Title:

No Future? Los Reyes del Mundo, Patzó i riffs electrònics: de Medellín al circ i del punk al dron

## Resum general > "No future for you" — els Sex Pistols sonen d’inici, i la tertúlia desplega una mirada crítica i vitalista sobre el “no futur”. El programa teixeix un viatge cultural per cinema, teatre i música que qüestiona si realment no hi ha futur o si, com s’apunta al final, el futur és l’ara i cal aprendre a contemplar-lo. ### Idees clau • **Eix temàtic:** el “no futur” com a marc per parlar de desigualtats, memòria, resistència, decadència i esperança. • **Cinema (Laura Mora):** "Los Reyes del Mundo" combina *realitat urbana* i *lirisme oníric* per seguir cinc nois de Medellín en una *road movie* cap a una itaca impossible; denúncia la impunitat i la violència estructural a Colòmbia amb actors no professionals. • **Teatre (Patzó):** *opereta verbal i apocalíptica* per a dos pallassos en un circ calcinat. **Relleu generacional**, *nostàlgia* i *dignitat* enmig de la misèria; direcció coreogràfica i posada en escena immersiva. • **Música:** triple ruta cap al present sonor del “no futur” — - Sightless/Sideless Pit: **metal sense guitarres** amb pulsió industrial i hip-hop. - Sleaford Mods: *punk hop* minimalista per a la **classe treballadora**, actitud i diatriba contra l’austeritat. - Kali Malone: *dron/minimalisme* per a la **contemplació**; el *“menys és més”* com a antídot a la sobredosi d’estímuls. • **Tancament:** agenda cinèfila i debat ràpid sobre Oscars i festivals; proposta de **ralentir** per reescriure el futur. --- ## Cinema: Los Reyes del Mundo (Laura Mora) ### De què va • Cinc joves de carrer (Ra, Culebro, Sere, Winnie, Nano) emprenen un **viatge** per reclamar una terra arrabassada a l’àvia del líder. • La pel·lícula **transita entre realitat i deliri**, amb *actors naturals* i un **to poètic** que alterna el ritme caòtic de la ciutat i l’abstracció onírica del paisatge. > "Un viaje hacia la nada donde pasa todo" ### Capes de context • *Impunidad i violència*: eco biogràfic de "Matar a Jesús" (2017), on Mora ja confrontava la impunitat i el dol personal. • *Isles dramatúrgiques*: ciutat; **burdel** (metàfora de país); l’ermità; **casa dels vells**; **terra promesa**; i el **territori de l’ànima**. • *Coproducció* (Colòmbia, Luxemburg, França, Mèxic, Noruega) i recorregut per festivals (San Sebastián). ### Impacte i aristes ètiques • Èxit a Netflix Llatinoamèrica i recorregut en sales; **però**: risc de *vampirisme social* i conseqüències per a intèrprets vulnerables (amenaces a Carlos Andrés Castañeda). • Diàleg amb *Víctor Gaviria* (La vendedora de rosas), *Ciro Guerra* (Pájaros de Verano) i ecos de *Herzog* (Aguirre) i *Weerasethakul* (*Memoria*): **realisme líric** i *realismo mágico* contingut. ### Per què importa • **Dignitat i resistència** com a columna vertebral. • Reubica el gènere social: **víctimes i botxins** difuminats, i la *ínfima esperança* com a motor. --- ## Teatre: Patzó (Fèlix Herzog, Sala Versus Glòries) ### Sinopsi i dispositiu • Dos pallassos —**Francesco** (veterà) i **Darius** (jove)— viuen entre les **restes d’un circ** que va ser gran. Un **detonant** (una entrada venuda) els obliga a reactivar l’espectacle. • **Duo exclusiu a escena**, sense tercers visibles: diàlegs, silencis i *ensoñaciones* articulen el conflicte. ### Temes i to • **Relleu generacional**, *obsessions*, *nostàlgia* i *responsabilitat de l’herència*. • Gir interessant: el **gran** és l’**optimista innocent**; el **jove**, el **cínic pragmàtic**. • Pessimisme de fons amb **fissures de bellesa** i humor necessari per respirar. ### Posada en escena • Direcció de **Roberto G. Alonso** amb pols **coreogràfic**: tempos, gest i plàstica molt neta. • Sala a dues grades i escenografia **immersiva** (carpa desballestada, fum, sorolls de rates): el públic mira **de costat** l’acte final, com si fos entre bambolines. > "Què queda quan ja no queda res?" — la pregunta s’obre pas entre runes i rialles. --- ## Música: tres mirades al “no futur” ### 1) Sightless/Sideless Pit — metal sense guitarres • So industrial, *hip-hop*, *dub* i **doom** d’esperit, però electrònic: **dens, arrossegat i atmosfèric**. • "Metal modern" que **prescindeix** de tòpics estètics del gènere i aposta per textures i *berridos* processats. > "Només si pensaves dormir... ja no dormiràs" — energia corrosiva i catàrtica. ### 2) Sleaford Mods — punk hop laboralista • Dúo britànic: **spoken word** amb mala llet, bases **minimalistes** i actitud *punk*. • Lletres sobre **classe treballadora** i *polítiques d’austeritat*; directe amb portàtil, *play* sense complexos: **anti-postureig**. • "Música per a classe treballadora": etiqueta pròpia — radicalment **honesta** i efectiva. ### 3) Kali Malone — dron minimalista i contemplació • Americana resident a Estocolm; peça **immersiva** de ~2 hores entre orgue, guitarra i violoncel; *just intonation* i **harmònics** en primer pla. • Experiència **hipnòtica**: la repetició revela microvariacions i *batiments* que “apareixen” amb l’escolta atenta. > "Menys és més" — en temps de sobredosi d’estímuls, la **contemplació** esdevé antídot. --- ## Conclusió: reescriure el futur, aquí i ara • **Paradoxa vital:** parlar del "no futur" des de la vida — cinema, teatre i música com a **exercicis de dignitat** i **present**. • **Clau propositiva:** *ralentir, contemplar i crear* — el futur només és abastable si fem espai al **present**. > "No hi ha futur perquè el futur és ara" — la síntesi que travessa el programa.

['No Future', 'Empanada Cultural', 'Los Reyes del Mundo', 'Laura Mora', 'Matar a Jesús', 'Medellín', 'Actors naturals', 'Road movie', 'Impunidad', 'Paramilitars', 'Realismo mágico', 'Víctor Gaviria', 'La vendedora de rosas', 'Ciro Guerra', 'Pájaros de Verano', 'Aguirre la cólera de Dios', 'Apichatpong Weerasethakul', 'Patzó', 'Fèlix Herzog', 'Sala Versus Glòries', 'Roberto G. Alonso', 'Sleaford Mods', 'Sightless/Sideless Pit', 'Kali Malone', 'Dron', 'Minimalisme', 'Classe treballadora', 'Música industrial', 'Agenda cinema', 'Oscars']