Title:

Autoria avui: cinema d’autor (D’A, Marqués‑Marcet, nova autoria catalana), Lucía Baskaran i autors de videojocs (Miyamoto, Kojima, Ueda) + la cinta de Nigèria

## Tema central Exploració de l’“autoria” avui, des de tres àmbits: **cinema**, **literatura** i **videojocs**. El programa interroga si la democratització de les eines creatives ha convertit l’“autor” en un nou mainstream i com distingir estil d’autoria. > “Autor és aquella persona que utilitza l’art com a eina per descobrir qui és en realitat.” — Dr. Wombosi (des de Nigèria) --- ## Cinema d’autor: del concepte a la pràctica ### Bresson i les tres escriptures • Idea clau: Robert Bresson concep el cinema com tres escriptures: *guió*, *posada en escena/direcció* i *muntatge*; dominar-les defineix l’autoria. > “Mi film nace primero en mi cabeza... mueren en el celuloide, pero... proyectados... se reaniman como flores en el agua.” — Bresson • Debat: l’autor és un “director d’orquestra” que suma talents (música, interpretació, fotografia) sota una visió coherent. ### De Kitano a Miyazaki: autoria com a suma de talents • L’autoria no exclou col·laboracions: el segell d’un director (p. ex. Takeshi Kitano) dialoga amb el d’un compositor (p. ex. Joe Hisaishi) i crea llenguatges reconeixibles. ### D’A Film Festival i nova autoria catalana • Panorama D’A: presència d’autors com Hong Sang‑soo, Valeria Bruni Tedeschi, Ben Wheatley, Lav Diaz, Carlos Reygadas, Honoré, Garrel. • Nova autoria catalana (mirada íntima, costumista, recerca de la intimitat): - Carla Simón (Estiu 1993) - Mar Coll (Tres dies amb la família, Matar al padre) - Neus Ballús (La plaga, Staff Only) - Helena Trapé (Les distàncies) ### Focus: Carlos Marqués‑Marcet • Obra i temes recurrents: la parella, la intimitat i la dificultat d’“entendre l’altre” (10.000 km; Tierra firme; Los días que vendrán). • Los días que vendrán: ficció construïda a partir d’un embaràs real de Maria Rodríguez (amb David Verdaguer). Estil: **directe, càmera propera, to domèstic, impúdic**. Influències evocades: *Linklater* (pas del temps) i *Alien* (por del “ser interior”). --- ## Llibres: Lucía Baskaran i la performativitat del jo • Nou llibre: Cuerpos malditos (després de Partir). Escriptura **directa, crua i visceral**, amb peus de pàgina que teixeixen una **tesi** (psicològica/filosòfica) al voltant de la identitat i el dol. • Premissa: l’Alicia, jove, perd la seva parella. El relat explora el dol propi i la **condescendència social** (“pobrecita niña”), família desestructurada i transgressió de **tabús**. • Eix temàtic: recerca del jo també en clau **física/sexual** i la idea de la *performance* social: “tots actuem” (al llit, amb amics, en parella) en un món d’aparador. • Recomanacions en paral·lel: - Comèdia/monòleg: Bo Burnham – Make Happy (sobre performativitat en xarxes). - Còmic costumista i existencial: La joven Frances (observació íntima del dia a dia). --- ## La cinta de Nigèria: crònica i definició d’autor • Carles Martínez envia una gravació des del delta de Nigèria, on coneix el **Dr. Wombosi**. Entre anècdotes i humor, defineixen “autor” com qui **fa el que realment vol**, no es rendeix i utilitza l’art per **conèixer-se**. • Referent clàssic de Wombosi: **Charlie Chaplin** (economia de mitjans, potència expressiva i humanitat). --- ## Videojocs: de l’anonimat als autors reconeixibles ### Breu història del reconeixement • Anys 50-70: autors invisibles; crèdits inexistents. Warren Robinette “s’hi cola” com a easter egg a Adventure (Atari 2600). • Era NES: comencen a reconèixer-se creadors. ### Autors del triple A i el seu segell • Shigeru Miyamoto: la mecànica com a missatge (Mario, Zelda). Control “perfecte” i experiència d’exploració. • John Romero & John Carmack (Doom): identitat de **violència i salt tecnològic**; ethos de “fer el joc que volem”. • Hideo Kojima (Metal Gear): trames **sociopolítiques**, densitat narrativa i girs constants; cinema a través del joc. • Ron Gilbert (LucasArts): humor com a identitat (Maniac Mansion, Monkey Island, Sam & Max). • Fumito Ueda (ICO, Shadow of the Colossus, The Last Guardian): **poesia interactiva**, contemplació i emoció per sobre de la complexitat mecànica. ### Indies i autoria personal • Minecraft (Markus “Notch” Persson): “mort de l’autor” i obra viva a mans de la comunitat; senzillesa i **longevitat**. • The Stanley Parable (Davey Wreden): **deconstrucció** del videojoc i del relat; jugar contra la veu narradora. • Undertale (Toby Fox): postmodernitat emotiva; referencialitat del JRPG, **moral** dinàmica i ús fi de la **nostàlgia**. --- ## Tertúlia: ponts i paradoxes de l’autoria • Cinema vs videojocs: - Interacció (avantatge del joc) vs control temporal del cinema. - Risc d’obsolescència tècnica al joc; el que perdura és el **discurs** i el **disseny**, no només la tecnologia. • Estil vs autoria: - “L’autor té estil, però no tot estil fa autor.” Copiar l’estètica (p. ex. “Wes Anderson‑like”) no és autoria; és **fórmula**. • Repetició en l’era digital: més eines no sempre impliquen més originalitat (Instagram, YouTube): *Byung‑Chul Han* i la **positivitat/repetició** de l’autoexhibició. ### Focus curtmetratge i emergents: Irene Moray • Premi del públic (curt) al D’A amb Suc de síndria (en línia amb temes de Bad Lesbian): **mirada femenina**, sexualitat i normalització. • Testimoni d’Irene Moray (entrevista): - Encara és “esforç titànic” aixecar cinema d’autor a Espanya, però creix el reconeixement internacional de talent jove. - Inconvenients: **falta de mitjans/pressupost** i dificultat per trobar producció. Avantatge: més **llibertat formal i de contingut**. - Estil propi en construcció: **honestedat** i prioritat de les **emocions** per sobre de la forma; llenguatge adaptat a cada història. --- ## Agenda • Videojocs: - Hollow Knight (edició física PS4/Switch) – 31/05. - Rage 2 (PC/PS4/Xbox One) – 14/05. Shooter obert. - Documental “making of” God of War a YouTube (alerta spoilers). • Cinema (cartellera): Peterloo (Mike Leigh); The Sisters Brothers (Jacques Audiard); Vivir deprisa, amar despacio (Christophe Honoré); The Extraordinary Journey of the Fakir/“de l’armari d’Ikea” (Ken Scott). • Próx. estrenes: Shadow (Zhang Yimou); Un homme fidèle (Louis Garrel). • Literatura: presentació de Lucía Baskaran a la Llibreria Calders (dl., 19:30 h). --- ## Conclusions • L’“autor” avui continua sent qui sosté una **visió personal i coherent** al llarg de peces, més enllà d’estètiques copiables i de la tecnologia del moment. • El camí de l’autoria combina: - **Domini del llenguatge** (les “tres escriptures” al cinema; disseny mecànic al videojoc; veu pròpia a la literatura) - **Honestedat i risc** - **Diàleg** amb col·laboradors i amb el públic, sense diluir la mirada.

['autoria', 'cinema d’autor', 'Robert Bresson', 'tres escriptures', 'Takeshi Kitano', 'Joe Hisaishi', 'Hayao Miyazaki', 'D’A Film Festival', 'Carlos Marqués‑Marcet', 'Los días que vendrán', 'David Verdaguer', 'Maria Rodríguez', 'Carla Simón', 'Neus Ballús', 'Helena Trapé', 'Irene Moray', 'Suc de síndria', 'Lucía Baskaran', 'Cuerpos malditos', 'Warren Robinette', 'Shigeru Miyamoto', 'Hideo Kojima', 'Ron Gilbert', 'Fumito Ueda', 'Minecraft', 'The Stanley Parable', 'Undertale', 'Byung‑Chul Han', 'Bandersnatch', 'Hollow Knight', 'Rage 2', 'God of War (documental)', 'Peterloo', 'The Sisters Brothers', 'Vivir deprisa, amar despacio', 'Shadow (Zhang Yimou)', 'Un homme fidèle', 'Ken Scott', 'Nigèria', 'Dr. Wombosi']