.
Aquí i ara comença El refugi, amb Daniel Martínez.
Molt bona tarda, refugeros i refugeres.
Benvinguts i benvingudes al magazín de tardes de Ràdio d'Esvern.
Jo sóc Daniel Martínez i des d'ara fins a 7 de la tarda us acompanyaré aquí al 98.1 FM a Ràdio d'Esvern.
Però no estaré sol, també ens acompanyaran els nostres col·laboradors i col·laboradores
i també els convidats que fan possible el programa d'avui dilluns 13 de gener al 2025.
Començarem, com sempre, amb l'Espai d'Actualitat 360, les notícies destacades.
Tot seguit, la càpsula amb la cançó destacada del dia.
I a la primera hora tindrem Foodies, l'espai d'Anna Pobeda, i també l'Infermer de Guàrdia,
on avui tindrem una entrevista molt especial.
A la segona hora parlarem dels celíacs, amb una entrevista també molt interessant.
I acabarem el programa d'avui amb música, però també amb el Javier de Novel·la Gràfica,
que ens parlarà sobre la propera edició del Club de Novel·la Gràfica de l'Ateneu de Sant Jus.
Comencem!
I comença el programa, com sempre, amb Actualitat.
Actualitat 360. Les notícies a prop teu.
I avui comencem el programa amb un repàs de les notícies més destacades de l'actualitat local i general.
Prepareu-vos per estar al dia de tot el que passa.
I comencem parlant de la màquina que edita les ordres del genoma,
possible taló d'aquil·les de les malalties contra el càncer.
Un avenç científic revolucionari que podria canviar el futur de la medicina.
Aquesta tecnologia, que permet editar el genoma humà,
es perfila com una eina clau per combatre malalties com el càncer.
I també us volem parlar de milers d'afectats sense títol oficial de l'ESO,
Batxillerat o FP per una licitació pendent de fa 5 anys.
Un problema que afecta milers d'estudiants.
Una licitació pendent des de fa 5 anys està deixant sense títol oficial
a molts joves posant en risc el seu futur acadèmic i laboral.
I seguim comentant altres notícies.
Avui hem format breu perquè tenim molt de material al programa
i no volem perdre pistonada,
però seguim perquè les notícies també són molt importants
i també a nivell local.
Parlem de la reunió veïnal de Maslluí
per explicar la proposta de zona blava i verda.
Els veïns de Maslluí estan convocats a una reunió
on es detallarà el pla de noves zones d'aparcament regulat.
Amb aquesta mesura es busca millorar la mobilitat
i gestionar millor l'ús de l'espai públic.
Per més informació podeu consultar la notícia del web de Ràdio d'Esverna.
I també ja fa setmanes que ho destaquem,
però és important també recordar-ho,
que ja es pot validar amb la T-Mobilitat amb l'iPhone.
I és que si tens un telèfon amb sistema operatiu Apple,
és a dir, si tens un iPhone,
una gran novetat d'aquest 2025 és aquesta,
que podreu validar la vostra T-Mobilitat.
Els usuaris de transport públic i també usuaris d'iPhone,
doncs rebeu aquesta nova actualització a aquest 2025.
Ara podreu validar la vostra T-Mobilitat directament
des del vostre iPhone, fent el viatge més còmode i ràpid.
Aquesta funcionalitat està disponible des de finals de l'any passat
amb mètode de prova,
però sí que és veritat que ja s'ha extès a tot el públic
i ja es pot fer servir de forma regular.
I seguim aquí al Magassin de Tardes de Ràdio d'Esvern,
seguim al Refugi, ara és moment de La Càpsula.
La Càpsula. Música sense lípids.
I avui a l'espai de La Càpsula
escoltarem una cançó de Madonna,
un clàssic aquí a Ràdio d'Esvern.
Sabeu que és una de les meves artistes preferides
i avui sonarà aquest gran, gran èxit d'aquesta artista.
Una icona del pop, Madonna, a Ràdio d'Esvern.
A la Càpsula.
A la Càpsula.
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!


Fins demà!

Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
fa després, és molt difícil.
Costa una miqueta. A mi em costa molt.
Costa molt, bueno, tu i a tothom, eh?
Jo crec que la gent comença aquests dies
o aquestes setmanes, no?
Doncs n'adelenques amb molta
ressec emocional, perquè al final
han sigut setmanes que per la gent
tampoc han estat fàcils, en el sentit de
deixes de treballar o fas una pausa
en el treball o el que sigui,
però al final tens molta feina a casa,
perquè si cuines a casa has de
preparar menjar, has de netejar
aquell menjar, el menjador et queda
fet un cristo, no? Perquè al final
quan hi ha regals, quan hi ha gent,
quan hi ha de tot, la casa també
desestabilitza una mica i això també
et fa estar a tu molt més cansat
i tenir aquesta ressaca, no?, que s'arrossega
bastant. Aleshores
és bo tornar
a uns hàbits normals o a una
estabilitat normal després de vacances
emocionalment també, o sigui,
no només a nivell de cos, a nivell
de mental, sinó emocionalment
també ens va molt bé a nosaltres
tornar a una rutina o
uns estàndards o a tenir unes
metes, no?, a dir, escolta, doncs, aquest any
2025 començo a fer X
o deixo de fumar, no?
Tots aquestes metes o aquestes
llistats que veiem moltes vegades
en qüestió de memes, no?, per Instagram
o per les xarxes socials.
Els propòsits d'any nou, no?
Els propòsits, doncs, ara és quan
comencen a fer-se realitat, no?, i tenim
com el propòsit de l'any, és això que
la gent comença amb molt optimisme
dient que el 2025
comença i tenim 365 pàgines
per escriure, no?, el missatge típic
que es diu al principi d'any,
però és veritat, vull dir, juguem
amb aquesta
estabilitat mental de pensar, val,
comença aquest any i comencem
doncs els propòsits nous, uns reptes
nous, un any nou, a veure què ens
aporta, no?, perquè sortim
del desembre bastant cansats,
o sigui, cansats emocionalment de
a veure si s'acaba aquest 2024 ja,
que ara estic farta, no?, llavors el 2025
sempre són rutines noves
i ens porta coses noves.
Clar, efectivament, hi ha un punt
que és important i que hem destacat
sobretot a l'inici de l'espai d'avui,
que és el retorn a la rutina, que
molts de nosaltres, doncs, ja fa dies que
estem ja dansant per la feina,
però certament
aquest inici de la rutina,
aquest tornar a engegar motors,
a vegades se'ns fa costós,
anímicament, psicològicament,
i també doncs ens hem de donar
l'energia aquesta que potser
psicològicament no tenim,
perquè a vegades doncs ens aixequem
una mica més depressius, no?,
amb aquesta sensació una mica més
trista, perquè s'han acabat els dies
de festa, de recolliment, no?,
i de cop i volta doncs
hem d'equilibrar-ho amb altres coses
i moltes vegades doncs l'alimentació
ens pot jugar un punt a favor
bastant important.
Exacte. O sigui, jo des d'aquí
i des de sempre recomano que
no ens ho prenguem tot
al peu de la lletra i amb estrès,
o sigui, és el que jo sempre
soc de dir les coses
i que cadascú les agafa en el ritme
que pugui i que vulgui,
perquè jo no soc d'imposar
uns timings a ningú, al final,
perquè això el que fa és estressar
més a la gent, no?
Però sí que és veritat que
quan comencem a treballar un nou any
i necessitem una mica
d'estabilitat mental,
el treball al menjar
és fonamental, d'acord?
Aleshores, no és a dir
que ara m'he menjat un tortell
de rei sencer
i demà estic a pomes
tot el dia.
No.
Perquè això el que farà,
l'únic que farà és que el nostre cos
tinguin moltes carències,
ens sentim molt més cansats
anàmicament,
anem a arrossar-nos tot el dia
perquè el cos tampoc té
tota l'energia que hauria de tenir, d'acord?
Aleshores, jo el que aquí recomano
és que a poc a poc
anem agafant uns hàbits
més saludables,
és a dir,
ensenyim a l'esmorzar,
al dinar, al brenar i al sopar,
que serien els quatre àpats
que hauríem de fer al dia,
d'acord?
No ens en saltem cap,
de dir,
no, no, doncs avui no esmorzo
perquè així
vaig retallant calories,
no, o sigui,
donem-li al cos
el que realment necessiten
en els quatre àpats del dia,
d'acord?
I anem retallant calories
a mesura que va avançant el mes,
o sigui, tampoc hem de
detallar-ho tot d'avui per demà,
sinó
durant tot el mes de gener
i inclús el mes de febrer
ens podem permetre
són mesos freds,
encara no
no ens hem de destapar
ni ens hem de patir molt
pel cos
o per com estiguem.
També t'anava a dir,
això també va vinculat molt
a una cuina de temporada,
una cuina d'hivern,
que d'alguna forma
en programes anteriors
encara no havíem pogut
absorbir, comentar,
però ara ja
que ja sí que estem posats
de ple
amb l'hivern
des de finals de desembre
podem parlar
d'aquesta cuina
que també abarca
plats saludables,
nutritius,
com per exemple
sopes, guisats,
entre d'altres.
Exacte,
és a dir,
tots els plats que siguin
més calents,
que és el propi
de la temporada d'hivern,
totes les cremes,
totes les sopes,
ens aniran molt bé
perquè al final
porten molta verdura,
porten molta fibra
i el que fa
és que ens sentim
ràpidament saciats.
Aleshores,
a la tornada d'aquests hàbits,
si els agafem a poc a poc,
hem de planificar
els menjars
basant-nos en la cuina de temporada
perquè la cuina de temporada
al final ens aportarà
tot el que necessita
el cost
per anar aguantant
la temporada,
per anar aguantant el dia,
perdona.
La temporada també,
eh?
La temporada també
perquè a vegades
es fa més peixuga que el dia,
eh?
Però el dia al final
té 24 hores,
però la temporada...
Es va llargar,
es va llargar.
Aleshores,
totes aquestes cremes
de temporada
que al final
ens hi podem ficar
patata,
amoniato,
carbassó,
ceba,
patata,
totes aquestes cremes
que podem fer
a nivell casolar a casa,
el que són,
són molt saciants
i ens aportaran
aquesta font
de verdura
que segurament
durant aquestes festes
nadalenques
hem tingut una mica
de carència,
d'acord?
Sí que hem parlat
dels colors,
o sigui,
quant més verdura
es fiquem en aquestes cremes,
en aquests guisats,
molt millor,
d'acord?
I sobretot
que siguin plats calents.
Hauríem de deixar
els plats freds
perquè treuen energia
al cos.
Les amanides,
sí que en podem menjar,
però al final
són plats que treuen
molta energia al cos
i ara mateix
necessitem
com que aquesta energia
s'enfoqui
a mantenir-nos
i això el que tu dius,
a tornar a la rutina
i a tornar a agafar
uns hàbits,
d'acord?
Sobretot
l'alimentació
també ha d'anar
molt relacionada
amb altres hàbits
saludables
que podem implementar
a principis d'any
com seria
començar a fer esport,
d'acord?
Hi ha moltíssima gent
que al gener diu
no, no,
m'haig d'apuntar al gimnàs
sí o sí
avui que és la tarda.
Jo el que recomano
igual que al menjar
és prens-nos-ho en calma.
Si puguem anar fent
caminades a poc a poc.
Ja sé que
hi ha moltes vegades
que ens aixequem
i fa un fred
que apela,
però sí que és molt bo
el poder caminar,
el poder mantenir-nos actius,
si estem vivint
en un pis,
pujar les escales
caminant
i baixar-les caminant
perquè tot això
el que farà
és que el nostre cos
comenci a activar-se
a poc a poc
i el puguem anar preparant
llavors sí
per començar
les temporades de gimnasos
o per començar a entrenar
o per començar
a tenir un hàbit
una mica més
més fort
a nivell d'entrenament.
