Així com l'Institut de Sant Just, el centre pilot, l'IFP Antoni Algaró i la Biblioteca Joan Margarit. La campanya es desenvoluparà fins al 18 de desembre. I pel que fa a Educació, l'Escola Montserrat de Sant Just ha presentat les claus del seu projecte educatiu en una entrevista a Ràdio d'Esvern amb la participació de la directora Mireia Muñoz i l'especialista de llengua anglesa Sílvia Dobon. El centre destaca per una aposta consolidada que combina la innovació pedagògica amb una forta connexió internacional i un estret vincle amb la comunitat local.
Un dels pilars fonamentals de l'escola és el projecte eTwinning, una iniciativa col·laborativa amb centres educatius d'arreu d'Europa que ja acumula més de 10 anys de trajectòria. Aquest programa, implementat a cinquè de primària, utilitza l'anglès com a llengua vehicular per connectar l'alumnat amb estudiants de països com Finlàndia, Grècia o Polònia, oferint un context real per l'ús de la llengua. Podeu escoltar l'entrevista completa al podcast que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern.
I això ha estat tot. Tornem amb més informació als butlletins horaris i a l'informatiu complet. Fins ara!
Més que la meva sang, més que tot l'or d'un bany, més que saber cridar, més que poder plorar, tu ets molt més important.
Més que saber oblidar, no canviaria res per poder despertar i que m'estiguis mirant. No, no, no tinguis por, desitjar-me no és dolent, no cal que diguis res, que el que vulguis ja ho faré, ja ho sé.
Més que la meva sang, més que poder saber el que hi ha més enllà, doncs no m'importa gens. El que passi demà, si en tinc al meu davant, res no m'importarà. I és que la veritat, que mai no existirà, no m'importa ja tant com tenir-te al costat. Mai vaig saber esperar
I és que no em sé aguantar, si tu vols i jo vull, no has de fer-me patir, no ho deixem referat. No, no, no tinguis por, desitjar-me no és dolent, no cal que diguis res, com que vulguis ja ho faré, jo ho sé.
Més que poder saber qui seré d'aquí uns anys més, que no saber el diàmpar, que com estimat-ho ja m'ho has ensenyat. Més que la meva sang, més que poder saber el que hi ha més enllà, doncs no m'importa gens el que passi demà, si et tinc al meu davant res.
Desitjar-me no és dolent, no cal que digui res, que el que vulgui ja ho faré, jo ho sé. Més que la meva sac, més que poder saber el que hi ha més enllà, doncs no m'importa gens el que passi demà, si estic al meu davant, res no m'importarà.
Més que mai fer-me gran, més que poder saber qui seré d'aquí uns anys, més que no saber el dia perquè com estimar tu ja m'ho has ensenyat. Més que la meva sang, més que poder saber el que hi ha més enllà, doncs no m'importa gens. El que passi demà, si et tinc al meu demà, res no m'importarà.
El refugi amb Jaume Elias. Molt bona tarda a tothom. Són les 5 i 10 minuts i comencen les tardes de Ràdio d'Esvern. Jo sóc el Jaume Elias i us dono la benvinguda a El refugi.
Doncs ja hem arribat el divendres i la setmana està a punt d'arribar a la seva fi. Espero que tots tingueu un molt bon cap de setmana, però abans d'acabar aquesta setmana l'acabem aquí, al refugi, amb diversió, amb seny, amb rauxa, i ja veureu que avui tenim un programa molt i molt entretingut. Però va, ens deixem de rellos i descobrim el menú del dia. Anem amb el sumari.
Començarem com sempre amb el Zoom informatiu on repassarem breument el més destacat de la jornada. Tot seguit presentarem la cançó i l'efemèrida del dia i a dos quarts de sis donarem el tret de sortida a les seccions d'avui.
Iniciarem amb l'espai de nutrició de l'Alvira, seguidament estrenarem secció Ones al passat, la secció del Clas Moreno, i posarem fi amb el Daniel Martínez i la seva secció gastronòmica. Ara sí, comencem amb les notícies, comencem Zoom informatiu.
El baròmetre de novembre del 6 mostra una auge de Vox que s'acosta al 19% de l'estimació de vot, beneficència de l'alt nivell de conflicte entre PSOE i PP. El PSOE lidera unes eleccions amb un 32,6%, mentre que el PP remunta lleugerament respecte a octubre, fins al 22,4%.
Vox, amb un 18,8%, és el gran beneficiat, amb un increment de 1,1 punts respecte a l'octubre. Santiago Abascal també rep reconeixement com a candidat a la presidència del govern, amb un 11% de preferència, superant el líder del PP Alberto Núñez Feijó i situant-se just darrere de Pedro Sánchez, que té un 24,5%.
Entre la resta de partits, sumar obtindria un 7,1% i Podemos un 4%. Esquerra Republicana lidera els partits catalans amb un 2,2%, mentre Junts es queda en l'1,1%. El País Basc, EH Bildu, supera el PNB.
Pel que fa a les preocupacions dels ciutadans, la vivenda és el principal problema per al 40%, seguida dels problemes polítics en general, amb un 19%, i la immigració, amb un 18,9%. El canvi climàtic preocupa força el 71,9% dels encastats i les guerres a l'Orient Mitjà i a Ucraïna generen inquietud al voltant del 63% dels ciutadans.
Un estudi publicat a The Lancet alerta que els aliments ultraprocessats com nuggets, plats precuniats o productes amb aromes i additius artificials ja representen un terç de les calories que ingerim diàriament a Espanya triplicant-se des dels anys 90. Aquest consum desplaça la dieta mediterrània i incrementa el risc de malalties cròniques com obesitat, diabetis, malalties cardiovasculars, la malaltia de Crohn
O la depressió. Els experts denuncien que grans empreses alimentàries han dissenyat aquests productes per ser addictius i promoure el consum constant, utilitzant estratègies similars a les de la indústria del tabac per frenar regulacions i influir en el mercat. Per això reclamen mesures urgents, campanyes educatives, etiquetatge clar...
prohibició de publicitat dirigida a menors, retirada d'ultraprocessats en escoles i hospitals, limitació en supermercats i més impostos per afavorir l'excés a aliments frescos i saludables. El consum massiu d'aliments ultraprocessats és una emergència de salut pública que requereix actuacions immediates per protegir la població i recuperar hàbits alimentaris més saludables.
El Ministeri de la Funció Pública ha ofert als sindicats un increment salarial del 10% progressiu fins al 2028. La pujada no superaria el 4% en els dos primers anys i el 6% restant es distribuïa entre els exercicis següents, amb un augment més gran previst pel 2027.
Comissions Obreres, UGT i el SCIF han rebutjat la proposta considerant-la insuficient i advertint que condemnaria els funcionaris a perdre poder adquisitiu davant la inflació, que se supera al 3%. Els sindicats reclamen una oferta que recuperi realment el poder adquisitiu.
i no descarten reprendre vagues si no arriben a un acord que considerin just. El govern defensa que l'objectiu és millorar la qualitat dels serveis públics i la relació amb els ciutadans i ha convocat una nova reunió amb els sindicats dijous vinent.
Els cellers per a l'Ada a l'Alt Empordà i Gramona a l'Alpenedès s'han posicionat entre els 50 millors del món segons el rànquing The World's 50 Best Vineyards 2025. Per a l'Ada debut en guany el número 22, mentre que Gramona es situa al número 25. La llista destaca les millors experiències de turisme analògic.
amb llocs excepcionals per tastar vins de renom internacional. Per Aladar, reconegut per oferir un viatge immersiu que connecta la història i el patrimoni. I Gramona és destacat per l'elaboració de vins escumosos i la gestió orgànica i biodinàmica de les seves vinyes. A Espanya, el celler més ben situat és Bodegas Isios, a La Rioja, en tercer lloc, mentre que encapçala la llista el celler Vic, de Xila.
I acabem amb una notícia internacional. La investigació sobre els anomenats turistes de la guerra a Sarajevo durant el setge dels anys 90 suma un nou capítol. El periodista croat Doma Goch Margetic ha denunciat davant la Fiscalia de Milà l'actual president serbi Aleksandr Butchich, acusant-lo d'haver estat en un lloc militar des del qual, segons diversos testimonis,
milicients servis i visitants occidentals disparaven contra la població civil. Margètic ha difós documents que, segons ell, provarien la presència de butxits a la zona. Aquesta denúncia s'assuma al cas que ja investiguen francotiradors italians i altres europeus adinerats que suposadament van viatjar a Sarajevo per diversió i disparaven contra civils. També variava el preu depenent de la víctima, nens, homes o dones.
Els fiscals milanesos preveuen escoltar pròximament un exagent dels serveis secrets bosnians que podria aportar informació sobre el trasllet d'aquests tiradors des de Trieste al nord d'Itàlia i la coordinació entre Bòsnia i Itàlia per intentar aturar aquests macabres safaris. La investigació continua oberta i podria revelar noves proves sobre un dels episodis més cruels de la guerra de Bòsnia i un dels més cruels de la història d'Europa.
I ara toca el ritme, ara toquen els esports. Aquest dissabte el FC Barcelona rep l'Atlètic Club de Bilbao en la jornada 13 de la Lliga. El partit es disputarà finalment a l'Spotify Camp Nou, després que el club hagi obtingut la llicència de primera ocupació de la fase 1-B.
que amplia l'aforament fins als 45.401 espectadors i inclou tota la zona lateral sumant-se a la tribuna i el gol sub ja autoritzats. El retorn al Camp Nou arriba després de 909 dies sense jugar-hi, des del maig de 2023.
i el club destaca les millores en comoditat, seguretat i infraestructura, amb nous vestidors, tunnels de jugadors i més accessos. Aquesta reobertura suporta també una major afluència per a la botiga i oportunitats de venda de marxandatge, a més de recuperar l'avantatge de jugar.
a casa per al primer equip de Hansi Flick. Els aficionats estan molt il·lusionats amb tornar a viure un partit al seu estadi, però també es mostren amb certa indignació pels preus de les entrades, que són molt elevats, especialment després de gairebé tres anys sense poder gaudir dels partits al Camp Nou.
I aquest cap de setmana tenim més lliga perquè diumenge el Girona visita el Real Betis en la jornada també 13 de la Lliga. El partit es disputarà el Benito Villamarín amb els verd i blancs buscant mantenir-se entre els primers classificats després d'algunes jornades irregulars. Perdoneu, no jugarà el Benito Villamarín sinó a l'estadi de la Cartuja perquè recordem que el Benito Villamarín està en obres.
El Girona intentarà sumar punts lluny de casa per sortir del descens i s'espera un ambient intens a les grades amb els aficionats esperançats en veure un bon futbol i que el seu equip aconsegueixi un triomf que li doni confiança de cara a les jornades vinents.
I dilluns l'Espanyol s'enfronta al Sevilla Football Club en una nova jornada de la Lliga al RCD Estàdio. Els periquitos volen aprofitar el factor camp per sumar punts i seguir en bona dinàmica. S'espera un partit igualat amb afició periquita il·lusionada, però també amb certa pressió perquè l'equip ha de mostrar solidesa d'un rival sempre complicat com és el Sevilla.
I el FC Barcelona femení ja té rival per la Copa de la Reina. El FC Barcelona, el gran dominador de la Lliga femenina, començarà la seva participació a la Copa de la Reina als vuitens de final davant l'Alaves, en un partit a vitòria el cap de setmana del 19 al 21 de desembre. Encara no està concretada la data, just abans de l'aturada de seleccions per Nadal. Serà un enfrontament a partit únic on les catalanes buscaran avançar cap als quarts de final.
D'altra banda, el Club Esportiu Europa, un dels dos equips de la segona divisió que han arribat a aquesta ronda, s'enfrontarà a l'Atletic Club, també entre el 19 i el 21 de desembre, aprofitant el factor camp per intentar donar la gran sorpresa de la competició i colar-se als quarts de final. També cal destacar que el Badalona Women continua viu en la seva aventura per la competició, representant el club i el futbol femení català.
I ara sí, presentem la cançó del dia.
Avui acabem la setmana amb una cançó tranquil·la, relaxada i que segur que us farà reflexionar una micona. És d'un dels grans grups més importants de la història de Catalunya, que han marcat a diverses generacions i estic segur que ho continuaran fent. La peça ens parla des del lloc més fràgil de la memòria, aquell punt on els records encara enganxen fort i on els silencis pesen més que les paraules. El protagonista torna a un espai que ja no és seu
I entre portes repintades i fotos antigues se n'adona que la vida ha seguit endavant. Però ell encara hi és, atrapat en allò que va ser i en allò que ja no tornarà. La història és íntima i tendra i retrata amb molta veritat com costa deixar anar allò que ha format part de nosaltres. Entre confessions tímides, excuses i petits gestos es dibuixa una pena bonica d'aquelles que ens recorden que estimar sempre deixa marcar.
