mentre que la recollida del contenidor gris ha disminuït un 4%. L'activitat de la deixalleria municipal confirma aquesta tendència positiva amb 13.177 entrades anuals, de les quals 7.826 corresponen a particulars i 5.351 activitats industrials, comercials o municipals.
A més, 147 persones s'han beneficiat dels descomptes de la taxa metropolitana de tractament de residus per l'ús d'aquest servei, un incentiu per fomentar la correcta gestió dels residus especials. Els serveis de proximitat també han reforçat els índexs de separació. La deixalleria mòbil ha atès 183 persones en 12 jornades, amb 912 quilos recollits. El punt net de la plaça Camoap ha funcionat 43 dies amb 2.099 usuaris
i el Puntnet de Masllui ha registrat 40 dies de servei i més de 1.800 persones ateses. En cultura, el 38è concurs de prosa i poesia en català de Sant Just obre avui al termini de presentació d'obres, que es mantindrà vigent fins al 22 de març. El certamen s'adreça a persones no professionals de l'escriptura i permet presentar els treballs a través del web municipal. Organitzat pel Servei Local de Català de Sant Just i el programa Voluntariat per la Llengua,
El concurs té com a objectiu fomentar l'ús del català escrit, impulsar l'expressió creativa i afavorir la participació de persones amb capacitats diverses. La convocatòria és oberta a tota la ciutadania i s'estructura en quatre categories d'edat, de 9 a 11 anys, de 12 a 14 i de 15 a 17 i majors de 18 anys.
Les obres han de ser inèdites i de tema lliure i s'han de presentar seguint les bases publicades al web santjust.cat barra català on es pot consultar tota la informació del concurs. I encara en cultura, l'entrevista del dia a Ràdio d'Esvern ha comptat amb la participació de Soledad Cardoso, soprano argentina de prestigi internacional i veïna de Sant Just des del 2019.
L'artista ha visitat els estudis per presentar el seu pròxim projecte, una representació inèdita del Masies, de Handel, que tindrà lloc els dies 20, 21 i 22 de febrer al Teatre de Sarrià. Aquesta producció destaca per combinar la música barroca amb la dansa neoclàssica i contemporània, oferint una experiència visual i espiritual poc habitual en els oratoris tradicionals. Segons ha explicat Cardoso, l'espectacle comptarà amb un ballet de cambra format per vuit ballarins, un cor i quatre solistes.
La soprano ha soprallert la dificultat tècnica de l'obra que exigeix un gran ventall de recursos vocals. Podeu escoltar l'entrevista completa al podcast que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern. I això ha estat tot. Tornem amb més informació als butlletins horaris i a l'informatiu complet. Fins ara. Ràdio d'Esvern Durant avui
El refugi amb Jaume Elias. Molt bona tarda a tothom. Són les 5 i 10 minuts i comencen les tardes de ratlles d'esvern. Jo sóc el Jaume Elias i us dono la benvinguda al refugi.
Doncs ara sí, ja hem arribat el divendres, ja hem arribat el divendres superant ahir una greu crisi de ventades aquí a Catalunya que van sacsejar tota Catalunya, especialment també aquesta zona central de Barcelona. Però bé, aquest cap de setmana sembla que les ventades més fortes no estaran a Barcelona, sinó que seran tant a Lleida com a Tarragona, com també a Girona. Per això ho comentarem també més endavant.
Però va, ara sí, ja estem al divendres, avui acabem la setmana per tot l'alt. Anem amb el sumari, va, anem a descobrir el menú del dia. Començarem com sempre amb el Zoom informatiu, on repassarem breument el més destacat de la jornada. Tot seguit presentarem la cançó i l'efemèrida del dia i a dos quarts de sis donarem el tret de sortida a les seccions d'avui.
Iniciarem amb el cara a cara amb la Nora i la Laia. A continuació, l'espai de nutrició amb l'Elvira Sánchez. I seguidament, Vertical Slide, el nostre espai de videojocs amb el Xavi PSX. I posarem fi amb la tertúlia esportiva de la setmana comentant el duel de l'Atlètico de Madrid-Barça amb el Joel Font.
I ara sí, fetes les presentacions, comencem amb les notícies, comencem amb Zoom Informatiu.
El govern català calcula en 100 milions d'euros el cost de les obres d'emergència a la xarxa de rodalies. Ho ha explicat la consellera de Territori, Sílvia Paneque, que ha detallat que ja s'han executat prop de 80 milions i que la xifra podria costar-se als 90 en les pròximes setmanes. Paneque ha comparegut a l'estació de Barcelona-Sants amb el secretari d'Estats de Transports, José Antonio Santano.
que ha confirmat actuacions d'emergència en 91 punts de la xarxa i inspeccions preventives en 648 trams. Pel que fa al servei, totes les línies estan operatives, excepte l'RL4 entre Manresa i Cervera, que podria reprendre el servei comercial aquest dissabte, i encara pendents l'R3 i el tram de l'R15 entre Reus i Ribarroja d'Ebre.
Actualment hi ha unes 200 limitacions de velocitat. La meitat, segons Santana, s'eliminaran abans de finals de febrer i el 90% haurien d'estar resoltes a final d'any. També s'ha anunciat un reforç al manteniment amb 600 nous treballadors en 4 anys.
I ja el fort temporal que ahir va afectar Catalunya es va emportar una vida. Una dona de 46 anys ha mort aquesta nit a conseqüència de les ferides que va patir per la caiguda parcial del sostre d'una nau industrial a Barcelona. La víctima estava ingressada a l'Hospital Universitari Vall d'Hebron, on no ha pogut superar les lesions.
La ventada ha estat la més intensa de l'última dècada amb ratxes superiors als 100 km per hora i ha deixat 9 persones hospitalitzades. Segons la consellera de Territori, Sílvia Paneque, la dona hauria patit l'accident durant un moment de descans dins de la seva jornada laboral. Els Mossos han obert una investigació per aclarir les causes del sinistre.
I també tenim una altra persona que continua en estat crític, un jove de 22 anys, voluntari de protecció civil, ingressat a l'Hospital de Vallvitge després de la caiguda d'un arbre a Sant Boi de Llobregat. La pesta porcina africana segueix escampant per Catalunya i s'han detectat els dos primers casos fora de la zona zero del brot.
Els exemplars infectats són dos senglars localitzats a Molins de Rei i al Papiol. El conseller d'Agricultura, Òscar Urdeig, ha explicat des de Lleida que en total s'han confirmat 13 nous casos, dos dels quals fora del perímetre inicial de 6 quilòmetres. Des de l'inici del brot ja s'han registrat 155 casos de pesta porcina a Catalunya.
Davant d'aquesta situació, el govern amplia la zona d'alt risc de 12 a 14 municipis i a partir d'ara es prohibeix l'accés al medi natural a Molins de Rei i al Papiol. Es manté, però, el radi de seguretat de 20 quilòmetres. Ordeig ha volgut transmetre un missatge de calma i ha remarcat que no hi ha cap granja afectada.
També han anunciat nous tractaments a les carreteres, nous tancaments, perdoneu, tancaments, a les carreteres N2 i B23 per evitar el desplaçament dels senglars i reforçar l'estratègia de contenció del brot.
El president de Catalunya, Salvador Illa, reincorporarà dilluns a la feina després de gairebé un mes de baixa mèdica per una osteomielitis púbica causada per una infecció bacteriana poc freqüent. L'Hospital Vall d'Hebron ha confirmat que evoluciona favorablement, que ha recuperat la mobilitat i que podrà reprendre l'activitat de manera progressiva, tot i que continuarà amb tractament antibiòtic.
Durant la seva absència a Catalunya ha estat involucrada en diverses crisis, la més important la ferroviària, amb el desgavell de Rodalies. Justament per això formacions com Junts i Esquerra Republicana han exigit al president que prengui decisions en torn dels responsables ferroviaris. A més d'altres crisis com la dels aiguats, les ventades i també les vagues de mestres i sanitaris.
Dilluns tornarà al Palau de la Generalitat on farà una declaració institucional i participarà en el seu primer acte públic. Dimarts també concedirà una entrevista a 3CAT.
Els delictes a Barcelona han caigut un 6,1% durant el 2025 i es situen en el nivell més baix des del 2016. Segons les dades presentades a la Junta de Seguretat Local, els furs i els robatoris amb força han baixat un 8,5%, mentre que els robatoris violents registren un lleuger augment del 0,2%.
Els furs continuen sent el delicte més habitual i representen el 60% del total i la mitjana diària ha passat de 353 l'any 2019 a 239 aquest 2025. Pel que fa als robatoris violents, l'any passat se'n van registrar 10.328, és a dir, una mitjana de 28 al dia.
La consellera d'Interior, Núria Parlón, ha destacat una tendència a la baixa, mentre que l'alcalde de Barcelona, Jaume Collboni, assegura que les mesures desplegades estan donant resultats.
I acabem repassant el temps i és que la borrasca Oriana manté activada l'alerta per forts vents a Catalunya i també ho farà durant tot dissabte. Protecció Civil manté el pla Vent-Cat en fase d'alerta amb ratxes que poden superar els 90 km per hora en bona part del territori, especialment a les comarques de Tarragona, Lleida i Girona.
El vent s'intensificarà aquesta nit al sud del país i s'estendrà diumenge cap al Pirineu, on l'avís es concentrarà al matí abans que la situació millori. Diumenge, però, s'imposarà l'anticicló i les temperatures començaran a pujar. Ara, a les notícies de Sant Just, anem amb els titulars municipals.
Sant Just bat el seu rècord en reciclatge i redueix la fracció de resta un 4%. El municipi tanca el 2025 amb un 66,8% de recollida selectiva, 13.177 usos de la deixallària i una elevada participació en els serveis de proximitat.
L'Ateneu de Sant Just obre el procés per renovar la seva junta de govern. L'Assemblea General del 18 d'abril haurà de rectificar, ratificar la nova candidatura que incorpora sis nous membres i releva dos integrants de l'òrgan actual.
I avui s'obren les inscripcions del 38è concurs de prosa i poesia en català de Sant Just d'Esvern. El certamen impulsat pel Servei Local de Català i el BXL admetrà obres inèdites fins al 22 de març en quatre categories d'edat. I ara toca ritme, ara tocant els esports.
Fins demà!
El Barça va caure ahir per 4-0 davant l'Atlético de Madrid en l'anada dels semifinals de la Copa del Rei. En un partit nefast, amb una primera part caòtica que va condemnar els blaugranar. Els madrilenys van passar per sobre del Barça amb una pressió asfixiant. Van castigar cada error defensiu d'un Barça irreconeixible. Els del Xolo van deixar el partit vist per sentència abans del descans.
A la represa el conjunt català va intentar reaccionar, però un gol anul·lat, les constants polèmiques arbitrals i la manca d'encert ofensiu van frustrar qualsevol esperança. Amb aquest resultat el Barça necessitarà una remuntada gairebé miraculosa al partit de tornada a l'Spotify Camp Nou el dia 3 de març.
I ja el paper dels árbits en aquesta semifinal va provocar una reacció contundent a Joan Laporta després de la semifinal de la Copa del Rei davant l'Atlético de Madrid. L'expresident Blaugrana ha mostrat el seu suport a Hansi Flick, als jugadors i a la direcció esportiva i es va mostrar molt convençut que el Barça encara té opcions de remuntar el partit de tornada a l'Spotify Camp Nou.
Laporta ha denunciat un gol mal anul·lat a Pau Coversí i assegura que res és innocent, en referència a decisions arbitrals recents. El dirigent va demanar unitat a socis i afició per convertir la tornada en una nova gran nit i empènyer l'equip cap a la remuntada.
I demà dissabte a les 2 en punt l'Espanyol rebrà el Celta de Vigo en un partit que es presenta molt igualat i en què els pericos intentaran retrobar-se amb la victòria, cosa que no fan des de l'any passat. A les 9 en punt el Madrid s'enfrontarà a la Reial Societat en un duel d'alt nivell tècnic i competitiu.
Els Adonosti arriben al duel en el seu millor moment de la temporada i el Madrid voldrà guanyar per posar-se líder provisionalment i posar pressió al Barça. Diumenge arriba el derbi català entre el Girona i el Barça a l'estadi de Montilivi. El Barça haurà de passar pàgina ràpidament del malson que va viure ahir contra l'Atlético per seguir sumant de 3 a la competició domèstica i evitar ensurs.
I ara presentem la cançó del dia.
I avui tornem a la música anglesa i ho fem amb una cançó preciosa, intensa i molt emocional que ens parla de les ombres que tots portem a dins. La peça d'avui convene força, vulnerabilitat i una confessió directa a qui estimem. La lletra ens situa en un escenari fred i incert, on els somnis fallen i les aparences cauen.