Però a poc a poc
hem d'anar agafant
aquest hàbit,
vull dir,
no podem deixar
de menjar
i començar a fer esport
a l'hora radical
perquè això serà,
ens farà un pet
al nostre cos
i no serà sostenible
a l'altre termini.
Aleshores, digues.
No, no, digues, digues.
Aleshores, exacte,
a poc a poc
hem d'anar agafant
aquests hàbits saludables
a l'hora de menjar
i també a poc a poc
hem d'anar agafant
aquests hàbits saludables
a l'hora de fer esport.
Les dues coses
haurien d'anar molt lligades.
Jo t'anava a comentar
que avui també,
doncs,
aprofitant
que estem fent
un programa
per encetar
aquest any nou.
Jo he portat
unes propostes
com una llista
de propòsits
perquè els comentem.
D'acord.
Llavors, la idea
és que jo aniré
llançant aquí a la taula
alguns propòsits
d'any nou
que van relacionats,
evidentment,
amb la nutrició saludable
i a partir d'aquí
també els comentem.
Molts d'aquests
ja els hem esmentat
prèviament aquí al programa
però crec que
d'aquesta forma
també ho farem
d'una forma més endreçada
i l'oient
també podrà
moltes vegades
sentir-se identificat
amb alguns
d'aquests conceptes
que comentarem a continuació.
Perfecte.
Comencem parlant
de la proposta
de fer-nos
una proposta
d'equilibri
nutricional sostenible.
Això també va lligat
una mica
amb la dieta
i evitant també
excessos
i optant
per menjar fresc
i de temporada.
És una qüestió
que hem comentat
i crec que
és un propòsit
que és bastant assequible,
no, Anna?
Sí.
Aquí la paraula sostenible
jo l'entendria
en dues parts.
És a dir,
quan tu fas una dieta
que sigui sostenible
és que tu la puguis seguir
o quan tu tens
un hábit saludable.
Sostenant el temps,
allò d'aguantar-la
durant...
Exacte.
O sigui que sigui sostenible
per mi aquí té dos vertents,
o sigui que sigui sostenible
és que jo la pugui aguantar
en el temps.
Si a mi no m'agraden
les cremes,
no puc incloure la crema
a la dieta
perquè no me la menjaré mai
i llavors me la menjaré
a disgust
i sempre buscaré alternatives
per menjar
una altra cosa.
Aleshores,
sobretot quan preparem
aquests hàbits saludables
a l'hora de menjar
o aquestes dietes nostres
o per un nutricionista,
sempre hem de fer-les
d'acord
amb el que nosaltres
estem acostumats a menjar
o amb el que ens agrada menjar
per tal que siguin sostenibles,
és a dir,
que es puguin aguantar.
L'altre tema és
que sigui sostenible
a nivell alimentici,
o sigui,
a nivell de les coses
que estem buscant.
Ja ho hem dit moltes vegades
que buscar aliments
que estiguin de temporada
ens farà que sigui
més sostenible
a nivell
a nivell
d'economia
i a nivell
d'encerat
molt més barat
per suposat,
però alhora també
estarem mantenint
un ecosistema
una mica més sostenible.
Clar,
estàs contribuint també
per aquells
ramaders també,
però per aquells
agricultors
que estan treballant
el dia a dia
al camp,
també d'alguna cosa
estem afavorint
el fet de consumir
producte proper,
producte de temporada
i no anar-nos
a comprar producte
que ve de lluny,
que moltes vegades
és la tendència
perquè és més econòmic
o pel que sigui
i d'aquesta manera
també generes
aquesta economia sostenible
que esmentaves.
Exacte.
Per mi aquesta pan
té aquestes dos bar temps,
que sigui sostingut
en el temps
si és sostenible
i després
que sigui sostenible
a nivell ambiental.
Aquest m'agrada molt.
El segon propòsit,
incorporar més plats
casolants
a la rutina.
Això és fonamental.
O sigui,
jo crec que,
i ull
amb el tema
de casolar,
perquè nosaltres
ens pensem
que casolar
és una cosa
que hem de fer
nosaltres,
però casolar
també pot ser
plats que es preparin
en restaurants,
que no siguin
de quinta gama,
vull dir que
el restaurant,
el propi restaurant
els prepari allà
in situ
i que estiguin
fets amb ingredients
que sàpigues
de procedència,
que sàpigues
de què estan fets
i que no sigui
bàsicament industrial.
Què passa
amb els plats industrials
o plats preparats
així a grans escales?
Doncs que porten
molta quantitat
de sal,
porten molta quantitat
de sucre
i porten ingredients
que no són del tot
saludables.
Conservants.
Conservants,
exacte.
Aleshores,
a nivell d'incorporar
plats casolants,
per mi és molt important
perquè estem treballant
ingredients que controlem
i que són bons
en general tots.
hi ha molta gent
que ve a Fudis
i diu
és que m'encanta
els plats que feu aquí
i dic
és que no hi ha
cap més decret
que cuinar-los
i semblarà una tonteria
però al final
estem acostumats molt
a un menjar
mitjament de plàstic
o tot refregit
i quan comences
a preparar-ho tot
de manera casolà
o de manera tradicional
t'adones
de tots els matisos
del sabor
que té un mateix plat.
Aleshores,
per mi el tema
de casolà
no ens espantem
perquè també
no sé si vam comentar
aquí abans dels Nadals
però una de les tendències
que s'estava donant molt
aquest any
era que la gent
comprava el menjar
fet per Nadal
això no ens ha d'espantar
al final
nosaltres hem fet
safates de canelons
un munt per emportar
i és menjar
que hem fet nosaltres
i és casolà
en aquest sentit
vull dir que no ve
d'una fàbrica
on fa canelons
de xorros
i exacte
hi fica un munt de sal
i un munt de sucre
i del que sigui.
Jo aquí afegiria
conèixer
i ser conscients
del que estem consumint
és també
diguéssim
un sinònim
de casolà
perquè al final
quan tu coneixes
allò que estàs menjant
quan tu veus
clarament
quan tu també
t'ho menges
i veus
que té aquell gust
natural
tu ja veus
que allò
va per una línia
moltes vegades
com esmentaves
el fet de
cuina casolana
incorporar més
elements casolans
a la nostra rutina
doncs
per una persona
que potser
treballa 8 hores
i que està
dos a casa
dues a casa
i les altres 8
les passa dormint
doncs clar
no li facilita res
dient-li
que ha de menjar
més casolà
però
per una altra banda
potser
pot treure
de la seva economia
pot treure
un foradet
que sigui
per destinar-ho
a menjar
de qualitat
i no ens oblidem
que hi ha molta gent
que no li agrada cuinar
és a dir
que la cuina
li fa mandra
completament
i llavors
és que cau
sempre la rutina
de menjar
el mateix
cada dia
perquè li fa mandra
cuinar
aleshores
el tema
d'incorporar
plats casolans
és maco
perquè al final
el que fas
és destinar
el que deies
una part de l'economia
a plats
que estiguin
preparats
per algú altre
però amb carinyo
amb mimo
diria
però per l'altra banda
també el que dèiem
no es perd una mica
la tradició
casolana
de plats
d'aquí
de temporada
perquè al final
si no menges
casolà
cada dia
pots estar menjant sushi
per exemple
que és casolà
però vull dir
no té gaire gràcia
entre cometes
si fas un plat
casolà
que són els canelons
per exemple
per sena Esteve
o aquests plats
que són més d'aquí
tampoc perds
aquestes tradicions
de casolanes
que es fan a casa
o que es feien
es preparen a casa
aquests dies
també
hem de tenir en compte
que
com comentaves
venim d'uns accessos
del Nadal
tot i que ja ha passat
encara tenim
aquells estralls
d'haver menjat tant
i encara ens ho notem
però també
han sigut dies
de molta cuina
a finals de desembre
principis de gener
s'ha cuinat molt
això vol dir
que de tota aquesta cuina
potser se n'ha pogut fer
una mica
de batch cooking
com hem dit aquí
i hem pogut congelar
molt les coses
això també ens permet
que ara
aquests mesos
de gener i febrer
puguem anar
descongelant coses
que ens han sobrat
de Nadal
i això també és una eina
per anar una mica
més tranquils
a l'hora del timing
de poder anar
sí
o sigui
jo crec que
les recomanacions
de batch cooking
les portaré
per més a finals de gener
perquè
exacte
la gent
ara mateix
a l'hora de preparar
tots els menjars
o els àpats de Nadal
o les èpoques nadalenques
crec que encara
s'està tirant
de moltes coses
que tenia
i hi ha moltes coses
que són reaprofitables
al final
molt de brou
molts canarons
exacte
molta carn
que es pot fer
de diferents maneres
de tipus croqueta
es pot fer amanides
una mica més fredes
amb aquesta carn
o el pollastre
que s'hagi fet
o es pot fer
empanades
empanadilles
es poden fer coses
realment
amb aquestes menjars
que ens han anat sobrant
o que hem fet
de més preparant-nos
pel gener
es pot reaprofitar
de diferents maneres
i també és una manera
de menjar casolar
de menjar econòmic
que també venim
d'uns accessos econòmics
al desembre
que ens poden resultar
molt molt vantajosos
per al gener
i marxem
als dos últims propòsits
aquest també
és molt especial
el teu somriure
sí, aquest és molt especial
perquè m'hi sento
molt identificat
que és menjar
de manera conscient
i pausada
és molt important
perquè fer
el gest
de menjar
o aquesta acció
de menjar
de manera pausada
gaudint de cada mossegada
i escoltant
les necessitats
del nostre cos
també ens genera
un reconfort
que
si mengem ràpid
moltes vegades
aquest reconfort
no existeix
i el fet de menjar
pausadament
això del mindful eating
que se'n diu
això de ser conscient
mentre mengem
a mi em genera
bastant
d'interès
això
sí
és molt important
aquí també té
dues interpretacions
perquè una d'elles
jo l'hi busco
com el segon sentit
però no és veritat
és interessantíssim
també trobar
tots els pics
que pot tenir
totalment
al final
quan mengem
de manera lenta
i pausada
estem gaudint
del menjar
que estem menjant
i és el que comentava abans
que quan menjàvem
a nivell casolà
ens adonàvem
de tots els matisos
que tenia el menjar
si mengem
a poc a poc
això
el podem
desgranar
i dir
ostres
m'agraden
els tocs cítrics
que té aquesta manida
o el que sigui
però per altra banda
el nostre cos
necessita
que mengem
de manera pausada
perquè
no és el mateix
com arriben
els ingredients
del nostre cos
si mengem
de manera ràpida
que si mengem
de manera pausada
si mengem
de manera ràpida
amb molt d'estrès
ja condicionem
tot el tema
de la digestió
que estigui
amb àcids
molt més forts
a l'estómac
els trossos de menjar
són molt més grans
perquè no els masteguem tant
aleshores estem forçant
el cos
que tingui un desequilibri
a l'hora de digerir
aquests aliments
que li arriben
i a l'hora de segregar
uns àcids
que siguin massa forts
si mengem
de manera lent
pausada
masteguem bé
el que fa és que li arribi
un menjar molt més digerit
o més processat
el nostre estómac
la digestió
sigui molt més bona
i els gasos
o els àcids
que tenim a l'estómac
no siguin tan forts
per tant
no generarem tants gasos
no generarem tants
malestars d'estómac
a part de
disfrutar
o gaudir
del menjar
que estem menjant
a l'hora de menjar-lo
cau molt millor
el nostre cos
i això és superimportant
la cara gener
perquè
tot el que mengem
el nostre cos
ho processa millor
si ho mengem més
pausadament
amb aquest
mindful eating
doncs ja ho sabeu
aquestes pauses
per dinar
que tenim
entre feina i feina
doncs aprofitem-les
mengem de gust
no estiguem amb el mòbil
si ho podem evitar millor
i ja està
doncs gaudint
miren per la finestra
xerren amb un company
el que sigui
però això ha de generar
també vincles
a l'hora de dinar
també és molt important
i molt agraït
i marxem
amb l'últim propòsit
perquè ara vull parlar
de la hidratació
un dels propòsits
que crec que són fonamentals
per aquest 2025
és el de beure més aigua
i mantenir-se hidratat
el fet de fer-ho
el fet de proposar-nos
doncs beure més aigua
és també important
en les estacions fredes
que moltes vegades
ens pensem
que és una qüestió
que bé
no se li ha de donar
tanta importància
no no
també ens deshidratem
al llibre
i tant
totalment
és veritat
i molta gent
quan em diu
no si ja estic bevent
ojo
beure aigua
perquè també hi ha
moltes altres coses
que són líquid
però no ens aporten
aquesta hidratació
que necessita el cos
clar, efectivament
el que dèiem
o sigui
deixar enrere
