Title:

No Future? Colòmbia, circ i punk: Los Reyes del Mundo, Pazzo i una travessa musical amb Sightless Pit, Sleaford Mods i Kali Malone

## Tema central: “No future?” • El programa obre amb una editorial punki i irònica sobre el futur col·lectiu: **crisi climàtica, precarietat, censura cultural i desigualtat**. > "No future for you" (Sex Pistols) • Tot el capítol dialoga amb aquesta idea: com imaginem el futur quan la realitat és hostil? La resposta ve des de tres mirades culturals: **cinema**, **teatre** i **música**. ## Cinema — Los Reyes del Mundo (Laura Mora) ### Sinopsi i eixos • Road movie poètica sobre cinc nois del carrer de Medellín (Ra, Culebro, Sere, Winnie i Nano) que emprenen un viatge per recuperar una **terra** arrabassada a l’àvia del líder ( *l’Ítaca* del grup i única promesa de futur). • **Capas de realitat**: violència urbana, desplaçaments forçats, impunitat estructural i la burocràcia com a mur. ### Llenguatge i estil • Barreja de **naturalisme** (actors no professionals) i **lirisme oníric** (temps fragmentat, càmera lenta, música expansiva): un *realisme màgic* que **dialoga amb la realitat** sense explicar-la didàcticament. • El film avança per “**illes**” emocionals i d’espai (ciutat, burdel, ermita, casa dels vells, terra promesa, territori de l’ànima). ### Context i genealogia • Connexions amb el cinema colombià: Víctor Gaviria (La vendedora de rosas), Ciro Guerra (Pájaros de Verano), i la primera pel·lícula de Mora (Matar a Jesús). ### El preu de la visibilitat • L’èxit internacional contrasta amb la realitat dels intèrprets: **amenaces de mort** a Carlos Andrés Castañeda (Ra) i precarietat post-estrena. > "La cara de uno por ahí y uno chupando hambre" • Pregunta incòmoda del programa: **qui capitalitza l’èxit** i qui assumeix el risc social? ## Teatre — Pazzo (Fèlix Herzog) ### De què va • “Petita opereta verbal i apocalíptica per a dos pallassos” sobre **herència, identitat, decadència i esperança**. • En Francesco (veterà) i en Darius (jove) habiten les ruïnes d’un **circ** mític i debaten si persistir o plegar veles. ### Posada en escena i to • Sala Versus Glòries convertida en **carpa decadent**: fum, brutícia, rates evocades i **intimitat** a dues bandes. Direcció de Roberto G. Alonso amb pulsió **coreogràfica** en gest i tempo. • **Paradoxa generacional**: el vell és l’**ingenu optimista**; el jove, el **cínic esgotat**. El xoc revela els “grisos” d’una època sense garanties. ### Per què connecta amb el “no futur” • El futur només s’activa quan apareix un **element-real possibilitat** (una entrada venuda, una ocasió). Sense això, tot és **no-res** habitable. ## Música — Travessa sonora del ‘no futur’ ### Sightless Pit — industrial/doom sense guitarres • Metal contemporani amb ADN industrial, hip-hop i *doom*: **parets de so** i lírica sobre camins tancats i existències violentes. Perfecte mirall del **No Future**. > “Nuestras vidas están en un camino cerrado… incluso la existencia más simple es egoísta y violenta.” ### Sleaford Mods — post-punk mínim, spoken i classe obrera • Dúo britànic que fa “**punk hop** minimalista” per a la **classe treballadora**: beats austeros, **spoken** amb mala llet i crítica a les **polítiques d’austeritat**. • En directe, *anti-postureig*: **portàtil al play**, cervesa a la mà i actitud. ### Kali Malone — drone/minimalisme com a antídot • Peça immersiva de **dues hores** amb orgue, guitarra i violoncel per explorar **justa entonació i harmònics**. • Proposta de **contemplació** (menys és més) per **contrarestar la voràgine**: un present expandit que desafia la sensació de “no futur”. ## Agenda ràpida • Cinema: **Sick of Myself** (sàtira del narcisisme), **Los Reyes del Mundo** (estrena en cinemes aquí), **As bestas** (segueix forta en cartellera). • Properes estrenes: **Sam Mendes** (història romàntica amb Olivia Colman), **Ulrich Seidl** amb doblet: **Rimini** i **Sparta** (sordidesa marca de la casa). ## Idees clau que queden - **No hi ha futur sense possibilitats reals**: els somnis necessiten un lloc on aterrar. - **La cultura com a cartografia de la precarietat**: Colòmbia, el circ i la classe obrera britànica com a miralls. - **Contemplació** com a resposta política i vital: *reduir estímuls per recuperar el present*. > “No hi ha futur, perquè el futur és ara. Què en fas, d’aquest ara?”

['No Future', 'Empanada Cultural', 'cinema colombià', 'Laura Mora', 'Los Reyes del Mundo', 'Matar a Jesús', 'Medellín', 'actors no professionals', 'road movie', 'realisme màgic', 'impunitat', 'desplaçaments forçats', 'Víctor Gaviria', 'La vendedora de rosas', 'Ciro Guerra', 'Pájaros de Verano', 'San Sebastián', 'Carlos Andrés Castañeda', 'amenaces de mort', 'teatre', 'Pazzo', 'Fèlix Herzog', 'circ', 'pallassos', 'decadència', 'Sala Versus Glòries', 'Jordi Manacoloche', 'Adrián Grosser', 'música', 'Sightless Pit', 'industrial', 'doom', 'post-punk', 'Sleaford Mods', 'Jason Williamson', 'Andrew Fern', 'punk hop', 'Kali Malone', 'drone', 'minimalisme', 'Stephen O’Malley', 'Lucy Railton', 'Sick of Myself', 'As bestas', 'Sam Mendes', 'Ulrich Seidl', 'Rimini', 'Sparta', 'Barcelona Film Fest']