Qui és realment Jordi Pujol? El president, el pare o el mite? Nació presenta Jordi Pujol, el llegat. Un podcast amb testimonis, revelacions i anècdotes mai explicades. Cinc capítols que disseccionen una època i un personatge únic. En Ferran Casas, Oriol Marc i Jael Brusca. Escolta a la naciódigital.cat i a les principals plataformes de podcasts.
A causa d'un brut de festa porcina africana, es demana a la ciutadania que no accedeixi al parc de Collserola. També cal evitar activitats de lleure al medi natural en els municipis que estiguin al redi de 20 quilòmetres del focus del brut, ubicat a Cerdanyola. D'aquesta manera, evitarem la propagació de la malaltia i en podrem minimitzar les conseqüències, ja que és molt contagiosa entre els porcs senglars i els porcs domèstics.
La pesta porcina africana no suposa cap risc per les persones. Gràcies per la vostra responsabilitat i col·laboració. Generalitat de Catalunya. Qui hauria dit que Lista i l'Oriava Garner convertirien la Costa Brava en un plató universal? I que una pel·lícula de Berlanga amb figurants de Manresa seria la primera nominada als Òscars? Aquesta i altres històries a La Gran Il·lusió. Avui, estrena de la segona temporada a TV3 i a la plataforma 3CAT.
Rapsòdia bohèmia 50 anys de l'obra mestra de Queen.
Sam, a punt? Home, a veure, veu on tenim. Va, posa'm, va. Para, para, para, para, para. Deixa'm ho tornar a intentar.
Buf, això costarà molt més del que em pensava.
A veure, ja sé que no soc Freddie Mercury, però una mica millor potser sí que ho hauria de fer, no? Total, a veure, és una cançó que han interpretat molts artistes. Elton John, Axel Rose... L'ha intentat pràcticament tothom. No!
Se n'ha fet una versió en cançó de bressol, fins i tot se n'ha fet una versió en coble, una versió en idioma zolú. L'ha intentat pràcticament tothom.
Jo també hauria de poder fer-ho, no? I ara què faig?
Hola, sóc Bernat Soler. Potser em coneixeu perquè canto els gols del Barça a la TVT de Catalunya Ràdio. Però el que potser no sabeu tants és que sóc un gran fan de Queen, tot i que sempre que puc ho vaig propagant. Resulta que aquest any 2025 se celebra una efemèride molt important relacionada amb Queen, el meu grup favorit. Aquest 2025, atenció, fa 50 anys la seva cançó més emblemàtica, Bohemian Rhapsody.
O com li diu molta gent, Bohemian Rhapsody. He pensat que aquest aniversari s'ha de celebrar d'alguna manera especial. I jo, un home de ràdio, què puc fer per celebrar-lo? Vaig pensar en fer un programa especial, però després me'n vaig adonar que d'aquesta mena de programes i documentals ja se n'han fet molts.
També vaig pensar en fer una gran entrevista. D'acord, però aquí. Freddie Mercury ja no és amb nosaltres i els altres membres de Queen un està retirat i els altres dos tenen massa feina. Total, que finalment he decidit fer un podcast. Però no un podcast convencional, ple de dades històriques, que per això ja hi ha la Viquipèdia.
No, el meu homenatge a Bohemian Rhapsody serà sonat. El meu homenatge serà aprendre a cantar una de les cançons més llegendàries de la història de la música. Vull cantar Bohemian Rhapsody. Hola, Joffre. Hola.
Me n'he anat a veure el meu amic Jofre Bardegí, un músic amb una llarga trajectòria tant amb el seu grup Glaux com amb projectes en solitari. El Jofre és compositor, productor i també professor de cant. I crec que avui té un dels desafiaments més grans de la seva vida, ensenyar-me a cantar. Surto al carrer, miro al meu voltant, segur que avui serà un dia important.
La gent em mira i m'obran el pas, i jo camino sense fer-los cap. Jofre, ja t'ho vaig dir. Vull aprendre a fer de Freddie Mercury, però la primera realitat va ser, em perdó, una hòstia, a tota la cara. Hi ha alguna possibilitat que jo pugui cantar aquesta cançó més o menys decentment? Home, si poses esforç, jo crec que sí.
Has anat a agafar un dels cantants més bèsties de la història, ja no del rock, sinó de la música en general. No ho sé, com començo? Exacte, com començo? D'entrada ja veig que la cosa es complica si el que vull és cantar la introducció. Com puc sonar tan celestial? En quin moment he arribat a tenir la mínima esperança que jo seria capaç de saber interpretar aquesta cançó? Crec que directament he de passar a la part de la balada, però millor que el meu professor em posi a to.
El que s'hauria de fer és fer una mica d'escalfament. Com es fa l'escalfament? Normalment fas una cosa, alguns exercicis del tipus... Riu, riu, riu, riu, riu. Riu, riu, riu, riu, riu. Riu, riu, riu, riu, riu. Perfecte.
Aquí has començat a fer una cosa d'anar cap al coll. I has fet ri en comptes de ri.
A veure. Riu, riu, riu, riu, riu. Anem a pujar una mica més. Riu, riu, riu, riu, riu. Riu, riu, riu, riu, riu. És allò de fer servir la panxa, no? El diafragma. Té molt a veure la respiració diafragmàtica, com vas a buscar la força des dels impulsos del diafragma en comptes d'anar a buscar la força des del coll. Va, fem un escalfament. A veure si me'n surto.
Aquí. Anem a veure aquí. Has de buscar que la... Exacte. Això no ho veu la gent, però has pujat el coll, has anat cap a... I és al revés. El moviment ha de ser cap a baix. I sempre buscar que ressoni. O sigui, la O aquesta ha de ressonar. Bé, millor. La O de gol. Bueno, a veure...
Aquesta és molt amunt, eh? Vinga. Adéu-sí. Surto molt tocat d'aquesta primera classe. Realment, l'objectiu no és que sigui difícil, és que és monumentalment complicat. Això és una autèntica epopeia. Però decideixo no rendir-me. A veure, va, doncs anem a llançar-nos amb un primer intent amb professor Verdagí. Mama.
Yo no arribo. Yo no arribo.
I hauria de fer així, mira. Mama, life had just begun. Clar, aquí acabes de descobrir una cosa que és que no tothom té el mateix to, diguéssim. Això no vol dir que siguis millor o pitjor cantant. Això és una cosa que jo sempre vull deixar clara. Però, clar, cadascú té el seu registre. Aleshores, a partir d'aquest registre sí que és veritat que tu segurament hauríem de baixar el to. Que...
així una mica a la brava, t'ho puc mirar de fer. Sí? Doncs a veure. Traiem el Freddy. Mama, just kill the man, put a gun against his head, hold my dragon, now he's dead. Mama,
Life had just begun, but now I'm gonna throw it all out of the book.
A partir d'aquest to, si ho treballessis més, et seria més fàcil. Jo crec que, Bernat, ho podries arribar a aconseguir. I et dic una cosa, que jo sempre els dic als meus alumnes, que fer galls, un gall, a vegades, és bona notícia. Encara que sembli que no, és bona notícia. Quan fas gall...
Vol dir que el coll no el tens... O sigui, un gall amb el coll apretat no surt. Quan passa aire i quan el coll està més o menys com ha d'estar, és quan hi ha el gall. Va, farem una última prova. Tu deixes anar el volant i l'agafo jo sol. Perfecte. Jo faré el mama, només. Mama, just kill the man.
But I've gone against his head, pulled my trigger, now he's dead. Molt bé. Mama, my head has become... But now I've gone aquí, he de baixar fins al soterrani. I em sento còmode. Mama, mama...
He de treballar molt. Jofre, prometo que faré deures. Gràcies, eh? De res. Això és beneficència, això que fas, eh? Si veiessis, tinc alguns alumnes també. Calla, calla, calla. Gràcies, Jofre. Vinga, a vosaltres.
Hauré de canviar l'estratègia. Crec que proposar-me a cantar la possiblement cançó més genial que va escriure i interpretar Freddie Mercury m'obliga a fer alguna cosa més que simplement practicar les lliçons que m'ha donat el Jofre Verdagí. Crec que toca fer una immersió completa en la cançó, capbussar-m'hi i descobrir-ne tots els detalls, entendre-la, dexifrar-la, assimilar-la i, sobretot, estimar-la. Estimar-la molt.
Entrem a l'univers de Bohemian Rhapsody. Pugem a la màquina del temps i viatgem fins al 1975.
Aquesta és una de les primeres proves enregistrades de la cançó. Sentim el piano i a Frey i Mercury rient. És un document històric que va donar a conèixer l'ABC ja fa uns quants anys. S'està evacuent una de les millors cançons de la història del pop rock. Però potser que comencem fent les coses com toca. Amb tots vosaltres, Bohemian Robson.
Una cançó escrita per Freddie Mercury i que està inclosa al disc United the Opera de Queen de l'any 1975. La cançó dura gairebé 6 minuts, concretament 5 minuts 55 segons.
5 parts que unides formen el tema. De fet, el títol, Bohemian Rhapsody, Rhapsòdia Bohèmia, ja fa referència a un format d'obra musical, la Rhapsòdia, que consisteix en una peça formada per diferents trossos o estils musicals.
Freddie Mercury va explicar que en la seva composició va aprofitar fragments d'altres 3 cançons que havia escrit. La va començar a compondre al seu apartament de Holland Park, a Londres, a final dels anys 60, i finalment la va gravar amb la resta de la banda Queen l'estiu de 1975. Van fer servir 5 estudis de gravació diferents, donada a la complexitat de la cançó amb tantes parts i tanta complicació, especialment en l'apartat de les veus.
I quan va estar acabada va arribar el moment de presentar-la a la discogràfica que publicava els discos de Queen, la companyia britànica Emmy. L'any 2018 es va estrenar la pel·lícula Bohemian Rhapsody, que explica la història de Queen centrada sobretot en la figura de Freddie Mercury. Potser l'heu vist. Bohemian Rhapsody.