les begudes
amb sucres
les begudes
carbonitzades
carbonatades
perdona
o sigui
totes aquestes begudes
que al final
és líquid
però no contribueixen
a una bona hidratació
del cos
és també molt fundamental
perquè al final
igual que
no tant
com a l'estiu
però a l'hivern
la nostra cosa
necessita molta hidratació
però bàsicament
perquè l'aliment
també necessita
líquid
al processar-lo
o sigui
necessitem aquest líquid
per processar els aliments
per parlar
per
bàsicament
mantenir-nos
llavors
veure aquesta quantitat
d'aigua
el que farà també
és que ens sentim
una mica més saciats
entre hores
o durant el dia
ens farà
ens farà que el nostre cos
també tingui
alguna cosa
que distreure's
a l'hora de processar
i de menjar
però també farà
que el nostre cos
no es deshidrati
i tingui aquest problema
de deshidratació
en quant a pell
en quant a nosaltres
estem més fatigats
estem més cansats
i sobretot
quan diguem
d'hidratar-nos
podem fer-ho amb test
podem fer-ho amb begudes
que siguin més naturals
més diurètiques
si volem
per depurar el cos
però no caiguem en
estic bevent coca-cola
i m'estic hidratant
no
o estic bevent vi
i m'estic hidratant
no
perquè aquestes begudes
porten sucres
que no ens van bé
a l'hora d'hidratar-nos
perquè al final
l'alcohol també deshidrata
també
hem de tenir en compte
que l'alcohol deshidrata
sí, exacte
doncs la meva recomanació
és que sí
que siguem conscients
que hem de beure molta aigua
perquè aquestes festes
segurament no hem begut aigua
com hauríem de beure
hem begut altres coses
aleshores
ara tornar a la rutina
és molt important
treure les begudes
ensucrades
les begudes que no ens fan bé
i tornar una mica
a les begudes més naturals
les kombuches
les podem incorporar
les aigües
els tests diurètics
si volem
o el que sigui
per drenar
però realment
necessitem que el nostre cos hidrati
de beguda bona
doncs Anna Pobeda
fins aquí l'espai d'avui
deixa'm afegir
un últim propòsit
aquest és com un regal
que ens emportem
al final del programa
al final de l'espai
d'avui de foodies
i és que crec
que ens ho mereixem
tots regalar-nos
aquest propòsit
que és prioritzar
el benestar mental
i l'emocional
totalment
que moltes vegades
doncs no ho tenim en compte
i hem de buscar
un espai
en el nostre dia a dia
per respirar
per tancar els ulls
i per intentar
fer una introspecció
i estar una mica més
amb nosaltres mateixos
sense res
que pugui contaminar
aquell espai
per tu
i només per tu
exacte
i aquest fet
jo crec que també és important
reivindicar-lo
i buscar-lo
i ara doncs
a l'inici de l'any
que busquem propòsits
aquest hauria d'estar
el primer de la llista
i jo afegiria
treure també
molt sentiment de culpa
perquè és veritat
que moltes vegades
ens culpem moltíssim
i això mentalment
no està del tot tranquils
de
oi no ha estat prou aquí
no està fent no sé què
sempre hi ha com aquest sentiment
de culpa darrere les coses
i per mi també
per aquesta pau mental
seria treure'ns aquest sentiment
de culpa
que les coses han sortit
com surten
que ja tindrem temps
d'entrar a una rutina
que tindrem temps
de fer les coses
com s'han de fer
però sense estrès
i sense culpa
Anna Pobeda, gràcies
que no està molt gran
i seguim properament
amb més capítols de fudis
i tal
que vagi bé
adeu-siau
adeu-siau
i seguim aquí a les tardes
de Ràdio d'Esvern
seguim al Refugi
al magazín de tardes
de l'emissora municipal de Sant Just
i ara és moment
d'encendre el micro
en Daniel Morales
el nostre infermer de guàrdia
Daniel, bona tarda
bona tarda Dani
com estàs?
molt bé
amb ganes de saber
què ens portes avui a l'espai
doncs ja ho pots veure
avui estic molt ben acompanyat
sí, ens espera un espai molt diferent
ho volia comentar
perquè avui
canviem el format
avui format d'entrevista
també
una mica
crònica
perquè al final acabarem
explicant la història
de
com és estudiar
doncs
el que estàs estudiant tu
infermeria
però no vull fer
aquestes espòilers
per tant
si et sembla
presentem a la nostra convidada
d'avui
doncs avui
amb tots vosaltres
us presento
la Lucía Montalbán
que és una
una molt bona amiga meva
que també és infermera
ella ja és infermera
va acabar la carrera
al lluny
i porta tres mesos
treballant a l'hospital
de Sant Joan de Déu
a pediatria
molt bona tarda Lucía
com estàs?
hola
bona tarda
estic molt bé
jo soc Lucía
com ha dit el Dani
i estic treballant
d'infermera pediàtrica
des d'acabat
d'acabar la carrera
i primer de tot
com
ara que ja ets infermera
com sents
els anys d'universitat?
doncs
el meu
quan vaig començar
a la universitat
va ser molt diferent
perquè en el meu cas
vam començar
l'any del Covid
i això va ser
una experiència
diferent
perquè vam anar
a la universitat
i els dos dies
ja estàvem a casa
fent les classes online
llavors va ser un començament
una mica diferent
perquè no és la vida universitària
que
ja queden les hitxes
llavors fins al
després del Nadal
no vam començar
a fer les classes
des de Brida
tots junts
ho fèiem des de casa
i va ser una mica diferent
però la veritat
que des del primer dia
m'agradava molt
la carrera
perquè les assignatures
hi havia assignatures
que m'agradaven més
algunes que altres
però totes aquelles
que eren assignatures
més infermeres
em van agradar molt
i sabia que estava
en el lloc
en què volia estar
no era el mateix
que a batxillerat
sempre has volgut ser infermera
des de molt petita
jo crec que perquè
la meva mare és infermera
llavors jo veia
com la meva mare
s'anava a treballar
i jo volia fer una mica
el que feia la meva mare
llavors des de sempre
volia ser infermera
i infermera pediàtrica
molt bé
bueno
trenquem aquí el tòpic
que molta gent es pensa
que els que estudia a infermeria
és perquè no entrem a Medicina
acabem d'escoltar
la Lucía
com jo
que volem ser infermeres
des de sempre
i no és perquè
no havíem entrat a Medicina
sinó perquè estimem
aquesta professió
i què més
després
els segons anys de uni
com van anar?
doncs a veure
a partir de segon
ja va ser molt millor
perquè ja anàvem
tots els dies a classe
fèiem seminaris
vaig començar les pràctiques
això les pràctiques
crec que és un moment
molt crucial
no a la carrera?
sí
les pràctiques
és un moment
en el qual te n'adones
si realment
infermeries el teu o no
perquè potser
penses que t'agrada
però arribes a l'hospital
i te n'adones
que no és el teu
però jo
és quan em vaig enamorar
de la meva professió
m'agradava molt
anar a les pràctiques
volia aprofitar el màxim
per aprendre
per parlar amb els pacients
per estar amb ells
i em vaig adonar
que era el meu
que no volia treballar
de cap altra cosa
tu creus que
triar bé les pràctiques
també és molt important
per això mateix
que acabes d'explicar?
sí
la veritat que sí
perquè a la universitat
ens donen l'opció
de triar per diferents opcions
i has d'escollar
jo que pensis
que t'agradarà més
i és el que jo vaig fer
i em sento
que vaig prendre
bones decisions
en tot moment
i que vaig estar
en unitats
que em van aportar coneixements
que avui dia
aplico
en el meu dia a dia
a infermera
i també relacionat
amb això
també és molt important
el professional
amb el que estàs acompanyat
i qui t'ensenya
crec que també és una part
bastant crucial
perquè tinguis
una bona experiència
i el que ella diu
perquè t'acabis adonant
que estàs al lloc correcte
i que el teu futur
és allò
recordes
ara
et ve a la memòria
algun professional
que diguis
ostres
aquesta persona
em va ajudar molt
a tirar endavant
les mines pràctiques
doncs per exemple
el meu primer infermer
que vaig tenir
clar
jo mai havia punxat
una persona
mai havia fet
una analítica
mai havia posat
una via
i em va
replicar
una vena
va agafar
un equip de suero
i va replicar
una vena
i em va dir
primer punxaràs aquí
i després anirem
a l'habitació
i punxaràs el pacient
llavors no ho faràs
des de zero
sinó que jo t'explicaré
com es fa tota la tècnica
perquè no estiguis
tan nerviosa
i també era un infermer
que es reservava
moltes cures
del matí a la tarda
perquè jo anava
a les tardes
a fer les pràctiques
perquè jo pogués aprendre
llavors va ser
el meu primer infermer
i tinc un molt bon record
d'ell
també hi ha un tema
que acabes d'obrir
que és la por
dels pacients
a les vostres primeres
vegades
vosaltres trobeu
a vegades
alguns pacients
aquesta pregunta
podria anar pels dos
alguns pacients
reticents
a que siguin tractats
per infermers
primerencs
sí
però menys
del que jo pensava
sí
jo la veritat
que també
crec que a l'hospital
mai m'ha passat
a l'hospital
tampoc
a atenció primària
que fèiem analítiques
i hi havia alguna persona
que et deia
ui és que tinc molt males venes
sempre em punxa
la infermera
més referent
perquè me'n trobo
amb les venes
millor que me les miri ella
però la veritat
que a l'hospital
a l'inrevés
molt dels pacients
t'agraeixen
i volen que
practiquis amb ells
i et motiven
i diuen
doncs ho has fet bé
vull parlar amb el teu infermer
per dir-li
que t'està formant bé
coses així
que s'agraeixen molt
quan ets estudiant
o fins i tot
t'equivoques
per exemple
jo posant vies
al principi
que em costava
i de fet
li deia
ja quan punxava un cop
i veia que no
li deia al meu infermer
posa'l a tu
perquè jo no puc
i de fet
el pacient molt com
deia no no
torna-ho a intentar
perquè has d'aprendre
i clar
és el moment
que clar
estàs fent algo
que a ningú li agrada
que li facin
però que tingui aquest gest
a mi
em sembla molt guai
jo també ho faria
per exemple
sí, et fa confiar en tu
ara jo que sóc infermera
és com que m'agradaria
molt tenir un estudiant
per poder explicar-li coses
i per poder fer tot allò
que m'ha fet sentir bé
a mi com a estudiant
tot arribarà
tot arribarà
parlem dels mals dies
els pacients
és normal que tinguin mals dies
perquè moltes vegades
doncs estan en un hospital
perquè no estan bé
però vosaltres
quan teniu un mal dia
com ho feu
per tirar endavant
i perquè no se us noti
i perquè no afecti
a la vostra feina
és que jo almenys
quan entro allà
se m'oblida una mica
el que hi ha fora
vull dir
ara aquest estiu
que he estat treballant
també una mica
el sector
és com que em poso
el pijama
i és com que
tanco tota la taquilla
inclús els pensaments
de fora
és com que no
a mi personalment
tampoc he tingut
greus problemes
greus que potser
t'afecten més
però és com que
se t'oblida
el que hi ha fora
no sé tu Lucía
sí, a mi em passa el mateix
que és entrar a la porta
de l'hospital
i és com que
estic en una altra esfera
un altre ambient
i que deixo fora
tots els meus problemes
jo per exemple
me'n recordo
que el Dani ho sap
ho vaig passar molt malament
amb el carnet de conduir
del cotxe
i era
és que volia anar a l'hospital
perquè sabia que allà
és com que
em centrava
en el que tenia
de portes cap a dintre
de l'hospital
i se m'oblidava la resta
els nostres oients
saben que jo també
ho estic passant malament
amb el carnet de conduir
perquè també explico
les meves aventures
és una etapa difícil
però en canvi
quan tens una feina
que t'agrada
doncs és molt diferent
parlem d'això
de la feina que t'agrada
què és el que més t'agrada
d'aquesta professió
que has triat
doncs el que més m'agrada
és el fet de saber
que estic ajudant
i que estic cuidant
a les persones
i que els estic donant
suport i acompanyant-los
en els que potser
són els pitjors moments
de la seva vida
ja sigui perquè estan malalts
perquè estan al final de vida
perquè estan passant
algun moment dur
i el saber
que he fet alguna cosa
bona per ells
ja sigui curar-los
cuidar-los
acompanyar-los
escoltar les seves paraules
em fa sentir molt
és molt reconfortant
i en el teu cas, Dani?
