Buà, que bé tot. Estiuet, gazpacho que dos setmanes, una miqueta de platja...
Si no fos per la mascareta i això de reservar plaça a la sorra dos setmanes abans, això seria la canya.
Carles, Carles, Carles, Carles, no, no, avui no és el dia, tio, és el pitjor.
No, no, no, si us pla, Ferran, Ferran, para-ho tot, para-ho tot, no.
No, no, però espera'm, però què passa, Pol? Què passa, tio?
Hòstia, Carles, tio, no em fotis, que no veus les notícies ni res, que això del Wombosi que estem fent ara és superracista.
Bueno, ja, aviam...
Hòstia, no has vist tota aquesta censura de pel·lis antigues, tipus Lo que el viento se llevó, o els blancs que imiten gent de color, o els blackfaces, o inclús, tio, els conguitos, els conguitos, tio.
Bueno, ja, bueno, sí que sí, que sé que està molt bé, que sí que tens raó, però hòstia, tio, que talles el rotllo, matxo, que estem aquí a la ràdio...
Home, això, aviam, per exemple, ja, pregunto, eh?
Vull dir, aquest no, Wombosi no, vale, Wombosi no.
Llavors, el Shyamalan tampoc, o què passa aquí?
Home, Shyamalan, tio, en sèrio?
No puc fer el Shyamalan?
No, I cannot do that, Mr. Shyamalan, it's not too good for you, it's just a little part of the program.
Maybe if I bring you a bottle of wine...
Carles, sisplau, o sigui, que t'estic dient...
I give you for 20 rupees.
No.
20 rupees, the bottle of wine.
És que no és el dia, no és l'època.
50 rupees for the bottle, it's the ganga, Mr. Poole, it's the ganga.
Vale, aviam, o sigui, és que no només és amb el tema dels negres o el que sigui, sinó és que...
No has vist també els actors de doblatge, de Boja Horsman o de Big Mouth, que...
Gran sèries.
Sí, però han renegat d'aquests personatges que feien, d'imitacions d'indis, d'aquells som blancs, no?
Llavors, tio, ni de conya, ni de conya és el moment de fer això que ens xapen el programa, tio.
Ja, aviam.
Bueno, llavors només em queda el Zizek, tio.
It's the only character that I still can do in this program, Mr. Poole.
The only one.
Mira, jo, Zizek, me l'estimo molt, el personatge, però a sobre estar a estereotipar a gent de l'est, un personatge de l'est,
que no vull caure en estereotips que ens vindran a trencar les cames, perquè no puc.
És que és això, Carles, tio, és que vull...
Hòstia, però joder, no puc.
Tio, tu que promous la llibertat d'expressió, i a més et recordo que tu ets fan de Rick i Gervé.
I et recordo que Rick i Gervé el vam veure tu i jo en directe a l'Auditori de Barcelona.
En una obra que es deia...
Humanity.
Vale?
I ens ho vam passar molt bé, i ens va agradar molt, tio.
O sigui, ara estem, estàs aquí aixafant la guitarra, macho?
Ja.
És que no sé, tio.
Però són les èpoques, tio.
Jo no m'esperava, això, tio.
De veritat, eh, t'ho dic.
Jo vinc aquí amb tota la il·lusió i...
No sé, tio.
És veritat, i per un dia que véns?
Què caldant?
Bueno, pues sí, pues sí, pues per un dia que vinc, tio.
Per un dia que vinc, sí.
Tens raó, tens raó, tens raó.
No sé, de veritat.
Ferran, Ferran, torna els plats i tira'ns el webic.
Vinga.
Sí, hòstia, Carles.
És que tens raó.
Si borrem el passat és que no fotrem res de bo en el futur.
Res, joder.
O sigui, a més, tot això que està passant als Estats Units,
és que què passarà?
Què passarà quan arribi a la terra promesa?
Què passarà quan arribi a Catalunya?
A Catalunya, aquesta Ítaca del que parlava.
Exacte.
Què passarà quan arribi, no sé, a la competència?
Què passarà?
O noms blancs fan d'italians, fan de negres, fan de xinos.
Exacte.
Per exemple.
Què passarà a Polònia, Carles?
A Polònia la Rahola és un tio.
Clar, un tio de pel en peix i me en pare.
Exactament.
O ja no parlem dels doblatges dels negres a TV3,
amb aquell de
Vols que et clavi el fer, germà?
O que nans ja hi som!
Clar, tio, això ja no podria ser.
Això ho fa tant.
Aquí tenim tradició, tenim tradició d'imitacions.
Aquí el que s'ha de canviar és d'arrel.
El que hem d'arribar és eliminar aquests estigmes
de que si ets actor negre, homosexual, transsexual, és igual, tant és.
Si actues bé, pelante, hòstia.
Què queda per fer, Carles?
Què queda per fer?
Hem de tombar, que hem de tombar.
El sistema, hòstia.
El sistema, clar que sí.
Hem de tombar el sistema.
Hòstia.
I no les obres.
Exacte.
Exacte.
Sí, ara ho estem, tio.
Així que, Carles, Carles, et dono carta blanca, avui.
Avui m'has convençut.
Tens carta blanca.
Ensenya'ls i als nostres espectadors d'aquests capaç com a seu doctor que ets.
This is freedom of speech program, Mr. Porcó.
I hear the bottle of wine for you in this program, okay?
We are allowed to speak in the language of the cow and the tarmahal.
I hear the film's eggs on a hugging a foc, and he's a sklarky ward on, Mr. Pol, yeah?
It's not a chin of the urine, krrrrrr.
Ha, ha, ha, ha, ha, ha.
Yes, hear me again, Mr. Polo, can I do this?
This coconut for you, okay?
All the helly pussy.
Muriel, Muriel, Muriel, there's the black man on my god, and so get out of my property or I'm gonna fill your belly with bollets' cocksucker.
Hòstia, potser sí que ens tancaran, eh?
Jo crec que sí.
What a maraca, buddies!
Prepareu els pitets que aquí comença l'empatx, l'embafada, el gran festí, la bacanal radiofònica.
Aquí comença Empanada Cultural.
Gazpacho Edition.
Un programa Queen Act per...
Paul Diggler.
Parran Pujol.
Adriano Caldero.
No, por favor, por favor, deja que suene más, tío, esto es una maravilla.
Un repeat.
Bueno, ¿qué nois?
Que se para.
Doncs mira, ja, benvinguts al Gazpacho, eh?
Com anem bé, eh?
Es nota que el tón es diferent.
Hòstia, m'ha encantado esto, eh?
Lo puedo volver a escuchar.
Per un cop que ve Carles.
Es que Carles funciona así.
Carles funciona así, sí, sí, sí.
Ens podreu trobar cada cap de setmana al TNC, fent el teatrillo aquest.
No, ara ja no, ara ja no.
Ah, no, ara és TNC virtual.
Otra vez streaming polo.
Otra vez streaming.
Yo creo que estos tíos para los que trabajas ya lo hacen bien, ya.
Crear todo de streaming polo.
Deslocalizarlo todo.
El cine va y viene, va y viene el teatro también.
Ostres, ostres.
Oye, qué maravilla, eh?
Qué maravilla.
En serio, es que estoy...
Felicitats, felicitats al CUR.
Sí, sí, totalmente.
No, no, y además, siempre estamos en la misma.
Vamos a ponernos serios.
Siempre estamos en la misma.
Nos ponen a pelearnos en batallitas de los del oeste, ¿no?
Y los cowboys, los indios y los cowboys, los azules y los rojos, los del Madrid y los del Barça,
los hombres y las mujeres.
Sí, porque el español ya no está en estos pueblos.
No, el español es la segunda.
Ya me entiendes, ¿no?
Siempre buscando esa dicotomía, esa controversia, y así los amos en la sombra siguen repartiendo,
siguen manejando, y nosotros que si inclusismo, que si no sé qué, que si paridad, tal.
Oye, muy necesaria, evidentemente.
Pero de ahí a crear una guerra por esto, no.
No, pero bueno.
Así que caguémoso en todo.
Està bé, perquè avui hem arribat tots aquí per fer el programa.
Primer programa a YouTube, per cert.
Hola.
Ah, hay que decir hola, eh?
Sí, sí, hola, qué tal.
Hola a mi madre.
Que hem vingut com emparenyats, no, perquè estem fent aquest programa el primer dia de no confinament,
però recomanacions en què ens han fotut la vida en l'aire un altre cop.
Esto es una vergüenza.
Però comencem un programa així.
Ya claro, pero nos lo has liado, nos lo has liado mucho.
Entre que aquí hacemos la rebelión, ¿no?
Sí.
Por aquí la hacemos la rebelión.
És un gazpacho una mica diluït, aquest que veieu aquí.
Sí, gazpacho ahí para después, para la comida.
Quan direm, farem el gazpacho.
Bueno, val a dir una cosa, eh?
Trenco una llança a favor de que hem canviat la música, no, algo més reggae i això.
O sigui, ens hem passat a les caipirinhas, no?
Perquè això és de Rio de Janeiro, però val a dir que seguim amb el gazpacho,
perquè aquest senyor, que sona, es diu Marcos Valle, com una gran marca de gazpachos,
que no direm Marcos Valle.
Marcos Valle, sí, sí.
Que tenia família catalana, aquest senyor.
Pues potser sí.
Allà el brasileiro.
Sí, de França.
Bueno, és que nos están tomando el pelo, no nos engañemos.
Yo he venido aquí cabreado, es verdad, venía cabreado con ansiedad,
aquello que Fernan me pone una cervecita para que me relaje.
Valle está bien, perquè ara, com que ens poden veure,
veuen literalment que t'han pres el pèl molt.
Que és verdad, mucho.
Muchísimo.
Pero después me pone sacarlas aquí contra el mundo.
Y lo arreglamos un poco.
Y lo arreglamos todo.
¿Ahora ya cómo entro?
No sé si tengo que entrar enfadado.
Doncs, jo diría...
Porque realmente, ¿quién es el que entra hoy?
Entres tú, ¿no?
De moment entran les xarxes socials, com sempre,
perquè això no ha canviat i, de fet, n'afegim una, com podeu veure,
perquè YouTube és una xarxa social.
Així que, YouTube, Empanada Cultural, trobareu.
Ja vam penjar audios, però aquest serà la gran estrena.
Però ara se supone que tenemos que estar...
Cada vez que hablemos entre nosotros...
De vez en cuando hay que mirar.
Sí, de vez en cuando hay que mirar.
Tot això...
Que és molt estrany, mirar-vos.
I quizás perdemos el concepto radiofónico, ¿no?
Aquello de entregar-nos directamente al micro.
Com més hi parlem, pitjor.
Perquè la gent que no ens veurà està dient
de què estan parlant ara.
Què senyalen?
No, no, no.
La càmera, com...
Esto es como...
No olvidamos, ¿no?
Bueno, els deu minuts ja...
La luz roja no la mires, ¿no?
Sí, exacte.
Esto es lo que dices a los actores, ¿no?
No mires la luz roja.
A més, saps que és molt graciós
que estem fent referència a la càmera,
que potser es para en algun moment,
no ho sabrem mai,
i potser aquest vídeo mai existeix,
però sí que les altres paraules.
Entonces, como decía, keep going.
Keep going.
Tots sarches socials,
a part de YouTube, Empanada Cultural,
tenim Facebook, Empanada Cultural,
Twitter, Empanada Cultura sense L,
Instagram, Empanada Cultural,
i podeu trobar tots els àudios a SoundCloud.
Recordem que només a SoundCloud.
I, nois, estem a Gazpatxo,
i a Gazpatxo, ho sento,
us vaig dir que no ho faria,
però és que ho necessito fer.
Menú del dia.
És tornar al menú.
