L'atenció de tots els oients
Canviem els pitets per mascaretes
Els empatxos per por desmesurada
I en lloc de bacanals
Fem videoconferències a dojo
El que vindrà a continuació
No és la vostra típica empanada cultural
El que esteu a punt de sentir
És
Epidèmia cultural
Bon dia Ferran
Amunt
Amunt
Has d'intentar aprofitar el dia d'avui
Ai, a què estem avui?
Dimarts? Dimecres?
Ja és diumenge?
Què portes? 11? 14?
16 dies de confinament?
I els que queden?
Ai, va, mou el cul
Que ja va ser hora
El ritme de contagis per coronavirus
Es dispara a Espanya amb 6.500 de nous
I més de 500 morts en només 24 hores
Quasi 60.000 infectats ja
I més de 4.000 morts
I es veu que fa dies que vam superar la Xina
Però, un moment, això de la Xina, ens ho creiem?
Bueno, els és igual, què més dona?
Ni que fos una competició, no?
Però, clar, potser aquests de Vox
Sí que estan cridant allò de
Vamos a por ellos, oe
Ai, la veritat és que
Podrien donar alguna altra notícia
No sé, alguna més alegre
I mort d'un atac de cor
Als 92 anys
Al dibuixant francès
Albert Uderzo
Creador del famós personatge
D'Astèrix
Vaja, s'ha mort l'Uderzo
I a més l'altre dia
Va ser la Carmen de Mairena
Haurà sigut per al coronavirus?
Sembla que no
Sembla que no
Que encara hi ha gent
Que ha mort per causes naturals
Esclar que els que han mort per coronavirus
En realitat, la majoria
Tenien patologies prèvies
Perquè realment mor algú per coronavirus
O simplement moren amb coronavirus
Ostres, ostres, Ferran
Intenta animar una mica els teus pensaments
Que això és absurd
Què pots fer per distreure't?
Puto centaleon
Portes més de 80 hores jugant al puto celda
I encara no domines el parri dels atacs d'aquests bitxos cavallons
I mira que vas overpowered, eh?
Amb l'espada maestra, l'escutírole
I amb més de 14 cors de vida
Merda, joder
Ja està
Prou, prou
Deixa la switch
Ves a fer-te el dinar
Que ja són hores
No, no et tornis a fer pasta al pesto
Gordo de merda
Però és clar
Has d'anar al súper llavors
Què?
Ens animem?
No oblidis fer el punyatero certificat d'autoresponsabilitat aquell
Que només faltaria que t'aturessin els Mossos
I a sobre d'haver perdut totes les teves feines pel confinament
A et caigui una multa a sobre
Quina sensació més estranya
Ni soroll de cotxes
Ni apena gent
Hòstia, coita
La veïna del cinquè
Per què s'apropa?
Ho vol saludar?
Eh, eh, tia
Aparta, aparta
Eh, metre de seguretat
Cony
Que l'altre dia et vaig sentir tossir pel pati interior
Infectada
Merda, merda, merda
Corre, corre, corre, corre
Això és un puto infert, joder
Millor torna a casa i fes-te a pasta al pesto
Que ja anirà bé
I ara què faig?
Netflix?
HBO?
Amazon?
Ostres, i a més ha sortit també Disney Plus
Ostres, tantes coses a fer i em queda tan molt
Acudit amb els pets
Quin crac estàs fet, Ferran
Ai, no puc més
Necessito idees per fer alguna cosa nova
Propostes per matar aquest avorriment
Si tan sols algú pogués
Ep, això és l'Sky
Qui serà?
Ah, són l'Adriano i el Pol
Genial
Així aprofitem i fem una nova empanada cultural
Ei, hola
Què passa?
Hòstia puta, tio
Estàs avorrida, el Ferran
Venimos a salvarte, Ferran
Ostres, gràcies, nois
Perquè aquesta setmana ha sigut llarga, no?
No, lo següent
Sí, sí, te veo alicaído, eh
Te veo en un plan que cualquiera diría que más que dos semanas han sido dos años
És que només han sigut dues setmanes, ostres
I a més ja han dit i el que seran dos més, no?
Sí, mira, esto lo hemos hablado muchas veces
Van a ser dos meses seguro
Pero de 15 en 15
Así como lo que hablábamos la otra vez
La terapia del maratoniano
Poquito a poco
Sí, anem pulint a l'Skype, no?
Bàsicament
Sí, exacte, exacte
Si el problema es tanca, ja no sé què fer
Si no, hauríem de fer propostes
Què us sembla si avui fem propostes?
De fet, ho hem preparat, no?
Tu ho tenim més que preparat
I tu, tenim molta, com es diu, mucha carne en el asador
Mucha carne en el asador, sí
Doncs tu, Pol, has preparat alguna cosa o què?
Sí, home, sí
Mira, jo el que porto és
Ja que fa un temps que estem veient com els Estats van reaccionant, no?
A l'epidèmia
Avui ens centrarem a Anglaterra
Però no només en tema política
Sinó ens anem a les arrels del punk i de l'antisistema
Ara és un gran moment, un gran moment
I tu, Adriano
M'estic imaginant ara
Bueno, ensenyando canciones de punk
En el piso de arriba
Que deberían estar muy contentos los vecinos, eh?
Pues yo os vengo a hablar
Mira, como esto va de tiempos dilatados
Más que de un tiempo breve y contenido
Como es el que nos da el cine
Vamos a hablar de series
Me voy a pasar al ámbito audiovisual de las series
Y os voy a hablar de Killing Eve
Además, lo hago un poco empujado
Por los resultados de nuestro antiguo
O sea, del anterior programa
La verdad que el anterior programa
Deja mucho que desear en algunos aspectos
Pero sí que es cierto
Que me pongo a hablar
Soy un tío egocentrista, ya lo sé
Pero me pongo a hablar de Kingdom
Y después me entero de que en las redes
Kingdom ha subido al primer puesto de series vistas
No es para tanto
No es para tanto
De hecho, es mucho mejor Killing Eve
Pero bueno, a ver si conseguimos lo mismo con Killing Eve
Y además, como os contaré enseguida
Queda muy poquito para la tercera temporada
Sí, això he vist que està a punt d'aparèixer la tercera, no?
No, vaja, i jo, per la meva part
Perquè al final un torna a les seves arrels, no?
Quan està avorrit, quan no sap què fer
I a part, ha sigut notícia
Com heu sentit a l'editorial
Que ha moslo d'Arzó
El creador d'Astèrix
Doncs jo vinc a recomanar-vos Astèrix
I a recordar-vos per què
Per què val la pena agafar-lo ara
Durant aquesta quarantena
I fer-li una relectura
Si és que ja l'heu llegit
O descobrir-lo per primer cop
Que encara hi ha gent que no l'ha llegit
A més que tu vens
Tu vens de fa poc
De parlar de voladrac
I en català
Aquí també ens parlaràs de...
Ja em dedico a la infància
De la nostàlgia
Jo cada dia conozco mejor al Ferran
No solo por el trato personal
Sino a través de sus secciones
Y sobre todo de la editorial
La editorial es un claro...
Tío, la gordofobia
La gordofobia, eh?
Además, es muy grande
No, pero es que a més
Estiquem per Skype
Ja arriba la Lea Pesto
Sí, sí, eh?
Deja de comer pasta al pesto, cabrón
A part que no és veritat
Però vaja
Que...
Aquest gust no m'intentoritzar-te a ti mismo, no?