bàsicament el mateix
jo crec que
que és una
és una professió
molt vocacional
i que
has de
quan
o sigui
has de
com
a veure com ho dic
has com d'empatitzar molt
amb la persona
amb la que estàs tractant
perquè
a ningú li agrada
estar allà
i crec que
és molt important
això
empatitzar amb la persona
i tractar-la
com a tu t'agradaria
que et tractessin
clar
és interessant
perquè els dos teniu referents familiars
en el teu cas la teva mare
en el cas el Dani i la germana
això també us ha fet tenir el llistó alt
i voler doncs arribar a aquest referent
o vosaltres us ho preneu el vostre ritme
i aneu fent?
jo vaig al meu ritme
vull dir
per mi és
com
una persona
a la que
li puc demanar suport
si ho necessito
però
no vull ser com ella
tampoc vull dir
la infermeria
no hi ha competitivitat
no perquè
la infermeria és un món molt divers
vull dir
jo per exemple
no em veig
a l'especialitat
a la que està treballant
la meva germana
per exemple
llavors no tinc els mateixos objectius
jo la veritat
és que la meva mare
és una persona
que admiro com a infermera
la veritat
però tampoc
voldria arribar a ser com ella
a nivell de coneixements
i de lo bona infermera que és
però no a nivell competitivitat
sinó a nivell d'admiració
Dani
tu tenies una bateria
un full de ruta
per anar seguint
anem bé
vols que canviïm
un tema
m'està semblant genial
perquè jo el que volia
és això
que fos un debat
com entre amics
desenfadat
i superguai
m'està agradant molt
clar
a mi em sembla
és a dir
em sembla molt malament
preguntar-li només amb ella
perquè tu al final
també tens la teva experiència
però l'hem d'aprofitar
l'hem d'aprofitar
sí sí
però
encara no soc infermer
per això vaig tirant pilotes
com que jo no soc infermer
i no ho seré probablement
doncs jo vaig tirant pilotes
i aneu responent
i també
veure doncs
aquestes diferències
és interessant
d'una persona
que encara està estudiant
però que ha treballat
com a auxiliar d'infermeria
que és el cas del Dani
l'UCIA també hi va treballar
ara podem
si vols parlar d'això
doncs passem
passem a això
com treballes primer
d'auxiliar d'infermeria
que és una feina
bastant
més sacrificada
que la d'infermeria
no vull dir
que la d'infermeria
no ho sigui
però que
sabem que té
les seves diferències
com ho fas
tenint al cap
una altra cosa
que la infermeria
és el que estàs estudiant
però en canvi
et toca fer això
doncs bueno
jo en el meu cas
després de tenir
altres treballs
aquest va ser
com el que més m'agradava
perquè ja sentia
que m'estava apropant
al meu treball
de ser infermera
i ja estava dintre
d'un hospital
que és el que a mi m'agrada
i el que volia fer
i em va servir
com un gran aprenentatge
em va servir
com un creixement
perquè tot i que
no era infermera
perquè no podia fer
una tasca infermera
a nivell de competències
sí que ja estava
rodejada d'infermers
de metges
d'auxiliars
que et fan
aprendre molt
i t'expliquen coses
i això et serveix també
per després
la pràctica com a infermera
jo la mateixa
la mateixa experiència
clar
és que això és molt important
al final
no és el mateix
estar en un McDonald's
sense menysprear
la feina de la gent
del McDonald's
però quan tu estàs
fent una carrera
moltes vegades
aquestes empreses
aquestes grans empreses
faciliten molt la vida
doncs
dels estudiants
perquè puguin compaginar
els estudis
amb estar treballant
però no és el mateix
estar allà
i traient una carrera
d'una altra cosa
d'arquitectura
per exemple
que estar treballant
doncs ja
sobre el terreny
sobre un terreny
que ja és molt similar
el que tu acabaràs
exercint
m'agradaria també
treure un tema
perquè estem en un moment
jo crec que aquest tema
és molt recurrent
en el moment
que l'haguéssim tret
perquè les sèries
i les pel·lícules
de metges
d'infermers
sempre han existit
el que passa
que ara mateix
estem en un moment
en què es fabrica molt
es fabrica molt
l'audiovisual
per la petita
per la gran pantalla
i estem veient
moltes pel·lis
moltes sèries
de ficció
sobre metges
sobre hospitals
que no estan
del tot polides
o que a vegades
mostren una realitat
que no és
la realitat
llavors parlem
de la ficció
a la realitat
quina és la realitat
dels hospitals
i quina és
la ficció
que creieu
que no està
ben portada
doncs
per exemple
hi ha una cosa
que veig
és que normalment
la infermera
en aquestes sèries
no acostuma
a existir molt
normalment
són els metges
i els metges
ho fan tot
i la infermera
fa el que li diu
al metge
normalment
les analítiques
les fan
les infermeres
doncs a les sèries
ho fan els metges
els metges
ho fan tot
les vies
també les posen
els metges
a les sèries
jo ara per exemple
m'he començat
anatòmia grec
que l'he tingut pendent
des de fa molt
i bueno
vaig fer la primera temporada
jo tampoc he vist
moltes temporades
porto cinc capítols
però això
per exemple
a una via
jo a l'hospital
mai he vist
posar un metge
a una via
no perquè no sàpiga
que potser s'hi sap
però
en pla
el metge
té altres tasques
clar
el que passa
vull dir
anatòmia grec
potser als Estats Units
però per exemple
respira
el paper
el paper de la infermera
és
ser una maruja
el paper que li posen
a la infermera
és una maruja
gritona
sí sí
estem parlant
de la nova sèrie
de Netflix
amb la Joan Imri
entre d'altres
protagonistes
i és una sèrie
molt controvertida
o pujar una
sonda nasogàstrica
amb una sonda
fòleg
que és
per fer un
sondatge vesical
el material
el canvi de material
és molt heavy
això
i què
la nostra sanitat
té molt a millorar
però
ara mateix
no estem al punt
que vol mostrar la sèrie
bueno clar
aquesta sèrie
passa de tot
allò és apocalíptic
sí
passa un apocalipsis
amb una setmana
però en realitat
després hi ha sèries
com per exemple
de The Good Doctor
que també mostren
aquesta faceta
aquesta
com una part més
digues
digues
bueno
una part més humana
digues
no jo volia dir
per exemple
Hospital Central
que té 80.000 anys
és una sèrie
molt més realista
i millor feta
que per exemple
Respira
a mi aquesta m'agrada
molt
vull dir
jo no me la vaig acabar
però
allà
a veure
també tenia cosetes
com tot
però era molt més realista
que alguna cosa
que s'ha fet ara nou
sí sí sí
totalment
i parlem
seguim parlant
de la realitat
perquè la ficció
la podem veure
quan vulguem
la podem escoltar
quan vulguem
però la realitat
podem fer coses
amb la realitat
amb la ficció
al final
la tenim allà
per entretenir-nos
però amb la realitat
podem fer coses
i la realitat
és que tenim
doncs
acabem de passar
d'una pandèmia
hi ha una situació
molt crítica
a nivell de sanitat
que també
aquesta sèrie
que comentaves
volia reflectir una mica
però al final
tenim una situació
amb la sanitat
del nostre país
que és molt crítica
hi ha moltes vagues
hi ha moltes manifestacions
per demanar millores
pel col·lectiu
d'infermeres
què opineu
de tot això?
home
que
s'ha de lluitar
per millorar
perquè al cap i a la fi
tu ets un professional
que estàs lluitant
pels treusets
però
que els pacients
això també es tradueixen
bé
vull dir
tu realment
molts cops
lluites
perquè
poder atendre
bé
saps?
no sé tu què penses
si jo ho veig igual
és a dir treballem
per vetllar la salut
dels nostres pacients
però també
des de fora
s'ha de cuidar
la nostra salut
perquè
si no
com estarem bé
per cuidar-vos
per ells
la típica frase
de cuidar el cuidador
perquè si
exacte
sí sí
i bueno
ara
tornant una mica
cap a on estàvem
que és que ens ha de molt xerrar aquí
m'estic adonant
que puc fer un bon tàndem
els tres
tu com ara
tornant a la realitat
la realitat
és que tu ets infermera
ja
com has sentit
aquests primers mesos
treballant ja com infermera?
doncs
la veritat és que
jo estava molt nerviosa
els primers dies
vaig tenir la sort
que bueno
jo estic treballant de nits
i ja estan el mateix
torna
del que vaig fer les pràctiques
llavors això
em va donar la seguretat
que ja coneixia la unitat
que coneixia les infermeres
però tot i així
estava molt nerviosa
perquè ja era jo
Lucía la infermera
ja no era
entrar a una habitació
i no saber respondre una pregunta
i poder dir
ara aviso la infermera
no
ara jo soc la infermera
llavors
sí que estava molt nerviosa
encara ho continuo fent
reviso la medicació
4 o 5 vegades
abans de posar-li al nen
per assegurar-me
que ho estic fent bé
i també així
un consell
és que quan comencem
és molt important
preguntar
tot el que tinguis dubtes
les meves infermeres
em deien
de vegades dona més por
l'infermer que acaba de començar
i no pregunta res
que el que pregunta
i jo ara avui dia
no hi ha nit
que no pregunti alguna cosa
perquè prefereixo preguntar
i ara segur
que no fer alguna cosa malament
i em penedir-me després
clar
i el tema de la mala praxis
també
que veu una mica vinculat
tot això
vull dir
l'error és humà
però l'hem d'evitar
i jo crec que una de les principals
formes d'evitar-lo
quan ets nou
és preguntar
clar
totalment
ens comentava el Dani
a l'inici de la secció
que estàs treballant
a Sant Joan de Déu
quina és la teva experiència
perquè entenc
que estàs treballant
en canalla
potser
amb nens i nenes
sí, sí
és un hospital pediàtric
que era el que jo volia fer
des de que
sé que vull ser infermera
des que vaig començar la carrera
és un molt bon hospital
i doncs
estic molt contenta
d'estar treballant allà
clar, deu ser molt dur
no?
