Title:

Rapsòdia Bohèmia: disseccionant Queen i Freddie

## Context i fil conductor L’episodi és un **documental narratiu en forma de viatge personal** on Bernat Soler, periodista esportiu i fan declarat de Queen, es proposa un repte gairebé impossible: **aprendre a cantar *Bohemian Rhapsody*** en l’any que la cançó compleix 50 anys. A partir d’aquest objectiu aparentment naïf, el programa es converteix en: • Un recorregut emocionant per la **història de la cançó i el seu impacte**. • Una **classe magistral de música** aplicada a *Bohemian Rhapsody*. • Un **relat sobre el talent, el límit humà i l’acceptació**. --- ## 1. El repte impossible: voler ser Freddie Mercury ### Classes de cant i primer xoc de realitat Bernat visita el seu amic **Jofre Bardegí**, músic i professor de cant, per començar el camí. • Fan escalfaments vocals (vocals com *riu, riu, riu*), treballant **respiració diafragmàtica, suport i col·locació de la veu**. • El Jofre li corregeix mals hàbits (tensió al coll, aixecar-lo en comptes de relaxar-lo, no fer servir el *diafragma*). • Quan ataquen el famós **“Mama, life had just begun”**, descobreixen que cal **baixar el to** perquè la tessitura original és inassolible per a Bernat. > "Has anat a agafar un dels cantants més bèsties de la història…" Conclusió inicial: **cantar Freddie Mercury “tal qual” és una epopeia vocal**. Tot i això, Bardegí l’anima i li recorda que fins i tot els *galls* poden indicar que la veu està funcionant de manera més sana. --- ## 2. Història de *Bohemian Rhapsody*: del laboratori al número 1 ### Composició i estructura Bernat entra a l’“univers” de *Bohemian Rhapsody* i n’explica els fonaments: • Cançó escrita per **Freddie Mercury**, inclosa a *A Night at the Opera* (1975), amb una durada de **5:55**. • Construïda com una **rhapsòdia**: peça formada per **5 seccions** diferenciades (intro a cappella, balada, passatge operístic, part de *hard rock* i coda final). • Mercury recicla fragments de **tres cançons prèvies**, la compon inicialment al seu pis de Holland Park i la grava l’estiu de 1975 en **5 estudis diferents**, sobretot per la complexitat de les veus. ### La batalla amb la discogràfica • Els *singles* de l’època duraven uns **3 minuts**; *Bohemian Rhapsody* en dura gairebé 6. • La companyia **EMI** li proposa **retallar-la o dividir-la en tres cançons**; Mercury s’hi nega rotundament. • El mateix Freddie admet el risc: o **fracàs estrepitós** o **èxit espatarrant**. ### L’aposta radiofònica de Kenny Everett • El còmplice és el DJ **Kenny Everett** (Capital Radio), amic personal de Mercury. • Everett emet la cançó **14 vegades en un sol cap de setmana**, abans que es posi a la venda. • En aquella època, sense Spotify ni YouTube, només hi ha **disc o ràdio**; l’efecte és devastador: el públic es torna boig per comprar el senzill. Resultats: • Número 1 de vendes al Regne Unit durant **9 setmanes**. • També número 1 a Austràlia, Irlanda, Canadà, Països Baixos i Bèlgica; a l’Estat espanyol arriba al 4 (superada per *Amor, amor* d’Olé Olé). • La desbanca **“Mamma Mia” d’ABBA**, creant el joc irònic del “Mama” de Queen al “Mamma Mia” d’ABBA. --- ## 3. Classe magistral: Ramon Gener dissecciona el miracle Bernat visita **Ramon Gener**, músic i divulgador, per entendre musicalment la cançó. ### Intro: ambigüitat i sensació de “límbo” Gener analitza l’inici a cappella: • El primer acord és **harmònicament ambigu**: no se sap si som a *sol menor*, *sol menor setena* o *si bemoll amb sol al baix*. • Aquesta inestabilitat fa que, tal com diu la lletra (*“Is this the real life? Is this just fantasy?”