El grup, com ja hem dit, és un dels grans històrics del rock català, amb melodies properes i lletres del dia a dia, que han sabut connectar amb públics de totes les edats. Com sempre, us deixo tres pistes perquè intenteu endevinar-la. La cançó va sortir l'any 2023. No, l'any 2013. La cançó pertany a l'àlbum L'Ària Petita.
i el títol de la cançó és el mateix que una maseta adhesiva reutilitzable que s'utilitza per enganxar objectes lleugers i que a mi em recorda molt a la meva etapa a l'escola. Què? Com ho tenim avui? Jo crec que ho hauríem de tenir, doncs que soni Blu-Tac dels Pets. Potser és massa aviat, digue'm en franquesa si et...
Va bé, puc passar més tard o anar al bar d'aquí al costat. I fer temps, per mi no pateixi, si vols pots fer la teva. I jo vaig fent, ja no queda gaire, crec una capsa plena. És un moment, veig que heu repintat portes i finestres de...
Glòpsel, no, no tinc passet, però un glob de cervesa no. Mirar bé, si estic molt millor, fa un mes que vaig trobar feina. De forner, no, no estic per sol, em veig amb algú de verga, fa poquet.
I al costat del llit enganxat amb el tac, hi ha el retrat teu a maninera, que sota el serrer ja em viu sense dir res, que ara toca ser feliç. I amb doi, amb crema, tu ara sé que et cal fer neteja,
Fa poc vaig llegir el llibre que va treure estar. Molt bé, dóna-li records, ara no el puc veure. Ho entens? Segur que ja ho saps, però just d'aquí quatre dies és el seu sang. També jo faig anys abans, quina tonteria!
ens fèiem regals. I al costat del llit enganxat amb rotac i amb coraix ple de fotos seves, on sortim contents just després d'un concert. Jo m'espero i ell molt més prim. I un d'àvia en crema, però hi ha pres que no val la pena.
I mai no t'ho he dit, però enganxat amb l'utac, al meu llit hi ha una foto que és teva. Som tots tres sortint quan tot era senzill, o almenys m'ho semblava a mi.
i em crema, però en el fons sé que aquesta pena és bonica i és tot el que tinc.
Doncs una gran cançó dels pets, una cançó molt bonica i que a mi, no ho sé, però que em relaxa, em deixa tranquil i m'agrada molt, m'agrada molt posar-me-la quan estic tranquil i quan estic sol i mira, de veritat que la disfruto. Però va, ara passem a l'efemèride del dia.
Avui, 21 de novembre, fa 29 anys que es van signar els Acords de Dayton, el pacte que va posar fi oficialment a la Guerra de Bòsnia, un dels conflictes més terribles i brutals viscuts a Europa des de la Segona Guerra Mundial.
En un dia com avui del 1995, en una base militar dels Estats Units, tres líders es van asseure forçats per l'esgotament i la pressió internacional per posar punt i final a una tragèdia que havia deixat tot un país devastat. Durant més de tres anys, Bosnia i Herzegovina va patir horrors impensables, setges com el de Sarajevo, neteges ètniques, deportacions massives, bombardejos contra civils...
i violacions sistemàtiques utilitzades com a arma de guerra. Tot culminat amb una ferida més profunda, l'afusellament d'Esbernica, amb més de 8.000 homes i joves assassinats en pocs dies. Tot això davant d'una Europa que, com massa sovint, va reaccionar tard i malament.
Quan es van anunciar els acords de Dayton, a moltes llars no hi va haver cap festa, sinó un silenci ple de cansament i d'una esperança molt fràgil. No era un acord perfecte ni just, però significava una cosa més urgent. Aturar la mort. Una pau imperfecta, sí.
però del tot imprescindible. La pau que va néixer aquell dia va ser complexa i realment ho continua sent. Bosnia i Herzegovina encara avui no ha assolit una convivència plena. Les tensions polítiques, ètniques i territorials encara persisteixen i el nacionalisme, que un dia va encendre els Balcans, torna a aparèixer en alguns sectors. Les noves generacions carreguen les conseqüències d'un passat que no van viure.
però que encara els condiciona en el present. Avui, gairebé 30 anys després, aquesta efemèride ens obliga a recordar que la pau no és un regal permanent, és fràgil, exigeix memòria, compromís i responsabilitat col·lectiva. I en un moment en què les tensions tornen a créixer a Europa, el record de Dayton ens diu una cosa essencial. La pau mai s'ha de donar per garantida.
I és aquest, el camí de la pau, l'únic capaç de transformar el dolor en futur.
I comencem les seccions del divendres, com sempre, amb l'Elvira i el seu espai de nutrició. Què tal, Elvira? Com estàs? Hola, buenas tardes. Pues como siempre, de viernes. Ya volvemos a estar de viernes, eh? Sí, sí, sí. Com ens agrada, com ens agrada.
Sí, bueno, y piensa que ahora parece que los días, al ser más cortos, te da la impresión de que pasan más rápido. Sí, totalmente. No, no, o sea, ahora parece que... A tu també et passa que se et fan els días curts, que no et donen les hores, que necessites més hores per fer de tot.
Sí, sí, sí, pero piensa que no es que nos hagan falta las horas, sino que el cerebro lo tiene muy claro. Cuando oscurece es para dormir. Y empieza a darse un sueño de narices. Claro, él está acostumbrado a que de noche se duerme, punto. Bueno, no siempre, pero bueno, la mayoría de la vez. Clar, és el reflex animal que tenim, realment. Exacto, exacto. Entonces... Bueno, ¿de qué quieres hablar hoy? Bueno, a veure, jo...
et proposo sempre algun tema, tu també em proposes temes, però avui tenia ganes de parlar de l'alcohol, perquè és la droga més popularitzada, la droga que més s'utilitza a tot el món, la droga legal i realment és una droga que consumeix molta gent
I que bé, també és bastant perillosa, no? Aleshores, si la prenem en quantitats dolentes. Per tant, jo per descobrir més sobre l'alcohol, et vaig proposar parlar sobre l'alcohol, em vas acceptar la proposta, així que avui parlarem sobre l'alcohol i com afecta a la nostra nutrició. Ok, mira, vamos a poner primero un contexto, ¿vale? L'alcohol forma parte de una...
¿De acuerdo? Porque quieras o no, siempre va a estar, ha estado siempre presente en celebraciones, en sobremesas, en fiestas de pueblo, en el fútbol, en conciertos, en una tradición muy típica de hacer el vermouth, etc. Entonces... Es muy social tanto de ellas. Exacto. Entonces, aparte de eso, piensa que también tenemos una publicidad que nos enseña que si bebes alcohol eres guay. ¿Sí?
Este es otro punto, ¿vale? Entonces, evidentemente, tenemos que entender que esta fue legalizada, fue porque se comenzó a legalizar hace algunos años. Todos recordamos las famosas películas donde nos enseñaban cómo traficaban con el alcohol, cómo hoy se trafica con las drogas, ¿vale? Hasta que la legalizaron. Pero, ¿qué pasa? El hecho de que la hayan legalizado, ¿esto quiere decir que es inocua? No. No.
Entonces, de hecho, nosotros podemos relacionar casi unas 200 enfermedades con el alcohol. Vamos a algunas de ellas, el cáncer en general, el hígado, tenemos sobre todo lo que es el hígado graso,
alcohólico, porque hay un hígado graso que es producido por la alimentación, tenemos todas las enfermedades del corazón, tenemos lo que es salud mental, tenemos lo que son caídas, tenemos la violencia y tenemos accidentes. Y fíjate que te las he nombrado, ¿y esto por qué te las he nombrado en este orden? Pues tiene
¿Por qué? Porque te la he nombrado según cómo van haciendo daño en el uso y abuso del alcohol. Mira, el cáncer, ¿por qué es el cáncer? Mira, el cáncer básicamente está relacionado, ¿por qué? Porque básicamente el líquido graso,
¿De acuerdo? El alcohol al ser ingerido tenemos que recordar que aporta calorías vacías ¿Vale? A mayor grado cada bebida alcohólica tiene unos grados ¿De acuerdo? Y entonces según los grados y los gramos que tú consumes se multiplican por 7 y esas son las calorías que aportan O si contra más graduación alcohólica, más calorías Claro, pero por gramo consumido ¿Eh? Es grado por gramo
per 7. Un grado per un gramo per 7. Entonces, esto que son, son calorías vacías, ¿de acuerdo? Es decir, cuando el cuerpo las tiene, evidentemente, cuando tú tomas alcohol, por ejemplo, ahora que hace frío, te subirá la temperatura. Sí, ¿vale? Porque estás teniendo el defecto. Pero, por ejemplo, no está adecuado porque quien lo está metabolizando es el hígado. Vale.
No ens aporta energia. Sí, te aporta energia. Las calorías son las energías que te aportan. Una energia que es como un caramelo. La misma energia que produce un caramelo. ¿Qué pasa? Que el cuerpo no lo puede utilizar, lo tiene que almacenar en forma de grasa. ¿Dónde lo va a almacenar en forma de grasa? En el hígado.
¿De acuerdo? Entonces, de ahí viene lo que se llama el hígado graso alcohólico, ¿vale? Entonces, piensa que normalmente también afecta el corazón. ¿Por qué? Porque básicamente el alcohol puede subir o bajar la tensión a las personas, pero lo importante es que como él produce grasa a nivel no solamente del hígado, sino del resto del cuerpo, esa grasa se va depositando en lo que son las arterias y las va endureciendo y las va
va disminuyendo el paso de la sangre, con lo cual ahí empiezan a haber enfermedades del tipo hipertensión, que podemos tener, evidentemente, personas que tienen hipertensión pueden tener problemas de col·lazón y evidentemente pueden tener accidentes cerebrovasculares. ¿Y también puede ser que para personas que tengan problemas del ruñón también afecte?
Sí, porque piensa que una de las características que tiene el alcohol es que retiene líquido. Es decir, si yo estoy tomando una cerveza, ¿de acuerdo? Y después de la cerveza me tomo dos vasos de agua, yo le estoy dando, porque cuando el alcohol llega al hígado, el hígado necesita destrozarlo, ¿vale? Tiene que desmenuzarlo para eliminarlo. Pero para eso necesita agua.
Entonces, ¿normalmente qué pasa? Que nosotros bebemos, bebemos, bebemos y lo que no hacemos es introducir agua, con lo cual eso nos produce una retención de líquidos.
¿De acuerdo? Y entonces, evidentemente el riñón, quien es el que trabaja con los líquidos es el riñón, ¿vale? Entonces puede haber problemas de riñón. Per tant, per això ens recomanen tant, ¿no? Mentre estem bevent, anar intercanviant amb gots d'aigua. Sí, sí, porque básicamente esto retiene muchísima agua, ¿vale? I això també podria reduir la ressaca o no té res a veure?
Es una consecuencia del alcohol. Cuando nosotros tomamos alcohol, que no estamos hablando, ojo, no estamos hablando de lo que es la unidad de bebida estándar, que son 10 gramos de alcohol, ¿eh? Eso es lo que se considera estándar, ¿de acuerdo? Según la Organización Mundial de la Salud, esto representa o una caña, o una copa de vino, o un vermouth, o un chupito, ¿vale?
Y fíjate que te lo he dicho por grado alcohólico. ¿De acuerdo? Chupitos normalmente son más grados alcohólicos. El problema de esto radica en que se me fue la olla y no me acuerdo de lo que estaba diciendo antes. Lo de la resaca.
Ok. Entonces, ¿la resaca qué se debe? Que básicamente el alcohol actúa a nivel del sistema nervioso central. Piensa que a muchas personas el alcohol o le hace reír, o le hace llorar, o lo hace violento. Sí. ¿Vale? Es como que cens més, ¿no? Podrían dir. Bueno...
Lo altera, lo altera. Altera el sistema nervioso central, ¿vale? De hecho, tú tienes personas que a lo mejor se les da por reír, ¿vale? Y no paran de reír, ¿de acuerdo? Y hay otras que no paran de llorar. O sea, que cada quien tiene su borrachera a su manera. Pero, ¿qué pasa? Una vez que tú te has tomado el alcohol,
¿La restaca a qué viene? Viene a por el mismo hecho que te dije antes de la deshidratación. No solamente va a deshidratar a nivel de hígado, a nivel de cuerpo, sino que deshidrata también a nivel del sistema nervioso central. Porque el cerebro, aunque sea un elemento que tenga mucha grasa, también necesita agua.
