La Bacanal Radiofònica
Un programa cuinat per
Paul Diggler
Per Ram Pujol
Adriano Calero
Carles Martínez
A Ràdio d'Esvern
Perdoni, ha demanat vostè a la Fanta?
Ah, sí, sí, gràcies
I aquesta reacció?
De què va aquest tio?
Què passa, que no em puc demanar algú sense alcohol a una nit o què?
Bé, ara, a més, deu pensar que sóc un pringat
Tothom aquí fent els seus covatilles
I jo aquí com un idiota sol
Pensar que ho coneixeré algú
I és que a més ja no es fa això de sortir sol
I tornar acompanyat
Aquesta merda d'època que vivim
És que...
Mira, mira, mira aquestes dues d'allà
Fuà, fuà, la morena
Mare meva...
Bé, que segur que com a persona també val molt la pena
Perquè no voldria ser jo un babós
Jo sóc un aliat
Sóc un aliat
Bé, això només...
Bé, això que quedi per mi, eh?
Perquè això de ser aliat i dir-ho
És com una mica de...
Neciteu l'ajuda dels tios, no?
O sigui, ser un aliat
Això de...
Hòstia, i pensar això també deu ser una mica masclista, no?
Bé, en fi
I si anés allà, què?
Què els hi diria?
O sigui, ni de conya m'atreviria a anar allà
A parlar-li
A més mai sé si és millor això de parlar dels meus temes, no?
Fer-me l'expert i tal
O deixar que parlin i escoltar
Bé, això ja els mola, no?
A les dones
Això de...
Hòstia, hòstia, hòstia
Que ara em miren
Arribuen de mi o amb mi?
Hòstia, hòstia, la morena, la morena
Està venint
Ves somrient
Es deu pensar que sóc retreçat, no?
Bé, retreçat no, eh?
Que això no es pot dir
Això no, no, no
Ni...
Pensar, perquè això és monòleg interior
I tampoc ho pot pensar
Persona?
Persona amb lleu retras cognitiu
Ah, sí, millor
Estic tan fora d'aquestes nomenclatures d'ara, tio
Què faig, què faig?
Que està venint, que està venint
Li dono uns petons
Li dono la mà
Li dono un petó a la mà
Un petó al colze?
Dos petons potser és bastant masclista, no?
I a més ara que potser no està ni vacunada
Que no passa ja res, eh?
Perquè he llibertat per tothom i tal
No sé si seran aquestes que diuen
És que ens he plantat xips i tal
Que qui sap, eh?
Vull dir, tothom
Ara, amb tot això dels polítics
Jo, com la religió, eh?
O sigui, agnòstic
Fins que no em confirmin
Ni m'ho neguin, res i tal, eh?
Però, sigui com sigui
Hòstia, necessito el teu contacte
Però no vull ser una desesperat
Que això és de febles
I a les ties no els agrada
Bé, i torno, hòstia
Feminisme, feminisme, hòstia
Ah, ah, hola
Hola
Merda
És un tio
Bé, que no vull despreciar
El moviment LGTBI, eh?
Que difícil és viure
El segle XXI
Series
Ahí vamos
Ahí vamos
Con esa percusión latina
Con ese Latin Jazz
Que poco a poco va a ir asomando
Hay que seguir
Y sobre todo vamos
Con esa gran serie
De la cual acabo de hablar
Hace tres segundos
En la agenda, ¿no?
No, en la agenda no
En el menú del día
¿Qué serie es?
Es Doctor Portuondo
Auténtico delirio
Delirio divertido
También ciertamente dramático
Muy interesante
Sin lugar a dudas
Venía diciendo hace muy poquito
Que exacto
Es la primera serie
Producida por Filmin
Distinguida por ellos también
Serie muy breve
Seis capítulos
Filmin original
Exacto
Con el neón
Y esperemos que sigan, eh?
Porque por el resultado
Que ha dado esta serie
De unido
De unido
Ojalá sigan en esa línea
Y yo creo que aquí
Paul con sus contactos
Quizás nos lo podrá confirmar
En breve
Pero es lo que os comentaba
Serie de seis capítulos
Veinticinco minutos
Muy fáciles de ver
Pero no tan fáciles de digerir
Por todo lo que realmente aportan, eh?
Como comentábamos
Ya la podéis ver en la aplicación
Desde octubre
Y es además
Y es además
La última aportación
De Carlo Padial
Que bueno
Aquí me parece que tú
Lo conocías bastante, ¿no?
Totalmente
De buena mano
De un cafetico, ¿no?
Bueno, no tanto
Pero no tanto
Ah, ¿no?
Sitges 2012
Mi loco Erasmus
Vale
Es que claro
Padial es un tío
Muy conocido en el mundo
Del post-tumor
Del que luego seguramente
Carlos nos podrá aportar algo más
Yo no lo conocía
Sí que había oído nombrar su nombre
Pero no había visto nada de él
Y ya os lo digo
Aparte de humorista
Director y escritor
Es otro neurótico de pro
Y un chaladito de estos simpáticos
Que últimamente se deja ver en Leitmotiv
Por cierto
Se deja ver muchísimo
Ahora que acaba, ¿no?
Claro, ahora que está también muy vinculado
A Berto Romero
A toda esta peña
Bueno, es toda la gente
Que ya no es post-humor
Que es el humor más
Bueno, es el humor más clásico
Depende
Depende que hagi fet Berto
Sí que es
Para que cuando van a hacer algo muy gordo
Vale, claro
Era post-humor
Exacto
Ahí lo aclaramos
Dirección Padial
Con algo muy gordo
Berto Romero, ¿no?
Interpretándola
De hecho
Me recuerdo un programa
En el que llevaron a Padial
Muy al principio
En el 2017
Y
Coño, el Buenafuente
Lo presentó
Como si fuera
Un tío
De carreteras secundarias
Que finalmente
Llegaba a la nacional
Ajá
Y hostia
El comentario estaba
Bueno, estaba bien calzado
En el momento
Pero por otro lado
Era como diciendo
El post-humor
Está en un entorno
De carretera secundaria
El humor que hacemos nosotros
El humor más mainstream
Por eso
No hablaba tanto de Berto Romero
Sino de Buenafuente
Esa es la carretera nacional
Bueno, ya veremos, ¿no?
Porque si tenemos tiempo
Comentaremos un poquitito más
Algunas películas que ha hecho
Y sobre todo
Cortometrajes
Y locuras para Venga Monjas
Etcétera, etcétera
Pero vamos a
Al auténtico protagonista
Del día de hoy
A menos de la sección
De cine-series
Que es nuestro querido doctor
Juan Antonio Portuondo Espinosa
De ahí el título, ¿no?
Doctor Portuondo
¿Quién era este buen hombre?
