moda.
Bé, desapercebuda mai. No desapercebuda, però potser els locals i els carrers. Potser ens vam enlluernar, no? Enlluernar amb altres cuineries que hem de defensar totes les cuines. Darrere de les cuines del món hi ha cultura, però la nostra és molt potent. Les hem de tastar totes, les hem de provar totes, però hem de defensar davant de totes la nostra. I és que la nostra és molt interessant, perquè hi ha una varietat que entusiasme.
Doncs brutal, la Carme Roscalleda. I molt maca, eh, Jordi? Sí, ha sigut molt amable. Sí, sí, sí. Molt amable, l'hem vist en general, no?, com atenia la gent i em puc fer una foto total. Molt, molt amable. Sí, sí, molt propera, sobretot. Molt propera. Molt propera, una dona encantadora i el que diem, no?, a Catalunya és una...
Una de les grans referents. Sí, és una de les grans referents. No sé quanta d'estrellas Michelin, té moltíssimes. I el seu fill ja ha seguit amb... Sí, sí, sí. És brutal, és brutal. Una gran xef. I per últim, Jordi, comentem que també vam provar unes cerveses sense alcohol, que estan molt bones. Parlem de la cerveceria Mica, que és una cerveceria de Burgos, que ens van donar aquestes cerveses sense alcohol, que realment donaven el pego, Jordi.
Sí, salvem bastant, eh?, perquè pots dir, ostres, què hauran fet, no?, salves sense alcohol, però el gust està molt aconseguit. A més, eres 100% natural, eh? Exactament, i si la persona no pot tornar a beure alcohol per segons quins problemes hagi tingut... O per decisió pròpia. O per decisió pròpia, doncs pot trobar un bon refugi, com no...
amb les cerveses sense alcohol. Doncs sí, des d'aquí recomanem cervesar-hi una mica. I una cosa molt interessant que m'ha comentat és que ens ha comentat que el món de les cerveses està una mica de cap a caiguda. Han dit que les cerveses alcoholiques estan una mica així perdent terreny i que les cerveses sense alcohol estan a guanyar debtes, eh?
Sí, bàsicament també per l'estil de vida que portem, que mirem més les calories i tot el que mengem. Tot i que és una mica un contradictori, no? Perquè després la gent menja precuinats i que els precuinats al final deixen de ser productes envasats. Doncs la gent, com que té més restringit l'alcohol, no es prenen tant alcohol, però jo us diria que també depèn de la qualitat de l'alcohol que prenem i amb la freqüència, que tampoc ens movirem per prendre alcohol en coses molt pitjors.
I això, per això la cervesa baixa, el vi encara baixa més i els estil·lats també baixen. Sí, és com que els estil·lats sí que estan en un moment molt i molt negre. Sí, per temes d'impostos i temes de què és alcohol. Però bueno, és que... Sí, i també que la gent, no sabem per què, però està tirant per altres opcions. Es vol cuidar, es vol cuidar. I després es compren un pre-cuinat de no sé què i, ah, em fa mal la panxa, doncs...
Sí, sí, al final també és veritat que els destilats molts cops s'opta per destilats de mala qualitat Sí, també és això o serveis de mala qualitat o de mala qualitat i passa el que passa Al final no és el producte sinó com s'ha fet exactament Doncs Jordi, si et sembla ens acomiadem aquí realment ens ho hem passat molt bé aquests dies al Fòrum Gastronòmic de Barcelona i amb ganes de repetir-ho Sí, amb moltíssimes ganes de tornar a jocs com aquests
Molt bé Jordi, gràcies. Que vagi bé, adeu, bona nit. Bona nit, nosaltres seguim aquí, bona tarda. I ara fem una petita pausa publicitària i arrenquem l'última secció del programa amb el Daniel Aragón.
Des de Càritas Sant Jús oferim un espai de trobada per conversar i compartir. Si et ve de gust una estona de companyia, vine al Cafè de les 3. Estarem tots els dimarts fins les 5 de la tarda al carrer Bonavista, número 113. Càritas Sant Jús. Us hi esperem.
És una garantia escollir una empresa adherida al sistema arbitral de consum. En cas de robatori o furt del mòbil, informeu l'operador, faciliteu-li el número d'email i feu la denúncia als Mossos d'Esquadra.