Enmèix d'aquest paisatge, el narrador admet que a dins seu hi evita dimonis dels quals no pot fugir. La cançó reflexiona sobre la culpa, l'egoisme i les contradiccions humanes. Parla de la lluita interna entre voler estimar i alhora sentir-se condemnat pels propis defectes. En definitiva, és una confessió oberta sobre la fragilitat humana. Ens recorda que tots tenim llums i ombres i que estimar també implica reconèixer els nostres dimonis.
Una peça que continua emocionant perquè parla sense filtres d'allò que sovint costa més d'acceptar, el que amaguem dins nostre. El grup que interpreta aquesta peça és una banda nord-americana que ha sabut combinar el rock alternatiu amb sons electrònics i himnes carregats d'èpica emocional. Des del seu debut s'han convertit en un fenomen mundial, amb lletres introspectives que connecten amb tots els públics.
Com sempre, us deixo tres pistes perquè intenteu endevinar-la. Aquesta cançó va sortir l'any 2012. El tema té més de mil milions de visites a YouTube i el grup que la fa és de pop rock i és originari de Las Vegas. Què? Com ho tenim això? Doncs va, ara anem amb aquest temacle que és Demons d'Imagine Dragons.
Bona nit.
Bona nit.
It's where my demons hide. It's where my demons hide. Curtains call us the last of all. When the lights fade out, all the sinners crawl. So they dug your grave and the masquerade will come calling out at the mess you've made.
Don't want to let you down, but I am hell bound. Oh, this is all for you. Don't want to hide the truth. No matter what we breed, we still are made of greed. This is my kingdom come. This is my kingdom come.
Your eyes, they shine so bright I wanna save that light I can't escape this now Unless you show me how
Doncs una cançó espectacular i que a mi personalment em porta molt bons records. Però va, ara anem amb l'efemèride del dia.
Avui, 13 de febrer, celebrem el Dia Mundial de la Ràdio. I al contrari del que alguns poden pensar, la ràdio no només s'escolta, sinó que també es sent. És una veu amiga que ens acompanya, que entra a casa nostra i que, sense adonar-nos, forma part de la nostra vida quotidiana. La ràdio és immediatesa, és servei públic, és companyia. Quan tot falla, quan tot cau, com en l'apagada elèctrica, la ràdio continua al nostre costat. És resistent, fidel i discreta.
No necessita grans pantalles ni grans artificis, només una veu i algú disposat a escoltar. És una eina clau per informar-nos, però també per riure, per aprendre, per plorar i per emocionar-nos. La ràdio ens explica el món, però també ens explica a nosaltres mateixos. Ens desperta al matí, ens acompanya a la feina, ens fa costat a la carretera, ens consola a la nit.
i té la capacitat única de crear imatges sense mostrar-nos cap. I crec que la màgia de la ràdio és aquesta, que cada oient construeix la seva pròpia història dins el seu cap. Per mi la ràdio és una passió. Des del primer dia que vaig seure davant d'un micròfon vaig quedar completament atrapat. La preparació del guió, els nervis abans del directe, la concentració a explicar els fets i la intenció d'arribar aquí ja darrere del transistor.
La ràdio és màgica, t'enganxa i et sedueix. Té alguna cosa inexplicable que et fa voler tornar-hi cada dia. Avui vull donar les gràcies a la ràdio per tot el que m'ha donat, per les oportunitats, per les emocions, per les persones que m'ha permès conèixer i també per poder treballar diàriament fent el que més m'agrada, presentar aquest programa que te'n gaudeixo.
Poder parlar-vos, saber què sou a l'altra banda, compartir històries, música, reflexions... És un privilegi immens. I que ningú s'equivoqui, la ràdio no està morta ni tampoc ho estarà. L'han volgut matar milers de cops. Amb cada nova tecnologia, amb cada nova pantalla, amb cada nova plataforma...
I aquí continua, viva, adaptant-se, transformant-se, però mantenint la seva essència intacta. Continua sent un referent comunicatiu i informatiu que ens transmet proximitat, credibilitat i molta emoció. Perquè mentre hi hagi algú amb ganes d'explicar històries i algú amb ganes d'escoltar-les, la ràdio seguirà tenint sentit i avui, 13 de febrer, celebrem precisament això, la força d'una veu que no s'apaga.
A Catalunya treballem en diverses mesures perquè tothom pugui disposar d'un habitatge.
Oferim ajuts perquè els joves puguin fer el pas. Construïm habitatges amb protecció perquè les famílies tinguin espai per créixer. I limitem els preus del lloguer per facilitar-hi l'accés. Perquè cada cop més persones ens puguem sentir a casa. Informa't d'aquestes mesures i ajuts a habitatge.gencat.cat Generalitat de Catalunya. El govern de tothom. I ara sí, arrenquem amb les seccions. Arrenquem amb el cara a cara, amb la Nora i la Laia.
Hola, bona tarda, Laia, bona tarda, Nora, com esteu? Hola, bona tarda, molt bé. Molt bé, com ha anat la setmana? Bé. Bé, bueno, ha sigut curta. Sí, bueno, clar, entre vagues i vent, no? Sí. Bueno, ja està bé, tu, i aquest cap de setmana teniu plans? Perquè cannes toltes? Sí, demà sortirem. Molt bé, molt bé, ja està bé. A la rua d'aquí de Sant Just o a una altra part? No, no, no ho sé, encara. No ho sabeu encara, no? Per alguna cosa. Molt bé, doncs que vagi molt bé, però bé, avui de què venim a parlar?
Avui entrarem a la història de la literatura per parlar d'un fenomen tan antic com necessari i per a moltes autores, l'ús del pseudònim masculí. Analitzarem com des del segle XIX fins a l'actualitat moltes escriptores han hagut d'amagar la seva identitat civil per garantir que la seva obra fos tractada amb el rigor i la llibertat que la societat els negava. I a més parlarem d'una escriptora més moderna amb un cas semblant. Molt bé, doncs anem a descobrir aquests personatges literaris que ens pensàvem que eren homes, però realment eren dones. Amb qui comencem?
Comencem a Anglaterra, Marian Evans, coneguda universitàriament com a George Eliot. Evans va triar un nom masculí per assegurar-se que la seva obra rebés la mateixa seriositat intel·lectual que la dels homes. Volia evitar el prejudici que les dones només escrivien novel·les romàntiques i augeres. A més, buscava protegir la seva vida privada, ja que mantenia una relació escandalosa per l'època amb George Henry Lewis, un home casat.
De fet, el nom de George el va triar com a homenatge a ell i Elliot perquè era una paraula fàcil de pronunciar. Sota aquesta identitat va escriure obres maestres com Till on the... bueno, que sí, i Videl March, considerada per molts crítics com la millor novel·la en la llengua anglesa.
Tot i que amb el temps es va descobrir qui era realment, Evans va continuar assignant com a George Eliot fins a la seva mort, consolidant un llegat de realisme i profunditat psicològica inigualable. Molt bé. Ara us he de fer una pregunta. Vosaltres sou molt de llegir, us agrada la literatura? Sí, a mi sí. A tu sí? Molt bé, molt bé. I què acostumes a llegir? Ara estic llegint una així de terror. Molt bé, molt bé. Doncs perfecte. Doncs va, anem amb el segon personatge.
Si mirem cap a la literatura espanyola del segle XIX, trobem a Cecilia Boldefaber, que va signar com a Ferran Caballero, nascuda a Suïssa però d'acord andalus. Va adoptar aquest pseudònim d'un poble de Ciudad Real que li agradava per la seva antiguesa.
A diferència d'altres autores que buscaven rigor i rebeldia, Cecília era una dona de caràcter conservador. Creia que la publicitat i l'exposició pública no eren escaients per a una dama de la seva època. El pseudònim era el seu escrit de protecció personal i social. Tot i les seves reticències a la fama, la seva obra de Gaviota es va convertir en un èxit absolut, introduint el costumisme i el realisme a la península. També va escriure Clemència i la família Albarrera.
centrades en la moralitat i les tradicions populars. Molt bé, perfecte. Doncs anem amb el tercer.
Un cas radical diferent és de la francesa Amanti Lucille, coneguda com George Sand. Ella va ser una de les figures més transgressores i lliures del segle XIX. Per allà el nom n'era una batalla sinó una extensió de la seva identitat rebel. El cognom Sand proveu d'una col·laboració literària amb el seu amant Jules Sandéu i el va fer servir per separar-se de les lligadures del seu matrimoni fallit de les convencions aristocràcies.
S'han desafiava els codis socials vestint sovint amb roba masculina i fumant en públic. La seva producció va ser immensa amb novel·les socials com La mare audiable o d'un romanticisme apassionat com Leila indiana. Va utilitzar el seu pseudònim com un símbol d'independència absoluta i de defensa dels drets de les dones i de les classes oprimides.
Doncs molt bé, un clar referent de feminisme ja en el segle XIX i és un exemple d'aquelles dones que m'han lluitat tant per defensar el que ara tenim. Anem amb el quart cas, va.
Arribem a Espanya amb Caterina Albert i Paradís, coneguda com a Víctor Català. És segurament el cas més emblemàtic de la literatura catalana pel fet que fa l'ús d'una identitat masculina per protegir la llibertat creativa. La seva decisió va ser una mesura de supervivència. L'esclandó va esclatar el 1898 quan va guanyar els Jocs Florals d'Olot amb el monòleg La Infanticida. El jurat es va horroritzar en descobrir que era una senyora de l'Empordà
l'havia escrit. Una obra tan crua i psicòlegament pertorbadora. Davant la incomprensió d'una societat patriarcal que només acceptava temes domèstics per a les dones, va adoptar el nom del protagonista d'una novel·la que estava escrivint. Sota aquest nom va publicar Solitud, el 1905, obra cabal del modernisme català. Catarina va mantenir el seu pseudònim durant tota la seva carrera, separant radicalment la seva vida personal de la seva potència com a Víctor Català.
Molt bé. Ara em pensava que anàvem a l'última, però veig que avui tenim sis, eh? Sí, hem posat. Molt bé, perfecte. Doncs va, anem amb la cinquena. Des de Dinamarca, Karen Bills Blixen va saltar la fama mundial com Isaac Dinesen, tot i que el seu país era coneguda pel seu nom real per al mercat internacional, especialment el nord-americà, va triar aquesta identitat masculina.
Dinsent era el seu cognom de soltera i Isaac significa aquell qui riu en hebreu. Reflectia la seva ironia i el seu desig de presentar-se com una figura misteriosa i sàvia, gairebé com un narrador de llibres àntics. Karen volia que la seva obra fos jutjada pel seu contingut literari i no per la seva vida personal a Kènia.
La seva obra més icònica, La meva Àfrica, publicada el 1937, va consolidar el seu estil elegant i melancòlic. Isaac Vincent va ser la màscara perfecta per parlar amb una veu universal i atemporal. Molt bé, i ara sí, anem amb l'última, que és una escriptora que és molt i molt coneguda.
Finalment arribem a un cas contemporani una mica diferent que connecta amb aquell... és J.K. Rowling, Joan Rowling, i és la creadora de Harry Potter, que va adoptar aquest nom de ploma per triar estratègicament de l'editorial Bloomsbury. També en què els nens no volguessin llegir un llibre de màgia escrit per una dona, així que van ocultar els seus gèneres sota inicials. Com que no tenia segon nom, va adoptar la K de la seva àvia, Kathleen.
Però Rowling va anar més enllà. Després de l'èxit més lliure de la saga, Joan Hill va voler explorar el gènere negre sense la pressió de la fama i va adoptar el seu pseudònim Robert Glabright. Sota aquest nom va escollir i va publicar el cant del cubo. Buscava una crítica honesta i lliure de prejudicis sobre la seva qualitat literària. Tot i que la seva identitat es va rebre a l'aviat, ha continuat la sèrie del detectiu Cormoran Strike amb gran èxit, a més d'altres obres com La Bacan, Imprevista o L'Icavó.
Doncs mira, una història que realment no coneixia, no sabia que, clar, J. Carreolent són només les inicials, però no sabia que era per amagar que era una dona. Una història molt curiosa i gràcies per portar-la. I doncs ha estat molt bé això avui. Sí, molt bé, la veritat. Molt bé. Doncs escolta, noies, que vagi molt bé aquest cap de setmana de Carnaval, passeu-ho molt bé i res, a disfrutar, que vagi bé. Gràcies. Gràcies, gràcies. Fins al següent.
Ara fem una petita pausa per publicitat i en seguida arrenquem amb l'espai de nutrició de l'Alvira. Els dimecres a les 10 de la nit, Fabricants de Cançons. Un programa de converses amb artesans de la paraula cantada. Amb persones que a prop nostre fabriquen aquests artefactes poèticomusicals que ens fan viatjar.
o bé amb persones que n'analitzen la seva alquímia. Fabricants de cançons, una hora conversant sense presses, com si estiguessin prenent una copa sobre cançons. Aquí, a Ràdio Desver, amb 98.1 Telefreqüència Modulada. Un programa conduït i realitzat per qui us parla. Meneu gausats.