Un cubano exiliado en Barcelona
Desde finales de los 60
Que lamentablemente nos dejó
Nos dejó también aquí en Barcelona
En el año 2005
Y es sin lugar a dudas
Una de las figuras más importantes
De la psicología moderna
Una eminencia en psicología clínica
Psicopatología
Psicodiagnóstico
Psicoterapia
Psicoanálisis
El test de Rochard
Lo de las manchitas
Vamos, el doctor perfecto
Para un programa de empanados neuróticos
Como el que hoy traemos
Que no solo le ha dado este título
Que os comentaba
A la serie
Sino que además ha nutrido a Padial
Si analizas un poquitito
La última parte de la obra de Padial
No solo le ha nutrido
Para hacer esta serie
Sino que le ha nutrido
De historias y reflexiones
Que le han dado para mucho más
Porque Padial acaba de estrenar
Esta serie
Pero no nos engañemos
Ya era un libro
Era Doctor Portuondo
Un libro
Por cierto
De Blackie Books
De Blackie Books
Que nos habló en su día
Vea
Y que de hecho
Volviendo a Buenafuente
Porque estaba viendo entrevistas
En las que aparecía Padial
El mismo también se encargó
De
No sé si es que
Pillaba sobre
Bajo mano
Pero Buenafuente
Hizo como una presentación
De Blackie Books
Muy a lo grande
De fet
Blackie Books
Yo creo que en gran part
S'estan especialitzant
En publicar
Post-humor
O sea
No especialitzant
Pero que
Que tenen molts autors
Yo creo que el Noguer
Tots aquests
Cuando han publicado
Talsos libras
Eran Blackie Books
A mi lo que me flipan
Son las portadas
De Blackie Books
Sigue siendo muy cooky
De la línea
Aquello que también
De lo que nos habló
O sea que tenemos libro
Doctor Portuondo
Tenemos serie
Doctor Portuondo
Que es de lo que
Realmente hablaremos hoy
Pero además
Tenemos unos vídeos
En Youtube
Unas entrevistas grabadas
Por el mismo Padial
Con Portuondo
Aún vivo
Expresando
Toda su
Todo su
En el fondo
Todo su bagaje
Experiencia
Sabiduría
Diversión
Porque
Es a esos niveles
De inteligencia
Y conocimiento
Siempre hay un punto
De delirio
Yo así también
Antes no sé si lo he mencionado
En un momento
Pero hostia
Así veo a mis padres
También
Con esa sabiduría
Que muchas veces
Está cercano al Touch
Y del mismo Portuondo
En todo
En la serie
En el libro
Lo deja muy claro
La mediocridad es aburrida
La normalidad es aburrida
El delirio
La neurosis
Eso es muy interesante
Eso es muchísimo más interesante
Y provechoso
Un apunte
Tú estás hablando
De Portuondo
Que le dio
Y hizo terapia
A tus padres
No, no
No, terapia no
Profe
Profesor
Profesor
Profesor
Vale, vale
Pues perdón
Me había confundido
En el fondo
Era en terapia
Date cuenta
Hay algo biográfico
En la sección que traes hoy
Y yo creo que
Evidentemente
Hay algo de biográfico
Salen los créditos
De la serie
En Carlos Padial
Haciendo
Haciendo esa serie
Respecto a lo que había hecho
Hay algo realmente
Hay algo realmente autobiográfico
Dejemos la parte
Muy guay
Que lo recuerdes
Pero vamos a dejar
La parte marujeo
Para el final de la sección
Y veamos
Por qué Padial
Realmente ha sacado
Tanto provecho
De este tío
Pues que
Padial necesitaba terapia
Él sí necesitaba terapia
Y la necesitaba
Muy jovencito
Y yo creo que la sigue necesitando
Pero la tuvo
Y la tuvo con Portuondo
Durante unos 5 años
A principio del siglo
O sea
Del 2000 al 2005
Aproximadamente
Hasta que Portuondo murió
Y sí que es cierto
Que él iba allí
A hacer terapia
Pero al final
De la misma manera
Que he dicho en un momento
Las clases con Portuondo
Se podían convertir en terapia
Estoy convencido
Que la propia terapia
Era también una gran enseñanza
Era también una gran clase
De hecho
El mismo Padial
Lo explica así
Desde pequeño
Soy un neurótico
Sentía vergüenza de existir
Miedo a la muerte
Angustia oceánica
Eso es muy Woody Allen
Y solo tenía 8 años
Mi única esperanza
Era el doctor Portuondo
Un psicoanalista cubano
Exiliado en Barcelona
Que gritaba a sus pacientes
Juraba en nombre de Freud
Y bebía whisky Johnny Walker
Es la persona más asombrosa
Que he conocido en mi vida
También la más sabia
La más imprevisible
Y la más divertida
Y claro
Siendo Portuondo tan grande
Yo creo que es que
Padial se obsesionó con él
De hecho queda claro
En la serie
Eso es lo que realmente
Nos cuenta allí
En la serie Doctor.ondo
Nos habla de esa obsesión
Una obsesión que le llevaba
Incluso a querer impresionar
A su propio psicólogo
Con más neurosis
Y sobre todo
El aprendizaje
Que ya ha dejado muy claro
Que realmente supuso esta terapia
Así que que os perdí
Si vamos a escuchar el tráiler
Que esta vez
No hará falta ningún traductor
Porque creo que
Todos lo entenderemos
Parece que no le interesa
Nada de lo que le digo
Tu definición de la vida
Es como que no
No consigo acceder
Está claro que pasas de mí
No, no pasó de ti
Es verdad
Nunca te había visto así
Estela
Es que quiero que me cure este tío
Las historias que tienen
El resto de pacientes
Son increíbles
Hay zofílicos
O sea
Hay coprófagos
Es que nadie habla compulsivamente
De su terapeuta
Es que es muy raro
Soy un narcisista
Edípico
Manual
Con fijación fálica
Y un inhibicionista también
Te lo cuento para que veas
Lo neurótico que puedo llegar a estar
Estás jodido
Esteban
Entenderte
Debir autoanalizándote
No parte por dentro
El psicoanálisis te cura
Pero cuanto más consciente eres
Más sufres
Esa es la gran paradoja psicoanalítica
Qué grande, ¿eh?
Cuanto más consciente eres
Más sufres
La gran paradoja psicoanalítica
Muchas razones este tío
De hecho
Echándole un vistazo al libro
Y sobre todo complementándolo con la serie
Está plagada de frases lapidarias
Que realmente son
No solo divertidas
Sino auténticas
Pozos de sabiduría
Una, por ejemplo
Dice Carla
Y te lo digo a ti
Visualiza tus metas
Carla
Visualiza tus metas
Y objetivos
¿Los ves?
Los veo
¿Sí?
Los veo
Los tengo presente
Pues ahora sigue comiendo doritos
Bueno, claro
Los títulos de los capítulos
Son muy lapidarios
Él aprovecha
Todas estas reflexiones
En forma de frases lapidarias
Y se las lleva muchas veces
A los títulos
De hecho
Hay un título
Que es claramente
Una frase de Portuondo
Que yo he oído muchas veces en casa
Que es
Cuando la bestia ruge
La razón tiembla
Y esta ya no es tan divertida
Esta es como
Mucho más serena
Y potente
O yo te miraré con tus ojos
Y tú me mirarás con los míos
El nombre del capítulo
Sea esto
De hecho
Hay un título
Que es
Si tu hijo tiene problemas
Para concentrarse
Y se distrae fácilmente
A lo mejor yo soy tu hijo
O
Confía en ti
Lo único que te impide
Conseguir tus sueños
Son 15 años
De malas decisiones
Es enorme
Es el primero que había hecho
Una serie
Feta aquí
A España
Que es lo más semblante
A lo que hemos visto siempre
En Woody Allen
Realmente
Sí
Se lo han calado
Yo tenía poco
Yo tenía poco
De verlo en Woody Allen
En catalán
Y algo que me gusta
Mucho de la serie
Es que
Aprovecha el concepto clásico
De diván
De diván
De terapia
En la que
El paciente habla
Y no se siente comprendido
Que esto es muy Woody Allen
Que no lo escuchan
Porque no hay respuesta
Y aquí
Y aquí está utilizada
Esa idea
En la forma contraria
Por un lado
El propio Badial
Dice
Era tan interesante
Portuondo
Y él
Sabía que lo era
Que muchas veces
Era él quien se sentaba
En el diván
Porque era mucho más
Provechoso
Lo que él tenía que decir
Que lo que yo tenía que contar
Pero además de eso
Sí que hay un punto
Donde la implicación
De Portuondo
Va mucho más allá
Es decir
Si hay un silencio
Es porque igual
Lo que él está dando
Son migajas
Reflexivas
Y cuando sale
El auténtico delirio
Ahí estará Portuondo
Para ofrecerte la verdad
¿No?
En forma de broma
Como hemos dicho
Con estos doritos
Que nos aterrizan
Que de alguna manera
No pierdas tus objetivos
Es cierto
O sea
La gracia no está
Solo en los doritos
No, no
Sigue visualizando tus metas
Pero sigue comiendo doritos
¿Qué?
¿Sabes?
O sea
Sigue pisando
Sobre los pies
¿No?
Sobre la tierra
Todo esto es un método
Portuondo
Quizá
Sí
Hay algo de heterodoxia
Pero muy personal
Hostia
Es muy grande
Que Padilla lo haya rescatado
Porque al final
Portuondo es un tío
Que siendo tal eminencia
Cuando tú buscas su obra
Sí que la encontrarás
En blogs de psicología
Y evidentemente
Como fundó
En el mismo centro
De centro internacional
De psicología
Y impartía clases
Y terapia
Pues hostia
Acabarás abordándolo
¿No?
Pero sí que es cierto
Que se desconoce
A un nivel que es injusto
Siendo tan grande
¿No?
Siendo tan grande
Pero volvamos a la serie
¿Por qué?
Los que habéis visto el tráiler
Los que habéis escuchado
El tráiler
Igual no lo tenéis tan claro
Los que lo habéis visto
Sin lugar a dudas
¿Quién ha aparecido?
Hostia
Gran tándem actoral
Por un lado
La veteranía
Jorge Perruguerría
Es un tío que claro
Igual no lo recordamos
Pues esto
Ahora que deberá tener
Unos 50-60 años
Lo recordamos más joven
En Fresa y Chocolate
No sé si se ha recordado
Es una pelicuana mítica
Hostia no lo he visto
O incluso en las de Che
Él la portó también
¿No?
Tiene una actuación
En las películas de Soderbergh
Ah vale
Que salía el Benicio del Toro
¿No?
Haciendo de Che
Ahí el Prota haciendo de Che
Es Benicio del Toro
Pero hay un
Bueno un elenco actoral
Increíble
Y él es uno de ellos
No Jorge Perruguerría
Es un auténtico monstruo
De la interpretación
Y he de decir
Que mi familia
Ha dado el visto bueno
De cómo él aborda
Portuondo
Cómo realmente
Él aborda Portuondo
Porque sí que es cierto
Que el Portuondo
Que vemos en todo momento
En televisión
Es un tío
De cierta imponencia física
No solo mental
No hay fotpo tío
Sí sí
Y esto de
Es un titán
Claro porque al final
¿De qué va el argumento?