Trobareu més informació a consum.cat o bé truqueu al 012, Agència Catalana del Consum, Generalitat de Catalunya. Vols obrir els contenidors d'orgànica i resta amb el mòbil? BitPaid, l'aplicació que et permet obrir els contenidors de Sant Just amb el mòbil. Amb BitPaid també podràs consultar les teves obertures, comunicar incidències a l'Ajuntament i obtenir informació sobre residus.
Descarrega't ja l'app gratuïta BitPaid per a Android i Apple i descobreix tot el que et pot oferir. A Sant Just, canviem així. Ajuntament de Sant Just d'Esvern.
Sabies que al teu municipi tens el servei d'ambici? Bicicletes 100% elèctriques per connectar amb el transport públic i que el teu viatge sigui millor. Mou-te de manera sostenible pels 15 municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona. Per moure't bé, millor amb bici. Dona't d'alta ara a ambici.cat. Nicotina, arsènic, cianur, poloni 210, neftalina, botà, quitrà. El fum del tabac perjudica també la salut dels qui no fumen.
Fem un entorn lliure de fum per a tothom. CanalSalut.gencat.cat Generalitat de Catalunya I ara sí, comencem l'última secció del programa. Comencem la pantalla gran, amb el del Ney d'Aragón.
Perdoneu, sembla que estem tenint un problema amb la sintonia. Posem aquesta.
Ara sí, Dani, què tal, com estàs? Hem tingut un problema amb la sintonia, no sé què ha passat. Sí, era cinema sense veu, no? Una mica, Charlie Chaplin. Sí, sí, hem tingut allà dos segons de silenci, però bueno, ara sí, comencem la pantalla gran amb el Dani d'Aragón. Què tal, com estàs? Tot bé? Sí, tot bé, no? Sí, avui el dia una mica capgirat, però bueno. Avui és un dia d'escolt a la ràdio a casa. Sí, exacte. He dit lo mateix quan hem començat el programa, t'ho juro. Bueno, què tal? Primera pregunta, com sempre. Què és l'últim que has vist?
A veure, a veure, a veure. Doncs mira, jo és que ara sempre m'estàs preguntant i sempre et responc el mateix, però m'estic mirant un acid com que han fet. T'ho vaig dir això, ja. Em sona que sí. És que estic mirant només això, l'acid com aquesta de la casa nostra. No has vist cap pel·lícula l'última setmana?
No. Molt malament, eh? Molt, molt malament. Soc poc cinèfil, eh? Això és un crim. A més, Halloween hauries d'haver vist alguna cosa ni que sigui a casa. Sí, tens raó, una de terror hauria d'haver vist. Un terror, un Harry Potter, alguna cosa. Estic pensant, però és que diria que no he vist res, t'ho juro, res. O sigui, l'únic que he vist són aquests capítols de la sèrie aquesta, que he vist més capítols. Això compta, no? No, no. Això no compta. S'ha de veure sèries i pel·lícules. S'ha de aportar tot. Bueno, això és una sèrie.
Sèries I. Vale, ambas, és veritat. No I-O, I. Sí, sí, sí, s'ha de potenciar. I si vas al cinema encara millor. Totalment, totalment. No, no, tinc pendent. La pròxima setmana no et fallaré, Dani, i t'ho juro 100% que et portaré una recomanació. Vale, vale, vale, vale. Però va, comencem la secció... Comencem amb les notícies, no?
Sí, notícies interessants, una que pot canviar per complet el panorama del cinema, i és que la Warner Bros. potser es vendrà, que potser està a la venda. En teoria no estaven els plans de la Warner, és sortir venuda, però va rebre una oferta de Paramount, després que la van recheçar, després va una segona, que també la van rebutjar,
i una altra tercera, que la van rebutjar, però la Warner s'ha adonat i diu, hòstia, què tenim aquí? Tenim una mina d'or molt gran per rebre tres ofertes. Llavors han dit que ells no tenen planejat vendre-la, però estan disposats ara, que no tenien dins d'aquest pla, a escoltar ofertes. Ja, ja. A més que han rebut tres ofertes, no? Jo entenc que cada una més potent que l'anterior, no? Sí, sí, sí. I ara, doncs, veient el diner que mouen, potser es planteja en una venda.
Sí, sí, sí. Hi han sortit uns candidats entre els que trobem principalment en Netflix i la Paramount. I parlarem una mica ara de què podria passar si, per exemple, Netflix comprés Warner Bros., que seria una bogeria. Figuem-me una mica de context. Warner Bros., què és i què fa? Què ha fet?