*), sembli que un ésser eteri canta des d’un **no-lloc**. • Només amb *“Open your eyes, look up to the skies and see”* es fixa clarament la tonalitat en **sol menor**. > “Estem com ànimes flotant… només amb aquesta estoneta ja podríem parlar gairebé tota la vida.” ### Multiplicitat de Freddies i dificultat tècnica Gener explica la proesa tècnica de l’època: • Gravació analògica amb **24 pistes**: Mercury grava **moltes capes de la seva pròpia veu**. • No hi havia edició digital: calia **afinar perfectament i anar a tempo** a cada presa, perquè després **no es podia corregir**. > “Si ets músic no és molt difícil; si no ets músic és impossible.” ### La balada: estabilitat relativa i lament A la secció de balada: • Ens movem sobretot entre **si bemoll i mi bemoll**, dues tonalitats veïnes en el *cercle de quintes*, la qual cosa dona **sensació de familiaritat**, però amb moviment constant. • El motiu descendent de *“Mama, just killed a man”* funciona com un **lament musical**. • Gener subratlla la **creativitat harmònica**: canvis inesperats com l’aparició d’un **acord de la bemoll menor** que, malgrat tot, encaixa i prepara el que vindrà. ### Secció operística: bogeria controlada • Gener la defineix com **“una de les bogeries més grans de la història del pop-rock”**. • Hi apareixen múltiples **referències i personatges**: *Galileo, Scaramouche, Figaro, Beelzebub…* • Musicalment, Queen **reutilitza motius** d’altres parts de la cançó i els combina com un collage, però amb una coherència sorprenent. ### Hard rock i compàs 12/8 • A la secció de rock tornen a **si bemoll major**, però amb un **compàs 12/8**, poc habitual en el pop-rock: quatre grups de tres corxeres (1-2-3 / 1-2-3…). • Això crea una **sensació rítmica especial**, gairebé de bola rodant, sobre la qual la guitarra s’enfila fins arribar a la secció final. ### Outro i resolució perfecta • A la coda (*“Nothing really matters…”*), s’arriba finalment a una **modulació perfecta cap a fa**. • Gener explica que la música és un joc de **tensió i resolució**, i que aquesta resolució final és tan satisfactòria que l’oient, encara que no sàpiga música, la sent com a **inevitable i perfecta**. • Contrasta aquesta riquesa amb la **simplicitat de gran part del pop actual** (rodes de 2–4 acords fixos), que veu més com a entreteniment que com a recerca artística. ### Talent vs feina: de Mercury a Messi Gener introdueix una reflexió poderosa: > “El talent no és cap mèrit; el mèrit és la feina.” • Compara **Mercury** amb **Messi**: talent enorme, però també **treball constant** que permet mantenir un nivell altíssim molts anys. • Contraposa aquest model al de **Ronaldinho**, talent desbordant però amb menys disciplina, que brilla menys temps. Aquest discurs fa que Bernat se senti **petit** davant del gegantí nivell de l’obra, però Gener el reanima: la música no ha de fer por i **tothom té dret a intentar-ho**, encara que no pugui arribar al cim. --- ## 4. Versions, corals i la temptació de “diluir” el repte ### L’opció coral: esperança i frustració Bernat descobreix via Instagram que la seva companya **Ruth Gumbau** canta *Bohemian Rhapsody* en una coral. • Contacta amb **Agustí Valentí**, director de la coral de l’Escola de Música de Sant Gervasi, que l’invita a assajar i li envia material per a veu de **baix**. • S’imagina que, envoltat de veus, tot serà més fàcil. Però el dia de l’assaig… • Descobreix un **cor molt treballat, amb veus repartides, disciplina i nivell**. • En provar-s’hi, constata que **ell desentona i no arriba on voldria**. > “Amics i amigues, us ho confesso, no me’n surto.” La coral, que semblava el camí fàcil, es converteix en un nou **bany d’humilitat**. ### Versions sorprenents: cobla, zulus i teleñecos Bernat explora adaptacions creatives de la cançó: • **Cobla – “Bohemian Sardana”**: la cançó portada a