Se ha podido entender
Por el tráiler
Pero aquí
El actor protagonista
Que es Nacho Sánchez
Haciendo de Padial
Que se parece un montón
Lo clava
Lo borda
Yo también era otro tío
Que desconocía
He buscado información sobre él
Veo que aparecen dos películas recientes
Como son 17
Y el arte de devolver
De Pedro Collazos
Que son películas
Que han dado que hablar
Pero hostia
Viéndolo
Como Carlo Padial
Como paciente
De este gran Portuondo
Es increíble
De hecho el mismo
Padial lo dice
Hace una versión
Más convincente de mí
De la que pueda hacer yo mismo
Esto es muy Padial
Esto es muy póstumos
Y
Bueno esa yo también
Que grucho más
De usted
Me recuerda a usted
Total
Tiene este punto
Marxiano
Pero lo que se estaba contando
Es como
Padial
En forma de Nacho Sánchez
O en forma de actor
Lo que está haciendo
Continuamente
Es intentar impresionar
A su terapeuta
A la vez que
Intenta aprender
Y sanar su neurosis
Y en esa ambición
De sorprenderle
Es donde digo
Que la versión familiar
Ha confirmado
Que realmente era así
Porque era un tío
Que imponía
O sea lo que me dice
Sobre todo mi madre
Era que
Que el Portuondo real
Era un tío que imponía muchísimo
Desde lo físico
Y desde lo mental
Aunque a ella siempre
La trató
Como una reina
Porque mi madre
En esa época
Estaba embarazada de mí
Estaba embarazada de mí
Cuando estudiaba para Portuondo
Y de hecho
La llamaba mamá Osa
Y la trataba con mucho cariño
Pero era un tío
Que tanto podía ser
Muy atento
Y muy afectivo
Como muy agresivo
Como muy agresivo
Y de
Bueno esto
Hay una frase en un momento
Que dice
Deja de comer mierda
Deja de comer mierda
Enano
Pero enano no físico
Sino enano mental
Enano moral
Y cuando echa
A los pacientes que tiene
Que los echa casi a patadas
De la consulta
Ahora tampoco podría hacer
Spoils
Porque para el final
Ya ella
Comienza también
El Porta
A decir
Soy un enano
Pero psicológico
¿No?
Como es que me digo
Un enano
Soy un enano
Un enano mental
Un enano mental
Sí que es cierto
Que eso llegaba
A muchos de sus pacientes
O alumnos
En este caso
Yo puedo hablar de alumnos
A querer impresionarle
A querer impresionarle
De una manera
En la que muchas veces
Pues no estaba ligada
A tener que presentar
Más neurosis
Sino a demostrar
Que había adquirido
Realmente ese conocimiento
¿No?
Pero poniendo a un lado
¿No?
La figura de Portuondo
Esta figura tan enorme
Y tan necesaria
En el fondo
Incluso para el siglo XXI
Lo que estábamos comentando
En base a la serie
¿No?
Que aparte de ese tándem actoral
De Nacho Sánchez
Y Jorge Perugorría
Hay un elenco de secundarios
Increíble
Que van pasando por ahí
Algunos mejores
Otros peores
¿No?
Tenemos
¿A quién tenemos por ahí?
A Berto Romero
A Berto Romero
Papelón
Divertidísimo
El Pareja
Ho fan molt bé
David Pareja
Exacto
Perquè ell fa molt
El personatge
Que sempre fa
Que fan aquests tandems
Amb el Botet
Que tenen sobretot curs
No sé si els has vist
No todo film fest
No, no, no
Però són
Exacte
Són curs
Que jo els he anat veient
Cada any
Al Fantós Frick
De Cerdanyola
Que són tipus
Suena fatal
I tiene eco
Aquest és boníssim
Això és un post-humor
És un imperdible
És post-humor total
O sea, es lo mal hecho
Hacer gala de lo mal hecho
Però hay una poética
I després l'últim
L'últim
No me recordo el nom
Però el vaig veure aquest estiu
Al Fantós Frick
Que és
Que és el Pareja
Que està
En una webcam
O sea, és una imatge
De webcam
És una seqüència
Que està fent aquests
Típics filtres
Que es va formant la imatge
I va fent
I apareix el Botet
Dient
Tio, que tu novia
Acaba de tenir un accident
Ja ha muert o no sé què
El tio es fot a plorar
I llavors la abraça
I mentre la abraça
El Botet va fent les cares
Veu que està fent allò
I fa
Esto
Esto es muy
Don Pepe Popi
De Vermut
Que era un poco
Esa idea del post-humor
Que Jordi Costa
Reflexionó sobre el tema
Se han puesto muy cachondos
Aquí mis copies
Lo estáis viendo
Lo estáis viendo
Lo estáis viendo
Porque sí que es cierto
Que Padial bebe de todo
De todo este humor
Que no solo la ha dirilado él
De hecho tú me hablaste
De una suerte de productora
Que eran los pioneros
Del siglo XXI
Sí, totalmente
Y ahí están vinculados
Pues cineastas de renombre
Como Vermut
Que ha derivado
En otro tipo de cine
También el Padial
Os digo que aquí en esta serie
Ya no está haciendo lo mismo
Incluso a nivel de factura
Me hablabais de cómo
Estos cortos
Hacen una oda
A lo cutre
Y lo aprovechan
Desde la reflexión
Y la inteligencia
Pero en lo formal
Esto es una serie
Que aunque no tiene
Una factura muy elevada
Está muy bien
Sabe aprovechar muchísimo
Los interiores
Al final es una serie
Que si ocurre en algún lugar
Es precisamente en terapia
Y no solo terapia individual
Sino terapia grupal
Le encanta estar
Y le encantaba
Por tu hondo
También puedo confirmar esto
Le encantaba por tu hondo
La terapia grupal
Porque la abordaba
Casi como una suerte de teatro
Donde cada uno podía
Interpretar roles
Y a partir de ahí trabajar
Trabajar todo
Desde la hipnosis
O sea con métodos de hipnosis
Hasta trabajar la esquizofrenia
Hostia
Y de hecho
Y esto si que no aparece
En la serie
Ni por ningún lugar
Pero él
Según me han contado
Parece decir
Que defendía
El idioma esquizofrenés
A un esquizofrénico
Hay que hablarle
Como un esquizofrénico
Solo así lo puede salvar
Es carisma
Es puro carisma
Este tío era
O sea
Te he de decir una cosa
He conocido a muchas personas
En mi vida
Y quien va a decir que no
En base a su padre
Pero hostia
Mi padre tiene un mogollón de carisma
Y parece ser
Por lo que he oído
Que mi padre ante él
Chapó
¿Sabes?
O sea
Era como
Se sacaba el sombrero
Era puro respeto
De hecho
Os voy a decir una cosa
He buscado a
A Portuondo en Wikipedia
No lo he encontrado
Hostia
¿Y sabéis que me he encontrado?
Buscando a Portuondo
A tu padre
A Fernando Calero de la Pava
Qué grande
Es decir
La mención que se hace
De Portuondo
Es a través de mi padre
Que es muy potente
Editado hace una hora
Por Adriana
Va saliendo
Va saliendo los programas
Hay una empanada cultural
Donde salió
Algún día
A raíz de que era
De que era
Que le dedicamos
A una editorial
Creo
Editorial
Erótica
Esto
Esto
Muy interesante
Recuperando lo que has dicho
De personajes secundarios
A mi me sorprendió
Muchísimo
A Adri
Descubrir a Lil Moss
Que es un poco
Como el trapero amable
De la escena
Una escena donde
Básicamente hay música oscura
De drogas
De
Oye tu puta
Tal
De repente aparece
Ese chico gordito
Con la sonrisa siempre puesta
Que es Lil Moss
Y que en la serie
Aparece siempre
Jugando a la play
Con otro colega
Y no dice nada
Y está ahí como
En el fondo de la habitación
Donde están los compañeros
De piso
Del
Del chico
Del protagonista
De la serie
El Carlo Padial
Interpretado por Nacho Sánchez
Que es verdad
Que menciona siempre
Como en su casa
Hay dos tíos jugando
Todo el puto día
A la consola
Y uno de ellos
Que no tiene
Ni una línea de diálogo
Es precisamente
Este
Trapero
Trapero
Que suena
Un tío que hace trap
Lil Moss
Que yo no lo conozco
El trapero amable
Pero sí que es cierto
Que es un personaje
Que pasa totalmente
De soslayo
Pero está ahí
Aportando seguramente
Y construyendo ese concepto familiar
Que tiene al final
Esta onda del post-humor
Y del humor español
Al final
La Estela
Me flipa
Aquest personatge
¿Quién es la Estela?