Warner Bros. ja, amb el nom, ja et sonarà. Sí, sí. Però ja, només per sorprendre't ara, si Netflix comprés la Warner Bros., Harry Potter passaria a ser propietat de Netflix. Incluïda la nova sèrie de la que vam parlar. O el nou univers de DC Comics. Vale.
I ja amb això ja faria moltíssim, i això és en el que està interessat Netflix a la propietat intel·lectual de la Warner. Sí, sí, sí. Que la Warner també és propietària de canals de notícies, de canals de Discovery, i han dit que no estan interessats en això. Ells únicament Netflix vol la propietat intel·lectual.
No és només una productora de cinema, sinó que abarca moltes més coses. La CNN és de la Warner, per exemple. Sí, sí, a més jo me'n recordo de les pel·lícules, de veure el logo de la Warner abans que comencés la pel·lícula, això és molt mític. Sí, sí, sí. I llavors això, si la comprés Netflix, seria bastant sorprenent també pel fet que probablement les estrenes de la Warner Bros. no anirien al cinema, sinó que anirien directament a Netflix la gran majoria. Brutal. Tu imagina't que, per exemple, la nova pel·lícula de Superman, Superman 2,
directament a Netflix, sense passar pel cinema. The Batman 2, directament a Netflix, sense passar pel cinema. Però, sembla ser que Netflix no comprarà finalment, han dit que estan interessats, però, de moment, és que en una posició una mica de stand-by. Deuen ser molts diners, eh? No m'ho vull ni imaginar.
Home, jo no sé en quina quantitat s'està parlant, però seran milers de milions. Sí, sí, sí. Home, només va amb Harry Potter, és que ja flipes. Sí, sí, sí. Després tenim la Paramount, que és la més interessada i la que a mi em sembla la més perillosa pel fet que la Paramount té com a propietaris persones que són properes al govern de Donald Trump. Llavors, aquí jo dic amb posicionament propi, que jo no estic d'acord amb les idees del Trump,
Doncs ja va passar que el Jimmy Kimmel, fels que no ho sapiguin, va fer un comentari que no era del tot d'acord amb les polítiques de Trump sobre la mort del Charlie Kirk i li van treure el programa de Disney per pressions de Trump. Imagina't si fos la Paramount.
la propietària de la Warner, de la CNN, quin poder tindria Trump sobre els mitjans de comunicació principals dels Estats Units. Llavors, aquest és un dels principals motius pels quals Warner Bros. no vol vendre, se para'm un, i que jo prefereixo que no passi.
No, no, esperem que no, perquè sí que és veritat que aquest cas de Jimmy Kimmel va ser molt representatiu del poder que pot arribar a tenir Donald Trump en els mitjans de comunicació. No, no, per això, per això. Almenys, després la gent es va queixar molt i li van tornar al programa, eh? Sí, sí, sí. Jo vaig veure un vídeo aquest matí que estàvem parlant d'això i deien, si la compra Netflix es carreguen al cinema, si la compra Trump es carreguen al món i al cinema. Les dues. Doncs...
Que no la vengui, que Warner es quedi com està. Sí, després hi ha unes altres possibilitats, que pot ser Amazon, que encara no sap si està interessada o no, però sempre està allà, Amazon amb el Jeff Bezos, després Comcast, que és la propietària d'Universal, que ha treballat ja amb Warner, de vegades, en col·laboració,
I Apple, que també podria estar interessada i podria ser una bona opció, ja que Apple sí que fa estrenes a cinema i que ha tingut col·laboracions amb la Warner Bros. amb l'última pel·lícula de la Fórmula 1. És una proposta interessant. Si s'ha de vendre, no estaria del tot malament en Apple. Però tu creus que Apple faria una inversió tan gran?
Home, Apple el que vol vendre són mòbils. Perquè Apple TV perd diners. Totes les pel·lícules que fa Apple perden diners. Únicament és com una inversió de publicitat per vendre els seus productes, perquè pràcticament totes les pel·lícules que fan perden diners. Ostres.
No tenim ni idea. Apple pràcticament és la màquina de diners infinits i al final tenen inversions diverses per donar a conèixer la marca Apple el màxim possible, ja sigui mitjançant una pel·lícula o sigui el que sigui, per això mateix, estrenen pel·lícules en el cinema i després a la seva plataforma. Si volguessin diners de veritat, l'estrenarien únicament a la plataforma. Per exemple, una, ara no me'n recordo del nom, que era del Martin Scorsese amb el DiCaprio. Si tu estrenes l'última pel·lícula de Martin Scorsese d'Apple, segur que se suscriu gent.