En aquesta pel·lícula, que tot i no ser fidel del tot respecte a com van passar les coses és molt interessant, s'hi recrea una escena clau. És el moment que Queen, amb el seu mànager, es presenten davant del directiu d'Emi i li ensenyen la cançó que acaben de gravar.
I no només això, li diuen que volen que sigui el primer single del nou disc, és a dir, la cançó amb la que es promocionarà l'àlbum. Oh, we know what we have, even if you don't.
La discussió no sabem si va ser tan forta, però sí que és cert que en aquella època els singles, les cançons que servien per promocionar els discos, duraven uns 3 minuts i que aquesta era la durada habitual de les cançons que sonaven a la ràdio, el mitjà ideal per donar a conèixer un nou disc.
En aquesta entrevista, Freddie Mercury explicava que la discogràfica li va arribar a plantejar que es capcés Bohemian Rhapsody en tres cançons diferents i que ell es va negar rotundament. I després...
Mercury admet el risc que suposava publicar un tema tan llarg i que al final la decisió va ser com llançar una moneda a l'aire. Podia ser un fracàs estrepitós o convertir-se en un èxit espaterran. No.
El repte, per tant, era majúscul, trencar amb la inèrcia, la tradició i la maquinària de la indústria musical. Quinn havia d'aconseguir que alguna ràdio s'atrevís a posar sencera una cançó de gairebé sis minuts, el que no ho havia aconseguit ningú.
Però la vida somriu als valents i Quinn va trobar un còmplice tan boig com ells. Es deia Kenny Everett i era disjockey a Capital Radio. El mes d'octubre de 1975, abans fins i tot que la cançó fos editada en discos de vinil, Kenny Everett la va emetre al seu programa de ràdio. Yes, friends, once more... Once more... Capital Radio has said...
Aquest que escoltareu ara és el moment exacte que Bohemian Rhapsody es va poder sentir públicament. La gravació prové d'un caset que el mateix Kenny Everett va donar-li a Freddie Mercury i que el cantant de Queen guardava a casa seva.
Això que escoltereu ara és història de la ràdio i història de la música. Is this the real life?
Amic personal de Freddie Mercury, Kenny Everett va puixar la cançó Bohemian Rhapsody 14 vegades en un sol cap de setmana.
No sé si ho heu pogut entendre, però al final del document que acabeu de sentir, Kenny Averitt diu que la cançó estaria disponible a les botigues de discos ben aviat. És a dir, encara no es podia comprar. I en aquella època no hi havia ni Spotify ni YouTubes. Per tant, si volies escoltar una cançó, o et compraves el disc, o la senties per la ràdio, si és que la posaven.
I què va passar? Doncs que el single de Bohemian Rhapsody, d'aquells discs de vinil petits com els que potser encara corren per casa vostra o dels vostres pares o avis, ho va petar. El 31 d'octubre de 1975, els hàbits oients de ràdio que es delien per comprar el senzill d'aquella estrambòtica i meravellosa cançó de 6 minuts van poder satisfer els seus desitjos i van convertir Bohemian Rhapsody en número 1 de vendes de Gran Bretanya durant 9 setmanes seguides.
Mamma mia, mamma mia. El disc també va ser número 1 a països com Austràlia, Irlanda, Canadà, Països Baixos o Bèlgica. A casa nostra va arribar el número 4 i no va ser capaç de superar Amor, amor de l'Oliva.
Per cert, sabeu quina cançó va desbancar a Bohemian Rhapsody del primer lloc del podi dels singles més venuts de la Gran Bretanya després de nou setmanes dominant el rànquing? Coincidències de la vida.
Del Mama de Queen al Mama Mia d'Ava. Pel que sembla, el públic britànic d'aquella època tenia una gran afició a la figura materna. Rapsòdia Bohèmia és una producció de Catalunya Ràdio creada per Bernat Soler i Sam Silva i inspirada per la genialitat de Freddie Mercury.
Mamma mia, here I go again. My, my, how can I resist you? Mamma mia, does it show again? My, my, just how much I miss you.
Fins demà!
Catalunya Ràdio. Som 3CAT. Som 3CAT. I see a little silhouette of a man. És evident que la meva pretensió d'homenatjar una cançó amb aquesta història implica una gran responsabilitat.
Bohemian Rhapsody no és una simple cançó, és un monument, una obra d'art. I per tant, cal encarar-la amb respecte. I la millor manera de demostrar respecte és conèixer bé allò que vols homenatjar, amb humilitat i esperit d'aprenentatge. Let him go!
Si hi ha algú que té el coneixement musical, la capacitat didàctica i l'expartesa per fer-me entendre la cançó, aquest algú és el musi, escriptor i divulgador Ramon Gené. Is this the real life?
Pico a la seva porta i amb una generositat que he de confessar que m'aclapara accedeix a rebre amb el seu estudi. El meu viatge continua i ara ho fa parant en una estació de luxe. Soc a punt de rebre una classe magistral que em marcarà de forma permanent. Easy come, easy go, little high, little high.
Ramon, quina energia, eh? És el que té la música.
Som al teu estudi, gràcies per rebre'm. Estic fent un camí, estic fent un viatge precisament per descobrir els secrets d'aquesta cançó, per què és tan especial, per què agrada tant, per què s'ha fet tan llegendària, per què 50 anys després poses 3 notes i la gent la reconeix de seguida. I jo voldria començar fent-te una pregunta.
ja que has tingut l'amabilitat d'atendre'm i, a més a més, tenim aquí el piano i ens acompanyarà. Què té aquesta cançó que agrada tant i que enganxa tant? Pobre de mi, ostres, tant de bo sabés. Jo, a mi com a músic m'atrapa perquè és molt bona música. Cadascú hi trobarà, doncs, allò que...
No sé, que se li escaigui d'alguna manera. Ara a mi el que m'atrau és la qualitat de la música. O sigui, a mi com a músic m'atrau el viatge musical de la cançó. O sigui, la complexitat tècnica de la cançó. Is this the real life? Is this just fantasy?
Caught in a landslide, no escape from reality. De què parla Bohemian Rhapsody, segons Ramon Jenner?
Aquest és el primer cord i només amb aquest primer cord és... Aviam un moment. En quina tonalitat estem? Aquí comença el primer cord a capel·la de les veus. Is this the real life? Is this just fantasy? Cut it alive or escape from reality? Amb aquests primers acords a capel·la ja no sabem si estem amb sol menor...
que l'acord seria així, de sol menor, però aleshores és un sol menor en sèptima, sí, potser és un sol menor en sèptima, sí, però potser és un si bemoll en baix al sol. O sigui que, d'entrada, la sortida de la cançó ja és on som, no? Clar, jo m'imagino que és algú que parla des de les altures, és algú que està com en una espècie de llimp, com en un lloc que no és físic, que és com eteri, i que des d'aquest lloc...
Ens canta, no? I no sap si està, com diu la lletra, si està al món real, està al món físic, està atrapat en algun lloc, i no sap des de la realitat. I no és fins que arriba aquí... Open your eyes, look up to the... No és fins aquí que sabem...
que estem amb sol menor. Abans no ho sabíem. Estem com navegant, estem com si fóssim ànimes flotant en algun lloc, no? Amb aquesta estoneta ja han passat tantes coses, Bernat, que només amb aquesta estoneta ja podríem estar parlant, no vull dir gairebé tot el dia, però gairebé tota la vida.
No tot el dia. Mentre el Ramon Gener em dissecciona l'obertura de la cançó, penso en una cosa que m'ha explicat el meu professor de cant, el Jofre Verdagí, i que d'entrada ja m'ha fet adonar de la complicació de fer realitat el meu somni de cantar Bohemian Rhapsody. Clar, jo em pensava que volies fer la part de les veus, de les quatre veus d'Alfredi Mercury.
Aquests són quatre fredis, eh? Sí, potser uns quants més. Perquè es doblava les veus i així, però hi ha quatre veus que es van ajuntant, separant, és una... harmònicament és una borrada.
Doncs sí, no es tracta de fer una vegada de Freddie Mercury, sinó que ho he de fer per quadruplicat. El Ramon, per si de cas, m'explica molt clarament que això no és precisament senzill. Això és una cosa... Aviam, si ets músic no és molt difícil. Si no ets músic és impossible. Aquí la cosa complicada és pensar...
que aquesta gent van gravar aquesta cançó als anys 70. Als anys 70 no hi havia aparells digitals, era tot analògic. Aquesta gent tenia 24 pistes i amb 24 pistes havien de gravar la cançó. Aleshores tenim una persona que fa les quatre veus, que primer en fa una, després fa l'altra, després fa l'altra, després fa l'altra... I no hi ha possibilitat de modificar aquestes veus després, perquè això està gravat en una cinta d'aquelles que hi havia abans. I no només està perfectament afinat...
cosa que ja és prou difícil, sinó que està perfectament a tempo. Avui en dia tu graves dues coses diferents i després t'ho poses en el programa, t'ho poses a l'ordinador i digitalment ho ajustes tot. Potser entrava un mig segon més tard i aleshores ho ajustes tot i queda tot endreçadet. Ell no tenia aquesta possibilitat. Ell havia de gravar-ho i havia de quadrar perfecte, de tal manera que quan després posaves totes les pistes juntes, totes encaixessin.
I ahí fa que totes encaixin, no només harmònicament, sinó també de tempo, i totes estan exactament a la seva perfecta afinació. I això és bastant...
És bastant miraculós. Això és bastant miraculós. Doncs anem a intentar descobrir el miracle. És a dir, Freddie Mercury grava ell mateix diverses vegades la introducció. A veure, un Freddie Mercury així, allò que se'n diu despullat, suposo que seria això, no? I potser tindríem una versió alta, un to més alt...
I una mica més greu i un to més baix. Is this the real life? I si ara les posem totes juntes? Is this the real life? Is this just fantasy? I si en posem una mica més encara? Caught in a landslide. No escape from reality.