Un poco
No, però és que no
És que no
No he menjat pasta al pesto
Perquè no hi havia pesto al súper, tio
Vaya
Jo què sé
Deve ser com és una conserva
Però no és veritat
Perquè el pesto als cinc dies d'està obert
Fa mal bé
Des d'aquí fem una crida a Mercadona
Que, si us plau
Porteu uns pots
Piensen en Ferran
Piensen en Ferran
Además, es decir una cosa
El pesto sí que podéis salir solo
A comprar un potecito de pesto
Pero ¿sabéis que no podéis salir
A comprar solo cerveza, no?
Que eso no está contra el plado
Si es que queda
Porque esa es otra cosa
Que no había en mi súper
Avui he intentat fer compra
Pel corte inglés
El alcoholismo va muy bien
Aquí en esta tierra nuestra
Anava a dir
Que no volia fer publicitat
De la sirena
Però ara
Pel que diré
No la facis
No, no, no
És antipublicitat
Com que és antipublicitat
Ho puc fer
Ma mare volia fer
Una reserva de la sirena
Que normalment li porten el dia següent
Doncs no li han donat entrega
Fins d'aquí dues setmanes
Doncs crec que arribarà descongelat
Claro
Que lo que pasa es que
Precisamente
Todos estos supermercados
Que tienen que atender
Como las dos realidades
La presencial y la online
¿Qué está pasando?
Que van tan de culo en la presencial
Que la online la tienen
No en el último puesto de la fila
No, no
Al final, final, final de todo
Pues mira
La gent que está patint
Nertes
Que la contracti
A corte inglés
Que vagi tothom a treballar
Als llocs de servei
Mira, com diria
No sé si esteu al cas
D'aquesta notícia
Però com diria
La Britney Spears
Ara mateix
Comunismo
Comunismo
Repartimental
Ha sigut molt fort
Ha sigut molt fort
Doncs això
Que són històries
Del confinament
Dels empanats
Ja ho diem
Avui hem portat
Aquesta mena de propostes
I si us sembla bé
Podríem tirar endavant
I escoltar la primera del Pol
I tant que sí, tio
I tant que sí
Al tope
Vinga, donem-li
Vamos
Si alguna cosa hem vist
De com actua cada país
Amb el tema del coronavirus
De com el tracten
És que a Anglaterra
Segueix a anar
A la seva puta bola
I això que ara mateix
Boris Johnson
Ja està infectat
Però és que ells
Ja venen de grans tradicions
A la seva bola
Estan a la Unió Europea
Doncs sense euro
Amb tractats
I impostos privilegiats
Conduint al revés
Però ell
És que ni això volen
Perquè una paraula
Que ressona fa molt de temps
I sobretot que aquest any
Teòricament es complirà
La paraula és Brexit
I sí
Boris Johnson parla
D'aquest 2020
Serà un gran any
Per a Anglaterra
Tot i que amb tot això
Del virus
Ja se verà
Però és que a qui pertany
A Anglaterra
A Europa
A la seva Queen
Doncs no
Perquè si alguna cosa
Tenien clares uns nois
De l'est de Londres
Els 80
Era que a Anglaterra
Els hi pertanyia
A cada un d'ells

No one could take away
A memory
Break out
England belongs to me
No one could take away
No one could take away
Doncs sí
Cooker Sparrow
Ja ho tenia bastant clar
Ni Europa
Ni hòsties
England belongs to me
Una cançó del 1982
Que per cert
Els podem veure
A Cooker Sparrow
Al festival
Psycho Billy
Meeting
De Pineda Mar
Bueno si és que es fa
Tot això del virus
Ja se verà
Sí que és veritat
Que al final del 70
Principis del 80
I tot el que venia
Va ser una dècada
Bastant nefasta
Per molta gent d'Anglaterra
Ens podem trobar
Amb la guerra de les Malvines
El 76
El Regne Unit
Demana un rescat
Al fons monetari internacional
Hi ha pobresa extrema
En classes baixes
I sota tot
Un absolut oblit
Aquesta classe treballadora
I pobra
Que a més es veia
Sobre explotada
Per una dama de hierro
I no és
La dama de hierro
Del que parlàvem fa uns dies
D'Iron Maiden
Sino de
La Margaret Thatcher
I tot en nom d'una pàtria
I una monarquia
Que no els representava
Aquestes classes
Obreres
I així va néixer
El moviment punk
Una resposta
De ràbia
I odi
Antisistema
Que el que pretenia
Justament no era
Canviar les coses
És que no era
Un moviment polític
Sinó el rebuig
El caos
L'destrucció
I l'anarquia

No dark body
Anarchy for the UK
It's coming sometime
I might be
I give a wrong time
Stop a traffic line
Your future gleam
Is a shopping scheme
Cause I
I want to be
Anarchy
I give a wrong time
I give a wrong time
I give a wrong time
Ei, però al tanto
Molta anarquia
I molt el que vulguis
Però això de ser crítica
En tot pot tenir conseqüències
Perquè el punk
Sí que és veritat
Que era un moviment
Que buscava molt la provocació
O sigui, només falta veure
Directes de grups
Com ara aquests que escoltàvem
Els Sex Pistols
Era un moviment provocador
Des del punt de vista
Que et podies trobar
En aquell mateix concert
Una persona
Que la mateixa jaqueta
Anés amb dos parxes
Una amb un odio martillo comunista
I l'altra
Amb una esbàstica
Per exemple
Era aquest antisistema
Per excel·lència
Però a l'anar en contra de tot
Pot portar el cunyadisme
Que és potser el que porta ara
El moviment punk més actual
El que porta l'allós a sobre
Aquest cunyadisme
Perquè sí que és veritat
Que es veu en perspectiva
Un moviment al punk
Pot semblar un moviment
Més adonista
Més egoista
Aquest fuck everything
O com deien els nostrats
Escorbuto
Aquest antitodo
Però bueno
Tornant a Anglaterra
Sex Pistols va aprofitar
Molt bé aquesta estètica
Per denotar aquest moviment
Antisistema
I ells
A més juntament amb altres grups
Com Colony Regex
De Clash
Els Damm
Van generar grups d'arreu
A veure una explosió de grups
Per tot el món
I és que al final
La unió
Fa la força
A veure una explosió de grups
For once in my life
I've got some men to say
I want to say it now
But now is today
The love has been given
To grab and enjoy
So let's all grab
And let's all enjoy
Let's all rock and roll
Are you triste
Love you
How you save
Are you notice
Are you naughty
There will never
Graze fooling
If you listen
Are you naughty
There will never
Graze fooling
Alguns versos d'aquesta cançó deia
Dona llibertat, expressa't com et sents
Ens poden mentir la cara, però no el cor
Si tots ens unim, això només serà el començament
Aquests eren els Champs 69
Amb el seu If the Kids Are United
Un crit total a la unió i sobretot a aquesta identificació
Perquè el punt el que volia fer era identificar l'adolescent
I no només l'adolescent, sinó el que volia generar
Els que hi havien passat per aquesta etapa
Una mena d'adolescència eterna
Un somni totalment utòpic
Bastant contrari al pacifisme i al enrollisme
Que s'havia donat a tot aquest bootstock dels 60
A finals dels 60 amb els hippies
Perquè el punt inclús sí que es veia que va tendir
Cap a una vessant més gòtica o cyberpunk
Un antisistema que ja arribava potser més a l'anti-humano
La creació de la persona també es posava en dubte
Però musicalment sí que ens trobem en casos
Com The Cure o Sucsien de Bancis
Però bueno, això ja donaria per un altre programa
Perquè és bastant extens
Però bueno, al final tot s'acaba prostituint
Ja hem parlat abans del cunyadisme
Però és que què en pensaria ara mateix Sexpistols
Si entrés al Pulambir i veiés que venen roba seva
Ajuntament amb els Clash, amb els Ramones
Sí que és veritat que tant es podrien indignar
Com els dissuadaria
Perquè això és el punk, aquesta contradicció
Però les grans marques també és veritat
Que ens tenen acostumats a vendre les coses que han pogut triomfar
Encara que sigui molt underground
Però és que el punk no va ser també una gran marca
I què és una marca sense eslògan?