Però no, la van treure primer al cinema i després a l'Apple. Molt bé, clar. Els deien portar una comissió, no? Un tant per cent, però potser no tant com guanyarien amb plataformes. Llavors, de moment, aquesta és la notícia principal. Ja veurem què passa amb aquest tema. Jo prefereixo que es quedi tot com està, de veritat, veient les opcions. Hem d'estar molt atents a veure què farà la Warner, però per ara ha rebutgat totes les ofertes que ha rebut.
Ara tenim una altra notícia, que és que ha sortit el tràiler d'Scream 7, la mítica sega del Ghostface, la mítica sega de Halloween, d'aquest assassí que persegueix un grup de joves, que cada pel·lícula que passa són menys joves. I, bueno, ha sortit el tràiler i no ha estat del tot ben rebut. De la pel·lícula 1 a la 4 eren amb els mateixos protagonistes i després va haver-hi un rellançament, Scream 5,
que tenien com a protagonistes la jove Jenna Ortega i la Melissa Barrera, que és una actriu mexicana, en col·laboració amb la Neve Campbell, que era la protagonista de la saga original. Feien aquest mix amb actrius joves i la Neve Campbell, que era l'actriu que feia de Cindy Prescott en Scrim 1. Llavors, aquesta cinquena pel·lícula va tenir una molt bona rebuda, perquè va ser un canvi total a la saga. Després, la sisena també va tenir molt d'èxit, però sense la Neve Campbell,
perquè no va rebre una bona oferta econòmica i és interessant perquè la Melissa Barrera la va defensar. Però ara arriba la polèmica. Surt el trailer de Scrim 7 i és sense la Jana Ortega i sense la Melissa Barrera. Això és perquè la Melissa Barrera es va posicionar en favor de Palestina. Ostres...
I ja sabem que dins de la indústria del cinema un posicionament polític no és una cosa positiva i que et compromet molt. Després, la Gena Ortega tampoc surt perquè es va solidaritzar amb la seva companya, tot i que no ho hagi dit públicament, tampoc participarà a la pel·lícula. Que Gena Ortega és la de l'actari de Wednesday. La de Wednesday, exactament.
Però la Neve Campbell, que va ser defensada per la Melissa Barrera, que era aquesta noia que es va posicionar a favor de Palestina, ara sí que surt perquè, òbviament, el salari que han deixat lliure la Gina Ortega i la Melissa Barrera ara va la Neve Campbell. És a dir, una traïció en tota regla i que ha suposat que aquesta nova trilogia amb actrius joves que anaven a donar tota la volta a Scream...
suposadament, doncs ara Scream 7 ha estat una traïció, un posicionament polític polèmic i que tornen els actors de sempre la Neve Campbell i els de Scream de l'1 a la 4, ha estat una rebuda malíssima i ja s'està planificant un boicot de cara a aquesta pel·lícula i veurem què succeeix
Home, és que ja joves no són, eh? Els que van començar... Home... La primera pel·lícula va sortir fa molts anys, eh? Sí, sí, sí. No sé si en 98 o així, o sigui que... Sí, sí, sí. I com es diu aquesta pel·lícula, que ara sempre s'ha oblidat el nom, que fa barodlla de Scream? Scary Movie. Scary Movie. No té res a veure. Això és un tema que s'ha de parlar, ho parlarem breument, però hi ha moltes persones, incluït jo mateix...
recordem més el Ghostface de Scary Movie que trucava per telèfon i assassinava i cridava Whatsapp que el de la pròpia Scary Movie és l'única pel·lícula que la paròdia ha superat a la pel·lícula original és que ara ho estava mirant i és que el personatge de Scream no em fa por, em fa gràcia per la pel·lícula d'aquella sí, sí, sí, aquest Ghostface que se li diu a la màscara el Ghostface no em fa por, em fa gràcia jo el veig i únicament penso Whatsapp és que és brutal, aquella pel·lícula és brutal, és brutal
I ja, com a última notícia, tenim una notícia d'un actor que hem de tenir en compte a partir d'ara, que és el Mason Thames, que ha batut un rècord que tenia el Jim Carrey en l'any 94. El Mason Thames s'ha convertit en l'únic actor, des de Jim Carrey, en tenir tres pel·lícules, el número 1 de la guixeta, en el mateix any.