És que aquesta música ha de sonar.
Esta sí te mola, eh?
Este Gazpatxo sí te gusta, cabrón.
Bueno, pues vas tú el primero.
Doncs sí, avui començarem
amb un tema bastant dispers, no?
Perquè hem decidit, com a Gazpatxo
no hi ha normes, portem el que volem,
i jo us he portat una comparativa
entre llibre i pel·lícula,
que ha semblat el BCN Feelfest,
una miqueta, això,
que és Blade Runner i la pel·lícula.
És a dir, Blade Runner,
el llibre que sueñan los androiders...
¿Y qué és mejor, el llibre o la pel·lícula?
Lo veremos.
O el videojuego.
Lo veremos.
También, también hay por ahí, no?
No, francamente,
te das cuenta
de que grandes obras cinematográficas
beben de libros,
beben de grandes obras literàries.
Yo, de hecho,
voy a esas grandes obras cinematográficas,
algunas de ellas
con un pasado literario,
también,
esos grandes restrenos
que están ocupando
esas salas de cines
que no podemos visitar
a partir de hoy.
Tens un timing, Adriano.
Tens un timing.
Tens un timing.
Bueno, hablaremos de restrenos
y de cine clásico.
Molt bé.
Pues mira,
agafant el guà del classicisme en l'art,
jo us porto una entrevista
de Jaume Quadra,
que és l'altre...
No, l'altre llibre no,
de fet és al revés,
però és Mr. Friquesca
que ens ve a presentar el seu nou CD.
Llavors tornem a aquestes terres tropicals
i a aquest ritme
és una mica caribell.
Escadavell?
Escadavells.
Escadavells.
De Mr. Friquesca.
Molt bé.
Doncs, nois,
comencem que avui
els gaspatxos tenen tendència
a allargar-se
i a repetir-se, no?
Així que...
Anem al ritme estival.
Tots anem endavant.
Començo jo.
S'ha de dir que aquestes cançons
no fan per estiu, eh?
Són com molt...
Com el Blade Runner
que està tot el dia ploent.
No sé, jo si fa molt estiu, eh?
Ploent i humitat.
És com si...
És redon verano, sí, sí.
Total.
Doncs això, el que us comentava,
que avui us porto un llibre
que té la seva pròpia adaptació.
Us estic parlant, òbviament,
de Somien els androides
a novelles elèctriques
de Philip Cadic
i de Blade Runner, eh?
De Billy Scott.
Així de pas,
el que deia abans,
cobrim aquesta quota
per al Sant Jordi
que suposadament s'ha de celebrar
el pròxim dimecres 23,
tot i que...
Crec que hem dit...
No, no, ja en dic que no, eh?
Ja en dic que no.
Bueno, les llibreries diuen
que ho volen mantenir.
No, diuen,
aneu a les llibreries,
aneu a les tendres de flors,
o sigui, feu-ho tot per separat
com ho faríeu normalment.
Però no ho farem nosaltres.
Però no ho farem nosaltres.
Però no ho farem nosaltres.
Però, vaja,
i abans també cobrim això
del BCN Feel Fest,
com fer-li una última retaíl
del BCN Feel Fest
a llibre...
De la mateixa manera
que continuen arribant crítiques
a mitjà escrit,
nosaltres podem encara
continuar afegint informació.
I, de fet,
ja ho has preguntat tu, Adriano,
podem dir aquí
que la pel·lícula
és tan bona com el llibre?
Fem una cosa,
anem a comparar-los.
Sisplau.
Recordem molt ràpidament
a l'audiència
de què va Blade Runner,
la pel·lícula de 1982,
i començo per la pel·li
perquè és el que més gent coneix,
de fet,
és el meu cas també.
A la pel·lícula veiem
com Rick Deckard,
un Blade Runner
que està retirat,
rep l'encàrrec
de perseguir i retirar,
o sigui,
eliminar
a quatre replicants
model Nexus 6,
uns androides, vaja,
que han escapat
de les colònies exteriors
i s'han infiltrat
a la societat
de la quasi apocalíptica
en Los Ángeles 2019.
O sigui,
ja queda enrere, no?
On la contaminació
medioambiental
i la hiperindustrialització
han fet molts estralls.
Assistim a una mena
de cyberpunk noir
detectives
molt contemplatiu
i amb un gran aire filosòfic
a mesura que Deckard
va descobrir
la localització
d'aquests replicants
i s'hi enfronta.
I a més,
quan s'hi enfronta
va veient com
diu Tyrell Corporation,
que és l'empresa
que els fabrica,
que semblen més humans
que els humans,
amb somnis,
anells i pors,
fins al punt
que Deckard
arriba a dubtar
d'ell mateix
com a ser humà.
De fet,
durant la seva investigació
coneix a Rachel,
un prototip
de Nexus 7,
amb memòries implantades
que no sap pas
que és una replicant
i s'enamora d'ella,
trencant les seves
pròpies concepcions
de què és ser humà o no.
Com ja s'indica als crèdits,
a més,
està inspirada,
que no basada en el llibre,
tot i que comparteixen
bastants elements.
Així que,
si us sembla bé,
millor que pensem ja
a parlar del llibre.
Ai,
que apareixerà el Shyamalan aquí.
Bueno,
és la mescla de cultures
que planteja Blade Runner,
sí.
Doncs la novel·la
és de 1980,
de Filip Cadic,
i també tenim a Dekas
rebent l'encàrrec
d'eliminar els androides fugats,
però no passa el 2019,
sinó l'any 1992,
Olimpíades d'Orsalon
i passa a San Francisco,
ja és una diferència
que tenim aquí.
Aquí els androides
no es mostren
amb trets d'empatia humana.
De fet,
a la novel·la
no se'ls humanitza gens
i se'ls mostra
com grans embaucadors
i molt capaços
de fingir emocions.
I per ser un caçador
de recompenses,
necessites saber
separar l'empatia
cap als humans
amb la impassivitat
davant dels androides.
A la novel·la
també coneix a Rachel,
però aquí l'androide
l'enganya
i el tempta
per tenir-hi sexe,
fent-lo dubtar
de la seva capacitat
per empatitzar
cap als androides
i, per tant,
de ser apte
de fer la seva feina.
La gran motivació
de Décard
al llibre
és poder retirar
els androides
per poder comprar-se
un animal real,
ja que el seu món,
altament contaminat
per la radiació
de les guerres nuclears,
la vida orgànica,
en especial la vida animal,
és un símbol
d'estatus
i d'humanitat.
Décard
acabarà trobant
els androides
mitjançant
tests d'empatia
i té diversos
encontres
bastant violents
amb ells.
Aquests
li fan notar
que hi ha humans
que no passarien
tampoc
el test d'empatia.
Potser
ell mateix
no el passaria,
veient com actua
tan fredament
davant dels androides
precisament.
Per tant,
el dubte
no ve tant
de si els androides
poden desenvolupar
empatia humana,
sinó que hi ha humans
que no mostren
aquest tret tan diferencial
i poden ser confosos
amb androides.
De totes maneres,
els acaba retirant
i torna a casa
amb la seva dona
perquè sí,
el Décard
d'aquesta versió
està casat
i compren un animal.
Llavors reapareix Rachel
que amb venjança
per l'amor
dels seus companys
mata l'animal
i fuig.
Décard llavors
decideix fugir també
la vida de la seva dona
veient que l'androïda
li va darrere
però mentre és
a una zona radioactiva
on ell pretén retirar-se
es troba amb una granota
viva, real
i li torna l'esperança
i decideix tornar a casa
amb la seva dona
i veure una vida
més tranquil·la.
Que per cert,
al final del llibre
es descobreix
que la granota
en realitat
també és artificial
però ja dona igual
perquè tant Décard
com la seva parella
han entès
que l'empatia
cap a les coses
reals o no
és el que realment
els fa humans.
Com ja veieu
tot i tenir un argument
més o menys semblant
hi ha variacions de to
i sobretot intencionalitat
que fan les dues obres
bastant diferents.
Comencem pel que és
el més obvi
el títol.
La pel·lícula
ens diu que
Blade Runner
és el nom del càrrec
de la feina de Décard
mentre que els llibres
s'anomenen
caçador de recompenses
o de bonificacions.
De fet
el terme Blade Runner
ve d'una novel·la
totalment diferent
i que no té cap relació
amb la pel·lícula.
És la novel·la
The Blade Runner
d'Alan I. Nures
on el protagonista
viu de vendre
clandestinament
material quirúrgic
o sigui
cuchilles
Blade Runner
de passadors.
De fet
va ser el guionista
de la pel·li
que va llegir
un tractat
de Burrows
del mític Burrows
sobre aquest llibre
A veure, mira
jo pronuncio malament
les coses
Burrows
William Burrows
Bueno, doncs Burrows
de tota la vida
és un tractat
sobre el llibre
que planteja
fer una pel·lícula
precisament del llibre
és una cosa
bastant interessant
i quan el guionista
de la pel·li
va llegir aquest tractat
va veure la paraula
Blade Runner
i li va dir
al Ridley Scott
oi, no estaves
buscant un títol
més comercial
que sueña
los androvedes
con abejas elèctriques
i va dir
doncs és perfecte
i d'aquí surt
el títol de la pel·lícula.
Després tenim
com a altra diferència
a Deckard
a la pel·lícula
és el prototípic
detectiu solitari
que no parla gaire
i no es fia de la gent
de fet
aquesta actitud
més estoica
va alimentar
molt la teoria
després confirmada
pel director
per Ridley Scott
que el dècar
de la pel·lícula
pot ser
en efecte
un replicant
mentre que el dècar
del llibre
és molt més emotiu
ja no només
pel detall
d'estar casat
tot i que ja us dic
no és un matrimoni
especialment feliç
sinó per la seva
gran empatia
cap als animals
i fins i tot
cap als androides
se'l veu molt més
connectat
amb el seu món
i l'entorn
i encara
que s'ha de dir
que ho fa
d'una forma
bastant crítica
se'l veu implicat
ja es preocupa
per les coses
i ja que parlem
dels androides
comparar
els que a la pel·lícula
els diuen replicants
al llibre
els anomenen
andrillos
o andis
en anglès
és a dir
replicants
és una cosa
també inventada
totalment
per la pel·lícula
la gran diferència
ja l'hem comentat
a la pel·lícula
es fan grans esforços
d'humanitzar
els replicants
en somnis
i en ells
perquè volen
eliminar
sobretot
del seu organisme
la programació
artificial
de limitació
de viure
només 4 anys
aquest és l'objectiu
dels androides
a la pel·lícula
mentre que al llibre
la limitació
és purament tècnica
ja que les cèl·lules
artificials
que tenen implantades
no es poden regenerar
i la tecnologia
del moment
tampoc permet
que sigui d'una altra manera
de fet els androides
ho tenen bastant assumit
això al llibre
no ho estan buscant
no és com
Apple
que intenta
joder-nos
creando baterías
que no
realment
no ho poden
però aquí els androides
no es preocupen
per això
de fet
el que es centra
més aviat
és en voler demostrar
que l'empatia humana
perquè el llibre
gira molt entorn
a l'empatia
que l'empatia humana
és una debilitat
que impedeix
precisament als sers humans
evolucionar
a sers superiors
com els androides
les consideren
lo estamos viendo
que el futuro
está basado precisamente
en eso
en la distancia
en el individualismo
en una especie de
concordia
y comunión
pero online
nunca presencial
aquí ho intentem
entonces
sí
puede ser que sí
imagineu aquesta renovació
cada 4 anys
amb els Pujol
aquí
cada 4 anys
d'eleccions
imaginau-vos
que s'hagin
de plantejar
de dir
perquè són delicantes
sortiria
el Pujol
Nexo 6
Nexo 7
aniríem avançant
que ja han sortit
i tant
ara els portaran a judici
a tota la família
juntetes
espero que no em vindran
a buscar
que jo no pinto res
aquí
si entrem
una mica més en detall
en els androïdes concrets
Roy Batty
a la pel·lícula
ell vol respostes
vol més vida
mentre que el llibre
vol destruir
la idea aquesta
d'empatia
que aquesta empatia
fa millor als humans
la Pris
a la pel·lícula
la Daryl Hanna
precisament
l'actriu que la interpreta
és una mena de nena espantada
és una androïda sexual
però amb cos de nena
que fa casa
al Calimán Arroy
el seu líder
però que també és capaç
d'empatitzar
per exemple
amb el constructor
de joguines animades
J.F. Sebastian
mentre que el llibre
és una manipuladora
que s'aprofita
del desig de companyia
del contaminat
i considerat
humà inferior
J.R. Isidore
no J.F. Sebastian
fan canvis de nom
però clar
en veritat
aquesta prisa del llibre
mostra la seva
verdadera naturalesa
manipuladora
quan es troba
una aranya viva
i sense pensar-se
li arrenca les potes
només per veure què passa
i això
en el món de Blade Runner
maltractar un animal
és simbolo de
tu no eres humano
però el major canvi
el veiem amb la Rachel
que a la pel·lícula
és directament
el nexus més avançat
a la que se li ha fet creure
que és humana
i que ha d'escobrir
la certitat dels seus orígens
busca el significat
de la seva existència
i a més
ho ha de fer
sense poder negar
les seves emocions
cap a un humà
o un suposat humà
com és Deckard
doncs el llibre
la Rachel
és una androïda més
això sí
està registrat
a la Rosen Foundation
que és un altre canvi
per cert
a la pel·lícula
es diu
Tyrell Corporation
no Rosen Foundation
i que físicament
a més
el llibre és igual
és el mateix model
que l'ha pris
també és una mena
de noia sexualitzada
però que són exactament igual
i forma part
en secret
i de forma subconscient
del plan de Roy
de l'androïda
que vol destruir
la importància
de l'empatia
per desacreditar això
forma part
d'aquest complot
que és dolenta
podríem dir
en tota la història
de fet
s'enllita amb en Deckard
per demostrar
que el fet
que ell s'encapritxi
que ell tingui emocions
el farà menys eficient
com a caçador de recompenses
i que li suposi un problema
a més
al trobar-se
amb aquell altre androïda
que és un doble seu
aquesta música
és por lo de l'enllita
no?