també per això
sí
però també els nens
són molt agraïts
i llavors això
et fa sentir molt bé
i els pares
i les famílies
molt dur
perquè al final
en l'inici de la vida
veure un nen
com en algun moment
s'està consumint
o està
que no té més energia
veure
aquestes situacions
que ja són complicades
de per si en un adult
veure-les en un nen
doncs
deu ser
més d'un cara
sí, sí
que és veritat
que és dur
perquè tu penses
és un nen
que hauria d'estar
al carrer
a l'escola
que no és a l'hospital
el lloc en què hauria d'estar
però
afortunadament
cada vegada
i sobretot aquest hospital
és un hospital
molt humanitzat
que cada vegada
s'entra més en els nens
i en fer l'experiència
de l'hospitalització
el més agradable possible
perquè tinguin
el millor record
i el veure que ells
doncs
estan bé
també et reconforta
és un referent
aquest hospital
al final
perquè
en tot l'estat
se sent anomenat
al Sant Joan de Déu
o inclús jo crec
que a nivell internacional
vull dir
ja
me'n recordo
no sé
on era un nen
que el van venir
per aquí
perquè tenia
no sé
un tumor al cap
fa uns mesos
va ser
no sé si us en recordeu
a mi em ressona
sí
em sona també
és que no me'n recordo
el nom del nen
però
però sí
bueno
que és un hospital
super reconegut
i no ha sentit
de parlar
de Sant Joan de Déu
Sant Joan de Déu
pel Daniel Morales
o no?
és a dir
un futur
et veus
estar treballant allà?
mai se sap
però sí que és veritat
que a mi
als infants
no em veig capacitat
per treballar amb infants
però bueno
que mai se sap
potser ara
per exemple
ara he de triar pràctiques
potser aquell
decideixo
triar pediatria
m'encanta
i sóc inferme pediàtic
com la Lucía
vull dir
però a priori no
però mai se sap
vull dir
mai t'has de tancar res
perquè fins que no ho proves
no saps si t'agrada o no
família
estem a punjar
d'arribar al final
de la nostra entrevista
no sé si hi ha alguna coseta
que s'hagi quedat en el tinter
que vulguem comentar
Dani
tens alguna coseta?
sí
ja per acabar
parlem una mica del futur
vinga
futur
doncs jo
el que tinc molt clar
és que vull continuar
a la pediatria
ara ja com a infermera
he pogut comprovar
que és el que m'agrada
i en el que vull dedicar-me
i en el que m'especialitzaré
perquè faré un màster
per i així
doncs tenir més coneixements
i continuar a especialitzar-me
en la pediatria
i per què màster
i no l'EHIR
obrim aquí un melón
doncs perquè
a veure l'EHIR
és una cosa que
jo si hagués volgut ser matrona
hauria fet l'EHIR segur
perquè és obligatori
per treballar com a matrona
però com a infermera pediàtrica
realment a l'EHIR
no t'ho demanen
sí o sí
i jo penso que l'EHIR
és un examen molt intens
que li has de dedicar
moltes hores
molt de temps
i jo ja venia de fer
d'estudiar molt a la carrera
perquè és una carrera
intensa a nivell d'estudi
i llavors doncs
volia tenir un estiu
i un primer any
de tenir un contacte
amb l'hospital
de familiaritzar-me
amb les diferents unitats
d'aprendre
i només tenia aquesta pressió
d'haver d'estudiar
per aconseguir una nota
i a més aconseguir la nota
per entrar a Barcelona
perquè jo no volia marxar
per exemple de Barcelona
llavors penso que el màster
és una bona opció
per adquirir tant
coneixements
teoris com pràctics
molt bé
doncs ara sí
donem aquesta entrevista
per acabada
moltes gràcies
per venir Lucía
Daniel
Lucía
gràcies per venir
ens tornem a sentir
amb tu Daniel
en un altre episodi
d'Infermer de Guàrdia
i Lucía
quan vulguis
torna a Ràdio d'Esvern
perquè les portes
estaran obertes per tu
encantada
que vagi
una abraçada
adeu-siau
adeu-siau
ail
no
marxar
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!











Fins demà!


Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
dados!
Fins demà!
Fins demà!
Fins demà!
Un d'ells seria, per exemple, fer visites d'assessorament a persones acabades de diagnosticar i són totalment gratuïtes, tant si són socis com si no.
Creiem que això és molt important perquè sàpiguen com seguir correctament la dieta sense gluten i sense gluten ja es curin, com abans m'he dit.
També hi ha una part institucional de demanar, per exemple, ajudes econòmiques per col·lectiu amb feriaquia, a altres països a nivell europeu ja n'hi ha.
I també demanar, impulsar que s'aprovin a nivell d'autonòmics resolucions a favor dels col·lectius i també tenim representació a nivell de tot estatal.
També impulsar la investigació perquè es continua investigant la malaltia, fer campanyes de sensibilització i conscienciació
i també acreditem establiments com a aptes per a persones amb seriaquia perquè s'hi puguin amenjar amb seguretat.
I són alguns, però ja no m'allargo més perquè si no continuaria i la llesta és molt llarga.
Nosaltres a l'inici d'aquesta entrevista hem volgut fer una breu introducció sobre el que és l'associació,
però tu què creus que és per a la societat aquesta associació?
Amb què es caracteritza el fet que l'Associació de Celiacs de Catalunya faci aquesta contribució des de fa 40 anys?
Bé, és molt important per defensar els drets d'aquests pacients que tenen cel·liàquia
o altres patologies relacionades amb l'injecte del gluten
i l'associació arriba on no arriba moltes vegades l'administració i arribem des de l'associació
i si no fos per nosaltres hi ha moltes iniciatives que no s'aconseguirien
i llavors és clau la tasca que fa.
I pel que fa, anirem també rescatant aquests temes que es treten a la primera pregunta
perquè són molt interessants i ara volia preguntar-te sobre l'acreditació dels restaurants
perquè ara hi ha un boom de restaurants, cada vegada s'estan fent restaurants més diferents,
més variats, també per tots els gustos i per totes les necessitats
i en aquest cas com es pot acreditar un restaurant per garantir que ofereix opcions sense gluten
i quins són els requisits que ha de complir aquest equipament de restauració?
És que sí que hi ha hagut com un auge de restaurants que ofereixen opcions sense gluten
o opcions en general diverses per diverses vegades, però moltes vegades no són restaurants
les persones s'ha de fer aquí i puguin anar a menjar perquè no tenen en compte el contacte encruat amb gluten
no segueixen correctament els protocols i és per això que per a que siguin segurs
i la persona amb seria que estigui tranquil·la han d'estar acreditats
i si volen acreditar ens han de contactar a l'associació
i llavors demanar quins protocols han de seguir
des del departament de restauració tenen uns plecs de condicions que s'han de complir
si els hi passa, si els forma també es fa un curs, tots els treballadors l'han de fer
i a més es comprometen a mantenir-se actualitzats cada any
es va presencialment a l'establiment, es reviven totes les fitxes tècniques
es reviven els protocols de cuina
n'hi ha establiments que són sempre sense gluten i n'hi ha altres que són mixtes
llavors, bueno, són una sèrie de requisits
que de vegades costa aconseguir que s'ho vulguin acreditar
perquè sí que és veritat que el procés inicial
i no n'hi ha més
és bueno, que la persona ha d'estar conscienciada
perquè ja realment de voler-ho
perquè s'ha de dedicar un temps, no?
Però un cop ja estàs acreditat
et dones aquestes garanties al col·lectiu
i les persones amb seria que hi poden anar a menjar tranquil·lament
Clar, comentaves un temps i també uns espais, no?
Perquè al final, el que deies a l'inici de l'intervenció
hi ha el tema de la contaminació creuada
i al final també molts restaurants que són aptes per celíacs
també tenen espais dedicats només al menjar
que consumirà una persona celíaca, no?
Alguns sí que hi tenen potser un espai de la cuina dedicat
no cal tenir dues cuines
o sigui, n'hi ha que són mixtes i el mateix ho tenen
però sí que ho tenen separat d'unes maneres
per exemple, els estants a la part de dalt de totes on hi tenen
tot envasat sense gluten
sí que les superfícies van d'estar netes
quan comencen a cuinar el plat per la persona amb celíacia
ja s'ha de seguir uns protocols
i és sobretot fer això, no?
Tenir-ho molt clar
i llavors tenir-ho magatzemat d'una manera que no es pugui contaminar
però realment és possible perquè n'hi ha d'acreditats que ho fan
Irene, quines són les complicacions que poden sorgir a causa de la celiaquia
si no es controla adequadament?
Clar, sobretot amb una celiaquia que no està diagnosticada o no està tractada correctament
hi ha persones que tenen simptomatologia i n'hi ha que no en tenen
i els símptomes poden ser molt diversos
poden ser els psíquics símptomes que generalment la societat pensa que són més respectes estirals
de distància abdominal, vòmits, diarres, etc.
que són els primers que m'on viven al cap
però després n'hi ha de moltes altres
que poden ser, pots tenir ansietat, depressió
pots tenir anèmia, etc.
i tot això ve perquè al final quan es consumeix gluten
s'atrofien les vellositats intestinals
no s'estan absorbint bé els nutrients
i això porta a que hi hagi totes aquestes complicacions de salut
i deriva problemes que poden ser molt greus
i llavors per molt que la persona no tingui símptomes al consumir gluten
que hi ha persones asimptomàtiques
pot desenvolupar a llarg termini, amb els anys
altres complicacions que pots, per exemple
tenir osteoporosi prematura
pots tenir infertilitat
pots tenir fins i tot un coma intestinal
i això és al llarg del temps
d'anar consumint a consumint
clar, doncs es poden derivar aquests problemes de salut
però això és molt important diagnosticar-ho de forma precoç
i quan parlem dels professionals de la salut
quins recursos oferiu des de l'associació per ajudar-los a entendre millor la celiaquia
i també per oferir un suport adequat als pacients
Nosaltres fem anualment, fem jornades i fem formacions per professionals de la salut
i en fem una jornada anual on se'ls forma sobre celiaquia, les últimes novetats
i que puguin estar actualitzades
i que puguin estar actualitzades, dirigides a tots els metges, infermers,
i també en guany hem començat a fer una jornada dirigida a psicòlegs
també perquè aprenguin com acompanyar a un pacient celíac
i com li pot afectar aquesta malaltia crònica
Estem parlant amb la Irene Puig, portaveu de l'Associació de Celíacs de Catalunya
una associació que té més de 40 anys d'història
amb molta feina, moltes tasques també que li queden per endavant
i amb la Irene estem comentant tots aquests temes que l'associació mou
i promou també pels celíacs i per aquella gent
que també d'alguna forma es vol sensibilitzar en aquest tema
que cada vegada, com comentàvem, els restaurants també ho tenen més en compte
i molts espais també per adequar tot plegat
perquè al final quan vas a una botiga d'alimentació abans
i compraves en un supermercat tot allò que necessites
i després fas la mateixa compra per celíacs
el preu variava molt
Irene, ara és igual o diguéssim que la mitjana de preu
s'ha estabilitzat una mica més en una compra que podríem dir normal?