Brutal. I recordant que té 18 anys. Exactament. És de l'any 2007. Sí, sí, brutal. És bastant sorprenent. Tu i jo som del 2003, ja és encara més petit que nosaltres. Ja em sembla que nosaltres ens fem vells. Sí, sí, sí. El Mason Thames va aconseguir el número 1 per A Pessar de Ti, pel·lícula romàntica. Black Phone 2, ara el Halloween, pel·lícula de terror. I Como Entrenar a tu dragón, pel·lícula d'animació. Això és el més curiós. El Life Action o no? Sí.
Aquell és el protagonista, el que fa de Hippo. I és bastant sorprenent perquè té un registre molt polivalent, perquè al final és una pel·lícula romàntica, una de terror i una d'animació per nens. Bé, animació. De Life Action, ara. Sí, és brutal. La veritat que és això que tu dius, no? Perfils molt diferents.
i potser estem davant d'una nova superestrella. Jo crec que estic bastant segur i no dubtis que dins de poc el trobem dins d'una pel·lícula Marvel o una pel·lícula DC que aquestes estrelles sempre quan surten i amb aquesta edat terminen fent d'un superheroi dins d'alguna d'aquestes
pel·lícules. Perquè, aleshores, aquestes tres pel·lícules han sigut en aquest mateix any, 2025. Sí. I això ho va fer Jim Carrey. En el 94, amb quines tres pel·lícules. La màscara. Brutal. Ace Ventura, detective de mascotes i Dos tontos muy tontos. Un espectacle. Però el que és sorprenent és que les tres són del mateix registre, del registre de la comèdia. El Mason Times jo crec que és més sorprenent perquè ho fa amb tres gèneres diferents. Veritat, totalment, sí, sí. Però, bueno,
No sé si arribarà al nivell de Jim Carrey, però... Home, és molt complicat, al final és un nivell de llegenda. Sí, sí, sí, a mi Jim Carrey és que m'encanta, eh? I els tontos muy tontos, mira, potser és una pel·lícula tonta, però és que a mi m'encanta. Jo he vist les tres. Jo també, a mi m'encanta, és que a mi m'encanta. Si vols, podem fer un top. Per mi és top 1, la màscara, sens dubte per mi. Top 2, potser dos tontos muy tontos. Top 3, Aix Ventura, detective de mascotes. Però és que és molt mítica, Aix Ventura.
A veure, és Ventura, per mi és el número 3 I el número 1 és que, ostres, la màscara Crec que he de posar la màscara número 1 Jo faig el mateix que he dit, i dos santos muy tontos la segona Perquè crec que la màscara té Té aquest punt de mític Sí, un toc encara més original, una cosa que no s'havia fet mai Sí, i que barrejava l'animació Li sortien els ulls de cop i volta Li canviava la personalitat Li posava la màscara al gos Sí, sí, crec que és una pel·lícula que va marcar un abans i un després Així que, fiquem la màscara en el top 1 Però bueno
Ara ja hem acabat els rapes de notícies, no? Ara què ens toca? Bueno, ja veuràs el que ens toca, però és una cosa que s'està parlant moltíssim últimament. Millor ho escoltem.
Bueno, ens posem en un tema complicat de parlar i jo crec que la majoria de persones que ens estan escoltant o que existeixen al planeta Terra tenen moltes ganes i si no heu reconegut aquesta sintonia, és la sintonia de Stranger Things. Sí, sí, brutal. Ha costat una mica que entrés, però entrat, eh? Home, sí, al final és un tema paranormal, no? Exacte, exacte, aquí està. Doncs sí, sí, Stranger Things, una sintonia que jo crec que només escoltar les primeres notes ja sabem de quina sèrie estem parlant.
Una sèrie que s'ha tornat història de la indústria, història de la televisió moderna, diríem, d'aquesta televisió d'estriming. I que ara, el novembre, estrena la seva cinquena i temporada final d'una vegada per totes. Una sèrie que va començar el 2016 i terminarà el 2025. I és que, al final, és el que diem, cinc temporades en deu anys. M'han tardat, han trigat moltíssim.
