Title:

El poder de la música: El Padrino i Max Richter, melodies "massa semblants" als videojocs i el retroboom del disco (d’Ibiza a Vice City i Boogie Nights)

## Visió general Un episodi extens i coral sobre com la música pot definir imatges, emocions i narratives: des de l’ús magistral a El Padrino i l’itinerari d’On the Nature of Daylight (Max Richter) al cinema, fins a les semblances polèmiques en bandes sonores de videojocs. La segona meitat celebra el ressorgiment del disco, l’origen de la sintonia del programa i el seu diàleg amb cinema, sèries, còmics i videojocs. > "Ese es el poder de la música" — connecta en mil·lèsimes i pot elevar (o maquilllar) imatges. --- ## Tema 1 — Música i cinema: emoció, narració i decisions creatives ### Per què la música impacta tan ràpid • La paraula necessita temps i atenció; la música, en canvi, emociona en instants. • Exemple icònic: el vals de Nino Rota a El Padrino — identitat sonora inseparable de la pel·lícula. ### Max Richter i l’itinerari d’On the Nature of Daylight • Context: àlbum The Blue Notebooks (2004), compost en el clima previ a la guerra de l’Iraq; meditació sobre la violència. • Ús en cinema: de Stranger than Fiction (2006) i Disconnect (2012) a Shutter Island (2010), on Scorsese integra música, imatge i interpretacions per narrar, no només per emocionar. • Arrival (2016): decisió controvertida — l’ús de música preexistent va desqualificar la partitura de la cursa als Oscars. > "No. Scorsese [...] aprofita la cançó i construeix en una altra direcció." ### El Padrino II — Un diàleg musical que decideix el destí • Dos temes clau de Nino Rota: - "L’Immigrant": acompanya Vito Andolini/Corleone (somni familiar, ascens, calidesa). - "The Godfather – The Hall of Fears": associat a la mort, violència i amenaça. • Al velatori de la mare Corleone, les dues peces sonen seguides i formen un "diàleg musical" que anticipa la decisió de Michael sobre Fredo. > "Can’t you forgive Fredo?" — la resposta real la dona la música. --- ## Tema 2 — Videojocs: inspiracions, homenatges i casos polèmics ### El cas Metal Gear • El tema principal (popularitzat a MGS2, arranjament de Harry Gregson-Williams) s’assembla a "Winter Road" (Gregory V. Viridov, 1964). • Arran de la polèmica (entrevista a Hideo Kojima, 2007), Konami retira el tema de lliuraments posteriors i revisions. ### Altres semblances sonores • Doom: tema associat sovint a Metallica, però més proper a "Hooked" de D.R.I. • Sonic (Master System): recorda temes pop; fins i tot comparacions amb Janet Jackson (posterior al joc). • Super Mario: ecos de "Let’s Not Talk About It" (Lee Reed North, Friendship). ### El "troleig" perfecte • Robo Theme (Chrono Trigger) vs "Never Gonna Give You Up" (Rick Astley): semblança sorpresa i somriures assegurats. --- ## Tema 3 — Disco en cultura pop i la sintonia del programa ### L’origen de la cortineta • La sintonia ve d’"Elipno Ibiza" (DJ Agent 86), que sampleja la veu d’Àngela Carrasco a "Ibiza" (1979), etapa disco de l’artista dominicana. ### Escena local i revival • Del ye-yé a la pista: Fundació Tony Manero com a emblema; Marula (BCN) com a temple del disco/funk/soul. ### Cine i sèries amb ADN disco • Saturday Night Fever i la seqüela Staying Alive (Stallone) — "Far From Over" (Frank Stallone) com a himne. • Ex Machina: ball icònic amb "Get Down Saturday Night" (Oliver Cheatham). • Freaks and Geeks: del prejudici al triomf a pista amb Heatwave ("The Groove Line"). • Boogie Nights (Paul Thomas Anderson): "Boogie Nights" (Heatwave) i l’era disco/porno. ### Còmic • Marvel crea "Dussler", superheroïna que transforma música (sovint disco) en energia — "reina del disco" d’aquella etapa, amb referent clar a Donna Summer. --- ## Tema 4 — Quan els videojocs et fan melòman (i a l’inrevés) ### Prescriptors musicals • Tony Hawk: porta el punk/skate-punk a tota una generació. • Need for Speed: porta rap/hip-hop (Snoop Dogg versionant els "D2"). • Doom i Duke Nukem: portes d’entrada al metal. • GTA Vice City: curadoria magistral (Fever 105, veu estil Barry White) i banda sonora disco vuitantera. ### Influència inversa • Parliament/Funkadelic (George Clinton): videojocs com a imaginari per a discos com Computer Games. --- ## Idees clau • La música no només emociona: narra, estructura i significa, sobretot quan s’integra amb imatge i interpretació. • L’ús de música preexistent pot ser potent, però té implicacions creatives i fins i tot d’elegibilitat a premis. • La frontera entre homenatge i còpia als videojocs és difusa; els casos icònics han redefinit pràctiques industrials. • El disco torna una i altra vegada i contamina cinema, sèries, còmics i videojocs: un llenguatge pop transversal i eternament bailable.

['música al cinema', 'El Padrino', 'Nino Rota', 'Max Richter', 'On the Nature of Daylight', 'Stranger than Fiction', 'Disconnect', 'Shutter Island', 'Arrival', 'Scorsese', 'Coppola', 'Michael Corleone', 'Fredo', 'The Blue Notebooks', 'El Inmigrante', 'The Hall of Fears', 'videojocs', 'Metal Gear', 'Winter Road', 'Gregory V. Viridov', 'Hideo Kojima', 'Konami', 'Doom', 'Metallica', 'D.R.I.', 'Sonic Master System', 'Janet Jackson', 'Super Mario', 'Lee Reed North', 'Chrono Trigger', 'Rick Astley', 'Never Gonna Give You Up', 'Àngela Carrasco', 'DJ Agent 86', 'Ibiza', 'disco', 'Fundació Tony Manero', 'Sala Marula', 'Saturday Night Fever', 'Staying Alive', 'Sylvester Stallone', 'Frank Stallone', 'Far From Over', 'Ex Machina', 'Oliver Cheatham', 'Freaks and Geeks', 'Jason Segel', 'Heatwave', 'Dirk Diggler', 'Boogie Nights', 'Paul Thomas Anderson', 'Dussler', 'Donna Summer', 'Tony Hawk', 'Need for Speed', 'Snoop Dogg', 'Duke Nukem', 'Megadeth', 'GTA Vice City', 'Fever 105', 'Rockstar', 'Parliament', 'Funkadelic', 'George Clinton', 'Computer Games']