Y entonces el alcohol lo que hace es disminuir básicamente esta agua y lo que hace para que los oyentes se hagan una imaginación, una idea, las neuronas que son el sistema o las células del sistema nervioso se encogen.
¿Vale? Entonces, claro, se encogen. ¿De acuerdo? Entonces, por esto, no funcionan ni tus reflejos, no funciona ni tu memoria, por eso se causa muchísimos accidentes. ¿Por qué? Porque está afectado el nivel del sistema nervioso central. Entonces, aquí, normalmente yo no es que recomiende tomar alcohol, pero sí que tenemos que tomar consideraciones en cuanto a cómo se debe hacer alcohol. Es decir,
Si jo bebo el alcohol con el estómago vacío, el alcohol tiene la capacidad de pasar a través del estómago. Con lo cual se nos sube, todos hemos tomado una cerveza con el estómago vacío y nos hemos sentido mareados. ¿Por qué? O quan fas el vermut abans de dinar, que dius, ostres, si això no es per tant, i et puja de cop.
Exacto, ¿por qué? Porque el alcohol tiene esa capacidad de pasar rápidamente a través de las paredes del tubo digestivo, muy rapidito, ¿vale? Entonces, evidentemente, ahí si yo, por ejemplo, no le voy a dar de comer,
¿De acuerdo? Y si le doy más de alcohol, lo único que están afectando es que este alcohol circula por la sangre, te va a afectar al cerebro, se va para el hígado, porque se tiene que... Te levanta la temperatura, porque sí que la levantas, levanta la tensión, porque también la levanta, ¿de acuerdo? Pero, ¿qué pasa? El problema está al día siguiente, que este alcohol no es tan fácil de metabolizar, y entonces al día siguiente te duele muchísimo la cabeza, ¿vale? Porque...
El cuerpo sí que puede ir eliminando la resaca, pero el cerebro no se elimina. Normalmente, y esto está mal decirlo, yo lo que le recomiendo a la gente que de vez en cuando tengan resaca es complejo B. Las vitaminas del complejo B ayudan a que el sistema nervioso... Si no te lo apuntes, que te estoy viendo. Te estoy viendo que te lo estás apuntando. Me interesa, me interesa.
¿Vale? ¿Qué pasa? El complejo B trabaja básicamente con el sistema nervioso central, ¿vale? Va directamente al sistema nervioso central, entonces con esto...
A ver, como mínimo vas a disminuir las secuelas que puede haber dejado la resaca, ¿de acuerdo? Pero siempre es importante que si sabemos que vamos a beber, llevar algo en el estómago. Y aquí vuelvo a darle otro truco que me van a matar por ello las nutricionistas tradicionales. ¿Por qué? Porque si nosotros llevamos, por ejemplo, sabemos que vamos a beber un vermouth, tomar un puñado de frutos secos, que son grasas, ¿de acuerdo? Hace que el alcohol permanezca
en el estómago más tiempo. Ya no tiene esa capacidad de pasar tan rápidamente a la sangre. No sucede lo mismo con los carbohidratos. Solamente sucede con las grasas que no se digieren en el estómago. Al no digerirse en el estómago, las grasas se mantienen intactas más tiempo. Con lo cual parece que el estómago tuviera nutrientes y la reacción del alcohol no es la misma.
I una pregunta, Elvira, hi ha alguna quantitat que diguem que sigui recomanable o segura de bebre alcohol? Esto depende de a quién se lo preguntes. Si se lo preguntas a la Pavi, a la industria cervecera, te va a decir una caña al día.
Si se lo preguntas al cava va a haber sido una copa al día. Si se lo preguntas al coñá una copa al día. A ver, mira. De principio. ¿Y si le pregunté mal a Elvira? Que depende, hará como para Odonés. Depende, mira, a ver.
Yo no creo que nosotros para ser personas, para ser felices o para demostrarnos algo necesitemos tomar una copa de vino todos los días y nutricionalmente debo decir que no hace nada, que nada es importante. Ahora sí que digo que es importante que si yo estoy en una reunión familiar
Si yo estoy celebrando algo, acompañarme, brindar con una copa de vino va a formar parte de esta alimentación consciente, va a formar parte de esto de decir estoy disfrutando de la vida. Entonces, básicamente lo que dice la Organización Mundial de la Salud es que es una copa. Pero claro, una copa depende del tamaño de la copa.
Porque las copas, por ejemplo, de las cervezas alemanas son de litro. Y ahí nos estamos pasando. Entonces, lo que se dice son 10 gramos. Pero 10 gramos a líquid, ¿cómo pasamos? Más o menos, es lo que te digo, sería una caña mediana, sería una copa de vino no llena hasta arriba. ¿Cómo te lo sabes?
Piensa que la mejor medida la tienes tú en unos bares de lujo que te sirven justo la cantidad de vino. Cuando es vino bueno, la poquita. Vamos a ver, dependiendo del tipo de alcohol, también tenemos que hablar de que influye más o menos.
¿Vale? Porque, por ejemplo, para mí una bebida que es súper peligrosa y que sube muchísimo porque va acompañada de azúcar es la, por ejemplo, la cubata, el gin tonic, estas bebidas y una que ponen con otro refresco energizante, ¿vale? Esto sí es peligroso, ¿vale? ¿Por qué? Porque básicamente tú vas tomando, tú vas tomando y lo notas que te está subiendo.
El alcohol, ¿de acuerdo? Porque el azúcar, no olvidemos que el azúcar engaña muchísimo los niveles de alcohol, ¿vale? No pienses que está rascado. De hecho, las peores resacas son las que llevan este tipo de bebida... Sí, sí, sí, las cubatas, las cubatas, sí, sí. ¿Vale? O los chupitos. Los chupitos dejas de estar porque piensa que hoy en día hay chupitos, muchos chupitos que son combinaciones. Sí, que son muy gruesos.
Exacto. Entonces también estos, como son dulces, pues no lo vas a sentir. Ahora, si tú me preguntas qué recomiendas beber, pues mira, aquí volvemos a lo mismo. En cuanto al vino, sí que soy partidaria del vino rojo. ¿El vino blanco es malo? No. El rojo tiene más taninos. Si tengo que rascar propiedades para vender un vino, pues el vino tinto es más...
Más saludable, por decirlo de alguna manera, ¿de acuerdo? Después, evidentemente, las cavas. Cuanto más destilado, no olvidemos que cuanto más destilado un alcohol, más potente, más calorías, ¿de acuerdo? Sí.
Yo insisto, mejor durante la semana mantener nuestro hígado tranquilito y cuando salgamos disfrutarlo. Muy importante, es importante sobre todo a los adolescentes, que tenemos un problema muy grave con los adolescentes, es decirles que el hígado, que es el órgano que se especializa en poder metabolizar todo este alcohol,
Està creciendo fins que tenim 21 anys. Ostres, clar, clar. I si el posem va fer feina massa d'hora, no?
Exacto. Entonces tenemos que tomar en cuenta que el hígado es muy importante para nosotros porque además es el que tiene ese 1% de azúcar que nosotros necesitaríamos en momentos de alergias, de energías. Por ejemplo, cuando tenemos que salir corriendo porque nos persiguen, etc. Entonces, si el hígado está ocupado metabolizando el alcohol, no atenderemos a la emergencia.
Vale, i te vull preguntar una altra cosa, perquè et vull llençar un mite. A veure, vinga. Perquè abans, sobretot abans, ara ja no tant, però abans escoltava que una copa de vi inclús era positiva pel teu cor. Això, què n'hi ha de cert i què n'hi ha de fals? No, no, no, no.
Totalment falta. A veure, hem d'entendre que quan parlen d'una copa de vina és bona per al cor, d'acord? Ahí están quitando un montón de contextos, ¿vale? Porque es la copa de vino diaria, qué tipo de copa de vino, qué cantidad es la copa de vino y segundo, qué interés hay detrás de esa copa de vino. Sí, clar, clar. Potser va ser un mite creat per la indústria vinícola, no?
Exacto. Bueno, igual que lo... A ver, aquí no podemos culpar solamente la vinícola, ¿vale? También lo hace la cava, también lo hace la cerveza, lo hace el whisky. A ver, piensa que la industria alimentaria juega con una de las necesidades más básicas del ser humano, que es comer. Si a eso le añadimos que evidentemente hay personas que tienen problemas de autoestima, porque aquí viene ahora el tema del alcohol y la emoción, ¿no?
Si hay personas que son tímidas, que tienen problemas de autoestima, el alcohol sí que envalentona, en algunos casos valentona, entonces viven tomando alcohol para ser más simpáticos, para ser más alegres, inclusive muchas veces se toma el alcohol para no quedarse fuera del grupo.
El alcohol no es una necesidad para sentirse bien, el alcohol no puede ser un refugio de los problemas, porque también es refugio de los problemas, porque piensa que personas que tienen muchísimos problemas lo que hacen es ir a las bebidas, al cigarro, a la comida...
para poder tapar ese hueco, esa ansiedad que siente, esa falta que tiene, ¿vale? Entonces, evidentemente, aquí tenemos que tener mucho cuidado de que el alcohol en la alimentación, ¿de acuerdo? No es vital, ¿de acuerdo? A pesar de que en muchas de las pirámides alimentarias, tú ves que ponen una copa de vino arriba de la punta de la pirámide, ¿vale? Pero
Yo creo que no. Es decir, nosotros tenemos que entender que estamos celebrando y el alcohol es un acompañamiento, pues vale. Pero no para un consumo... Por ejemplo, para mí es más importante consumir todos los días por lo menos tres frutas diarias. Hombre, eso es algo que es más importante. ¿Vale? ¿Por qué? Porque ahí sí el cuerpo va a utilizar algo que va a tener beneficio, pero el alcohol no.
I una altra pregunta que et volia dir és perquè a vegades quan prenem alcohol o quan anem una mica més emborratxats per què de cop i volta tenim tanta gana? Per què se'ns crea aquest antojo de menjar?
Bueno, porque se está estimulando el sistema nervioso central, ¿de acuerdo? Entonces, piensa que el cuerpo entiende que hay energía, ¿de acuerdo? El cuerpo entiende que hay energía, pero el cerebro dice, oye, ¿y dónde está el azúcar que yo necesito?
Acuérdate que el azúcar de todo lo que comemos se lleva el 20% y él necesita azúcar para seguir activándose, porque cuando tú estás borracho normalmente te mueves más, a menos que te dea por dormir, ¿no? Pero normalmente lo que hace es que, mira, a nivel del sistema nervioso del estómago, estimula la secreción de jugos gástricos y de ahí la sensación de hambre. Esa es la parte fisiológica, ¿vale?
Entonces el cerebro necesita energía y el alcohol estimula los jugos clasicos y tienes más hambre. Vale, vale, vale, así que has per aquesta raó. Perfecte. I, Elvira, un altre dubte, una altra pregunta. Hi ha una diferència entre la forma en què l'alcohol afecta a homes i a dones o no?
La resistencia. La única diferencia es la resistencia. ¿De acuerdo? Es decir, piensa que la morfología tanto humana, masculina como femenina, son diferentes y lo que puede hacer
diferenciar es la resistencia. Otra de las cosas de la diferencia... También va al tamaño, ¿no? Entén que una persona més gran té capacitat més resistència. Bueno, es que piensa que la estructura del hombre es ósea, muchísimo más tenso, muscularmente es mucho más tenso, ¿vale? La mujer no. Entonces, evidentemente, ojo, que esto también, el hecho de que afecte más o menos, también depende...
de la capacidad y la tolerancia. Si tú eres una persona, porque los hay, que le han ido enseñando a tomar todos los días una copa de vino, una copa de vino, una copa de vino, ¿vale? Y después van aumentando a dos o a tres, esta persona genera resistencia. Toma la botella. Una tolerancia, ¿no? Exacto. Es que se puede desarrollar tolerancia a esto. Entonces, evidentemente, si tú ya estamos hablando...
d'una mujer que tenga una tolerancia alta, pues aquí le ganarán los hombres. Depende de muchos factores. No se puede decir que influya más en la mujer o en el hombre, sino que depende de más factores. Claro, claro. Cada pas particular es diferente, pero sí que generalmente, por la constitución de la mujer y la mujer, la resistencia masculina es una mica más alta.