Sí, sí, sí, no, no, i crec que és una sèrie que realment, el que tu deies, no, és història de la televisió moderna, i jo crec que és una de les sèries amb les que la gent va començar a fer-se subscriptora de Netflix, no? Va ser una de les grans potenciadores, trobo jo, del món de streaming. Sí, sí, sí, sí, al final ha estat una sèrie que ha canviat per complet el panorama i que també ha...
ha donat aquest model que es pot trigar a fer sèries i que a mi no m'agrada, perquè a mi m'agrada que les sèries m'arriben aviat, però bueno, sí, sí, ha canviat per complet i que s'està parlant moltíssim. Ara que ha sortit el tràiler, ara parlarem d'ell, però hem de dir que això és la gran pantalla. De vegades parlem de sèries, però en aquesta parlem per un motiu en particular, i és que el 26 de novembre surten els primers quatre episodis, el 25 de desembre, dia de Nadal,
dia que veurem qui veu la sèrie, jo la veuré, a mi em dóna igual que sigui Nadal, surtin els tres següents episodis, 5, 6 i 7, i el sorprenent és que l'últim episodi, crec que durarà com dues hores, serà l'episodi final l'1 de gener, i que en Estats Units sortirà a cinemes, i esperem que Espanya sigui igual, perquè jo estaré l'1 de gener al cinema sense pensar-m'ho. Brutal, brutal, però no hi ha confirmació. No, únicament hi ha confirmació als Estats Units. És que a més també et dic, és un problema perquè si no...
La gent d'Europa, ens menjarem molts spoilers, si no anem amb compte. No, no, però és el mateix dia, però potser a Espanya en streaming. Vale, vale, vale. Però a mi m'agradaria que es pogués anar al cinema i viure aquesta experiència i al final els efectes i tota aquesta sintonia, l'entorn que crea Stranger Things i el punt final a una sèrie de 10 anys. No, no, clar, clar, exacte. I a més, si és un producte, com tu dius, de dues hores, crec que es pot gaudir molt més...
al cinema i jo crec que és una de les sèries que més es gaudiria del cinema perquè tots els monstres que tenen estan superben treballats i crec que visualment és molt potent i en una pantalla gran tot es veu millor Sí, al final entra a les xarxes socials i es parla moltíssim d'aquesta nova temporada
ja sigui a nivell de màrqueting, a nivell de fans, a nivell de promocions que veiem, per exemple, ja estan fent les alfombres vermelles, entrevistes, el carrer Furbazenal l'altre dia, ninots pertot arreu, dins dels kinders, a tot arreu ja s'està parlant d'aquesta temporada d'Stranger Things que pot tornar-se en un dels esdeveniments més grans de la història de la televisió, sens dubte. Jo tinc una pregunta. A tu què et sembla això que estan fent últimament moltes sèries de partir de les temporades?
4 capítols en un mes i 4 al següent és una mica complicat d'entendre però jo tinc un punt a favor perquè al final aquest tema de fer la marató que comences al principi i de cop i volta veus tot a mi no m'agrada tant s'ha de conservar aquest punt de disfrutar d'aquest espai per fer teories per maquinar què passarà en el següent no m'ho donis immediatament dona'm un
Com per exemple ara les que fan setmanalment, com es feia antigament, com ara s'està fent amb la sèrie d'Eat, que es determina un episodi i es fan teories i demés. A mi em sembla una cosa interessant i també que serveix per no saturar al final la producció d'aquestes sèries, perquè tu arribes i tens per veure 20 sèries de 10 episodis, tots els episodis disponibles, no te les veus totes. Però si dius, veig un el dilluns, veig un episodi el dimarts, un altre el dimecres i el divendres que estic lliure, em fot-ho 5. Ja, ja, ja.
A mi també no em desagrada, la veritat, i crec que està bé, perquè si no, és el que tu dius, ens empatxem de la sèrie, l'acabem en un dia, i no la disfrutes tant com l'hauries de disfrutar. I també, a mi m'agrada, soc un tio bastant clàssic en aquest sentit, i m'agrada la sèrie que ho feia un episodi cada dia, que crec que ho va fer de l'Stop Fast, pot ser. Un episodi per setmana a mi em dona una mica de, uf, un altre, un altre.
un altre avui més, però un episodi cada dia per una sèrie llarga, a mi m'agradaria moltíssim. Que sortís ara una sitcom, per exemple, de... Sí, sí, sí, que tingués... Però clar, ha de tenir èxit i que hi hagués una gran inversió al darrere i que hi hagués episodi diari, buah, seria espectacular, eh?
