Title:

Muntanyes a la pantalla i al comandament: Les vuit muntanyes, La cabaña en el bosque i Celeste

## Tema del dia Mountains everywhere: un programa temàtic on la muntanya s’explora com a metàfora vital, escenari de terror i repte jugable. El to és distès i humorístic, però la conversa baixa al detall cinematogràfic i de disseny de joc. ### Per què les muntanyes? • Com a símbol de resistència al canvi, pas del temps i recerca personal. • Com a enemic/monstre en el fantàstic i el terror. • Com a espai introspectiu i de superació en el videojoc. > "La cima no es el fin y por lo tanto nunca hay fin." --- ## Cinema 1 — Les vuit muntanyes (Le Otto Montagne) **Eix central**: amistat masculina i pas del temps entre Pietro (urbanita de Torí) i Bruno (fill de la muntanya). La muntanya actua d’“observadora” del seu devenir. ### Context i autoria • Adaptació del best-seller de Paolo Cognetti. • Direcció coral belga: Félix van Groeningen i Charlotte Vandermeersch (co-guió i primera codirecció conjunta). • Banda sonora: Daniel Norgren (to folk, evocador). ### Temes i lectura • **Amistat** entre oposats; el film evita el romanticisme i s’instal·la en l’existencialisme discret. • **Paternofilial**: relació Pietro–pare (enginyer, temps escàs) i ruptura generacional subtil. • **Coming-of-age** i recerca del lloc al món. ### Forma i tècnica • **Format quadrat** que aporta intimitat i, per moments, lleu opressió. • **Fotografia**: Rubén Impens (titular d’obres com Titane/Crudo, capítols de Black Mirror). Gran treball de color i composició. • Acting sòlid: **Luca Marinelli** (Pietro) i **Alessandro Borghi** (Bruno). ### Pros i contres • + Imatges i posat existencial que perduren; el control de l’el·lipsi és encertat. • ± Ús melancòlic de la música i *voz en off* (marca de l’origen literari): funciona però podria haver estat més contingut. > "De todo no quedará sino lo desconocido." — frase paterna que el programa vincula bellament a la muntanya --- ## Cinema 2 — La cabaña en el bosque (The Cabin in the Woods) **Eix central**: meta-terror que homenatja i qüestiona el gènere des de dins, combinant entreteniment, referències i subtext sociocultural. ### Clau de volta • Guió: **Drew Goddard** + **Joss Whedon**; direcció: Goddard (òpera prima). • Rodada el 2009; estrenada més tard per vaivens de distribució (MGM → Lionsgate). • Amb **Chris Hemsworth** pre-Marvel i cameo icònic de **Sigourney Weaver**. ### Què fa especial aquesta pel·li? • Homenatge intel·ligent (no paròdia buida): referències a **Evil Dead**, **Hellraiser**, **The Hills Have Eyes**, **The Shining**, 1984, etc. • **50 monstres** i un treball d’efectes pràctics/protètics espectacular (AFX Studio; Heather Langenkamp a l’equip). • Ritme i tensió efectius, amb humor negre dosificat. Recompensa el revisionat: una lectura per gaudir i una segona per “caçar” *easter eggs*. • Conteo lúdic: 69 morts en pantalla (segons el programa). > "Escull el monstre que vulguis... el tinc." --- ## Videojocs — Celeste **Eix central**: *platformer* 2D d’habilitat on pujar la muntanya Celeste és un viatge de salut mental, ansietat i autoacceptació. ### Mecàniques i disseny • Control fi i exigent; mort ràpida i bucle d’aprenentatge satisfactori (*die & retry*). • **Assist Mode** per aaccessibilitat; opcions de **mapes de la comunitat** (creació de nous “camins” com en l’alpinisme real). • Durada orientativa: 8–20 h (molt per al gènere); sense combat: ets **tu i la muntanya** — i el teu reflex. ### Narrativa • Protagonista: **Madeline**; el seu *alter ego* **Badeline** encarna la veu interna que diu "no arribaràs". • Subtemes: ansietat, autoestima, solidaritat, perseverança. ### Autoria i reconeixements • Creació principal de **Matt Thorson** (Matt Makes Games); música excel·lent de **Lena Raine**. • Triomf als Game Awards 2018: Millor Indie, Acció/Aventura i Direcció d’Art, entre altres guardons. > "La dificultat satisfactòria" com a metàfora de la superació personal. --- ## Agenda i recomanacions • Celeste (edició física, juny): per a PS, Xbox, Switch i PC. • Cinema: **The Boogeyman** (Stephen King) passa de plataforma a sales pel bon *buzz* de crítica. • Còmic/Animació: **La cumbre de los dioses** (Jiro Taniguchi) i l’adaptació d’animació francesa a Netflix. • Estrenes: **Asteroid City** (Wes Anderson) — divisiva però visualment immaculada. • Barcelona: **Mostra Mabuse** (9–11 juny), gran selecció de curtmetratges internacionals. --- ## Idees clau que queden • **La muntanya com a metàfora total**: amistat, identitat, límit i transcendència. • **Tres mirades, un mateix cim**: poètica (Les vuit muntanyes), meta-horror lúdic (La cabaña), i superació interactiva (Celeste). • **La forma és fons**: format, fotografia i disseny de so/mecànica reforcen el relat a cada obra.

['Empanada Cultural', 'muntanya', 'metàfora', 'Les vuit muntanyes', 'Le Otto Montagne', 'Paolo Cognetti', 'Félix van Groeningen', 'Charlotte Vandermeersch', 'Daniel Norgren', 'Rubén Impens', 'voz en off', 'amistat masculina', 'coming-of-age', 'La cabaña en el bosque', 'Drew Goddard', 'Joss Whedon', 'Chris Hemsworth', 'Sigourney Weaver', 'Wes Craven', 'Hellraiser', 'Evil Dead', 'Peter Deming', 'slasher', 'meta-terror', 'Celeste', 'Matt Thorson', 'Lena Raine', 'platformer', 'ansietat', 'Assist Mode', 'Game Awards 2018', 'Jiro Taniguchi', 'La cumbre de los dioses', 'Asteroid City', 'Wes Anderson', 'Boogeyman', 'Mostra Mabuse', 'curtmetratges']