El més famós, jo crec, dels eslògans va ser el No Future
Un New Future amb majúscules
Aquell No Future que justament repetia els Sexpistols
Al final de la cançó God Save the Queen
Un sense futur donat, com hem dit, per la Guerra de les Malvines
Polítiques xunguíssimes de la Thatcher
En quant a la classe treballadora, l'obrera, la pobra
La manca de llibertat d'expressió
Però sí que és veritat que hi ha un altre gran lema del punk
Que és el de viu ràpid, mort jove
I deja un bonito cadàver
Us sona, no?
Doncs per tancar aquesta secció d'avui
Aquesta mini secció de punt britànic
Sí que farem, marxarem fogàsment cap als Estats Units
Però no als 70, sinó als 50
Perquè ja en un poblet de Louisiana
Apareixeria un dels primers punts
Això sí, sense saber-ho
El que li podríem adjudicar aquest últim lema
El de viu ràpid, mort jove i deixa un bonito cadàver
Un cantant de country
Que l'ocurt coveint va acabar fotent-se un tret
I que les seves cendres van anar a parar
A la finca del mismíssim Johnny Cash
Estem parlant de Farron Young
I el seu Live fast, love heart, die young
I want to live fast, love heart, die young
And leave a beautiful memory
I want to live fast, love heart, die young
And leave a beautiful memory
Don't walk slow walking or sad singing
Let them have a jubilee
I want to leave a lot of happy women
I'm thinking pretty thoughts of me
I want to live fast, love heart, die young
And leave a beautiful memory
I got a hot rod car and a cowboy suit
And I really do get around
I got a little black book and the gals look cute
And I know the name of every spot in town
I want to fly, don't fool them
Leave them
And let them do the same to me
I want to live fast, love heart, die young
And leave a beautiful memory
Ferran, Ferran, para el carro, tío
Que me metes prisa hasta en la distancia, cabrón
Venga, corre, series, Adriano
Ábranos ya de Killing Eve
Suuuh, calma
Que ya no tenemos prisa en esta nueva vida
Déjame más bien saborear la sección de Paul
Que me ha dejado muy buen sabor de boca hoy
Y no solo porque me mole el punk
Que además me trae muy buenos recuerdos de adolescencia
Sino porque precisamente este último tema que acaba de sonar
El de Farron Young
También aviva en mi memoria
Pero en otra dirección
Lo que me recuerda este tema de country
Es un pedazo de película
Que en cuanto acabe esta empanada
Voy directo a ver sin falta
Cine negro
En estado puro del gran Nicola Rai
Una de sus primeras películas
Y ya con Bogart haciendo de las suyas
Interpretando al abogado defensor de un jovencísimo John Derrick
O mejor dicho
De Nick Pretty Boy Romano
Que así es exactamente como se le conoce en la película
Sabéis de cuál peli os hablo, ¿no?
Live fast
Die young
And have a good looking corpse
Eso es
Me refiero a Knock on any door
O como la llamaron por estos lares
Llamad a cualquier puerta
Porque es allí donde se oye por primera vez la cita que acabamos de escuchar
Vive rápido
Muere joven
Y deja un bonito cadáver
Y por cierto
Que lo dijera John Derrick tenía mucho sentido
Ya que tenía en esa peli 23 añitos
Y joder si era guapo el tío
Pero es cierto Paul
Que en esta elección de vida
O más bien de frase lapidaria
Ha sido atribuida a tantas celebridades
Que al final ya no sabes con quién quedarte
De hecho
Durante mucho tiempo
Yo pensaba que era de James Dean
Supongo que porque es quien mejor ha encarnado la idea
Y luego un día la escucho en la película que os comentaba
Que por cierto es del año 49
Y caigo en cuenta
Que Dean por aquel entonces
No hacía ni siquiera anuncios de televisión
Así que tiré del hilo
Y descubrí que ni Farron Young
Ni James Dean
Ni Nicola Ray
Sino que el culpable de esta idea
Llamémosle punk
Es el escritor afroamericano
Willard Mowley
Quien escribió en el 47
La novela que Ray adaptaría dos años más tarde
Ambas novela y película
Tituladas
No con Enidor
Llámate a cualquier puerta
O como ustedes prefieran
Qué cosas la vida, eh
Qué gran empanada cultural
De la música al cine
Del séptimo arte a la literatura
Y vuelta a empezar
Además de verdad
Tócalo otra vez, Ferran
Ahora sí
Aclarado el origen de la cita
Y solucionada la duda
Que tanto nos inquietaba
Qué os parece si volvemos a UK
Dejamos el punk a un lado
Eso sí
Y entramos de lleno
En esta maravilla de serie
Un thriller de espionaje
Que es asimismo
Una brillante comedia negra
Killing Eve
Que ya con su título
Parece que nos propone
Un acertijo
Matando a Eve
Que así se llama la protagonista
O lo contrario
¿Es Eve quien mata?
¿O somos nosotros
Que simplemente matamos la tarde
Que es lo que solemos hacer
Estos días viendo series?
¿O no será que Killing Eve
Hace referencia
A la víspera de la muerte?