No, encara hi ha moltíssima diferència
et calcule que més o menys a l'any per persona
es gasten uns mil euros més en la cistella de la compra
és una quantitat molt important
i llavors nosaltres el que demanem són ajudes a nivell governamental
per fer front a aquest sobrecost de la cistella de la compra
Clar, clar, clar
i aquest sobrecost moltes vegades entenc que hi ha famílies
que tenen dificultats per fer-hi front
vosaltres des de l'associació teniu alguna ajuda
o faciliteu d'alguna manera
aquestes famílies que tenen aquestes dificultats?
Sí, a través de...
com hem posat amb la Creu Roja i també amb el Banc dels Aliments
comprem, fem compra de productes sense gluten
que es distribueixen a través del Banc dels Aliments
i també, per exemple, per la campanya final d'any del Gran Recap
doncs coordinem els que hi hagi donatius
que siguin específicament per comprar productes sense gluten
teníem fàcils que ens diuen que nosaltres volem contribuir
però volem que aquests diners vagin directament a la compra de productes sense gluten
i ho canalitzem a través de la nostra associació
Molt bé, doncs seguim amb altres qüestions que també van sortint aquí als estudis de Ràdio d'Esvern
perquè et volíem preguntar també com afecta la selequia a la vida quotidiana d'una persona
és a dir, ja no estic parlant només de menjar
sinó també en les seves activitats diàries
Sí, pot afectar més
a part d'una part física
també pot afectar molt a nivell emocional i psicològic
i també social
i al final sí que el dia a dia
si un ja a casa ho té més o menys
ja sap els protocols
ho té controlats
sap on anar a comprar, etc.
és més fàcil de portar
però després ja molt afecta la part social
quan vas a menjar fora de casa
si has d'anar per feina
i no pots triar el restaurant on has d'anar
o si vas de viatge
i és un país on hi ha molt poques opcions per tu a l'hora de menjar
si al teu entorn potser els familiars i amics
en alguns casos et recolzen molt
i en altres no
perquè no ho acaben d'entendre
llavors això al final pot afectar bastant a la persona
i de fet des de les associacions
hem creat fins i tot un grup de suport
que ens anem reunint tant virtualment com presencialment
de tant en tant
però que en partiu
i que també se sentin com menys sols
i que puguin compartir el seu punt de vista
i les situacions en què es troben
i al final ajuda una mica això
a sentir que no està sol
que hi ha altres persones que passen pel mateix
i que de vegades uns als altres
ens donen consells o solucions
Tinc entès que també teniu una guia d'aliments
i en aquesta guia d'aliments
com ho podem fer?
Quins són els aliments considerats sense gluten?
Sí, tenim una guia d'aliments
que es pot consultar amb les empreses
que ens faciliten productes que són sense gluten
i en aquesta guia que tenim
i després des de l'associació
clar, ja tenim una llista amb la tipologia d'aliment
i després es pot consultar d'acord
aquest és genèric i no cal que estigui etiquetat
com per exemple pot ser gluten
ja no portarà evidentment el símbol sense gluten
perquè ja no en té
altres, que poden ser susceptibles de tenir gluten
per si durant el procés d'elaboració
pot haver estat en contacte amb gluten
però moltíssim el producte potser no en té
com pot ser per exemple
un pot de tomates fregida
pot ser de ingredients
no hi fiquen sense gluten
però clar, en el procés de fabricació
pot haver entrat en contacte
llavors això, en aquest cas
ha d'estar etiquetat amb els símbols sense gluten
i ho han de buscar etiquetat al supermercat
aquest seria un producte de risc
i després hi ha els altres que són prohibits
que serien els productes que sí que contenen gluten
i bé, ja tenim aquest llistat
que facilitem als socis
i realment jo dic que al principi
quan tu diagnostiquen
quasi has de fer un màster
per aprendre't
aquest sí, aquest no, aquest no cal
aquest no sé què
perquè per exemple amb les llenties
mentre que els llegums en general
no han de ser etiquetats
les llenties sí
perquè es conreen en camps de cultius rotatius
com un any ablat i un any ablat
llavors tot té com
en el cas de les llenties cuites
sí que han d'estar etiquetades
llavors tota aquesta informació
que al principi de tot
doncs un ha d'aprendre
i bé, i té tot el seu procés
totalment, i ara hi ha també moltes aplicacions
pel mòbil
que també escaneixen el producte
a vegades ens ofereixen
doncs tota aquesta informació
no sé si aquestes aplicacions
són fiables
o és millor doncs
recórrer sempre aquest tipus de guies
que oferiu
sí, és millor anar directament
a les lliures de l'associació
de fet nosaltres
en la nostra aplicació
sí que tenim l'opció
d'escanejar un producte
i te diu
si és sense gluten o no
però no recomanem en general
utilitzar
aplicacions
que no siguin d'associacions
perquè de vegades
potser no està la informació
vull dir
hi ha moltes coses
que s'han de tenir en compte
i les associacions de pacients
sí que ho tenim
superestricte
i donem unes garanties
que potser altres aplicacions
no t'estan donant
llavors sempre és millor anar
directament a associacions
de pacients
que pot ser la nostra
o alguna altra associació
de pacients
però
crec que estiguin especialitzats
en celiaquia
és curiós
com et canvia la vida
un diagnòstic de celiaquia
perquè jo recordo
els meus cosins
que li van tractar
ben petits
els dos
i van haver
d'adaptar-se
i també d'ensenyar
a un nen
els nous hàbits
els nous costums
sobretot
quan estan al pati
de l'escola
quan estan
en ambients
diguéssim
amb altres amics
que moltes vegades
es passen el menjar
es passen coses
i han d'aprendre
que ells no poden consumir
aquest tipus de menjar
vosaltres feu algun tipus
de formació
algunes activitats
també
per oferir una mica
de com s'ha de fer
quins són els protocols
a seguir
i també per entrar
a la canalla
perquè com comentaves
també hi ha un tema
psicològic al darrere
que els professionals
de la psicologia
també han d'estar
informats
de com procedir
en aquests casos
sí
de fet
en el cas dels infants
a més
de vegades
ens sobte
que els nens
es consciencien
moltíssim
els infants
i fins i tot
amb els seus companys
de classe
i nosaltres
fem formacions
tant
a escola
si ens ho demanen
els socis
podem anar a la seva escola
i fer formació
al personal de cuina
i monitors
perquè puguin menjar
de forma segura
al menjador escolar
i també fem formacions
a les escoles
als companys
de l'aula
i els hi parlem
sobre la celiaquia
metjans en jocs
etc
i la veritat
és que
de vegades
costa menys
amb infants
que amb adults
sempliment
però sí
ho entenen
i ho interioritzem
bastant
i a part
també fem
per exemple
un cop a l'any
fem un simposi
sobre celiaquia
on es parlen
de
professionals
parlen
de les últimes novetats
està enfocat
a adults
però paral·lelament
som activitats
per els infants
i
a algunes d'elles
doncs
es parlen sobre
sensibilització
sobre celiaquia
etc
Irene
per anar tancant
ja aquesta entrevista
m'agradaria saber
tota aquella gent
que ens estigui
escoltant
i vulguin
fer-se socis
o vulguin informació
també per familiars
que estiguin
afectats per la celiaquia
com ho poden fer?
Com poden posar-se
en contacte
amb vosaltres?
poden consultar
la nostra web
es celiaxcatalunya.org
també ens poden enviar
un e-mail
a info
arroba
celiaxcatalunya.org
i
el telèfon
ens poden trucar
al 93
412
1789
i ara
en aquesta era digital
esteu també
a xarxes
us podem trobar
a Instagram
per exemple?
I tant
també
estem a
totes les xarxes socials
Facebook, Twitter, Instagram
TikTok
Telegram
Dinkedin
i a tot
sí que sí
us podem trobar
i busquem
celiaxcatalunya
segur que
segur que sortim
Clar que sí
doncs això està estupendo
també per tenir-vos
també a l'abast
del nostre telèfon mòbil
i també poder
seguir-vos a les xarxes
Irene
ha estat un plaer
tenir-te amb nosaltres
gràcies per compartir
tota aquesta informació
tan valuosa
i també esperem
que els nostres oients
hagin pogut aprendre
més sobre la celiaquia
i els recursos
que hi ha disponibles
una abraçada molt gran
i fins la propera
Moltes gràcies a vosaltres
fins la propera
I just want you
close
Where you can stay
forever
You can be
so
That it will only
get better
You and me together
Through the days
and nights
I don't worry
because
Everything's gonna be
all right
People keep talking
They can say
what they like
But all I know
is
Everything's gonna be
all right
And no one
No one
No one
Can get in the way
of what I'm feeling
No one
No one
Can get in the way
of what I feel
for you
You
You
Can get in the way
of what I feel
for you
When the rain
Is pouring down
And my heart
Is hurting
You will always
Be around
There's thunder
For certain
You and me
Together
Through the days
and nights
I don't
I don't
worry
Cause
Everything's
gonna be
all right
People
Keep talking
They can say
what they like
But all I know
is
Everything's
gonna be
all right
No one
No one
No one
No one
No one
Can get in the way
of what I'm feeling
No one
No one
No one
Can get in the way
of what I feel
for you
You
You
You
Get in the way
of what I feel
I know
Some people
search the world
To find
Something like
what we have
I know
People will try
Try to divide
Something so real
So to the end
The time I'm calling
You
There ain't no one
No one
No one
No one
Can get in the way
of what I'm feeling
No one
No one
No one
No one
No one
Can get in the way
of what I feel
for you
Oh
Oh
Oh
Oh
Oh
Oh
Oh
Oh
Oh
Oh
Oh
Oh
Oh
Oh
Oh
Oh
Oh
I seguim aquí, al Refugi, en magazín de tardes de Ràdio d'Esvern.
Avui ensarem als micròfons dels estudis de l'emissora, el Javier, que ja el tenim aquí a Ràdio d'Esvern.
Javier, bona tarda.
Bona tarda.
Avui parlem de novel·la gràfica.
De nou aquí per parlar de novel·la gràfica.
En ganes, eh? Moltes ganes.
Mira, volia comentar-te una cosa perquè he començat una novel·la que és curiós perquè cabalca una mica entre novel·la gràfica i novel·la convencional
i li diuen novel·la il·lustrada, que juga una mica amb el tema que té moltes il·lustracions
però no és ni còmic, no és novel·la gràfica, sinó que juga una mica amb això.
perquè potser et trobes un parell o tres de folis que estan plens de text i no hi ha cap imatge i després doncs comences a veure coses, no?
Es diu l'amarillo no existe i em està semblant bastant interessant.
L'he començat fa poc, me l'han regalat fa relativament poc.
I mira, doncs, ara m'he recordat d'ella i, bé, unes pintades que apareixen de sobte, unes pintades que comencen a endivinar coses que van passant.
I de fet, doncs, genera bastant interès, no?, el fet aquest d'unes pintades que no sap ningú qui les està fent i que poden predir el futur.
Aquí m'he quedat, aquí m'he quedat.
Interessant, interessant.
Sí, sí, sí.
I res, doncs avui venim a parlar una miqueta també de com arrenca aquest any el Club de Novella Gràfica de l'Ateneu de Sant Just,
que tu lideres, doncs també comentar una mica quines són les novel·les que arrenquen aquest 2025.
Doncs aviam, arrencarem el 2025 amb un autor amb el que ja vam arrencar aquest curs al setembre, que és Alan Moore,
que és un guionista que el públic potser no coneix, però el públic coneix moltes de les seves obres.
La que vam fer al setembre va ser Watchmen, també és el guionista de B de Vendetta, que va ser molt popular.
i després les màscares de B de Vendetta es van fer molt popular també ara durant les protestes del 15M i que us hauré així.
