logo

Empanada Cultural

Cinema, sèries, còmics, videojocs... I més! Dijous de 20 h a 22 h i dissabte de 14 a 16 h, arriba la bacanal radiofònica d'Empanada Cultural, amb Pol Diggler, Carles Martínez i Adriano Calero. Cinema, sèries, còmics, videojocs... I més! Dijous de 20 h a 22 h i dissabte de 14 a 16 h, arriba la bacanal radiofònica d'Empanada Cultural, amb Pol Diggler, Carles Martínez i Adriano Calero.

Transcribed podcasts: 148
Time transcribed: 7d 15h 43m 1s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Title:

Especial Halloween: la mort al cinema (The Long Walk), Blasphemous i la culpa, i pallassos — amics o enemics?

Summary:

## Introducció Avui, a l’especial de Halloween d’Empanada Cultural, els conductors barregen humor i terror per explorar com la cultura pop tracta la *mort*, la *culpa* i els *pallassos*. Entre bromes lingüístiques sobre el “guassó” i el “rises”, marquen el to d’un episodi on el gènere de por serveix per buscar emocions fortes i reflexionar sobre el nostre imaginari col·lectiu. > "La culpa... la culpa de verdad la tiene el cine, amigos míos." --- ## Cinema: la mort, el temps i The Long Walk (Laos) ### Eixos principals - **La mort com a motor narratiu i terapèutic**: el cinema explica el trànsit entre vida i mort, més enllà del susto. - **Globalització de rituals**: de Halloween a “Coco”, es difuminen fronteres simbòliques i festives. - **Diferència cultural**: mirar cap a Àsia per trobar visions noves del més enllà. ### The Long Walk (Laos, dir. Mattie Do) - **Premissa**: Un home septuagenari, capaç de parlar amb els morts, viatja al passat per alterar el seu destí i el de la seva família. - **Fantasma pont**: una figura silenciosa i corpòria connecta passat i present, articulant viatges temporals. - **Muntatge altern**: present i infantesa s’entrellacen com un puzzle; el film defuig la línia recta del temps i proposa capes i bifurcacions. - **Tema central**: la causalitat de les accions i l’acceptació del que és inevitable. > "Nuestra obligación como seres humanos es aceptar lo inevitable." ### Imatge i món - **Rural futurista**: Laos s’hi mostra rural però amb detalls de futur (pagaments amb xip subcutani), creant una **contradicció potent** entre context i tecnologia. - **Toc de gènere**: fantasia i viatge temporal amb ressonàncies líriques (debats amb Ghost Story o A L’Loro/Elio 3), però arrelat a una mirada terrenal. • Viatges en el temps com a temptació de “jugar a ser Déu”. • La mort com a presència activa i no només metàfora. • El pes de la culpa generada per alterar el destí. --- ## Videojocs: Blasphemous — culpa, penitència i pixel art (Sevilla) ### Per què destaca - **Estètica i imaginari**: pixel art exquisit amb iconografia del catolicisme andalús (Setmana Santa, capirots, botafumeiros, altars-checkpoints). - **Tò sinistre**: cristianisme extrem, automortificació i terror simbòlic. - **Mecàniques i metàfora**: el combat fa mal també al **penitent**; l’espasa “Mea Culpa” té punxes al mànec — cada cop és dolor i expiació. > "Solo el penitente pasada." ### Sistema de joc (Metroidvania) - **Exploració + backtracking**: habilitats que obren rutes anteriors, disseny ple de detalls i pistes ambientals (p.e., sang al terra per activar una porta fent-te mal). - **Culpa com a recurs**: en morir perds “fragments de culpa” que cal recuperar; la **redempció passa pel dolor** (baixar vida per pujar “fervor”). - **Referents**: Dark Souls/Bloodborne (cicle mort-resurrecció), Hollow Knight, Metal Slug; debat sobre la mort al videojoc