Quan compreu per internet, vigileu quina informació us dona el web sobre l'ús que farà de les vostres dades personals. Trobareu més informació a consum.cat o bé truqueu al 012 Agència Catalana del Consum, Generalitat de Catalunya.
Vols obrir els contenidors d'orgànica i resta amb el mòbil? BitPaid, l'aplicació que et permet obrir els contenidors de Sant Just amb el mòbil. Amb BitPaid també podràs consultar les teves obertures, comunicar incidències a l'Ajuntament i obtenir informació sobre residus. Descarrega't ja l'app gratuïta BitPaid per a Android i Apple i descobreix tot el que et pot oferir. A Sant Just, canviem així. Ajuntament de Sant Just d'Esvern.
T'he dit que no em venia de gust. Ja, però mira com estic, ara no em pots demanar que pari. Carinyo, qui t'estima et farà plorar. Mira, la nova cap de mà que tinc. Ui, ja et diré jo com ha arribat el càrrec aquesta. Deixa'm estar pesat. Ui, ui, ui, mira que exagerada. Tia, que només t'he fet una broma. Tampoc has d'estar bona. Ni biologia, ni cultura, ni prejudici, ni broma, ni hòsties. Prou violències masclistes. Les violències vers les dones s'amaguen rere actituds quotidianes que semblen inofensives.
No ho són. No hi contribueixis. Departament d'Igualtat i Feminismes. Generalitat de Catalunya. Sabies que al teu municipi tens el servei d'ambici? Bicicletes 100% elèctriques per connectar amb el transport públic i que el teu viatge sigui millor. Mou-te de manera sostenible pels 15 municipis de l'àrea metropolitana de Barcelona. Per moure't bé, millor amb bici. Dona't d'alta ara a ambici.cat.
Nicotina, arsènic, cianur, poloni 210, naftalina, botà, quitrà. El fum del tabac perjudica també la salut dels qui no fumen. Fem un entorn lliure de fum per a tothom. CanalSalut.gencat.cat Generalitat de Catalunya Doncs jo no separo la brossa. Em fa mandrar. Tu sí? Esclar.
Marcel, cada cosa on toca, eh? Esclar. Reciclar és massa evident per no fer-ho. Envasos de cartró i paper, el contenidor blau o el covell del porta-porta. Generalitat de Catalunya. Sempre endavant. Treu la llengua. Treu la llengua fora, al carrer.
És clar que s'ha de treure la llengua, però com puc treure la llengua? Com trec la llengua al carrer quan la persona amb qui parlo no treu la llengua? O a la feina, a l'escola, a la universitat, quan a les aules i a les sales de reunions ningú treu la llengua? Com trec la llengua a les xarxes comentant i compartint si la gent m'insulta per treure la llengua? O a internet, quan els cercadors no m'entenguin però jo vulgui continuar traient la llengua? Entra ja a la guia de l'activista pel català i descobreix tot el que pots fer per la llengua.
Hola, sóc la Mireia Belmonte. En la natació, la velocitat és clau, i també ho és per salvar una vida. Davant l'ictus, trucar ràpid al 112 és fonamental. Si notes un canvi brusc en una persona, com ara pèrdua de força a una banda del cos, canvis en la parla o en l'angès de la cara, truca ràpid al 112. No t'ho pensis. Davant l'ictus, truca ràpid al 112. Generalitat de Catalunya
Mireia Belmonte, Laia Palau, Laia Sanz, Maria Vicente i Alexia Putellas. Juntes sumen més de 140 títols esportius i t'ho estàs perdent.
No saps a què t'estàs perdent. I t'hi perds des de fa molt. De veritat, tu vols seguir perdent? Si no veus esport femení, t'estàs perdent la meitat de l'espectacle. Una campanya del Consell de l'Audiovisual de Catalunya, la Generalitat de Catalunya i la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals. Col·labora Ràdio d'Esvern. I ara sí, arrenquem amb la següent secció. Arrenquem amb l'Espai de Nutrició amb l'Elvira Sánchez.
Molt bona tarda, Elvira, què tal, com estàs? Bona tarda i bona hora, mucho mejor, yo tengo gusto. Home, ja et notem un canvi, eh, que l'última setmana et notàvem la veu així, una mica agafada, però ja se't nota molt millor, eh.
Sí, sí, sí, no, ya está No voy a decir que para otra, que la otra sea para el año que viene No, no, no, un altre no Para el año que viene Yo creo que las gripes sí que hay que pasarlas una vez al año para poner defensas Pero ya está, no más Para hacer una mica d'ensurt al cos, ¿no? Y reactivar defensas Exacto, exacto, pero no más, no más Vale, vale, doncs alegre que estiguis millor, Elvira Escolta Muchas gracias Elvira, demà saps quin dia és?
Creo que tiene que ver algo con los flechazos y el corazón, ¿no? Sí, això diuen, això diuen. Bueno, bueno, ¿qué? ¿Tú lo celebras o no lo celebras? Bueno, no tinc cara para ell amb què celebrar-ho, Olvira.
Ah, bueno, bueno, ya todo llegará. No, no, sí, sí. No te desesperes. ¿Y tú? ¿Y tú? No, no, no tengo, no tengo. Está en mi igual, ¿no? Sí, sí, sí, sí, pero yo ya le he agarrado gustitos porque ya llevo más de 20 años sin pareja, o sea que... Bueno, bueno, bueno. Y ya tengo gustito por eso. Bueno, bueno, bueno. Entonces, lo importante es que las cosas no se deben de salir a buscar desde la desesperación, sino que las tenemos que encontrar desde un estado...
Óptimo. De todos modos, yo a esto, yo quería hablar de los flechazos, pero no de esos románticos, porque hay otros flechazos. Ya sabemos que normalmente San Valentín, todos los hemos visto que si corazoncitos de chocolate, que si se nasco piezas con mucha azúcar, que si el cava con la fresa hace chocolate y la pimienta, pero el corazón que realmente más necesitamos cuidar
no es, no está en las tarjetas, sino es el que está dentro de nuestro pecho y que realmente, si nos ponemos a dar, si nos damos cuenta, es un trabajador infatigable. Trabaja 365 días, 24 horas. No te vacances, eh. No, no, el día que tenga vacances tenemos un buen susto. No, no, el día que tenga vacances, entonces, anem, eh.
Exacto. La buena noticia básicamente es que a pesar de que es una parte muy importante, básicamente podemos cuidarlos con pequeños gestos a diario, ¿no? Entonces, tenemos que tomar en cuenta de que la alimentación es nuestra gasolina y todo lo que ponemos en nuestro plato y sobre todo como nos tratamos a nosotros o a nosotras mismas va a influenciar en el corazón. Esto no quiere decir que
El corazón, yo siempre digo, sí que tenemos un corazón de emociones, ¿vale? Pero también tenemos un no fisiológico. ¿Están separados? No. ¿Viven en el mismo sitio? No. Pero sí están relacionados. Y esta es una convivencia difícil. Creo que es peor que el Gmail Jam, ¿sabes? Sí, sí, sí. Entonces, lo primero que...
Yo creo que una de las cosas que siempre digo a mis clientes es que si nuestros corazones pudieran mandar un WhatsApp, ¿de acuerdo? Yo no sé, ¿qué crees que te pediría? ¿Bombones? ¿O quizás cuídate más? No, no, evidentemente cuídate más. Ok. Entonces, cuando nosotros hablamos de la salud del corazón no es tan difícil, ¿sabes? Siempre digo lo mismo. La salud del corazón no solamente hay que vigilar en el plato,
También tenemos que vigilar nuestra salud emocional, ¿de acuerdo? Porque, como os digo, las dos conviven en el mismo, más o menos en el mismo sitio. Entonces, debemos entender que no existen alimentos milagrosos, ¿no? No porque comamos...
Dos kilos de pescado azul vamos a tener un corazón saludable. Això que diuen, que aquest aliment és bo pel cor. Tampoc cal que t'inflis a menjar només aquest aliment perquè no et farà l'efecte. No, perquè bàsicament una de les primeres normes que ens ensenyen en l'alimentació és que hi ha un equilibri entre la qualitat del que comem, i aquí parlem de proteïnes, lípidos i carbohidratos,
¿de acuerdo? Y la cantidad. Entonces nosotros, cuando hay algún desbalance, normalmente quiere decir que nos hemos desequilibrado en las dos partes, es decir, o comemos demasiada cantidad, me lo invento, de alimentos ultra mega procesados, ¿de acuerdo? Y hacemos poco ejercicio, ¿de acuerdo? O por el contrario, ¿de acuerdo? Podemos comer muchísimas frutas, yo tenía un padrino,
espero que esta noche no me venga a jalar los pies mientras que estoy durmiendo que él sufría del corazón y yo recién había empezado la facultad de medicina y el médico le dijo que tenía que comer fruta evidentemente la fruta es un alimento con sus propiedades no voy a decir que no tiene propiedades, tienen vitaminas, minerales, sobre todo
las frutas que son sudamericanas, ¿no? Entonces, para colmo, mi padrino tenía sus propias cosechas de papayas, de mango, de limones, de naranjas, de pimientos, bueno, de todo, ¿no? Entonces, claro, él le dijo, el médico le dijo que tiene que comer fruta, pues venga a comer sandía, a comer lechosa, a comer fruta de la pasión,
Bueno, no sé si se comía dos kilos de fruta al día, eh? Uau, uau, uau. Vale, claro, dejó de comer otras cosas. ¿Qué pasó? Que evidentemente, cuando llegó el cardiólogo a sus revisiones, había engordado cuatro kilos. Ostras, la menjaba tanta fruta. Claro, ¿por qué? Porque básicamente son hidratos de carbono que no se utilizaban, independientemente de que él trabajaba, no trabajaba lo suficiente para...
poder gastar-los, amb la qual cosa es deposita en grasa. Clar, perquè al final la fruita, encara que sigui fruita i saludable, també té bastants sucres, no? Depèn de quina. Bé, no, depèn. Això no hem de veure la quantitat de l'azúcar, sinó el que comem durant el dia. En aquest cas, si ell comia 5 kg d'azúcar, tu multiplíca-lo així per encima, per 4 calorías, són quantos? 20.000 kilocalorías. Aquí no està.
que es muy diferente a lo que uno te dice. O sea, las recomendaciones lo que te dicen son tres piezas de fruta al día.
¿Ves la diferencia? Y tres peces de fruta, si tenemos que hablarlo o traducirlo en gramos, son unos 400 gramos, no llega al medio kilo. ¿Ves la diferencia? Elvira, a vegades també, sobretot quan anàvem a l'escola, et deien 5 peces de fruta al dia, i jo quan m'ho deien sempre deia 5 peces, però és que si no em dona ni temps a menjar-me 5 peces de fruta al dia. No, son 5, y de los 5, son 5 carbohidratos, de los 5,
Tres son fruta, una es verdura y otra es legumbres. Vale, vale, vale. Vale, son cinco al día. Esta es la parte más proporcional. Recuerda que los carbohidratos son importantes en nuestra alimentación porque no solamente aportan una energía, que es, por ejemplo, el arroz, pan, pastas, que son fáciles de digerir,
Es la chispa que le llamo yo, que nosotros necesitamos. Esa chispa, ¿vale? Pero las frutas, las legumbres, las frutas enteras, no en zumo, ¿vale? Las legumbres y las ensaladas, no en batidos, enteras, pues estos nos van a dar una energía que se va a ir distribuyendo a lo largo de la digestión. Con lo cual podemos tener dos, tres horas de energía. ¿De acuerdo? Pero esto no quiere decir que las proteínas no sean importantes. ¿Por qué?
No olvidemos que el corazón, por ejemplo, es un músculo. Entonces, ¿de qué está formado el músculo? Básicamente está formado de proteínas. Entonces, si no tenemos, si tenemos una alimentación donde ponemos muchas frutas y no sabemos combinar adecuadamente las... porque podemos ser vegetarianos o veganos y tenemos que aprender a combinar frutas, verduras y cereales para obtener todas las proteínas que necesitamos.