Será eso
Pero sea como sea
Lo que queda claro
Con este título
Es que la muerte acecha
Y que no todo
Es lo que parece
En Killing Eve
Muchos de vosotros
Ya sabréis a qué me refiero
Puesto que HBO
Puesto que HBO nos ha regalado
De momento
Dos temporadas
De ocho episodios
Cada una
La última hace cosa
De un año
Y en cuestión
De un par de semanas
Aparecerá la tercera
Concretamente
El 12 de abril
Lo que me lleva a pensar
Que esto del confinamiento
Va para largo
O lo que hacen
Para que acabemos
La semana santa
Lo grande
Con un visionado completo
Antes de trabajar
O quien sabe
Lo que está claro
A estas alturas
Es su argumento
Pero por si hay algún despistado
Mejor os recuerdo que Eve
Es un agente secreta
Del servicio de inteligencia británica
Que está especialmente
Interesada en asesinas
En mujeres asesinas
O en asesinas mujeres
No sabría decirles
Eve es además
Una estudiosa
De su psicología
Y de sus métodos de asesinato
Y estudiando
Y analizando
Acaba dando con Villanelle
Que es la asesina
Por excelencia
Y claro
Eve se obsesiona
De hecho
Las dos se obsesionan
La una con la otra
Y así
A medio camino
Entre lo profesional
Y lo emocional
Aunque cada vez
Hay más de lo segundo
Que de lo otro
La gente
Y la delincuente
Se alejan
Y se persiguen
Se aman
Y se odian
Se respetan
Como dos piezas de puzzle
Que encajan a la perfección
Precisamente
Porque son diferentes
Y supongo
Que más de un oyente
Que escuche el argumento
Del Killing Eve
Por primera vez
Podría pensar
En las novelas
De John Le Carré
De Patricia Highsmith
O en la versión femenina
De Heat
De Michael Mann
Ya que De Niro
Y Pacino
También se la pasan jugando
Al gato y al ratón
Durante toda la peli
Pero no
Killing Eve es diferente
Muy distinto
A todo lo visto
Con anterioridad
En Killing Eve
La sensualidad
Y el erotismo
También forma parte
Del juego
La pulsión sexual
Se asocia con
La pulsión de muerte
Y el código moral
Establecido
Se difumina
Nos muestra
Nuestra propia verdad
Nuestra realidad
Más orgánica
Es decir
Allí donde el eros
Y el thanatos
Se dan la mano
Pero tranquilos
Tranquilos
Que hoy no hablaremos
De Freud
Y sus teorías
Aunque claramente
Están allí
Y no sabría decir
Si este hecho
Es responsabilidad
De Jennings
O de Phoebe
Es decir
Si son aportaciones
Que ya vienen dadas
Por el escritor
De las novelas
De las novelas
Que parte
De Killing Eve
Codename Villanelle
Se llaman
O si más bien
Se lo tenemos que agradecer
A la creadora
De la serie
Que es nada más
Y nada menos
Que nuestra querida
Phoebe Waller-Bridge
Ya sabéis
La actriz y guionista
De Fleabag
O The Crashing
Entre otras
Series
De las que ya hemos hablado
Bastante
En esta empanada
Y que podrían
Aligerar este confinamiento
Sin lugar a dudas
Por eso
Por eso precisamente
Yo me decanto
Por Waller-Bridge
Porque hay algo
En Eve
Hay algo en Villanelle
Que si comparten
Y que recuerda claramente
Al personaje de Fleabag
Y es su preparación
Para transgredir
Para ignorar
Los límites
Del comportamiento
Femenino esperado
Es decir
Son mujeres
Que no están definidas
Por los hombres
Ni son esclavas
De sus emociones
Esclavas de las emociones
De los hombres
Lástima que en Killing Eve
Waller-Bridge no aparezca
Y que además
En la segunda temporada
Tampoco yo denice
Y se nota
Se nota
Porque aunque sigue siendo
Una serie muy interesante
El material del que parte
Y el enfoque utilizado
Es potentísimo
Se percibe su ausencia
La ausencia de Phoebe
Y sobre todo
La necesidad de estirar el chicle
Ya han dado con un producto
Muy potente
Y se dan cuenta
De que pueden tener
Más que dos temporadas
Tres, cuatro y cinco
De hecho vamos a ver
Qué pasa en la tercera
Porque si en la segunda
Tuvo a la actriz
Emerald Fennell
Como guionista principal
En la tercera
Tendrá a Susan Hethcote
Una de las guionistas
De Fear
De Walking Dead
Guionizando
Esa tercera temporada
Y de hecho ya está
Confirmada la cuarta temporada
Así que chicos
Estamos ante una realidad creativa
Liderada por mujeres
Por fin
Con permiso del director
Damon Thomas
Que es quien
Posiblemente dirija
Más capítulos
De toda la serie
Y el escritor
Evidentemente
El escritor Luke Jennings
El escritor original
De las novelas
Y evidentemente
La ficha artística
Tampoco podía ser menos
Si bien es cierto
Que en la interpretación
Hay un poco de todo
Los papeles realmente
Relevantes
Son principalmente femeninos
Eve y Villanelle
Es evidente
Pero también la jefa de Eve
La líder del servicio
De inteligencia británico
A quien da vida
La experimentada actriz
Fiona Shaw
Aunque muchos
La recordarán
Como la tía de Harry Potter
Estoy casi convencido
Petunia Dorsley
Es considerada
En Inglaterra
En el Reino Unido
Una de las mejores actrices
De teatro clásico
De su generación
Y de hecho fue condecorada
Con la excelentísima orden
Del imperio británico
En el año 2001
Y si Eve
Tiene su homóloga
Delictiva
En Villanelle
Fiona Shaw
La encuentra
En Keep Botnia
Así es
Estamos hablando
Del primer prota
De Pusher
De Nicholas Winding Rev
O de la más reciente
Serie policíaca
El puente
También llamada
Bron
Broen
The Bridge
De hecho hay
Cantidad de series
Que han adaptado
Esta idea
Estamos hablando
De un pedazo
De actor danés
Que sabe imprimirle
Ese toque cómico
Que también tiene Villanelle
Eso sí
Eso sí
Todo y que es danés
Imita muy bien
El acento ruso
Porque aquí hace de ruso
Y como os he dicho
De jefe de Villanelle
Pero bueno
¿Qué hay de Eve?
¿Y qué hay de Villanelle?
¿Quiénes las interpretan?
Porque estamos hablando
De dos actrices
Que se han llevado
Unos cuantos premios
Por sus respectivos trabajos
Desde que empezó la serie
Por un lado
Tenemos a Sandra Oh
Canadiense
Pero de origen coreano
Y después
Jodie Comer
Jodie Comer
En este caso
Es la que interpreta a Villanelle
La primera
Evidentemente
Da vida a Eve
Y yo diría
Que está en un nivel
Interpretativo insuperable
Debido a su personaje
Controvertido
Muy contradictorio
Acabamos viendo
En Sandra Oh
Toda una serie
De registros
Que van desde
Un extremo emocional
Hasta el otro
Y yo creo que lo borda
Y en el segundo caso
Jodie Comer
No se queda atrás
Ni mucho menos
La psicopatía
Yo creo que nunca ha tenido
Un rostro tan creíble
Y por qué no decirlo
Tan divertido
Un poco como
Como lo que comentaba
En relación a
A Kim Botnia
Además
Además eso sí
En Jodie Comer
Tenemos un
Un hecho
Bastante importante
Yo creo que han hecho
De ella
Durante la serie
Una auténtica referencia
De la moda
Si bien es cierto
Que desde el principio
Se nos presenta
Como una auténtica esteta
Una mujer preocupada
De su apariencia
Y de los espacios
Que habita
Que gasta
Que gasta
Que gasta continuas
Fortunas
En ropa costosa
Fortunas que evidentemente
Adquiere gracias a los asesinatos
Que lleva a cabo
Pero en qué dedica
Esa fortuna
Pues ropa costosa
Y confortables palacetes
Pero sí que es cierto
Que en la segunda temporada
Parece ya una instagramer
Que cambia de modelito
Y de estilo
En cada secuencia
Que protagoniza
Considero
Que se pasan
Pero esto no hace más
Que confirmar
Que Killing Eve
Ya es un producto
De éxito
Y que Villanelle
Una referencia
De la moda
Y de la actuación
Evidentemente
En fin
Que tienen serie
Y vestidos hasta
Para un confinamiento
Y música
La banda sonora
Está plagada
De buenas elecciones musicales
Aunque hay un grupo
Que destaca claramente
Unloft
Que es la banda
Que venimos escuchando
Desde el principio
De la sección
Pero a mí
A mí me gustaría acabar
Con un tema
Que nos devuelve a casa
Y ya sé que nunca
Hemos salido de ella
Pero Madrid
Es terreno conocido
¿Verdad?
Pues de allí
Es Andrés Costureras
El músico que está detrás
De Psychotic Beats
Y de este pedazo de tema
Que se llama
Killer Shangri-La
Y que también
Suena en Killing Eve
I had to kill you
I'm really sorry
I had to do it
Gotta go on my own
I had to kill you
I took it for so long
Duty that can't stop it hard
I was holding my gun
I got you
I got you I tell you
I had to kill you
I had to kill you
And it was the time on my mind
I had to kill you
I had to kill you
I had to kill you
And it was the time on my mind
I had to kill you
I had to kill you
And it was the time of my life
You didn't see it coming
You were not that small
You thought you could fix my mind
I had to kill you
Because there's so much more
Còmics
Còmics
Ja ho hem comentat a l'editorial.