I aquest mes el que farem serà una altra de les seves obres més conegudes, potser la menys coneguda de les més conegudes, que és From Hell.
D'acord?
I From Hell, mentre que Watchmen era una obra de superherois ambientada en els anys 80, uns anys 80 ficticis,
From Hell ens porta a l'Anglaterra victoriana i ens parla de la història de Jacques l'esbodellador,
Jacques the Ripper, Jacques el destripador,
i és potser l'obra més guardonada d'Alan Moore.
Carai, una història que...
Bé, jo el llibre no l'he llegit, però la història de Jacques el destripador,
o desbodellador, com deies, superinteressant.
Sí, sí.
Superfascinant.
Quan vaig estar a Londres per primera vegada, vaig fer un recorregut per Londres de nit,
on t'explicaven la història d'aquest personatge tan icònic, no?
I realment era un carnisser que sabia molt també d'anatomia humana, no?
I de com fer patir...
Això és el que es creu.
Això és el que expliquen, com a mínim.
Això, sí.
De fet, de Jacques les Bolleus en sap ben poc,
i el que hi ha són moltes teories.
Moltes teories i molta rumorologia,
i, sobretot, sobretot,
una cohort de fidels seguidors de la història de Jacques les Bolleus
que, des de l'època en què van passar els crims fins a l'actualitat,
han anat investigant, cercant pistes, cercant indicis
que puguin indicar qui és o qui va ser Jacques les Bolleus.
I aquí, en aquesta història de Frommel,
que a més pren el títol d'una carta,
que es va atribuir en en Jacques.
Adopta l'autor...
a l'amor adopta una de les històries com a certa,
la desenvolupa i aprofunditza,
i crea una obra que és molt interessant,
és molt absorbent,
et porta directament, et transporta a l'Anglaterra victoriana,
la tria del seu company de viatge,
l'Eddie Campbell, que és el dibuixant,
un dibuixant que dibuixa molt brut, amb molta línia,
a més és una obra que és amb l'any negre,
et fa situar-te allà mateix,
et fa reviure,
no, perquè no els hem viscut,
però et fa viure els crims,
i en tot el context d'aquests crims,
et presenten també personatges
de l'Anglaterra victoriana,
coneguts per, no per tots nosaltres,
però per molts de nosaltres,
que van ser coetanis a Jacques,
els budelladors,
i els incorpora a la història,
i fa una obra molt complerta.
És una obra molt complerta
que es va estar publicant
durant 10 anys,
en fascicles, per dir-ho així,
en comic books,
i després es va editar de manera conjunta,
és a dir, es va començar a publicar
a finals dels 80,
i es va acabar de publicar l'any 98,
i es va publicar conjuntament
com a un sol volum en els 2000,
i llavors és quan va arribar a Europa
i es va fer més popular.
Llavors entenc que la versió
que acabeu llegint vosaltres
és la completa?
Sí, sí, sí,
en el meu cas,
com que jo vaig comprar-la
tot just quan va sortir
a editar-la en castellà,
es trairan cinc volums,
actualment,
totes les redicions actuals
és un sol volum,
fa poc Planeta va fer una edició
molt maca,
tant en català com en castellà,
d'un sol volum,
i és una obra que està pensada
per llegir-se en un sol volum,
tot i que també
per facicles,
o per capítols,
per entregues,
per entregues fa bona feina,
i és també,
com a curiositat,
la primera de les obres de la Mur
que es va adaptar al cinema,
tot i que s'han adaptat a tot altres,
les que comentava abans,
BD Vendetta,
Watchmen,
i aquesta es va adaptar
força ràpid
després de la publicació
de l'edició complerta
de totes les entregues,
i la va protagonitzar
el Johnny Depp,
i, bueno,
no va ser una gran pel·lícula.
No va sortir ben parada,
no, podríem dir?
Jo crec que cap de les pel·lícules
que adapten l'obra de la Mur
són massa bones,
va ser popular,
BD Vendetta,
però com a pel·lícula
tampoc és una meravella,
i és, bueno,
tampoc és sorprenent,
és a dir,
és un guionista tan,
és tan complert,
és tan detallista,
que és difícil portar-ho això
al cinema,
i van decidir portar
From Hell,
perquè potser
la història de Jack Lesbodelló
semblava més transportable
a la gran pantalla,
etcètera,
però és impossible
arribar a tots els matisos
en què arriba
a la Mur
en el còmic,
i és impossible
reflectir
aquesta
Anglaterra victoriana
bruta,
però bruta
no només
a nivell
higiènic,
sinó també
a nivell moral,
que reflecteix
Lady Campbell
amb el seu dibuix.
Portar això al cinema,
bueno,
jo no hauria tingut
valor de fer-ho.
Clar,
perquè realment
jo ara estic recordant
moltes escenes,
no?,
d'aquest tour
que vaig fer
per la nit
londinenca,
i realment,
clar,
és esfreïdor
perquè tu estàs allà,
a Londres,
no?,
la ciutat durant aquells dies,
i estàs vivint aquella nit
que et van ensenyant imatges
reals dels cadàveres,
o teòricament reals,
d'aquells cadàveres,
d'aquelles
virulents morts,
no?,
que, doncs,
anava generant el seu pas
al Jack l'esbudellador,
i clar,
doncs,
et genera,
et genera,
doncs,
una ansietat,
una angoixa,
el fet d'entrada ple
en aquesta història.
Entenc que la novel·la
graficava per aquí també,
no?,
que és molt immersiva.
És immersiva,
però és més immersiva
en la societat
de l'Anglaterra victoriana
que no pas
en l'aspecte més mòrbid
dels crims
del Jack l'esbudellador,
perquè això ja s'ha fet molt.
al final
la història del Jack
és l'excusa
per mostrar-te
una societat
que tenia
alguns quants problemes
a nivell moral
i també a nivell social.
Cosa que ho fa
bastant sovint a l'emmur,
perquè també
en Watchmen
fa servir com a excusa
al món dels superherois
per mostrar-te
la societat
d'Estats Units
en els anys 80,
o a finals dels 70,
principis dels 80,
i presentar-te
al context polític o social.
Aquest fa una mica
el mateix
amb l'Anglaterra victoriana
i, cert,
estèticament
es recreen
en els crims,
d'acord?
Les escenes
que il·lustren
els crims
estan fetes
de manera que tu
ho pateixis,
per dir-ho d'alguna manera,
però no és
el centre
i el cor
d'aquesta obra.
Podríem dir
que també té
un punt molt crític,
no?,
Alan Moore
en totes les seves obres,
com esmentaves?
Alan Moore
és molt crític
i ho era,
ho és
i ho serà sempre
perquè és un tret
de la seva personalitat.
Ara,
fa una crítica
que tampoc és,
no és d'estralera,
és subtil
i fent servir
diferents tipus
d'eines
narratives,
diferents tipus
d'eines narratives.
I, en aquest cas,
abans has fet
una petita pinzellada
també,
mai més fent dit,
de l'obra il·lustrada.
Jo estic veient imatges
aquí
per internet
i realment,
doncs,
és una obra
molt, molt interessant
perquè,
com comentaves,
està feta
d'una forma
bruta,
poèticament parlant,
perquè són aquestes
pintades
com molt ràpides,
tot i que segur
que deu tenir
la seva tècnica
a fer això.
Clar,
això també genera
un món
supercomplex
per narrar la història
perquè, al final,
estem parlant
d'una situació
complexa,
d'una ciutat
que està vivint
també,
doncs,
l'època victoriana
que una època victoriana
no és només
Jacques Les Budalladors
sinó també a Londres
van passar moltíssimes coses
durant aquella època.
Tu creus que també
l'il·lustrador
ha sabut
plasmar
tota aquesta essència?
Jo crec
que sense
l'Eddie Campbell,
sense el dibuixant,
que va sumar-se
a l'amor
per fer aquesta obra,
From Hell
no seria el que és.
Si haguéssim triat
un altre dibuixant
que tingués
una línia
molt més neta,
més semblant
aquí,
doncs,
de Watchmen
o,
jo què sé,
imagina TARG
de Tintín
fent d'il·lustrant
From Hell.
no tindria
cap mena de sentit.
En canvi,
la tria
d'Eddie Campbell
és que
crec que és la suma
dels dos
que fa que From Hell
sigui una obra tan completa
i tan atractiva
i que ha guanyat
tants premis.
És que ha guanyat
tot
en el món del còmics.
Premis Eisner
els ha guanyat
reiterades vegades
sobretot pel guió,
però també l'ha guanyat
com a obra completa
quan es va acabar
de publicar
totes les entregues,
ha guanyat
premis Harvey,
ha guanyat
premis també a Europa,
a molts llocs.
Vull dir,
és una obra
que és un clàssic,
és un clàssic
d'una obra gràfica.
Tu les primeres vegades
que vas llegir,
perquè no sé si la vas llegir
per fer cicles també
o la vaig llegir
de forma completa.
Jo la vaig llegir
per entregues.
Per entregues.
Llavors,
quina és la sensació
que recordes
de llegir l'obra
i ara després
amb les relectures
que has fet posteriorment
podries comparar-ho una mica?
És a dir,
has sentit coses diferents
o t'has tornat a connectar
amb el Javi
de fa 15 o 20 anys?
Fa 20 o 24.
He volgut ser generós.
Això crec que ho vaig sentir
el 2000.
No,
no crec que connectés
amb el Javi del 2000.
Però el que sí que he notat
és que
el problema
de les publicacions
a vegades
per entregues
és que si no ho fas
amb una cadència
determinada
ja te n'oblides
i tot de la història.
Clar.
Tinc el record
i voldria no equivocar-me
perquè si no
ja demano perdó
per avançar-te
a Planeta
que ho va publicar
llavors
i ho publicar
que la cadència
de publicació
als 2000
no va ser gaire bona
i jo al final
costava de seguir la història.
Que això era degut
potser a que no tenia èxit
o no tenia tirada?
No, no.
Jo crec que és una
dos qüestions més mundanes.
D'acord.
De mira,
hem trigat dos mesos més
del que havíem d'haver
trigat a publicar-ho
perquè això ja
havíem comprat els drets
i ja estava pensat
per publicar-ho tot
perquè era una obra
i ja era completa
el que passa
que no havia arribat a Espanya.
Quan es va publicar aquí
es va publicar completa
però per entregues
però ja era completa.