I encara més, encara més, és possible? Va, i una altra, Freddy, i una altra, i una altra. Que no pari la festa! D'acord. Crec que ho he entès. Però com que jo de miracles no en sé fer...
M'estalviaré definitivament la part de la introducció i anirem directament a la part de la balada. El mama... A veure, ja sé que tampoc és com cantar el sol solet en una festa infantil, però com a mínim, de quatre fredis o dels 40, passarem a només haver-ne de fer un. Endinsem-nos en la part més melòdica de Bohemian Rhapsody.
que això és tan màgic, no? A la balada estem amb si bemoll i aquest si bemoll es va movent constantment del si bemoll al mi bemoll, del si bemoll al mi bemoll, del si bemoll al mi bemoll. És a dir, fins i tot aquí, que és el lloc més estable de la cançó, des d'un punt de vista gravitacional de l'harmonia, fins i tot aquí...
també ens anem movent amb dues tonalitats que estan juntes en el cercle de quintes i, per tant, és fàcil moure's d'una a l'altra, però fins i tot aquí hi ha aquesta cosa, no? I aleshores hi ha això que també li agrada tant a la gent, que és el... que és aquest creuament de mans i aquest... aquest plany que jo identifico com un lament, no? I per això és descendent. Si fes així...
seria tot una altra cosa, però fa... ens porta aquest lament, no? Mama just killed a man
I després... On estem? I aquí, que lo normal seria venir aquí, de sobte hi canvia amb mi bemoll i fa aquí...
En fi, és que ja em sembla que són massa coses i... Bé, és la part més balada, més... No sé si dir-ne més convencional de la cançó. Musicalment una miqueta més convencional. És que fins i tot aquest acord, sí, quan arriba al final... Quan arriba al final... Ho flipes, eh? Jo flipo, sí. Com se li acudeix posar...
I de sobte, sense que vingui a bola de res, posar un acord de l'ava molt menor. Nothing really... Però que en canvi encaixa directament amb el que vindrà després. I tornem a aquest motiu cromàtic.
Déu-n'hi-do, tinc la sensació d'haver passat per una classe al conservatori i allò que em semblava mínimament assequible ara ja se m'ha complicat. En fi, va, divertim-nos una mica, passem una nit a l'òpera. Que, per cert, Queen en directe, això era de les poques coses que feia gravades, que matia gravades. És molt complicat. O sigui, vocalment és assassí.
en un estadi de futbol on tothom està cridant, on no se sent res, on tu tens aquí allò que se'n diu l'inir, el pinganillo, per entendre'ns, tens un simple retorn aquí i no només has d'estar intentant cantar tot això i afinar-ho, sinó que a més estàs tocant.
El teló està tocant la bateria, el mai està tocant la guitarra, el dícon està en el baix, l'altre està tocant el piano... Sí, no es pot. Jo crec que no es pot. I, per tant, clar, s'ha d'enregistrar. Aquí, que és la meitat de la cançó... Això és superoperístic i molt de música clàssica, que és... Forte, piano subito. És... Forte, fins i tot posa la partitura esforzando forte. És com un...
i passar al piano súbito. Llavors hi ha una sèrie d'acords... Aquests acords, no? I aleshores anar-se trobant amb tots aquests personatges. Galileo, parla del fandango, Figaro, Scaramouche... No para d'estar creuant referències musicals, que fins i tot en el lloc on estem també estables...
I see a little silhouette of a man. Scaramouche, scaramouche, will you do the plan that goes on the bottom line?
per tornar a arribar al qui. Sí, constantment estem creuant discursos, estem en una secció però agafem recursos musicals d'una cosa que ja havíem utilitzat abans i que de sobte encaixa perfectament sense saber com.
I aquesta secció, per mi, és la secció més bèstia. Per Ramon Janer, els Galileus i Figaro són la part més bèstia de la cançó. Jo diria que és una de les bogeries més grans de la història de la música pop-rock. Una nadadolla, una escena surrealista, inesperada, genial.
I aleshores... Arriba un nou cop de timó del capità d'aquesta nau esbojarrada anomenada Rapsòdia Bohèmia. Una puntada de peu a la boca en forma de rock. I comença tota aquesta secció del Hard Rock.
Tornem una vegada a la tonalitat del si de moll major, diguéssim com allà on érem. Però de sobte ens trobem...
amb una cosa estranya, que és un compàs 12-8. Penseu que tota la música pop que es fa està en compàs 4-4. 4-4 és el compàs més elemental. És com aprendre a E i o 1, que és 1, 2, 3, 4. 1, 2, 3, 4. Molt bé. Aquest és un compàs 12-8, on hi ha...
dotze corxeres. Molt estrany, molt difícil fins i tot de fer. Són quatre negres en puntet, un, dos, tres, un, dos, tres, un, dos, tres, un, dos, tres, un, dos, tres, un, dos, tres, mentre s'adales... Sí, sí. O sigui, és obligadíssim de fer el piano. I després tota la guitarra que va fent totes aquestes coses cap amunt, per arribar...
Una altra vegada, a la següent secció, que ja tornem a tenir una miqueta més d'estabilitat, que seria com l'última secció, que en música clàssica se'n diria la coda,
I amb música pop o rock se'n diu l'outro, l'intro i l'outro. Després de tota aquesta ambigüetat on hem estat tota l'estona, aquesta ambigüetat, aquesta inestabilitat musical per tots els llocs on hem passat, al final quan diu això de... Nothing really matters...
Anyone can see. Nothing really matters. Nothing really matters. I aquí comença la modulació. To me. Pam, pam, pam, pam, pam, pam, pam, pam, pam, pam, pam, pam, pam, pam, pam, pam, pam, pam, pam, pam, pam, pam, pam, pam, pam, pam, pam, pam, pam, pam, pam, pam, pam, pam, pam, pam, pam, pam, pam, pam, pam, pam, pam, pam, pam, pam, pam, pam, pam, pam, pam, pam, pam, pam, pam, pam, pam, pam, pam, pam, pam, pam, pam, pam, pam, pam, pam, pam, pam, pam, pam, pam, pam, pam, pam, pam, pam, pam, pam, pam, pam, pam, pam, pam, pam, pam, pam, pam, pam, pam, pam, pam, pam, pam, pam, pam, pam, pam, pam, pam,
Ja estem a fà.
Aquesta modulació és una modulació perfecta. Per això, encara que tu no sàpigues música, quan l'escoltes, dius que és això, és que no podia ser una altra cosa. La música consisteix sempre en un joc de tensions. I en algun moment...
necessites que aquesta harmonia es resolgui. Perquè tu no pots estar amb aquest neguit sempre. Quan més perfecta sigui aquesta resolució, més gran serà la nostra sensació de satisfacció. Clar, tot això no passa amb la música pop d'avui en dia. Perquè quan la música pop d'avui en dia és una roda de quatre cors...
de tres acords, de dos acords, fins i tot d'un únic acord. És un entreteniment. Aleshores, a vegades jo em rebel·lo contra aquesta cosa, penso, hosti, però si aquest home hagués estudiat més, de veritat, hauria estat increïble. O potser no. Jo no sóc capaç de dir res en música més que explicar el que han fet els altres.
I en canvi ell, que no va estudiar tanta música com molts altres hem estudiat, hòstia, com ho sabia ell, això? Hi ha un talent...
i hem d'anar amb compte amb el talent, perquè el talent no és cap mèrit. Ep, ep, ep, ep. Ramon Gené acaba de dir que el talent no té mèrit. Quina bomba ens acaba de deixar damunt la taula. Però és que no només això. En un moment d'aquesta lliçó magistral que m'està regalant el Ramon, com parar de màgia, fa connectar dos mons que em són molt familiars. D'una banda, el nostre objecte d'estudi, l'obra mestra de Freddie Mercury, i de l'altra...
apareix la pilota de futbol, per parlar d'un altre artista que també m'ha fet gaudir moltíssim. El tens on el tens. Aleshores, nosaltres acostumem a idolatrar la gent pel talent. I jo em rebel una miqueta contra això. Talent has de tenir, naturalment, però després hi ha la feina, el treball, el ser i dia a dia, i això sí que és un mèrit. I jo soc molt fan de la feina.
Potser seria una miqueta com Messi, gran talent, però a més és un tio que s'entrena tant, tant, tant, tant, que és capaç d'estar jugant, no ho sé, tu ho saps millor que jo, 7, 8, 9, 10, 11, 12, 13, 14 anys al màxim nivell.
Però després tens Ronaldinho. Perdó, potser dic una barrabassada perquè jo no soc de futbol, eh? Però Ronaldinho té talent per jugar, sí. Suposo que té molt talent. Potser fins i tot té més talent que Messi, no ho sé, eh? Però com que no hi havia una feina darrere, entreno cada dia, vaig al gimnà, no sé què, em cuido, tal, tal, tal, doncs li dura dos o tres anys o quatre anys.
Perfecte, sí, sí, sí. Sí, sí, sí, Ramon Genet té tota la raó del món. Ronaldinho tenia molt de talent en algunes coses, diria que fins i tot més que Messi, però esclar, la seva prioritat era una altra, era gaudir de la vida. Guanya el Barça 2 a 0 davant del Liverpool, semifinals de la Champions, pica Messi!
Messi, en canvi, constant, 20 anys jugant al primer nivell, entrenant, xotant faltes, marcant golaços, sense parar, perquè la seva obsessió era guanyar, ser el millor, ser una autèntica llegenda. Què acabes de fer? Lionel ha tès Messi Cuchitini!
Messi acaba de fer el gol més estratosfèric que s'ha fet mai. Jo trobo que en Freddie Mercury, sense tenir la formació, gràcies al seu talent, comencen a descobrir coses que en realitat els hauria d'ensenyar al professor d'harmonia del conservatori. Estic en xoc, eh, t'ho he de dir. Estic en xoc, sí, sí, perquè jo venia a buscar...