Aquesta setmana ha mort Albert Uderzo, o Uderzó,
com sembla que realment es pronuncia.
Exactament va ser aquest passat dimarts 24.
Tenia 92 anys i no, no ha mort a causa del coronavirus.
Un atac de cor se l'ha emportat
i ha deixat una mica més orfes a certs irreductibles gals.
Alberto Uderzo, dibuixant i guionista de còmics francès,
va crear el 1959, junt amb René Gosciní,
Astèrix, dins del primer número 1 de la revista Pilot,
inicialment com una tira còmica.
Al cap de dos anys, el 1961,
se'n va editar el primer àlbum complet,
Astèrix Algal.
I va iniciar-se així una de les cagues de còmics
amb més èxit del món.
Un total de 38 volums,
traduïts a més de 100 idiomes.
Aquí, el català, de forma excel·lent però desigual,
com veurem més endavant,
per l'editorial Bruguera.
I una saga de còmics de la que se n'han fet
adaptacions cinematogràfiques,
tant en animació com en actors de carn i os.
I, precisament, aprofitant que lamentablement
ens ha deixat un dels seus creadors,
us vull animar a revisitar,
o potser descobrir per primer cop,
Astèrix i la seva colla,
com a proposta per ajudar a passar aquests dies
en què ens trobem confinats a casa.
Sí, 50 anys abans de Jesucrist,
els romans havien ocupat tota la gals.
Tota?
No, en una banda d'harmòrica,
un poblet resisteix encara i sempre a l'invasor,
un poblet voltat de campaments romans.
Així comencen tots els volums d'Astèrix,
i ja d'entrada ens situa perfectament
en la premissa bàsica de la història.
Història minúscula, per cert,
ja que tot i aprofitar esdeveniments històrics de l'època,
l'Ucronia forma part de l'ADN de les trames del còmic.
Es tergiversa en fets,
com que, en realitat,
Juli César sí que va esclafar tota la Gàlia.
Que es mesclen èpoques i batalles històriques
i, fins i tot, es fa un ús dels natius americans
com si fossin contemporanis de l'imperi romà.
I, sobretot, si es colen trets del món modern,
ja que l'objectiu real del còmic
era fer sàtira constructiva
sobre problemàtiques i fets de l'actualitat,
des del cobrament d'impostos,
com veiem a Asterix i al Calderó,
com els problemes d'un govern altament centralista
com és el francès vist a la Fals d'Or,
o la ja mítica seqüència
de La casa que fa torna boig de les 12 proves,
on l'objectiu de la Befa
és l'exagerada i inútil burocràcia
que inunda el nostre dia a dia.
Tot i així, tant Gosciní com Uderzó
van poder documentar-se amb profunditat
sobre l'història de l'imperi romà,
ja que en consten milers de documents
i, de fet, encara en som areus
a nivell polític o social.
I el que precisament els va ser més difícil d'aconseguir
era documentar-se sobre els Gals i els Celtes
que habitaven la regió francesa de la Bretanya.
Així que, en comptes de trencar-se el cap
en buscar una versió acurada,
van fer l'extrapolació del caràcter francès
més juganer i exagerat
que els permetia desplegar el seu humor
i acurat anàlisi paròdic.
I aquí, en aquesta lluita irreductible
del llogaret gal de l'Astèrix,
ja ha volgut veure insufles nacionalistes
i de revisionisme històric.
I molts pobles en lluita, com el català,
s'han emmirallat de forma molt descarada.
En realitat, mai va ser la intenció dels seus creadors.
Gosciní, de fet, va respondre a aquesta acusació
de xovinisme
durant una entrevista
mentre reia d'orella a orella,
ja que precisament ell,
provinent d'una família d'origen ucrainès
que va veure morir molts dels seus
a les cambres de gas nazis
i que a més havia viscut
tota la seva infantesa a l'Argentina,
no tenia en gaire valor
les nacions i nacionalitats
i li agradava remarcar l'absurditat
que tot ens separa i ens fa diferents,
quan en veritat tots els personatges
són igual de burros i entranyables.
Simplement van crear aquella situació
de revolta constant del llogaret gal
per raons narratives
i perquè els hi permetia destacar
les peculiaritats tan franceses
com de la resta de pobles europeus
des d'un punt de vista amable i humorístic.
De fet, un dels acudits més subtils
i metahistòrics
és la pròpia representació
de l'acte de rendició de Vergins Satòrics,
considerat per molts
l'heroi nacional
que va plantar cara
a l'imperi de Juli César,
però efectivament es va rendir,
iniciant així una noble tradició a França
de rendir-se davant amics imperialistes i feixistes.
I és que fins i tot el nom dels personatges
són acudits.
Asterix, que no astèrics, com diem aquí,
o obelics,
fan referència a això,
a un asterisc,
o sigui, un petit estel
en referència a l'estatura del protagonista,
o a un obelisc,
com poden ser els manirs
que el mateix personatge dur.
I tant del mateix amb panoràmics,
que representa la seva amplitud de coneixements
com a druida,
o l'idèfix,
que han visat és ideàfix,
un gos que és molt cabut,
que sempre tenta sella i sella
a buscar un os
i que acompanya els nostres protagonistes gals.
I parlant de noms,
vosaltres com recordeu
que s'anomenava el cap de tribu?
A bra de cúrcics
o cop de garròtics?
Perquè ja us avançava abans
que parlaríem una miqueta
de la traducció en català.
En Juli César és a la porta del poblat
i diu que et vol veure!
El César?
El mateix!
Vinga!
Un drop pels peus!
Porteu-me l'escut!
Ja vinc!
Ja vinc!
Ja vinc!
La versió original,
en francès,
òbviament,
venia carregada de jocs de paraules
tant amb els noms
com les frases fetes.
I hem de dir
que aquí a Catalunya
vam agrair molt
tenir la proximitat lingüística
amb el país del nord dels Pirineus,
ja que vam poder adaptar
sense gaires problemes
totes aquestes bromes.
I amb els noms
passa una mica del mateix.
Tot i que,
com ja us he posat a l'exemple,
molts personatges que inicialment
van mantenir la grafia original francesa,
amb els anys van adaptar-se
o directament canviar
per fer honor als personatges
a qui fan referència.
Ja hem esmentat el cap del poblat
amb les seves formes capritxoses
i un pèl tosques,
que en francès era
abrerecúrcics,
volem dir
amb violència,
doncs aquí es va adaptar
com cop de garròtics.
O el bar,
que sempre feia ploure
quan cantava,
en francès,
assurant-se torics,
aquí es va adaptar
amb el correctíssim nom traduït
d'asseguran-se tots rics.
O el ferrer,
ses automàtics,
que aquí és
es automàtics.
O el vell,
més vell del poble,
que aquí se'n va dir
a dat de pèdrics.
D'exemples n'hi ha
per donar i per vendre
i no només amb els gals,
també els trobem
amb els romans
com el prefecte
Calígula Pintenbastus
o el centurió
Graci Pambolius
o l'hispànic
Sopadalli Crustó
o els normans
Bufetaf i Patapaf.
Com veieu,
tot molt portat
a la paròdia.
Clar que també
hi hauria espai
per una altra llengua,
una predominant
i més acurada
pels temps
que representen
el còmic,
el llatí.