Llavors,
ara el fet
de posar-la tota junta
en un sol volum
que és una cosa
que als 2000
no era tan popular
es feien més
això
publicacions per entregues
i a dia d'avui
és molt més atractiu
potser també
per una qüestió
del mercat
que està
més madur
i la gent
li haurà
de comprar
volums complerts
i es veu amb cor
d'invertir
40 euros
en comprar-se un volum
de From Hell
i potser
pensar que el 2000 no
doncs llavors
es feia per entregues
i no es feia massa bé
i costava seguir la història
ara
jo no ho sé
perquè no tinc el volum
però com ho puc llegir
tot seguit
perquè ho tinc a casa
la sensació
de llegir-t'ho tot
d'una tacada
jo ho gaudeixo més
també
fa gràcia
perquè pots veure
els canvis
els canvis d'estil
sobretot
d'estil
d'il·lustració
de l'Eddie Campbell
perquè ell va estar
com he dit abans
es va estar publicant
durant 10 anys
llavors
entre la primera pàgina
del primer volum
i la darrera
de l'últim volum
hi ha una evolució artística
que tu pots
és a dir
que si ho fas
si ho fas
tot seguit
no la notes
però si vas al principi
i després al final
sí que notes
com ha canviat
l'Eddie Campbell
i el seu estil
i com li ha agafat ja
per dir-ho
fins al truquillo
els personatges
tot és més fluid
algunes coses
no m'agraden tant
se li torna una mica més net
però bé
però també
és interessant
des d'un punt de vista
d'art visual
és interessant veure
com ha evolucionat
durant aquests 10 anys
i pel que fa
diguéssim
a l'escriptura
de
de forma escrita
hi ha alguna diferència
o en aquest cas
sí que es manté
bastant
bastant lineal
no hi ha tant
de canvi
per part del
del seu escriptor
de l'Alan Moore
jo crec que l'Alan Moore
tenia pensat
com havia de ser
From Hell
des del primer
moment
que ja va començar a escriure
sabia com havia d'acabar
com havia d'evolucionar
i està
ho trobo
no trobo cap canvi
significatiu
ho trobo tot
que és molt fluid
molt agradable
sí
dins del concepte
del cas del Jacques Fodellador
de llegir
i
i de nou
trobo que és una obra mestra
i
i l'Alan Moore
és un dels millors
guionistes
que hi ha hagut mai
en el món del còmic
o el millor
doncs bé
avui hem parlat
de From Hell
perquè també
és la novel·la gràfica
que han set
aquest 2025
i que per tant
també comentareu
en la propera sessió
explica'ns
quan serà
i què pot fer la gent
per venir
a participar
també
de forma activa
la propera sessió
del Club de Lectura
serà el 21 de gener
i atenció
perquè és un dimarts
i fins ara
fèiem els clubs de lectura
els dijous
d'acord
però a partir d'ara
els farem els dimarts
ho dic pels habituals
que no es presentin
el dijous
d'aquella setmana
sense mirar-se gaire el dia
i es trobin
que no hi ha club de lectura
què cal fer per apuntar-se
no cal fer res
per apuntar-se
només cal venir a la Taneu
aquell dia
i presentar-se
a la sala Piquet
crec que no m'equivoco
però bueno
confirmeu
qualsevol sala de la Taneu
segur que
ja els diran cap on han d'anar
exacte
i allà estarem
com sempre
segons enrotllana
i comentant l'obra
no tinc per què ser jo qui xerri
la major part de les vegades
no xerro jo
i procuro no ser jo qui xerra
m'agrada molt que la gent
que ve expressi la seva opinió
i podeu venir
havent-vos llegint l'obra
o sense haver-vos llegit l'obra
si això fa que us la llegiu després
o si us entreten
tota aquella hora
que estarem debatent l'obra
llavors
com accedir
a aquesta novel·la gràfica
nosaltres ens coordinàvem
a la biblioteca
perquè porti exemplars
i així la gent pugui anar a la biblioteca
i agafar un exemplar
i així poder-lo llegir
per al Club de Lectura
o també ens coordinarem
amb Cal Llibreter
perquè portin uns quants
exemplars extra
per si algú
que se'l vulgui comprar
i que li trobar
per la seva col·lecció
aprofitant la vinentesa
que és la novel·la gràfica
que farem al Club de Lectura
Perfecte
doncs Javi
crec que serà
una bona estrena
d'any
amb aquesta novel·la gràfica
ja teniu pensats
els propers espais
de novel·la gràfica
i qui
ocuparà
doncs aquests espais
o encara doncs
no tens triades les novel·les
tot pensat
ja
tot pensat
perquè si no
no surt el catàlac
d'activitats
la teniu
vas fent
la llisteta
després de
From Hell
hi haurà
Herba
que és d'un autor
coreà
per fer un canvi
de continent
i després
anirem a Europa
amb
la balada
de la Marcelada
d'Ugo Prat
que és un clàssic
de clàssics
del còmic europeu
i per acabar
el curs
del club de lectura
que serà el juliol
encara ho estem treballant
però la idea
és portar
igual que vam fer l'any passat
a un autor
o autora
que ens
comenti també
la seva obra
i això encara
encara no ho hem tancat
però ho tancarem en breu
perfecte
doncs nosaltres
estarem pendents
també per anar sabent
les novetats
del club
de novel·la gràfica
i també del club
de lectura
de l'Ateneu
que tenim
doncs
com sabeu
aquest espai
mensual
Javi gràcies
una abraçada molt gran
gràcies Dani
que vagi molt bé
adeu-siau
apa
i tornem a estar aquí
al Refugi Recomana
un espai
on dediquem
a presentar opcions
d'oci
cultura
art
gastronomia
a l'abast
de tothom
i avui
ens en volem
endinsar
en els millors museus
per visitar
en família
a Barcelona
sab credential
i en aquest cas els caps de setmana a vegades a casa tancats es poden fer tediosos,
però a Barcelona hi ha moltes oportunitats d'oci i de lleure
i en aquest cas els museus és una combinació perfecta d'educació i també de cultura i entreteniment.
En aquest cas avui us volem presentar aquests museus i centres d'art
que deixaran que la canalla i els grans es quedin amb la boca oberta.
I aviam, primer volem trencar un mite, és fals que els nens no vulguin anar a museus.
El secret és que s'ha de saber escollir bé el lloc.
A Barcelona la varietat i la qualitat dels museus és excepcional, així que no hi ha excusa.
Teniu centenars de llocs on explorar, obres d'art per admirar, exposicions per recórrer
i activitats per gaudir en família.
Ara bé, perquè aquesta experiència sigui realment profitosa,
que el museu escollit s'ajusti als interessos dels més petits.
Si els agrada dibuixar durant hores, podeu anar al Manac o a la Fundació Miró,
que són opcions perfectes.
Si prefereixen estar a l'aire lliure, doncs trieu museus amb activitats relacionades
amb la natura o la ciència, com per exemple el Cosmo Caixa o el Jardí Botànic,
o també el Museu de la Ciència.
I si no sabeu per on començar, aquí ve un consell.
Anar a un museu no hauria de ser com fer-los menjar verdura,
és a dir, que escolteu els nanos i també trieu junts aquest espai
per gaudir i per descobrir.
I arrenquem amb aquesta llista amb el Cosmo Caixa,
un museu interactiu de ciència que és un paradís pels més petits
i pels petits científics.
Des del famós bosc inundat fins a les exposicions interactives
ens permeten tocar, veure i experimentar amb ciències.
és ideal per a totes les edats.
A més, el planetari ofereix un viatge fascinant per a l'univers.
I un altre museu que també agrada a petits i grans
i que també ja hem portat aquí al programa és el Museu de la Xocolata.
Aquest espai dolç explica la història i el procés de fabricació de la xocolata
des dels seus orígens fins avui.
Hi trobareu escultures fetes de xocolata i també els nens poden participar
en tallers on es devenen xocolaters per un dia.
I marxem cap al Museu Blau on, situat al Parc del Fòrum,
esdevé un museu dedicat a la història natural
amb una espectacular exposició sobre la biodiversitat del planeta.
També els nens poden veure de prop escalets d'animals, fòssils
i altres meravelles del món natural que els fascinaran.
També poden visitar el Caixa Fòrum, que és un dels clàssics de Barcelona,
un centre cultural que ofereix exposicions que canvien constantment,
sempre amb una proposta per a totes les edats.
A més, també programen tallers, activitats familiars
i visites guiades que estan adaptades pels més petits
i que fan una visita i una experiència cultural i educativa
assequible per a tots els gustos i també per a totes les edats.
marxem al Museu del Disseny,
perquè si la creativitat i l'art són el que motiva la canalla,
aquest museu és una visita obligada,
amb exposicions que van des del disseny gràfic fins la moda,
el mobiliari i la decoració.
Els nens poden gaudir d'exposicions dinàmiques
que faran explorar el món del disseny d'una forma lúdica.
I marxem al Museu de la Música.
que aquí els nens podran veure, escoltar i fins i tot tocar
alguns instruments d'arreu del món.
Aquest museu ofereix una àplica col·lecció d'instruments històrics
i permet que els visitants experimentin amb sons
en una activitat perfecta per a famílies amb petits músics en potència.
I marxem ràpidament al Museu de la Ciència i la Tècnica de Catalunya,
situat a Terrassa,
un museu que ofereix una immersió en el món de la ciència i la tècnica,
amb una col·lecció de màquines antigues interactives
que permeten comprendre l'evolució industrial i científica.
És perfecte pels nens interessats en com funcionen les coses i la seva història.
I si el que voleu, doncs, és aventurar-vos en la història de Catalunya,
heu de visitar el Museu d'Història de Catalunya,
un museu que, d'alguna manera més divertida i educativa,
doncs podem introduir els nens a la història de Catalunya,
des dels seus orígens fins a l'actualitat,
amb exposicions interactives i recreacions històriques.
Els petits poden aprendre mentre juguen.
I també una altra de les oportunitats per conèixer, en aquest cas,
el món marítim, és el Museu Marítim de Barcelona.
Situat a les antigues Drassanes Reials,
aquest museu és una porta d'entrada a la història marítima de la ciutat.
És un dels meus museus preferits de Barcelona,
un museu que, a més, també està en un espai únic,
i els nens podran descobrir vaixells antics,
models d'escala i fins i tot pujar a bord
d'una rèplica del famós vaixell Santa Eulàlia.
I acabem amb una visita ineludible al poble espanyol.
No és un museu convencional, sinó que és un poble
que recrea diferents regions d'Espanya
amb tallers artesanals, activitats culturals
i espectacles ideals per a tota la família.
Els nens poden córrer per les places
i aprendre sobre les tradicions espanyoles
d'una manera més interactiva.
A més, també, aquest espai ofereix moltes activitats tematitzades
en funció de l'època de l'any.
I bé, amb aquestes opcions,
Barcelona ofereix una àmplia varietat d'espais culturals
per explorar amb els més petits.
Esperem que us hagi agradat aquest nou capítol
del Refugi Recomana.
Ens veiem a la propera edició.
Deixarem el Montseny enrere i rodarem per mil camins
Carretera i manta i la guitarra entre els dits
Amb el bombo a negres i tres acords en tenim prou
per invocar els déus del rock'n'roll.
Deixa que et canti una cançó,
una cançó per al somriure més bonic d'aquesta nit.
Oh, oh, oh, oh,
que ets tan salvatge i tan catarra com jo.
Fem que cada dia sigui diferent a l'endemà.
La vida és massa curta per perdre's en els detalls.
Que no ens faltin mai les forces per cantar a ple pulmó
a tot l'encant d'aquest maleït món.
Deixa que et canti una cançó,
una cançó per al somriure més bonic d'aquesta nit.
Oh, oh, oh,
que ets tan salvatge i tan catarra com jo.
No, agafes-ho tu.
Hòstia puta, no m'ho haig de ser tan merganyat.
Però fas teatre, fas-ho com...
Però ara no, no, no, no, no, no, no, no, no.
Farem trist, eh.
Molt divertit.
It's, it's, it's a tuverest.
Hola, què has de, tio?
Per què no, tio?
Per què no, tio?
Para de dir, per què no?
Després, a pensar ni el que he dit.
Deixa que et canti una cançó,
una cançó per al somriure més bonic d'aquesta nit.
Oh, oh, oh, oh,
que ets tan salvatge i tan catarra com jo.
Oh, oh, oh, oh,
que ets tan salvatge i tan catarra com jo.
I fins aquí, el Refugi d'Avui.
Moltíssimes gràcies per escoltar-nos a la tarda d'avui.
Nosaltres tornem, com sempre, dilluns i divendres aquí,
a Ràdio d'Esvern, les tardes de l'emissora municipal de Sant Just.
Soc Daniel Martínez i ha estat un plaer acompanyar-vos
al llarg de la tarda d'avui.
Que vagi molt i molt bé i ens sentim molt aviat.
Adéu-siau!
Fins demà!