La novia
La novia
Ah no, no
Vale
La que le dice en el tráiler
No he conocido a nadie
Es a su terapeuta
Aparte la relación entre ellos dos
Que es demencial
Però ella
Com a personatge
Com a actriz
Jo no la coneixia
He al·lucinat amb aquesta actriz
M'ha encantat el personatge
I sobretot que pel final
Ho fa molt bé
Que pel final
Tu Carles no ho has vist
Però que pel final
Hi ha una escena
Bueno, unes quantes
Que van seguides
Tu saps no quina diga Adriano
Però allà
Ella ja és
Brutal
Realmente es una serie
Que sabe aprovechar muy bien
A los personajes
A los actores que hay detrás
También
Lo que os decía
Sabe aprovechar muy bien
Esta suerte de interiores
Para llevarse a veces al delirio
Pero a un delirio
No creíble
Porque al final
Lo que está construyendo
Aquí también Padial
Es un recuerdo
Hacia su experiencia
En la cual entiendo
Que él era
Cuando más neurótico estaba
Y cuando más
La presentación necesitaba
Y al final
Las paredes
De ese espacio
Acaban siendo como
Unas paredes mentales
Y es una serie
Que parece que está solo
En la línea de la comedia
Vira el drama
Y vira el suspense
La banda sonora
Aunque ahora es muy festiva
Hostia
En muchos momentos
La banda sonora
Que por cierto
La firma Javier Rodero
Un compositor
Está muy en la línea
De una música ambiental
A veces
Y casi terrorífica
Muy propia del suspense
¿No?
¿Por qué?
Porque al final
Hay un suspense
En la neurosis
Y en la evolución
Que tendrá el protagonista
En esta serie
Y sobre todo
Del trabajo
Que allí se hace
Un trabajo
Que es interesante saber
Que continuó
Tras la muerte
De Portuondo
Es decir
El Centro Internacional
De Psicología
Continúa evidentemente
Con profesionales
Pero parece ser
Que los que estaban
Viviendo la terapia
En compañía
De Padial
En la época
A principio del 2000
Siguieron reuniéndose
Y haciendo terapias grupales
¿No?
Terapias grupales
Que eran auténticas
Orgías de conocimiento
Y de hecho
En una escena
De los primeros capítulos
Identifico
Algunos personajes
Que salen de la serie
Da Suiza
De los Vengamonjas
Vale
Hostia
Y me hizo mucha gracia
Verlos ¿No?
Que es algo
Que yo creo
Que también conecta
Con esa idea
Del postumor
Que estábamos apuntando
Los Vengamonjas
Han trabajado mucho
Y de repente
Dicen
Hostia
Ese personaje
Súper neurótico
Que aparece
En esas reuniones grupales
Que comentas
Pam
Lo he visto
En la serie
De Youtube
De la Suiza
Claro
Es lo que tiene Padial
Que sabe recurrir
¿No?
Y sabe darles espacio
A todos ellos
Es decir
Cuando Padial
Dirigió a los Vengamonjas
También lo hizo
De hecho
Hasta La Cuesta
Yo no sabía
Quizá que La Cuesta
Había dirigido un corto
De los Vengamonjas
Bermud también
¿No?
Y al final entiendo
Que son contactos
Y joder
Que al final
Es producción nacional
¿No?
Muy interesante
Yo voy a acabar
Diciendo simplemente esto
¿No?
Que es una serie
Que ofrece
Todas esas realidades
De géneros
Pero sobre todo
También tiene
Mucho provecho
Intelectual
Frases que nos van a servir
De muchísima ayuda
De hecho
Le hice
En un momento
¿No?
Que te explicaré
Algo muy sencillo
Que tardarás años
En comprender
Y está claro
Que Padial
Ha seguido tirando
Del hilo
Y ojalá
No se mueva
Es decir
Siga con un pie
En esa realidad
Tan surrealista
Y tan delirante
Del post humor
Pero también se va a hacer
Productos un poquitito
Más accesibles
¿No?
Y son accesibles
En la medida
Que no solo tienes
Que ser un tío
¿No?
Que te guste lo absurdo
Y que estés ahí
Comiendo ganchitos
Delirando
Frente a la tele
¿No?
Porque ya te digo
Es una serie
Que entra y sale
Muchas veces
Desde la esquizofrenia
Hasta la cosa
Más lírica
Y más poética
¿No?
Una pregunta
Una curiosidad
Tú y yo
Tenemos un vínculo
Muy especial con Sitges
Carlos Padial
Lo tiene también
A un nivel
Que cuando lo descubrí
Flipe
Y es que
Carlos Padial
Se declaró
Declaró a su amor
¿Ah sí?
Desire de Fez
La crítica de cine
Desire de Fez
En Sitges
¿Pero es su pareja?
Es su pareja actual
Ah Desire de Fez
Desire de Fez
La crítica
Que ahora sacó el libro
De Reina del Grito
Sí, sí, sí
Una crack
De la crítica cinematográfica
Una pareja súper
Brutal
¿No?
El director
Y la crítica
Y la escritora
Y boom
Y que se declare
Ellen Sitges
¿No?
Un sitio donde
Hostia
Nosotros también
Hemos expresado
Mucho amor
Os aclararé
A Padial en breve
Con un único carnet
Tú y yo vamos después
No, yo si pudiera
Me declararía
Me declararía
Por tu hondo igual
Volvería a vivir
Ciertas experiencias
Que me ha permitido
La serie
Y que me permiten
Los cuentos de casa
¿No?
Por así decirlo
Pero ahí lo dejamos
Ahí lo dejamos
Y de hecho
Me gustaría acabar
De manera musical
Porque creo que la música
También aporta muchísimo
En esta serie
Va desde el hip hopete
Así más rítmico
Como lo que estamos escuchando
A un ambient
Que ya he mencionado
¿No?
Que lidera ahí
Rodero
Y hay una canción
En especial
Que creo que representa
Muy bien
La neurosis
Es el bucle
El vacío
Y la existencia
En el fondo
Así que vamos
Con esa canción
Y de ahí pasamos
A nuestro amigo
Carlas
Y su
Munch
Munch
El grito
¿Cómo no ser feliz?
Tengo tus caricias
Y ese dulce néctar
Que tiene tu pelo
Si soy feliz
Sabiendo que me miras
Y de esa brisa
Que mueve tu pelo
Pero si un día te vas
Se acaba todo para mí
¡Suscríbete al canal!
¡Suscríbete al canal!
¡Suscríbete al canal!
Ard
Me ha flipado
Ese bucle
En el que estaba entrando
La canción
Y que representa claramente
El tema de este programa
Esa neurosis
Torno al catalán
M'agrada
Eso es tan neurótico
Catalán en castellà
Catalán en castellà
Bueno, doncs
A la secció d'avui
Parlem del crit
D'Eduard Munch
Del norueg
Skrik
Però abans
Crec que és important
Donar cinc cèntims
O quatre ni tres ni dos
Cinc
Ni sis ni set ni vuit
Cinc
Ni dos ni tres
És important
Donar cinc cèntims
Sobre un moviment
On trobem aquesta obra
Que és l'expressionisme
Un conjunt d'èpoques
D'estils
Que tenen com a denominador
Comú
El fet que l'artista
Aconsegueix transmetre
Les seves emocions
A l'espectador
I això en termes
De percepció
Té a veure
Amb un concepte molt clar
Que és la distorsió
De la mirada
Clar, el tema d'aquest programa
Com hem dit
Neurosi
No encaixa perfectament
Entenem per neurosi
Una malaltia
Que neix fruit
D'una emoció
Que nosaltres gestionem malament
I que afecta
També
A la percepció
L'expressionisme
Precisament
Pretén comunicar
Aquestes emocions
A través de la imatge
A través de l'expressió
A través de la creació artística
Però avui no parlarem
Del moviment en general
Perquè estaríem
Fins dimarts
Sino d'un context històric
Geogràfic concret
Que és
Atenció
L'expressionisme
Alemany
Pensava que ibas a dir
De...
Hitler
No, no, no
El tecnonazi
Aquell de Nietzsche
Com era aquella
Hòstia, sí
El tecnonazi
El famós tecno
De Nietzsche
El tecnovíking
Aquella movida
Que tenia Ferran
Que sempre la colava
Algo de Nietzsche
Però en modo tecno
Tecno-Nietz
Hòstia, sí, sí
No, no
Aquest cas
Com he dit a l'inici del programa
Arrels, arquetips
Anem a buscar una mica
El punt de partida
Possiblement d'aquesta neurosi
Sí que és veritat
Que es pot agafar des de molts punts
Proposem la de l'expressionisme alemany
Amb aquesta música
Que està sonant
Una música tonal
D'Arnold Schoenberg
Que és perfecta
Per acompanyar la secció
Perquè és una música
Molt innovadora
Molt heterodoxa també
Com una mica
Com les teràpies
Del Porto Bondo
I és una música
Que, ja posant els punts
Sobre les is
És una música
Dodecafònica
No hi ha
Una distinció cromàtica
Entre les notes
Què vol dir?