Ah
l'ha encajado
perfecto
ha entrado
y al término me gustas
y encima viene acompañados
exacte
baby
ara bé
per mi
la gran diferència
entre dues obres
és el to
Led Runner
la pel·lícula
és una obra
molt més contemplativa
i subtil
jo diria
que em pinta de fons
un món trist
i nostàlgic
amb una evolució
més lògica
dels problemes
del món actual
clima
la mescla cultural
aïllacionisme social
que va vivir
ara no
diferència de classe
i a més utilitza
la dicotomia
human-droida
per fer notar
que el que ens defineix
com a sers existencials
ja no humans
no és el nostre origen
orgànic
o artificial
sinó el que sentim
en canvi el llibre
m'atreviria a dir
que resulta
i em va sorprendre
bastant
bastant d'acció
és a dir
no paren de passar coses
constantment
hi ha bastantes baralles
de fet el dècar
de la novel·la
és molt més proactiu
no és tan reluctant
com el del Harrison Ford
el món en el que habita
aquest dècar
el del llibre
és molt més extrem
hi ha un núvol constant
de partícules radioactives
flotant a l'aire
la degradació de la terra
i edificis
anomenada Kipple
fa acta de presència
constantment
i el fet de la desaparició
de la vida animal
es tracta com un dels grans
traumes
i alhora és una marca
d'estatus social
és a dir
el dècar del llibre
està constantment
implicant-se en el món
nostre
és que necessita un animal
perquè això em fa
cada millor
i el que tinc jo ara
és elèctric
però ho he de dissimular
són un dècar
bastant diferent
bueno, perquè la voz interior
quizás
la voz interior
del personaje
de la novela
està más presente
en la narración
està mucho más presente
también en el discurso
al final
és más joica
al final entiendo que
sí, ara
ell parla molt
és que clar
a la pel·lícula
passes d'un dècar
que no parla
si mires les versions
bones de la pel·lícula
clar, per això t'anava a dir
perquè després també hi ha versions
amb una veu en off
que t'ho explica totalment
sí, però que no aporta
però no les damos por vàlides
no, és a dir
no damos como
nunca
no és canon
no és baitranger
exacte
a més també la visió
més paranoida
tan típica
que dic
fa acta de presència
a la novela
malaments com el marcerisme
que és una mena de religió
totalment inventada
per Hollywood
on s'aniva a la búsqueda
d'empatia més absoluta
i gratuïta
és una creació de Hollywood
perquè els humans diguin
somos superhumanos
una miqueta
lo de los osos amorosos
estava leyendo esto
y te estaba escuchando a la vez
y digo
joder, pero si esto es lo de ahora
i que a més
està dissenyada aquesta
per fer la vida
en aquesta terra superdestruida
fer-la més viable
en plan
los que os quedeixen la tierra
i no es podeixir
perquè hi ha tot un tema
de classes
d'aquí pot marxar o no
els foten aquesta religió
perquè diguin
ay bueno
però és que això és
perquè estigui empatitzant
que meravella estar aquí
també hi ha el tema
surt des de la pàgina 1
de fet comença la novel·la així
i acaba així
que és una màquina
que és el dispensador d'empatia
una mena de soma
d'un mundo feliz
que amb el que pots programar
per de fet ho defineixen
com una mena de telèfon
quin estat d'anim vols
hoy quiero estar descansado
hoy quiero estar
hoy quiero estar triste
fins i tot
i tenen una programació
marcada pel psicòlegs
de hoy tienes 45 minutos
de depresión
luego tienes 45 minutos
de euforia
hostia, i pautado
hombre, a mi la verdad
preferiría tenerlo pautado
i estructurado
en mi dia a dia
que acabe llegando
de la manera caòtica
en la que llegues
i després de la Israel
van sortir los toy
toy cansado
també és la estructuració
que està
te has perdido
no, no, no
no me he perdido
el tema és que
hay que hacer un secuey aquí
i ja dic
ja molts més detalls
però a grosso modo
això seria el tema principal
però tornem a fer-nos la pregunta
que començava
Adriano
és tan bona la pel·lícula
com el llibre
o és el llibre tan bo ja
d'entrada
perquè podríem
qüestionar-nos-ho
a veure, jo ho seré sincer
Blade Runner
la pel·lícula ha sigut
i encara és
la meva pel·lícula preferida
des que la vaig veure
amb 11 anys
cada cop que l'he vist
informe semanal
sí, eh
bueno, informe semanal
cogió Evangelis
que grande
hòstia, és verda
no, ja he cregut
que grande
cada cop que veig la pel·lícula
i veig coses noves
i a mesura que m'he anat fent gran
les lectures que faig
són diferents
i sempre
em segueix semblant
un gran referent cinematogràfic
i de la ciència-ficció
això d'entrada
i no ha sigut
i aquí en torno
amb la meva culpa
fins aquest any
de fet ha sigut
aquestes últimes dues setmanes
que he llegit per fi
la novel·la
en la que es basa
i us he de dir
que no ho havia fet abans
per por
que el llibre
deixés malament
una pel·lícula
que m'estimo moltíssim
i alhora
també tenia por
que la novel·la
fos fluixa
perquè m'havien dit
que eren coses tan diferents
que potser no m'agradava
doncs ni una cosa ni l'altra
he de dir
que un cop llegida la novel·la
he sortit encantadíssim
de veure aquestes diferències
aquests enfocs tan dispers
d'un tema
que certament
és central en els dos casos
què ens fa humans
Ridley Scott
ho va buscar potser
des de la subtilesa
i des de l'empatia
cap a tot i tothom
i Philip Cadic
des del seu típic
enfoc paranoico-crític
posant com sempre
un gran pes
a la dicotomia
la seva dicotomia preferida
de fet
que és real versus fake
de manera que
mai saps
què és real o no
ho veus a diverses novel·les seves
inclús a pel·lícules
que de fet
quan s'adapta
a Philip Cadic
gairebé sempre es basa en això
en què és real
i què no ho és
i la veritat
és que les dues obres
triomfan
i les dues obres
són recomanables
i les dues
certament han fet història
i ja per cert Adrià
no
també podríem parlar
de l'aventura gràfica
que se'n va fer el 1997
me la xiva el pol
llegues tard
però a mi lo que me descubro
esto es que realmente
podríamos hacer una empanada
solo de Blade Runner
que tenemos
las tres patas
por así decir
no
los tres grandes
però tu no he jugat
realment
l'he vist molt
solo por provocar
tú has visto la peli
por lo tanto
tú hablas de cine
con lo que haces
tú te querías la peli
claro sí
realment
jo foto
puc posar el vídeo
això perquè
a veure el llibre
també estic dient
estic veient
és petit
per lo dents
que és la pel·lícula
i per les voltes
que se li donen
a les interpretacions
de la pel·lícula
que jo mai he entès
ja t'ho dic ara
ja ho sé
és que el llibre
és molt curtet
estem parlant
de menys de 200 pàgines
el llibre és una novel·leta
a veure yo creo
que hay casos
en los que es evidente
donde dices
hostia
que obra tan
una obra maestra literaria
que después en el cine
acaba siendo
una auténtica basura
pero muchas veces
tenemos
esos niveles
de excelencia
que ya los ves
tanto en la obra literaria
como en el cine
y realmente
no te puedes casar
con ninguna de las dos
simplemente
tu historia dependerá
de cuando llegaste
a cada una
el orden en el que lo hiciste
ahora estaba pensando
por ejemplo
en la naranja mecánica
nadie duda que
de fet
ara que treus això
la primera cançó
que has tirat
Ferran
és una naranja mecánica
total la música
no sé si ho recordeu
un sintetitzador
la primera que has tirat
no era Beethoven
no?
