Title:

Macbeth avui: Joel Coen al cinema, Welles/Kurosawa/Polanski al cànon, una nit electoral al teatre i la Lady Macbeth de Füssli

## Panorama general Episodi especial dedicat a Macbeth, on l’equip fa un viatge complet per les seves principals adaptacions cinematogràfiques, una proposta teatral contemporània situada en una nit electoral espanyola i un tancament artístic amb la pintura de Heinrich Füssli. El programa combina anàlisi crítica, context històric i entrevist a amb una actriu de l’obra de Madrid, oferint una mirada polièdrica sobre l’ambició, el poder i la culpa en clau shakespeareana. ## Destaques (en breu) - **Cinema actual**: anàlisi de The Tragedy of Macbeth (Joel Coen), amb fotografia en B/N de gran contrast, *format acadèmic 1.33:1* i una posta en escena d’arrel *expressionista* i teatral. - **Cànon cinematogràfic**: revisió de tres fites clàssiques —**Orson Welles (1948)**, **Akira Kurosawa – Trono de Sangre (1957)** i **Roman Polanski (1971)**— per entendre com dialoga Coen amb la tradició. - **Teatre contemporani**: **Macbeth com a sàtira política** en una nit electoral, a la Biblioteca del Soho (Madrid); conversa amb **Míriam Marcet** sobre el procés creatiu, el *metateatre* i l’estat de la indústria. - **Art**: lectura de **The Sleepwalking Lady Macbeth** de **Heinrich Füssli** i eco amb **The Nightmare**: la imatge del deliri, la culpa i els malsons. ## Temes i punts clau ### Cinema: The Tragedy of Macbeth (Joel Coen) - **Força visual** extraordinària: • B/N d’alt contrast, *geometria* i minimalisme arquitectònic. • Referents: *noir*, *expressionisme alemany*, ecos de Bergman i Welles. - **Tensió teatral vs. cinematogràfica**: • La direcció d’actors es percep més *teatral*; pot fer la recepció més hermètica si no es domina l’anglès shakespearià. • El text és molt fidel; l’experiència millora si coneixes l’obra o altres adaptacions. - **Repartiment**: • Denzel Washington i Frances McDormand com a parella madura (“Macbeth postmenopàusic”): lectura sobre el temps, la infertilitat i la mortalitat. • **Catherine Hunter** (les bruixes) és un dels grans punts forts interpretatius. - **Comparativa recent**: • **Justin Kurzel (2015)** aposta per una evolució dramàtica més orgànica (Fassbender/Cotillard) i un realisme emocional (trauma, dol) que alguns troben més convincent. ### Cànon d’adaptacions (per entendre Coen) - **Orson Welles (1948)**: atmosfera de boira i tempestes; recursos mínims i potència visual gairebé *primitiva*. L’esperit shakespearià condensat amb una estètica deutora de l’*expressionisme*. - **Kurosawa – Trono de Sangre (1957)**: transposició al Japó feudal; **Washizu** (Mifune) i **Lady Asaji** com a terror d’acer i seda. Una única bruixa com a esperit andrògin i la roda del destí. Final amb fletxes icònic i físic. - **Polanski (1971)**: la versió més **gore** i **visceral**; el dol i la violència travessen la pel·lícula (context Manson/Tate). Producció de **Playboy Productions**. ### Teatre: Macbeth en clau política (Madrid) - **Dispositiu escènic**: despatx circular en **nit electoral espanyola**; públic al voltant i acció simultània “berlangiana”. - **Metateatre**: el llibre de “Macbeth” entra com a *MacGuffin*; els personatges reals (cap de premsa, president, assessors…) assumeixen rols shakespearians fins a ser **devorats** per ells. - **Actualitat**: reescriptura viva amb referències polítiques recents; sàtira que provoca reconeixement en polítics reals assistents. - **Processos**: creació a partir d’**improvisacions** (Víctor Conde/Amaya Galeote), gran pes del **moviment** i del treball físic (coreografia). - **Indústria**: reflexió sobre la precarietat, la manca d’inversió i la **fuga de talent**; consells d’ofici de Míriam Marcet: perseverança, treball del cos/veu i honestedat. ### Art: Füssli i la iconografia de la culpa - **The Sleepwalking Lady Macbeth (1784)**: la reina, sonàmbula, presonera del **remordiment**, acompanyada per serventa i metge que en donen fe. La llum de l’espelma no és coneixement: és deliri. - **The Nightmare** com a eco: dimoni i cavall com a símbols del sexe i l’opressió nocturna; *trampantojo* i profunditat que intensifiquen l’angoixa. ## Idees força - **Ambició, poder i culpa** són motors cíclics: el text de Shakespeare es reencarna en formes noves sense perdre vigència. - **Cada adaptació** escull una porta d’entrada (visual, emocional, política, ritual) que revela noves capes del mite. ## Cites destacades > “Els clàssics són clàssics perquè són actualitat.” — Míriam Marcet > “By the pricking of my thumbs, something wicked this way comes.” — (tràiler de The Tragedy of Macbeth)

['Macbeth', 'William Shakespeare', 'superstició teatral', 'The Tragedy of Macbeth', 'Joel Coen', 'Denzel Washington', 'Frances McDormand', 'Catherine Hunter', 'Bruno Delbonnel', 'A24', 'Apple TV+', 'blanc i negre', 'format 1.33:1', 'expressionisme alemany', 'Orson Welles', 'Voodoo Macbeth', 'Akira Kurosawa', 'Trono de Sangre', 'Toshiro Mifune', 'Lady Asaji', 'Roman Polanski', 'Playboy Productions', 'Banquo', 'Bruixes', 'metateatre', 'sàtira política', 'nit electoral', 'Biblioteca del Soho', 'Víctor Conde', 'Amaya Galeote', 'Míriam Marcet', 'indústria teatral', 'consells per actors', 'Heinrich Füssli', 'The Sleepwalking Lady Macbeth', 'The Nightmare']