Exacto, normalment sí, perquè pensa que teniu més capacitat. A veure, fisiològicament parlant. Això és biologia. Exacte, això és biologia, això no té nada que ver amb altres temes. I ja per acabar, Elvira, vull recuperar una de les coses que has comentat al principi.
que has dit que l'alcohol té molta fama i inclús es ve com una cosa positiva a les pel·lícules o inclús al nostre entorn social també existeix una pressió social per beure l'alcohol. Això com tu valores i com afecta realment en el consum dels joves, per exemple? Moltíssimes, moltíssimes. A veure, jo sempre fa la al·lusió que
Si se fijan, las películas que ganan Oscar, ¿de acuerdo? Y me voy para El Padrino, por ejemplo. ¿Qué hace El Padrino? En un 80% de las escenas que hay.
Vino, bebe de vino. ¿Alcohol? Sí, sí, sí. Entonces, ¿qué estás haciendo ahí? Que este señor que ha llegado, que ha hecho un trabajo, no sé qué, es famoso, es poderoso, pues él está tomando vino y cigarro, que son los dos. Si te fijas en todas las películas que están nominadas, la cantidad de veces que aparece el alcohol, el cigarro y los alimentos precocinados,
es exageradamente alta. Entonces yo creo que deberíamos de... ¿Cómo se dice? Yo no culpabilizaría el hecho de tomar alcohol. Yo lo que haría es responsabilizar a las personas, educar a las personas. Como digo yo, no hay alimentos buenos ni malos, sino propiedades de alimentos. ¿De acuerdo? Entonces, conociendo que hay propiedades de alimentos, pues determinar que si yo voy a tomar alcohol,
¿vale? A pesar de que el alcohol no es un alimento que se considera una droga, ¿vale? Porque además presenta adicción, ¿de acuerdo? Está encajada la fuerza por nuestra cultura, por esa necesidad de vender más, ¿de acuerdo? Y esto gracias a que
si no se recuerdan nuestros oyentes, hasta hace bien poquito, y no sé si son 10 años, había publicidad de alcohol en nuestro televisor. Ahora ya no es posible.
Creo que no, no sé si todavía queda la del cava, pero tú no ves whisky, tú no ves brandy. Queda cerveza y cava, yo crec, sí. Cerveza y cava, ¿vale? O sea, que han bajado, ¿de acuerdo? Han bajado, ¿por qué? Porque es una forma de vender, ¿vale? Entonces, yo creo que la buena noticia es que deberíamos tomar en cuenta lo siguiente, ¿no?
Tomar alcohol, cada vez que tomemos uno menos, es un cuidado que nos va a sumar. Y cada vez que tomemos un vaso de agua, también va a sumar a nuestra salud. No ver el alcohol como un enemigo, sino como los turrones ahora en Navidad. Exacto, un complement ocasional. Como los turrones ahora en Navidad, que no querías hablar de los turrones.
Més endavant parlarem dels dolços perquè això també és un tema especial i un tema que porta molta cua, aquests grans dinars de Nadal, però això més endavant. Elvira, ara sí, ens hem d'anar acomiadant. Moltes gràcies per venir un altre divendres més i ens seguim sentint la setmana vinent. Gràcies i que tengam un bon fin de setmana. Merci, que vagi bé. Adéu-siau.
Bona tarda, us informa Marc Güell.
Donald Trump vol una resposta de Volodymyr Zelensky abans de dijous, que és el dia d'acció de gràcies. El president dels Estats Units ha confirmat el que havia avançat la premsa nord-americana en una entrevista a la cadena de ràdio Fox News. Trump però s'ha mostrat disposat a allargar els terminis del pla de pau si les negociacions avancen. Si les coses funcionen bé es poden prorogar els terminis, però dijous és el dia que considerem oportun.
De moment, el president ucraïnès ha anunciat que presentarà alternatives al pla de pau de Donald Trump per Ucraïna i admet que es troba davant el risc de perdre un aliat clau si no l'accepta. Tot i això, ha volgut deixar clar que no trairà mai Ucraïna. Zelensky ha parlat amb el vicepresident dels Estats Units, JD Banks.
Més notícies amb l'Àlex Giralrobert. Crisi a la Federació d'Esquerra Republicana a Barcelona a les portes d'haver de triar el candidat per a les municipals del 2027. Han dimitit la majoria de membres de la direcció per discrepàncies amb la presidenta Creu Camacho, acusant la dirigent de tenir una estratègia no consensuada amb la resta de l'equip i subordinada al grup municipal liderat per l'Isent d'Alemany. Pare d'Alemany és l'únic aspirant a encapçalar la candidatura del partit a la capital catalana.
El detonant de la crisi ha estat la composició de l'òrgan que ordena les llistes. Segons fons consultades per aquesta casa, els dimissionaris denuncien que Camacho ha imposat els seus noms i no ha respectat els que s'havien votat prèviament per integrar aquesta comissió. La presidenta de la federació ha demanat posar punt final a les disputes internes.
L'Audiència de Girona ha condemnat a sis anys de presó un home que va intentar matar un jove a ganivetades a Santa Coloma de Farners el 2022, però descarta la motivació racista, com argumentava l'acusació i la Fiscalia. Hi havia dos processats més que han quedat lliures. Girona, Fèlix Martín.
La sentència recull que un dels processats, Can Absol, duia simbologia d'extrema dreta i va proferir insults racistes, però remarca que l'autor material de l'apunyalament era un altre i que va arribar més tard a la baralla. Tot va passar la matinada del 24 de setembre del 2022 durant la festa major de Santa Coloma de Farners. Uns i altres van coincidir a l'exterior del pavelló municipal i es van discutir. L'acusació particular ha anunciat que presentarà recurs. Fèlix Martín, Catalunya Ràdio Girona.
Girona es converteix aquest cap de setmana en un gran aparador de la creació contemporània. En aquesta edició del temporada alta, més de 100 programadors nacionals i internacionals es converteixen en espectadors d'una desena d'estrenes. Enviada especial a Girona, Marta Vives.
I un d'aquests espectacles és Picasso, de la ballarina de la veronal Lorena Nogal, que s'ha pogut veure a primera hora de la tarda al Caixa Fòrum de Girona, una peça itinerant entre sales diferents de l'espai que s'inspiren en les ruptures visuals d'alcoisme a través de l'obra de Picasso. Especialment interessant ha estat la part del centre on, a través d'un cos que es cus i es deconstrueix, Nogal convida el públic assegut a terra
a repensar la realitat des de punts de vista diferents. Des d'avui fins diumenge es concentraran a Girona i a Salt un centenar de professionals del sector d'arreu del món per descobrir la realitat escènica de casa nostra i generar futures col·laboracions internacionals.
És divendres, a aquesta hora fem un cop d'ull al trànsit. Connexió amb l'equip viari Mariluz García, bona tarda. Hola, bona tarda. Doncs amb algunes retencions localitzades, destaquem la C32 i la B20, la pota sud entre Sant Bo i Cornellà en tots dos sentits. Hi ha un vehicle variat en direcció a Barcelona. L'autopista C33 entre la Llagosta i Montcada en direcció d'entrada, també a causa d'un vehicle variat. I autovia 2 de Sant Feliu de Llobregat a Sant Joan d'Espí, direcció a Barcelona. Mariluz García, equip viari de Catalunya Ràdio.
Els esports, Sergi Andreu, bona tarda. Bona tarda. El Barça tornarà demà al Camp Nou, farà en el partit contra l'Atleti Club de Bilbao, després de més de dos anys i mig. Hi haurà TDT de Catalunya Ràdio Especial, començarà a dos quarts de tres de la tarda, amb un sediament d'aquest retorn de l'equip blaugrana al Camp Nou.
En l'aspecte esportiu serà també el retorn del porter Joan Garcia, que ha estat lesionat els últims mesos. Flica avançat, que serà titular. Rafinha també tindrà minuts després de dos mesos de baixa. Aquesta tretzena jornada de Lliga arrenca avui amb el partit València allavant, a les 9 del vespre. D'altra banda, Nambol avui és jugant dos partits de la desena jornada de la Lliga Sobal, tots dos en presència catalana, a dos quarts de nou, Barça-Nava de Segòvia i a les 9 Valladolid-Friquín Granollers.
Bona tarda, us informo a Mariona Salas Vilanova.
L'agrupació fotogràfica de Sant Just, amb el suport de l'Ajuntament, impulsa des del juliol del 2024 un projecte fotogràfic participatiu per crear un fons d'imatges que mostri la diversitat i el paper essencial de les dones del municipi. La iniciativa vol retratar dones de totes les edats i perfils per construir un arxiu representatiu de la seva presència en la vida quotidiana de Sant Just.
Quan el fons tingui prou volum es programarà una primera exposició o altres formats de difusió per compartir-lo amb la ciutadania. Les sessions fotogràfiques es realitzen el segon dijous de cada mes de sis a dos quarts de nou al Centre Cívic, la Vagoneta, i inclouen totes les dones inscrites durant el mes natural anterior.
La iniciativa necessita una participació àmplia per garantir una representació plural del municipi. Les interessades poden inscriure's mitjançant al formulari que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern i sumar-se a un projecte que vol documentar la seva presència, força i aportació a Sant Just.
Pel que fa a solidaritat, Caritas Sant Just organitza la campanya recollida d'aliments, que començarà el 24 de novembre a les 9 del matí en diversos centres educatius del municipi, amb l'objectiu de reforçar el suport de les famílies que atén l'entitat. La iniciativa vol garantir la protecció de productes bàsics i d'aliments habituals durant les festes.
Les donacions sol·licitades inclouen arròs, pasta, olives, galetes, cereals, xocolata, neules, torrons i polvorons, i col·laborant l'Escola Bressol Mainada, l'Escola Bressol Marrex, les escoles Canigó, Montseny, Montserrat i Madre Sacramento, així com l'Institut de Sant Just, el Centre Pilot, l'IFP Antoni Algaró i la Biblioteca Joan Margarit. La campanya es desenvoluparà fins al 18 de desembre.
I pel que fa a Educació, l'Escola Montserrat de Sant Jús ha presentat les claus del seu projecte educatiu en una entrevista a Ràdio d'Esvern amb la participació de la directora Mireia Muñoz i l'especialista de llengua anglesa, el Sílvia Dobon. El centre destaca per una aposta consolidada que combina la innovació pedagògica amb una forta connexió internacional i un estret vincle amb la comunitat local.
Un dels pilars fonamentals de l'escola és el projecte eTwinning, una iniciativa col·laborativa amb centres educatius d'arreu d'Europa que ja acumula més de 10 anys de trajectòria. Aquest programa, implementat a cinquè de primària, utilitza l'anglès com a llengua vehicular per connectar l'alumnat amb estudiants de països com Finlàndia, Grècia o Polònia, oferint un context real per l'ús de la llengua. Podeu escoltar l'entrevista completa al podcast que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern.
I això ha estat tot. Tornem amb més informació als butlletins horaris i a l'informatiu complet. Fins ara!
L'olor de cafè dels matins quan em llevo amb tu. Els plats del sopar que ningú té el valor de rentar. I penso en tu a cada moment des que el sol treu el cap pel tagamenent i va il·luminant els somriures de la meva gent. El parell de mitjons de colors oblidats dins el llit. Els veïns del tercer que se'm queixen dels teus crits d'ahir.
I quan dius que tens pressa però encara tens temps d'enganxar-te als llençols durant 5 minuts més fent el gos, fent l'amor, expulsant-los la mandra molt lentament. I és que per mi els teus defectes són tan espectaculars ningú podrà fer-me dubtar que vull estar amb tu. Jo vull estar amb tu.
Quan m'enfado i esclates a riure per sota el nas Quan et dono peixet en els jocs que t'agrada guanyar La vida tranquil·la dels dies d'estiu Les nits en la fresca banyant-nos al riu Petons i cançons a la platja de Tamariu I és que per mi els teus defectes són tan espectaculars Ningú podrà fer-me dubte Que vull estar amb tu
Jo vull estar amb tu, vull estar amb tu, jo vull estar amb tu. La teva veu comença el dia, la promesa d'una alegria que viu entre els teus gestos quotidians.
i és que per mi els teus defectes són tan espectaculars ningú podrà fer-me dubtar que vull estar amb tu jo vull estar amb tu
I ara estrenem una nova secció, estrenem secció amb el Clas Moreno. On és el pesat?
Què tal Clas, com estàs? Molt bé, la veritat és que encantat d'estar aquí. Tu què tal, xama?