i el que proposa Death Stranding (Kojima). • Terror teològic: penitència, flagel·lació i salvació a través del sofriment. • Disseny i artbook: 200 pàgines de creació iconogràfica i folklore reinterpretat. • Identitat local universalitzada: el que és “nostre” es percep com a exòtic fora (capirots vs. Ku Klux Klan). --- ## Cultura: Pallassos — amics o enemics? ### Rant inicial i diagnosi > "No. Així no. Prou." > "No feu por… Feu pena." - Crítica a la moda de disfressar-se de **Joker** o **Pennywise**: convertir el pallasso en tòtem de Halloween és **poc original** i redueix una figura amb història complexa. ### D’on venen els pallassos - De l’harlequí, el bufó medieval i els còmics grecollatins; “pallasso” ve d’“pagliazio” (home de palla). - De sàtira política i social a entreteniment de circ per a infants; es dilueix la càrrega crítica. ### Coulrofòbia i cultura pop - **Por als pallassos** alimentada pel cinema i casos reals: - It (Stephen King), Poltergeist, Zombieland. - John Wayne Gacy (“Pogo”) com a arquetip criminal. - Darrere la por, **prejudicis i enveja** d’una figura que fa riure i desafia la gravetat del ser. > "És culpa de la nostra por infundada i dels prejudicis." • Reivindicació final: el pallasso no ha fet res per merèixer la demonització. • Sense pallassos, sense riure: advertiment en clau electoral i social. --- ## Tertúlia: Festival Asiàtic, Aika i Parasite ### Asian Film Festival (Casa Asia) - Repassada a la programació i a **Aika** (Sergei Dvortsevoy): migració femenina a Moscou, fred existencial i realisme social; premi a **Cannes** per a la protagonista (Samal Yeslyamova). ### Parasite (Bong Joon-ho) - **Verdict**: molt bona, construcció impecable i canvi de gènere fluid (de comèdia a thriller social). - **Tema**: qui és el paràsit? La família que sobreviu a qualsevol preu o l’1% que viu de la resta? - **Debat**: final potser massa explícit; força en la metàfora de classe. --- ## Agenda i recomanacions ### Festivals i projeccions - Terror Molins (8–17 nov) i Fantàstik Granollers (8–10 nov). - Estrenes: Ventajas de viajar en tren (8 nov) i El hoyo (El Hoyo), guanyadora a Sitges. ### Sèries - Matèria Oscura (His Dark Materials) — HBO (4 nov). - The End of the F***ing World T2 — Netflix (5 nov). ### Videojocs - Song of Horror (terror espanyol), Red Dead Redemption 2 a PC (5 nov), **Death Stranding** (8 nov). - Metroid Prime 4 i seqüela de Hollow Knight, al radar. ### Local - Novembre literari i feminista de Sant Just (Maite Carranza, Gemma Ruiz, Najat El Hachmi, M. Àngels Cabré, i més). --- ## Cloenda Cançó final dedicada als “pallassos” i comiat amb ironia política. Recordatori que l’humor i el terror conviuen i que la cultura és el millor espai per mirar-nos —amb por, però també amb riure— al mirall.

Tags:

['Halloween', 'Terror', 'Cinema asiàtic', 'The Long Walk', 'Mattie Do', 'Laos', 'Mort', 'Viatges en el temps', 'Fantasmes', 'Causalitat', 'Coco', 'John Carpenter', 'Halloween Kills', 'Halloween Ends', 'Blasphemous', 'The Game Kitchen', 'Pixel art', 'Metroidvania', 'Culpa', 'Penitència', 'Setmana Santa', 'FromSoftware', 'Dark Souls', 'Bloodborne', 'Hollow Knight', 'Metal Slug', 'Death Stranding', 'Kojima', 'Pallassos', 'Coulrofòbia', 'Joker', 'Pennywise', 'John Wayne Gacy', 'Poltergeist', 'Zombieland', 'Asian Film Festival', 'Aika', 'Sergei Dvortsevoy', 'Parasite', 'Bong Joon-ho', 'Terror Molins', 'Fantàstik Granollers', 'His Dark Materials', 'The End of the F***ing World', 'Song of Horror', 'Red Dead Redemption 2', 'Saló del Manga', 'Sant Just']