¿De acuerdo? Entonces, si no le aportamos proteínas, el corazón se desgasta como cualquier músculo en nuestro cuerpo. Se va rompiendo fibra, se tiene que regenerar, con lo cual es importante evidentemente el aporte de proteínas de calidad para que esto se regenere. Y por último, evidentemente las grasas. Dentro de las grasas, el más importante para mantener el corazón saludable, más que el corazón saludable es
Todo el sistema circulatorio es básicamente las grasas, consumir grasas que sean saludables, evitar las grasas trans y las grasas saturadas. Es importante que entendamos que nuestro sistema circulatorio, arterias y venas, a medida que vamos nosotros desarrollando en edad, se van poniendo menos elásticas. Pero si nosotros tenemos un consumo muy elevado de cualquier tipo de grasas saturadas,
Esas grasas se van a convertir en colesterol, y ese colesterol lo que va a hacer es pegarse en estas arterias, generando un endurecimiento y disminución del diámetro que impide que la sangre circule, y es lo que produce la hipertensión. Vale, sí, sí. Clar, la hipertensión es un problema molt comú, de fet, aquí a Espanya almenys. Exacto. A tot el món, ¿no? Sí, yo creo que es bastante. Piensa que el estrés, en este caso,
También el estrés que vivimos es bastante alto, con lo cual también afecta, ¿no? Seguimos hablando que todo lo que sean emociones va a afectar al sistema cardiovascular, ¿no? Entonces, dentro de lo que mejor le gusta al corazón son los omega-3. ¿Por qué? Porque básicamente el omega-3 que está en aquellos pescados azules, en las sardinas pequeñas, el atún, el salmón...
los frutos secos, el lino, la chía, ¿vale? Todo esto básicamente lo que va a favorecer es a que la sangre no se espese. Porque una de las cosas que nos suele pasar también a medida que vamos creciendo en edad es que la sangre se vuelve más espesa. Y al volverse más espesa hay más probabilidades
de que obture les arterias i les venas o se formen trombos. Per això moltes vegades a persones grans se les dona el cintrón, no? Exacte. El cintrón és bàsicament... Per què? Perquè, evidentment, les persones, quan ja arribem a una certa edat, les arterias ja han deixat de ser elàstiques. A mesura que nosaltres vam creixent en edat, vam perdent la possibilitat de generar colàgeno tan fàcilment.
¿Por qué? Porque lo que necesitamos para la elasticidad tanto de la piel como de las arterias y de las penas es la formación de colágeno. Esta formación de colágeno se ve muy disminuida. Entonces, evidentemente, al no poder regenerar de esa misma manera, pues tenemos que cuidar el corazóncito del sistema cardiovascular de otras maneras. Entonces, creo... ¿Cuántos minutos me quedan? Tres.
Ok, entonces aquí lo único que quiero casi para determinar es que al corazón no solamente le afecta lo que comemos, sino también el cómo y desde dónde lo comemos. Me explico rápidamente. Si comemos con prisa, con culpa, con ansiedad, es mucho más fácil caer en cosas que solamente satisfacen al cerebro. Y además las que satisfacen al cerebro normalmente son poco saludables para el corazón.
snacks, dulces, comidas rápidas, etcétera, ¿vale? Pero cuando nosotros comemos de una forma consciente, notamos mejor el hambre, la saciedad, también escogemos los alimentos de una manera consciente y además notamos el por qué estamos picoteando, ¿vale? Porque el picoteo es normalmente efecto de una emoción, ¿vale? Entonces hay dos microgestos que quiero decirles hoy antes de comer
Quiero que paren unos segundos, que respiren y que se pregunten, cuando tengamos unas patatas, chips o algo, ¿realmente necesito esto ahora? Ahí lo dejan. Entonces, es importante que empiecen a comer los primeros 5 bocados, cuando estamos en la comida, sin pantallas y sin teléfono. Y poco a poco.
Sí, estar concentrado para saber los sabores. Después si quieres prenderlo al televisor, vale, o si quieres seguir con el teléfono. Pero los primeros, que es cuando llegamos con hambre, con angustia, hacerlos con conciencia. Así que San Valentín pasa, pero tu corazón se queda contigo todos los días del año. Sí, eso es verdad. Más allá de las flores, de los bombores, yo creo que el mejor regalo que nos podemos hacer
Cada uno de nosotros es cuidar este corazón que es un trabajador nato, que además lo hemos hecho fuerte y si lo cuidamos nos puede acompañar evidentemente muchísimo más tiempo y eso pasa por una relación muy amable con la comida y también contigo mismo.
No, no, i tant, i tant. A mi m'ha semblat molt bon consell, en aquest cas, de parar un moment, de reflexionar cinc segons abans d'agafar-nos el menjar a la boca i dir, escolta, això ho necessito, no ho necessito, és gula, no és gula, per què ho estic fent? Bueno, piensa que tu lo puedes pensar, pero de vez en cuando no vas a pararlo. La cuestión es que tú seas consciente que lo estás comiendo con gula. Clar, o sigui, només ser conscient ja és una passa important.
Exacto. Y yo siempre le digo, antes de sentarse a comer, cuando llegamos con ansiedad, un vaso de agua, porque muchas veces es sed, y ya solamente con el vaso de agua se nos va. Si no nos va y nos vamos a las patatas chips, pues es sentarse, ¿por qué me los como? Evidentemente las primeras cinco van a ir volando, pero si después las vas masticando y las vas disfrutando,
De acuerdo, verás que rápido se te va el hambre, porque el cerebro no quiere lentitud, quiere rapidez, quiere inmediatez. Clar, doncs, Elvira, ara sí, ens hem d'anar acomiadant que queda molt poquet per les 6. Ara sí, aquest Sant Valentí, ens hem de cuidar el cor, i també el cor emocional, però també el cor físic, el cor fisiològic, el cor cardiovascular, i amb aquests consells segur que ho podrem fer una miqueta millor. Gràcies, Elvira, i ens retrobem, com sempre, la setmana vinent.
Hasta el viernes que viene y que tengan un bon fin de semana. Molt bé, que vagi molt bé. Adéu. Adéu-siau. Bona tarda, els informa Manel Elias.
Protecció Civil assegura que l'episodi de vent intens que ha de començar aquest vespre i s'ha d'allargar durant tot el cap de setmana no és comparable amb el d'ahir, però demana no abaixar la guàrdia. No es plantegen restriccions ni suspensió general de rues, però insta als municipis on hi hagi rues de carnestoltes a adaptar-les si les ventades són molt fortes. Sergio Delgado, subdirector general de Programes de Protecció Civil.
que, sobretot, revissin la seguretat dels recorreguts i, evidentment, que abans de l'inici d'aquestes activitats garanteixin que es pot fer de forma adequada a les diferents recharsaments que es vagin produint. I, en aquest sentit, si aquestes són d'un valor no ordinari, doncs les suspenguin, les posposin o les adecuin en unes rutes diferents.
Més notícies amb Marc Güell. Els Estats Units autoritzen 5 grans companyies petrolieres a reprendre les seves operacions en Venezuela. Entre els grups que podran tornar a treballar en el sector petroler venezolà hi ha l'espanyol Repsol, els britànics Shell i BP, el nord-americà Chevron i l'italià Eni. El Departament del Tresor ha anunciat avui dues noves llicències que rebaixen encara més les restriccions que hi havia perquè companyies estrangeres operin el país sud-americà.
Les noves condicions en les quals podran treballar aquestes empreses a Venezuela, en el sector del petroli i també del gas, estan sota una vigilància estricta. Els experts alerten que poden aparèixer nous casos de pesta porcina africana fora del radi inicial de 6 quilòmetres al voltant de Cerdanyola del Vallès després que ja se n'hagin detectat dos. Han aparegut en una urbanització de Molins de Rei, al Baix Llobregat, i això implica que s'amplia la prohibició d'accedir al medi natural tant a Molins com també al Papiol.
La catedràtica veterinària Mari Àngels Calgó ha demanat en una entrevista al Catalunya Migdia de Catalunya Ràdio que no se baixi la guàrdia. El que sí que és fonamental és que a nivell de granges continua sent tot negatiu i això és el que té que ser. Llavors aquí el que és importantíssim és mantenir tot el control de totes les normes de bioseguretat que s'han vingut establint, que ja les teníem però que es van reforçar fa un mes o una cosa o una mica més.
Salvador Illa reincorporarà la feina a dilluns després de gairebé un mes de baixa per una infecció molt greu que li va provocar un fort dolor a les cames. L'absència del president ha coincidit amb un inici d'any molt convuls a Catalunya entre l'accident ferroviari a Gelida, el caos a Rodalies i a la P7 i les vagues i protestes de sectors com l'agrícola i el docent. Davant d'aquest escenari, Junts demana a Salvador Illa que se sotmeti una qüestió de confiança al Parlament. Ho ha plantejat el vicepresident del partit, Antoni Castellà, en una entrevista a l'hemicicle de 3CatInfo.
És un govern molt, molt, molt desastrós. Ens recorda l'antic tripartit, recordarà vostè el Dragon Can. Bé, ho està superant. La gestió és un desastre absolut.
Iberia, Comissions Obreres, l'OGT i a Sedma han tancat un preacord per a un nou conveni col·lectiu del personal de terra dels aeroports. Un pacte que preveu increments salarials, millores en la carrera professional, conciliació i beneficis socials. Entre altres aspectes, la companyia farà pagaments extraordinaris vinculats als bons resultats obtinguts pel grup Iberia en els últims quatre exercicis.
Tarda de mobilitat força complicada a les carreteres. Comprovem com se circula aquest tor. Equip viari, Mariluz García, bona tarda. Hola, bona tarda. Les vies més plenes són les rondes de Barcelona en totes dues direccions, a causa del volum de trànsit i també de la pluja. I a més, diverses incidències per accidents. Complicacions a la C17 a les Masies de Voltregant, direcció Barcelona. La B23 entre el Papiol i Molins de Rei també en direcció d'entrada. Autovia A2 entre Cornellà i Sant Joan d'Espí, direcció Lleida per un vehicle avariat.
Destaquem també les cues a l'Eix del Llobregat, la C16 entre Berga i Cercs per anar cap a Puigcerdà. C55 a Monistrol de Montserrat, de Sant Missens de Castelleta a Castellgalí, direcció Manresa. I l'autovia 2 a Caldes de Madavella, direcció Girona. A causa de la neu encara una antena de vies amb problemes al Pirineu i al Prepirineu. De la xarxa principal, l'Eix Pirinenc, a diversos trams i la C28 al Port de la Bona Aigua. Mariluz García, Equip Viari de Catalunya Ràdio.
Temps ara pels esports, Sergi Andreu. El Barça ha estat readmès a la European Football Clubs, l'entitat que presideix Nasser el Gelaifi, després que fa uns dies formalitzés la seva sortida del projecte de la Superlliga. D'altra banda, el president interi del Barça, Rafa Juste, qualificat de vergonya...
L'arbitratge d'ahir al camp de l'Atlètic de Madrid i assegurat al matí de Catalunya Ràdio, que demanaran explicacions sobre els 8 minuts que l'àrbitre va trigar a resoldre el fora de joc en aquella jugada del gol de Cuberci. Ahir recordem-ho, el Barça va perdre per 4-0 i haurà de remuntar la tornada de les semifinals de Copa el dia 3 de març al Camp Nou, si vol ser a la final.
L'Espanyol rebrà demà el Celta de Vigo a les dues del migdia a la Lliga amb la baixa de Calero. El club ha identificat, per cert, i ha expulsat quatre socis que van llançar objectes en els partits contra el Barça i el Girona. La 24a jornada de Lliga Primera l'obra avui al partit Ells-Ossassuna, a les 9. I als Jocs Olímpics d'hivern de Milà-Cortina-Dampetzo, Bernat Sallés ha estat desqualificat en la final dels 10 quilòmetres d'esquí de fons per no seguir el circuit marcat.
Fins aquí les notícies. De Sant Just.
Bona tarda, us informa Mariona Salas Vilanova. La gestió de residus municipals a Sant Jús ha tancat l'any amb resultats rècord en recollida selectiva i una reducció significativa de la fracció resta. Segons les dades corresponents, el 2025 el municipi ha assolit un 66,8% de recollida selectiva, el percentatge més alt registrat fins ara, mentre que la recollida del contenidor gris ha disminuït un 4%.
L'activitat de la deixalleria municipal confirma aquesta tendència positiva amb 13.177 entrades anuals, de les quals 7.826 corresponen a particulars i 5.351 activitats industrials, comercials o municipals. A més, 147 persones s'han beneficiat dels descomptes de la taxa metropolitana de tractament de residus per l'ús d'aquest servei, un incentiu per fomentar la correcta gestió dels residus especials.
Els serveis de proximitat també han reforçat els índexs de separació. La deixalleria mòbil ha atès 183 persones en 12 jornades, amb 912 quilos recollits. El punt net de la plaça Camoap ha funcionat 43 dies amb 2.099 usuaris i el punt net de Masllui ha registrat 40 dies de servei i més de 1.800 persones ateses. En cultura, el 38è concurs de prosa i poesia en català de Sant Just obre avui al termini de presentació d'obres, que es mantindrà vigent fins al 22 de març.
El certamen s'adreça a persones no professionals de l'escriptura i permet presentar els treballs a través del web municipal. Organitzat pel Servei Local de Català de Sant Jús i el Programa Voluntariat per la Llengua, el concurs té com a objectiu fomentar l'ús del català escrit, impulsar l'expressió creativa i afavorir la participació de persones amb capacitats diverses. La convocatòria és oberta a tota la ciutadania i s'estructura en quatre categories d'edat, de 9 a 11 anys, de 12 a 14 i de 15 a 17 i majors de 18 anys.