I Dani, què esperes tu d'aquesta nova temporada, de la temporada número 5? Jo espero que estigui a l'alçada de la quarta, perquè jo crec que la 2 a la 3 van baixar alguna que una altra. A mi la que menys m'agrada és la 2, però jo crec que la 3 i la 4 van començar a remuntar i la 4 amb aquesta escena final de la Max, que és tan emocionant, jo crec que hauria d'estar a l'alçada.
que li donin un bon tancament als personatges que no es morin els que m'agraden a mi i bueno que això i que també estigui a l'alçada de la banda sonora que és molt important en Stranger Things l'estem escoltant tot el programa des que hem començat a parlar de Stranger Things
És brutal. Sí, sí, sí, et crea una atmosfera brutal, però també dic l'elecció de cançons, que sempre es colleixen unes cançons diferents, depenent de l'època, en aquest toc retro, com és increïble. El toc retro mola moltíssim. Llavors, que es colleixin bé l'última cançó retro que sonarà a la batalla final, i ara parlem una mica ràpid del tràiler, el que es veia en el tràiler és que són cinc anys després, si no m'equivoco, de...
la quarta temporada i en aquest trailer l'últim que vam veure la temporada 4 spoilers de la temporada 4 si la gent no l'ha vist que queden 5 minuts de programa tranquils després ho avances i escoltes les estrenes que parlarem
va terminar en que Begna creuava en el món del revés, en el món habitual dins de la ciutat de Hawkins dins d'aquesta cinquena temporada aquest creuament s'ha tornat com una espècie de pandèmia podríem dir, de pandèmia i tenen a la ciutat de Hawkins en quarantena i bueno, allà està la ciutat amb militars a tot arreu i ja els personatges s'han normalitzat aquests esdeveniments paranormals i aquest creuament en aquest món
I a poc a poc s'està investigant i també veiem imatges de les batalles, però dic una mica la introducció a aquesta cinquena temporada. Molt bé. Però si jo realment haig de veure la quarta temporada abans que surti la cinquena, perquè l'he vist, però tinc detalls que se m'han oblidat. No, jo crec que veuré les quatre una altra vegada.
a mi la primera em sembla una brutalitat és una bestialitat però sí que la 4 la recuperaré perquè no me'n recordo gaire i per veure'm la cinquena super perdut prefereixo tirar una mica enrere i bueno ja per últim passem a les estrenes d'aquest divendres sempre parlem del que s'estrena el proper divendres molt bé
Aquest divendres es trena el primer de tot, parlarem d'un blockbuster, d'un clàssic, Predator, Predator, i en aquest cas és la, no sé, Predator Badlands, però no sé si és la setena o la vuitena de Predator, és que n'hi ha hagut tantes, no porto el compte, però bueno, és la primera de totes en què els protagonistes no són humans, sinó que és un Predator.
En aquesta saga mítica que els Predators són una espècie d'aliens que són caçadors d'humans. Llavors en aquest cas la pel·lícula va d'un Predator marginat que no va amb els seus companys.
i que troba com a companya a una humana sintètica, com una espècie de robot, que està tallada per la meitat, únicament té la part superior del seu cos, i la porta com una motxilla, i està interpretada per l'Elphanning. Llavors, és interessant veure aquesta dualitat. Els protagonistes són, en teoria, un androide i un Predator, i dona una imatge molt curiosa, i al final és un blockbuster...
que sempre són èxit les pel·lícules de Predator i que està tenint una rebuda bastant bona.
Sí, sí, ho estic mirant ara el cartell de la pel·lícula i és el que tu dius, es veu el Predator i es veu a la dona tallada per la meitat, o sigui, arriba fins a la cintura al seu cos i li pengen uns cables i el Predator la porta, és el que tu dius, com una motxilla Sí, sí, sí, bueno, ja veurem com es desenvolupa aquesta pel·lícula amb aquest canvi dels protagonistes, estem acostumats a que els humans volen sobreviure als Predators però en aquest cas veurem també l'altra part, no?, la contrapart i d'aquest Predator marginat Té bona pinta, a veure què tal
Sí, després tenim la nova pel·lícula del Jorgos Lantimos, aquest director grec, que sempre porta pel·lícules, diguéssim, peculiars. Hi ha persones que els agrada, hi ha altres que no tant. Jo estic en un punt mig, però jo no soc tampoc el fan número 1 del Jorgos Lantimos. En aquest cas, la pel·lícula és Bugonia i té com a protagonista l'Emma Stone, que ja porta 3, 4, 5, 6 pel·lícules, no sé...