Què vol dir?
Bueno, és que
No hi ha una distinció cromàtica
Entre les notes
Totes sonen com una mica
En el mateix punt
En el mateix color
Evidentment
I també és perfecte
Ja ho aviso
Per acompanyar
Les persecucions
Del Tommy Jerry
Si us sona també
Serà pel Tommy Jerry
Però bé
Parlem de l'expressionisme alemany
Com una època de canvis
Una època d'avantguàrdia
D'experimentació
Però què passa
En aquesta Alemanya
Expressionista
Que, bàsicament, comprèn
Des de finals del XIX
Fins a l'arribada
Justament
De Hitler
Al poder l'any 33
1933
És una època
On l'artista
No vol apropar-se
A la realitat
Ni a la seva complexitat
Ni a la seva exactitud
Sinó que vol trencar-la
I distorsionar-la
Parlem d'una Alemanya
Industrial
Dinàmica
Accelerada
La metròpolis de Fritz Lang
És una alegoria perfecta
En aquest sentit
Però també parlem
D'una Alemanya
Rígida, autoritària
Angoixant
Que va apagar
Els plats trencats
De la primera guerra mundial
Llavors, feu-me un favor
Oblideu-vos
De les platges tranquil·les
De Sorolla
Que vam portar al programa
Dels dinars sobre la gespa
De Manet
Que ja en parlarem
Tot això fora
I penseu en l'artista
Esto fuera
Penseu en l'artista
Com un tio
O una tia
Que necessita plasmar
Els seus fantasmes
Amb imatges
Que pinta el món
Com si fos un teatre
Clar, en cine
Es veu claríssim
És a dir
Pensem en imatges
Que aniran sortint
Durant la secció
Com per exemple
El Nosferatu de Murnau
On es veu aquesta espècie
De fantasia
Geomètrica
Tenim una por
Però que està com
Quasi tancada
En un espai
De línies
De quadrats
De rombos
De hecho
Nosferatu de Murnau
Cuando hablabas
De expresionismo alemán
Hostia
Es que al final
Cuando hablamos
De expresionismo
Muchas veces
Casi siempre
Estamos hablando
De expresionismo alemán
Todo y que tenga su origen
Exacto
Porque realmente
Fueron los alemanes
Quien realmente
Elevaron el estilo
A un nivel de poder
Y de expresión
Valga la redundancia
Totalmente
Muy potente
Y de hecho
Es también el precursor
Del cine negro
Exactamente
Todo el cine negro
Que se acaba haciendo
En Estados Unidos
Y después
Nosferatu en realidad
Portaba la gabardina
De Humphrey Bogart
Es que es el precursor
Del
Cal Freun
Desde la tanque
Huyeron
Huyeron
De ese nazismo
Voy a estirar el hilo
Pero piénsalo
Al final
Un Humphrey Bogart
Es un tío muerto
Es un tío que está muerto
Está muerto en vida
¿Sabes?
Y chupa mucho whisky
Y Nosferatu
Va por ahí
Esta es una muy buena reflexión
Es decir
La llum y las sombras
Del cinema negra
Del noir
Que le dañan los francesos
Aquest cinema negra
De Hollywood
Veu
De aquestas formas
Distorsionadas
I trencades
De l'expressionisme alemany
I molts d'ells van fugir
Molts d'aquests directors grans
De Hollywood
Van fugir
De la realitat
D'Alemanya
Hi ha una pel·lícula
Molt clara
De l'expressionisme alemany
Que anticipa això
Que és el testament
Del doctor
Mabuse
De Fritz Lang
Anticipa aquesta idea
De l'imperi del crim
En el que s'estava a punt
De convertir
Alemanya
I veiem
Aquesta espècie de doctor
També és un doctor
Però aquest que és molt paranoic
Amb el cervell
Que se li veu tot el cervell
I té una veu
Com superaguda
Com molt esquizofrènica
A un nivell
Casi com sonor
I parla d'aquest imperi
És que me pone cachondo
Ara soy yo
El que me pongo cachondo
És que cuando menciona
Doctor Mabuse
I habla de este tono
Creo que es de las primeras veces
En el cine
Que alguien utiliza
El sonido en esa dirección
Porque al final
En el cine
Todo el mundo
Cuando hablaba
Hablaba igual
O si no cantaban
Porque había que cantar mucho
Ori, ens pones
A la intro de cinema
Perquè ja veig
Que per sempre més
Sempre torneu
No, en qualsevol cas
Està molt bé
Que ho comentis
Adri
La part més muda
Que estava desapareixent
I la part sonora
Llavors, està clar
Que en aquesta època
De l'expressivisme alemany
L'artista
Prefereix ser gòtic
Que clàssic
Hi ha un tractat
De Wörringer
Que explica molt bé
Tot això
L'essència
De l'esperit gòtic
I és una època
Aquest expressionisme alemany
On Goyal, Bosco, Van Gogh
Estan de moda
Són tios que trencaven
Amb el llenguatge
I que estaven de moda
Apareix una nova
Degeneració d'artistes germànics
Otto Dix
Josh Gross
La colla del November Group
Que recuperàvem
El concepte de la revolució
De novembre
D'Alemanya
I d'altres
Que no són alemanys
Com és el cas
D'Edward Munch
Que és pintor noruec
Vale
Anirem sentint
És a dir
Anirem sentint
Aquesta música
Que us estava comentant
De Schoenberg
Que també és expressionista
I que va molt bé
Per acompanyar la secció
En qualsevol cas
Ja ens situem en Munch
Pioner
Pioner de l'expressionisme alemany
Que apareix
Odiat i estimat
Al mateix temps
A l'Expo de Berlín
Del 1892
És un escàndol
El que mostra
Amb els seus quadres
Distorsionats
I anys més tard
Serà inclús insultat
Pel propi Hitler
Que dirà
Que és un art malaltís
El de Munch
Però també
Sorgeix un sector
Europeu
Que admira
Admira Munch
Profundament
Hi ha un quadre
Que m'agradaria
Que tinguéssim ara tots present
Que és
Amor i dolor
De Munch
Un quadre on veiem
Una noia
De cabells llargs
I vermells
Que està abraçant
Un home
I li dona un petó
Al clatell
Com si li estigués
Xuclant la sang
És fàcil
Recuperar
El que acabes de dir
Fa un moment
Adria
Aquesta idea
De la fem fatal
Del cinema negre
De Hollywood
Es veuria potser
Anticipada
En aquesta mena
De vampiresa
Que està
Xuclant-li la sang
O li està donant
Un petó
No s'acaba
Per a veure-ho ben bé
Però en qualsevol cas
Sí que hi ha
Algo allà
Anterior
Que podria anticipar
Aquesta espècie
De maldat sensual
De la dona
El tio aquest
Que està així
Ejegut
Sembla
El malo
De l'última
De Toy Story
Saps el Nino
Al Dino
Al Dino
No és que del cine negro
Pasat a tot
Yo crec que a Munch
Es va inspirando
Al Dino
Que té un rollo
De historias
Para no dormir
Exacto
Es muy potente
Esta obra pictórica
Menos mal
Yo no la conocía
Pero Amor y dolor
Podría ser un título
De Almodóvar
Menos mal
Hostia
No lo és
Y es una obra
De Munch
Muy potente
Sí que es vital
Que la fem fatal
Podría estar anticipada
En això
Ya una complexitat
Molt gran
En la fem fatal
Un humanisme
Una tragedia
Però bueno
En qualsevol cas
Des del punt de vista visual
Crec que és interessant
Tot això desemboca
En què?