Doncs molt bé, content també de tenir-te aquí i que seguim ampliant la graella de col·laboradors i un honor tenir-te aquí, però abans de començar ens hauràs d'explicar què farem a l'altre espai. La meva idea en aquesta secció és gairebé explicar una mica d'història, lògicament ja ho diu el títol, però ficant una mica de referències també a la cultura popular, ja sigui a cinema, sèries, videojocs, potser algun dia parlem una mica de música també,
Però bueno, avui, si vols ja entrem una mica més en matèria, et vinc a parlar d'una civilització una mica infravalorada, almenys per mi, en la meva opinió. No sé si tu coneixes el Rome 2 Total War, no sé si coneixes aquest lloc. No, no, la veritat és que no. No et sona? Vale.
Doncs és un joc d'estratègia que tu pots jugar amb faccions, amb civilitzacions de l'època romana. Llavors pots controlar a la pròpia Roma, faccions de Grècia, pobles hispànics antics... I jo estic jugant molt amb Cartago i estic molt enganxat. Moltíssim. Què passa? M'ha picat molt la curiositat...
I et vinc a parlar una mica d'aquesta civilització, perquè tothom té al cap, quan parles de Cartago, tu penses en elefants i en l'aníbal creuen els alps, no? Sí, sí. I a part jo crec que tampoc és una civilització com molt coneguda, realment. No, no, no. Està bé que vinguis aquí a explorar, no? Efectivament. I sobretot una cosa de la teva secció, clar, és això, no? Que parlarem d'història, però ho portarem al món actual, eh? Exacte. Amb videojocs, música, ja anirà sorprenent. Exacte, sí, sí.
El primer de tot que et vull explicar és la fundació de Cartago, perquè clar, si tenim una civilització, tenim un principi també. Per parlar de Cartago, el primer que hem de parlar és dels fenicis. Per què? Perquè són els seus fundadors. Aquests eren molts bons navegants i molts bons comerciants. Van fundar colònies aquí a Espanya, van fundar a Cádiz, van fundar a Eivissa, colònies a Àfrica, colònies a Sicília, a Córcega, a Sardenya...
I una de les ciutats més importants era Tiro, que de fet era molt important perquè produïa el tint de púrpura que era molt car en aquella època. Que per exemple a la pròpia Cartago, a Roma, simbolitzava la realesa.
Què passa? Et parlo de la Dido, que pels romans també és coneguda com Elisa. Dido era una de les princes de Tiro que va haver de fugir d'aquesta religió precisament perquè el seu germà va matar el seu marit. Què passa? En un principi tot estava bé, segons ella, fèiem una mica la pantomima de «bueno, sí, et perdono», però de cop i volta va decidir «ei, jo no em puc quedar aquí».
Piro, marxo i ja està. I va arribar un promontori que, perquè no sàpigui què és un promontori, és com una mena de cap que està ficat cap al mar a prop de Tunís, al nord d'Àfrica. I aquí ja comencem una mica amb el que pot ser invencions, mites...
i agendes, lògicament la població d'allà no és que estiguessin particularment convençuts que arribessin aquests fenicis, perquè clar, imagina't, o sigui, és com si arribava a una casa teva que no coneixes de res, que ven d'Austràlia, per dir alguna cosa, i diu, ei, que em vull quedar aquí. Doncs, bueno, tampoc vols quedar malament, però no et fa gràcia. Llavors, què van fer els natius, els libis, en aquests moments? Un rei local li va dir a la Dido, vale, us podem oferir un espai.
Aquest espai és el que podem plenar amb una pell de bou. Llavors, van arribar, li van donar aquesta pell de bou a la Dido, i la Dido va ser molt llesta. Llavors, el que va fer va ser trossejar aquesta pell de bou, el més primer, imagina't, un filet molt petit, però molt llarg, de manera que va poder fer molt espai i rodejar el que va ser després la zona de Cartago i el que es va conèixer de...
de Cartago després. Perquè això és l'almita, no? Almita, sí. Realment no és... Esté clar que sí que va haver-hi una princesa que es deia Dido, sí que va haver-hi una fugida de tiro, però no esté exactament com es va fundar. Segurament el que va passar és que va fundar un assentament en aquest espai i, bueno, es va haver de casar amb...
amb un rei local per tal d'assegurar la supervivència d'aquesta ciutat. Vale. Què passa? Hi ha un altre mite, també, relacionat amb els començaments de Cartago i que té relació amb un element que coneixerem després, també, i un rival de Cartago que és molt conegut, que ja t'he parlat una mica abans. Hi ha un mite, també, que diu que un temps una mica després, connectant amb l'Algretra de Troia, que això sí que suposo que et sona de, jo què sé, Aquiles, Sector, el Cavall de Fusta, això sí que ho coneixes, vale? Ah, sí, sí, clar, clar. Vale.
Doncs arriba Cartao Leneas, que es un dels...
un dels personatges d'aquesta guerra que va perdre. Llavors, era un trullà que havia de fugir de la ciutat, perquè, clar, havien guanyat els grecs i estaven matant a tothom. Arriba a Cartago i s'enamora perdudament de la Dido, i la Dido d'ell també. Llavors, és com que comença una història de romans, una mica d'amor platònic entre els dos, estan molt de temps junts, però tenim un problema, d'acord?
Dido l'oferís quedar-se amb ella i ser rei de Cartago, també. I estar allà i ser feliços per sempre i ja està. Però què passa? Ja sabem com eren els antics que, diguem-ne, que teníem molt present els deus i molta presència de la mitologia i de la religió.
L'encomanament dels deus a l'Eneas era fundar una troia a Itàlia, una nova troia entre cometes a aquesta legió, i de cop i volta l'Eneas diu, m'he de marxar, m'he de marxar, no em puc quedar i he de tirar milles cap endavant. Vale.
Per tant, tenia com un encàrrec diví, no? Sí, alguna cosa així. De fundar una altra troia a Itàlia. Exacte. Què passa? No li diu res a la Dido. I fuig, se'n marxa i ja està. Quan la Dido se n'adona, està rota de dolor, està rota de patiment, està trencada completament i diu...
M'suïcido perquè no puc més I abans de suïcidar-se llença una maldició dient que els cartaginesos seran sempre enemics dels descendants de Neas I tu qui creus que són aquests enemics d'aquests descendants de Neas?
Ostres, els romans o... Efectivament. Aquests... Ho he dit amb por perquè digui, a veure si jo cagaré i quedaré com un incult. No, no, no. Efectivament, són els romans d'Aneas. Després ve aquest...
Aquests germans, el Romulo i Remo, que van fundar la ciutat de Roma i després ja és una mena de spoiler del que són les guerres púniques, que aquestes sí que les tenim molt presents quan parlem de Cartago i de més.
És el que t'he dit abans, o sigui, la realitat és que el més probable és que l'Adido s'hagi de casar amb algun rei local per tal d'assegurar-se la superviència del seu poble, perquè també tothom deia que era molt vella i que era molt guapa. Fem un salt en el temps una mica gran, des d'aquí, perquè estem parlant del 870 abans de Cris, passem al segle VI abans de Cris, al 566,
Quan els Babilonis conquereixen Tiro i totes les ciutats fenixes, les metrópoles fenixes, per dir-ho d'alguna manera. Perquè Tiro ara mateix on estaria ubicat? Estaria més o menys ubicat a tot el que és el llevant mediterrani, la zona del Líbano, de la Síria, de tota aquesta zona més o menys, que no arriba a ser orient mitjà, però està més o menys per allà. Una mica per sobre del canal de Suez, per allà? Sí, sí, perfecte. Doncs per allà.
Què passa? Els babilones conquereixen aquesta regió i Cartago es queda com la ciutat fenícia més important ja no només del Mediterrani occidental sinó de tot el Mediterrani en general. Què passa? Ja té un domini fort del que és la zona del nord d'Àfrica, ja conquereix tot el que és la zona de Líbia, de Tunis, una mica del Marroc també, que en aquell moment es diu Mauretània i Numídia.
i a sobre controla les colones fenícies a Corsiga i Sardenya una part important de Sicilia que això va suposar una de guerres i una de llets amb els grecs sobretot amb la colònia de Siracusa que després parlarem una mica també molt toxa
I també colònies a Càdix i Ibiza i van fundar la ciutat de Màstia, que per qui no sapigui quina és, va ser la que després va dir Carthagonova i que ara mateix és Cartagena, que té un pes molt important en la història. Perquè clar, aquí asocien molt Cartago a Cartagena i ve d'aquí. Exacte, ve d'aquí, sí, sí. A més van inventar com a fites o com a triomfs a nivell de dimensions i a nivell de...
de coses que van inventar, van inventar els pisos com els coneixem perquè tu imagina't Cartago com una ciutat molt molt gran era un centre comercial Cartago o Cartago Nova? Cartago, Cartago, la capital era un centre comercial molt gran llavors allà no hi havia espai per tanta gent
Llavors, van decidir començar a construir cap a dalt, perquè era allò on tenien més espai, i bueno, i ja està. Van crear també el que es diu el garum, que és una salsa de... Clar, a nosaltres ens resultaria molt fastigós perquè és una salsa feta amb vísceres de peix, llavors, i molta sal, que després, pels romans, va ser una cosa com el ketchup, o sigui, li ficàvem a tot. A tot el que tenien, li ficàvem el garum aquest, sistemes de regadius, perquè també era una zona molt fèrtil, molt, molt fèrtil,
I de fet també era la navegació, eren molt bons en astronomia, es guiaven per les estrelles i un dels governants de Cartago que es deien Sufetes, era una república i cada any s'anaven escollint, es deia Hanon, aquí ja estem parlant més o menys de segle IV abans de Crist i a més Va fer dos viatges importants que estiguin registrats
El primer va ser fins a Anglaterra i va establir routes comercials per tota la costa del nord de l'Atlàntic d'Europa, per tota la Gàlia, per tota Anglaterra, el nord d'Espanya també, Portugal...
amb els lucitans, que té truc a això perquè li va dir, va registrar que hi havia molts monstres, molts animals perillosos, molts animals mitològics, per tal que els grecs, sobretot, perquè en aquell moment els romans no tenien una flota molt forta, però els grecs sí, per tal que no els trenquessin les rutes comercials. Vale, vale, vale. I va fer una altra... Va crear mites, tardant.
Exacte, sí, sí. I va fer un altre viatge burdejant tot el que és la costa d'Àfrica fins al que ara és el riu Níger i el riu Congo, que va intentar fundar un assentament però no va poder perquè no tenia les provisions necessàries i a sobre tampoc tenia...
Per dir-lo d'alguna manera, molt coneixement del terreny, no es portava bé amb la gent de la zona, llavors és com... Bueno, hi ha una anècdota molt curiosa i és que va confondre, va caçar dues goril·les que no havia vist mai i es va confondre amb persones. Vull dir, diguem-ne que no és que tenien algun problemet aquests cartaginessos també en aquest sentit, però en altres coses...
Tots aquests imperis, no grans imperis, al final ens han aportat tots algunes coses, i és el que tu deies, no? La salsa del gàrum o els pisos, sobretot, no? Que és el que més ens ha arribat. Exacte. I que van ser els primers a fer pisos crec que és un fet històric bastant destacable. Sí, sí, sí. De fet, és que, o sigui, jo, per exemple, visc a un pis... Una majoria de persones. La majoria de persones vivint a un pis, sí, sí.
Però bueno, anem ja una mica al final perquè Cartago, clar, és una civilització molt... que va perdurar molt de temps i no dona temps en 20-25 minuts a explicar-ho tot. Llavors ens anem ja a les guetres puniques. Com t'he dit abans, Cartago va lluitar moltes guetres en la seva història, sobretot amb els grecs, per Sicília. Pel que t'he comentat abans, o sigui, és un... Sicília era un... la gent... És una illa, sí. Eh?
És una illa que està just al mig del Mediterrani. Llavors, era un punt comercial molt important. Van sortir més o menys ben parats, van fundar algunes ciutats, Agrigentum, Lilibeo...
I de més, però, va haver-hi un moment que van entrar els romans, vale? En un primer moment van entrar de bones. Per què? Perquè hi havia un rei que es diu Pirro de Piro, que de Piro era un regne que estava més o menys al que era la costa grega d'un an cap a Itàlia, vale? Que, de fet, espereix que... No sé si et sona el concepte de victòria pírrica. Sí, sí, sí. Vale, doncs...
Les victòries que va obtenir van ser tan desastroses, per dir-ho d'alguna manera... Això s'ha arribat molt al món del futbol, no? Exacte. Doncs una victòria pírrica és una veda, això, del Pirro de Piros. Sí, sí.