Segurament educació, pedagogia, informació, i estic pensant coses molt profundes. Per tant, d'una banda t'ho agraeixo, però d'una altra et maleixo també, perquè jo t'he de confessar que un dels meus objectius quan he vingut aquí és que m'agradaria cantar Bohemian Rhapsody, però és que...
Aquesta estona que acabo de passar amb tu m'anula totalment, és a dir, m'incapacita. Home, no, al contrari, no t'incapacita gens. Fota-t'hi, sí, home, esclar, la música no ha de fer por, o sigui, el fet que hi hagi una gent que són superlatius no ens incapacita la resta per intentar-ho, per tenir ganes d'assemblar-nos amb ells, no, clar que no.
contrari, tu, fol-li, home, i canta. El dia que d'això jo ja et vindré a acompanyar perquè cantis. Gràcies, Ramon. Un plaia molt gran, un petó per tothom. Surto d'aquesta classe magistral amb Ramon Gené amb una doble sensació. D'una banda, el cap m'està a punt d'explosar.
Com pot ser que una cançó que he sentit tantes vegades amagui tants matisos, tants recursos, tants secrets? Bohemian Rhapsody és una de les obres d'enginyeria musical més bèsties de la història de la humanitat. Però què coi hi tenia Freddie Mercury dins d'aquell caparró? Com va ser capaç de fer una animalada com aquella?
D'altra banda, el bany de realitat que acabo de rebre és demolidor. Per molt que s'hagi, per moltes classes de cant que faci, o per moltes clares d'on que prengui, com pretén cantar una cançó com aquesta?
Vaig vagant pel carrer intentant ordenar tantes preguntes que ressonen dins el meu cap. M'asseca un banc i agafo el mòbil. Necessito desconnectar. Obro l'Instagram i vaig passant el dit sense fixar-m'hi gaire en allò que m'ensenya la pantalla. I de sobte...
una imatge em crida l'atenció. Faig un vot i ho torno a mirar bé. La meva companya d'Esports de TV3, Ruth Gumbau, acaba de penjar una fotografia d'una partitura de Bohemian Rhapsody. Ella canta en una coral i, pel que sembla, estan preparant la meva cançó. Com no hi havia pensat abans, una coral, esclar. La gran tradició catalana del cant coral. Els cors d'en Clavé, l'Orfeó català. Com no se m'havia acudit abans. Estic salvat.
Estic salvat? Bé, ja ho veurem. Però se m'obre una escletxa de llum enmig de batanella. Com m'obre i contemplem-la amb la dolça majestà. Contemem-la amb la dolça majestà.
Abans no arribi al dia de l'assaig amb la coral, vull aprofitar el temps per investigar com han cantat Bohemian Rhapsody d'altres artistes, grups, cantants i fauna diversa. I això de fauna no ho dic gratuïtament, ja ho veureu. Començo a capbussar-me en la xarxa buscant inspiració i he de dir que trobo autèntiques joies. Sabíeu que hi ha una versió de la cançó interpretada per una coble? Això és Bohemian Sardana.
Atenció a aquesta petita meravella. Una versió de Bohemian Rhapsody interpretada per un grup vocal zolú.
una comunitat africana amb prop de 10 milions de parlants i alguns d'ells amb el bon gust i l'exquisitesa d'aquesta interpretació. No, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no, no.
Fins demà!
I si abans us parlava de fauna diversa, ho feia pensant en aquesta petita gambarrada que ara sentireu.
Is this just fantasy? Aquí ho van traduir amb el nom dels teleñecos, i eren uns ninos animats, de peluix, com unes titelles. Els Estats Units són molt famosos, i algú va tenir la peculiar idea de fer-los cantar aquesta cançó. I see a little silhouette two of the clams. Caramush, caramush, will you do the fandango? I know all that lightning, very, very frightening me. Galileo, Galileo, Galileo Figaro.
I'm just a poor boy, nobody loves me. He's just a poor boy from a poor family, sparing his life from his... Monstrosity! Easy come, easy go, will you let me go? Let me throw! Let me throw!
Doncs ben mirat, i tenint en compte les meves condicions vocals, potser a mi m'haurien pogut contractar per formar part d'aquesta versió. En fi, realment hi ha idees que, per molt enginyoses que semblin, potser no cal dur-les a terme. Una altra història és adaptar la cançó a un estil totalment diferent pel qual va ser escrita.
És arriscat, però si surt bé, pot ser una versió molt digna. És el cas del duo americà, de Rhythm & Blues, R&B, The Braids.
Si hi ha un tresor, una joia de la corona, i que m'ha fet una especial il·lusió descobrir, és la versió de Bohemian Rhapsody en català, gravada pel duet acústic del Bages Filferro. Que bé que sona en la nostra llengua una cançó tan legendària. És aquest lloc real, o potser estic somiant entre dues terres.
Rapsòdia Bohèmia és una producció de Catalunya Ràdio creada per Bernat Soler i Sam Silva i inspirada per la genialitat de Freddie Mercury. Hem escoltat els dos primers capítols de Rapsòdia Bohèmia. Però no marxeu. Després del butlletí de notícies tindrem l'oportunitat d'escoltar els capítols 3 i 4 per descobrir més secrets de la cançó i per veure si sóc capaç de cantar-la.
Bona tarda, us informa Manel Elías. Tenim en marxa l'operació tornada d'aquest pom de la Puríssima, per això connectem de nou amb Txell Garriga. Bona tarda, com estan? Bona tarda, doncs ja haurien retornat uns 120.000 vehicles, gairebé la meitat dels previstos. La retenció, però, es manté a la C14 entre la seu d'Urgell i Urganyà, també a la C16 els túnels del Cadí fins a Cercs,
i de Ribes de Freser a Ripoll, que baixen ja per la C-17. També congestió ara a l'AP7 a Sant Saloni i a la C-55 a Castellgalí. Tots retencions de tornades sense incidències. Alerta, però, per tres accidents. Un entre dos camions a la C-25, a Sant Hilaris a Calm, cap a Vic, un a la TV Baixa 31-41 a Riu d'Ons i el darrer a la Nacional 340 al Canal, on se circula per la via de servei. Txell Garriga, de l'equip viari de Catalunya Ràdio.
Més notícies, Maria Costa. Nova mobilització d'elite de taxi contra Uber, aquesta vegada per exigir que s'acceleri la tramitació al Parlament de la Llei que regula les condicions del servei dels vehicles de lloguer amb conductor i que hi hagi més control de les policies locals als vehicles BTC. Demà dimarts, la principal agrupació de taxistes ha convocat una aturada del servei de 6 hores.
A partir de les 10 del matí hi ha una concentració de taxis a la Gran Via i al Passeig de Gràcia de Barcelona. Però no tots els sindicats de taxistes secunden la protesta. I un any després de la caiguda de Baixera a la Sata Síria, el país té al davant reptes enormes de violència sectària, desconfiança entre comunitat, reconstrucció i recuperació econòmica. Ho ha explicat a 3CatInfo el professor de Relacions Internacionals de la Universitat Pompeu Fabra, Gabriel Garrum.
Que hi hagi hagut un canvi de règim i una transformació de la Guerra Civil no significa que sobre el terreny hi hagi pau. Estan havent-hi molts episodis de matança sectària. Ha sigut molt notable la situació a la costa amb la minoria La Vuita. Per tant, a nivell de pau sobre el terreny s'està molt lluny, de fet. És això que us deia, els reptes a nivell intern és la gran tasca a resoldre per part d'Ahmet Xarà.
Aquests episodis de violència sectària han enterbolit l'efervescència inicial del canvi de règim i el procés de diàleg i inclusió que va prometre iniciar el nou president Ahmed al-Sharah. Tot i així, Garrum recorda que Síria ve de 14 anys de guerra civil i mig segle de dictadura de la família de l'Assad.
Els equips de recerca continuen buscant un desaparegut al sud de Tenerife després que s'hagin confirmat quatre morts pel cop de mar en una piscina natural ahir al municipi de Santiago del Teide. Una forta onada va arrossegar les víctimes, que són turistes, tot i que la piscina estava presentada des del divendres per un avist.
de fort onatge. Els serveis d'emergència també van rescatar dues persones ferides de menys gravetat i d'altres que van caure a l'aigua però van resultar il·leses. El mes passat hi va haver 3 morts i 15 ferits a Tenerife, arrossegades també per un cop de mar.
Així s'ha anunciat una de les dues nominacions de Sirat als Globus d'Or, la pel·lícula dirigida per Oliver Laschet i protagonitzada per Sergi López opta a premi en la categoria de millor pel·lícula en llengua no anglesa i millor banda sonora. Sirat competirà entre altres pel·lícules amb la brasilera, la gente secreto, la franco-iraniana, un simple affidente i la noruega, valor sentimental, aquesta sembla la gran rival de Sirat perquè opta en total a 8 premis.
Esport, Joan Fitor. Hansi Flick adverteix que el Barça ha de mantenir el bon nivell dels últims partits si no vol tenir problemes de mà a la Champions contra l'Eintrac i al Madrid Eder Militao estarà a prop de quatre mesos de baixa per un trencament al bíceps femoral de la cuixa esquerra. Fins aquí les notícies.
Viu l'hivern més autèntic al Pirineu i les Terres de Lleida. Cultura, natura, gastronomia i emocions sense límits en una destinació amb 11 estacions d'esquí alpí i nòrdic i més de 500 quilòmetres de pistes. Lleida. Tot el que busques és a l'interior. Patronat de Turisme. Diputació de Lleida.
I de revista a tovalló de paper.
Quan separem bé, els residus es transformen. Recorda-ho, el paper i el cartró van al contenidor blau o al covell del porta-porta corresponent. Entra a residuombas.cat i informa-te'n. Amb la col·laboració d'Ecoembes. Generalitat de Catalunya. El govern de tothom. Vols viure en directe la màgia dels clàssics de Broadway, com els miserables, el fantasma de l'òpera Evita i Cats? Vine al concert sinfònic organitzat pel diari Ara i Trump,
El 29 de desembre. Entrades a la venda a la pàgina web de l'Auditori de Barcelona. Per suturar una ferida es necessiten fil quirúrgic, agulla, pinces, alcohol i per suturar una ferida en zona de guerra. A més, calen ideals. Independència, compromís, humanitat. No hi renunciïs. Els teus ideals també curen. Entra a idealesquecuren.com Metges sense fronteres.