En l'obra capital
L'obra mestra
De Munch
Que ens porta
En aquesta secció
Que és el crit
Scring
Hi ha quatre versions
D'aquesta obra
La que mostrem
Està pintada amb oli
Sobre cartró
Es pot veure
A la galeria municipal d'Oslo
Agafeu el metro
Amai mateix
Després de la pau
I té un sentit tràgic
De la vida
Que absorbeix
Del simbolisme
Del postimpressionisme
Que vam de dir
Que Van Gogh
Estava de moda
Doncs evidentment
Els postimpressionismes
Com Cezanne
Van Gogh
Estan molt presents
En això
I els temes clau
Que diguéssim
Destila el crit
Que són
Per cert
Representats d'una manera
Com molt impactant
I sintètica
Com podeu veure
La por
Penseu que la germana
De Laura
Que va estar
Internada
Per trastorns bipolars
La germana
De Munch
Que deia Laura
Va estar internada
Per trastorns bipolars
La mare i l'àvia
Van morir de tuberculosi
Ell tenia una salut
Molt dèbil
Que jo crec que es veu reflectida
En aquesta obra
I per tant
La por
Impregna tot el conjunt
Una frase
Recuperem
Que deia el mateix Munch
Arran d'aquesta obra
I d'altres
Que deia
Enfermedat, muerta i locura
Fueron
Los ángeles negros
Que velaron mi cama
O sigui
Doneu-vos compte
Del drama
I també
Evidentment
De la neurosi
Que desprèn
Una obra
Com aquesta
L'altre tema
És la solitud
Veieu aquí
Aquesta figura
Que està
Una figura
Andrògina
Spectral
Desesperada
En una clara solitud
S'ha detingut
Sobre un pont
I crida en silenci
Presonera d'una angoixa
Que no la deixa descansar
I darrere de seu
L'estan ignorant
Hi ha uns individus
Que passen
D'aquesta presència
Fixeu-vos també
En les impressions
Els colors irreals
Que maneja
El quadre
Hi ha un ús violent
De la perspectiva
Aquesta diagonal
Que talla
El quadre
Que inclús
Podrien recordar
Aquestes notes violentes
De Schoenberg
Contrasta molt
Amb aquesta espècie
D'ondulacions
Del personatge
I del paisatge
Que veiem
Darrere
És a dir
Diagonal
Fixa
Recta
Ondulacions
La persona
La persona
És la que està ondulada
No està rígida
Sinó que està
Quasi en un estat
De nàusea
Constant
I com deia
En aquest horitzó
En aquest paisatge
Que bàsicament
Està representat
En el cel i l'aigua
Hi ha uns ritmes
Que organitzen els elements
En una espècie
De coreografia orgànica
I deformada
Realment
És que és putantíssim
No, és muy
Yo estava aquí callando
Para que tú puedas
Portar toda
No, no
Obviamente
Porque realmente
Es una obra
Que ya lo decía bien
Hitler en el fondo
Es malatisa
Pero una frase
Que se tiene que decir más
Hitler tenía razón
A mí no es en esto
Hombre
Ya Von Trier
Dijo esto
Because
I understand
I understand
I understand
Hitler
Asten Parlan
Que es un tío
Que van a una academia
Dard
Hitler
Algo tendría que decir
Sí, pero
Molt grande Paul
A mí es
A sucia escaldadísim
Hitler
Va acabar molt indignat
¿Es malaltís o no es malaltís?
Es súper malaltís
En un momento
Que Hitler había dicho
Que era malaltís
A la obra
O como mínimo
Al expresionismo alemán
Y esto es muy cierto
O sea, cuando tú ves esto
Realmente acabas enfermando
Es decir, acabas empatizando
De tal manera
Y no sé si la empatía
Sería el término a utilizar
Pero sí que es cierto
Que la propia obra
Acaba cazándote
Desde su propia neurosis
Total
Es decir, la expresión
Que ha conseguido Moon
A través de lo pictórico
Hace que no solo sea contemplado
Sino que realmente salga
Como una gran película
¿No?
Es decir, aquí ya no necesito
Este es un tío
Que no necesitaba
Ni mucho menos
Al séptimo arte
Porque desde esa obra plana
Que no lo es para nada
En el fondo
La composición hace que sea
Pura agua y delirio
Hostia, es que te quedas
Muy impresionado
Aunque sea el expresionismo
Realmente
Es un expresionismo
Impressionable
¿Cómo se origina eso?
Es decir, partim
D'una experiencia de Moon
Que podría ser
Més un rumor
Que otra cosa
Pero bueno
Anem a explicarlo
Estava passejant
Amb dos col·legues
A les afores d'Oslo
Quan de sobte
Es va emocionar
Davant d'una posta de sol
En un fiord
I deia que
Tremolant d'angoixa
Vaig sentir
El crit vast
Infinit
De la natura
És ecoterror
És un quadre d'ecoterror
Clarament
És a dir
I aquí
Evidentment
Això em troncaria
Si voleu
Amb una visió romàntica
D'aquesta idea
De traslladar
De traslladar els sentiments
I les emocions
En un quadre
A través del que estàs veient
El paisatge
El caminant
Entre els núvols
De Frederic
És això
El que passa
Que aquí
T'ho està trencant
A un nivell formal
Que flipes
Però bueno
Hem apuntat ja
Diguéssim
Les punts importants
D'acord
I jo crec
Que ja podem
Tancar
Aquesta secció
Amb una curiositat
I una pregunta
La curiositat
És que aquest any
A inicis
Al Museu Nacional de Noruega
Ha confirmat
Que la frase burrosa
Que gairebé no es veu
Al fons
Del quadre
La part superior
Va ser escrita
Pel propi Munch
Sabeu què hi posa?
Hi Hitler
Ojalà
Ojalà
Ojalà
Aquesta fos la frase
El que hi posa és
Solo pudo haber sido pintado
Por un hombre loco
Oh
Good
Como lo cuajáis esto
O sea
Esto es como
¿Está confesando?
O sea
Realmente creéis que
Podría estar confesando
Que estaba
Bueno
Yo creo que está
Aceptando
Es la primera vez
Que oigo la frase
Porque de hecho
Nunca la había oído
A mí son un perfecto español
Sí, sí
Literalmente
Pero joder
Yo creo que es más bien
Un tío que acepta la locura
Como parte de la esencia humana
Volviendo un poco
A la sección anterior
Con Portuondo
Hostia
La mediocridad es aburrida
En tanto que no es real
Al final
El ser humano
Está más cerca de la neurosis
Y de aprender de ella
Que de otra cosa
Y es un poco
Lo que aquí Munch nos ofrece
A mí me queda la duda
Si hay algo de ironía
En esa frase
Solo pudo haber sido pintada
Por un hombre loco
Pero bueno
Tiene algo de Marx también
No sería de un club
Que tuviera un socio como yo
Parece un trampantojo
Literario al final
Más que visual
En qualsevol cas
És una cosa molt d'avantguarda
Molt de modernitat
I com hem dit
Molt malaltissa
No?
Totalmente
I ja per acabar
Quin famós personatge dels 90
Concurso
Creieu que va
Concurso
Quin famós personatge dels 90 va
Va estar inspirat
En el crit
De Munch
Solo en casa
El niño solo en casa
Pista
Película de terror
Hòstia
Ara és molt radiofònic
Aquests
No, no se vale mirar
Pista
Assassí
Assassí en sèrie
¿Y estamos hablando de cine clásico o no?
Ah, Scream
Hòstia puta
El gos face
El gos face
De la saga Scream
Està inspirat
Ja he dit allò que me sonava
El Munch
I amb això
Dóneu-vos a compte
Que sempre que estem portant
Obres d'art
A la secció
Aquesta secció
D'emparada cultural
Hòstia
Sempre
La cultura pop
Dóna't compte
Fins a quin punt
Acaba vampiritzant
Aquest art
I el converteix
En objecte de consum
Ui
I no parlen d'escarimovil
Si us plau
Lo entiendo
Porque se llama
Empareada cultural
Este programa
Cuando se podría llamar
¿Cómo sería?
Neurosis
Popcast
Popcast
Popcast
Neurótico cultural
O polcas
Que és el que tocaria ara
Sí
Toca polcas
Vinga
A favor
Còmics
Vale
Entrem a
Un rotllo
Una mica distòpic
Una mica distòpic
Perquè normalment
Ja hem portat bastant
De fet
Vam fer programes
De distopies
I això
I normalment
Hem portat aquestes distopies
Que són potser
Més tecnològiques
No?
Sí, sí
Replega el lladre
Distopies més tecnològiques
A vegades socials
A vegades polítiques
Però aquest cop
Warren Ellis
Que se m'omple la boca
El dir Warren Ellis
Perquè és un autoràs
Els que ho conegueu
Ja sabeu de què va
Però és que Warren Ellis
Es planteja
Ni més ni menys
Que el 1997
Una distopia periodística
Vale?