Les obres han de ser inèdites i de tema lliure i s'han de presentar seguint les bases publicades al web santjust.cat barra català on es pot consultar tota la informació del concurs. I encara en cultura, l'entrevista del dia a Ràdio d'Esberna ha comptat amb la participació de Soledad Cardoso, soprano argentina de prestigi internacional i veïna de Sant Just des del 2019.
L'artista ha visitat els estudis per presentar el seu pròxim projecte, una representació inèdita del Masías, de Handel, que tindrà lloc els dies 20, 21 i 22 de febrer al Teatre de Sarrià. Aquesta producció destaca per combinar la música barroca amb la dansa neoclàssica i contemporània, oferint una experiència visual i espiritual poc habitual en els oratoris tradicionals. Segons ha explicat Cardoso, l'espectacle comptarà amb un ballet de cambra format per vuit ballarins, un cor i quatre solistes.
La soprano ha soprallert la dificultat tècnica de l'obra que exigeix un gran ventall de recursos vocals. Podeu escoltar l'entrevista completa al podcast que trobareu a la pàgina web de Ràdio d'Esvern. I això ha estat tot. Tornem amb més informació als butlletins horaris i a l'informatiu complet. Fins ara.
Tot seguit, les notícies de Sant Just. Són les 6 i 9 minuts i ara sí, comencem la segona hora del programa. Comencem Vertical Slide amb el Xavi PSX.
Bona tarda, Xavi. Què tal? Com estàs? Bona tarda, Jaume. Doncs molt bé. Tres setmanes seguides que estiguin aquí a l'estudi de Ràdio d'Esvern. Sí, sí. No, no. Nosaltres contents, eh? Si tu estàs, doncs perfecte. Jo feliç, jo feliç. Molt bé. Me n'alegro, me n'alegro. Que això estigui anant tan bé com està anant. A més, afegit això, estic molt content també perquè ja és una segona setmana consecutiva que arrosseguem uns sortets. Molt bé, això d'una categoria, clar que sí.
Mira, avui, i ojo perquè... I avui què fem, avui què sortegem? Té la seva gràcia. Hem estat sortejant aquesta setmana el videojoc Clue Murder by Dead, que s'estrena justament avui, Jaume. Avui, 13 de febrer, estrena mundial...
a tot arreu, hem sortit des d'aquest videojoc i avui direm qui és el guanyador d'aquest videojoc perquè el pugui estrenar. Fort, fort, fort, home, i que el puguis estrenar, puguis estrenar aquest joc amb el teu nino al costat, que això també fa il·lusió. Home, el meu Dr. Slum està... Està ben acompanyat. La mare content i, a més a més, està molt ben acompanyat, sí, perquè avui, a Vertical Slide, tindrem entrevista, tindrem en Xaipa Llissera, que és ni més ni menys que el fundador de Cocodrulo Games, que és el desapropador del videojoc clou
Murder by Death. No, no, sí, sí, això és un autèntic privilegi tenir el dia de l'estrena aquí el fundador de la companyia dels jocs, és impressionant. Sí, sí, a més a més ha tingut un dader xulíssim que ja veieu a les xarxes unes fotografies molt maques que posarem amb uns minutets, unes figures com que ens posin uns funcos de personatges dels videojocs. Però això a les xarxes ho veurem ben aviat.
Avui, abans de començar amb aquesta entrevista, que a més a més hi tinc moltes ganes, vull explicar-te una coseta, Jaume. A veure, digue'm, comenta'm. Jo no sé com vas tu de terror, de pel·lícules de terror dels anys 80. Ara, si et dic la veritat, no gaire bé. És que no et toca, no et toca, Jaume, és que ets molt jove.
Però, bueno, a mi em flipa moltíssim, no?, aquella època en la que va resurgir Freddy Krueger, la PCM Hillm Street, en Jason Voorhees de Viernes 13. Hi ha una pel·lícula d'en Chris Barker que va ser en Hellraiser. Sí. Un tremenda pel·lícula de terror, on un dels personatges que s'ha convertit en un mite del cinema de terror d'aquella època és en Pinehead. És un...
Sí, que té com agüelles a la cara, no? Exacte, sí, sí, justament aquest. Doncs ara l'estiu, de cara a l'estiu del 2026, es farà el primer videojoc oficial d'aquesta llegendària saga de Hellraiser. I a més a més sortirà per PS5, per PC, per Xbox, sortirà per tot.
Aquí, els que, bé, faci una miqueta de repàs del que és Hellraiser, perquè si... Algú que no conegui. Exacte, no? Si algun jove com jo, no? A mi em fa una mica de mal, però la pel·li tens quants anys, no? I explicaré, no? És una pel·lícula que va sortir l'any 87, escrita i dirigida per Cliff Barker, que pels amants d'error és una altra mite del cinema,
I bé, es va presentar una premissa que es fa ús d'una caixa que li diuen la caixa Le Marchant. És una caixa metàl·lica que funciona com un trencaclosques que a la que li fas bé, per dir-ho d'alguna manera, obres una dimensió, una dimensió molt fosca, molt xunga, Jaume, en què els éssers que ja hi viuen tenen com un cert control, no? Viuen bàsicament per viure en els límits del dolor i del plaer. Algo molt xungo. Algo xungo, xungo. Sí, sí.
navalelus, no? Sí, sí. D'aquest videojoc, que es dirà Cliff Barker's Hellraiser Revival, serà una experiència, evidentment, de survival horror i també té una miqueta d'acció en primera persona, però això tot sembla molt fos, molt violent, molt asfixiant. La gent que ha fet aquest videojoc és Cyber Interactive, que és gent que té bastanta experiència en fer videojocs d'acció i fer videojocs que fan entrar una miqueta de Cangelo,
com Spice Mariner Warhammer 40.000, la segona part, o el joc de Quiet Place. Així que diguem-ne que estem en bones mans. I han tingut el bon gust de tenir en compte en Doug Bradley, que és l'actor que ja va fer en el seu dia de Pinehead, aquest senyor que deien de totes les agulles a la cara. Mira, mira. I li posarà la veu al propi protagonista, no protagonista, al propi personatge de Pinehead a dins del videojoc. Escolta, que ve, que ve.
Però escolta, com ha sorgit això després de tants anys, un joc ara de Hellraiser? Doncs jo crec que és una història tan conflictiva, no? O sigui, Hellraiser avui en dia, no sé ni si deixaríem fer-la, no? Perquè és com molt violenta, molt...
T'has de tenir el cos preparat per poder veure-la. Llavors, fer el videojoc era complicat, perquè si ho feies sent fidel a la pel·lícula, podrien caure punyals per tot arreu, però si no ho fas, els mateixos seguidors són els que tiraran el punyal. Llavors, a veure, com ho feien? Jo crec que s'ho han pensat molt bé i crec que han trobat amb la tecla adient. Però també t'he de dir, Jaume, que no és el primer cop que es pensa fer un videojoc de Hellraiser.
Ah, no? No, no, no, no. O sigui, hi ha hagut ja precedents. Va haver-hi un intent, si més no, que sàpiga jo, de cara a, si la película va sortir el 87, de cara als anys 90, principis dels 90, en què anaven a sortir el videojoc per la Nintendo, la Nintendo NES.
Mira, la Nintendo NES, això és una vieja gloria, eh? Sí, sí, cartuchos quadrats, eh? Que, mira, en principi tothom relacionava la Nintendo NES amb videojocs infantils. Llavors deies, com és possible que algú s'atrevís a fer un videojoc de terror d'aquest calibre amb Hellraiser? Doncs molt bé. Qui ho feia? Doncs es deien Color Dreams i era una empresa desenvolupadora...
que es van fer bastant coneguts perquè es van saltar el sistema, no era un sistema de còpia, però era un sistema protegit que tenia la mateixa Nintendo. Nintendo, si tu volies fer un videojoc, te l'havien de fer pràcticament ells perquè ells tenien un xip a dins de la consola en el que si el cartutxo que tu posaves no coincidia amb el mateix xip,
Aquell cortuxo 2 no funcionava. Això què feia? Nintendo ho feia de cara al control de qualitat dels seus videojocs, perquè ells volien saber cadascun d'ells quins eren els que passaven per la seva màquina per poder dir que sí o poder que no. Haurien dit que sí a Hellraiser? Ni de conya, haurien dit que no. De totes, totes.
Així que aquesta gent va dir, escolta, si ja ens ha sortit alguna vegada, doncs fem-ho una altra vegada. Així que Color Dreams va començar a desenvolupar un videojot que es deia Hellraiser, tal qual, però és que abans ja n'havien fet d'altres, com Baby Boomer, que és un bebè que té una metralladora, a partir d'aquesta premissa tu ja es juga com a assembly, Crystal Minds o Robo Demons.
Bé, diguem-ne que va tenir bastant de renom, la gent estava bastant engrescada en poder jugar amb la seva nés a un videojoc de terror d'aquest caire, però al final diguem-ne que el pressupost se'ls anava de mà, crear nous xips no...
No els hi arribava i no ho van veure del tot clar. Sí que van haver de tancar el projecte per a decepció de molts fans que estaven allà darrere, però se'ls va quedar la llegenda que gairebé ho aconsegueixen colar un joc de Nintendo. Però escolta, no es van desmoralitzar pas, eh? No? No. Van trobar un altre buit de mercat i van dir, aquí ens colem també. I saps què van fer, Jaume, tio? No tinc ni idea. Ara sí que ens sorprenderà.
Color Dreams va crear un nou segell que es diu Wisdom 3, que penso que és l'arbre de la saviesa o alguna cosa així. I es van dedicar a fer tot un catàleg de videojocs cristians. Què? Sí, si sirem d'un extrem a l'altre. Anem, no? Del gore suculent a jocs cristians per als més catòlics de la casa. O sigui, per reivindicar el cristianisme tal qual, eh? Sí, sí, tal qual. Propaganda.
Sí, sí, la veritat és que no he pogut provar-ne cap d'aquests videojocs, però pel títol em puc fer una bona idea, no? Hi havia un títol que era Aventures de la Bíblia, Joshua i la batalla per Jericó, o Guerra espiritual. Bueno, mira, escolta, entenc que van al final, mira, els seus ideals potser els van deixar una mica enrere i van dir, si això aquí hi ha mercat, doncs m'hi fico aquí. Exacte, van trobar el seu camp i la seva població, no? Però això sí, eh? Es van mantenir fidels al seu format i van continuar saltant-se
la llicència de Nintendo. Bueno, mira, molt bé, doncs això una mica de pirateria, abans als 90, que trobo que era, no sé, estava com més a la mà del dia, no? Potser la pirateria i intentar com fer una mica el surpasso. És que als 90, els copyrights es començaven a posar a puesto, saps? Sí, per això, ara és com tot ja molt quadriculat. Sí, ara seria impossible, no? Però en aquell moment era, bueno, si no en diuen res, doncs jo tiro mires. Jo tiro mires, sí, sí.
Molt bé, doncs escolta, Xavi, si et sembla, anem directament amb una de les coses suculentes del programa, anem a fer aquest sorteig, no? I tant, i tant. Com sempre, agafaré la meva aplicació de la bossa de paper i veurem de tots els que han participat en el sorteig que la pregunta que hem fet a xarxes socials era, digue'ns, un videojoc que sigui de detectius. Molt bé. Que t'agradi, no? Entenc. Exacte, sí, sí, i han estat molt divertits. Així que ara, tots els participants, anem a veure què surt.
A veure, a veure, a veure. A veure, aquí és la Fortunat. Chan, chan, chan.
Bueno, aquí ens estan dient... Mira, Xavi Pallissera, digue'm quin número ha sortit. És el número 2. El número 2. El número 2 és de en Cesc, arroba cam en Cesc, que ens diu... Si volem anar a lo fàcil, o qualsevol joc de detectiu Conan, que en té uns quants. Home, amb més de mil capítols, quants jocs pot tenir?
Exacte, home. El Detective Conan, aquest sí que l'he consumit, eh? Aquest sí que és... Jaume, allà estem connectant. Aquí al Super3 jo me l'enxufava bé, el Detective Conan. Així que, que vences felicitats sense el teu videojoc, Club Murder by Dead. Disponible per tu, que avui està a Nintendo podrà començar a jugar. Molt bé, i tant que sí, eh? Jo he guanyat un ninot que és preciós i són molt, molt, molt macos.
Jaume, anem a passar a entrevistar en Xavi Pallissera. Xavi, benvingut al Refugi i benvingut a Vertical Slide. Doncs bona tarda. Moltes gràcies per convidar-nos.
Mira, Xavi, estem contentíssims que estiguis avui a l'estudi, perquè avui és un dia molt important per tu. Ho és, ho és, sens dubte. No tots els dies un llançar un joc a nivell mundial anirà millor o pitjor, però com a mínim la fita ja està feta. Ja està, eh? Ja està. Tu ja has apretat el botó de llançament. Jo vull a les 3 menys un minut posar Publicar Steam, Publicar. I ja està. La màquina fa ella pensant i ja està. Diu Publicado. Molt bé. I com et sents quan fas una cosa? Deus treure un pes de sobre bastant important.