Què passa? Roma i Cartago s'alien per aquesta guerra i després quan ja no hi és el Pirro de Piro apareixen uns pirates que es diuen els Mamertins que s'alien amb Roma. Els cartaginesos ataquen aquests pirates, Roma li declara la guerra de Cartago per Sicilia i per Cartago aquesta guerra és un desastre.
Totalment. Primer perquè els romans li copien en el que són més forts, que són els vaixells, li copien d'una manera molt bèstia. I a un vaixell encallat li fan totes les còpies que poden i a sobre li posen afegits que s'hi donen molts avantatges. També a terra només guanyen una batalla important
perquè els romans, com ja estaven guanyant molt, per tal de tallar de cop, el que volien era conquerir Cartago. Llavors, què passa? Invaeixen Àfrica i els cartaginesos guanyen aquesta batalla, que es diu la batalla del Bàgradas, diguem-ne que a molt general grec. Llavors, que els generals cartaginesos no estaven funcionant molt bé, fins a un que ara arribarem, i després a la batalla de les Iyes Cegades, precisament és una batalla naval,
Cartago ja perd definitivament la guerra i al Tractat de Pau Roma li obliga a pagar unes compensacions molt hevis. O sigui, estem parlant que no podia ni pagar el seu exèrcit, que en aquell moment eren tots mercenaris. O sigui, Cartago, després d'una derrota que va tenir a Sicília, va decidir no aportar ciutadans i tot era gent de fora. Què passa? Tu què creus que passa si tu no li pagues a soldats a sou?
Doncs que tindràs problemes. Exacte. Van tenir molts problemes amb aquests mercenaris i van dir que fins que no ens paguessin no ens anem i com van donar moltes llargues van decidir revoltar-se. Aquesta guerra es va donar, és coneguda com la guerra dels mercenaris i va ser una guerra civil molt cruel perquè estem parlant que no hi havia cap tipus de filtre, tots els presoners
Se'ls matava sense cap tipus de res, sigui qui sigui. Sense judici ni res. Exacte, sense judici, sense res. Llavors, en aquesta guerra, a part de la primera guerra púnica, el pare d'Aníbal, que es diuen Emil Calbarca, ja s'havia fet un nom, i en aquesta guerra va ser ell gairebé el que va solucionar la situació i que va acabar guanyant la guerra. Van acabar guanyant els cartaginesos, que van poder reduir els mercenaris.
Exacte, sí. Segueixen tirant molt de mercenaris, però ja diguem-ne que una mica menys, això sí. Què passa? Roma en aquesta època li treu a Cartago, aprofitant aquesta guerra dels mercenaris, li treu a Cartago Córcega i Sardinia. Què passa? Aquestes eren una part molt important de l'economia cartesinesa i necessitaven...
Una mica de plata, una mica d'or, i cap on se'n van? Cap a la península ibèrica, amb un pla de la Milcar, que diu, ei, conquerim aquesta terra perquè té molta plata, és una terra molt fèrtil, tenim molta mà d'obra, molt accés a mercenaris, diguem-ne que tenim potencial econòmic.
Llavors, mor l'Amílcar i el seu gendre és el que li succeïs al màndol. Abans de l'animal hi ha una altra persona que signa el tractat de l'Ebre entre Roma i Cartago, que és que establien dues zones d'influència, Cartago cap al sud de l'Ebre i Roma cap al nord.
Què passa? Roma fa una altra punyeta, un altre cop. I és que fa una aliança amb Sagunto. Sagunto té un conflicte amb un dels aliats de Cartago a Iberia. Cartago acuta en la seva ajuda i cucarà i Sagunto. Roma va cap a Cartago, cap a la capital, reclama que ha passat...
els diu que no pintava res, que sigués aliat de Roma, i Roma li declara la guerra a Cartago. I en aquesta guerra s'ha de dir que Cartago dona molta més lluita. Per què? Perquè a Níbal se'n va adonar que a Roma el que li agradava era atacar a ell, no que li ataquessin a ella. Llavors, què va fer? Com no tenien superioritat al mar, van decidir fer aquesta ruta pels Alps amb els elefants, amb tot el seu exèrcit, els mercenaris, la cavalleria númida, que després veurem la seva referència dins el món actual, per dir-ho d'alguna manera.
Diguem-ne que va atacar Roma pel nord, es va fer aliat dels pobles gals i va tenir moltes victòries importants i va haver-hi una, la batalla de Canes, per exemple, que va gairebé arrasar Roma i que li va deixar molt fotuda, que de fet podria haver conquerit la pròpia ciutat de Roma. Què passa?
Ja sabem la política com és, ja sabem com és la corrupció. Des de la capital no li van voler enviar soldats, no li van voler enviar elefants, no li van voler enviar cap mena d'ajut. Roma va decidir contraatacar, conquerint tots els territoris de la península ibèrica de Cartago. Vale.
va decidir atacar a África, Aníbal va venir de tornar cap al seu país, va perdre la batalla de Zama i la victòria de Roma va suposar el fi de la Segona Guerra Púnica i una pau que va ser inclús pitjor que la Primera Guerra Púnica. Per què? Perquè una de les clàusules era que Cartago no podia fer la guerra sense l'aprovació de Roma.
I Roma no volia Cartago per cap lloc Llavors, és com que es rentaven les mans I quan Cartago Finalment, amb els númides Que van passar d'aliats a enemics Que els hi van treure molt de terreny Ja es van enfrontar directament Van dir Els hi heu declarat la guerra Ei, us hem de declarar la guerra I els romans, a la Tresa Guerra Pónica És la destrucció de Cartago I ja la van refundar després Però ja com a ciutat romana Clar
En quant a referències que podem trobar de Cartago a les diferents sagues de videojocs, de pel·lis, de sèries, sobretot tenim el joc que t'he explicat al començament, el Total War Rom i el Total War Rom 2, que pots... Els hem d'imaginar com jocs d'estratègia, no? Sí, és un joc d'estratègia que pots, per dir-ho d'alguna manera, tu tens la teva civilització i pots millorar els edificis, millorar l'exèrcit, és molt xulo, la veritat, és molt tretingut. Sí, sí, ja.
Ja ens has dit que se l'has enganxat, eh? Sí, la veritat és que sí, t'ho he dit que sí, i és una de les faccions amb la que es pot jugar. També tenim Juego de Tronos amb els dos Raki, que pot ser, la cavalleria anomenada era una cavalleria de llançament de projectils, de jabalines i coses així, i és molt semblant al que podem veure als dos Raki. No sé si has vist Juego de Tronos.
No. Bé, doncs és molt semblant. O una altra ciutat, també de Juego de Tronos, que és una ciutat comercial molt important i que té molts calés i molts diners. I després, al Senyor de Salenys també podem trobar una altra referència, sobretot als famosos elefants de guerra, que són els olifantes, que utilitzen els orcos en la batalla de l'Abismo de Helm, en diverses batalles de l'univers. Realment això és real, aleshores. Els elefants s'utilitzaven en guerres.
Sí, sí, sí. I no només Cartago, o sigui, els eleucides també, els egipcis també, a tot el que era la zona de la Índia s'utilitzava molt, tot el que era el nord d'Àfrica. Llavors, és molt... Eren molt importants a l'antiguitat, sí, sí. I és una de les referències que el Tolkien va agafar pel senyor dels anells. Mira. Sí, sí. Perfecte.
Doncs ja estàvem clars? Sí, sí, sí. No sé si tens algun dubte o alguna cosa o... No, no, dubtes no. Sobretot això no ha de destacar que... És que està remuntada, no podem dir, de Roma sobre Cartago. Sí. Perquè clar, és el que t'ho deies, no? Van intentar fer-li l'envolvente, no podríem dir. Entrem pels Alps i al final van aconseguir contratactar.
Totalment, totalment, i sobretot perquè l'Aníbal és que no va perdre cap batalla a Itàlia, no va perdre cap, i va estar molt a prop de guanyar la guerra, però és això, els romans és el que tenen, que bueno, tenen aquesta mentalitat i... I per alguna cosa van convertir en un imperi de poder. Exacte, sí, sí. I de fet, potser per aquest motiu, ara mateix estem parlant en català, perquè venim del llàtic. Exacte, mira, molt bona aportació. I ja per acabar, Clas...
on et podem trobar per la gent que digui, ostres, m'agrada el que fa el Clas, vull saber més d'ell. Bueno... Si aquest és el teu primer cop, doncs fes-te una mica de publicitat. Bueno, em podeu trobar, tot i que en un apartat molt diferent, em podeu trobar a TikTok, a ClasMV03, o a Instagram, a Twitch i a YouTube també. Ah, a Twitch també, eh? Sí, sí. Bueno, de cop... De tant en tant, però sí, sí, sí.
Molt bé, doncs, clar, perfecte. Realment, moltes gràcies per descobrir-nos una mica més sobre Cartago, sobre aquest imperi, que a vegades potser passa una mica més despercebut que altres, no? Sí, sí, sí. Perquè a la fi tenim molt present a Grècia, a Roma i a Egipte. Sí, sí, sí, totalment, totalment. Doncs, clar, això, moltes gràcies i ens retrobem dintre de dues setmanes. Moltes gràcies, Jaume, que vagi bé. Igualment.
I ara comencem l'última secció del divendres i també de la setmana i comencem amb l'espai gastronòmic del Daniel Martínez.
Hola Dani, què tal? Com estàs? Refugero, refugera, Jaume. Bona tarda, com esteu? Benvingut a casa teva. Home, ja saps que és un plaer estar aquí en horari de tardes. Jo sóc més de matins ara, però les tardes sempre... Ara t'has vendido. Sí, exacte, m'he vendido. He estat dos anys de tardes i ara... A tu passarà també. Ja no vols saber res de nosaltres, o què? No, home, no. Si no, no estaria aquí. Però a tu també et passarà. El dia que comencis a fer matins diràs com molen els matins. Vale, vale.
I diràs, ai, les tardes... És que estem una mica més solets, no, les tardes? Sí, no, i que està molt guai fer tardes, eh? A mi m'encanta fer tardes perquè vas a la teva i... Tens tot el dia per davant. I tens tot el dia... Què vols dir? Tens tot el dia per davant. Que quan acabes tens tot el dia per davant.
Quan acabes de treballar els matins, vols dir? Exacte, exacte. Ah, sí, sí, sí. Quan acabes a la una, no? Sí, una mica més tard, perquè s'han de fer publicacions a xarxes, s'ha de fer producció pel dia següent, però, sigui com sigui, acabes, doncs això, els vols de les dues, dues i mitja, depèn del dia, i ja tens tota la tarda per endavant i no t'has d'amoïnar. Com a molt, el que has de fer és sintonitzar el 98.1 FM a casa, mentre es combres, fas el lavabo... Escolta...
Per escoltar el refugi. Exacte, exacte. El refugi, sí, sí, està clar. Doncs Dani, avui, com tu bé has dit, parlem de... Bueno, no m'ho has dit jo. No, no m'ho he dit en absolut. Has dit tu que parlem de cuina, no? Sí, parlarem de gastronomia, de cuina, perquè a part de bon radiofonista, també ets bon cuiner, eh?
Radiofonista, m'ha agradat això, eh? Son antic, son antic. Sí, son antic. I Dani, parlarem de gastronomia, no? Sí, t'anam a fer una pregunta. Has estat ocupat, tu, i el teu estómac també ha estat bastant ocupat, no, aquests dies? Bé, ja fa gairebé un mes, perquè ja han passat setmanes, però com que no havíem tingut minuts radiofònics per comentar-ho, escolta, que vas estar al Fòrum Gastronòmic de Barcelona.
Sí, sí, però no fa un mes, fa una mica menys. Fa una mica menys. Jo és que mesuro molt malament el temps últimament. Sí, sí, vam estar amb el Jordi Clavero, també. Tu vas venir unes horetes a estar amb nosaltres i realment m'ho vaig passar molt bé. Vaig provar coses noves, vins nous, quina que no havia tastat mai i a mi em va encantar, eh? A tu, Dani, què et va semblar?