bueno
però era un rotllo
aquest Beethoven adaptat
sintetitzat
és el fet de la sintetització
bueno
ahora Blade Runner
no es que me pasó
exactamente lo mismo
una de mis películas preferidas
es la naranja mecánica
llegué mucho más tarde
no tan tarde como tú
a la obra original
pero llegué a la obra literaria
un poquito más tarde
y recuerdo que me alucinó también
siendo bastante diferente
al final también
por eso recurro al término empanada
depende mucho
de cómo vuelves a abordar
esa obra
si la persona que lo hace
es un Ridley Scott
o es un Stanley Kubrick
pues
no sé
a més t'imagino
fa anys
amb la Bomber
i l'ojo d'Àlex
en parche
y vamos hacia el Skao
y además
peligro
peligro tenemos aquí
doncs
recomendadas las dos
no no sí
i si vols
jo encantadíssim
algun dia
de fer un programa monogràfic
de Blade Runner
yo no
pero bueno
es igual
pero bueno
si se trata de jugar
ya jugamos un poquito
doncs aclacta
avançem cap a la tela saxada
nos vamos al cine
si chicos
el fin
estamos terriblemente jodidos
mucho
yo quería hacer una sección
os lo he dicho
nada más llegar a esta casa
una sección veraniega
gazpachera
fresquita
descomplicada
pero las circunstancias
no nos lo permiten
es el fin de la cultura
no la empanada
cultural
pero el fin de la cultura
la empanada cultural
será un poco como la cucaracha
que sobrevive
a cualquier catombe mundial
os imagineu
que nos toca a nosotros
mantener la cultura
en este país
no estaría mal
yo creo que hacemos
un buen refrito
pero además
como tú decías
en la escalera
que me quiten la pierna
encima
es que es tan asquerosamente
popular
y que
bueno es que sí
es una expresión
que realmente no me gusta
pero sí
estamos un poco
en esa dinámica
cada día que pasa
es un día más
que camina
en dirección a esta melodía
a esta melodía
fúnebre
al fin
al fin
y que conste que ahora
no me refiero a las personas
que nos dejan
que también
sino a todo aquello
que está muriendo
a nuestro alrededor
todo aquello
que estamos dejando morir
nosotros
o más bien
todo aquello
que el gobierno
sus decisiones
sus prohibiciones
está matando
poco a poco
lentamente
y si estamos
en la sección de cine
pues ya os imagináis
por donde van los tiros
que no os confunda
esta gran banda sonora
de Apocalypse Now
porque aunque la tocaremos
hoy hablaremos
un poquitito de ella
ahora no estoy pensando
en Apocalypse Now
cuando pienso en el cine
estoy hablando
de esos cines
que han abierto
o que habían abierto
sus puertas
y que venían funcionando
con cierta anormalidad
sí pero bien
funcionando bien
la anormalidad
la pone el gobierno
ellos se han planteado
seguir adelante
con la situación
que le pongan
y lo han hecho bien
y de hecho
los rebrotes
no vienen de allí
está claramente probado
pero aún así
se han visto obligados
otra vez a bajar
la persiana
y lo peor de todo
es que ha habido cines
que ni han podido
bajar la persiana
porque directamente
no la han abierto
iban a hacerlo
y se han quedado ahí
bueno
no sabemos
si lo iban a hacer
yo estoy hablando
exacto
claramente
es que para mí
es un santuario del cine
son los cines meliés
o el cine más maliés
un lugar
donde todo amante
del cine
podía encontrar
esa nostalgia
de la que hoy hablaremos
también a través de
restrenos como el de
Cinema Paradiso
estamos hablando de un cine
que tenía 24 años
de historia
se dice pronto
seguramente
por la estética del lugar
y por el nombre
te esperarais
que fuera como un plan
no era del siglo XIX
pero poca broma
se dice pronto
pero casi la misma edad
de Paul
24 añitos
es un cine
post Barcelona
olímpica
cuando Barcelona
es convertece
en un lloc
de cultura
muy elevada
por decirlo de alguna manera
de hecho
no lo quería anticipar
pero es interesante ver
con la película
en la que empiezan
¿cuál es?
El Gran Carnaval
no sé si lo recordáis
una peli de Billy Wilder
con Kirk Douglas
después la comentamos
un poquitito
es decir
ya empiezan
en el año
en el que empiezan
tirando de una peli
del 51
estamos hablando
que ya empiezan
con el concepto
que el otro día discutíamos
¿no?
reposiciones
o restrenos
home Max
seria més lògic
que comencéssim
el viatge de la lluna
¿no?
no hagués anat
ni Cristo
no porque
que també et diré
Adriano
a mi m'agradava
molt aquest cine
però sí que és veritat
que era aquest cine
que jo personalment
quan hi anava
tampoc hi havia
menys de la meitat
de gent
que era un cine
molt bo
però que potser
no arribava
a les grans masses
és dire
los cines
Melías
tienen otro problema
troncal
que era
a qué le dedicaban
el tiempo libre
¿no?
por así decirlo
era realmente
cuál era su enfoque comercial
de hecho
en los últimos años
empezaron también
a tirar de estrenos
porque está claro
que el grosso
del espectador medio
lo que va a ver
es la actualidad
por eso nadie
nadie puede
contracapitar
pero es paradójico
que ahora precisamente
la intención
que está siempre
de esos layo
¿no?
de fondo
para volver a activar
esta vuelta al cine
sea precisamente
el restreno
¿no?
y que en un momento así
lo seguro
¿no?
me imagino
bueno
así eso me viscó
un fenómeno
también
claro
pero esto es un cine
que ya ha jugado esa liga
como los cines meliés
desde el principio
y hoy considero
que no lo tienen fácil
¿no?
no lo tienen nada fácil
porque es que
cuando hablamos de los cines meliés
estamos hablando de un cine
que lo ha superado
un poco todo
¿eh?
un incendio
y esto de nuevo
y esto de nuevo
y esto de nuevo nos remite
¿no?
al gran incendio
de la obra
de Tornatore
Cinema Paradiso
varias inundaciones
parece ser que la mala situación
de la finca
de la calle
de Radoel
donde estaban
era el peor enemigo
que tenían
ya no eran los clásicos
pero de ahí no se movían
de ahí no se movían
bueno
estaban en esa lucha
con todas estas crisis económicas
que nos han ido llegando
y ahora aclarar
encima la pandemia
esto ya es too much
de hecho lo dice el mismo
Carlos Balaguer
no sé si sabíais
que detrás de este cine
el propietario
es un crítico de cine
presidente de la revista
y dirigido por
director también
de varias pelis
algunas con carácter documental
y otros documentales a secas
estoy hablando de
La bomba del Liceu
La casita blanca
Arropiero
El vagabundo de la muerte
pues bien
Balaguer confesaba hace nada
hace unos días
cuando confesaba
que iba a hacer el cine
que ya llevan
dos o tres años
con una situación económica
muy difícil
pero que lo que ha pasado ahora
con el coronavirus
es demasiado fuerte
nadie sabe ahora mismo
qué exigirá la administración
los refuerzos de gente
en la sala para la limpieza
las restricciones de aforo
hasta la mitad
y esto ya lo digo yo
los cierres
y aperturas intermitentes
así es imposible
no puedes programar
no puedes tener una previsión
aparte que
el tema de las estrenes
o sea
hi ha molt poques pelis
ahora mateix
que se atreveixin a estrenar
aparte de Nolan
que ya veurem
claro porque
en el fondo
se li ha posat bastant
entre cella y cella
que a l'agost
a l'agost sí o sí
pero sí que es veritat
també que
hi ha moltes estrenes
que s'estan fent
ja directament a plataformes
des d'un punt de vista
de producció
Aika es una de ellas
yo hoy por ejemplo
no vengo a hablar
de los estrenos
en sí mismo
pero Aika
que es una película
kazaka
bueno coproducción
krizistán kazakstan
es una peli
que directamente
se estrena en film
creo que solo
los maldad
estos cines
que juegan esta liga
como los meliés
jo també t'anava a dir
els maldad
perquè els maldad
també han passat una
una de putades
que ara fa poc
els van robar
però els maldad
me da la sensación
que tienen dinero público
¿verdad?
pues no lo sé
no es como los meliés
que es exclusivamente privado
porque si no
no sobreviven
és lo que diu el Pol
aquestes películes
que abans eren
el recorregut
d'aquestes sales
de sobte
ja no han decidit
saps què
com que esteu tancant
obrir
no podeu obrir
ens anem a plataformes
llavors aquestes sales
es queden sense
potser el seu reclam
principal
que és esa película
afgana
han estado lidiando
con esto
durante muchas décadas
ahora que precisamente
ves como no solo
el fenomenal
meliés o maldad
tira de reposiciones
sino que los grandes cines
yo que sé
desde los de versión
original en Barcelona
como los Renoir
o los Verdi
hasta los cines más comerciales
como podrían ser los cinesa
están apostando
por estas obras
claro
es muy diferente
lo que se puede ver aquí
o lo que se vería
en el cinesa
de Estados Unidos
mientras están tirando
de la nostalgia
de los Goonies
y de los Gremlins
en Estados Unidos
también de
Star Wars
exacto
el Imperio Contra Ataca
por ejemplo en Japón
parece que tiran
de mucho manga
de Hayao Miyazaki
la película que ha sido
estrenada de taquilla
durante estas semanas
ha sido el viaje de Chihiro
y aquí
claro
aquí nosotros
llevamos semanas
meses
esperando que
estrenen Tenet
o como comentábamos
de Nolan
o que estrenen Mulan
pero es que claro
no se arriesgan las majors
es decir
lo tienen que ver muy claro
para lanzar estos estrenos
ya no solo en el resto del mundo
sino en Estados Unidos
entonces
es de ahí
es decir
simplemente para que quede claro
el motivo de estos restrenos
está claro que
en un meliés
o un maldad
el carácter es más
casi divulgativo
es como de recuperar
ese amor por el cine clásico
que al final
es pura docencia
y quizás los cines
las salas comerciales
pues tiran precisamente
de eso
de comercialidad
conscientes de que
habrá películas
ante las que el público
se pueda enfrentar
con cierta ignorancia
y quizás no alcancen
la taquilla
que requerirían
pues oye
tiran por lo seguro
mientras Mulan
y Tenet no se estrene
¿de qué tiramos en España?