És un gran pes de sobre, perquè són dos anys i mig de desenvolupament i dius, bueno, ha arribat aquest moment, dones el botó i ja està. Ha aparegut una pantalleta que posa publicado i ja està, però vull dir, aquí el que importa és allò que va més enllà d'això, no?
és de no existir, existir en el món dels videojocs anirà millor o pitjor. Potser dintre de 30 anys algú amb una ràdio es n'estarà parlant d'un joc de detectius i em citaran. Tant de bo, tant de bo que sí. Però al cap i a la fi diguéssim que la fita ja està feta. Ara diguéssim que és esperar els resultats.
Molt bé. Escolta, doncs, el primer, felicitats, perquè una cosa així... Moltes gràcies. És molt de treball, entenc que aquests dos anys i mig han sigut llargs, han hagut entrebancs i també sorpreses i coses bones, però el que està clar és que és molta i molta feina, eh? Sens dubte.
Ara que ja està el videojoc a les botigues digitals, Xavi, ja que estàs aquí, fes-nos una vertical slide del teu videojoc, fes-nos una vertical slide de Club Harder My Death. Bàsicament és un joc de... És un credo, no? On al final... Començo pel final, no? Al final has d'acabar decidint qui, com i per què el senyor, l'històcrata d'anglès, Lord Anderson, ha sigut assassinat. El qui, el com i el per què.
Però per acabar arribant a aquesta conclusió, és com una bona pel·lícula de misteri, on hi ha els personatges i tots tenien algun bon motiu per haver-lo assassinat. Només faltaria. Llavors aquí t'ho has d'investigar. Tu en aquest joc no només controles un detectiu amb dos ajudants, sinó que tu has de fer de detectiu el jugador.
i has d'acabar averiguant les pistes, quines portes sobren amb què, els trencaclosques, què pots craftejar amb què, i al final anar adquirint additivament informació per acabar descobrint la teva fita. Però clar, la gràcia està amb aquest començament, aquests dos ajudants que tu tries.
Quan arriba el detectiu a la menció, ell és un desconegut, no? I a partir d'aquí ell comença a investigar de manera neutra. No coneix l'espai, no coneix la gent i ell va investigant. Els teus dos ajudants que s'ha acabat triant són dos d'aquests deu personatges que pots triar. Cadascú té la seva personalitat, té els seus coneixements
I això reflecteix en tota la mecànica del joc. Aquí crec que és el punt clau de la gràcia del joc. Perquè tu quan controles la minyona de la casa, ella va explorant, porta una clau, que els altres no porten, perquè és la clau de servei. I a més a més, no només això, sinó que a mesura que ella va observant els seus espais,
ella tot ho reflecteix des del seu prisma subjectiu, que vol dir, per la minyona quan veu allà al mig del menjador un ovalisc, ella no diu, no ens posa a traduir el que diuen els jeroglifes, no, ella diu, una vegada a la setmana quan ha anat a treure la pols d'això, és horrorós, no? Però clar, perquè ella ho viu des de la seva perspectiva.
Què implica això a nivell nostre? Dels centenars d'objectes que pots observar, al final hem acabat construint més de 1.500 descripcions, perquè en funció de qui mira què, obtens una informació o una altra.
O sigui, tu podies dir que hi ha un personatge que veuria l'ovalisc aquest egipci i sí que s'hauria traduir els geolifics, per exemple. Per exemple. No diguem que sí, però podria passar. No, no, és que... Però no només és el geolifics. Qualsevol cosa que hi ha a la casa, tot ho percebràs. Des del teu prisma, no? Sí. I no només això. No només és la part visual, sinó... També hi ha la part dels diàlegs. És un joc narratiu. Parlem d'unes 170.000 paraules, al final n'han sortit moltes, com un llibre de 600-700 pàgines.
Brutal. I al final, els diàlegs que tu tens, que els teus personatges tenen entre ells, tots són subjectius. Per tant, vull dir que si parlen dos personatges que s'odien, doncs, com que no t'acaba... La comunicació és difícil, diguem-ho així, no? No acabes de treure el suc del que li pot dir a aquell personatge. Però, en canvi, si un personatge té una reacció afectuosa, per dir-ho d'alguna manera, amb un altre, doncs, potser sí que en treus informació. O,
se'n van de tema. En canvi, potser, si escolls bé, pots parlar amb personatges i treure una part d'aquestes deu històries. Cada personatge té la seva història, aquest motiu pel qual podria ser l'assassí, però tu quan jugues només obtens una part d'aquesta informació.
Llavors, tu tens el detectiu, que és la investigació neutra que estaves dient abans, i els teus ajudants són persones que viuen a la casa. Sí, i podrien ser l'assassí, evidentment. I et poden enganyar, evidentment. Perquè, clar, com a la vida mateixa, tots són... La veritat és del color, depèn de qui lo mira. Doncs, tal qual, vull dir, ells expliquen la seva veritat d'allò que han fet aquell dia, dels seus motius, les seves relacions, de qui què comi, i pot ser veritat o no, perquè expliquen el seu prisma,
i tu ho dedueixes llavors aquest procés una partida en principi dura dues hores perquè és el temps que tens fins que arriba la policia i llavors ja s'ha desbaratat totes les mans que et prenguin el control però en dues hores tot això no pots fer-ho
No. Llavors, la partida dura dues hores, però en realitat tu has de jugar diverses partides perquè en una partida veuràs fragments d'aquestes deu històries subjectives i tu tindràs detalls. La gràcia és que tu amb el coneixement adquirit en la teva partida anterior, més allò que els personatges t'han permet conèixer d'aquests fragments anteriors, tu en la teva nova partida utilitzes els mateixos personatges que t'ajuden i aprofites la informació que ja has adquirit
per anar més ràpid, per desbloquejar coses que t'ha costat el teu aprendre a desbloquejar, o tries personatges nous i aprendràs coses de les mateixes deu històries des d'una perspectiva diferent. Llavors, tu partida a partida vas omplint els forats. Jo aquest joc dic que és per jugar amb un bolígraf i un paper al costat. De fet, el nostre publisher ens va dir que en el joc inicial no hi havia mapa.
No hi havia mapa. O sigui, estava pensat per tu fer-te el mapa amb boli. I ens van dir, no, no, això és massa hardcore. Massa vintage, no? Sí, massa vintage i van dir, no, no, pugeu-lo. I van posar un mapa on tu, a mesura que vas jugant, se't van desbloquejant les vídeos que tu has visitat per situar-te. Però no, no, no, està fet explicitament que tu has d'investigar.
Llavors, això diríem que seria com l'efecte loop, no? Exactament. O sigui, la mateixa situació la podries tornar a viure sabent coses que et facilita la nova aventura. Exactament. Xavi, tu has escollit fer un videojoc del gènere detectivesc, que és un videojoc que, o sigui, és un tipus de gènere que no se n'han fet gaires, de videojocs, però no s'han fet gaires. Sí que n'hi ha, però no és el més popular, no és el més corrent, no? O sigui, és una aposta arriscada, també, no?
És una aposta arriscada, però volguda, perquè acabi de fer, en el mercat de biojoc en general, estem farcits de variacions de jocs que sabem que funcionen, però que se'n van fent versions, rereversions, on canvia l'art, canvia l'ambientació, però és el mateix joc. En canvi, buscàvem alguna manera de presentar algun joc d'una temàtica diferent, barrejant gèneres i oferir-li als jugadors una experiència, fins a cert punt, novedosa, no?
El format del videojoc, a diferents de, no ho podies pensar, un joc de detectius, no? Amb el cap L.A. Noir, aquell videojoc que va sortir a PlayStation 3. Però el gràfic no té res a veure amb aquell videojoc. Aquí t'has escollit un format més cosí, més cuqui, no? Sí, sí.
Els personatges són això, cartoon, kawaii, no tenen cames, per exemple, vull dir, són cabezones, no? Són pinnipons, no? La meva dona diu pinnipons. I són molt cucos,
Entre altres coses perquè és una estètica molt actual, que encaixa molt bé amb els vídeos actuals, però alhora també encaixa molt bé amb el públic terret que buscàvem. Perquè és un joc que encaixa molt bé amb tota aquella gent que, per cert, acostuma a ser bona part del sexe femení, gent que li agrada en els jocs d'investigació, jocs calmats, jocs de trencaclosques, per jugar a slow game, per jugar amb calma,
sense un ritme frenètic i gaudir-lo i també gaudir l'estètica que té una estètica molt actual molt Animal Crossing i si entra molt bé no deixa de ser si tu juguessis totes les partides amb totes les comunicacions possibles t'hauries d'acabar llegint un llibre de 700 pàgines però és un llibre de 700 pàgines que tu et vas llegint a poc a poc i vas gaudint
com una experiència narrativa diferent, d'una manera molt tranquil·la. Amb la qual cosa, doncs sí, funciona. I a més a més és la marca de la casa. Els propers jocs que fem els fem amb aquesta estètica que no deixa ser un element d'identitat. Ah, és la vostra projecció. Sí. Ah, molt bé.
I una pregunta que et volia fer, entenc que fer un joc en el que heu estat dos anys i mig desenvolupant no has estat només tu, hi ha més gent darrere. Doncs... O estàs només tu. Sí o no, vull dir, he estat bàsicament jo, l'únic que hem contractat en cada moment gent per suplir aspectes concrets del joc que... Que tu no pots alargar, no? Des de temes d'art i especialment el tema narratiu.
Has de pensar que... Sí, és com si li hagués encarregat algú... Sisplau, escriu-me un llibre de la Gata Cristi de 70 pàgines i tu misma. Doncs té la seva dificultat, no? Llavors, vam buscar una noia que en aquest cas és un narrative game designer, que bàsicament ha escrit el que seria el cor del nucli de les deu històries i les hem anat entre creuants entre elles. Llavors,
Evidentment, aquí el gran pes és la part de programació, que l'he gestionat jo, i la part de construcció dels escenaris, que també ho he fet jo, la part artística, el que seria el modelat, algunes coses les he fet jo, i la part narrativa, bàsicament ho ha fet ella. I al final ho hem ajuntat tot. Però, bàsicament, és una feina de dues o tres persones, formalment parlant. I quin tant per cent diries que l'has fet tu?
Només tu. 80. Brutal, eh? Això és brutal, eh? I el joc, per on ha sortit? Per quines plataformes i consoles o no? Per totes. Tot. Vull dir, ha sortit per Switch, Xbox, PlayStation 4 i 5, a la Microsoft Store, PC, a Steam, evidentment. Brutal, brutal. I, si tot va bé, en un parell de mesos sortirà per mòbil. Ah, mira. Per Android i per iOS.
Ostres, molt bé, molt bé. O sigui, ho hem abarcat tot, no? Que bé. Home, i fer tot això tu sol, totes les adaptacions, em sembla heavy, la veritat. Bueno, les adaptacions, sí. No t'hem fet el joc. Jo m'han encarregat la part d'Esteam i la part del mòbil perquè en tenia experiència. La part de consoles has d'acabar passant per les mans d'un publisher perquè aquí hi ha temes de kits de desenvolupament específic, de Nintendo o de Microsoft, que tu com a estudi no tens accés, no?
Però, a part d'això, sí, sí, una gran feina. Xavi, què costa fer un videojoc? Què t'ha costat a tu fer Club Murder by Dead? A nivell econòmic, eh? Sí, si ho haguéssim de comptabilitzar, doncs, tranquil·lament, aquest joc val uns 250.000 euros, més o menys. Uau, uau.
Ara em preguntaràs, la pregunta capçosa, no? Però tu t'has gastat 250.000 euros? I et diré, no, no m'has gastat perquè diguéssim que jo no he cobrat res per fer-lo. Clar, clar, clar. Per tant, aquí hi ha tota una part de cos que un la assumeix.
però al cap i a la fi l'assumeixes perquè no deixa de ser alguna cosa que és com aquella gent que escriu un llibre o qualsevol altre producte cultural que, a part, quan comences ho fas amb el temps lliure i perquè tu vols. L'únic que, evidentment, en aquest cas hem hagut de divertir molt d'esforç i moltes hores, però no deixa de ser un esforç personal.
Però vosaltres heu aconseguit un publisher o us heu associat amb un publisher, has comentat. És un publisher que us ha donat ajuda financiera o un altre tipus de suport? No, bàsicament no hem requerit suport adicional. O sigui, la part econòmica o l'he posat jo o hem tirat, en aquest cas, de subvencions de la Generalitat. Vam intentar-les de l'Estat però no vam tenir sort.
I entre una cosa i l'altra hem cobert la part econòmica. La part de fer el porting a consoles ens ho fa un publisher, perquè no hi ha més o menys que fer un publisher. I després, evidentment, hem hagut de posar-hi diners per fer màrqueting. Perquè hi ha una part de màrqueting que la podríem assumir nosaltres, però per qüestió de contactes, per qüestió de tenir la influència o poder arribar a certs mitjans sense algú que sigui un expert en màrqueting de videojocs, no hi pots arribar.