A mi m'agrada molt, és una fira que m'encanta, ja ho vaig comentar també al magazín de Matins, a la Rambla, i res, és una fira que em sembla brutal, perquè és petitona, t'ho fas tot ràpid, vull dir, al final... A veure, petitona, però tampoc tan petita, eh? No, però estem acostumats a l'alimentari, a Hostelco, que són fires molt grans del món de la gastronomia, i en aquest cas aquesta, doncs, es fa ràpid, és molt recollida i es fa ràpid, i això és xulo.
i també està bé perquè d'aquesta manera també és una mica més àgil tens espais en els que pots gaudir de masterclass d'activitats amb gent molt top del sector i això mola molt doncs una mica la pregunta anava a col·leció perquè com que avui parlem de cuina doncs també volia saber la teva opinió que ets bon menjador i res avui portarem una secció que l'hem titulat així com el caliu de l'hivern perquè encara que no estem a l'hivern perquè estem a la tardor encara
Què passa? Aquest fred ja ens recorda. La temperatura hivernal que estem patint aquesta setmana, patint o gaudint, perquè hi ha gent que, com tu, gaudeix de la temperatura hivernal. Si no, que li preguntin a l'estudi on estàs tu ara, que sembla una nevera. Jo m'he hagut de posar un jersei per entrar, un xalequito. Jo encara em poso l'aire acondicionat, mira.
Sí, sí. Aquí tinc calor, tinc calor. Ets un tio estrany. Vas accelerant, vas accelerant. Vas amb fogots, vas amb fogots. No, tampoc això. Sí, com sigui, la cuina també ens escalfa. I aquí, doncs, avui parlarem de la cuina d'hivern, del caliu d'hivern, i de tres receptes que fan precisament això, escalfar-nos en temps de temperatures hivernals, com el que estem gaudint aquests dies, gaudint o patint, en funció de la nostra temperatura corporal.
i dels nostres, doncs, no sé, hàbits, perquè al final, no sé, cadascú, això cadascú porta la temperatura com pot i com vol. Seran plats d'aquests reconfortants, d'aquests que et calenten no només la panxa, sinó també l'ànima. Totalment, totalment, sí, sí. Avui portarem aquestes tres receptes, que són sinònim també d'això, de reconfort i d'escalfor, plats que poden fer diumenge, plats que poden fer hivern,
Però sí, com si és aquella cuina que només existeix quan tens temps i ganes de cuidar-te. Per què? Perquè és aquella cuina del xup-xup. Avui us porto tres plats per escalfar la panxa i el cor. Són tots diferents, tots tradicionals i tots d'hivern. Començarem amb unes mandonguilles amb salsa d'ametlles, seguirem amb un pollastre rostit a la catalana i tancarem amb el gran protagonista, amb el fricandó amb bolets. Això sona molt bé, Dani. Anem directament amb la primera, va.
Vinga, comencem amb les mandonguilles amb salsa d'ametlles, el bóndigas, mandonguilles, pilotetes, digueu-li com vulgueu a casa. Boletes. Boletes, ja no sé, aquí cadascú que li digui com vulgui. Comencem amb una recepta que és casa, que és infantesa, que és diumenge, que són aquestes mandonguilles amb salsa d'ametlles. A mi m'agrada molt aquesta recepta perquè crec que...
que és molt fàcil, que és molt gustosa i que és molt agradable. A mi el fet de jugar amb els fruits secs és una cosa que em flipa, que m'al·lucina. Bueno, i que a la cuina catalana es fa molt. Es fa molt, i de fet, si haguéssim de trobar els orígens de la cuina catalana en aquests fruits secs, no ho he fet i ara em tiraré un triple,
però estic convençut que tenen alguna relació també amb tota la cultura que ha passat per aquest territori. Estic parlant ara de la cultura àrab, que probablement també ens va deixar part d'això, perquè els àrabs cuinen molt amb fruits secs i estic convençut, si aneu, per exemple, al Marroc, trobeu molta cuina amb fruits secs, molts dolços fets a partir de fruits secs, de picades, d'ametlla, picades de...
de nous, vull dir, al final les caramelitzen, els hi posen mel i a partir d'aquí fan molts dolços i en els plats tradicionals també trobes els fruits secs com a protagonistes. Per tant, no m'estranyaria, és a dir, repeteixo, no ho estic fent amb el llibre d'història a la mà, però no m'estranyaria que vingués una mica de per qui, això.
Sigui com sigui. Nosaltres, per les nostres mandonguilles, avui necessitarem 300 grams de carn picada de vedella, 200 de carn picada de porc, perquè farem un mix, farem una barreja de carn mixta, és a dir, farem una carn mixta, una barreja de vedella i de porc. Necessitarem dos ous, també dos grans d'alls picats, juliver picat, par ratllat, farina, sal i pebre i oli d'oliva. Molt bé.
Fins aquí tindríem, diguéssim, exacte, la carn, aquestes boletes, aquestes mandonguilles, tindríem aquí els ingredients. Després, per la salsa d'ametlles, una seva gran, dos grans d'all, un grapat d'ametlles torrades, una llesca de pa fregit, o, bé, en aquest cas ens ofereixen el pa fregit, jo també us podria donar una altra opció, que és el carquinyoli.
Podem fer servir també carquinyoli, podem picar un carquinyoli i ens dona les dues coses. Al final, el pa, el carquinyoli, la farina, el que volen és donar-li més consistència a la salsa. Són per donar-li una mica més d'espessor a la salsa.
Bé, tot seguit. També necessitarem un tomàquet madur, que això és una qüestió opcional, però jo recomano també donar-li un toc de tomàquet. Si no, podem fer servir tomate frito. Sí, tomate frito y trabajo que te quito, que deia l'anunci. És bona casta. I si no, doncs això, algun tipus de concentrat de tomàquet que tinguem per casa. Després també, vi blanc, brou o aigua, safrà o cúrcuma. Aquí també va una mica a gustos. Jo no li posaria ni safrà ni cúrcuma.
aniria més als bàsics, a la sal i al pebre. Margem a l'elaboració. Prepararem les bandoguilles barrejant les carns amb els ous, l'all, el julivert, la sal, el pebre i una mica de parrellat. Formarem boletes, les enfarinarem i les fregirem perquè quedin rossetes. Primer, fregirem la carn. Si no tenim temps de tot això, sempre podem comprar la carn ja preparada amb boletes, que és molt més ràpid i és anar a fregir i llestos. Això sí, enfarinem una mica i fregir. No quedarà igual, però també quedarà bo. Evidentment,
contra més preparació fem a casa, més casolà, sabrem també més quins ingredients els estem posant, en canvi, quan vas a comprar les mandonguilles ja en piloteta, és una mica de loteria, no saps ben bé què hi pot haver allà, però bàsicament, si comprem a un supermercat de confiança, entenem que tots els productes que hi hagi... O a una carnisseria, que aquí sí que no hi ha fallo.
Aquí no hi ha trampa ni cartró, aquí ens ho fan i ens ho fan de forma casolana. Després farem un sofregit, d'acord? La mateixa paella, la mateixa olla on hem preparat doncs aquestes mandonguilles, que el que hem fet ha sigut només saltejar les mandonguilles que quedin enrossides per fora, però no busquem que s'acabin de coure del tot, perquè això ho buscarem després amb el brou, d'acord? O sigui que si veiem que ens queden una mica cruces per dins, que queden una mica cruantones, no passa res.
Llavors, després farem aquest sofregit en aquesta mateixa paella, amb ceba, amb foc lent, després afegirem l'all, l'all sempre al final, recordeu, o quan la ceballa estigui cuita, perquè si no se'ns podria cremar. Posarem tomàquet, si volem, i quan tot estigui confitat, hi abocarem un raig de vi blanc perquè s'evapori. Pujarem el foc i farem, doncs, això, que aquest procés d'evaporació dels alcohols tingui lloc en el moment en què aboquem el vi i pugem la temperatura de la nostra cassola. Genial.
Tot seguit, prepararem la picada amb metlles, all i pa fregit triturats. També podem fer servir aquest carquinyoli que dèiem, que li donarà un toquet dolcet que també estarà bo, amb una mica d'aigua o prou, i ho afegim a la cassola. I tornarem a posar les mandonguilles i en aquest moment serà en el que voldrem que aquestes mandonguilles es coguin del tot. Deixarem cobre tot plegat uns 20-25 minuts. És un plat que agafa una millora...
considerable a l'endemà, és a dir que com més temps estigui reposant millor i que això voldrà dir doncs comprar una barra de pa i anar sucant mentre ens mengem aquestes mandonguilles. Doncs totalment aquest és el moment de fer el xup-xup quan està aquí ja tot junt a la cassola i aquí és on els sabors es comencen a conèixer i on tot agafa consistència i el que tu dius si ho deixem en un tàper o mateix a la cassola l'endemà doncs espectacular.
Clar, no, això certament el que hem de deixar és que s'acabin de coure uns 20-25 minuts, tot i que si volem deixar-ho més temps mentre controlem el líquid, que no se'ns evapori, que no se'ns sequi, que no puguem tenir algun problema que es cremi el cul de l'olla, perquè això és important, que no se'ns cremi la salsa. Això pot passar, eh?
Això s'ha d'encontre, sobretot, si fem el xup-xup el fem a temperatura baixa, és a dir, baixem el foc i que vagi fent xup-xup fluixet, i si en comptes de 20 són 30 minuts no passa res, mentre no es quedi sec, i després, doncs això, que deixar reposar, un cop fred sí que és recomanable portar-ho a la nevera, perquè no se'ns faci malbé, i ja està. Dani, quina gana, quina gana, i sincerament... Fa venir gana aquesta hora, com deia Palisse. Fa venir més gana la següent recepta.
Sí? T'agrada la següent recepta? A mi m'encanta, a mi m'encanta. No, la veritat és que és una recepta molt típica, si això fos una secció de Nadal, si estiguessin parlant d'una secció de cuina de Nadal, entraria ara, diguéssim, les mandoguilles també podrien ser un plat de Nadal, però no fan tant Nadal perquè les mandoguilles nosaltres al Nadal què fem? Les posem al caldo. Exacte, les posem a l'escudella. A la pilota, a la pilota de l'escudella.
M'estàs fent entrar amb una gana, que són les 6 i poc i ja m'estàs fent benigana. Bé, doncs ja saps que toca després. Un bon sopar. Un bon soparet i ja està. Res, comentàvem, pollastre rostit a la catalana. Aquesta és la següent recepta. Seguim amb un clàssic absolut del calendari festiu català. El pollastre rostit a la catalana, prunes, pinyons, birranci... Un festival. Aquest sí que fa diumenge, eh?
Fa diumenge, fa Nadal, a mi em recorda molt a Nadal també aquest plat, no ho sé, a mi m'agrada molt i em remet molt a això, quan estàvem entaulats amb la meva àvia, que era Nadal, que ens ho preparava, amb tot el carinyo, amb tot l'amor, i que de cop i volta estaves menjant aquest plat típic, un plat que a més també, en comparativa amb el següent que ve, que és el fricandó, és bastant assequible, és molt econòmic,
Aquí on veuríem una mica l'encariment potser seria les prunes, les prunes dels pinyons, que són productes una mica més cars, però els posem en moderació i ja està. I també és per en substituir, si veiéssim que... Com des de pinyons podem posar mell.
i tampoc passaria gairebé. Sí, no, no, efectivament, efectivament, o no hi posem, podem posar també tomàquet sec, podem fer de mil maneres el pollastre rostit, en aquest cas el portem a la catalana, i els ingredients seran un pollastre de pagès tallat a quarts, dos cebes, una cabeça d'alls, dos tomàquets madurs, 150 grams de prunes seques, dos cullerades de pinyons, una branca de canyella, una fulla de llorer, farigola, romaní, un got de vi ranci o brandy, un got de brou, oli d'oliva, sal...
i pebre. Molt bé. Després, per la picada, necessitarem una llesca de pa fregit, un all fregit, un grapat d'ametlles o avallanes torrades i julivert. Aquí tornem una mica al mateix. Podem fer servir també aquests carquinyolis que tenim a casa que no sabem ben bé què fer. És el teu truc, no? Per el que veig.
Sí, és un truc meu. Jo tampoc ho he escoltat gaire, eh? Aviam, és un truc meu, però no és meu. De família. Vull dir, no, és... Sí. De família tampoc, eh? Però a mi me l'ha dit més d'un cuiner. Posar-li un carquinyoli. Mira. Sí, ho tenen com un truc i és secreto a voces. Mira, doncs està bé perquè sincerament jo no el coneixia. Doncs mira, ara ja el coneix. Si vols sorprendre algú especial, amb alguna cosa més tirant, doncs, a la dolceta, tal, donant un altre toc...
Ja saps, el carquinyoli va molt bé. I que a vegades se'ns posen malament, saps? Els tenim allà a la despensa i no sabem. El carquinyoli és el típic dolç, que el guardes al rebost i dius, ostres! I dius, al cap d'un mes, ostres, tinc uns carquinyolis! Sí. Doncs veia, se'n pot anar bé per fer picades.