pues de Zapatos Rojos
y los 7 Trolls
que está siendo la película
de animación taquillera
a tope
es verano
también es cierto
que coinciden
en una época
muy negativa
para el cine en general
es decir
nadie estaba esperando
los grandes estrenos
en verano
no
no no y de fet
es això
que recuperas
m'estranya que no estigui
Titanic
porque es la típica película
que siempre posen
a Titanic
o Avatar
no me faltaría
pero bueno
aquí no
aquí añadirían
a Zapatos Rojos
estrenos reales
superagente maquí
no no
estrenos reales
del cine español
superagente maquí
ni idea
es una comedia
me imagino
que es un detective
en clave còmica
es el Eddie Murphy
español
por así decirlo
y Padre no hay más que uno
la secuela
además de hecho
Padre no hay más que uno
de Santiago Segura
es el de Santiago Segura
exacto
pero va a patar molt
es la película
más taquillera del 2019
pues ahora
puede ser la más taquillera
del 2020
por eso
por eso no
así no vamos nosotros
así van algunos
algunos
que no conocemos
ni siquiera
nosotros vamos
en otra dirección
y es por eso
que os parece
si acabamos esta sección
valorando realmente
aquellos restrenos
que valen la pena
la película
que sigue apuntando
esta banda sonora
desde el inicio
de la sección
está clara
es Apocalypse Now
casi con tantas versiones
como Blade Runner
sí
m'has comentat
que ahora
hi haurà una restrena
o hi havia d'haver-hi
una restrena
perquè clar
ens han tancat
el cinema
aquí es un poco
sí
está cogido con pinzas
esta idea de restreno
porque realmente
Apocalypse Now
tal como se estrena ahora
es con un nuevo corte
y por tanto
es un estreno literal
no es un restreno
exacta
pregunta
perquè el tema
és que Apocalypse Now
ja tenia
el que es deia
el Redux
que era la gran versió
que a més
el Francis Ford Coppola
deia
esta es
que se estrena ara
la versión
la versión de
l'actor secundario
perdona
però Blade Runner
però el director
també en canvia
però hi ha 5 directors
no, aquí està
que Blade Runner
és que ho diré molt ràpid
Blade Runner
té 5 versions
de les quals
Ridley Scott
només n'és responsable
és que ni de la primera
de l'última
és a dir
la primera versió
se la van refer
amb una veu en off
després li diuen
una versió
de directors cat
per trobar un VHS
que ell no hi participa
hi ha 3 o 4 versions més
amb escenes afegides
i tretes
fins que al final
el 2004
si no m'equivoco
ell decideix
agafar la pel·lícula
i diu
no, vamos a hacerlo bien
i esta es la final
que de fet
que Blade Runner
no va estar en DVD
fins que va sortir això
això
quan dius això
vol dir
una caixa metàl·lica
d'aquestes
que valen
453 euros
hi havia un malatí
amb una figureta
del cotxe
sí, sí
va ser
a todo esto
acabo de caer en cuenta
de que no hemos estado hablando
de la versión
de Denis Villeneuve
no, no
no cuenta
Blade Runner
no cuenta
teniu un vídeo
o un canal
que diu
Ferro PM
la configuració
és bastant semblant
aquesta
no, la pel·lícula
és una seqüela
por lo tanto
no és una versió
és una seqüela
i ja parlaré
en quan fem
el especial de Blade Runner
escoger el món de Blade Runner
y desarrollarlo
en el año 2046
no en el 2019
2049
2046
que és una sala
de granollers
que debo estar
no, 2046
és una pel·lícula
de Wong Karguaj
que se me alucina
Metrópolis
la empanada
Metrópolis 2046
no
2046 a secas
que és com
la continuació
de In the Mood for Love
que és la continuació
de Days of Being Wild
o Días Salvajes
gran trilogía
gran trilogía
no, no
continuemos con Apocalypse Now
y ya que me preguntabas
por las versiones
no son tantas
como las de Blade Runner
estamos hablando
de tres versiones
en el fondo
la primera
la del año 1979
la del cine
una versión que llega
tras dos años de montaje
y tras un rodaje
que se eternizó
durante un año
estamos hablando
de un rodaje
del 1976-77
que acaba
finalmente montado
en el 79
con una duración
de 147 minutos
bueno es que
el rodaje
de Apocalypse Now
es una gran época
lo comentaremos
lo comentaremos
después aparece
muchos años más tarde
en el 2001
la que todos conocemos
como la reedición
como la revisión
de Coppola
que se llama Redux
Apocalypse Now Redux
que son 196 minutos
de duración
larguísima
buena de cojones
claro
que pasaba
que se añadían
50 minutos más
donde había secuencias
pues desde la plantación
francesa
aquella
mucho más extensa
segunda escena
de las conejitas
de Playboy
o esa escena
mucho más extendida
entre Cars y Wheeler
que ha pasado ahora
en el 2019
Coppola ha dicho
40 aniversario
de la primera versión
hay que capitalizar
al final también
hay un sentido comercial
en todo esto
y entonces aparece
la versión definitiva
la que tú consideras
la versión definitiva
de Blade Runner
la quinta
siempre en manos
del director
aparece como
Apocalypse Now
Final Cut
y en este caso
estamos ante 181 minutos
es decir
un poquitito más breve
que la Redux
un poquitito más extensa
que la versión original
Apocalypse Now
Now Yes
ahora sí
Now Finally
antes no
antes no
bueno es un poco
como lo que nos está pasando
ahora sí
antes no
es decir
la vida funciona así
y como tú comentabas
exacto
el Apocalypse Now
es en sí mismo
la película
es una gran
una gran hipopeya
una gran hipopeya
un gran documental
también sobre eso
un copala
que se acaba
de transformar
cinco intentos
de suicidio
he llegado a oír
en serio
he llegado a oír
una burrada
estamos hablando
de 200 días
de rodaje
en una selva
que no es
la selva que pretende
el Vietnam
pero es la selva filipina
y que en un primer momento
funcionaba muy bien
porque
en esa época
había un dictador
en Filipinas
que le parecía genial
que viniera un equipo
de rodaje americano
para hacer publicidad
oye
y que se tenía que
tirar napalm por ahí
y quemar bosques
y selva
no pasa nada
que Filipinas
tiene 7000 islas
¿sabes?
pero claro
¿qué acabó pasando?
que esa realidad
que existía en Filipinas
tampoco era muy pacífica
había
no solo el dictador
sino varias tribus salvajes
que en algún momento
parecía que querían
secuestrar el rodaje
había muchos actores
y muchos de ellos enfermos
es decir
lo recordáis ¿no?
los locos y rebeldes
de la época
Martin Sheen
Marlon Brando
Robert Duvall
Frederick Forrest
Sam Bottoms
Albert Hall
Lawrence Fishburne
Harrison Ford
Dennis Cooper
Dennis Cooper
tiene una de las grandes anécdotas
¿no?
porque claro
hablaba de actores enfermos
sí
algunos por algún mosquito
que les picaría en la selva
pero otros por un mosquito
que llevaban consigo
que era la gran adicción
a la droga
vosotros sabéis ¿no?
que este hombre pedía
25 gramos de cocaína
¿eh?
de desayuno
para poder mantenerse en el rodaje
lo único que sí decían
que Dennis Cooper
todo y que era un alcohólico
y un yonki
mientras tuviera sus gramos de cocaína
era un tío muy pacífico
es decir
no era disruptivo
no tratas en corto
con esto
sí exacto
no generaba conflictos
así como por ejemplo
Herbie Kittel
que fue el primer protagonista
vosotros sabéis ¿no?
que en un origen
iba a ser Herbie Kittel
no Martin Sheen
llevaba ya un mes de rodaje
parece ser que no era el perfil
adecuado para ese tipo de rodaje
y para ese tipo de localizaciones
bueno y Martin Sheen
también deja la nambla al cuor
sí
después tuvo un problema
con un ataque del corazón
oye
afecta más miocardio
no era ella
el que atrancaba al mirar
se hizo un corte
y se va a fotre un corte
en la espera
en la espera
se hizo un corte en la cabeza
eso es real
sí sí
y por eso lleva la bandana
de hecho
bueno
por eso y durante muchos años
bueno
una de las grandes frases
que acompaña Apocalypse Now
dicha por el propio director Coppola
era que
su película
no iba sobre la guerra de Vietnam
era Vietnam
literalmente
¿cómo conseguiste
que fuera tan realista?
no
era Vietnam
es decir
desde un tifón que destruyó los decorados
hasta Marlon Brando
que se presenta
rapado
sin haberlo consultado
con 40 kilos de más
sin aprenderse los diálogos
¿me entiendes?
es decir
el método
ese es su método
sí
bueno
a ver claro
lo orgánico
es lo orgánico
un incendio
de hecho
aquí hablamos
vamos de incendio en incendio
desde los Melies
Cinema Paradiso
también un incendio
que consume en galpón
con los equipos
un presupuesto
excedido en varios millones
de dólares
bueno
ya sabéis
antes he dicho
5 intentos de suicidio
no
lo que eran 5
eran los Oscars
que el tío tiró
porque se cabreó
las 5 estatuillas
de los Oscars
las acabó tirando
en un momento
porque las porta al rodatge
en plan
botas de cadira
he llegado a oír
he llegado a oír que tira
las 5 estatuillas
no yo creo que ya es en el montaje
a posteriori
en casa
el tío en plan histeria
desde su ventana
tira las 5 estatuillas
y acaban destrozadas
las 5 estatuillas
que había ganado
con el padrino
fuck you Marlon Brando
pero aún así
a pesar de todo ello
está claro que
Apocalypse Now
como dijo Robert Ebert
voy a parafrasear a Robert Ebert
un crítico cinematográfico
déjame ver cuántas líneas
tiene separado
es el mejor film
sobre la guerra
de Vietnam
uno de los mejores
de la historia
porque te lleva
más allá de las demás películas
sobre este conflicto
te lleva dentro
de la oscuridad del alma
no se trata
tanto sobre la guerra
sino sobre cómo
ésta revela la verdad
de que hubiera sido
mucho mejor
jamás
haberla descubierto
y esto además empalma
claramente con esa gran frase
que nos lanza Marlon Brando
pero que no
que se recupera
de la obra original
de la obra literaria
del corazón de las tinieblas
de Joseph Conrad
que no creo que existan palabras
para describir
todo lo que significa
el horror
el horror
el horror tiene rostro
tienes que hacerte amigo del horror
el horror y el terror moral
deben ser amigos
si no lo son
se convierten en enemigos terribles
en auténticos enemigos
pero
¿qué os parece
si dejamos el horror a un lado
y intentamos acabar
esta secuencia
bueno esta sección
más bien
con un viraje
hacia el amor
hacia el amor
y no solo el amor al prójimo
sino el amor al cine
el amor a la nostalgia
porque está claro
que si
que si Apocalypse Now
es en sí mismo el Vietnam
esta banda sonora
de Ennio Morricone
que está claro
que
en paz descanse
exacto
que en paz descanse
que nos viene
como anillo al dedo
no solo porque
Cinema Paradiso
es de las pelis más tequilleras
de estas últimas tres semanas
ese gran restreno
sino pues porque hace muy poquito
que nos ha abandonado
Ennio Morricone
de hecho
el director
de Cinema Paradiso
Tornatore
estaba preparando
un documental
y en eso sigue
un documental
sobre el maestro
así se llamará
el maestro
Ennio Morricone
pero por cierto
esta banda sonora
no está compuesta
exclusivamente por él
por Ennio
sino por su hijo también
Andrea Morricone
Andrea Morricone
todo el mundo recuerda
Cinema Paradiso
¿verdad?
sí
¿sí?
más o menos
algunos le tenéis más amor
que otros
no, no te creas
es lo que te digo
pero de la misma manera
que Apocalypse Now
es Vietnam
diríamos que
Cinema Paradiso
no trata sobre la nostalgia
no trata sobre el amor al cine
es en sí mismo
esa nostalgia
es en sí mismo
ese amor al cine
con todas las trampas
con todo ese guiño continuo
que no solo es del niño
que es un guiño
desde el propio Tornatore
a la cuarta pantalla
¿no?
a la cuarta pared
pero ¿por qué lo es?
¿y por qué es en sí misma
la nostalgia?
porque
si yo continuamente
parafraseo
otras películas
y otros diálogos
de grandes actores
en el fondo
eso es precisamente
lo que hace Cinema Paradiso
lo que nos hace
es un abanico
una muestra
totalmente poliédrica
del cine clásico
es como un meliés
pero en dos horas
estamos hablando
de La Diligencia
de 1939
del Jeque Blanco
de 1953
del Adri de Bicicleta
¿no?
de La Verón de Bicicletas
de 1948
de Vistorio de Asica
o Germani año cero
de Rossellini
en el año 47
y así como cantidad
de figuras representativas
de la historia del cine
Charles Chaplin
Buster Keaton
Henry Fonda
Clark Gable
John Wayne
Marilyn Monroe
Vigite Balleroy
o sea continuamente
es un cine
que es una ventana
a todas estas películas
de cine clásico
y que es una gran elección
comercial ahora
para los restrenos
porque
si lo que estamos invitando
a la gente
es a la vuelta al cine
en sí mismo
el cine
la historia del cine
está implícita
en Giuseppe Tornatore
y Cinema Paradiso
¿de cuál es la película?
es del año
1980
32 años
32 años
que facen un remake
y que falleixen películas
que faltan
en esta historia del cine
entre ellos
Cinema Paradiso
lo gracioso de todo esto
es que
con tanta versión
que hemos estado comentando
de Blade Runner
de Apocalypse Now
Cinema Paradiso
también cuenta con eso
parece ser que
Cinema Paradiso
fue una obra
que en su estreno
en el 88
fue más bien un fracaso
una película de tres horas
con demasiadas líneas narrativas
no solo la que apuesta
por ese amor al cine
y la nostalgia
o la que apuesta
por la relación
entre esa figura paternal
del proyeccionista
con el prota
sino que
estamos hablando también
de unas versiones
excesivas
donde se plantea
inicialmente
como tres horas
la taquilla
la corta
en dos horas y media
es decir
para las salas comerciales
van dos horas y media
pero es un desastre
y es la versión
que se encarga
de presionar
sobre todo el productor
para presentarla
en el festival de Cannes
la que acaba triunfando
pero meses más tarde
de hecho se llama
la versión de Cannes
le pide a Tornatore
el productor
le pide a Tornatore
no podemos funcionar
con esta versión
de tres horas
hay que ir
a por una de dos
y esa es la que funciona
¿no?
finalmente
bueno
que decir
de Cinema Paradiso
que ya no sepáis
¿no?