l’univers de la música de cobla, amb sonoritats catalanes. • **Grup vocal zulu**: interpretació en clau coral africana, elegant i poderosa. • **Els Muppets (Teleñecos)**: versió humorística amb personatges de peluix, que posa en relleu la flexibilitat de la peça. • **The Braids (R&B)**: adaptació en clau *Rhythm & Blues* dels 90. • **Versió en català de Filferro** (duet del Bages): mostra com la cançó també pot sonar **natural i emotiva en català**. Aquestes versions li donen aire però també li recorden una cosa: **els qui l’han sabut adaptar han tingut una visió artística i uns recursos vocals i musicals que ell no té**. --- ## 5. Arnau Tordera: tècnica, respecte i gosadia escènica Bernat parla amb **Arnau Tordera** (Obeses), un dels cantants catalans que més s’apropa al món vocal de Mercury. ### Què fa especial la veu de Freddie Mercury? Tordera en destaca: • Un **timbre preciós i singular**, fruit de factors físics (crani, dents, capacitat toràcica…). Mercury ni es volia arreglar les dents per por de canviar de timbre. • Una gran habilitat per utilitzar la **part alta de la veu de pit** (tècnica de *belting*) sense recórrer gaire al falset. • Una **dicció clara i poderosa** fins i tot en registres molt tensos. El compara amb altres cantants: • A diferència d’**Ian Gillan** (Deep Purple) o **Robert Plant** (Led Zeppelin), Mercury no se sosté tant en el falset, sinó en una **veu de pit expansiva**. ### Cantar *Bohemian Rhapsody* en directe Obeses la van interpretar amb: • Tordera com a cantant **i** guitarrista de solo. • Un **cor de dotze cantants lírics** per cobrir la secció operística. > “Mai assoliré el nivell de Freddie Mercury ni de Brian May, però jo puc fer una cosa que ells no van fer mai: cantar la peça i tocar el solo alhora.” Queen, en canvi, mai no va fer la secció operística completament en directe: la **llançaven gravada** mentre ells sortien de l’escenari. Tordera recomana a Bernat: • Si es vol fer un homenatge, **fer-lo sencer i sense complexos**, sabent d’entrada que no igualarà l’original. • Pensar bé **tessitura i to** (potser canviar d’octava o tonalitat) i assumir-ho com una **versió personal**, no com un concurs d’imitació. --- ## 6. Entre galls i proeses: anatomia de la part operística El programa juga amb pistes aïllades de la gravació original per mostrar-ne la complexitat. ### Capes de veus i extrems de tessitura • Es distingeixen **veus greus exageradament baixes**, gairebé còmiques si s’escolten soles. • A l’altre extrem, hi ha **aguts extremadament alts** (Roger Taylor), probablement la nota més aguda enregistrada en tota la discografia de Queen. > “És la nota més aguda que hi deu haver en tota la discografia sencera de Queen.” La quantitat de pistes vocals supera de llarg el que es pot comptar amb els dits de les mans: són **capas i més capes de Freddies, Rogers i companyia**. ### Els galls de Mercury: vulnerabilitat dins la perfecció S’analitza un fragment de la part rock on Mercury apareix **cada cop més forçat i cansat**. • Hi ha un gall especialment evident que, sorprenentment, es va **mantenir a l’enregistrament definitiu**. • Això serveix per desmitificar el geni: ni tan sols Mercury era infal·lible. > La lliçó implícita: **la humanitat forma part de la grandesa** de la peça. --- ## 7. Freddie, Queen i Catalunya: “Barcelona” i els llaços emocionals ### Viatge a Montreux i comunitat *fan* Bernat viatja a **Montreux**, al costat del llac Léman, on Mercury va passar els últims mesos de vida. • Allà se celebra anualment una **trobada de fans** a la vora de l’estàtua icònica de Mercury. • Entre karaoke i homenatges, Bernat torna **emocionat i reforçat** en el seu vincle amb Queen. ### Berta Yebra: una mirada íntima sobre