Molts vam escoltar
i saber
què significaven
per primer cop
frases com
Alea Iacta Est
o Kuobadis
gràcies als moments
en què els legionaris
romans
s'enfrontaven als gals.
Gals,
que per altra banda
i encara no ho hem comentat,
tenien un arma secreta.
Això és
la poció màgica
que els dona
una força sobrehumana,
un déus
ex-màquina constant
que permet
aquesta revolta
permanent.
I ja hi tornem
amb aquest vocabulari
quasi processista,
no?
Serà que la CUP
s'ha inspirat
al 100%
en aquest còmic?
Serà que els catalans
volen
la denominació
d'origen
de tots
els nostres
productes nacionals
creient que així
aconseguirem
la nostra arma secreta?
I bé,
ara que ha mort
l'Uderzó,
que des de la mort
del seu company
Gosciní
el 1977
es va encarregar
de tirar endavant
el còmic,
què passarà
amb el petit
llogaret gal?
Doncs en principi
no cal patir
ja que en realitat
l'Uderzó
va fer un pas
al costat
el 2013
i va deixar pas
a Genif Sféry
i a Didier Conrad
que des de llavors
publiquen
una nova aventura
dels gals
cada dos anys.
I sí,
van ser ells
qui el 2017
van fer debutar
com haureu vist
en les xarxes socials
un quadre i garromà
anomenat
ni més ni menys
que Coronavirus.
Però bé,
que al cap i al fi
el que jo vull és
animar-vos
a tornar a llegir
aquests còmics
o animar
tots els que mai
ho hagueu fet.
Que els hi dongueu
una oportunitat
perquè creieu-me
que val la pena
i aquesta quarantena
aquest confinament
s'us passarà
molt més fàcilment.
empanats encarats.
Hòstia,
Ferran,
quins records
estèrics, eh?
L'estèrics és molt gran.
A tope.
Però escolta,
on es pot veure això?
Ara mateix existeix
encara el doblatge
en català
del que és
l'animació?
Home,
sí,
fa dos anys,
sí,
el 18,
es va estrenar
El secret de la
poció màgica
i el 2014
la pel·lícula
d'animació
de la mansió
dels teus.
Es van fer en català
també,
sí,
perquè el doblatge
de l'estèrics,
la llàstima és que han mort
molts actors,
el que feia d'Ovèlix
ja no existeix,
el que feia de Panoràmics
que ja ho vaig comentar
el dia de Bola de Drac
que era el mateix
del Fillet Tortuga
ja va morir fa molts anys,
llavors segueixen
fent els doblatges
bé,
en mateix estil,
a més la traducció catalana
té aquesta gràcia,
no?
I sí,
sí,
quan es fa alguna cosa
d'estèrics
sempre la podreu escoltar
en català.
No,
però escolta,
Perran,
perdona Adrià,
però el que hem escoltat
de les parts aquestes
en català
era una sèrie,
és a dir,
jo recordo tenir
UVHS
com que tenia Tintín.
No,
estèrics
no té una sèrie
i de fet
les pel·lícules de Tintín
que comentes
són pel·lícules,
el que passa
que duran menys,
es considera sèrie
perquè són moltes,
pot ser,
però en aquest cas
estèrics
només té,
ara t'ho dic,
una, dues,
tres,
quatre,
cinc,
sis,
set,
vuit,
nou,
deu pel·lícules.
Clar,
i després en els 2.000
se n'han fet tres.
O sigui,
estàs dient
que aquell moment
les 12 proves,
no es deia?
Les 12 proves
d'estèrics.
Les 12 proves d'estèrics.
Clar,
hi ha un concepte
molt de serial
en el fons,
tot i que siguin pel·lícules
que jo també ho dubtava,
eh, Pol?
Jo de fet pensava
que també,
però que tinc molt proper
potser d'estar a casa
d'anir petit
i veure estèrics
per la tele
i pensar que era
una sèrie
de dibuixos animats.
Sí,
però és que són pel·lícules,
de fet,
són pel·lícules
de 70 minuts,
de 80 minuts.
La més llarga,
de fet,
és l'última
que es va estrenar,
El secret de la poció màgica,
que són 87,
però La menció dels déus
i La menció dels déus
les 12 proves,
que és la gran coneguda,
són 82 minuts,
no arriben ni l'hora i mitja,
però és una pel·lícula,
és una pel·lícula.
I amb tot això,
Ferran,
tu,
que et veig entès
bastant amb aquest tema,
on deixes les pel·lícules
d'imatge real?
Jo realment sóc un ignorant,
no les he vist,
o sigui,
sé que hi ha a partir
dels 2.000,
no?
Sí,
les pel·lícules
de live action
que n'hi ha,
encara que no ho sembli,
quatre i s'està preparant
una cinquena.
Toma ja.
Aviam,
la primera té la novetat
i que era,
no sé si us recordeu,
és el Gerard Depardieu,
que com a càsting funciona.
I l'Astèrix era el noi aquest,
el Francesc Surameli,
ai,
com es deia aquest actor?
Ai,
ara no us us dirà el nom.
Christian Clavier.
És veritat,
en aquesta pel·lícula
surt el Roberto Benigni
i la Letizia Casta,
també.
La Letizia Casta.
Sí, sí.
Ah,
quin gran moment.
Ja et dic,
les dues primeres pel·lícules,
aquestes dues primeres pel·lícules
són bastant,
a més,
segueixen la lògica
de les pel·lícules d'animació,
perquè tu, Pol,
per què et sona que són sèries?
Les pel·lícules,
excepte l'Astèrix,
el Gal,
la primera,
o les 12 proves,
de fet,
les 12 proves
va ser primer la pel·lícula
i després se'n va fer el còmic.
Ah,
vale,
vale,
vale.
Les pel·lícules d'animació,
excepte la primera,
que és el primer còmic,
passat,
es va fer,
de fet,
5 anys després,
el 67,
del primer còmic.
Tota la resta,
Astèrix i Cleopatra,
que també em sembla
que Astèrix i Cleopatra
també va ser primer,
ara no t'ho sabria dir exactament,
però em sembla que també va ser
primer la pel·lícula
i després el còmic.
Però, per exemple,
Astèrix contra el César
o Astèrix a Bretanya,
les pel·lícules,
són mescles de diversos còmics.
Vale,
perquè aquest de Astèrix contra el César
mescla Astèrix gladiador
amb Astèrix i el llorer del César.
I fan una mena de mescla
de diverses trames
per juntar,
doncs,
es troben amb la farbalà
i l'han de rescatar.
Les pel·lícules d'animació
varien també molt de qualitat.
Hi ha algunes que tenen
més qualitat que altres.
De fet,
la de les 12 proves,
que és la gran famosa,
està molt ben animada
dintre del que era
una pel·lícula d'animació europea
d'aquella època.
Això és Astèrix algal.
Astèrix algal.
Sí, tio.
Astèrix algal.
Astèrix algal,
i després la d'Astèrix algal,
que és la primera,
del 67,
es nota que té aquesta animació
que diríem proto-russa,
gairebé,
dels personatges
com molt estàtics
i que només mouen...
I fan una paròdia,
em sembla que era el Simpson,
del rasca i pica...
Sí, sí, sí.
Doncs jo us sorprendré,
us sorprendré amb un tema
que és que hem parlat
d'Astèrix d'animació
i d'imatge real,
però no hem parlat
dels videojocs
i jo, o sigui,
tinc un gran record
d'estar viciat
com anem petit
davant de la consola,
tio, amb l'Astèrix.
No recordo
per quina...
jo parlo a Game Boy.