És molt difícil fer-se veure, no? És molt difícil fer-se veure. De fet, nosaltres, ara aquells que s'escolten potser es posen les mans al cap, però vull dir, nosaltres en dos anys hem aconseguit la, en castellà, friolera, nombre de 216 seguidors.
Això a xarxes socials. A xarxes socials. A Twitter tenim, o sigui, a X tenim 216 seguidors, que en termes absoluts és prop zero, vull dir, és tres. Sí, és molt poc. I són dos anys i mig d'anar posant cosetes, no? Screenshots, com ho hem anat fent, l'art, bàsicament el que ensenym és l'art, no? Doncs ensenyant tan sols l'art, per molt que to, cartoon, kawaii, cosi que sigui,
Si no tens l'empenta d'algú, és molt difícil pujar. Sí, hem pujat, sí, en nombre absolut, sí. Clar, 216 és més gran que zero, sens dubte. Però a nivell de visualitat és alguna cosa? No. Per tant, al final acabes tenint que tirar d'un professional, d'això. I tant, i que 216 no et fan el retorn de tot el que t'ha invertit. No, no.
I ara que està el joc fora, quins objectius t'has marcat tu? De dir, ostres, com ha donat el joc? Quin és el meu objectiu? Què vull assolir? Home, en aquest cas, l'objectiu real del joc és, parlant clar, és poder pagar-me un sou, no? O sigui, jo fins ara, una part del desenvolupament jo el feia en temps lliure,
quan acabava de treballar. Bàsicament. Sí, sí, sí. I jo treballava amb una empresa de videojocs, amb una empresa de videojocs, i en temps lliure he anat fent, i va haver-hi un moment, que va ser el novembre de l'any passat, doncs vaig dir, si això ho hem de treure endavant, doncs ho traiem endavant i deixo la feina. Llavors, durant un any i escaig, he estat visquent dels estalvis, i la idea ara...
amb tot el mercat, doncs, és recuperar la base econòmica, bàsicament perquè, doncs, per poder viure d'això, com a mínim pagar un sou, i si amb les ventes d'això puc pagar un sou, doncs diguéssim que encarar el segon joc, doncs, la viabilitat és molt, molt més clara. Clar, molt bé.
A més a més, Xavi, Cocodoro Games, fins ara, havíeu fet precisament jocs de mòbil. El que dius tu d'aquí un parell de mesos és possible que surti a les stores d'Android o d'Apple. Bueno, diguem-ne que tens tota aquesta experiència acumulada en què pots aprofundir en això, en aquest fet. En el fons, aquí hi ha un gran handicap. O sigui, tecnològicament, des de fa dos anys i mig a ara,
En termes de temps és poc, però tecnològicament és molt. Llavors, al final, depens de la teva experiència per prendre les decisions tecnològiques adequades pensant, jo ara prenc una decisió que m'ha de poder garantir que dintre dos anys, tecnològicament el joc seguirà sent vàlid, no es veurà vell, no?
I clar, tot canvia tan ràpid que has de prendre les bones decisions. Això només t'ho dona l'experiència. Tiro de la meva experiència en la indústria del videojoc. La resta és una qüestió de mecàniques i d'art i de deixar-te anar.
Xavi, abans d'acabar l'entrevista et farem una tradició que fem aquí a la vertical slide del refugi. És el test vertical. Molt bé. Així que en 10 segons et faré 5 preguntes a les que tu m'has de contestar. Molt bé. Sí? Primera. Si has escrit un crimen o CSI Las Vegas? Has escrit un crimen. La minyona a la sala del T amb barí o l'hereu al dormitori amb un premi Saga? La minyona, sens dubte. Revolver o punyal? Punyal. Jugar en consola o en ordinador?
urinador Sherlock Holmes o el detectiu Conan Sherlock Holmes, jo soc un clàssic moltíssimes gràcies per venir avui al vertical slide del refugi a Ràdio d'Esvern moltíssima sort, tot el nostre suport a Cocodrullo Games i sobretot a Club Death by Murder que esperem que triomfi al màxim possible i et tinguem aquí per la següent la següent videojoc en format cosí, kawai com estàs comentant moltes gràcies i un plaer per estar aquí amb vosaltres
Gràcies, que vagi molt bé. I ara fem una petita pausa musical i en seguida arrencarem amb la tertúlia esportiva amb el Joel Font. Però abans anem amb la nova cançó de Quevedo, Ni Borratxo. Anem a escoltar-la, va.
Hoy me he visto mala cara cuando me he mirado al espejo. Tengo las ojeras marcadas, se ha asustado hasta el reflejo. Tengo que mudarme lejos y quiero llegar a viejos. En la isla sola hay mujeres guapas y rongañejos. ¿Quién carajo dijo por ahí que en Canarias no se sale? ¿Quién carajo dijo por ahí que en Canarias no hay enrale? Ya suenan los metales, ya suenan los timbales, los vientos y las cuerdas.
Y no me mudó ni borracho.
Señores, un chance. Hago lo que quiero, duermo por el día y de noche pa' randa. Que Dios si te cuide de todos los míos, él es el que manda. Y quiero otra ronda, otra ronda, otra tanda. ¿El qué? Quiero otra ronda, otra ronda, otra tanda. Un carnaval es mi madre, mi hijo no salga sin comer.
Hoy llego a casa tarde Debajo de la alfombra Escóndeme la llave Ven y trae los hielos Que si no me da el trave Se me está yendo el bifo Que coño hago en una rave
Doncs això ha estat ni borratxo de que ve de la seva nova cançó. Ara sí, anem amb la tertúlia esportiva.
Bona tarda, Joel. Què tal? Com estàs? No, espera't que no... Ara et sentim. Bona tarda, Jaume. Què tal? Tot bé? Bueno, sí. Una mica tocats, no? Sí. Sí, sí. Ahir, bueno, ja sabem el que va passar. Anada de semifinals de la Copa del Rei. Atlètic de Madrid 4, Barça 0. Un partit horripilant, nefast, caòtic, irreconeixible del Barça de Hansi Flick. I avui hem vingut aquí amb el Joel per analitzar
el que va passar i què es pot millorar i si hi ha opcions a una remuntada. Però bé, comencem al principi. Joel, valoració ràpida.
de què vols que parlem, perquè hi ha moltes coses de les que parlar, saps? Sí, sí, però el primer, el que dius, ostres, valoració general, res, amb titulars i introducció. La primera part marca el partit, nafasta, la primera part del Barça, crec que l'Heltic de Madrid el va superar en tot, jo crec que l'esperit de lluita que tenia l'Heltic de Madrid era molt més gran que el del Barça, les ganes de guanyar el partit, crec que...
amb un estall que apreta com el Metropolitano i amb un equip d'intens com és l'Atleti de Madrid, el Barça hauria d'haver igualat les ganes de guanyar. Jo crec que al final, ara vull parlar del tema de la llespa, que crec que em sembla un tema bastant important, encara que el partit del Barça no fos el que hauria de ser.
Però jo crec que, en conclusió, l'Eleti Madrid va guanyar la primera part i a la segona, el Barça a veure si posava un gol per la tornada que no fos tan complicada la remuntada. Per maquillar els resultats, sí. Però està malament la cosa.
Doncs sí, la veritat és que va ser un partit difícil d'entendre, perquè al final saps que el Metropolitano sempre t'apreta molt, és un estadi que apreta molt i que l'Atlètico de Madrid a casa es creix, es creix i és quan millor juga. I realment el Barça des del primer minut es va veure completament inferior a l'equip del Xolo Simeone.
Creus que va ser una falta de ganes? És que a mi em costa de creure-ho, dir, ostres, és una semifinal, com no ens donem ganes? Però és que jo vaig veure els jugadors desganats. Sí, és que és el que t'he dit, és que m'extranya, no sé, veia els jugadors com més apàtics que l'Atlètica de Madrid i havies d'igualar les forces, saps?
I em va donar la sensació que el Barça anava amb un part de marxetes menys. Sí, sí, totalment. A part, també, jo crec que un dels aspectes claus va ser aquesta agressivitat nova de l'Atlètico de Madrid. Al final, no van deixar sortir el Barça còmode amb pilota cap vegada i el Barça no va trobar la manera de desfer-se d'aquesta pressió. Jo crec que, al final, el Pedri es nota. Es nota bastant. Ja són partits que es nota. Que et pots guanyar sense el Pedri. Hauries de poder guanyar sense el Pedri.
Menys aquest partit, el Barça ha guanyat els altres, però al final, si vols controlar el partit i la pilota, necessites el Pedri i el de Jong. Costa molt que el caçador arribi a fer el que ha de fer el Pedri. Al final va canviar l'esquema per posar l'Olmo de pivot, per això va sortir el caçó del minuto, no sé si me'n recordo, un 38. Sí, clar, perquè Olmo estava jugant com gairebé d'extrem,
Sí, s'anava canviant amb el Fermín, que això és un punt clau, perquè la gent que critica el Valde i tal, que ho entenc, que no va estar fi, però el veia molt sol per aquella banda, perquè al final el veia el Fermín per l'esquerra. I Fermín encara, però trobo que Olmo… No, no, sí, Fermín… Vull dir que Fermín i Olmo amb pilota no va estar… Fermín, sobretot, va estar molt bé.
Però a l'hora de defensar em dóna la sensació que com el Fermín i l'Olmo s'anaven canviant, sentia com que faltava algú com el Rafinha, que com sempre està a la banda, baixa sempre. Un jugador que lluita molt. Totalment. Sí, jo crec que en aquest context en el que... També en el context quan el Barça tenia la pilota, perdia la pilota, camp contrari. I és quan aquí, en pressió entre es pèrdua, que es diu, que el Barça ha de ser agressiu i ha de robar ràpid.
Aquesta pressió no s'estava fent bé. No s'estava fent bé. I a partir d'aquí és on t'arriben tots els problemes. Clar, és que és el que parlem de la línia defensiva que es diu. És que clar, si tu no fas la pressió bé quan perds la pilota i tens la línia defensiva al mig del camp, què necessites? Un alt nivell de concentració i d'intensitat. Totalment. Si no ho fas, és impossible que el...
Que el joc funcioni, és que és normal que t'arribin tantes vegades, perquè si quan perds la pilota no estàs on has d'estar i no estàs amb l'esperit de lluita que necessites per guanyar un partit contra l'Atlètico de Madrid, és normal el que va passar ahir, és completament normal. A més, era una pressió que pressionaven els davanters, els migcampistes es quedaven com... És que no ho sé, en un terme com mig. Tu vas estar al camp, que jo crec que es veu d'una altra manera, no sé quina sensació vas veure amb...
això perquè des de l'altre és veu diferent jo mira el que vaig veure va ser una pressió un Barça atacant la pèrdua nefast no hi havia ni cap coordinació de pressió i em va semblar molt fàcil l'estratègia de l'Atlético al final era buscar l'espatlla del rival i ja està és que era passe en profunditat cap als extrems atacant o bé l'espatlla de Valde o bé la de Condé qualsevol de les dues era nefast ahir perquè és el que tu deies també perquè no tenien suports eh
que no van fer un bon partit, eh, cap dels dos altres. Els últims partits està fent molt bé defensament. A mi m'està agrada que té ganes, nota que vol defensar. Però és el que t'he dit, que la banda, el Valde, encara que... Solíssim, molt sol. Estava molt sol. Però igualment molt malament, el Valde. Per mi és un dels grans senyalats. Va ser el pitjor del partit, el Valde. És que per a mi també, a Valde li va faltant, no ho sé... És que el de Valde és un meló, ja per començar, perquè porta una temporada...
Per això t'he dit alguna vegada quan he vingut aquí que a mi jo era el Martí no m'importaria que jugués. Encara que no és tan ràpid, jo crec que defensivament és molt millor que el Valde. No, no, és que el Valde està donant unes sensacions de ser un jugador defensivament deplorable, perquè és el que és ara mateix. El partit d'ahir és una vergonya del Valde.
És veritat que vas de sol, eh? Però és una vergonya perquè li feien sempre la mateixa jugada i que ella sempre en la mateixa jugada. Jo mira, el que comentava, jo el que vaig veure a l'estadi, que la defensa estava molt lluny del mig del camp. Aquesta pilota ràpida cap a la banda, Valde, li guanyàvem l'espatlla a Valde,
I ja no hi havia cap jugador en segona línia del Barça, cap pivot, que arribés a la frontal a tapar aquest passe de la mort. I era constantment passe de la mort i no hi ha ningú per tallar aquest passe. Bueno, és molt difícil el que t'he dit. Si al final la presió d'Esperdoa no la fas bé... Clar, l'equip ja es queda descompensat. En diverses alçades, no tens res a fer. És que és un sistema jo que és molt sacrificat i molta gent és suïcida, és un sistema suïcida.
