logo

Empanada Cultural

Cinema, sèries, còmics, videojocs... I més! Dijous de 20 h a 22 h i dissabte de 14 a 16 h, arriba la bacanal radiofònica d'Empanada Cultural, amb Pol Diggler, Carles Martínez i Adriano Calero. Cinema, sèries, còmics, videojocs... I més! Dijous de 20 h a 22 h i dissabte de 14 a 16 h, arriba la bacanal radiofònica d'Empanada Cultural, amb Pol Diggler, Carles Martínez i Adriano Calero.

Transcribed podcasts: 148
Time transcribed: 7d 15h 43m 1s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Title:

Sherlock i les seves mil cares: de Conan Doyle a la BBC, de Miyazaki a Detective Conan (amb parada a Enola Holmes)

Summary:

## Introducció i tesi del programa > "Porque hoy es el día de Sherlock, de Sherlock Holmes" • Obertura poètica sobre el pas del temps, la mort i l’eros, amb la **cultura com a antídot vital**. El fil conductor del programa: com la cultura manté vius els mites. • Punt de partida: la vitalitat inacabable de Sherlock Holmes malgrat els seus 40 anys de producció canònica, i com el personatge continua **vivent a la memòria col·lectiva**. ## Per què ara Sherlock? (proposta d’oient i efemèrides) • Dedicat a l’“Edu” (oient) que demana un monogràfic transversal sobre un personatge icònic. • Doble excusa d’actualitat: el recent “Batman Day” i l’estrena d’**Enola Holmes** (Netflix). ## Enola Holmes (2020): crítica ràpida • Film juvenil amb to marcadament infantil però amb **temes adults** (sufragi femení, terrorisme d’estat). Contradicció de to que la deixa “en terra de ningú”. • Ús intens del trencament de la **quarta paret** (influència Fleabag): efectiu però sobreutilitzat. • Arrel literària: novel·les de Nancy Springer (2006). Polèmica legal amb els hereus de Doyle pel període 1923–1927 (on el Sherlock es fa més **emocional i empàtic**), encara sota drets. • Lectura temàtica: actualització feminista que funciona a estones, tot i percebre’s **forçada** en moments. ## Sherlock Hound (Miyazaki): anime de culte dels 80 • Coproducció italojaponesa amb **Hayao Miyazaki** (6 capítols dirigits per ell), qualitat d’animació molt alta i persecucions “a l’estil Lupin”. • Estètica *steampunk* i dissenys aeronàutics “impossibles”. Doblació castellana memorable (la **rialla de Moriarty** és icònica). • Curiositats musicals: opening italo-disco adaptat a Espanya pel grup **Nins**. • Problemes legals amb hereus de Doyle van aturar la producció (81–84). Disponible a Amazon Prime. ## Arthur Conan Doyle i la construcció del mite • Biografia essencial: metge a Edimburg, influït pel forense **Joseph Bell**; abandona la medicina per l’escriptura. Crea Holmes a Estudi en escarlata (1887). • Mutació autoral: després de la **Primera Guerra Mundial** (mort del fill i del germà), Doyle torna a Holmes (1923) amb un to més **humà i emotiu**. • Com neix la imatge icònica: - Il·lustracions de **Sidney Paget** (pipa, *deerstalker*, capa inverness): el “look” clàssic prové del dibuix, no del text. - Teatre de **William Gillette**: popularitza l’“Elementary, my dear Watson” (frase no literal de les novel·les) i fixa gestos i tics. • “El gran buit” (*Great Hiatus*): Doyle mata Holmes a “El problema final” (1893) i el ressuscita quasi una dècada després per pressió popular. ## El Sherlock canònic: trets i relacions clau • **Perfil**: alt i prim, ment deductiva extraordinària, excèntric, violinista i boxejador, mestre del **disfressament** i apicultor. • **Vicis i equilibri**: cocaïna en moments d’avorriment (segons l’època), però també disciplina física —un Sherlock que **pensa i colpeja**. • **Watson**: metge veterà de la guerra angloafgana, cronista i contrapunt emocional; sovint “paret de frontó” per a l’enginy de Holmes. • **Moriarty**: el “Napoleó del crim”, el **reflex fosc** de Sherlock (intel·ligència equivalent, moral oposada). • Conceptes clau: *221B Baker Street*, *Irene Adler* (“la dona”), *Mycroft Holmes*, i el *Gran Hiatus* com a espai per a preqüeles i relectures. ## Del paper a la pantalla clàssica: serials, ràdio i restauracions • Primeres etapes sonores: cicle d’**Arthur Wontner** (1931–37) com a Holmes britànic de finor “british”. Fotografia amb toc **expressionista** i pocs recursos. • Apogeu clàssic: **Basil Rathbone** + **Nigel Bruce** (1939–46). 