Això, bueno,
jo era Game Boy,
jo no,
jo no,
jo tenia Game Boy.
Tinc la sensació, Adriano,
que tu estàs parlant
de l'Astèrix
de la Mega Drive,
de la Sega.
Sí, sí,
té tota la pinta,
perquè jo en aquella època
tenia uns 10 anyets,
o sigui,
que té tota la pinta
que els 90,
principi dels 90,
no?,
que em sembla
que són aquests jocs,
Sega, Mega Drive,
també hi havia
la Master System,
no?,
em sembla que també
tenia jocs.
La Master System
és anterior
i sí que té un joc
d'Astèrix
del 91,
però jo et diria
que tu el que tens
és l'Astèrix
i la missió secreta
o el gran rescat,
que són els dos jocs
que jo també recordo
a casa dels meus cosins jugar,
que eren,
clar,
que baixaves pel poblet
al principi,
són típics beatemaps,
o sigui,
de barallar-te
amb tot romà
que apareixi.
És curiós,
perquè estic veient,
que això sí que no ho sabia,
que hi ha dos jocs,
els dos primers jocs
que es van fer
de l'Astèrix
són del 83,
de l'Atari 2600,
o sigui,
jo tenia un anyito
i vosaltres no havíais nacido,
així que poca problema.
És curiós,
perquè els van treure
al mateix any,
són dos jocs
i un es diu
Astèrix
i l'altre es diu
Ubeli.
Sí, sí,
i jo, no sé,
ara no vull buscar imatges
perquè em dóna la sensació
que serà un punt vermell
i un punt blau
si és l'Atari 2600.
No, no,
però sí que jo recordo
que el que jugava
de la Game Boy,
el d'Astèrix,
passava fins a un punt
i hi havia un punt
que hi havia una missió,
una missió,
com una mena de missió secundària
entre mig de dues missions
que era de xutar
una pilota de rugby
i l'havies de passar
entre els pals
i no hi havia forma
de passar-la.
Això, mira,
t'ho vaig a buscar
perquè això té pinta
de ser Astèrix
a la Bretanya,
que se'n va anar
a la Gran Bretanya.
I recordo de petit
de dir,
arribava a aquest punt,
jo gaudia el joc
fins a aquest punt
perquè després
no hi havia forma.
No parla de dificultats
sinó que no entenia
com funcionava
aquesta prova.
Jo la veritat,
tio,
que ara estava...
És el bo que tenim,
això sí,
hi ha una part positiva
de gravar aquests programes
a distància
és que estem molt ben informats,
no?
A la vegada
que estem parlant...
Jo per aquí
puc buscar per internet
tot el que parlo
i no tenir les mans
als controls de so.
Ja ho noto, tio.
Però en el poc...
El que sí que faré Adriano
és dir-te
no t'apropis tant al micro, tio.
No?
Estàs picant.
Estic parlant massa fort.
Hosti,
que un camí al baix al Ferran,
que està molt fort, Adriano.
Pensa que aquí, Adriano,
no tinc com ser baixar-te,
només tinc opció
de tallar-te, eh?
Películes,
pinícules...
Pinícules.
Estoy aquí,
y videojuegos.
Vale, no.
Lo último en el 2008.
Estaba buscando
la última aportación
de Astérix
en los videojuegos
es desde el 2008, ¿no?
No, no, que va,
es del 2019.
Pues actualízame esto,
actualízame el Wikipedia,
que lo tenemos mal, eh?
Astérix doble XL,
que es deia Dos,
que és una mena de...
De fet,
van ser bastant lamentables,
pel que et dic antes.
No soc gran fan,
eh, dels jocs d'Astérix.
A mi Astérix
m'ha agradat molt sempre els còmics,
me'ls he llegit mil vegades
i per això, precisament,
estava dient-li a la gent
que els tornes a agafar,
que són molt divertits.
I en català més,
la traducció, com deia,
és molt encertada.
Claro que sí, tío.
Cada discurso cultural
tiene en el fondo su formato.
Y oye,
nos estamos extendiendo aquí
con Astérix,
porque vale la pena en el fondo,
pero muy bueno
lo que has aportado, eh, Paul.
Me he quedado ahí...
Me he quedado también
navegando en mi pasado,
no tan atrás.
Has pasado el punt, eh, tú, Adriano.
Sí, sí, sí.
Adolescencia rebelde
acompañada de...
Pero sí que es que
em fa gràcia
el punt que has fet
de...
Tú has tirat més enrere
encara de la frase, eh.
Claro, claro, claro.
La de vive rápido, no?
Sí, porque en el fondo
la frase de la canción
es como una mini adaptación, no?
Dice...
Vive rápido, ama fuerte,
ama fuerte.
Love heart.
Sí, y dice después
algo como...
Muere joven
y deja una bonita memoria.
And leave a good memory.
Pero la frase anterior,
un poquito más...
Más breve, más escueta.
Habla...
No habla del amor
y más que dejar
dejar una buena memoria,
deja un bonito cadáver.
De hecho...
Claro, a raíz de que
pones este tema de country,
que es brutal, eh, tío.
Claro, era la broma.
Era la guinda.
Creo que es la actitud más punk
que le he visto a Paul
en mucho tiempo, ¿no?
Está hablando de punk
y voy a acabar con country.
Claro que sí, tío.
Yo no, no.
Y te lo he comprado, eh.
Te lo he comprado
y después cuando he intentado
ver el vínculo, ¿no?
La conexión.
Porque la parte cinematográfica,
pues claro,
esa ya convive conmigo.
Pero del tema country
no tenía ni puta idea.
Y cuando he ido a ver
de dónde es, ¿no?
De quién es quien
encuentra realmente, ¿no?
Como la baza
para tirar del hilo
y sacar esta canción.
No es el cantante, ¿eh?
No es Farron Young.
De hecho es...
Bueno, es el escritor
de la canción
que cuenta que estaba
viendo la película
precisamente de Nick Romano.
Bueno, la de Nicolas Ray, ¿no?
Y de repente
sale varias veces
porque es una frase
que no solo la utiliza
Nick Romano,
también la utiliza
al mismo Humphrey Bogart.
Y entonces el mismo cuenta, ¿no?
Ahora no recuerdo
el nombre del escritor
de la canción
que dice,
hostia,
que captó la esencia
de esa película
y la decidió adaptar
en una canción.
Y que de hecho
es un productor musical
de la época
que también bastante conocidillo.
Mira,
ya que estamos así
en plan
con recursos informáticos
ya os digo,
Farron Young era el cantante,
Joey Allison era el escritor
y Ken Nelson era el productor.
Y es muy gracioso
porque Farron Young cuenta
que Ken Nelson
casi le obliga
a grabar esa canción,
que él no quería grabarla
y que de hecho
pues al final
le acaba gustando,
la odiaba parece ser
la canción
y que al final
le acaba gustando
por el éxito que tiene
gracias a ella, ¿no?
Esto aún es más punk,
entonces.
Esto es bastante más...
Bueno, ya,
y el final de Farron Young
es super punk.
O sea,
es mierda,
se me ha escapado
la oportunidad de morir joven,
pero oye,
da igual,
la palma, ¿vale?
Y se suicidó,
eso sí,
con 64 tacos.
Sí, sí, sí, sí.
64 tacos.
No, no,
es bèstia, es bèstia.
Oye,
es que esa peli
l'havéis visto,
por cierto?
No.
Es muy...
No, no,
yo tampoco.
No, pero el que...
Pero también te diré,
Adriano,
que el que sí que m'he apuntat
100% segur per veure
porque ya tenía pendent
de fa temps
Skilling Eve,
o sea,
100%, ¿eh?