Però és que si ho fas bé, perquè el Barça l'any passat, ho recordem, va fer un triplet nacional i aquest any està complicat, però... Però anava amb el camí, també. Estava amb el camí, també. Llavors, vull dir, tu tots els partits l'has de jugar igual. Sé que no és el mateix jugar contra l'últim i contra l'Atlètico de Madrid.
que són, ja no per nivell, sinó tema concentració, cada partit és un món. Però si tu vols aspirar a guanyar-ho tot, tu els partits, com el d'ahir, que és un partit clau, perquè és clau, no pots sortir els que estan perseguint sombres. A mi el tio de Madrid, que sí, tenim uns jugadors, però no em sembla la Brasil de Pelé ni l'Aranja. Mira el que dic, jugador per jugador.
em sembla que el Barça és millor en tot en tot és que no hi ha cap jugador que digui aquest és més bo que del Barça no, cap, és que cap em sembla molt fort que l'Atlético et guanya ahir et guanya perquè té molts més collons que tu es creu molt més el pla de partit de Simeone i perquè va amb tot i va morir i jo no entenc, a mi és que el que em costa d'entendre és com els jugadors del Barça en una semifinal
contra l'Atlético de Madrid a casa de l'Atlético de Madrid que saps que és possiblement el camp més difícil surts així i això va ser des del minut 1 eh
Perquè al minut dos de partit, ja hi ha un 1-1, que Joan Garcia salva. Sí, al final, mira, també el gol de Joan Garcia ja és com l'inici de la debacle, saps? Sí, una persona que no falla mai, no? Sí, és que a més es portes la posició més difícil de totes, falles, gol. I ja, doncs, el següent crec que arriba...
Dos o tres minuts, més o menys. No passa dels deu minuts, crec. Sí, és el set i el següent és el 14. No passa dels deu minuts, l'altre. L'any passat, quan vam posar dos, primer aquí, tu veies el Barça i deies que jo crec que el Barça, si posa un gol, és que el remunta, o mínim empatarà.
I ahir estava en el partit i dic ufff, ufff, com anava i un miracle. I a més, hi ha jugades que marquen el partit, com la del Fermín, el Palca, el Palcafà, i després no para un compte el Musso. Els goals canvien molt la dinamica dels partits. Si arribes a posar aquest gol, m'agradaria veure el partit com hagués transcurrit, saps?
Sí, sí, al final el partit es decideixen per detalls, però en aquesta primera part, també et dic, eh? Si el Barça se'n va 6-0, no em sorprèn, eh? A mi tampoc. Perquè l'Atlético les va tenir, eh? Les va tenir per continuar marcant. Sí, per mi, el just potser era un 6-2, un 5-2, més o menys. Sí, sí, és que...
Exacte, perquè l'Atlético tampoc és que fos un gran equip defensivament parlant. A la primera part van donant molts espais i el Barça no els va saber aprofitar. Sí, sí. I el Barça no els va saber aprofitar. Situació molt complicada. Anem a parlar d'algun dels temes polèmics, perquè hi ha diversos en aquesta nit. Anem a parlar del primer, que s'ha parlat molt, Joan Laporta, ha sortit a desputricar. No, això no ho he vist. Ha sortit a desputricar dels àrbits. Ha fet un tuit molt dur. No, no l'he vist. I anem a comentar una mica dels àrbits. Tu com ho vas veure?
A veure, mira, jo estic veient el partit i jo no estava enfadant perquè el Barça n'és perdó en 4-0. Mira, és un partit que et pots sortir malament. Jo està cabrejat per allò de la segona part perquè és que jo no em puc creure que el Juliano no l'expulsin quan li fa una entrada a la tíbia amb la planxa per davant, que no miren el Bar, que siguen, siguen i després el fora de joc aquest, que encara que sigui fora de joc,
fa falta estar 7 minuts per veure una jugada per un mil·límetre que és clar que sigui fora de joc és que és una cosa que jo crec que solament li passa al Barça i jo no vull pensar malament però és que això no ho veus mai és que són coses que diguis que solament li passi al Barça 7-8 minuts per veure si un fora de joc que jo crec que és que igual li era
No, no, sí, que l'han buscat fins a trobar-lo. Exacte. Tu estàs buscant alguna cosa ja per trobar-ho. No, no, és molt fort. A mi, mira, jo soc poc de parla dels àrbits i crec que el Barça es mereixia perdre. Sí, sí. Perdre així, eh, amb un 4-0. Però és veritat que l'àrbitre va tenir un paper bastant important perquè això ja comença a la primera part. A la primera part ja moltes grogues que s'haurien d'haver senyalat. Sí, vaig comptar 5 entrades al Fermín. Sí, sí.
I no vaig veure cap targeta i jo estic dient, però quantes faltes necessita que li hi ha un pisotón de Juliano, també, a Valdez. Al primer minut? Sí, sí. I aquesta targeta, però no sé, els criteris de l'àrbitre, de la veritat. Jo crec que l'àrbitre se li va anar completament al partit de les mans
i va marcar una vara de Madrid tan alta que se li va anar al partit i l'Atlético va ser molt més intel·ligent, ho va aprofitar i va començar a repartir com uns animals i ja està. I l'Atlético al minut 55 hauria de estar perdent 1-0 i amb un home menys. Exacte, exacte, sí, sí. I això, com he dit... I què hagués passat? I els partits són detalls. És com l'Araujo contra el Chelsea. Si et quedes amb un menys, encara que estigui jugant pitjor, si fiques un gol, què passa?
que tens els mateixos jugadors i amb aquest partit amb l'altra equipa amb un jugador menys és que el partit canvia molt és una és un factor molt important del que s'ha de parlar igual que jo no sé com ho vas veure tu al camp però jo estava en el partit ja no el jugador del Barça de l'Atletico de Madrid és que hi ha tots al terra es relliscaven tots jo estic dient però com està la llespa que ha plogut tant i no xupa un camp de primera que els camps de primera xupen
Jo veig partit diluvians del Barça, no sé si faig ser contra la Real, que diluïen el partit i no es relliscava cap jugada. Després rellisca un, dos, però tu veies els jugadors i com que corrien per no caure, saps el que et vull dir? Sí, sí, sí. De fet, el primer gol es comenta també que et fa uns vots estrany. Sí, si es veu la repetició, fa dos vots i després va arrasar.
Sí, no, no. També va ser polèmic l'estat de la gespa. No ho sé, la veritat, jo no ho sé què comentar de la gespa perquè no soc jardiner, però sí que és veritat que alguna cosa rara hi havia. Mira, si tu... Jo això ho porto sempre perquè si has jugat a futbol alguna vegada a la teva vida, encara que no sigui a nivell professional, no tots els camps són iguals. I per mi, a primera divisió, tots els camps haurien de ser el mateix. No pot ser que un camp estigui amb la gespa a, vull dir-te, no sé exactament els paràmetres, a dos centímetres i la
l'altre a 7. Sabeu el que vull dir? No pot ser que un xupi tot l'aigua i l'altre, per decisió pròpia, perquè ja el Coq es va queixar amb el Betis, que va dir que el Cesped estava com una merda, ho va dir, i que en comptes de canviar-lo el van deixar així. Per què? Perquè sabien que el Barça li perjudicaria.
Doncs sí, és molt probable. Anem a parlar de la segona malitat també una miqueta, perquè era el moment en què el Barça havia de fer el canvi, havia de fer la reacció. Aquesta reacció va semblar que arribava. En els primers minuts el Barça va sortir molt bé els primers cinc minuts de la segona part. Marques el gol de Quarcy, se te l'anulen, són set minuts amb el partit parat, que tota la inèrcia del partit la talla. Sí, sí.
I aquí, és després d'aquesta aturada, el Barça no fa res o pràcticament res. Sí, és el que hem parlat al principi. El Barça surt amb l'Orgui Farid, t'han ficat 4 i dius, bueno, encara si en fiquem 1 o 2, podem salvar... Però la situació supera l'equip, no? Però els primers que et dic tu, els primers 10 minuts, dius...
ojo, que si fiquem un gol, si el Barça fica un gol, i espera que no remuntar, però un part de goletxes… Te'n vas amb un 4-2 i està fet. Exacte, i està bé. I tu surts i dius, ojo, que aquí, perdó, que el Camp Nou es pot remuntar. Però sí, és el que hem parlat. Si tu surts bé, perquè el Barça, els primers d'un minut de la segona part, jo estava fent el partit i ficarà un…
Sí, sí, molt bé Està, molt bé I ficant el gol li dic Ojo que... Que el Barça puc ficar algun golmet més L'anulen 7 minuts parat El partit es refreta I els jugadors Ja es veuen amb 4-0 un altre cop
El de la llespa, que ja quan el Barçal a l'Aletiu de Madrid encara més endarrere i el joc no fluctuava, doncs és el que te queda. Un 4-0 i a veure si al cap no hi ha un miracle d'aquests de cada 20 anys. Jo crec que, justament això, a partir d'aquest gol anul·lat,
jo crec que el Barça no sé si es tira la tovalla a la paraula però gairebé no es tira la tovalla per no tenir ganes sinó és de frustració de resignació de dir no, avui no sortirà res i avui tots van en contra meva i s'ha acabat i jo crec que el Barça després del gol anul·lat simplement ho intenta perquè ho van intentar perquè tenien la possessió al final el Barça acaba amb un 65% de possessió però una possessió el més estèril possible ocasions de perill molt poques
Molt poques. I ojo, que l'Atlético les va tenir per anar-se'n al 5-0. No, no, si la va tenir el Soros al final, me'n recordo. Era un gol més, un gol menys. Jo crec que el Barça ho té difícil igualment. Anem a parlar de l'escenari de futur, va.
El Barça, mira. Hi ha gent que confia, hi ha gent que no confia. Jo, sincerament, no confio. Jo, és un 50-50. Sí que és molt especular i tal. Però sí, el Barça, mira, el Barça és millor equip que el Atlético de Madrid i no sap qualsevol que sabia com jugar el Atlético de Madrid, com és el Barça, com és un equip i com és l'altre. Si estàs amb el Rafinha, amb el Pedir al camp, el partit d'ahir canvia...
Molt. Si tens una llespa en condicions, canvia molt. I si l'arbitratge surt una mica de cara, jo no vull dir que et afavoreixin, perquè al Barça mai l'afavoreixen, que l'afavoreixin una mica, bueno, una mica. Un arbitratge normal, normal. Neutral. Completament normal, sí, neutral. El Barça pot remuntar, jo no he dit remuntar, però pot posar quatre perfectament. Si pots posar dos a la primera part i dos a la segona. Ho ha fet molts cops. A l'Altido Madrid li entra el Canguelo,
I, ojo, es repleguen cap enrere a veure si tenen alguna i el Barça, si està intens i si està actiu, el Barça pot posar 3 gols en 30 minuts perfectament. O sigui, que el Barça és el mateix, amb petits matisos d'intensitat o de concentració de l'any passat, però és que és el mateix Barça. És que pot posar 4 gols perfectament. És molt difícil, sí. Evidentment...
jo crec que és el que he dit, un miral clar que ha de passar una vegada de cada 20, o de cada 80, saps? Però, bueno, s'haurà d'intentar, jo crec que al Barça s'ho tira amb tot. No, no, clar, ara al Barça l'únic que li queda és això, no? Confiar i intentar fer l'èpica, i ja està, si guanyes això, si remuntes això, la Copa no se't pot escapar, després de fer una progresa com aquesta. Sí, me'n faltaria. Però, bueno, veurem, veurem. Sí que és veritat que jo crec que la clau del partit passarà per marcar ràpid,
El que tu dius, no? Agafar el Cangelo, no? Que l'Atlético agafi el Cangelo i que el Barça tingui una nit espectacular. I el partit radica aquí, que el Barça tingui una nit boníssima, l'Atlético que no estigui del tot afortunat i aprofitar-ho així. Sí, exacte. I ja està. És que no hi ha més, no hi ha més. Però bueno, per acabar, Joel, anem a fer un re. Doncs queden 30 segons, anem a fer un pronòstic d'aquest cap de setmana, derbi, Girona-Barça.
Partit important, eh? Perquè ja no pels punts que tan bé, sinó per recuperar sensacions. Sí, exacte. En res, en 10 segons. Que no s'enfonsi el Barça, a veure si treu un bon resultat per millorar l'estat anímic. I no sé, ara el Girona necessita ajutant per el descens, i crec que ha sortit... No, ja fa temps que ha sortit. Mitja taula, sí. El Barça, jo crec que... Ha d'anar guanyar. Sí, passarà paginada allò d'ahir i guanyarà. Molt bé, Joel, gràcies. A tu.
Doncs ens acomiadem per aquí del programa del divendres i també de la setmana. Que vagi molt bé i molt bon cap de setmana. Gràcies i cuideu-vos i fins aviat.