No, però sí, tres o quatre amb el Jorgos Lantimos, Pobres criaturas... I aquesta va triomfar molt. Sí, sí, sí. Kinds of Kindness, la preferida, si no me equivoco. Ara no me'n recordo el nom de la pel·lícula, ara m'estic equivocant. Però porta ja tres o quatre pel·lícules amb el Jorgos Lantimos i també està interpretada per el Jesse Plemons. I en aquesta pel·lícula, L'Emma Stone...
és la CEO d'una farmacèutica i és segrestada per dos joves conspiranoics que la consideren com si fos un àlien, llavors la segresten, la rapen i a partir d'aquí es desenvolupa la història.
Molt bé, doncs també té una bona sinopsis, així que l'haurem d'anar a veure. Emma Stones no falla mai. A més, jo sé que és l'actriu protagonista d'una de les teves pel·lícules preferides, com la LaLanne. Sí, sí, sí. És un artista molt polivalent, al final, perquè et protagonitza una pel·lícula d'aquestes, el Jorgos Lantimos,
que de cop i volta trobes una escena de sexe, de cop i volta te la trobes a l'Alain Ballant, o te la trobes a Spiderman amb l'Andrew Garfield, o a una comèdia l'Emma Stone és una actriu molt polivalent. Sí, sí, veiem a l'Emma Stone també molt diferent a la pel·lícula visualment, la veiem calma, rapada, per tant, veurem, veurem si sap d'aquest paper, que segur que sí, i també estarem pendents d'aquesta estrena.
Sí. I per últim, no és estrena, és reestrena, surt el divendres una altra vegada, la saga de Crepúsculo. Ostres. Jo no l'he vista en el seu moment, però jo crec que és una bona oportunitat per anar al cinema i veure totes aquestes pel·lícules, que si no m'equivoco, jo pensava que eren tres al principi i de cop i volta vaig veure el cinema. Crec que són cinc. Ostres. I fan la reestrena per alguna raó? Si et soc sincer, no l'he investigat. Si tu ho trobes...
De la famosa saga d'adolescents, sí, sí. Sí, aquesta famosa saga d'adolescents romàntica protagonitzada per Vampirs i per Home Job. I, bueno, és una saga curiosa i que va tenir molt d'èxit en el seu moment com a figura principal el Robert Pattinson, no? Sí, sí, no, no, això va ser un èxit absolut. El Robert Pattinson que feia d'Edward Cullen i el Taylor Lautner, que era l'Home Job, però al final el que ha tingut més èxit d'aquesta saga és el Robert Pattinson.
Sí, sí, no, no, va ser un superèxit, me'n recordo, però que la gent del col·le, quan anaves al col·le i tothom parava de Crepúsculo, sobretot les noies, la veritat, estaven, bueno, encantades amb aquesta saga de pel·lícules, així que, bueno, mira, la podem recuperar. Sí, sí, sí. I estaran a tots els cinemes d'Espanya?
No ho tinc del tot segur, però jo crec que sí, a la gran majoria. Com a mínim, els cineses... Però què faran? Totes les pel·lis? No, diversos dies. A partir de divendres, totes les pel·lis. Doncs perfecte, ens quedem amb aquestes recomanacions.
I aquestes estrenes, Dani, tu aniràs a veure alguna, ja tens clar quina aniràs a veure o encara no ho saps? Jo tinc pendents, jo aniré a veure Blackfond 2 en aquests dies, la del Mason Thames, que vaig veure la primera, que és de por. Jo, tot i que ja ha passat el Halloween, encara vaig amb el mood de Spooky Season. Jo vull una mica més de veure Scream a casa, anar a veure Blackfond, que arribi Stranger Things, i després...
D'aquí d'unes setmanes comencem amb el període de Nadal, a veure Polar Express. Solo en casa. Sí, sí, sí. Grinch. El Grinch, tot això, a poc a poc. Molt bé, molt bé. Doncs ens quedem amb aquesta també recomanació que tu aniries a veure per Blackphone per si algú no li ha convençut aquestes estrenes que també pot recuperar Blackphone. Dani, ens hem d'acomiadar. Moltes gràcies per venir i ens retrobem la setmana que ve. Ens veiem.
Doncs nosaltres també deixem el programa aquí que comença l'informatiu. Adeu i fins aviat.