es decir
desde ese parafraseo
al que continuamente apelaba
desde ese Ennio Morricone
presente
gracias a esta banda sonora
que nos acompaña
hasta Jorge Sanz
la versión de Jorge Sanz
¿no?
en el cine
porque claro
que no es que sea Jorge Sanz
le parece un montón
sí exacto
tenemos que
como es una película
en tres etapas
también en base a la vida
¿no?
la infancia
la adolescencia
y a la etapa madura
en la adolescencia
tiran de un actor
que no lo recuerdo
su nombre
pero que es claramente
el Jorge Sanz
hasta hacer una crida
hace un remake español
con la nostalgia
de Ozores
con la nostalgia
debería haber algo así
en este cine
no nos engañemos
tenemos grandes obras
del cine
que no son del 80
evidentemente
claro tío
dané la orden
claro claro
hombre
dolor y gloria
que conste que yo no quería
mencionar nada así
pero vamos a acabar
esta sección
con las dos películas
al margen de estas dos pelis
Apocalypse Now
el fin
Giuseppe Tornatore
con Cinema Paradiso
el amor por el cine
simplemente mencionar dos pelis
que a mí me han alucinado
de estos restrenos
que nos están llegando
y que además
me están alucinando
porque no las había visto
es decir
en mi caso
sí que funcionan
como la gran excusa comercial
para que vuelva al cine
estoy hablando
de Under the Skin
qué pedazo de obra
y creo que aquí
podemos hablar los tres
sí
sí sí
jo la vaig veure
la vaig veure
diguéssim
no he anat al cine
tú vas poder anar
sí exacto
yo he entrado
ah no
tú Ferran l'has vist a casa
tú l'has puc veure al cine
como siempre
en esta empanada
somos
el ejemplo de la sociedad
en tres personas
el confinado
entonces tú
el confinado
que l'has visto online
tú la he visto en su día
jo la vaig veure
que era 2013
dèiem
2013
claro
jo potser la vaig veure
potser 2013-2014
però no al cinema
perquè sí que és veritat
que en aquell moment
la van vendre molt malament
des d'un punt de vista
que tota la crítica
se la menjava
i públic també
és una pel·li difícil
des d'aquí diem
és una pel·li difícil
experimental
no us espereu
tot i que la protagonista
sigui és Carles Johansson
no us espereu
viu de negra
ni us espereu
història en matrimoni
explica un moment
la història
exacte
el que està claro aquí
és que si tu vas a ver
esta pel·lícula
como otra pel·lícula
más narrativa
con una trama
sólida que pudiera beber
del guión de Robert McKee
de esa gran obra
era una decepción
es una pel·li más bien
y a mí me encanta
porque cuando hablo de cine
digo es una pel·li
cine en esencia
cine puro
es decir
es una experiencia
hipnótica
visual
melódica
es decir
la banda sonora
es alucinante
y te envuelve
de la misma manera
que te envuelve
el diseño de sonido
no no
el rostro de la Johansson
la manera
la manera
pero no nos engañemos
es una película
alejada de lo sexual
aunque se haya vendido
gracias al desnudo
de la Scarlett Johansson
antes comentabas
algo muy interesante
Fernán
en base a como Johansson
rodó esta película
en el año 2013
justo fronteriza con
no teniendo en cuenta
que
aquesta película es 2013
suposemos que es roda
un año abans
el 2012
que va estrenar Johansson
el 2012
Vengadores
o sea
ya formaba part
de la saga Marvel
por lo tanto Disney
y es curioso
que ella pugui fer
aquesta película
porque Disney
yo creo que a día
d'avui no la podria fer
porque Disney
li prohibiría
per contracte
sortir d'espullada
y trencar la imatge
de la icona
que representa
el mundo
y eso es contrario
a la experiencia
que yo he sentido
ante el desnudo
de Johansson
que es lo menos sexual
y de hecho
no maneja ni siquiera
una erótica
es decir
yo cuando me persique
la maneja
intencionadamente
a través de la narración
y la cama
yo recuerdo la cama
mig flexionada
que a més
se enfoca molt
está buscadísima
en plan
los humanos
hacen esto
bueno más que todo
exacto
pero en tanto que
hay una mirada
alejada
es un replicante
sí conecta muy bien
con la obra de Blit
y lo conectará
muy bien después
al Mr. Frick
y ahí vamos
pero el rollo
el rollo cuál es
que en tanto que
hay una mirada
alejada
de ese funcionamiento
humano
y tú coincides
más con esa mirada
alejada
y no tanto con el humano
al final el humano
que tú ves
de manera presencial
es víctima
es patético
pero es víctima también
y tú en ese momento
no te sientes la víctima
estás alejado
explíqueme
exacto
la sinopsis clara
de Johansson
que lo acabas entendiendo
porque tampoco te lo cuentan
así con
es decir
no es una película
que te esté
masticando el chicle
te lo da para que tú lo abras
es una extraterrestre
que llega a la tierra
y como una de sus civilidades
es la carne humana
pues acaba captando
a toda una serie
de humanos masculinos
a través del erotismo
a través de sus desnudos
y sus provocaciones
para finalmente
acabándose los papear
pero por eso no hi ha erotismo
desde un punto de vista
buscad
sino que es un erotismo
como lo que dèiem
es un cebo
es el replicant
diu
eso es lo que mejor funciona
para captar carne humana
pero yo
por eso insistía
en la idea
donde el cuerpo de Johansson
apela más a la carne
apela más a la materia
que en sí mismo
a la sexualidad
al menos desde la perspectiva
del espectador
no tanto del protagonista
o víctima
que acaba siendo comido por ella
en el fondo
yo lo que entiendo ahí
es un poco
casi el cine este
que os comentábamos
hace ya mucho tiempo
cuando hablábamos
de la autoría
y hablábamos de Robert Bresson
esos actores
que no son actores
en sí mismos
que no tienen que modular
en exceso
ni sus diálogos
ni su tono de voz
que son modelos
es decir
Jonathan Glaser
que es el director
que está detrás de esta obra
está claro que ha elegido
a Scarlett Johansson
por lo que es
por lo que sabemos de ella
por ese tono de voz
por ese erotismo
que ya ha captado
nuestras mentes
y ahí lo traslada
de una forma desnuda
casi muy poco barroca
es decir
muy poco recargada
es muy quirúrgic
muy escéptico
eso que dius tú
la Scarlett Johansson
incluso a día d'avui
que la moda
pot haber cambiat
segueix representando
una bellesa
bastant absoluta
porque no es
ni excessivament prima
ni es excessivament grasa
es una noia molt normal
però molt preciosa
especialment en la cara
també diuen
que té uns
i la utilitzen
precisament
el que dius tú
ella és un ninot
perquè el que està
és un modelo
una modelo
que està utilitzant
aquesta sexualitat
per això deia
que els humans
són patètics
els nois que capten
porque también hay algo
que conecta con Blade Runner
y que tampoco quiero hacer spoilers
donde al final
de nuevo
víctima y verdugo
están
ante el mismo espejo
m'ha vingut al cap
la traducció humana
d'extraterrestres
a Mars Attack
aquella senyora
canava
amb aquella tofa
de lana del rey
està muy alejada
de esa comicidad
de que sí
es decir
simplemente para que
el oyente lo entienda
es una peli
que se aleja
de las tramas clásicas
pero que aún así
te puede captar
durante lo que dura
una hora y 45
más o menos
de una manera
en la que no lo habrá hecho
ninguna de las películas
que hemos comentado
y yo creo que
lo dejaría aquí
hasta entrar
y también es cierto
que hay que estar
en el mood
adecuado
para poder ver esa película
¿qué os parece
si lo dejamos aquí
y nos vamos a
a escala vell
portem gairebé una hora
y llavors
hauríem d'avançar
doncs anem
anem a escala vell
Pol
palante
doncs un següent
doncs avui que és estiu
que és empanada
cultural especial
gazpacho
us portem un altre cop
aquest ritme
més caribenys
directament
del maresme
del Mataró
més lliure i tropical
l'autèntic rei
de l'esca
casula i català
és Mr. Freak
Esca
quan em retiri
busqui un hobby
per veure
passar el temps
com aquells avis
que amb paciència
col·leccionen
segells
no crec que em costi
però que em consti
que no ho vaig planejar
no hi puc fer
més
si escolto sons
que escoltaria un ancià
doncs exactament
Mr. Freak
Esca
és a dir
Jaume Quadrada
amb aquesta veu nasal
d'esca
ja ho diu
esca
ansià
és un cantautor català
que està clarament influenciat
per ritmes jamaicans
que a més
entran molt bé
ara en aquesta caloreta
i aquest confinament
que ens espera
potser
però bueno
i avui
ha vingut
aquest primer gazpatxo
justament a presentar-nos
aquest nou CDK3
que és
Esca de vells
Esca de vells
ja ens avança
que és un ritme
encià
però què vol dir
exactament aquest terme
Esca de vells
la veritat és que
és un terme
que ja portàvem bastants anys
fent servir
amb la colla d'amics
amb els cabrians
amb la gent de l'escena
diguéssim
sempre feia amb la conya
nosaltres el que ens agrada
és Esca de vells
i per què?
de vells
doncs
perquè és literalment
Esca de vells
la gent que va començar
a fer aquest Esca
ara mateix són vells
són gent de 70 anys
o morts
llavors és per diferenciar
del tothom
de la tercera ola
de l'Esca
llavors ja
el que més ens agrada
a nosaltres
que és l'Esca de vells
que és l'Esca
que es feia a Jamaica
des de finals dels 50
a principis dels 60
Hòstia me ha dejado loco
porque claro
yo te tengo como referente
de juventud
a ti Paul
¿sabes?
y ahora resulta
que tú eres el gran fan
de la música de viejos
tío
home
i la música disco
que portem aquí
la música
i el punt
si en el fondo
es un viejales
aquí
es un pureta
es que estem parlant
justament de música escà
dels anys 50
hòstia
70 anys no?