Enderroc Llibres presenta 150 anys en veu de dona, un centenar de retrats de dones de la música popular d'arreu del món il·lustrats per Maria Picasso i textos de Jordi Novell, de Billie Holiday a Billie Eilish. 150 anys en veu de dona, un llibre per mirar i llegir.
Saps qui va ser el dibuixant Mario Armengol? Descobreixo l'exposició Tinta contra Hitler al Museu Nacional d'Art de Catalunya. L'únic il·lustrador de l'Estat que va treballar en premsa a la Gran Bretanya durant la Segona Guerra Mundial. No et perdis l'exposició Tinta contra Hitler i a la mateixa sala Espurnes de la Guerra 1914-1918 amb dibuixos satírics del Fons del Manac. Fins a l'11 de gener al Manac.
El País.
Vols viure un Nadal rodó? Vine a Sabadell, la ciutat del Nadal. Cada dia obrim una finestra del calendari d'atmen a la façana de l'Ajuntament ple de personatges màgics. I del 27 fins a Reis, l'espectacle Somriu al Nadal. Hi ha llums, arbres, carrers decorats i un pessebre gegant de 360 graus. I tot gratis. Viu al Nadal a Sabadell. Ajuntament de Sabadell.
A causa d'un brut de festa porcina africana, es demana a la ciutadania que no accedeixi al parc de Collserola. També cal evitar activitats de lleure al medi natural en els municipis que estiguin al redi de 20 quilòmetres del focus del brot, ubicat a Cerdanyola. D'aquesta manera, evitarem la propagació de la malaltia i en podrem minimitzar les conseqüències, ja que és molt contagiosa entre els porcs senglars i els porcs domèstics.
La pesta porcina africana no suposa cap risc per les persones. Gràcies per la vostra responsabilitat i col·laboració. Generalitat de Catalunya. Missatge? Qui m'envia un missatge a aquesta hora?
Hola Bernat, què tal? Escolta'm, fantàstica proposta, em sembla superbé i a més estàs a temps d'afegir-te al projecte perquè encara estem treballant dur amb aquesta cançó. Hauríem de primer saber si ets tenor o baix, hauríem de quedar res un dia i fem una mica de vocalitzacions i així en funció del que siguis et passo ja
àudio i papers de la teva veu i res, i a venir als assajos. Assagem els dimarts de dos quarts de nou a les deu allà a l'Església Santa Cecília. Ja saps que a l'escola no hi cabem perquè el cor és molt gran. Doncs res, encantats. A veure si t'apuntes i a veure si aconseguim que assoleixis el teu objectiu amb la cançó. Vinga, una abraçada. Adéu.
Aquest que acabeu de sentir és l'Agustí Valentí, el director de la coral de l'Escola de Música de Sant Gervasi. Bé, ja ho heu vist. Estic convidat per cantar Bohemian Rhapsody.
Cantar Bohemian Rhapsody amb una coral era una opció que no m'havia plantejat i que ara se'm revela com a solució fantàstica. He trucat la Ruth i li he preguntat si allò que he vist a l'Instagram era el que m'imaginava. I sí, la coral de l'Escola de Música Sant Gervasi l'està assajant per oferir-la en el seu repertori. No he cantat mai en una coral i no sé si en sabré, però aquesta oportunitat no la puc deixar escapar.
Com heu comprovat, la predisposició de l'Agustí Valentí, del director, és fantàstica. I encara millor, m'envia deures per poder practicar amb la que, teòricament, és la meva tonalitat, la de baix. M'hi poso, més que res, per no presentar-me a l'assaig de la coral amb les mans o amb les cordes vocals buides. Capítol 3. Ballem un fandango?
Reconec que m'estic animant. Allò que primer em feia il·lusió, després m'espantava i més endavant em generava una frustració total, ara remunta el vol. Entre la meva cita amb la coral de l'escola de música Sant Gervasi i el repàs de les versions, penso que encara ho podré reconduir. Però em falta un darrer, però molt important pas. Necessito que algú que hagi cantat Bohemian Rhapsody de forma seriosa, professional, fins i tot brillant, m'expliqui com es fa.
I tinc la persona. És l'artista de casa nostra més proper a la figura de Freddie Mercury que jo recordo. Gran intèrpret, compositor i amb una posada en escena espectacular. Cito els estudis de Catalunya Ràdio al cantant doveses Arnau Tordera. Arnau Tordera, gràcies per rebre'm. No, home, al contrari, un honor per mi. Com és que canta tan bé aquest senyor? Què el fa tan especial?
Bé, en primer lloc jo crec que té un timbre preciós, és a dir, el timbre de la veu, el color amb el qual nosaltres projectem la nostra veu, que cadascú de nosaltres el té i és singular, per això detectem quan una persona ens parla i sabem qui és i la coneixem, perquè reconeixem aquella veu. Doncs el seu timbre, que és fruit, en aquest cas, home de moltes peculiaritats, de la forma del crani, de les dents també, que ell en moltes ocasions es va negar a arreglar-se-les perquè tenia el temor
que el timbre li canviés, de la capacitat toràcica, etcètera, etcètera. Tots aquests elements corporis, d'alguna manera o altra, diguéssim, configuren el timbre de la veu. I això és una de les parts que fa que la veu de Freddie Mercury sigui bonica a l'escolta, que ens agradi, que sigui agradable d'escoltar i que sigui també particular a l'hora d'emetre el so. Llavors, bé, diríem que ell sí que va fer classes de música quan era un nen, però...
però no em consta que fes classes de cants sistemàtiques. Vull dir que, en realitat, segurament li va sorgir a mesura d'anar provant la veu, d'anar interpretant peces d'artistes que probablement ell també admirava i d'anar configurant una manera de cantar, que justament en aquest punt de confluència entre el món clàssic...
I al món més modern trobem aquesta manera de cantar més oberta, més desplegada, més d'impacte, més nasal en alguns casos fins i tot, que ha acabat configurant una icona del cant modern. Tu com a cantant, què és el que més li enveges? Sobretot la facilitat del fraseig en la tessitura, diguéssim, més aguda, de la veu de pit, per dir-ho així.
Freddie Mercury, al contrari del que molta gent pensa, no tenia un falset gaire desenvolupat. Quan cantes en falset, a vegades diuen, cantes com Freddie Mercury, no. Freddie Mercury, al contrari d'Ian Gillan, per exemple. Cantant de Diparpal, que tenia un falset prodigiós. O de Robert Plant, cantant de l'Aix de Palent, que tenia encara una tessitura més aguda, molt més similar a Roger Taylor.
Fins demà!
Freddie Mercury utilitzava la part superior del pentagram amb una facilitat i una agilitat, però sense passar-se al falset. En aquesta espècie de tècnica que anomenem belting, per dir-ho així, tenir una facilitat innata per desenvolupar-se en aquest registre i treure un bon timbre en aquest registre, que és el més difícil, perquè en aquest cas és un tipus de notes en les quals la veu està molt tensionada i costa molt...
ser clar i consist en allò que es diu. I en canvi ell, de manera prodigiosa, doncs podia fer-ho. Escolta, parlem ara de la cançó. Una de les coses més sorprenents o que crida més l'atenció és que algú la vulgui interpretar, no? I això ho heu fet a obeses, no? Ja veuràs. No, no, fa uns quants anys que la vaig cantar, però endavant, som-hi.
De què ets tu, eh? Sí, sóc jo i un cor de dotze cantants lítics.
Vau haver d'assajar molt, vau haver de, no sé, prendre-vos alguna cosa per dir, va, fem Bohemian Raps en directe. Sobretot, en primer lloc, és tenir un punt d'inconsciència, de dir, som-hi, atrevint-nos a fer aquesta peça, llavors buscar partitures que d'algunes coses no n'hi havia, d'alguna part del cor, sí, amb notes equivocades, llavors corregir-ho una mica i bé, a partir d'aquí, doncs, atrevir-nos-hi i aprovar-ho. I un cop
Bé, t'has desacomplexat d'intentar portar-la en directe sabent, òbviament, que mai podràs assolir el nivell de l'original. Doncs bé, la veritat és que la gent ho celebrava moltíssim.
Home, tu com a cantant ets de la família Freddie Mercury, no? Vull dir, aquesta... El que comentàvem abans, en termes tècnics, que ara sóc incapaç de reproduir...
El bending, l'has dit? El welding. Sí, home, per descomptat, és un artista que he escoltat moltíssim i, per tant, m'he empapat de la seva manera de cantar i de la seva tècnica. No ha estat l'únic, per descomptat, però sí que té un paper primordial en la meva manera de cantar, sobretot perquè és algú que, com deia abans, feia convergir una mica certes qüestions del món clàssic amb el món del rock de la seva època i, per tant,
Aquesta mescla de diverses procedències del món popular i el món més acadèmic sempre m'ha semblat molt suggestiva i, naturalment, he cantat molt Freddie Mercury al llarg de la meva vida i alguna cosa va quedant. M'agrada molt, eh? Com ho feu? Com ho fas? Moltes gràcies. I've got to know Gotta leave you all behind the face of you
Perquè aquí el nostre Freddie Mercury i Arnau Tordera no només canta, sinó que fa el solo. Mira, en aquest cas puc dir que, òbviament, mai assoriré el nivell de Freddie Mercury ni de Brian May, però sí que puc fer alguna cosa que ells no van poder fer mai, que és cantar la peça i tocar el solo de guitarra.