Ostras, sí.
Jo no l'he començat, Adriano,
jo l'he començat.
El gran problema
que estic tenint jo
amb el confinament
no es que no m'hagi agradat,
de fet,
m'ha agradat molt,
el to,
ho has dit tú,
es nota la mà,
almenys a la primera temporada
de la Fibi,
o sea,
és claríssim,
però tinc un problema
amb aquest confinament
que és,
no m'acabo d'enganchar res
perquè,
com que ara és obligat,
saps?
A mi me gusta llevar la contrària
quan la gente me dice...
Pero no quiero.
No et pots passar 8 horas
veient sèries cada día,
dic,
aguántame la cerveza
que ya verás.
Y claro,
ara és com...
No,
estic aquí
viviendo perfectamente
porque no sé si tanto
en la contemplación cultural
pero sí en el punto creativo
como que se muere un poco,
¿no?
Sí,
sí,
costa molt tirar...
Aquí ara trencaré
una miqueta la màgia
a la ràdio,
però costa tirar endavant
seccions
en diferència d'altres setmanes.
És com que hi ha molt temps,
en veritat no el tenim,
¿no?
No,
no,
yo realmente
no me he aburrido
ni un solo minuto,
quizás es por mi situación
personal y tal,
pero yo realmente
es que no me ha venido
ni un solo minuto.
Te estaba escuchando
en la editorial
y me hacía mucha gracia
y lo puedo comprender
perfectamente,
pero por otro lado era
¿cómo puede ser
que no es que vaya estresado,
ya estaríamos locos,
pero que sí que
en todo momento
tengo algo que hacer?
Y entiendo lo que dices
en relación a las series,
a mí me pasa más
desde una perspectiva creativa,
¿no?
Que tener tiempo
y poder,
como mínimo,
no es solo que lo tengamos,
es que lo podemos gestionar,
que somos nosotros
quienes dirigimos esa gestión
sin tener en cuenta
factores externos
como normalmente
y eso hace
que parece mentira,
pero no sé,
como que
vivimos un tiempo
mucho más dilatado,
más,
lejos de ser
un tiempo sossegado
que podemos aprovechar,
es como un tiempo
a veces dilatado
y pesado
que no sabes muy bien
que hacer cosas.
Sí, exacte,
és la sensació de,
vaja,
jo sé que això
normalment
ho faria
amb tant temps
que en veritat
no és que ho facis
normalment
amb tant temps,
sinó que és el temps
que tens per fer-ho
i ara,
com que el temps
és indefinit,
perquè ja ho has dit tu,
prepareu-vos
per estar,
prepareu els pitets
que aquí comencen
en el final.
El va a ser
de otro estilo,
¿no?
No,
però sí que es veritat
que és el fet
de l'organització,
és a dir,
tu quan tens coses
a fer en el sentit
de tal hora,
tal hora curro,
tal hora,
tal hora faig no sé què,
tinc dues hores sueltes
i sempre les aprofites
molt més que no
tinc 14 hores
per davant,
que al final
és com ho vas deixant
o hòstia,
o li canals més voltes
o lo que sigui,
bueno.
Nos quejamos de estar
robotizados
y al final muchas veces
necesitamos ese punto
de robotización,
Sí, sí.
No, no,
la anarquía no funciona,
Adriano.
Un día podríem portar
ya tota una filosofía
herradera
sobre si els humans
necessitem,
o sigui,
si no tuviésemos trabajo,
allò de roboticémoslo todo
i hi ha gent que dice
no,
perquè el humano
si no té el input
de la necesitat
de treballar
o de ser productiu,
se desmorona.
El tema és que hi ha
tota una filosofía
que diu el contrari,
no ho sabem,
no ho hem provat mai això.
Uy, uy, uy, uy,
veu secció ahí,
veu sección
porque ahora estamos
llegando al final del programa
que se cuece a futuro.
Algo así me parece
súper interesante.
Sí, sí,
però ja et dic
que ara mateix
em costa molt
concentrar-me
cada semana
i la semana que ve
jo personalment
no sé què faré,
sí que és veritat
que ens estem apropant
ja a final de programa
perquè que sapigueu
que aquests programes
que estem gravant
també en principi
s'emetran
per Ràdio d'Esvern,
sí, sí, sí,
bueno, nosotros
le damos a todo por eso,
Ràdio d'Esvern,
Mis Clowns,
Soundcloud,
hoy no he oído
redes sociales por ahí,
estic preocupado,
eh?
Estic floj,
estoy muy floj.
Sí que veo
que eres
la primera teoría
esta filosófica,
eh?
¿Les podéis hacer vosotros?
Va, va, va,
Adriano,
ho fem a la part.
Empanada Cultura
sin L.
I con tuits o no?
Con muchísimos tuits
que son
la còpia
de los de Instagram.
Bueno,
pues tenim Facebook
també,
Empanada Cultural
i tenim Instagram,
no, Ferran?
Ah, venga,
això és tu i jo.
Empanada Cultural
ho he de fer jo al final.
Sí,
es parte tuya,
cada uno,
aquí somos,
esto es una democracia.
I sobretot,
com ja ha dit l'Adriano,
que tot això
ho estem penjant
als nostres podcasts
de Mixcloud,
Soundcloud i Evox
i ens diuen
des de Sant Just
que ens emetran
els programes
sempre i quan durin
una hora,
això ho hem de tenir clar.
De maravilla
porque creo que estamos ahí,
¿no?
Entonces, nada,
escuchar mucho punk
a recordar a Farron Yaung,
a ver Killing Eve
y bueno,
i també Astérix,
¿no?
I prengueu-vos en calma
que això durarà per molt,
però aquí estarem nosaltres
cada setmana,
oi?
Somos vuestros salvadores.
Ens veiem la setmana que ve.
Un besote a todos.
Adeu.
I want to leave a lot of happy women
I'm thinking pretty thoughts of me
I want to live fast,
love hard,
die young
And leave a beautiful memory
I got a hot rod car
And a cowboy suit
And I really do get around
I got a little black book
And the gals look cute
And I know the name
Of every spot in town
I want to fly
Don't fool them
Leave them
And let them do the same to me
I want to live fast,
love hard,
die young
And leave a beautiful memory
I want to live fast,
love hard,
die young
And leave a beautiful memory
I'm a waffles cat
Let me grab my hat
And baby come along with me
We're gonna do some fancy stepping
We're really going on a spree
I want to live fast,
love hard,
die young
And leave a beautiful memory
I got a hot rod car
And a cowboy suit
And I really do get around
I got a little black book
And the gals look cute
And I know the name
Of every spot in town
I want to fly
Don't fool them
Leave them
And let them do the same to me
I want to live fast,
love hard,
die young
And leave a beautiful memory
I want to live fast,
love hard,
die young
And leave a beautiful memory
I'm a waffles cat
Let me grab my hat
And baby come along with me
We're gonna do some fancy stepping
We're really going on a spree
I want to live fast,
love hard,
die young
And leave a beautiful memory
Now you may not approve
Of the things I do
But it really don't bother me
But don't ever think
You can tie me down
I want to stay
Footloose and fast
And free
So jump back,
make track
Move out
And let the pretty gals in me
I want to live fast,
love hard,
die young
And leave a beautiful memory
deeper
If you've never been
I want to live fast,
be a beautiful memory
And just etc
If you've never driven
You can be
You can—
I want to make
every miracle
Maybe over
Phys ήταν
If you've changed
First please
Every day
There