Òbviament amb components
Tecnològics
Polítics
Socials
Però principalment
És periodista
Llavors
Estem parlant
Que el 97
Del 97 al 2002
Es va fer una saga
De còmics
Que es van anar publicant
Que passaven
A una mena
De gran metròpoli
Que vindria a ser
Un New York
Sere del futuro
D'un futur
Indeterminat
Tot i que és
Un segle XXIII
O sigui
Ens anem aproximant
Allò
Poquito a poco
Poquito a poco
Amb un protagonista
De nom
Spider Jerusalem
O sigui
Em sembla
Dels millors noms
És de Nobel
És molt trash
Això
Spider Jerusalem
I
No podem estar parlant
D'un altre còmic
Com és
Transmetropòlida
Yes
Darks
Home
Un nom com
Spider Jerusalem
A més
Amb la forma física
Que té
Tu que estàs follejant
Adrià
El personatge
És un personatge
Estranjíssim
Pelat de dalt a baix
Però pelat pelat
I con un tatuatge
De spider
De un spider
En el tarro
De fet
No us he portat
El primer número
Però el primer número
El primer de tot
És que aquest tio
El rescaten
D'una cabina
Allò
Cabina in the Boots
La típica barraca
Al mig del bosc
Perquè el van a buscar
Sabeu el còmic
Bueno
Que han fet
L'adaptació també
En peli de Polar
Que la va interpretar
Max Nicholson
Doncs no el van a buscar
Per o matar-lo
O perquè mati algú
Perquè en cap
Allò típic tio retirat
Que era un mestre
En su oficio
I el van anar a buscar
En aquest cas
El còmic
Tota la saga
Comença
Que ell s'ha retirat
I és un periodista
De fet és un periodista
Gonzo
Que això tu
Que vens del periodisme
Tu que vens del porno
El gonzo
Jo sé de què va el tema
No gonzo
Hòstia
Miedo y asco en Las Vegas
Aquí esa generación
B
Ese abogado
Que le pasa las pastillitas
Al protagonista
És a dir
El periodisme gonzo
Jo he hagut de buscar
Una miqueta
Per informar-me
De què anava exactament
Però bàsicament
És aquest periodista
Que viu en primera persona
És com una crònica
Però que la viu des de dins
I intenta inclús
No et dic manipular
Però hi ha un punt
D'aquest
D'aquest entrar tant
A la notícia
A la crònica que vols construir
Que t'agafa
T'agafa totalment
T'agafa absorbint
Al final ets un element més
És correcte?
Sí, sí
Vale, gràcies
L'origen d'això
Està en una crònica
Que un tio va fer
Drogadíssim
Que ara no estic recordant el nom
Però ho enfoquem
A la generació BIT
I que va tenir superèxit
I el tio havia escrit
A l'últim minut
Drogadíssim
I això va quedar
Com, bueno
Emblema en referència
Em ve perfecte
Que diguis el de Drogadíssim
Perquè el personatge
Protagonista
Que jo per això
L'he portat com a neuròtic
És un tio
Ja no només allò
Tatuat de dalt a baix
Ulleres cool
Que per cert
Hem portat unes recreacions
Unes recreacions
Muy grandes
Chicos
Tenéis que poneros el vídeo ya
També us diré
Uf, no aguantaré
Això
Tot el vídeo
No, de fet
Adriano
Posa-te-les tu
Adriano
Jo soy calvo
Jo soy calvo
Però me falta
A més portes tatuatges
De la telaraña en la casa
Te lo dibujo
I un pitillito
Me da la sensación
Que es un tio
Que siempre lleva un pitillito
Bueno, estem parlant
Un personatge
De mal humor total
Antisocial
Narcissista
Mal parlat
Mal parit total
Mega neuròtic
És un personatge
Que a partir
Sobretot de la droga
Lisèrgica
Dura
També és un super neuròtic
De les drogues
De les més
A més estamos en el futuro
Tot de la droga
Però no te manta droga
Con estas putas gafas
Un modelo a seguir
Un modelo a seguir
Pels que no estigueu veient
Són aquestes típiques ulleres
Que podríem dir
D'aquest fals 3D antic
L'únic amb músculos diferents
Eren així?
Que eren verdes
Verde croma
I vermelles
Sí, el 3D
Una ullera és rectangular
Per dir-ho així
I l'altra rodona
Llavors, clar
Et fot un efecte
Que et rebenta el cap
D'acord?
Que a la vegada
També parece que juegue
Si no las lleves puestas
Y las ves a lo fuera
Dices, hostia
Juega con dos formas geométriques
Por así decirlo
Y dos colores
Contrarios complementarios
Parece que ya haya
Como una reflexión
De conjunto
Y de globalidad
En el fondo es como
Son unas gafas expressionistas
Blanco y negro
En lo cromático
Yo creo que se las va a posar
Munch
I potser es va a fotre
Algo també d'això
També
Estem parlant d'això
Aquest punt de partida
Aquest personatge Spider
Jero, sabem
Amb tot aquest abanico
De personalitat
Que hem dit
Doncs un tio
Que el recuperen
D'aquesta cabina
Bueno, d'aquesta
Dic sempre cabina
Per de cabin
Però com es diu
Una barraca
No, no, és un cabine
És un cabine
Un cabine in the woods
Clar que sí
Doncs el venen a rescatar
No per res més
Si no perquè acabi ja
Si no perquè acabi ja
El seu puto contracte
Perquè aquest tio
És un tio
Que va triomfar moltíssim
Com a periodista
És un tio
Que va publicar
Més un llibre
Rebentant
A lo gonzo
O sigui
Rebentant
El president
Un dels Estats Units
En aquell moment
Que li diu
La bèstia
Perquè diu
Aquest tio
Aquest tio
És un monstre
És un
És un despiedat
No, no sé què
Era més Trump
Que el d'ahora
No, entiendo
La versió
Ara vindré
Ara vindré amb Trump
Perquè esto
Tot i que són al final dels 90
Això està
De revís d'actualitat
Com ens agrada dir
Però estem parlant
Que aquest tio
Quan arriba al poder
Al president
Diu ell
Doncs me retiro
Me voy
És com
Gana Vox
Me voy
Llavors el tio
Se'n va
Se'n va al bosc
I el recupera
Perquè diu
Tate
Que has d'acabar
Deja de ser ermitanyo
I si no
Et prendrem
Les pertinences
Que tens ara
Llavors el tio
Torna a la gran ciutat
Es rapa
Perquè va com
Un ermitanyo total
Es rapa
Torna
Aquest carismàtic personatge
Que era abans
Llavors entra
A formar part
De la columna
D'un diari
Que es diu
The word
Que és la paraula
Ja al final
Ja et dona
Entendre
Aquest tio
Vé a ser
Un macies periodístic
Sona molt totalitari
Tot això
Sí
El futur sempre és totalitari
Sempre
Llavors és una columna
On ell es va dedicant
A fer temes
D'actualitat social
I sobretot
Política
Que és el que ell toca
Més de prop
I a més
Sempre acompanyat
D'aquestes dues assistentes
Primer una
Després entra
L'antiga assistenta
Que tenia
En la vida anterior
Per dir-ho així
Que els van ajudant
I també
Òbviament
Aquestes assistentes
No són com ell
Però també
Deixa-les anar
Perquè van per lliure
Bastant
Periodísticament
Llavors
El tema central
De la saga
Us he dit
Que partia
En la seva anterior vida
A intentar
A intentar derrocar
Aquest president
D'Estats Units
Però de cop
Aquest monstre
Però de cop
Se n'adona
Que hi ha un aspirant
Als Estats Units
O sigui
Un dels candidats
Que encara és pitjor
Llavors diu
Vale
Hay un gran enemigo
Però després
Aquí hi ha un altre candidat
Quien és menos malo
Llavors aquí
Sí que entra molt
La idea
D'ara que seria
Trump
Aquest personatge
Que també és molt
Aclamat pel poble
Per cert poble
Ara aquest còmic
Òbviament és americà
Llavors surten molts rednecs
Aquests
Aquests
Aquests
Estaven atacant
El Parlament
Exacte
El Capitólio
Hauríem de recuperar
Aquest personatge
Carles
Però sí que és veritat
Que els primers volums
Es centra molt
En aquestes
En aquestes eleccions
Properes
Que hi ha
De nou president
I es centra
En aquests
Aquests tres candidats
Que són
Aquest de la bèstia
D'especial
Gary
El sonriente
Calhan
Que a més
El sonriente
És perquè literalment
És un personatge
Que per modificacions
Això sempre està
Amunt
Però un somriure
Que això
Si ho dibuixés
Munch
Això seria horrorós
Perquè és
Pinten aquell personatge
Típic polític
El postureo político
Sí
Però molt escarós
No vull fer espoilers
Perquè hi ha molts arcs
De personatge
Però realment
És un personatge
Molt deplorable
Molt
I després hi ha un altre
Que és un senador
Que es diu Bob Heller
Que és un senador feixista
Però feixista
Total
Que cultiva
I aquí ja viene
El rotllo futurista
I tal
Cultiva assessors polítics
En una granja
Però rotllo
En plan clon
Llavors
Imagineu que
Les històries
Són molt sonades
Però realment
Hi ha molta profunditat
Periodística
O sigui
Realment hi ha una anàlisi
I estem
Vaig repetint
Dos mils
O sigui
Són dos mils
Imagineu tot això
A l'època actual
Amb les fake news
Tot això
Imagineu
Warren Ellis
Si hagués de fer
Una mena de continuació
Remake
De Transmetropolitan
Amb tot el que hi ha ara
O sigui
Ara
Amb les xarxes socials
Tot això
En aquella època
No existia
Perquè ho va tallar
Fa molt de temps
O no
L'obra
Va ser del 97 al 2002
Llavors
Clar
Aquí ja no van arrencar
Sí que s'estan reeditant
Ara s'estan fent
Aquests volums
Que us he portat
Estan sortint
Aquests poc a poc
Però realment
Ara molaria
A veure com això
Traspassa
A l'actualitat actual
Molaria que hi hagués
Una sèrie d'això
Clar
Aquí hi ha una cosa
Jo
Et diré que és molt complicat
Adaptar això
Perquè
Et diria el mateix
Que amb The Boys
Perquè a més
Bé
Jo ho anava a comentar després
Però el dibuixant
El dibuixant
Que el tinc per aquí
Que és
Darick Robinson
És el mateix dibuixant
Que The Boys
Hòstia
Aquell còmic que va importar
Que s'ha fet una adaptació
Amb Amazon Prime
La sèrie ha agradat
La sèrie ha agradat
Però sí que és veritat
És molt macarra
Molt macabra i tot
Però
No deixa ser molt reduïda
Del còmic
El còmic és
És que no es pot
O sigui
I menys en l'època actual
Lo que es calarien
Molt ràpid
Aquí hi ha tres quarts del mateix
Que estàs parlant de 60 números?