fot tranquil·lament
sí
sí
inclús ell també tracta molt
el tema del Calipso
que és aquesta música
de Trinidad
o tot això
que inclús és anterior
o sigui
realment
és una escada vells
i és una música
anciana
per defecte
però que sí
però que mantiene
la modernidad
és una de les coses
que li vam preguntar
que és
quin és el secret
al final
d'Exprema
una música
que té tants anys
i ell literalment
ja ens ho va contestar
que crec que ja ho té
molt literalitzat
que és una música
per viure-la
però no per viure d'ella
perquè al final
és el de sempre
la música
que és a vegades
un poc com la ràdio
i sí que és veritat
i tu potser
ens pots parlar
també d'això Adriano
no ho sé
però crec que Catalunya
por lo de viejo
por lo de viejo
y calvo
no no no
calvo
però no es quín
sinó calvo
també
sinó que Catalunya
realment
sempre ha sigut
un d'aquests territoris
amb moltíssima escena
jamaicana
de música així
hem tingut sempre
els clàssics
català
hem tingut
Xoeto, Cabrians
Penguins
hem tingut
espessimades
hem tingut infinit
de grups
però sí que és veritat
que potser a poc a poc
a poc a poc a poc
aquests últims anys
s'ha anat apagant
aquesta flama
que hi havia aquest auge
que hi havia fa molts anys
llavors una de les coses
que era obligada
a preguntar
que és com veu l'escena
ara mateix
sí que és veritat
que no hi ha
no hi ha l'auge aquell
que hi va haver
potser als 90
que a totes les festes majors
hi havia un grup
d'esca sempre
n'essis on n'essis
n'essis el poble que n'essis
no hi ha aquella
fermacència que hi havia llavors
però a canvi
hi ha bandes molt bones
també
hi ha bandes
amb molta més qualitat
segueixen sortint bandes
per exemple
amb el Jamaicat
el disc aquest que va fer
el Tole
de la família Torelli
hi ha diverses bandes d'allà
que jo no coneixia
de la seva existència
i vaig veure que
hòstia
bandes que surten
i que toquen superbé
i que es nota
que també
que ho han mamat
que no és que
que facin
venga ara anem a tocar escà
i ara de cop
fem
no
per tocar d'aquesta manera
has d'aportar
ja ben escoltat aquesta música
perquè això es nota
vull dir que crec que
no podríem dir
que sigui una escena
que estigui molt molt molt
a tope
però que està allà
segueix estant allà
i segueix sortint gent
que segueix fent
aquesta música
llavors
crec que no
no està tan bé
com a mi m'agradaria
però tampoc ens podem queixar
aviam
no ens podem queixar
però realment
no només aquesta música
sinó en general
i més ara
venint d'on venim
de les notícies
que hem escoltat últimament
l'escena musical
i en si cultural
però l'escena musical
està tocadíssima
i falta veure també
tot això
per exemple
de sala BCN
que ho comentàvem fa uns dies
de tots aquests concerts
que es fan a Montjuïc
què acaba passant
però bueno
la pandèmia
que ens està tocant
no només
va frenar la música
sinó a vegades
també en va crear
perquè llavors
lleveu un dia
d'aquests del confinament
que ens vam llevar
amb un tema
com coronavirus
de Mister Fekeska
que és òbviament
una paròdia express
a més de la pandèmia
és una cançó
que la va crear
en dos dies
quan vam fer l'entrevista
jo tenia el cap
que l'havia fet
en una setmana
o dues
i realment
ens va confirmar
que no
que l'havia fet
en dos dies
i no estem dient
només de la lletra
estem dient
que hi ha una bateria real
ens està explicant
tota una mena
de procés
de com es treballa
aquest test del confinament
i que la va començar
a moure per WhatsApp
després la va acabar
penjant per YouTube
però realment
la pregunta
també era òbvia
que és
des del confinament
ja costa treballar
normalment
gairebé el teletreball
com pots crear
com pots crear
ja no sigui en confinament
inclús ell
com a creatiu
com a creador de música
com acaba creant
unes cançons
que són tan absurdes
tan humorístiques
però alhora
tan reals
jo sempre ho dic
i sense vergonya
el meu procés creatiu
a vegades
és tan senzill
com
vull fer un tema
que parli de bolets
si me'n vaig a la Wikipedia
i em llegeixo
tot el que trobo de bolets
i vaig agafant paraules
que m'agraden
paraules que no m'agraden
per exemple
el tema de bolets
del primer disco
la penya
es pensa que jo
sóc un gran expert micòleg
no tinc ni idea
de bolets
ni m'agrada especialment
els bolets
ni vaig a buscar bolets
però mira
em venia a gust
fer aquell tema
i em vaig a informar
que sigui internet
wikipedia
pim pam
inclús a vegades
per buscar objectius
objectius que no trobo
faig servir un programa
que es diu
el Worder
que tu poses
vull una paraula
que acabi amb A, B, E
per exemple
perquè vols rimar
amb una altra cosa
o sigui que faig servir
moltes trampes
moltes trampes
i ho dic
sense problema
les trampilles
tampoc com a nosaltres
al final
aquí un poc de wikipedia
i després
con un bagaje aquí
de cineastas experimentados
que no veas
no però és que al final
nosaltres també
com ell
però també a vegades
fem la confluència
amb les coses de la cultura
o així que portem
amb la nostra vida real
al final ell també
el que acaba fent molt
és agafar històries
que li han passat
com molts cantadors
també al final
també perquè aquest discurs
d'estar per casa
i li agrada això
una mica de proper
familiar
al final som la generació
d'internet
no podem evitar
tenir accés a tot això
i utilitzar-ho
jo no veig el problema
no, evidentment que no
i tant
sempre que la informació
sigui verificada
i al final aquí estem parlant
però ell també ens explicava
que en un futur
vol fer un CD midi
només
literalment
normalment ell treballa
bastant sol
més enllà dels instruments
i això
però ell té un estudi
muntat a casa
i ell grava els tests així també
però
i compta amb molts col·laboradors
estem parlant
que aquest CDT
col·laboradors
d'ex català
de doctor Calipso
té una infinitat
de col·laboradors brutals
però que ell
en realitat
s'ho cuina
tot a casa
ben català
ben casolà
i justament això
ell
de les temàtiques
que tracta també
és que li podríem donar
el premi de català
de l'any total
perquè és un tio
i això ho vam parlar
durant l'entrevista
que per cert
la podeu recuperar
a les xarxes
sí la penjarem sencera
una entrevista
de mitjoreta
ben llarga
i que
sempre fa aquesta recuperació
de la cultura
de les tradicions catalanes
i això sempre
amb aquest filtre d'humor
se'm fot molt
per exemple
de geografia catalana
no sé si coneixeu
dos poblets
que es diuen
Sidamont
i un altre es diu
Ultramort
i aquesta setmana
aquest a Galícia
he passat per Sidamont
i m'estava descollonant
de recordar
té una cançó boníssima
que es diu
de Sidamont Ultramort
que ell autocataloga
com aquella
petita i catalana
ruta 66
hòstia puta
jo no he de tenir idea
d'això
sí sí
són dos poblets
que hòstia
val diria la pena
fer un
podríem fer un directe
saps?
parlar més
i fer un directe
allà
empanar de Sidamont
empanar d'Ultramort
hòstia
empanar d'Ultramort
és xungo
i també és el rei
de les frases fetes
i mots catalans
realment
i també és un maestro
diguéssim
en inventar
aquests nous termes
com ara una cançó
que li diu
un nou concepte
que és l'amic postis
fa una estona
que m'estàs mirant
no pares de passar
per davant
en directe
els ulls
seguint un cordill
pensant com fer
un més senzill
que més amb aquest calipso
el que comentàvem abans
aquesta música
encara és més antiga
però què vol dir exactament
aquest amic postis?
he vist que és una cosa
que li passa a molta gent
jo pensava que era
que em passava
em passava només a mi
però
o a gent
molt festiva
per dir-ho així
però sabeu que tothom
ha tingut o té amics postissos
l'amic postissa
és la típica persona
que tu estàs
normalment és quan estàs de festa
de nit
algun cert
o una cosa així
et ve una persona
saludar efusivament
i tu
doncs
te'l quedes mirant
intentant recordar qui és
i no tens ni puta idea
de qui és
com diu la cançó
però et fa patir
et fa estar una mica incòmode
perquè dius
hòstia pobre xaval
que m'està saludant aquí
super emocionat
explicant-me una cosa
que no sé què va passar
quin dia
o vam estar junts
no sé quin dia de festa
i tal
i tu no tens ni un mínim record
llavors
hi ha aquells moments
d'intentar recordar
i al final
normalment no ho aconsegueixes
llavors
ja passes a la fase
de dissimular
i fer veure que sí
i dius
hòstia sí, és veritat
sí, sí, quant de temps
i tal
però
és una farsa total
perquè no te'n recordes
bueno
això segur que n'hem tingut tots
amics postissos
o hem sigut potser
els amics postissos
però jo soy más de decir
no, no, no
de quién eres
tu vas a degradar
la persona
més igual
però que soy tu mujer
ya
pero no te conozco
por favor
des d'aquí una salutació
te queremos
i a més aquesta cançó
també té un tema
que és que
li van robar
aquests són també
els temes de l'actualitat
online
o que no era
el salseo català
aquesta cançó
la va treure
la va treure
les van a trair
a poc a poc
durant pre-confinament
just
i just en el confinament
les anava traient
a Contagotes
per YouTube
després ja veurem
on té la música
però és una cançó
que de cop
amanecimos també
com amb el coronavirus
de la cançó
ens vam despertar tots
amb una cançó
que a més
de fet la va compartir
ell també
que crec que es deia
Sant Pere Esca
o així
que és un xaval
que el que va fer
és agafar la cançó
i d'alguna forma
digital
perquè ell inclús flipa
com a tècnic de això
que és Mr. Fliquist
que ja m'acorda
va dir
jo no sé com m'ha tret
la veu
com ho ha fet
però ha agafat la base
i el tio ha cantat
una cançó a sobre
a tope
i inclús diu
hi havia moments
que la cançó seva
tenia més visites
que la meva
esto debe ser
el gran drama
a mi que me reben
era brutal
a més va ser
molt curiós
perquè
va fer un
ell durant el confinament
va fer uns concerts
en directe
de fet benèfics
també
amb el nou CD
i feia cançons
també antigues
i el que va fer
és
va explicar
aquesta historieta
i va trucar
al xaval
en directe
i el xaval
va dir
clar
també aquí
va haver
un tema
meu
el tio
reconoció
que l'havia robat
la base
no podria
totalment
a més collons
no estàs robant
a Japón
que el tio
crec que era d'Olesa
o no sé
on era el xaval
i robaria algú
de Mataró
d'Olost
d'Olost
d'Olost
d'Olost
començava molt
Olost
és com a ultramort
tampoc
no és Olost
però bueno
no només va tenir
aquest problema
amb aquest CD
amb el tema
d'aquesta robatòria
cançó
que al final
va quedant
una cosa
més anecdòtica
sinó també
han tingut
altres
diguéssim
temàtiques
problemàtiques
que és com
també va tractar
un tema
com el TDA
una cosa més sèria
també ho acusava
una mica
amb el tema
de les farmacèutiques
aquestes coses
que també van sortir
fa un temps
i que se li van tirar
una mica a sobre
alguna gent
de dir
mi hijo
també té TDA
no, no, és que no estic dient
que no
sinó és la reacció
que fan les farmacèutiques
per curar
o per intentar pal·liar
tot això
i després també
per la mateixa cançó
que hem escoltat abans
del coronavirus
molta gent
que no entenia
la ironia
o el sarcasme
que té
normalment
les seves cançons
i se sorprenien
com
ei tio
que hi ha gent
que està morint
bueno
esto conecta
exactamente
con el principio
del programa
aquí està
al final
aquestes limitacions
d'aquests moments
que vivim
sigui riu del virus
o sigui de qualsevol cosa
i de l'ascensió
en general
vam acabar parlant
d'ajustament
d'això
de la censura
jo crec que és el problema
una miqueta
de voler
jutjar obres
de fa cent anys
amb la mentalitat
i la manera de pensar
d'avui
volia ser una miqueta absurd
ara les coses
són diferents
pots agafar
una pel·li
de fa cent anys
i dir
hòstia
és que
