Title:

Neurosi en sèrie: Doctor Portuondo, El crit de Munch i la distopia periodística de Transmetropolitan

## Resum general Episodi variat i molt cohesionat pel fil temàtic de la **neurosi**: arrenca amb un sketch líric i incòmode sobre la (in)seguretat social i el llenguatge políticament correcte, continua amb una anàlisi entusiasta de la sèrie **Doctor Portuondo** (Filmin), salta a una peça musical en bucle que escenifica l’ansietat, se submergeix en l’**expressionisme alemany** per llegir en clau contemporània **El crit** de *Munch*, i tanca amb una immersió al còmic **Transmetropolitan** de *Warren Ellis*, una distopia periodística de plena actualitat. ## Temes principals i idees clau ### Sèries — Doctor Portuondo (Filmin) • **Sèrie original de Filmin** (6x25’), dirigida per *Carlo Padial*, adaptació del seu llibre homònim de *Blackie Books*. • Tò **neuroticòmic**: barreja d’**humor post-humorístic**, autoficció i reflexió psicoanalítica. Padial converteix la teràpia en **narrativa** i en *classe magistral*. • **Dr. Juan Antonio Portuondo**: psicoanalista cubà exiliat a Barcelona (anys 60–2005), figura clau per a la psicologia clínica local. Aporta un mètode *heterodox* i carismàtic: teràpies grupals com a “teatre” de rols, aforismes i sacsejades terapèutiques. • Repartiment: **Jorge Perugorría** (Portuondo) amb aval “familiar” d’autenticitat; **Nacho Sánchez** clava un Padial “més convincent que el mateix Padial”. Cameos i secundaris potents: **Berto Romero**, **David Pareja**, *Lil Moss* (gag mut recurrent), ecos de **Vengamonjas**. • Estil i formes: interiors molt aprofitats (consulta i grup), transicions a **deliri** visual controlat, viratges cap al **drama** i el **suspens**; banda sonora de **Javier Rodero** amb capes d’ambient i tensió. • Influències: reverberacions *woodyallenianes* (divan/anti-divan), **post-humor** ibèric, ecos del circuit *Sitges* (Padial i **Desirée de Fez**). > "Cuanto más consciente eres, más sufres. Esa es la gran paradoja psicoanalítica." • Frases-ganxo i *títols* lapidaris (p. ex. "Quan la bèstia rugeix, la raó tremola"; "Confia en tu… 15 anys de males decisions"). • Valoració: **recomanable**, àcida i lúcida; fa accessible el post-humor sense renunciar al risc intel·lectual. ### Píndola musical — Bucle neuròtic • Interludi musical que entra en **bucle** i paròdia (“Suscríbete al canal!”), funcionant com a **metàfora sonora de l’obsessió** i l’ansietat. ### Art — Expressionisme alemany i El crit (Edvard Munch) • Marc: l’**expressionisme alemany** com a destil·lació d’**emoció** a través de la *distorsió* de la realitat. Context d’Alemanya industrial, accelerada i autoritària (fins al 1933). • Connexions cinematogràfiques: **Murnau** (Nosferatu), **Fritz Lang** (El testament del Dr. Mabuse), genealogia del **film noir** (llum/ombra, alienació). • Munch, **pioner** i polèmic a Berlín (1892): *Amor i dolor* com a prefiguració de la *femme fatale* i la sensualitat amenaçadora. • Anàlisi d’**El crit**: por, **solitud**, cromatisme “irreal”, diagonal violenta vs. ondulacions del cos i del paisatge; lectura biogràfica (malaltia a la família, fragilitat física) i **eco-angoixa** davant el paisatge. > "Solo pudo haber sido pintado por un hombre loco" — inscripció confirmada recentment com a manuscrita per Munch. • Pop i derivacions: màscara de **Ghostface** (Scream) com a vampirització cultural de l’icònic gest del crit. ### Còmics — Transmetropolitan (Warren Ellis & Darick Robertson) • Distopia periodística (1997–2002, **60 números**): el periodista **Spider Jerusalem** —*gonzo* radical, cínic i addicte— torna a la metròpoli del futur per desmuntar el poder. • Política com a thriller: la **Bèstia** vs. el **Somrient** (Calhan) i altres figures; campanyes brutes, *spin doctors* “cultivats” (clonats), i la **manufactura de la veritat**. • Temes: **corrupció**, **fake news**, religió i tecnologia, **transhumanisme** i modificacions corporals, prostitució infantil, drogues futuristes. • Estètica: **cyberpunk** de color expansiu i traç marcat; ritme i *set pieces* que recorden l’energia de **The Boys** (mateix dibuixant), però amb una capa més *política* i **social**. • Adaptabilitat: difícil traslladar-ne la **ferocitat** i la densitat; podria ser un relleu a l’ansietat tecnopolítica de **Black Mirror**, però amb més mala llet satírica. • Disponibilitat: reedicions en volums; fàcil de trobar en biblioteques (p. ex. Can Fabra). ## Conceptes clau • *Neurosi*, *psicoanàlisi*, *post-humor*, *expressionisme*, *dodecafonisme*, *cinema expressionista*, *cyberpunk*, *periodisme gonzo*, *distopia política*.

['neurosi', 'post-humor', 'Filmin', 'Doctor Portuondo', 'Carlo Padial', 'psicoanàlisi', 'teràpia grupal', 'Jorge Perugorría', 'Nacho Sánchez', 'Berto Romero', 'Blackie Books', 'Vengamonjas', 'Javier Rodero', 'Desirée de Fez', 'expressionisme alemany', 'Edvard Munch', 'El crit', 'Arnold Schoenberg', 'Nosferatu', 'Fritz Lang', 'Dr. Mabuse', 'Ghostface', 'Scream', 'Transmetropolitan', 'Warren Ellis', 'Darick Robertson', 'periodisme gonzo', 'cyberpunk', 'The Boys', 'Black Mirror', 'Ràdio d’Esvern', 'Lil Moss']