Mercury La periodista musical **Berta Yebra**, cofundadora de *Popular 1*, aporta el punt de vista de qui el va conèixer en persona. • Descriu una relació molt propera, plena de **complicitats (com pintar-se mútuament les ungles)**. • Defineix *Bohemian Rhapsody* com una cançó que **“fa levitar la gent”**. > “Pon esta canción… y te darás cuenta que es mágico… La canción tiene alma.” Afirmació contundent: **Freddie és inimitable**. Poden venir altres grans artistes, però **com ell, cap**. ### Montserrat Caballé i Mercury: la història de “Barcelona” La soprano **Montserrat Martí**, filla de Montserrat Caballé, narra la relació entre la seva mare i Mercury. Punts clau: • Caballé, al principi, dubta de la combinació (“Freddie vestit de dona a *I Want to Break Free*”), però conclou que comparteixen **el llenguatge de la música**. • Es coneixen al **Ritz de Barcelona**, connecten de seguida i Mercury li compon una peça inicial sense lletra (*Exercises in Free Love*). • Caballé la canta com a vocalització al Covent Garden, amb Mercury ocult a una llotja; l’èxit és tan gran que la repeteixen i ell es presenta al públic. • Més endavant, la peça rep lletra en castellà (*“En sueño”*) i s’intensifica la col·laboració. La relació personal: • Passaven **nits senceres treballant i rient** a casa d’ell a Londres. • Mercury li diu afectuosament **“Monssi”**; ella, “super diva”. • Caballé explica amb humor que a casa d’ell feien “de tot menys el que us imagineu”. La cançó **“Barcelona”**: • Es converteix en **himne de la ciutat** i en símbol dels Jocs Olímpics. • Segons Martí, Mercury era **apassionat de l’òpera**, amb **veu de baríton** i gran respecte per Caballé. • En saber la seva malaltia, ell vol **comunicar-li-ho personalment**; en els últims dies demana sentir-la cantant àries. • Caballé grava per a ell un fragment de **“El fantasma de l’òpera”**. • Quan li proposen cantar *Barcelona* als Jocs després de la mort de Mercury, ella respon que **sense ell, no** (només accepta que es pugui utilitzar el vídeo). > “Els músics, si parlem el llenguatge de la música, ens entenem.” Aquest bloc reforça la idea de Mercury com a **pont entre el rock i la música clàssica**, i fixa un **vincle profund amb Catalunya i Barcelona**. ### Barcelona respon: l’estàtua a Glòries Bernat parla amb **Jaume Collboni**, alcalde de Barcelona, declarat fan de Queen. • Collboni afirma que Mercury és **inimitable** i que té els vinils originals de Queen. • Anuncia en exclusiva que la ciutat **erigirà una peça monumental** al **Parc de les Glòries** dedicada a **Freddie Mercury i Montserrat Caballé** i al que va simbolitzar la cançó *Barcelona* i els Jocs Olímpics. • Hi ha acord amb la **família Caballé**; la peça vol ser un **homenatge recíproc**: de la ciutat als artistes que li van donar un himne global. --- ## 8. L’últim intent: IA, fracàs i alliberament ### La temptació de la intel·ligència artificial Davant la dificultat vocal i la pressió autoimposada, Bernat decideix provar **ajuda de la IA** per aconseguir cantar *Bohemian Rhapsody*. • Intenta generar o modificar la seva veu amb tecnologia. • El resultat és **artificiós i decebedor**. > “Fracàs absolut. Derrota inapel·lable. Fiasco màxim. Desfeta total. Ni amb la IA me’n surto.” Això reforça la idea que hi ha una part de l’art —especialment la **combustió interna de Mercury**— que **no es pot replicar amb algoritmes**. ### L’acceptació: renunciar a cantar… i guanyar perspectiva Després de tot el viatge (classes, anàlisi musical, visites, converses, proves amb IA), Bernat es formula la pregunta clau: > “Cal que jo canti *Bohemian Rhapsody*?” I es respon que **no**: • Perquè l’obra ja és **perfecta en si mateixa**; qualsevol intervenció només la