mira què feien
bueno
perquè el món
era diferent
està bé
que s'avisi
aquesta pel·lícula
conté
coses racistes
però la censura
no ho sé
acabarem cremant llibres
a una plaça del poble
acabarem como a Fahrenheit
quemándolo todo
claro
pero és que
esto hace poco
que lo decía
el mismo actor
Idris Elba
sí
també és veritat
el único que ha dicho
algo
bueno que Frank Carles
un actor de raza negra
que si acabamos anulando
y blanqueando el pasado
perderemos la perspectiva
de hacia dónde tenemos que ir
está muy bien
que se sepa que existe
el nacimiento de una nación
y que a la vez
que es una película
claramente racista
también era una película
que aportó
dentro del lenguaje cinematográfico
oye
y las dos cosas
hay que respetarlas
porque no por el hecho
de que sea una peli racista
ya no le vamos a dar
sí
porque si no
Disney se va al pique
si recuperen Walt Disney
ya me dirás tú
exacto
y así nos va
bueno i per acabar
i fent una apel·lació directa a tu Adriano
a part de tocar
l'escada de vells
els últims 20 minuts d'entrevista
perquè és més llarga
el fet la vam reduir
però vam estar parlant
de videojocs de vells
sí que soc molt fan
de l'època
de l'època
de les aventures gràfiques
per exemple
del Monkey Island
del Larry
del Simon the Sorcerer
totes aquestes aventures gràfiques
a mi em flipaven
de petit
i segueixo jugant
i també el rotllo
dels 8 bits
dels 16 bits
la Super Nintendo
la Nintendo
aquests videojocs
més vintage
m'agrada molt
el Zelda
per exemple
el Zelda
de la Super Nintendo
llavors tinc emoladors
a l'ordinador
que el bombando
de la Play
pot jugar a la Super
a la Mega Drive
a la 64
tens totes les consoles
allà
i tinc pràcticament
tots els jocs baixats
que igual tinc un arxiu
de jocs de Super Nintendo
que són tots els jocs
que existeixen
són 2000 o 2500
este tío
me lo estoy imaginando vestido
no lo conozco visualmente
y me lo estoy imaginando vestido
como el Abel
o sea
en plan vintage total
és així però de 2 metres 10
és un tío molt alt
és super alt
sí, sí, sí
i
òbviament jo aquí vaig intercedir
en aquest moment de l'entrevista
aquí es va sentir el clic
jo estava amb el micro apagat
i va començar a parlar de jocs
vaig fer clic
sí, sí
no, vam estar
va estar molt guai
perquè a més també vam parlar
de l'Ivan Torpedo
que és un dels que ens va enviar
també una d'aquelles felicitacions
d'acord
sí
i que també sonarà de fons
en algun moment
perquè col·labora amb ell
amb una cançó
sí, sí, sí
i realment
i realment
a tot això dels videojocs
hòstia
2.500
normal que després ens digués
que treu un CD cada 6 anys
perquè sí
demasiado vicio
demasiado vicio
per això faig un programa cada setmana
bueno
però realment
el solo
ell ha vingut aquest matí
en plan Ferran
d'aquí va la peli
d'aquí va la peli
se nada
se nada
però realment
si treu un CD cada 6 anys
hem tingut l'honor
de poder presentar
i d'entrevistar-lo
sobretot
amb aquest nou CD
cada veig
i sí que és veritat
que bueno
esperem que se sigui
juguent aquesta empanada cultural
d'intre 6 anys
no ho sabem
potser ja nos ha fitxat
Nestlé
jo crec que serà
una empanada gallega
ja
el tamaño que tindrà
Nestlé
com per no dir
Catalunya Ràdio
per no ofendre
que ser de ràdio
és ràdio Nestlé
el que somos muy adecuados
para hacer anuncios de televisió
ràdio Nestlé
no os lo han visto
colacao cultural
el concepto divulgativo
la gente
la gente la lleva en la sangre
a mi se'm donarà
productes de Nestlé
mentre anem fent la xerrada
xerrada
jo estic molt content
sí porque
no sé qué está pasando
pero la rebelión
mira
está ya en horas bajas
la rebelión no dura mucho nunca
Adriano
bueno
però bueno
per acabar
el seu futur
ja ens va avançar
en exclusiva
últimament tenia un tema
que és de exclusiva
exclusiva
i que ens va dir
que tancar aquesta trilogia
i la va començar
una mena de trilogia
d'esca català
que era
escà casual
escà amb accent a l'a
que és el proper
que t'he pensat
escà
escà amb accent
que és aquest tancament
de trilogia
amb aquest escà de vells
que acaba de presentar
i bueno
per acabar
on podem trobar
tota aquesta música
podem trobar
a llocs físics
i al Daily Records
a botigues de discos
en general
a
empera de cultura
del cine
a Soundcloud
també podeu contactar
me'n directament
per Instagram
per Facebook
a Mr.Fekescap
després també hi ha
la discogràfica
Buen Ritmo
que és la que produeix
aquest fet
que també podeu anar a vells
i si no
si la podeu escoltar
podeu anar a YouTube
a Spotify
a Deezer
a Bandcamp
i res
tancant
aquesta empanada
d'avui
doncs
òbviament
et tanca molt bé
aquest ritme
per passar aquest confinament
que potser ens espera
aquest ritme
més caribeig
més jamaicats
que nos vamos a tomar
un gazpacho
y vamos a seguir bailando
ahora
y nos vamos a acercar mucho
distancia de seguridad
a la puta mierda
en casa
hi ha res
que em produeixi
més esglais
i por
que em confondre
amb l'escriure
a un xavi
que es cou
això també és una tradició
que havíem perdut
i que estaves recuperat
pel gazpacho
que és agenda
tot i que clar
a més és molt curiós
perquè no m'havien recordat
que la sintonia
de l'agenda
caribeña
que tenim
és de cabrians
que pertany
a Mr.
el Jaume
és la guitarra
d'aquesta cançó
és el poseedor
estic veient
que tot
és una gran empanada
al final musical
però a ver
exacto
ara vamos a invitar
a la gente
a que vaya a lugares
que quizás no existen
eso es como el típico guía
que te dice
ves ese restaurante
és una hòstia
però això és el que demostra
que fem el programa
de debò en directe
però hi ha coses que sí
hi ha coses que sí
una de les coses
que era el Taixor Fest
que és el festival
que hi ha a la Taixonera
de Barcelona
que és un festival
de curs d'humor
que es feia
o es fa
de moment no hem desmentit
que ho veu anar-hi allà a la tarda
un dels festivals
així estivals
per excel·lència
que tenim aquí a Catalunya
sí que ha caigut
que és el Fantos Freak
que ja han anunciat
que ja no es fa
fa l'any que ve
en sèries tenim alguna cosa
o no?
o passem a...
sèries jo
és que sí que estan tornant
sèries que tampoc
no
bueno sí
al final de mes
però clar
no sé si dóna temps
al gazpatxo següent
no arribarem
em sembla que torna
és que ara no
no ho sé
és molt radiofònic
això
sí, molt bé
però sí que és veritat
que peixen cinema
torna
bueno torna
acaben ja la trilogia
de Dolores Redondo
de l'adaptació
dels llibres
del Guardian Invisible
i això
llavors és l'oferenda
de Tormenta
i després
a videojocs
veig que tu
avui ens has sigut feliç
aquest cap de setmana
perquè ha sortit
el Ghost of Tushima
ahi vaig fer un bon vicio
no tant com m'agradaria
un Ghost of Tushima
que ja el parlarem
algun dia segur
perquè és molt a l'estil
que no es va
que et va a tu
bueno que em va a mi
i en extensió
el programa
que ja el portaré
en Ghost of Tushima
però
per què no ho vaig poder
viciar del tot
doncs perquè comença
dintre de poc
el festival de música
de Paralada
online
que bueno estarem
allà
fotent-li canya
i que bueno
que el podeu saber online
i una altra
d'aquestes coses
que potser acaba caient
que és el Sala BCN
que no ho sabem del tot
perquè ha quedut
Sala Montjuï
com a cinema
a la fresca
jo estic
super expectant
el tema
de las gandulas
del CCB
en agosto
hòstia és veritat
és veritat
que aquest any
hauria de ser
d'alguna manera
sempre ha habido
una distancia de seguridad
perquè las gandulas
ja no lo permiten
otra cosa
es el tema
del back
donde están
todas las sillitas
ahí
jo t'ho dic Adriano
perquè no et passi
el que t'ha passat
aquesta setmana
diran que es farà
i dos días abans
ah no
això és lo que te he dicho
ahora sí
antes
una cuestión
porque has mencionado
el cine
el foco me estaba apuntando
no lo habéis visto
estar concentrados
con el videojuego
veremos si se estrenan
o no se estrenan
pero hay previstas
para estas dos semanas
en las que vamos a dejar
el personal sin gazpacho
sin cine
hasta final de julio
no sin gazpacho
no sin cine
pero coincideix
amb las dos semanas
almenys a Barcelona
que también hemos de dir
que no siguem centralistes
a Barcelona
té 15 días
d'aquesta suposada
restricción
aparentemente
donde los cines
van a estar cerrados
vamos a ver
si al final
es que sí
Nueva Girona
pero había varios interesantes
que eran
bueno
referenciales
en cuanto al momento
que vivimos
tenemos que suene la música
y entonces
el director
Peter Cataneo
de Full Monty
acababa centrando
esa realidad masculina
musical
que habíamos visto
precisamente Full Monty
pues en
el género femenino
con Christy Ken Scott Thomas
Sharon Horgan
Military Wives
se llamó
las mujeres de los militares
The Beast
que otra película
esta tanto
tanto la de
Que suene la música
como The Beast
ambas películas
aparecieron en el
Barcelona Film Fest
yo tuve la oportunidad
de ver la primera
no está nada mal
la de Peter Cataneo
The Beast
me va a decir
que la vio mi compañero
des d'aquí
us animo a
a no verla
a potser no
veurela
no ho sé
bueno no podré
és una agenda
que la podríem enviar
als premis
radioassociació
veig que és molt
premiada
es simplemente
para que cada uno
encuentre su cuota
de cine
es decir
en que suene la música
si alguien busca
algo fresquito
actual
que reflexione
sobre el tema
de la paridad de género
pues que vayan a ver
esa peli
oye
The Beast
para aquellos frikis
y ansiosos
del cine coreano
que no tiene tiempo
de ver
el cinema negre
te activez
que això
es una pelicula
amb molt chirs
y muy en la dinámica
del cine coreano
que te presenta un film
y que dice
no, este no
te presento otro
vale, no
te presento otra versión
a los Blade Runner
pero había más películas
Mi hermano persigue dinosaurios
un drama
también inclusivo
cine inclusivo
del cineasta italiano
Stefano Cipani
que se presentó
en Barcelona Film Fest
por ejemplo
del Barcelona Film Fest
que hablamos
la película inauguracional
uno para todos
David Verdaguer
exacto
David Verdaguer
y David Ilunday
estamos hablando
31 de agosto
y tenemos un restreno
también en estos días
Origen
de Nolan
hostia sí
aquello para ir entrando
31 de juliol
es claramente
una apuesta
para ir entrando
la de Tenet
y después
una peli
muy floja
pero que quizás
me permiten
adelante hablar
del cáncer
y de nuevo
de las adaptaciones
quisiera que alguien
me esperara
en algún lugar
lo que nos pasa
todo es un poquito
esta no estuvo
en el Bcne
esto está basado
en una obra literaria
que vale la pena
pero la película
es una auténtica
basura
y vas hablando
no no no
hablaré de
como se puede cagar
una adaptación
cinematográfica
estàs dient
que farás
cine malamente
bueno ya veremos
cine malamente
y cáncer jodidamente
la vida
también es
a lo insospechado
ya veremos
ya veremos
doncs nois
aquesta sintonía nova
que es un remix
de la cançó
del nostre Marcos Valle
que seria el Paco León
brasileño
per si el busqueu
doncs ens hem aprovat
al final d'aquest
primer gazpacho
que ja és tradició
que durin una hora
i vint minuts
recordem xarxes socials
primer de tot
tindreu aquest vídeo
a Youtube
si és que no s'ha parat
la càmera
mentre es gravàvem
Youtube
Empanada Cultural
Facebook
Empanada Cultural
Twitter
Empanada Cultura
de Sense L
Instagram
Empanada Cultural
i
Adiano
Pol
Soundcloud
Soundcloud
Soundcloud
Molt bé nois
doncs
fins aquí
i ara ballaré vosaltres
perquè jo em quedaré quiet
vinga nois
ens veiem d'aquí dues setmanes
adios
adios
Díaz
Ent cheese
díaz
díaz
díaz
díaz
díaz
díaz
díaz
díaz
díaz
Díaz
épust
díaz
díaz
díaz
díaz
díaz
díaz
díaz
díaz
díaz
díaz
send
ane
díaz
díaz
vez
곳