Title:

Japó, televisió i límits de l’exposició personal; anàlisi de Red Rocket (Sean Baker) i tancament amb la nova pantalla del videojoc català

## Panorama general **Episodi polièdric** amb tres eixos principals: - **Japó i exposició personal**: trajecte vital de Marco, del primer contacte professional fins a la immersió cultural i la fama a la TV japonesa, amb els límits del *humor negre* i la “productització” de la vida privada. - **Cinema – Red Rocket (Sean Baker)**: lectura musical amb NSYNC, retrat d’un antiheroi i crítica al *somni americà* i al fenomen del “suitcase pimp”. - **Videojocs – Nova Pantalla**: focus en l’ecosistema català i el futur del mitjà, amb l’exposició al Palau Robert. --- ## 1) Japó i exposició personal ### Orígens i immersió cultural (de l’au pair a la segona casa) - **Porta d’entrada professional** i convivència que deriven en una **immersió lingüística intensiva**. - Matrimon i convivència amb Shiori: **fluïdesa oral** més que ampliació de vocabulari o gramàtica, i capacitat de pensar i respondre **més ràpid en japonès**. - **Set anys de vivències** fins a sentir Japó com a “segona casa”. > Em “atreu” Japó perquè la seva manera de pensar, comunicar-se i fer és **radicalment diferent** —per a bé i per a mal— del que havia vist fins ara. • Clau cultural: el país es percep des de fora com **únic** en oficis, maneres de fer i codis socials. ### Salt a televisió i reconeixement social - Feines inicials a Tòquio: **cafè de conversa en anglès** (trencar la vergonya iniciant converses) i **extres** (anuncis de Pokémon, promocions, documentals). - Programa d’aeroport a Narita (“Què has vingut a fer al Japó?”) que deriva en una **sèrie d’11 episodis** (inicialment en preveien 3) a partir d’un **viatge en bicicleta** de Tòquio a Okinawa (2.500 km, amb travessa marítima entremig), **demanant allotjament a locals** per aprendre idioma i cultura. - Efecte pantalla: **reconeixement al carrer** (Hiroshima→Okinawa), invitacions, “gambate” (ànim/esforça’t) i petites ajudes espontànies. ### Límits, humor i “ser producte” - A la TV japonesa hi ha **censura/curadoria moral** i es retallen **bromes de humor negre** (contrast amb YouTube, on hi ha més marge però també **límit clar** per a audiència japonesa). - Referència a David Suárez com a model de **humor negre** que seria **inassumible** a Japó (dificultat amb la ironia; lectura **massa literal** de la broma). - **Exposició controlada**: - Gravació del **retrobar-se amb els sogres** per televisió com a **accelerador del canal de YouTube** (fins i tot amb **samarretes** amb el nom del canal; +1.000 subscriptors en 10’). - Filosofia YouTube: mostres **el que vols** i **et guardes** la resta. > “Ens tornem producte quan **podem ser consumits**; el risc és que el **personatge** es mengi la **persona**.” --- ## 2) Cinema – Red Rocket (Sean Baker) ### Per què sona NSYNC? Relectura irònica d’un himne pop - “Bye Bye Bye” opera com a **leitmotiv** que **re-significa** les imatges (a l’estil de “Singing in the Rain” a A Clockwork Orange): la cançó pop es torna **comentari irònic** sobre el protagonista i el seu passat caduc. - Sean Baker, **referent indie** (Florida Project): naturalisme, actors professionals + **no professionals**, retrats d’**espais** i marges del **capitalisme**. ### Trama i personatges: el retorn del “guaperes acabat” - **Mikey Saber (Simon Rex)**, ex actor porno, torna de LA a **Texas City** sense res ni ningú que l’esperi; s’instal·la amb **exdona i exsogra**. - Presentació: **derrota simpàtica** i seducció persistent d’un **antiheroi narcisista**, amb la ciutat (Texas/Galveston, 2017, era **Trump**) com a **personatge**. - Apareix **Strawberry (Suzanna Son)**, ingenuïtat i carisma; la seva veu aporta una **segona versió** musical de “Bye Bye Bye”. ### Temes: somni americà i “suitcase pimp” - Crítica a la **ambició cega** del *somni americà*: el protagonista és un **delirant/sociòpata narcisista** que **arrastra** i **exposa** els altres. - “**Suitcase pimp**”: figura del **captador/gestor** que parasita talent (al porno i més enllà). - Títol “**Red Rocket**”: col·loquial per al **pene erecte del gos** (sexualitat com a subtext porós en tota la posada en escena). ### Curiositats i recepció - Integració de **A24** en l’escenari (mural), com a joc meta. - **Simon Rex**: passat real a la MTV, *Scary Movie* i **material pornogràfic** dels 90; el passat **torna a internet** i dialoga amb el seu paper. - Reconeixements: **Cannes (Secció Oficial)**; **Independent Spirit** a millor actor; aclamació de la crítica de Los Angeles. > Els **carismàtics seductors** (de YouTube o del porno) poden ser **perillosos** quan estan disposats a **exposar-ho tot**. --- ## 3) Videojocs – “Nova Pantalla” al Palau Robert ### Focus en el videojoc català i el futur del mitjà - Banda sonora evocada: **Gris** (Conrad Roset), com a exemple icònic del talent local. - **Exposició “Nova Pantalla”**: nova pantalla com a **nivell** i com a **futur** del videojoc; posa en valor la **indústria catalana** i les seves possibilitats. - Comissariat: **Joan Galí** (Azucrac i Lúdica), **Marc Angrill** (Lúdica) i **Albert García** (Generació Digital – iCat/RAC1): nova fornada (generació 90) que **impulsa** discurs i ecosistema. - Context d’indústria: el videojoc com a sector que **supera cinema+musica** en volum i que el **confinament** ha impulsat. > El videojoc és **indústria cultural clau** a Catalunya: “Nova Pantalla” n’articula el relat present i el **salt** cap al que vindrà.

['Japó', 'cultura japonesa', 'immersió lingüística', 'Shiori', 'Tokio', 'Okinawa', 'Narita', 'conbini', 'televisió japonesa', 'YouTube', 'humor negre', 'censura', 'reconeixement públic', 'gambate', 'producte personal', 'Red Rocket', 'Sean Baker', 'NSYNC', 'Somni americà', 'Simon Rex', 'Strawberry', 'Suitcase pimp', 'A24', 'Boogie Nights', 'Dave Chappelle', 'Nova Pantalla', 'Palau Robert', 'videojocs catalans', 'Gris', 'Conrad Roset']