14 films (de Fox a Universal) i més de **220 programes de ràdio**. • Transició de producció: de **20th Century Fox** (ambient victoriana, més pressupost) a **Universal** (Guerra Mundial, sèries B contemporànies). • Restauració als 90: arxiu UCLA, finançament de **Warner Bros** i… **Hugh Hefner**. El mite també viu gràcies als arxius. ## La Hammer i el gòtic en color: El gos dels Baskerville (1959) • **Terence Fisher** (director estrella de Hammer) porta Holmes al color, explotant el **gòtic anglès** (pàram, boires, mansions) de la novel·la. • **Peter Cushing** com a Holmes i **Christopher Lee** com a Henry Baskerville: química perfecte; racionalitat de Holmes vs. atmosfera d’**horror victoriano**. • Continuïtats i permutes: Lee serà Holmes en un títol posterior i **Mycroft** en l’adaptació moderníssima de **Billy Wilder** (70s). ## Variacions i paròdia ### Buster Keaton: Sherlock Jr. (1924) • Un “anti-Sherlock” físic i **cinètic**, que celebra el cinema mut: gags atlètics, muntatge trepidant i **metacine** (entrar dins la pantalla) per sublimar el mite. ### Holmes & Watson (2018) • Paròdia amb **Will Ferrell** i John C. Reilly: humor *spoof* a la Hot Shots/Aterriza como puedas. Irregular però amb gags funcionals; gest paròdic sobre tòpics holmesians. ## Sherlock al s. XXI: del jove Sherlock a Guy Ritchie • **Young Sherlock Holmes** (1985, Amblin): iniciació juvenil i emoció vuitantina; peça d’entrada per a noves generacions. • **Guy Ritchie** (2009/2011): estilització visual i **anàlisi de combat** en càmera lenta (deute amb el Holmes boxejador literari). Modernització per **llenguatge** cinematogràfic. ## BBC Sherlock (2010–2017): actualització, virtuts i trampes • Trasllat al present: missatgeria en pantalla, Londres digital, **Sherlock com a “sociòpata altament funcional”** (Cumberbatch) i **Watson** traumàtic post-Afganistan (Freeman). • **Moriarty d’Andrew Scott**: “assessor del crim”, amenaça transversal i carismàtica (eco del Joker). Construcció de **continuïtat** més sòlida que en versions clàssiques. • Punts forts: actors en estat de gràcia, **diàlegs elèctrics**, actualització elegant de casos clàssics (p. ex. Baskerville) i recursos visuals creatius. • Crítiques formals: manipulació de la informació (detalls **amagats** al muntatge), girs “més llestos que tu” i resolucions **off-screen** o en broma (la mort/ressurrecció exprés). • Valor global: malgrat les trampes, peça clau del **reenamorament** popular amb Holmes en la darrera dècada. ## Sherlock al Japó: Detective Conan (1994–…) • Premissa: **Shinichi Kudo** esdevé nen (Conan Edogawa) per un verí i continua resolent crims amb gadgets (rellotge anestèsic, xut “sobrehumà”). • Homenatge explícit: “Conan” per **Conan Doyle** i “Edogawa” per **Edogawa Rampo**; el barri **Beika** (Baker) i el detectiu **Kogoro Mouri** com a vehicle de deducció pública (eco de Lestrade). • Ecos literaris: figura d’**Irene Adler** inspirant la mare de Conan; **Kaito Kid** vestit a l’**Arsène Lupin** clàssic; referències constants a Holmes. • El film 6, **El fantasma de Baker Street** (2002): realitat virtual a l’època victoriana i cas de **Jack l’Esbudellador**. Fanfiction sofisticat per a holmesians. • To i recepció: juvenil però sovint **adult** (violència, política en films recents). Sèrie, manga, pel·lícules anuals i doblatges en català. ## Agenda i tancament ### Estrenes i recomanacions • Cinema: **Rifkin’s Festival** (Woody Allen), **Falling** (debut de Viggo Mortensen), **Tommaso** (Abel Ferrara), **La mort de Guillem** (Carlos Marques-Marcet). • Sèries: **Patria** (HBO), **Fargo T4** (Movistar), **La Révolution** (Netflix). • Videojocs: **Baldur’s Gate 3** (Early Access), **Crash Bandicoot 4**. ### Curiositats Baker Street • El **221B** no existia a l’època de Doyle; el museu actual correspon al número real **239**. La ficció crea la seva pròpia geografia. > "Lo que muere es la materia; las ideas pueden vivir eternamente" — el programa ho confirma: **Holmes és de tots i de totes**.

Tags:

['Sherlock Holmes', 'Arthur Conan Doyle', 'Enola Holmes', 'Nancy Springer', 'domini públic 1923–1927', 'quarta paret', 'Miyazaki', 'Sherlock Hound', 'Italo-disco Nins', 'Sidney Paget', 'William Gillette', 'deerstalker', 'Irene Adler', 'Great Hiatus', 'Arthur Wontner', 'Basil Rathbone', 'Nigel Bruce', 'ràdio clàssica', 'UCLA restauració', 'Hugh Hefner', 'Hammer Films', 'Terence Fisher', 'Peter Cushing', 'Christopher Lee', 'The Hound of the Baskervilles', 'Buster Keaton', 'Sherlock Jr.', 'Holmes & Watson', 'Guy Ritchie', 'Young Sherlock Holmes', 'BBC Sherlock', 'Benedict Cumberbatch', 'Andrew Scott', 'Moriarty', 'Detective Conan', 'Edogawa Rampo', 'Kaito Kid', 'Baker Street']