I aquí el que toca és fer un reconeixement a Brian May, perquè fins ara hem parlat de Freddie Mercury amb justícia, però és que Brian May fa una aportació a Bohemian Rhapsody màgica, magistral, mínima però imprescindible. Aquesta és la pista original del solo de guitarra de Brian May a Bohemian Rhapsody, tal com es va gravar l'estiu de 1975.
Bona nit!
Però tornem a la interpretació en directe d'Obeses. No només l'Arnau Tordera canta bé, fa el solo de guitarra, sinó que, a més a més, fan la part operística en directe, que no ho havia fet ni Queen. Això Queen no ho va fer mai en directe, era enregistrat. Sí, sí, Queen en aquest moment dels cors llançaven, suposo que em toca discos de l'època, no sé com ho feien tècnicament, perquè llavors no hi havia un MP3 que poguessis llançar en aquell moment...
Però tocaven la primera part sense la introducció i llavors aquest fragment dels cors el punxaven desapareixent de l'escenari. Però bé, nosaltres vam pensar que si la fèiem doncs l'havíem de fer completa. A veure... Què passa? Ja hi tornem amb el tema.
Segona vegada que apareix la qüestió de la part operística, que Queen no la feia en directe. És veritat, és complexa, hi ha moltes veus, però tan difícil és... Descobrim-ho. Aquí tenim un parell de veus agudes i un parell de veus més greus. Ara el que farem serà separar-les, perquè ho podem fer, oi? Sí, sí.
És una veu més aguda, possiblement aquesta sigui de Freddie Mercury, però crec que n'hi ha una altra de més aguda encara. Aquest és Roger Taylor, el bateria que tenia un timbre de veu quan volia de falset. I amb els de baix com anem? Galileo!
Freddie Mercury fent els Galileo, que a més a més n'afegirà un altre encara més. Galileo Figaro. Galileo Figaro. Molt bé, avancem i anem amb el Beelzebub. Beelzebub has a devil put aside for me, for me, for me.
Para, para, para, para, que hi ha molta cosa a analitzar. D'entrada, tenim unes veus ben baixes que si les escoltem en solitari són fins i tot còmiques. Meows and poop has a devil put aside for me, for me, for me. Trobo que fins i tot han de fer un esforç per cantar des de tan a baix. Ara posem l'altra cara de la moneda, les que són més agudes. For me, for me.
Però si hi ha una cosa que crida l'atenció en aquest fragment són aquests aguts agudíssims que hi ha al final. Comencem pel primer, el que no ho és tant. For me. Ens tornem a trobar un Roger Taylor agudíssim, però és que és capaç de fer aquesta barbaritat. For me.
Sens dubte, és la nota més aguda que hi deu haver en tota la discografia sencera de Queen. En fi, són moltíssimes veus. Ni una, ni dues, ni tres, ni quatre. Jo ho heu pogut comprovar. Són moltes més de les que podem comptar als dits de les mans. I ara, un secret. Un secret que compartiré amb vosaltres.
Em fa una mica de cosa, eh? Però alhora també penso, bé, el senyor Freddie Mercury, que també cantava, potser de tant en tant també se li escapava algun gall. Aquesta és la part rock de Bohemian Rhapsody. Són unes gravacions en Freddie Mercury cada cop més forçat, cada cop més cansat. So you think you can stone me and spit in my eyes?
Cada cop amb més galls. Però Freddie Mercury insistia. A quin grau dissimula bé. I ara ve la definitiva.
Potser hauria d'haver avisat abans que això ho podia ferir la vostra sensibilitat, que partéssiu les criatures, però el cert és que Freddie Mercury, ara ho tornarem a sentir, farem repetició de la jugada, i no és perquè vulgui fer-ne bandera, simplement per demostrar que Tots Som Humans era capaç també d'incloure, perquè es va incloure en la versió enregistrada i publicada de Bochini & Rhapsody, aquest mecagall. Te recomiendo una revisión. Estupendo, voy a verlo.
Arnau, jo m'he proposat una cosa que cada cop estic tenint més clar que serà impossible, però no vull defallir. Jo, que soc molt fan de Queen des que tenia 13 anys, jo la volia... jo vull cantar Bohini Rhapsody.
no sóc cantant, no tinc formació, què puc fer? Com que em recomanes? M'apunto una coral? Faig només la part operística? Faig una versió acústica amb algú que m'ajudi? A veure, si es tracta de fer un homenatge, s'ha de fer amb majúscules, i per tant jo m'aventuraria a cantar-la amb tota la instrumentació que té i intentar, doncs,
treure't les pors de sobre i llançar-t'hi sobretot sabent ja de base que no assoliràs mai la bellesa vocal de Freddie Mercury però en tot cas pots fer la teva versió personal també hauràs de valorar si ho fas a la seva octava si canvies d'octava com va fer el Don John en el seu moment és el soterrani o si trobes un altre equilibri que s'hagi de canviar de to
Però en tot cas jo crec que serà un homenatge merescut perquè al final que una cançó 50 anys després de la seva estrena se segueixi cantant i segueixi interessant per a mi és un acte prou honorable d'amor i d'estima per aquesta cançó. Gràcies Arlau. Un plaer que vagi bé.
Això és com una muntanya russa. M'inflo i em desinflo com si fos una cordió. M'estava animant i després d'estar amb l'Arnau Tordera torno a ser una mica pessimista. L'experiència amb la coral marcarà el següent pas del meu estat d'ànim. Som-hi!
El diumenge, sí. Preguntarem-ho a les llumetes. Doncs ja hi som. A la sala d'assaig de la coral de l'Escola de Música de Sant Gervasi. A veure com ho fan. Me sona bé, eh? Espero no desentonar gaire. El cor operístic, fabulós. És que se'm tocarà a mi, eh? Quin repte, mare meva. A veure...
Quin falset acaba de fer, Ruth gairebé trencat al vidre de les finestres. Ni Roger Taylor arribava tan amunt. Vinga, va, em toca a mi. Bona tarda. Hola. Perdó, eh? És el director? Sí.
Perdó, perdó, perdó. Potser que calli. Però si ho fan perfecte, mare meva.
Si és que fan cors, fan segones veus, és impossible. És impossible. No puc venir aquí i posar-me a cantar com si... Feu, feu, feu, feu. Us deixo tranquils. Mora meva, quina trompada. Amics i amigues, us ho confesso, no me'n surto.
ni envoltat de la coral he estat capaç de cantar amb una mica de dignitat. I a sobre he sortit una mica avergonyit. Què em pensava? Que cantar en una coral era posar-se allà, envoltat de cantaires, i que tot sortiria sol? Cal preparació, cal disciplina, cal uns mínims coneixements musicals i una bona dosi d'humilitat.
Però també m'adono que torturar-se no em porta enlloc. I aleshores penso en ell, en el meu admirat Freddy. Què feia ell davant un desafiament musical? Sí, ja sé que ell era un geni i no tenia els mateixos problemes que aquest pobre locutor que només intenta cantar una cançó.
Però com devia afrontar els problemes Freddie Mercury? Em cal conèixer el millor. He de saber com era, què pensava, com sentia. M'he de posar a la seva pell. I crec que hi ha un lloc ideal per començar a fer aquest viatge a l'interior del meu ídol musical. Faig les maletes i me'n vaig cap a Suïssa. L'aire fresc i renovador dels Alps m'espera.
Gràcies. Gràcies. Gràcies. Gràcies.
Rapsòdia Bohèmia és una producció de Catalunya Ràdio creada per Bernat Soler i Sam Silva i inspirada per la genialitat de Freddie Mercury. Catalunya Ràdio. Som 3K. Som 3K.
Mesdames, Messieurs, nous arrivons à Lausanne sur la 1-3. Voyons descendre à droite de le centre de la Marche. Le 2-3-2-3 entre Aigle-Samanis.
Doncs ja som a Montré, avui és 6 de setembre, ahir Freddie Mercury, 5 de setembre hauria fet 79 anys, i pels vols del seu aniversari, sempre a Montré, des de fa uns anys, ens hi reunim, bé, s'hi reuneixen, una bona colla d'admiradors, de fans, de nostàlgics, de mans de la música i de mans de la figura de Freddie Mercury i de la música de Queen. Al costat del llac Le Mans,
On va passar els últims mesos de la seva vida Freddie Mercury i al costat d'una escultura que homenatge el geni de Queen amb la seva postura més icònica, aixecant el braç amb el micròfon de mig peu i de fons, una sessió de karaoke molt professional.
All your letters in the sand cannot heal me like you.
Torno de Montré emocionat, ho he d'admetre. Està envoltat de tants fans de Queen i veure la passió amb la que encara viu en la seva música m'anima a no rendir-me.
Tot el que estic fent té sentit, esclar que sí. Però ara el que necessito és ficar-me encara més en la pell de Freddie Mercury i ho faré amb dues dones catalanes que el van conèixer, que el van estimar i que m'ajudaran en aquest viatge apassionat.
La periodista Bertha Yebra és una institució del periodisme musical. Cofundadora de la revista Popular 1, la Bertha ha conegut i ha fet amistat amb algunes de les grans figures del rock, entre ells els Queen. Però dels quatre, amb qui la Bertha va fer una connexió més especial va ser amb Freddie Mercury. Hola. Hola, ets la Bertha? Sí, jo misma. Ets la mítica Bertha del Popular 1? Sí, aquí.
Aquí, en cuerpo y alma y en todo lo que... Sí, todo lo que pueda ser, sí. Doncs la meva trucada una miqueta també és per reconèixer-te aquesta carrera i aquesta trajectòria, perquè m'interessa molt, sobretot, una experiència que vas viure tu, perquè estic intentant conèixer de més a prop la figura del meu gran ídol, que va ser Freddie Mercury, i crec que tu el vas conèixer bé, oi? Sí, sí. Sí, pues mira...
como toda mi vida, siempre ha sido el destino casual que me ha juntado con gente increíble y alucinante. Y yo estaba haciendo mis vertas ficciones, que era una especie de fotonovela, lo hice con todos, la gente rockera del mundo, y siempre me tocaba en un lugar distinto, y así fue cuando lo conocí. Conocí a Queen y a él, pero principalmente con él fue un flechazo.