I el tastes i a vegades està ranci i dius, vale, l'haig de llançar o està tu, s'ha estovat, o potser no, potser si l'has conservat bé t'aguanta molt de temps i si està ben fet i és casolà et pot aguantar molt de temps. A mi és un postre que m'encanta, i molt que si parléssim de crema catalana el podem fer servir de cullera.
Crema catalana trenques amb el carquinyoli i talmentges a cullera amb el carquinyoli, meravellós. Però ara no estem parlant d'això, estem parlant del pollastre, que començarà en 3, 2, 1. La seva elaboració comença aquí, enrocint el pollastre amb oli, sal i pebre, fins que faci aquella crosta deliciosa. De fet, aquí estem començant com abans, eh? Al final són plats així de cassola, els que estem comentant avui, plats d'hivern, i aquest, més o menys, l'elaboració és molt similar amb les mandonguilles.
Quan ja tenim aquest pollestrant russit, doncs el que farem serà retirar-lo, afegint a aquesta mateixa olla la ceba tallada als alls sencers i al tomàquet, ho deixarem confitar a poc a poc a foc lent fins que la cuina sembli una festa, fins que tinguem aquella olor de la ceba que ha desprès tots els seus olors i aquí doncs ja tenim la festa que està a punt. Abocarem. Ja quan comença tota la casa, no? Sí. A olorar sofregit.
que dius la mama, l'àvia, el pare o l'avi estan cuinant alguna cosa ben bona. Home, jo crec que no hi ha un millor despertar que comença a olorar aquella ceba que s'està caramelitzant per fer una truita de patates, aquell pollastre que s'està rostint, vull dir, quan estàs això dormint i els pares s'han llevat d'hora per començar a cuinar,
és una sensació molt agradable l'estic descrivint així perquè em recorda molt els matins de Nadal que a vegades això allargaves una mica perquè no tenies classe perquè no tenies que anar a treballar i descansaves una mica a casa que aquest any no em passarà però bàsicament perquè m'hem dependitzat fa poc i això voldrà dir que un dels àpats de Nadal serà casa meva estic ja pensant què farem probablement Sant Esteve el menú de Sant Esteve és fàcil canelons una mica de caldo i llestos
Vinga, va, estem amb el birranci. Quan ja tenim aquest sofregit que està començant a fer xup-xup, birranci, brandy, deixem evaporar i afegim les prunes, els pinyons, la canyella, el llorer i les herbes. Aquí se'ns hidrataran una mica aquestes prunes que estan deshidratades i amb aquest xup-xup també acabaran d'hidratar-se. Recordem, les herbes el que podem fer és aquell farcellet típic, aquell buquet que el lliguem amb un cordillet que tinguem per casa. Sí, sí.
i el deixem allà perquè després sigui de fàcil retirar, perquè no voldrem, a l'hora de menjar, no voldrem que les herbes estiguin per allà. Quan tot bull hi posarem el brou i deixarem coure una hora llarga, d'acord? Això sí, doncs en aquest cas el que farem és posar el pollastre de nou i quan ja estigui el pollastre amb aquest sofregit abocarem aquest brou i deixarem coure una horeta llarga fent xup-xup amb la picada afegida en els últims 10-15 minuts, d'acord?
Això ja va una mica a qüestió de gustos, eh? Jo la picada potser l'hagués afegit ja, però sí que és veritat que la recepta tradicional afegeix la picada a l'últim moment. O sigui com sigui, com que ja haurem cuit amb aquestes prunes, amb aquests pinyons, amb aquest pollastre, amb aquest brou, doncs ja haurà agafat aquell gust...
I tot ja haurà, diguéssim, fet xup-xup junt, que és l'important. Llavors hauríem afegit aquesta picada, farem uns 15-10 minutets més i ja està. Apaguem el foc, deixem reposar i demà millor. Com dèiem, demà millor perquè... Des d'aquests plats és la mateixa història. Sí, aquesta història es repeteix.
A mi el que m'agrada del pollastre a la catalana és aquest toc que té una mica dolcet, aquest contrast que fa amb el pollastre. Totalment. És que a mi em sembla una recepta espectacular que malauradament no disfruto gaire perquè no la fem gaire a casa, però quan la fem, ostres, és que és molt dissordona.
Clar, aquí li pots posar orellanes, també, les prunes i les orellanes. Això ja va a gust del consumidor. Però és un plat molt típic nostre, que no n'hem de deixar perdre i que és meravellós. Està boníssim, està boníssim. Què, marxem a l'última recepta? Endavant i potser marxem amb el més típic de casa nostra.
I tant, marxem amb el plat gran. Jo crec que si hi ha un plat que identifica la cuina catalana, a part del pa amb tomàquet, és el fricandó amb bolets. És que és així, deia el pa amb tomàquet. Ostres, Dani, podries haver dit un altre plat molt més elaborat que el pa amb tomàquet ja, però és que a vegades tendim a això, a rinxol, a massa el rinxol, a rizzo, que diuen en castellà.
I realment les coses senzilles a vegades són les més efectives. I el pa amb tomàquet jo crec que és un segell nostre que no hem de deixar perdre i que realment, doncs, això, carai, encara que sigui una cosa senzilla, és una cosa que nosaltres ens apreciem. I que hem de reivindicar. Hem de reivindicar. Jo no puc viure sense pa amb tomàquet.
Jo menjo un antropa, per exemple, sense tomàquet. Costa d'empassar. Sec. Dic, ostres, això a la resta d'Espanya no sé com ho fan. Sí, sí, costa d'empassar. Bé, ara a la resta d'Espanya cada vegada més estan acceptant que no era tan mala idea, però al principi els hi costava. Quan jo quan era petit i anaves a demanar un pa amb tomàquet, et tallaven...
La llesca de tomàquet, sí, sí. Bé, en fi, estem parlant del fricandó amb bolets, ara sí, aquest fricandó, un d'aquells plats que són pura elegància popular, perquè al final també amb aquestes fines llesques de vedella, aquest sofregit llarg, aquests bolets que ens donen profunditat,
La picada, és que és pura poesia això. Vinga, anem als ingredients, marxem a parlar d'aquests 500 grams de vedella per ficandó, que podem fer servir llata, per exemple, que és un tipus de tall. Jo aquí vull reivindicar una cosa molt important, perquè hi ha gent que confon i no m'agrada que es confongui. Una cosa és la vedella amb bolets, que és un plat boníssim, que pot ser una vedella amb un bolet qualsevol, meravellós, perfecte. I una altra cosa és el fricandó.
A tot, aquesta pausa ha estat a propòsit. A tot se li pot dir.
vedella amb bolets, però no a tots se li pot dir fricandó. Això és una mica la nostra paella pels valencians. Totalment. És el mateix. No, a tots se li pot dir fricandó. A mi a vegades vas a un restaurant i em dius, fricandó, ja m'agradarà veure aquest fricandó, i agafes i dius, està boníssim, però això no és fricandó, això és vedella amb bolets. I a mi és una cosa, és una discussió que he tingut amb bastanta gent al llarg de la meva vida, i no he perdut amistats encara per això, però... Quin retret característic per dir això és fricandó i això no.
Doncs escolta, escolta'm atenció, perquè els ingredients són fonamentals, sobretot per mi la clau està en els bolets, ara ho explicarem. Parlem d'aquest mig quilo de vedella per fricandó, per altra banda de la seva, que pot ser una seva considerable, una seva gran, o si no de dues o tres de petites, dos tomàquets madurs, una febulla de llorer, una copa de vi blanc, un paquet de bolets secs,
Moixernons són els típics del fricandó, però aquí ja la gent comença a inventar. Que s'hi poso xampinyons, que s'hi poso tal, que s'hi poso rovellons, que s'hi poso... No, aviam.
A mi el que més mal em faria seria beber un fricàndol amb champignons. El cor no suportaria, jo crec. Ens donaria aquí un parraque. No, aviam, hi ha uns bolets petitons que van en conserva, que aquests els puc acceptar, d'acord? Els bolets en conserva els puc acceptar, perquè són bolets petits, estan seguint la mateixa dinàmica que els moixernons, ho accepto. Però la recepta tradicional és amb moixernons, llavors...
Mirem de seguir una mica aquesta línia, però si no, m'ofereixes ja directament badella amb bolets i jo encantat de la vida. Però si em dius fricandó, jo m'espero això. Moixernons. Moixernons, un bolet petit, etcètera, etcètera. Necessitarem també mil llitres d'aigua o brou, farina, oli d'oliva, sal i pebre...
i picada, tornem al mateix, all, un grapat d'amelles torrades, julivert fresc i una mica d'aigua de remull dels bolets, que això també ens dona molt de gust, és a dir, els moixernons necessitaran que els hidratem. Quan hidratem aquests moixernons, aquesta aigua s'ha de colar per si té impureses, però aquesta aigua s'ha de fer servir perquè té gust. No la llancem, per favor, l'hem de fer servir per la cuina. Elaboració, elaborem, vinga, va.
Posem els bolets en remull, com dèiem, amb aigua tèvia, en aquest cas aquest pas és sagrat, també podem fer servir aigua calenta. Salparem la carn, en farinem, fregim volta i volta, només per marcar, tornem una mica al mateix procés que fèiem abans, fem un sofregit amb ceba i tomàquet molt lent fins que sigui fosc i dolç i tornem a posar la carn a dins. Afegim el vi blanc, el llorer, els bolets escorreguts i ho cobrim amb aigua o brou.
I ara, una hora i mitja de xup-xup, tornem amb l'aroma de diumenge, aroma de festa, aroma de Nadal, i fem la picada, i l'afegim al final perquè la salsa agafi cos i personalitat. I sí, com tots els grans plats, africandó, és millor a l'endemà, com dèiem abans. Aquest és el leitmotiv del programa. Total.
Doncs aquesta seria l'elaboració, evidentment sembla molt fàcil i després és complex perquè tots aquests plats necessiten molt de temps, sobretot el fricandó necessita moltes hores i fer les coses amb calma i tal, però ja veieu que és molt senzill. La carn que utilitzin pel fricandó realment és una carn que si la fas volta i volta és dura.
Per mi és clau, el fricandó té dues coses claus, fer servir, triar bé la carn, jo normalment faig servir llata, tot i que a vegades si ves algun súper posa carn de fricandó, però normalment faig servir llata o algun tipus de bistec, alguna carn que ens doni aquesta consistència, però que sigui de qualitat fi, tall fi, a mi m'agrada el tall fi, no m'agrada el tall cruixut, finet, volta i volta,
i després la cocció forta vindrà després amb el xup-xup. Mai, mai la cocció vindrà en el volta i volta, és a dir, el volta i volta ha de ser d'allò, un pam-pam, perquè deixi anar el líquid, perquè es quedi la cassola, per anar cuinant en aquella mateixa cassola, és important que mai se'ns cremi la cassola, perquè si no tot aquell gust que ha anat deixant tot aquell producte,
El perds perquè has de netejar la cazola, perquè s'ha cremat o el que sigui. Llavors és important mantenir tota l'estona la concentració amb això, amb la temperatura en què no se'ns cremi res. I res, senzillament, no sé, gaudiu d'aquests plats, suqueu molt pa i disfruteu de la nostra cuina, que és meravellosa. Doncs sí, doncs moltes gràcies, Dani, per aquestes tres superreceptes. A vosaltres. Jo, mira, si m'he de quedar amb alguna... Ara és que tinc molt de... Ara tens dubtes o què? No, tinc molt de... Com es diu ara en català? Ai...
Antojo. Antojo. Antull, antull? No sé si està ben dit antull. Bueno, tinc Antojo, perdoneu-nos, de pollastre a la catalana, mira, no ho sé. Bueno, però vinga. Però sí, em quedo amb aquest. Tu? Doncs jo em quedaré amb el fricandó, perquè soc molt de fricandó. Que desfaci, que es desfaci a la boca i a gaudir d'aquest fricandó. Doncs Dani, moltes gràcies per aquesta secció gastronòmica i ens sentim aviat. Una abraçada, cuideu-vos.
Fins demà!
Doncs nosaltres deixem per aquí el programa d'avui, el programa de divendres, i ens sentim la setmana que ve, com sempre, el dilluns al 98.1 FM, aquí a Ràdio d'Esvern, a les 5, comencem el refugi. Que vagi molt bé aquest cap de setmana, disfruteu-lo molt, i ens retrobem dilluns, no falteu. Gràcies per tot.