pot empitjorar. • Perquè el que Queen i Mercury van fer és fruit d’un **talent i una genialitat irrepetibles**. • Perquè **no passa res** si ell no arriba a fer-la: el valor del viatge ha estat **entendre, estimar i homenatjar** la cançó, no pas imitar-la. El tancament del programa juga, irònicament però amb profunditat, amb la frase final de la cançó: > *“Nothing really matters, anyone can see / Nothing really matters to me”* En clau narrativa, això significa: • **Alliberar-se de l’ego** (la necessitat de “ser” Mercury). • Reconèixer que el veritable homenatge és **conèixer, disseccionar, contextualitzar i estimar** l’obra. • Acceptar que **la recepció i la transmissió d’una obra mestra també són actes creatius i valuosos**. --- ## 9. Temes principals de l’episodi ### 9.1. La gènesi i la gesta de *Bohemian Rhapsody* • Procés de composició i gravació en un context **analògic i limitat tecnològicament**. • Lluita contra les **regles de la indústria musical** (durada, format de single, exigències de la discogràfica). • Paper determinant dels **mitjans de comunicació** (Kenny Everett i la ràdio) per convertir una aposta arriscada en un **clàssic universal**. ### 9.2. Complexitat musical i barreja de gèneres • Estructura en múltiples seccions, **harmonies sofisticades, modulacions i compàs poc habitual (12/8)**. • Fusió de **rock, òpera i llenguatge clàssic** dins una cançó pop. • Anàlisi comparativa amb el **pop contemporani** i la seva relativa simplicitat harmònica. ### 9.3. El mite Mercury: talent, vulnerabilitat i ponts culturals • Com a **vocalista extraordinari** (timbre, tècnica, belting, registre ampli). • Com a **compositor intuïtiu**, capaç d’inventar recursos comparables a l’harmonia acadèmica sense haver fet estudis formals extensius. • Com a figura que **tendeix ponts** entre el rock i l’òpera (col·laboració amb Caballé, passió per la música clàssica). • La seva **humanitat** (galls, dubtes, vida privada) i gran **capacitat de seducció personal**. ### 9.4. Homenatge, límits i sentit del fracàs • El programa mostra com **l’ambició artística xoca amb els límits individuals**. • Explora diferents camins (classes, coral, versions, IA) que acaben sempre retornant a la mateixa idea: **hi ha obres que no cal “posseir” ni reproduir per estimar-les**. • El fracàs de Bernat no és realment fracàs, sinó **recol·locació**: passa de voler “ser Freddie” a voler **explicar, compartir i preservar** el que ell va fer. --- ## 10. Conclusions L’episodi és molt més que una anècdota sobre aprendre a cantar una cançó famosa. És: • Un **gran reportatge radiofònic** sobre *Bohemian Rhapsody* i el seu context històric. • Una **lliçó d’harmonia i forma musical** aplicada a un clàssic del rock. • Un **homenatge transversal** a Freddie Mercury, Queen, Montserrat Caballé i a la ciutat de Barcelona. • Una **reflexió íntima** sobre el talent, la feina, la frustració i el valor de reconèixer els propis límits. Al final, Bernat no canta *Bohemian Rhapsody*, però ofereix a l’oient una cosa potser més rellevant: **una comprensió profunda i emocionada** de per què aquesta cançó continua captivant el món 50 anys després.

['Bohemian Rhapsody', 'Queen', 'Freddie Mercury', 'Bernat Soler', 'Ramon Gener', 'Arnau Tordera', 'Montserrat Caballé', 'Montserrat Martí', 'Jaume Collboni', 'Barcelona', 'A Night at the Opera', 'història del rock', 'harmonia musical', 'rhapsòdia', 'secció operística', 'hard rock', 'compàs 12/8', 'Kenny Everett', 'Capital Radio', 'versions musicals', 'coral', 'cant', 'tècnica vocal', 'belting', 'veus superposades', 'anàlisi musical', 'òpera', 'Barcelona (cançó)', 'Jocs Olímpics', 'estàtua Glòries', 'intel·ligència artificial', 'fracàs creatiu', 'homenatge musical']