Jo he vist fotografies on fins i tot li estàs pintant les ungles. Ah, sí, sí, sí. Sí, eso me encantó. Porque es lo que te digo, que teníamos conexiones especiales. A él le encantaban las joyas, y a mí también. Sobre todo los brazaletes y todo eso, ¿no? Y nos los intercambiábamos. Y él fue, quizás fue, el primer artista en mi vida...
Que le vi con las uñas pintadas de negro. Y él me pidió que se las pintara. Yo se las pinté y él me pintó las mías. Y conectamos muy bien. Que bé. Berta, tu, quan van publicar la cançó Bohemian Rhapsody, tu què vas pensar quan vau sentir allò el dia que us va arribar? M'imagino que un single, no? Com de vinil o una cinta, no sé. Què vas pensar? Te'n recordes? Mira, que m'encanta tota la música. Y tengo...
Tengo cantantes a los que amo, a los que adoro y tal, y bandas de rock y todo, ¿no? Pero con Freddy era un punto y aparte, era algo especial. Y Bohemian Rhapsody yo lo he visto en locales, en estadios y tal, y cuando he sonado esta canción la gente levitaba. Siempre he visto que la gente no tocaba con el pie en el suelo.
Doncs mira que he parlat d'aquesta cançó amb especialistes, amb gent que en sap de música, amb artistes, però ningú encara m'havia fet la definició que m'acabes de fer tu, que és una cançó que fa l'habitar. Tu pon esta canción en un recinto que, por ejemplo, hayan 200, pequeño, eh? Ya no estoy hablando de grandes estadios. Ahora, poner el tema en un sitio que hayan 200 personas o 300 y tú observa la gente. Te darás cuenta que es
Es mágico, no tiene nada que ver con el resto del resto. Nada que ver con el resto de bandas y grupos y mira que ya te digo. Pero es que la canción esta tiene alma, tiene algo especial, ¿no? Berta, Freddy es inimitable, ¿hoy? Sí, sí, sí, sí. Freddy solo ha habido uno y no habrá ninguno más. Ninguno. Puedan haber...
Artistas igual, mejores, lo que tú quieras. Pero como Freddy, ninguno. Ja m'ho imaginava. Berta, ha estat un plaer parlar amb tu. T'ho agraeixo moltíssim, de debò. M'has ajudat molt. Gracias, gracias a ti también. Porque es bonito recordar gente tan grande como Freddy, ¿no? Doncs ja ho heu sentit. El Freddy és inimitable. Tornem a la crua realitat.
Ai, senyor. Bé, el que em queda claríssim és que Freddie Mercury tenia una gran capacitat de seducció. Era tendre, atent, sensible... El que deia, un seductor.
I a casa nostra en tenim la millor prova. Com no caure rendit als braços d'algú que et dedica a una cançó? Això és el que va fer Freddie Mercury l'any 1988 amb la cançó, o més ben dit, amb l'himne que va dedicar a la ciutat de Barcelona. Una de les grans llegendes de la música moderna del segle XX es fixava en la capital de Catalunya, en el Cap i Casal, i li dedicava una peça de to èpic.
I a sobre ho feia al costat de la gran figura de la música del nostre país, la grandiosa soprano Montserrat Cavaller. Barcelona és la baula que lligarà per sempre Freddie Mercury i els barcelonins.
Montserrat Martí és la filla de la gran diva de l'òpera, que ens va deixar l'any 2018. La filla de Montserrat Caballer ha seguit la tradició familiar i és un excel·lent soprano. Quan la seva mare i Freddie Mercury van unir el seu talent, ella era una adolescent. I avui, la Montcita, com la coneix tothom, accedeix a compartir amb nosaltres els seus records d'aquells moments màgics.
Montserrat, com es va conèixer la teva mare i Freddie Mercury? Tu ho saps exactament?
La veritat, jo tenia 17 anys a l'època, i em va dir, filla, coneixes la Queen, el Freddie Mercury, i li vaig dir, home, si tant. I diu, perquè és que vol cantar amb mi, i la primera imatge que em va venir al cap va ser el vídeo del Freddie vestit de dona, a One to break free, amb l'aspiradora, i li vaig dir, mare, no ho sé si ho veig, i em va dir, no, que nosaltres parlem el llenguatge de la música, perquè, bueno, és el nostre idioma, no?, dels músics, i ens entendrem. I want to break free.
Mis hijos son grandes adoradores de su música y de él. Y cuando me ofreció esto me pareció increíble y estuve muy emocionada. Bueno, ya es van conèixer el Hotel Ritz a Barcelona. Allà va haver-hi una química, diguéssim, entre ellos. Su música sonó y me cautivó, me cautivó completamente.
I després ja es van tornar a veure a Londres, ell va composar una cançó que aleshores no tenia lletra, que la va titular Exercises in Freelog. I ella cantava un recital a l'Opera House, al Covent Garden. Ell estava amagat amb una llotja, sense dir, sense que ningú ho sapigués, va entrar quan estava tot fosc.
I la mare ho va fer com a avís, va dir, tinc una cançó d'un compadre de vostès, que m'ha dedicat, després ja els hi diré qui és, i la va cantar, la va fer com un vocalizo sense lletra.
Va tenir molt d'èxit i ja va dir el compositor, està aquí amb una llotja, és el senyor Freddie Mercury, el teatre es va venir baix, ell va baixar, van tornar-la a repetir. I a partir d'allà, aquesta cançó, la mare li va posar lletra, en castellà.
Jo crec que és l'única vegada que em sé dir, penso, a cantar-te en castellà.
I en el disc on està la cançó de Barcelona, l'LP, aleshores la van titular En sueño. I després ja van passar moltes reunions a casa d'Alfred i a Londres fins a la matinada. It was a very special night. I will never forget.
I hi ha una anècdota divertida que a la mare li van preguntar què fa vostè fins les tantes de la matinada a la casa del senyor Mercury, no? I ella va dir, bueno, de tot menys el que s'imaginen, no? Time passed so fast. I spend the night for this home. You're not tired now, huh? You must rest a little. I'm going. No, no, no, I don't want you to go. I just, I think you must rest. I sound so terrible. You sound terrible.
Call me Monsi. Ok, Monsi. But if I say my super diva... I will always remember this one year together, one of the most happy of my life.
Hi ha una entrevista que surt a sobre la gramola seva, que diu, és una rock'n'roll, no?, perquè la mare li va dir quantes caçons hi ha en un disc de rock dels vostres, no? I li va dir, no sé, 10, 12, i li va dir, ah, doncs bé, 10 songs for tomorrow, para mañana. Es van, ho van passar bombar, la veritat.
Els músics entenem molt, molt, molt bé. Fins demà. Fins demà.
Fins demà!
Una de les coses que deia la mare és també, em deia, clar, és que aquest noi es mou tant, i ja no com anava vestit o no, perquè és igual, la mare tampoc em va parlar d'això, però deia, és que es mou molt, té molta energia, i clar, jo sóc gran, tinc volum, sóc una dona que té un cos gran, jo no sé com quedaré. I am old, I am big, I am, I don't know. And he says, listen.
I de fet, quan vam presentar el disc a Eivissa, jo tenia aquella època 16, i una cosina meva, que tenia 20 anys, ens va demanar d'acompanyar-la. I vam dir, per què? Diu, no, perquè vosaltres, que sou ara, teniu l'edat d'aquesta jove, em podreu dir, si mentre fem les anys, si em passo d'intentar ser moderna,
o no, em quedo curta, això ens va donar l'oportunitat a la meva cosina, Ana i a mi, de viatjar, de conèixer el Freddy, que jo clar, me l'imaginava com sempre, i quan anem trobant amb un traje blau,
amb una camisa d'aquestes, de xorreres, diguéssim, estrany perquè s'havia tret el bigoti i canviava molt sense bigoti, la veritat. Però, bueno, vam trobar un senyor, un gentleman, la veritat, educadíssim, amb una admiració per la meva mare i, bueno, vam anar a l'assaig i la meva mare ens va pujar a l'escenari i ens anava fent així, amb el dit, com el César, no?,
I ens anava fent així, i quan les bovien, ens deia com, sí o no? I deien, sí, sí, mare, sí. Li feia una mica de cosa, això, que clar, tu veies vídeos dels concerts d'ells, de Queen, i clar, aquest senyor no parava de posar-se amb el micro amunt, avall, els braços, la meva mare deia, a veure què em fa, no? Però no, la veritat és que després tot va ser molt rodat, molt mal.
Hi ha converses en aquestes gravacions, riuen molt. Sobretot s'ho van passar a Pipa perquè ell tenia l'admiració per ella i ella era com una nena amb sabates noves, gaudint i la veritat amb molt de respecte. Quan se sentó al piano i tocó per a mi, me parecía maravilloso, es magnífico.
I fent música, sobretot el que deia la mare és veritat, perquè pots tenir dos artistes de diferents mons musicals, però el llenguatge nostre és el solfeig, el de música, diguéssim, i si pots parlar el mateix idioma, t'entens, al final arribes a un enteniment musical, no?
Acabem de sentir moments històrics. Corresponen a gravacions fetes de manera casolana de la primera nit que Freddie Mercury i Montserrat Cavaller es van trobar a la casa de Londres del cantant. Assajaven les cançons del nou disc, però prèviament Freddie Mercury havien registrat les cançons fent la veu d'ell i fent la veu d'ella. Pareu bé l'orella perquè qui canta és Freddie Mercury en els dos registres.
You always had a dream Our dream is coming true I want everyone to see
Hi ha vegades altres artistes que jo sé que vols col·laborar o que volen col·laborar o que vols col·laborar amb ella. La mare deia, enviem la música i enviaven la lletra. Deia, no, la música, no, però sí, això. I deia, no, no, jo necessito llegir la música per saber on respiro, és el nostre idioma, diguéssim, el nostre llenguatge. I era un gran músic. El Freddy tenia veu de baríton, un gentleman, era un senyor. I apassionat de l'òpera, apassionat de l'òpera.
