logo

Empanada Cultural

Cinema, sèries, còmics, videojocs... I més! Dijous de 20 h a 22 h i dissabte de 14 a 16 h, arriba la bacanal radiofònica d'Empanada Cultural, amb Pol Diggler, Carles Martínez i Adriano Calero. Cinema, sèries, còmics, videojocs... I més! Dijous de 20 h a 22 h i dissabte de 14 a 16 h, arriba la bacanal radiofònica d'Empanada Cultural, amb Pol Diggler, Carles Martínez i Adriano Calero.

Transcribed podcasts: 148
Time transcribed: 7d 15h 43m 1s

Unknown channel type

This graph shows how many times the word ______ has been mentioned throughout the history of the program.

Title:

Terror, llibertat d’expressió i memòria: Charlie Hebdo, Aldo Moro, Bataclan i tres viatges musicals

Summary:

## Visió general Podcast d’Empanada Cultural centrat en les múltiples cares del terror: des de l’atemptat a Charlie Hebdo i el debat sobre la llibertat d’expressió, fins a la memòria de les víctimes de Bataclan al cinema, passant per una pinzellada prèvia sobre el segrest d’Aldo Moro i una tria musical que dialoga amb trauma, esclavitud i trance. ### Punts clau • **Eix temàtic**: el terror com a fenomen polièdric (religiós, d’Estat, mediàtic-cultural) i la seva representació en còmic, cinema i música. • **Idea força**: la llibertat d’expressió i els seus límits, la *memòria* i el *duel* després de la violència, i com l’art articula teràpia i crítica. > "Una s’aixeca i lluita amb tots els mitjans com pot. Vaig intentar construir un dic de contenció dibuixant." (del còmic Seguir dibujando) --- ## Còmics: Seguir dibujando (Coco) i el debat sobre la llibertat d’expressió ### L’obra i el context • **Seguir dibujando (Dessiner encore)**, de Coco (Corinne Rey), supervivient de l’atac a **Charlie Hebdo** (2015). Un volum de 348 pàgines que combina traç senzill i esclats cromàtics amb un to entre satíric i terapèutic. • Estructura quasi onírica, travessada per sessions de teràpia: trauma, culpa del supervivent i reconstrucció de la memòria. • Repassa el “pre, durant i post” de l’atac i el fenomen “**Je suis Charlie**”, amb una crítica lúcida a les ambivalències mediàtiques sobre la llibertat d’expressió. ### Llibertat d’expressió i casos a França i Espanya • Casos espanyols emblemàtics de sàtira i censura: - **El Papus** (1977): atemptat d’extrema dreta (Triple A) arran d’una portada. - **El Jueves** (2007): número requisat per la portada dels 2.500 € “per fill”; escissió posterior i naixement d’**Orgullo y Satisfacción**. - **Mongolia** vs Ortega Cano: judicis i multes per una portada satírica. - Televisió: gags i polèmiques a **TV3** (Bricoheroes, Bestiari Il·lustrat, Zona Franca). - Clàssic document televisiu: **Pepe Rubianes** i l’onada de causes judicials arran de les seves declaracions. • Tesi de fons: defensar l’humor i la sàtira com a eines crítiques, assumint el seu potencial d’ofensa i el dret a la resposta social i jurídica sense caure en *censura prèvia*. --- ## Sèrie (breu): Esterno Notte (Marco Bellocchio) – Aldo Moro • Recordatori de “**Esterno Notte**” (Filmin), sèrie sobre el segrest i assassinat d’**Aldo Moro** per les Brigades Roges, i els engranatges de la resposta d’Estat. • Una mirada coral on la responsabilitat s’esquitxa entre actors polítics i parapolicials, i el “terror d’Estat” plana de fons. --- ## Cinema: Un año, una noche (Isaki Lacuesta) – Bataclan, memòria i amor ### De què va • Adaptació del llibre **Paz, amor y death metal** (Ramón González). La pel·lícula segueix un any a la vida d’una parella després de sobreviure a **Bataclan** (2015): trauma, parella i identitat. • Lacuesta (guió amb **Isa Campo** i **Fran Araújo**) opta per un relat sensorial: **so, muntatge i imatge** per recrear la *hiperestèsia* del TEPT, evitant el morbo visual i els “impactes” gràfics. ### Com ho explica • **Doble punt de vista** (Ramón i Céline) per mostrar memòries contradictòries i la fragilitat del record. • **Música** de **Raül Refree**. • Repartiment: **Noémie Merlant** i **Nahuel Pérez Biscayart**; aparicions de **C. Tangana**, **Natalia de Molina** i **Enrico Aukë** en un tram a l’Espanya natal d’ell. ### Idees destacades • La víctima no és un bloc homogeni: cada història és única i a vegades antagònica. • Evitar “donar espai cinematogràfic” al botxí i posar el focus en la vivència íntima del *després*. > “Com mostres el terror sense mostrar el terrorista?” La pel·lícula respon amb so, muntatge i mirada interior. --- ## Música: tres camins entre trauma, esclavatge i crepuscle ### 1) Ryan Treanor & Ocen James – Saccades (Nyege Nyege Tapes) • Diàleg entre l’electrònica exploratòria de **Ryan Treanor** (fill de **Mark Fell**, SND) i el violí d’una corda d’**Ocen James** (Acoli, Uganda). • Tècnica: modelatge físic d’un instrument inspirat en l’*adungu* (arpa arquejada) per sincronitzar-se amb el “rigi rigi” d’Ocen. • Concepte “Saccades”: micro-moviments oculars com a metàfora de **polirritmes** i sincopes vertiginoses. • Resultat: percussió ràpida, textures noves i incomoditat creativa que interpel·la l’oient. ### 2) Jako Maron – The Electro Maloya Experiments (Nyege Nyege Tapes) • Des de **l’Île de la Réunion**: electrònica + **maloya** (cants i ritmes d’arrel esclava de plantacions de sucre, s. XVII). • De la cerimònia ancestral a l’actualitat: misticisme, trance i protesta (amb episodis històrics de censura per associacions polítiques). • Sintetitzadors modulars i caixes de ritmes per “mutar” el maloya i connectar passat i present. ### 3) Sam Gendel – Blueblue (Leaving Records) • Jazz “left-field” amb electrònica i guitarres: 14 peces com a **patrons de sashiko** (bordat tradicional japonès). • Gravació **minimalista i íntima** (cabana flotant a l’Oregon), que impregna el disc d’un **batec orgànic**. • Estat d’ànim: nostàlgic, introspectiu; música que “existeix en un **crepuscle permanent**”. --- ## Agenda i recomanacions ### Estrenes i visionats • Cinema: **Ant-Man and the Wasp: Quantumania**; **The Banshees of Inisherin**; **Rheingold** (Fatih Akin); **Triangle of Sadness**; **Joyland**. • Sèries: **The Last of Us** (HBO) – notable adaptació d’un videojoc molt cinematogràfic, renovada per una 2a temporada. --- ## Conclusions • El programa traça un mapa del terror: del **terror d’Estat** a la violència **gihadista**, i del **trauma individual** a la **censura cultural**. • L’art (còmic, cinema, música) emergeix com a **espai de memòria, teràpia i resistència**, obrint preguntes més que no pas tancant ferides.

Tags:

['Charlie Hebdo', 'Coco (Corinne Rey)', 'Seguir dibujando', 'Dessiner encore', 'llibertat d’expressió', 'censura', 'El Papus', 'El Jueves', 'Orgullo y Satisfacción', 'Mongolia', 'TV3', 'Zona Franca', 'Pepe Rubianes', 'Esterno Notte', 'Aldo Moro', 'Isaki Lacuesta', 'Isa Campo', 'Un año, una noche', 'Bataclan', 'Raül Refree', 'Noémie Merlant', 'Nahuel Pérez Biscayart', 'Ryan Treanor', 'Mark Fell', 'Ocen James', 'Nyege Nyege Tapes', 'adungu', 'maloya', 'Jako Maron', 'Île de la Réunion', 'Sam Gendel', 'Leaving Records', 'The Last of Us', 'Ant-Man and the Wasp: Quantumania', 'The Banshees of Inisherin', 'Fatih Akin', 'Rheingold', 'Triangle of Sadness', 'Joyland', 'Empanada Cultural']