Sí
Sí
Vale, vale
Ja veu que el guion
Ja
Paquet llevo un guion
Ai pistes, tio
No, no, no
Són 60
Sí, sí
Són 60 números
Que venen del 97 al 2002
Que estan sortint
Aquests diguéssim
Toms de 10
O sigui
Són
Crec que són com
Quatre històries cada una
O així
Vindrien a ser 10
10 fascicles d'aquests més totxos
Com els que us porto
D'acord?
I penseu que té 34 arts argumentals
És molt
O sigui
No és que sigui dens
Però estem parlant de política
Estem parlant de
TG-maneges
Estem parlant de coses
Bueno
Que crec que tenen molt de suc
I per tant també entenc
Que hi ha molta xixa
I és una passada
És una passada
És distopia compromesa
No, no, no
I el que mola més
És que Warren Ellis
Jo crec que per ell
Bueno, jo crec
No, perquè ho és
És una
En la seva època
Va ser una forma
És una tesi
O sigui
Una forma de volcar
El que ell pensava
De tot
A cap moment
L'hem compartit amb The Boys
No només pel dibuixant
Però també pel top
Perquè és molt macabre
I molt macarra
I tal
Però sí que és veritat
Que té una profunditat
Molt més política i social
Que no
O sigui The Boys
Ho és
I té molta profunditat també
Però aquí jo crec que
Es lia molt més
Amb el tema dels canvis polítics
També toca altres temes
Molt més futuristes potser
Però que es poden autorelacionar
Amb coses d'ara
Per exemple
Corrupció política
Prostitució infantil
Drogues
De les més futuristes
Que puguis
I òbviament amb el tràfic de drogues
Persones i animals modificats
Que aquí entraríem
Amb el transhumanisme
Estem dient dos mils
El còmic va molt
Aquest cyberpunk
De modificar-se
Físicament
Sí ho he vist això
Això quan estàveu fullejant una mica
He vist que realment
Té aquest punt una mica
Steampunk
Sí, sí, sí
Bueno, Steampunk no, eh
Cyberpunk
Sí, vale, vale
Una mica cyberpunk
Steampunk seria Wild Wild West
Que millor oblidar-ho
De Will Smith
Sí, bueno
I Metropolis
Un punt, no?
Sí, exacte
Però que em refereixo
Que és un futur
Sí que una mica
Òbviament hi ha aquest punt
Tecnològic
Però que, per exemple
La religió
Com adapta la tecnologia
I la religió
Ja fa cicles
D'aquest còmic
Que tracta molt el tema
De la religió
I és brutal
No us diré res
Perquè realment
Els arts són molt bons
I són
I a més
Amb molts girs

Que ja ha fet
Perquè hi ha moltes coses
Que jo crec que es poden
Traslladar ara
En aquelles èpoques
A veure, no sé
A veure, no sé
Quanto és el xerr
Que fa vintes
Terra, no?
Tu tenies deu
Jo tenia deu
Jo tenia vint
No, no
Perquè em refereixo
Happy twenties
Que si això ho portéssim ara
Ja et dic jo
Això adaptat
Jo espero que no ho facin
Però és un còmic
Que ara estan adaptant
Tots els còmics possibles
Que estan diàlegs
Segurament per adaptar
Però ho estan adaptant tot
Ara l'últim
I està cancel·ladíssima
La de Y
L'últim hombre
La van fer
Cancel·ladíssima
I jo crec que
A més és un autor
Molt conegut
O sigui
Estem parlant de
Aviam que ho tinc per aquí
Perquè no em deixi res
Però estem parlant de
Warren Ellis
De Planetary
Hellblazer
I és un tio que ha treballat
En infinitat de còmics
De DC i de Marvel
El tio que va fer
Des de
Des de Batmans
O sigui
Ha fet tot
Tot
O sigui
Ho ha pogut fer tot aquest tio
Però és que narrativament
És un tio que domina
Moltíssim el guió
I és potser dels millors
Guions que podeu trobar
I sobretot
Amb aquest
Noa periodístic
De filar
De històries
Paral·leles
I és molt interessant
O sigui
Ja us dic
60 números
Ja sabeu que els còmics
Els 60 números
Són 20 per número
Més o menys
Però te queda claro
Porque no nos ha traído el primero
No?
Para que no
No, que no l'he trobat
No l'he trobat
És que aquests són els de la Bea
Jo crec que
Si es fa la sèrie d'això
Algum dia
Claríssimament
Li pillaria el relevo
A Black Mirror
Sí?
Bueno, clar
Jo no la veig tant
No
Bueno, Black Mirror
Juga a favor
Que són antologies
I que al final
Si una no te gusta
Vas a l'altra
Ho dic per lo distòpic
Sí, aquí
Aquí no sabem
Que t'ho relacionaria
El to
Totalment hauria de ser de boys
O sigui, 100%
Però
En quant a visualment
O el tema de Cyberpunk
Doncs no et sabria dir
Perquè clar
És difícil
És difícil
Veure una comparativa
Amb coses que hagin més o menys funcionat
Perquè és que a vegades
Les distopies es queden a mig gas
No?
O sigui
I sobretot quan les il·lustres
Perquè escrites
La tesi queda molt bé
No?
Però després quan les il·lustres
Pot quedar molt
Molt guarrillo
El tema d'intentar il·lustrar el futur
No?
És com una mica
Sí
Y por otro lado
Era como muy expansivo
A nivel cromático
Colores como muy
Realmente muy hinchados
O sea
Llama mucho la atención
A nivel visual
Sí, sí
La obra
Ah, no, no
Transmetropolitan
Visualment és una pasada
A més aquest trast
Amb les línies molt marcades
Els culos molt potents
Jo crec que és un...
I un detall
Aquests culos
Són Hitchcock
Els culos de las ulleres
I també són el juego del calamar
No?
És que al final són todo
I els semàfors
Són todo
No, no
És que exacto
Por eso lo decía en un primer momento
Que al final
Es como la idea
De comprender los dos colores
Que hablan de la dualidad
Por así decirlo
Rojo pasión
Verde melancolía
¿No?
Hitchcock
¿Qué digo?
Pero vamos
Que se han adaptado
Hasta la nausea
Pues mira, tío
Me voy a acabar esta sección
Con las gafitas
Va, venga
Lo voy a intentar
Per tancar la secció
I, òbviament
No crec que faci falta
Recomanarlo
Però hi he trobat
Dos frases d'aquestes
De crítics de còmic
Per internet
Que m'han
He trobat que són bastant
Interessants
Que una és
Transmetropolitan
És el punk
En cyberpunk
O sigui
Realment és una
D'aquestes
Pasades
Tragueres
I després
Spiders Jerusalem
O cuando el tripi
Se convierte en còmic
O sigui
Imagineu-vos
Que potser està a un nivell
Allò
No se os recordeu
Aquell de The Outer
Te recordes
Aquell còmic
Que havia d'adaptar
No sé si ho farà mai
Però Taika Waititi
Que per cert
Taika Waititi
Ara vol adaptar
El Incal
De Khodorovski
Està brutal
Això fa bona menta
I, bueno
Déu-n'hi-do
Llavors, re
Comentar-vos
Que podeu trobar
Tots aquests fascicles
A Can Fabra
Estan tots
Bueno, de fet
Estan en mil biblioteques
Perquè és un còmic
Bastant famós
I, re
Acabar amb la frase
De In warren
Elis we trust
We trust
I don't want a lot for Christmas
There is just one thing I need
And I don't care about the presents
I don't need the Christmas tree
I don't need to end my stockings
There are all the fireflies
Set a clause that makes me happy
We're the toll of the Christmas day
I just want you for my own
More than you could ever know
Then I wish for you
All I want for Christmas
Is you
You, baby
Oh, I won't ask for much this Christmas
I won't even wish for snow
L'Ajusta
El magasin matinal
De Ràdio d'Esvern
Cada matí posa't al dia
Amb l'actualitat del nostre municipi