A Freddy Mercury, la primera referència que jo tinc que relaciono amb la teva mare és quan ell ve a la gira de l'any 1986, venen a Barcelona. A noche, con su actuación en Barcelona, iniciaba su gira por España el veterano grupo británico de rock, Queen. Los cuatro llegaron a Barcelona el jueves por la tarde. Eso sí, Freddy vino por su cuenta en un avión particular. Dicen que tienen muchos caprichos y manías. No le gustó el hotel donde se alojó porque su habitación no tenía balcón donde poder tomar el sol.
I el programa Informe Setmanal de Televisió Espanyola li fa una entrevista i ell diu que la seva cantant preferida és Montserrat Caballer. No se lo creerà. Mi cantante preferida es Montserrat Caballer. No digo esto por el hecho de estar aquí. Ella es una persona formidable. Y a ella es a quien escucha.
van coincidir dues persones estatusfèriques, que jo dic, i que es van entendre molt bé. I es va crear una amistat, perquè a vegades pots col·laborar, però que col·labores i després amb el temps ja es perda millor el contacte. Però no va ser així amb el Fred i la meva mare, perquè s'estibaven, es van arribar a estimar molt. De fet, quan ell va saber que tenia la malaltia, li va voler dir amb ella... No puedo hacerlo de Barcelona.
La mare ho va sentir molt i sí que és veritat que també
La mare em va explicar que els últims dies del fer d'ell demanaves de sentir l'àrea de la mare. Me dijo que le hubiera gustado que cantara el área del fantasma de la ópera y yo le dije que lo grabaría y lo grabé para él en el estudio y se lo hice llegar.
I després quan li van demanar de cantar al Barcelona a les Olimpiades, que aquí a casa, que a càncer des deia un any que havia mort, la mare va dir, jo sense ell no, si volen posar el vídeo, però sense ell no.
Escolta'm, ja per acabar, i sé que potser és un tema una mica delicat, però tinc prevista una conversa amb l'alcalde de Barcelona perquè, home, Freddie Mercury i Montserrat Cavaller, Montserrat Cavaller i Freddie Mercury van dedicar una cançó a la nostra ciutat espectacular, que l'ha fet, a més a més, internacionalment, i, home, jo crec que, d'alguna manera, la ciutat també els hi ha de tornar, no?, aquest reconeixement.
Jo crec que sí, va veure... La veritat és que quan va morir la mare, el 18, estava la senyora Colau, que li va donar a la mare còstum la medalladora a liceu de Barcelona, quan vam fer un documental amb homenatge, diguéssim, i sí que és veritat que deia que per donar un carrer, potser per donar tal, la medalladora s'ha de donar abans de 5 anys, no sé com funciona políticament, però per la mare jo sé que seria preciós perquè és la seva ciutat i seria molt maco.
Yo le estoy profundamente agradecida, Freddy, que ha hecho este homenaje a la ciudad en la cual yo he nacido.
Montserrat Martí Cavaller, moltíssimes gràcies pel teu temps, per compartir aquests records tan bonics que tenen a veure amb dues grans figures de la música i de la cultura, com són la teva mare i el Freddie Mercury. Moltíssimes gràcies. Gràcies a vosaltres.
Fins demà!
No us penseu que aquest meravellós viatge en el temps que ens ha regalat la Montserrat Martí em desvia del meu objectiu? Cantar Bohemian Rhapsody, no ho he oblidat, eh? Però de la conversa amb la filla de Montserrat Cavaller m'ha quedat un deute pendent. He d'aclarir, si puc, què pensa fer la ciutat de Barcelona per retornar-li a Freddy Mercury i a Montserrat Cavaller el regal que ells ens van fer amb la seva meravellosa cançó. I per aclarir-ho, he de picar la porta més amunt possible. Vull parlar amb l'alcalde de Barcelona.
Hola, bona tarda, que puc parlar amb l'alcalde de Barcelona, el senyor Jaume Collboni? El mateix que l'està tenent. Vostè és l'alcalde? Jo sóc l'alcalde. Doncs molt, molt content i molt agraït de parlar amb vostè. Moltes gràcies, igualment. A més, m'han dit que l'alcalde de Barcelona és un gran fan de Queen i gran fan de Freddie Mercury.
Soc un gran fan del Freddie Mercury, de Queen. Gossaria que em sé alguna cançó, però no t'ho diré perquè si no me la faries cantar, però des de molt jovenet soc un fan absolut. I a més a més soc dels, si em permets l'expressió, dels friquis, que té fins i tot els vinils de l'època que van sortint al seu moment, o sigui que imagina't. Els originals, eh? Els originals.
Això de cantar com Fred Mercury, ja li dic que millor que no ho intentem, perquè un servidor està ficat en això i és impossible, eh? És impossible, eh? I és inimitable. Si allà hem sortit molts imitadors, és inimitable. És inimitable, sí, sí, ja m'ho pot ben dir.
La figura de Freddie Mercury està lligada molt a la ciutat de Barcelona perquè va fer la cançó Montserrat Cavaller, doncs que va... Si ja era una ciutat coneguda a nivell internacional amb aquesta cançó és evident que la va portar encara més arreu del món, no? Diríem que a Freddie Mercury li va fer un gran homenatge a Barcelona i ara la qüestió seria, a Barcelona no li hauria de fer també un gran homenatge a Freddie Mercury?
Barcelona li farà l'homenatge a Alfredi Mercury i a la Montserrat Caballé i farà un homenatge o ens farem un homenatge d'aquell moment icònic i històric de la nostra ciutat durant els Jocs, de ser en una zona cèntrica i coneguda com és el Parc de les Glòries, un espai amb un moment, amb una peça monumental d'aquest moment de la cançó que reflecteix també un moment de la història de Barcelona. Hem parlat amb la família Caballé,
i ens ha donat també l'autolització. Ens ho devíem com a ciutat, jo crec, perquè és important que també els moments més contemporanis de Barcelona ens estiguin reflectits i, a més a més, a tots els que som fans d'Alfredi Mercury, de Queen i també de la Cavaller, doncs també tindrem un espai on veure-ho. Es farà referència a...
Tant a la pliure dels dos artistes, del Freddie Mercury i de la Montserrat Caballer, però també a la cançó i el que va simbolitzar la cançó i els jobs, al final els jobs olímpics, com a projecció internacional de la ciutat i com a moment cultural també de la ciutat,
i on va néixer el que és, com et deia abans, el nostre himne, l'himne que tothom reconeix com a propi. I sobres el que es farà, evidentment, amb una inauguració com ve humana, amb música i amb el que... Per tot el que ho farem, perquè jo crec que és un moment que també molta gent de la ciutat està esperant i on ens retrobarem amb la millor història de la nostra ciutat.
Perfecte. Alcalde, doncs ha estat un plaer, moltíssimes gràcies i quedem pendents d'aquest gran homenatge que la ciutat li farà a Freddy Mercury i també, evidentment, a Montserrat Caballé. Molt bé. Doncs moltes gràcies a tu per trucar-me i per donar-me l'oportunitat d'explicar-li a la gent també la bona notícia d'aquesta escultura i d'aquest reconeixement que farà Barcelona a Montserrat Caballé i Freddy Mercury.
Doncs ja tenim exclusiva. Barcelona li dedicarà una estàtua monument a la parella que va fer del nom de la ciutat una cançó que es reconeix arreu del món. Serà el nou parc de glòries i, segons ens ha dit l'alcalde Collboni, abans de finals d'any ja tindrem el projecte.
I ara què, Bernat? Us deveu preguntar. Cantes o no cantes? Bohemian Rhapsody.
A veure, sortir-me'n, el que se'n diu sortir-me'n, no ho acabo de fer. Però he tingut una idea. Va, us ho explico. I si li demano un cop de mà a la intel·ligència artificial? A veure, em fa una mica de vergonya, la veritat. Avui dia tothom ho fa servir. Alguns han finalitats nobles i d'altres una mica més tenebroses, però això que jo vull fer no és res dolent.
Entrem al món de la revolució tecnològica més bèstia dels nostres dies.
Just killed a man Put a gun against his head Pulled my trigger, now he's dead Mama Life had just begun Put a gun and thrown it all away Mama Ooh Ooh
Fracàs absolut. Derrota inapel·lable. Fiasco màxim. Desfeta total. Ni amb la IA me'n surto. No cal insistir més. I si no he nascut per cantar Boquimient Robsadí?
I si la vida m'està dient que aquest repte no té cap sentit perquè qui l'havia de cantar ja ho va fer i ho va fer molt millor del que jo podré fer-ho mai? La pregunta que m'he de fer és clara. Cal que jo canti Bohemian Rhapsody? I veig clar que la resposta és no. No perquè quan una obra d'art ja és perfecta, tot el que sigui intervenir-hi només servirà per empitjorar-la.
No perquè el que va fer Queen ara fa 50 anys va ser el fruit d'un talent i d'una genialitat que qualsevol intenti imitar-ho està condemnat a fer el ridícul. No perquè, com hem descobert durant aquest viatge que hem fet junts, és impossible i, per tant, inútil voler fer el que Freddie Mercury va fer de forma absolutament perfecta fa 50 anys i sense intel·ligència artificial.
I quina importància té, realment? Què passa si no acabo cantant Mohini and Rhapsody? És greu? Terrible? Dramàtic? No. Si ja tenim la versió original, a qui li calo succedar a mi? Amics i amigues, no cantaré. I no ho faré perquè ja ho faco i perquè si no ho faig, realment no passa res.
Nothing really matters, anyone can see Nothing really matters, nothing really matters to me
Rapsòdia Bohèmia és una producció de Catalunya Ràdio creada per Bernat Soler i Sam Silva i inspirada per la genialitat de Freddie Mercury.
There's no time for us. There's no place for us.